ja reventats, hem arribat a l’aeroport, hem deixat el cotxe i ens hem posat a esperar l’avió. La nit ja ha cobert l’avió, falten poques hores per aterrar i ara compraré un bono de internet i penjaré tots els posts del viatge.

Abans de tornar a Palo Alto però, hem fet una mini caminadeta de gordos per el Muir Woods, una de les poques reserves de Redwoods que queden en aquella zona de california.

Finalment hem anat a sopar per Palo Alto una bona hamburguesa, on hem pogut copsar l’ambientillo estudiantil de la ciutat / vila.

Poca cosa més hem pogut fer, que córrer cap a casa, dutxarnos i anar cap a l’aeroport. On després de un vol de 5h hem aterrat a Oakland a les 12 de la nit. S’ha de dir que l’aeroport de Oakland es molt cutre, i contrasta molt amb el modern aeroport de san francisco.

Per dinar hem escollit un lloc recomanat per la senyora de la plantació, uns entrepans de peix en una terrassa amb vistes a l’oceà.

A la tarda, després de fer la siesta per evitar la hora de màxima calor, hem intentat anar fins a la makalawena beach i la kiholo bay. La primera l’hem trobat fàcilment però s’ha posat a ploure i hem hagut de tornar. La segona, hem trobat la carretera després de una bona estona, però no ens ha donat temps, i ho hem deixat per l’endemà si teniem temps.

Finalment hem tornat cap amunt, i ens hem banyat a la Magic Sands Beach. La platja era de sorra blanca, tenia surferos i un puesto de socorristes. Les onades però trencaven amb molta força i l’arnau no s’ha pogut banyar. Això si, la diana ha tingut la sort de banyarse amb una tortuga! Ho ha dit amb cara de sorpresa als que allà estaven, i se l’han mirada amb cara de… mira la turista!

Després de dinar rapid a casa, l’objectiu era anar al centre de visitants del Mauna Kea, a 2800m i un dels millors llocs per veure les estrelles. Abans però hem passat a veure una reserva de petroglifs, símbols humans gravats a la pedra. Fins aleshores, n’havia vist a altres bandes d’estats units, però alguns separats entre ells, aqui n’hi havia més de 1000 tots junts!

A dalt el Mauna Kea, l’espectacle es meravellós, els núvols queden tots a sota (a dalt al cim tenen 330 nits a l’any sense cap núvol) i es poden veure moltíssimes estrelles. Fins i tot hi ha un ranger que explica les constelacions.

Aprofitarem l’incis per explicar aquesta part de la història, a mitjans del segle XIX, hi havia a la illa terratinents europeus i americans que tenien les plantacions i pobres treballadors explotats, entre ells indígenes. El rei Kamehameha, quan va arribar al tro, va lluitar per unificar les illes, convertir hawaii en una monarquia moderna, i limitar el poder dels terratinents. Als terratinents d’orígen americà però, no els va agradar, i amb grups paramilitars (recolzats per l’exèrcit dels estats units) amb l’excusa de implantar la democràcia van prendre el control de la illa i van acabar matant el rei i posteriorment detenint la seva germana. Finalment es van associar amb estats units com a territori ocupat. FA pocs anys, el congrés va aprovar una llei on es reconeixia que hawaii s’havia conquistat de mala manera.

Després de dinar i fer la siesta en un state beach park (on la gent feia barbacoes amb els seus xoricitos i plantava la tenda tot el dia) vam anar fins a una platja pública de un dels resorts. Com hem dit abans, tots els resorts i propietats privades, han de permetre un accés al mar. En aquest cas hi havia un nombre limitat de places de parking, i una platja diferenciada de la zona de ressort. Les onades estaven calmades i vam poder banyar l’arnau per primer cop!

Abans de pondre’s el sol, vam canviar de ressort, i vam anar a buscar les fish ponds, piscines on els antics habitants de la illa guardaven el peix viu per consumir-lo quan els fes falta. Desde allà vam poder apreciar una bonica posta de sol.

Aquesta zona es la que està més al sud de tots els estats units, així que no podiem ser menys freaks, i vam dinar al restaurant més al sud dels estats units! on ens vam deleitar amb un Pork Locomoco! Un locomoco es un plat típic que consisteix en una carn (spam, haburguesa, porc rostit, …), dos ous fregits, sobre un llit d’arròs i regat amb Gravy. deliciós! Comentar ara que un altre acompanyament tipic de hawaii es el ous, spam and eggs! Suposo que al viure en una illa, la poca carn que arribava era el spam!

Després de dinar vam voler anar a la Green Sand Beach, però s’havia de deixar el cotxe en un parking i et proposaven de pagar un tour en furgoneta, com que duiem el cotxe carregat vam decidir tirar cap amunt, cap a Kailua – Kona. La carretera es mou a uns 500m de desnivell, i en més de un lloc pots baixar fins al mar, per carreteres que passen per urbanitzacions on la varietat de les cases es sorprenent, tant de cutres com de guays.

Un cop deixades les maletes, hem anat a comprar al súper per els pròxims dies. Aprofito l’apunt per parlar dels súpers. El menjar a hawaii es car, molt car. Perquè us veu una idea, sense comprar orgànic, un bric de llet val 6 dòlars, un pa 8 dòlars, 6 ous 6 dòlars, patates
a 5 dòlars el Kg, etc … Com que ja haviem anat al safeway, vam voler mirar què tal estava el tema eco / orgànic, i encara era més car! Així que vam comprar un parell de coses curioses, com un cacao! Total que vam acabar al safeway on aquest cop vam comprar Poke, peix cru marinat, que després a casa vam fer amb arròs, alvocat, ceba i cilantre.

Després de dinar al Pinneaple restaurant (molt turístiquet això si) vam fer una rutilla en cotxe per una scenic road, i una altra carretera que passava per cases de gent molt pobra. Cases enormes davant de l’oceà i a les que s’accedia desde una carretera que passava per un bosc molt frondós. Una cosa curiosa de hawaii també son les propietats privades, que sembla que tot es privat, però han de proporcionar un accés públic a la platja. I està ple de cartells amb No trespassing, Keep out o la versió en hawaià: Kapu!

Per acabar el dia, i just abans de que es pongués el sol, vam apurar i vam visitar el Lava Tree State park, un parc amb camí asfaltat on hi ha unes formacions de lava en forma de monolit (per ser polits).

Com que a la tarda voliem anar a la costa, vam dinar a Hilo, i vam buscar un lloc que semblava turístic, però no! era un lloc molt “local”. S’ha de dir que Hawaii té una mica de cultura culinària propia, però està ple de mac donalds, taco bells i altres llocs especials per els americans del continent. Allà vam menjar fulles de taro (un arbre local) farcides de carn, un peix també local, i tot acompanyat d’arròs! perquè com que tenen molta influència japonesa (quan la segona guerra mundial, el 40-50% dela població era de orígen japonès) doncs mengen molt d’arròs.

Per la tarda vam donar una volta per la costa de Puna, un extrem de la illa que sembla una mica més “hippie” que la resta. Una cosa curiosa també de la illa, es com els arbres tornen a créixer (o els planten) un cop la lava ha passat, i es impressionant com creixen de esplendoroses les palmeres! També es curiós veure, com la gent construeix cases de nou un cop la lava ja s’ha solidificat.

Allà però on no ha passat la lava, els boscos (per no dir selva) son frondosos i arriben fins al mar.

Com podeu veure, portem 3 dies a hawaii i encara no hem tret el banyador, i es que alerta! el oceà es molt perillós! I la costa es rocallosa, així que ni convida gaire (els dies son mig rúfols i fa molt de vent) ni tampoc ho recomanen. Això si, hi ha llocs específics, on ells posen les barques al mar per anar a pescar, i les platges hi ha lloc on tenen zones per fer pícnic.

Ah, i durant el migdia, vam pasaar per un mercat de farmers! on vam dedicarnos a comprar fruites rares per provar-les a la nit, papaies, sapotes, alvocats, lichis, chirimoies, tirabecs, mongetes, etc … També haviem comprat un tros de bou de la illa, i vam fer-lo a la brasa, juntament amb les albergínies. S’ha de dir que totes dues cases on vam dormir hi havia porxo i barbacoa.