Alòs de Balaguer i el Montsec

Moror

David Chacobo — Sat, 04 Feb 2012 06:15:57 PST

Casa Sanui, Moror.

Moror està situat a 846 metres d’alçada i va començar per ser un castell sobre una roca, el que s’en diu un castell roquer, suposadament edificat per musulmans durant la conquesta que els sarraïns van dur a terme durant el segle VIII.

Les primeres notícies que es tenen del castell de Moror daten dels anys 1024 ó 1026 en què el cabdill d’Urgell Arnau Mir de Tost conquesta tota la zona de la Conca Dellà, conca a l’oest de Tremp i l’anomenada “La Feixa”, una sèrie de terres vigilades per castells i torres de vigilància situades en línia recta que van des de Guàrdia de Noguera fins a Alsamora, al vessant nord del Montsec d’Ares, coneguda com l’Obaga del Montsec.

S’hi accedeix per la carretera LV-9124, que des de la C-13, prop de Guàrdia de Noguera, mena al poble de Moror en uns 7 quilòmetres. Està situat sobre una penya, i per aquest fet es construí en vertical, de dalt a baix. Té un carrer únic que baixa des de la plaça principal a la … Seguir llegint

Articles Relacionats:

Alòs de Balaguer: La Geomorfologia

David Chacobo — Fri, 09 Dec 2011 06:16:29 PST

Vista d'Alòs de Balaguer des de la carretara nova cap a Clua

L’àrea d’Alòs de Balaguer és a la vall mitjana del Segre en un sector on el curs fluvial deixa la direcció normal nord-sud dels rius sud-pirinencs per prendre un camí cap a l’oest entre les localitats de Ponts i Camarasa.

El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introdui-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mur) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer.

El tram de direcció est-oest dóna unes característiques geogràfiques particulars a aquest sector fluvial que no es repeteixen en altres rius dels Pirineus; a més, la resistència dels materials entre Alòs de Balaguer i Camarasa genera un paisatge abrupte, no habitual en una zona tan meridional. Les altituds màximes estan entre 669 m (Grialó) al sector d’Artesa de Segre… Seguir llegint

Articles Relacionats:

Mare de Déu de la Pertusa

David Chacobo — Fri, 09 Dec 2011 06:16:28 PST

La Mare de Déu de la Pertusa

La Mare de Déu de la Pertusa és una ermita romànica situada a Corçà (al terme municipal d’Àger), entre el collet de la Pertusa i la Noguera Ribagorçana, i és un mirador excepcional sobre l’embassament de Canelles i la Serra del Montsec. La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i les restes del castell són emplaçats en un lloc completament impressionant, en el cim d’una roca que s’alça dominant el curs del riu Noguera Ribagorçana.

El conjunt format pel relleu rocós i l’ermita és un dels racons més estimats i valorats pels habitants i visitants del Montsec. Tot el conjunt és molt singular i configura un entorn dominat pel relleu, de gran valor paisatgístic, dels cingles de la Pertusa que presenten el valor afegit de l’ermita romànica de la Mare de Déu de la Pertusa situada, com si fes equilibri, sobre el sec del penya-segat. Els Cingles de la Pertusa són un relleu inclòs a l’inventari d’espais de interès geològic de Catalunya a causa … Seguir llegint

Articles Relacionats:

Mare de Déu de Fabregada

David Chacobo — Sat, 03 Dec 2011 05:19:16 PST

Mare de Déu de Fabregada

El santuari de la Mare de Déu de Fabregada està situat a tocar de l’antic nucli de població de Fabregada a l’oest del poble de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà. Tot i que ara és una ermita aïllada, fou l’església parroquial del nucli de població més important de l’actual terme de Sant Esteve de Sarga.

