L’Acadèmia lliura els Premis Alícia 2023

“Abans sí que creava, però creava en viu, és l’any 2014 quan em proposen exposar una peça per primer cop. Aquí me’n vaig adonar que el que feia era una peça artística. Vaig començar a acceptar que era artista. No és que abans no ho fes, però m’ho prenia d’una forma potser més ingènua” assegura Corral, que el passat 12 de febrer va inaugurar l’exposició en solitari, a cura d’Aida Boix, en la que proposa una immersió absolutament sensorial a la seva obra de gràfica generativa. ‘Sóc una cadena binària, sóc pur artifici’ ha estat el títol escollit per Corral al seu univers creatiu. “Aquesta frase forma part de mi des d’abans de ser artista. Allà vaig descobrir el que era el ciberfeminisme. Era l’any 1994, jo no tenia ni vint anys, i llavors era de les poques dones del meu entorn que utilitzava ordinadors, i que m’agradava la tecnologia, però a un nivell macro i profund. M’agradava desmuntar les màquines i veure com funcionaven”. La frase forma part del text ‘Manifiesto de la zorra mutante’, una declaració en que l’artista encara s’hi sent identificada. “El llegeixes ara i segueix sent contemporani. Llavors ho vaig veure preciós, però no era conscient de la força que podia tenir i l’important que era treure’l en aquell moment” assegura. A més, en un moment en que el feminisme s’ha popularitzat, Corral reivindica aquest col·lectiu activista que posava en contacte la lluita i la tecnologia. “Aquestes noies no veien de l’acadèmia, venien de l’activisme, de fer explotar els bites” explica. A més, a ningú se li escapa el doble joc de la cita, que juga amb el concepte de binarisme i amb el llenguatge informàtic. “En aquests moments que la paraula binària la tenim bastant situada és posar-la en un altre context. Perquè el cicle binari només existeix en els zeros i uns de l’ordinador. Està molt bé que es trenquin els binarismes, però jo no podria crear si no existissin els zeros i uns. El codi de programació si el baixes a nivell màquina són zeros i uns. I això és un fet”.

Aus, papallones i altres espècies
Corral mostra, en part, les seves vivències en contacte amb la natura. “Sembla que creï formes molt artificials, però en realitat hi ha una part molt orgànica en totes elles” diu quan explica aquells motius que l’han inspirada. “Jo estic en contacte amb la natura des que m’aixeco fins que me’n vaig a dormir, perquè jo tinc un apartament amb vistes al Montsià. És cert que com a bona mesetària anel·lem molt el mar, però jo tiro al monte. M’agrada també observar les aus. Observar-les m’ha donat pau, en primer lloc, i una afició preciosa. M’ha ensenyat a observar. He vist que hi ha més aus a part dels flamencs. Mirar també s’ha d’entrenar. Com més temps, més matisos, i el viure aquí em dona aquest temps i aquest espai. Passejar, anar al poble i parlar amb la gent. Ser curiosa amb les històries del poble. Tot això em fa estar en una estabilitat molt bona” explica. Els darrers anys l’han situada també en el panorama artístic internacional i això li ha permès una estabilitat econòmica. “També crear quan ja tens una mica de coixí econòmic és diferent. Jo he fet el que he volgut i he anat passant per moltes etapes. I també em plantejo que en dos o cinc anys no estigui fent res de tot això, i no passa res. Seré feliç amb altres coses. L’ambició i l’energia és diferent i això et dona molta pau i molta llibertat. Sobretot per tenir temps de descansar i quan s’ha de treballar, posar-te a l’estudi i estar les hores que sigui necessari. A mi em segueix agradant estar entre màquines”.

Des de l’estómac i els ovaris
“El que creo ve de l’estómac i els ovaris. I això està molt inclòs en el meu treball. També com quan de vegades no saps com dir les coses i se’t queden encallades a la gola. A través de l’art puc treure aquestes coses. En aquesta exposició no hi ha tants triangles. Per mi, l’època triangles és quan em costava més parlar i dir les coses. En aquesta exposició hi ha més formes ondulades i rodones. També he incorporat fons que ja no són tan negres, no són de club o de concerts, ja vaig més cap al dia” explica. De fet, aquesta exposició és una explosió de blaus, verds i ocres, tots ells colors molt vinculats al Delta de l’Ebre. “Viure aquí, em permet sortir de la negror” confessa. Aquesta exposició que podria ser una estrena o una retrospectiva recull els processos creatius de l’artista abans d’instal·lar-se a l’Ebre. “Els llocs són molt importants, però aquesta exposició no parla només de les Terres de l’Ebre, sinó també d’un poble de las Alpujarras o de Suècia. Aquests paisatges em recorden altres èpoques viscudes. Perquè són llocs que també enyoro i trobo a faltar”.

Fi d’una etapa
Aquesta exposició representa un recull del seu treball recent i potser també l’inici d’una nova etapa. “En aquesta exposició jo crec que tanco etapes. El reconeixement per mi és poder exposar aquí i no haver-ho de fer fora i lluny. Poder exposar aquí amb la meva gent. De vegades, exposes i estàs sola. Aquí el reconeixement és l’abraçada i el caliu. Per mi, aquest és el gran reconeixement. Exposar en un lloc com Lo Pati que conec tant bé i que hi he estat tants anys vinculada” assegura. I després d’aquesta gran exposició, què? “Noto com ara hi haurà un canvi d’etapa” conclou l’artista, que assegura que potser arribarà el moment d’experimentar amb altres formats. Llarga vida a Alba G Corral.