L’ermita i l’antic poblat de Fabregada es troben situats a la vessant nord del Montsec d’Ares, en un punt de confluència de camins i carrerades, ja documentades al s. XI. Concretament el camí ral que segueix tota la vall de St. Esteve i que, pel coll de Fabregada, comunica les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, dins el territori ben definit del Castell de Mur. L’altre via de comunicació, és el camí-carrerada que, procedent d’Àger, a la cara sud del Montsec, salta la carena pel Coll d’Ares i va a St. Esteve, per continuar cap el nord, per les carenes en direcció al Meüll, camí dels Pirineus.

La … Seguir llegint

Articles Relacionats:

Torre d’Estorm

David Chacobo — Wed, 30 Nov 2011 02:56:23 PST

Torre d'Estorm

Estorm és un poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga, de la comarca del Pallars Jussà. És un dels pobles anomenats de la Faixa, i va formar part de la baronia de Castellnou de Montsec fins a la fi de l’antic règim. Es constituí en ajuntament el 1812, seguint les directrius de la Constitució de Cadis; el febrer del 1847 foren suprimits els ajuntaments que tenien menys de 30 veïns (caps de família), i Estorm fou unit a Alsamora, que el 1920 canviava de nom i capitalitat municipal, passant així a l’actual de Sant Esteve de la Sarga.

La seva església és romànica, i està advocada a sant Salvador. El poble té, en el seu lloc més elevat, la Torre d’Estorm, fortificació del segle XI. Forma part de la línia defensiva de la vessant nord del Montsec d’Ares. Aquest poble té encara una altra església romànica: Sant Salvador de la Serra, tot i que aquesta església orginàriament era la d’un poble desaparegut a ran de les pestes i … Seguir llegint

Articles Relacionats:

Castell i Església de Sant Gervàs

David Chacobo — Mon, 14 Nov 2011 11:44:38 PST

Castell de Sant Gervàs

La fortalesa de Sant Gervàs protegia durant l’Edat Mitjana amb les seves quatre torres les entrades al comtat de Pallars des del Congost de Terradets i l’Hostal Roig. Formava part d’un conjunt de castells i torres defensives aixecats al voltant del segle XI en llocs estratègics, complementant la protecció natural que donava el Montsec enfront de les invasions musulmanes.

El conjunt que inclou el castell i el poble annex, podem datar-lo, des de finals del segle X fins a inicis del segle XI. El castell, erigit sobre un aflorament de roca, posseeix dos elements principals, d’una banda la torre de l’homenatge, amb més de 15 metres d’alçada, i de l’altra, el recinte murallat, de forma triangular.

Les primeres filades dels carreus de la torre, que son molt grans i heterogenis, ens parlen de l’antigor de la construcció. La torre, circular, tenia tres nivells. En el segon pis hi era situada la porta adovellada i en el tercer pis es conserven les restes del que foren les defenses verticals de la torre; encara es distingeixen … Seguir llegint

Articles Relacionats:

Castell de Mur i Col.legiata de Santa Maria de Mur

David Chacobo — Sun, 10 Jul 2011 02:12:07 PDT

Castell Mur i Col.legiata de Sta. Maria Mur, Pallars Jussa

El Castell de Mur és un exemple excepcional d’arquitectura no religiosa del segle XI, situat al municipi de Castell de Mur (o també Guàrdia de Tremp), al Pallars Jussà. Els orígens del Castell de Mur no es coneixen, tot i que sembla que podria ser d’origen àrab. La primera menció de la fortalesa la trobem l’any 969, quan es documenta l’església de Sant Fructuós a l’interior del recinte emmurallat. D’aquesta església no se n’han trobat les restes, però el castell es devia reforçar i ampliar amb la conquesta cristiana.

Es tracta d’una castell de frontera, ja que el Montsec i la Vall d’Àger van ser frontera entre cristians i musulmans durant els segles X i XI. Tot i això, la seva funció principal no va ser tant vigilar la frontera amb al-Àndalus, sinó la dedominar i vigilar un territori i la seva gent. Cal doncs relacionar-lo més amb el feudalisme que amb la funció de vigilar la frontera. La serra del Montsec ja oferia una protecció considerable, … Seguir llegint

Articles Relacionats:

La Transmontsec

David Chacobo — Wed, 24 Dec 2008 06:19:26 PST

XIII TransMontsec 2008

La Transmontsec es el nom que rep la travessa dels dos Montsecs (el Montsec d’Ares i el Montsec de Rùbies) en BTT en menys de 12 hores. Aquesta travessa està organitzada pel Centre Excursionista de Lleida i a l’any 1994 es va celebrar la I edició.

Enguany el Centre Excursionista de Lleida ha tornat a organitzar la XIII TRANSMONTSEC (el 5 d’octubre de 2008). Es tracta d’una prova no competitiva de BTT on la finalitat és completar el recorregut en menys de 12 hores. L’itinerari assoleix els 2 Montsecs: el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies. Es tracta d’una prova de les més dures que es troben dins el calendari de proves amb bicicleta de muntanya. I potser sigui així, ja que en cada edició resulta un quilometratge d’uns 100 kms i més de 3000 metres de desnivell acumulat.

Els membres de l’organització procuren any rera any canviar part de l’itinerari, buscar nous camins o senders, el màxim ciclables possibles, oferint així una varietat de recorreguts diferents en cada edició. S’intenta també combinar trams de pista … Seguir llegint

Articles Relacionats:

D.O. Costers del Segre

David Chacobo — Thu, 20 Nov 2008 10:55:04 PST

D.O. Costers del Segre

La tradició vitivinícola de les Terres de Lleida es remunta a l’època dels Ibers, on trobem les primeres llavors de Vitis Vinifera, en el poblat Iber dels Vilars d’Arbeca. No obstant, és durant el període de la romanització de les Terres de Ponent que s’introdueix el cultiu de vinya, convertint-se en uns dels cultius més importants durant el segle XIX, on hi havia plantades un total de 119.000 hectàrees de vinya.

Malauradament, amb l’aparició de la fil·loxera la superfície va reduir-se, dràsticament, fins a 15.000 hectàrees. No obstant aquest lamentable fet, i gràcies a l’acció emprenedora del cellers com Castell del Remei i Raimat, els quals vàrem apostar per renovar les vinyes fil.loxades i realitzar noves plantacions amb l’implantació de varietats innovadores com el Cabernet Sauvignon entre d’altres, han contribuint a que la D.O. Costers del Segre es caracteritzi per la utilització de tecnologia de primera línia, moderna i innovadora.

Artesa, Les Garrigues, Pallars Jussa, Raimat, Segrià i Valls de Ríu Corb, són les quatre subzones lleidatanes que integren la Denominació d’Origen Costers del … Seguir llegint

Articles Relacionats:

Alòs de Balaguer: Fosses Comunes de la Guerra Civil

David Chacobo — Tue, 18 Nov 2008 14:27:50 PST

Els Morts de la Guerra Civil

El día 24 de Desembre de 1938, la 150a Divisió del exercit franquista ocupà el poble de Peralba (avui despoblat) i diverses cotes que li permeteren continuar avançant l’endemà. El día 26 de desembre de 1938 ocuparen la totalitat de la Serra del Montsec i el 27, Vilanova de Meià i Alòs de Balaguer.

L’avenç continuà fins al 30, en què una densa boira va fer acte de presència i aturà les tropes franquistes, tot i que no privà que entressin a Camarasa i que l’endemà la 53a Divisió franquista entrés a Cubells alhora que la resistència de la 72a Divisió republicana que defensava el cap de pont de Balaguer, finalment cedia.

Artesa de Segre caigué el dia 4 de Gener de 1939 després de quedar envoltada per tots costats excepte per la carretera de Ponts i la Seu d’Urgell, per on les tropes republicanes van poder retirar-se.

De la retirada republicana, al municipi d’Alòs de Balaguer, trobem 5 fosses comunes amb 55 soldats republicans. Els indrets on es troben aquestes … Seguir llegint

Articles Relacionats: