Editorial Barcino

Crònica de Vilafranca: aquí jau lo rei en Pere… brindem!

Amics d'Els Clàssics — Mon, 11 Jun 2018 10:07:24 +0000

Una no té l’oportunitat massa sovint de fer un tast de cava al lloc mateix on va morir Pere el Gran. Els Amics d’Els Clàssics van proposar, per al dissabte 2 de juny, una ruta per la Vilafranca (del Penedès) medieval. Suggeridor, sobretot perquè hi he passejat moltíssimes vegades i no hi havia parat mai atenció.

Érem una quarantena d’encuriosits, els qui vam pujar a l’autocar als Jardinets de Gràcia a les 9 del matí rumb als descobriments –amb un entusiasme contingut, què us diré, era prou d’hora… Un cop descarregats al capdamunt de la rambla vilafranquina, el guia que ens acompanyaria tot el matí es va presentar i vam començar. De camí a la basílica de Santa Maria, vam recórrer la rambla, per on passava l’antiga muralla (que ara és, el que en queda, dins les cases), envoltats del bullici del mercat de carrer dels dissabtes. Un cop a Santa Maria, davant la porta primitiva (la lateral) vam haver d’aplicar el zoom per descobrir les marques dels picapedrers a les parets exteriors i les pintures murals del XIV a les dovelles de l’arc de mig punt, que servien a la població analfabeta per entendre la tradició i la simbologia cristiana. Sembla que a l’època romànica es va decidir situar la capella dalt del petit turó, i més endavant, al gòtic, s’hi va fer al damunt l’edifici gòtic actual de la basílica.

Un cop dins, les dimensions ens van sorprendre: una nau única, neta, amb una gran rosassa sobre la porta principal. Allà vam saber que un incendi als anys 30 del segle XX va obligar a reconstruir-ho tot, i que es va fer seguint imatges antigues per imitar la forja i tots els detalls. Ah, i llavors vam baixar a la cripta, que sempre té aquell punt d’Indiana Jones que duem a dins. Hi vam trobar un petit altar, una foto dels castellers fent pilars dins del temple –érem al rovell de l’ou dels castells– i una escultura de mida natural de Josep Llimona que representava el davallament del a creu de Jesús.

Gràcies al guia, que se’l veia apassionat de l’escultor, vam conèixe’n la història –un noi devot, que feia escultures de petit amb la cera de les espelmes, que perdé 4 fills i la dona, que s’escindí dels excessos del moviment modernista per crear el Cercle Artístic de Sant Lluc, seguidor del bisbe Torres i Bages, qui li encarregà l’obra. Recuperats del salt temporal, vam sortir al carrer per contemplar la façana principal de la basílica i la gran varietat de gàrgoles, que agafen formes d’animals fantàstics, i les escultures de caps humans sota la línia de la coberta, que podrien ser les persones protectores de la nova església.

Ara tocava caminar fora muralles –imaginàries, perquè no en queda quasi res– per anar una església de l’antic convent dels franciscans, del XIII, on vam veure ossaris de nobles de mitja comarca (com el sepulcre de Bernat de Castellet, mort en la conquesta de Sardenya i representat vestit de cavaller i de franciscà) i el retaule gòtic de la Mare de Déu i sant Jordi, del conegut Lluís Borrassà. I vam visitar-ne el claustre, sempre amb aquell clima pausat i reflexiu.

I bé, ara ja ens calia avançar cap al punt final que, ni més ni menys, era l’antic palau reial, on va morir Pere el Gran. Un cop vam creuar la porta, però, el vi n’havia pres el protagonisme: érem al Vinseum, museu de la viticultura. Vam fer un altre viatge temporal, aquest cop a través del camp, la vinya, el cultiu tradicional, les plagues, l’embriaguesa, el comerç… I l’estudi del vi com a substància i procés, tan desconegut antigament i tan sofisticat en l’actualitat. Una copa de cava al final ens va demostrar una de les grans virtuts del vi: agermanar la gent al voltant d’una taula.

Presentació de les grans cròniques

La darrera parada de la sortida era el dinar al restaurant Gat Blau. En una sala reservada, vam gaudir d’uns canelons i un pollastre farcit que no tenien res a envejar al Llibre de totes maneres de potatges. I, després de les postres, arribava el cafè literari, a càrrec d’en Jordi Llavina i en Joan Santanach. Vam tenir la sort de sentir de primera mà l’adaptació que en Llavina va fer de L’expedició dels catalans a orient, de Ramon Muntaner, i la que féu Miquel Desclot de la Crònica de la croada contra Catalunya, de Bernat Desclot, explicada pel director editorial, en Santanach.

En Jordi Llavina va començar parlant del “què us dirè?” que apareix reiteradament a la crònica. Va destacar que Ramon Muntaner “va saber casar les armes i les lletres, bé que aquestes segones probablement van passar inadvertides per a molts dels que van acompanyar-lo en aquella llarga i treballada aventura a l’Orient. El podríem definir com un autèntic capità —o, encara més, sobirà— de l’escriptura: només pel centenar de pàgines d’aquesta Expedició, ja mereix el denominatiu!”.

“Els capítols de l’Expedició de Muntaner que jo he adaptat al català actual narren les aventures bèl·liques de Roger de Flor al capdavant dels almogàvers a Bizanci i a Grècia durant els primers anys del segle XIV.” L’Expedició, doncs es remunta a l’any 1303, quan l’anomenada Gran Companyia Catalana, formada sobretot per tropes mercenàries sota el comandament de Roger de Flor, va arribar a Constantinoble contra l’amenaça turca. L’assassinat a traïció del cabdill català a Adrianòpolis va donar lloc a la famosa Venjança catalana, que encara és recordada pel poble grec.

Al final vam transportar-nos a la invasió francesa de 1285 amb el Joan Santanach, que ens va situar i llegir fragments de la Crònica de Desclot, com aquests:

[Fugida de Perpinyà del rei En Jaume]

Quan el rei va haver dit això, vingué el mestre amb el pic i el capmartell, i va obrir i trencar lloses de la cambra, que era enllosada, i va encertar el lloc on era l’aigüera [claveguera], i la trobà més ampla i tot del que es pensava. El rei En Jaume, en veure-ho, es va tenir per salvat. De seguida van agafar l’aigua d’un safareig que hi havia arran de la paret de la cambra i n’hi van abocar tanta que tota l’aigüera en va quedar escurada. I aleshores el mestre va entrar-hi a dins amb llum de candela i la resseguí tota, fins a la sortida enfora del castell, i veié que era prou bona i que s’hi podia passar bé. Se’n tornà al rei i li ho va dir, i el rei en tingué gran goig. I aquest es vestí una gramalla de blanc de Narbona, amb tint de grana, folrada amb llana de xai, i entrà a l’aigüera amb el mestre, que anava al davant amb llum de candela en una llanterna, i dos escuders que el seguien al darrere, i prou. Abans de sortir, prengué comiat de la muller, la reina, i amb grans plors es van separar tots dos.

Ella es va quedar a la cambra, i el rei se’n va anar per l’aigüera, com ha estat dit, fins que va ser a l’altre cap, enfora del castell. El rei En Jaume, en veure’s a fora, es tingué per salvat, i es trobà tot brut, ell i el vestit, però no s’hi amoïnà gens, tan gran era el seu goig per haver-se escapat.

[Saqueig d’Elna]

Llavors, en venir el matí, els francesos es van guarnir per a la batalla, i van conèixer que no hi havia cap home a cavall. S’acostaren al mur per totes bandes i combateren molt fortament i dura, i hi prengueren molt de mal, car un gentilhome molt honrat de França hi va ser ferit amb un cairell de ballesta de dos peus i al punt caigué mort fred, i tants se n’hi aplegaren per llevar-lo que els de dins es van pensar que fos el rei de França o el seu fill. Però la tropa de fora era tan gran, i els van donar tants d’assalts, que, abans de partir, prengueren la vila per força i hi entraren dins. I aquí es van abatre sobre homes, dones i infants, que no respectaven res ni ningú. I entraven a les esglésies de la vila i les robaven, i trencaven les creus i les imatges dels sants que hi havia, i tot ho llançaren a perdició, i escamparen les relíquies dels sants. I agafaven els infants petits i els estampaven contra les parets, i després forçaven i jeien amb les dones viudes i les donzelles i les altres, que no guardaven reverència per l’església ni per l’altar, sinó que jeien amb elles allí mateix. En acabat, quan hi havien jagut tant com volien, les mataven i les nafraven malament, que no hi valia clamar mercè ni cridar ni res. Que mai tan gran lletgesa ni tan gran crueltat no fou feta per gent de cap llei, cristians ni jueus ni sarraïns ni pagans, que aquella va ser major crueltat que la del rei Herodes quan va fer matar els Innocents a la ciutat de Betlem.

Una jornada entre segles que ens va apropar a la Vilafranca medieval: amb la muralla, la basílica, l’església dels franciscans, el palau reial i les Cròniques; i a la Vilafranca actual: amb el mercat de dissabte, el Vinseum i l’àpat suculent que vam menjar per dinar!

Gràcies a tots els qui vau venir i us esperem a la propera sortida!

Troba’ls al nostre web:

L'entrada Crònica de Vilafranca: aquí jau lo rei en Pere… brindem! ha aparegut primer a Editorial Barcino.

Una col·lecció d’exorcismes, cartes i estudis sobre Verdaguer

Amics d'Els Clàssics — Mon, 14 May 2018 12:09:13 +0000

En motiu del 173è aniversari del naixement del poeta osonenc, recuperem la col·lecció que va permetre accedir a part de la seva obra i als estudis que hi feien referència.

La col·lecció Biblioteca verdegueriana ha publicat diverses obres inèdites de Jacint Verdaguer i inclou, igualment, estudis sobre la persona i l’obra del poeta.

S’hi recullen el seu epistolari, però també altres textos literaris, com ara les proses de joventut. Us n’expliquem el naixement.

Josep M. de Casacuberta, iniciador de l’Editorial Barcino, era un apassionat per la Renaixença i per l’obra de Jacint Verdaguer. Tot i això, no va ser fins l’any 1953 que va començar a estudiar-los amb profunditat, una dedicació motivada, sobretot, per la prohibició de publicar llibres en català que va seguir a la victòria franquista.

Fins l’any 1947, en què va poder reprendre la publicació de llibres, Casacuberta va centrar part de la seva activitat en l’estudi de la figura de Jacint Verdaguer, amb una atenció especial als seus inèdits i a la gestació de les seves dues obres més conegudes, L’Atlàntida i el Canigó.

Però, d’on podia treure’n informació? Casacuberta va aprofitar els nombrosos materials verdaguerians conservats a la Biblioteca de Catalunya —llavors Biblioteca Central— i, especialment per al poema sobre el Pirineu, va resseguir a peu els llocs esmentats pel poeta de Folgueroles.

Els volums de la col·lecció

Fruit d’aquestes investigacions van ser diversos treballs publicats en revistes especialitzades i, sobretot, l’inici de la Biblioteca Verdagueriana. El primer número de la nova sèrie va ser precisament un volum del mateix Casacuberta sobre la gènesi del Canigó, les Excursions i sojorns de Jacint Verdaguer a les contrades pirinenques (1953). Més endavant encara hi va publicar un parell de toms amb textos inèdits de Verdaguer i, sobretot, l’Epistolari, que actualment compta ja amb onze volums i n’hi ha diversos més en preparació, els quals es publicaran en col·laboració amb la Càtedra Jacint Verdaguer de la Universitat de Vic.

En la col·lecció, al llarg dels seus més de cinquanta anys d’existència, hi han participat estudiosos de Verdaguer tan destacats com Joan Torrent i Fàbregas, Narcís Garolera o Josep Junyent.

Un exemple dels exorcismes, text inèdit que publicà Barcino

Verdaguer practicava els exorcismes a la casa d’Oració, situada al carrer dels Mirallers de Barcelona. Les paraules dels suposats endimoniats que Verdaguer recollia durant les sessions es conserven en tres quaderns manuscrits. De totes maneres, sovint el text és ambigu; i és que, de fet, en el cos dels textos hi ha múltiples passatges en què no és clar a qui s’han d’atribuir, si als possessos, als dimonis o al mateix Verdaguer.

Un tast del text:

«Arribo de Caldetas, habent-m’hi trobat avuy y ahir molt xafat y sens forsa de cos y d’esperit.

Me diuhen que hi he sigut molt lligat y rodejat. Y, en senyal de que he palanquejat en l’assumpto, se posa l’altre a gronxar-se d’assí y d’allà, com que anàs a caure per una banda y per altra.

Diu que la Verge m’encarrega pregar y fer pregar per unir lo matrimoni de la Maria xica.

Me diu que fassa pregar per les monjes, que d’això me resultarà gran bé y avens espiritual, y m’estalviarà les penalitats que passà M[ossèn] Joaq[uim] en son aprenentatge.

Diu que ell no duptà, quan jo ho faig encara.

Diu que elles no saben res y que sa llengua és com un terròs incapassa de dir res de bo. Que són uns sabatots. Que×ns fixàssem en Déu, que×ns parla per elles, y que rebéssem les veritats divines baldament sortissen del mànech d’una escombra.»

Voleu conèixer la Biblioteca verdagueriana i quins volums conté?

Entreu al nostre web!

L'entrada Una col·lecció d’exorcismes, cartes i estudis sobre Verdaguer ha aparegut primer a Editorial Barcino.

Què ens ensenyen, els clàssics?

Amics d'Els Clàssics — Fri, 11 May 2018 08:00:50 +0000

Al programa L’ofici d’educar, de Catalunya Ràdio, cada setmana trobaràs la secció “LA RESPOSTA ESTÀ EN ELS CLÀSSICS“!

A partir d’un fragment, cada dimarts parlem d’un clàssic que ens ajuda a educar els nostres fills.

I és que els clàssics ens parlen de nosaltres. Si els llegim amb atenció, podem posar-los en valor perquè ens demostren que són vigents i útils, perquè ens parlen de la condició humana.

Una secció del nostre director editorial, en Joan Santanach (doctor en Filologia, medievalista i professor de la UB).

Àudios: (clica la foto per escoltar-lo)

TEMPORADA 2:

29/05/2018

22/05/2018

15/05/2018

08/05/2018

01/05/2018

24/04/2018

17/04/2018

10/04/2018

03/04/2018

27/03/2018

20/03/2018

13/03/2018

6/03/2018

27/02/2018

20/02/2018

13/02/2018

6/02/2018

30/01/2018

23/01/2018

16/01/2018

9/01/2018

2/01/2018

26/12/2017

19/12/2017

5/12/2017

28/11/2017

21/11/2017

07/11/2017

31/10/2017

24/10/2017

17/10/2017

12/10/2017

TEMPORADA 1:

11/07/2017

4/07/2017

27/06/2017

20/06/2017

13/06/2017

6/06/2017

30/05/2017

23/05/2017

16/05/2017

També trobaràs tots els àudios, al web del programa: AQUÍ!

L'entrada Què ens ensenyen, els clàssics? ha aparegut primer a Editorial Barcino.

Els vermuts de l’Ase: Josep Pedrals passeja la ‘Disputa’ de Turmeda

Amics d'Els Clàssics — Fri, 11 May 2018 07:00:21 +0000

Anselm Turmeda, fa just 600 anys, posava les darreres gotes de tinta a la Disputa de l’ase: «…I, dit això, se’n va anar del jardí amb tots els animals. I jo, cavalcant amb gran satisfacció i consol per la qüestió que havia guanyat, me’n vaig tornar a casa. Gràcies a Déu. Amén.» Recuperem el clàssic per commemorar-ne l’aniversari!

Els vermuts de l’ase

Ja tenim en marxa la ruta del poeta Josep Pedrals per diverses llibreries, per fer-hi arribar la Disputa més animal. A l’hora del vermut de dissabte, en Pedrals llegeix, conta, inventa, verseja i fa el ruc per fer arribar l’obra de Turmeda a tothom qui tingui una oliva a l’escuradents i un got a la mà!

Aquest és el calendari de properes llibreries:

Dimecres, 18 de juliol, 20.30 h ⇒ Biblioteca Baldiri Reixac (Santa Cristina d’Aro)

Ja hem fet el Vermut a tots aquests llocs:

3 de febrer, 12:30h ⇒ Llibreria Nollegiu (Barcelona)
17 de febrer, 12 h ⇒ Llibreria Calders (Barcelona)
3 de març, 12:30h ⇒ Llibreria La Inexplicable (Barcelona)
19 d’abril, 18 h ⇒ Llibreria 22 (Girona)
Dissabte, 19 de maig, 12:30h ⇒ L’Estraperlo (Sant Quirze del Vallès)
(Mira les FOTOS aquí)

Concretarem els nous Vermuts al Facebook dels Amics i als propers Newsletters de la Fundació Carulla!
(per subscriure-t’hi, escriu-nos a participa@editorialbarcino.cat)

* * *

Edició commemorativa: la Disputa de l’ase reeditada

L’Editorial Barcino va publicar la Disputa de l’ase, de l’escriptor medieval mallorquí Anselm Turmeda, el 2013 a la col·lecció Tast de Clàssics, en versió d’Albert Mestres i Marta Marfany. Ara, coincidint amb la commemoració del sisè centenari de la seva redacció, veu la llum la segona edició, amb una coberta especial!

L'entrada Els vermuts de l’Ase: Josep Pedrals passeja la ‘Disputa’ de Turmeda ha aparegut primer a Editorial Barcino.

Vam omplir Sant Jordi de clàssics!

admin — Wed, 25 Apr 2018 09:11:45 +0000

Dilluns, 23 d’abril, la nostra parada de passeig de Gràcia va bullir de llibres, fotografies amb el nostre drac particular, recomanacions de clàssics per llegir i molt bon ambient.

Tot i que la Barcino té llibres molt diversos, els més venuts van ser els clàssics medievals de les dues col·leccions que defineixen l’editorial:

1r: Col·lecció Tast de clàssics –> clàssics cabdals versionats al català actual per escriptors d’ara.
2n: Els Nostres Clàssics –> la col·lecció emblemàtica, que publica els textos medievals en edició crítica.
El llibre més venut va ser La nacionalitat catalana, escrit per Enric Prat de la Riba i publicat el 1977!

Us deixem un tastet d’instants de la parada. També podreu trobar totes les imatges que vau penjar al Twitter amb l’etiqueta #abraçaelsclassics, aquí

Que gaudiu de la lectura, ens retrobem al Sant Jordi 2019!

Fins l’any vinent!

L'entrada Vam omplir Sant Jordi de clàssics! ha aparegut primer a Editorial Barcino.

«invocant lo gloriós cavaller Sanct Jordi…»

Amics d'Els Clàssics — Thu, 05 Apr 2018 08:45:34 +0000

Un any més, arriba el 23 d’abril amb els clàssics a punt de sortir al carrer.

L’Editorial Barcino serem al passeig de Gràcia amb activitats per a grans i petits!

Des de les 8:30 del matí i fins que s’acabi el dia, trobareu els llibres de la Barcino a la nostra parada: des de la col·lecció per a especialistes Els Nostres Clàssics, passant per la Biblioteca Barcino (per als qui gaudeixen de la llengua medieval) i fins arribar al Tast de Clàssics, que publica els textos en versions al català actual d’escriptors ben coneguts. A més, també hi trobareu els títols de la col·lecció Museu de la Vida Rural, els de l’Observatori dels Valors, les Nadales de la Fundació Carulla…

Aquestes són les últimes novetats de la Barcino:

Crònica del setge de Barcelona (vol.2), Miquel Parets

Llibre de totes maneres de potatges, Anònim. Adaptació de Mònica Barreiras

Disputa de l’ase, Anselm Turmeda. Versió d’Albert Mestres i Marta Marfany

Llibre d’amic i amat, Ramon Llull. Versió de Sebastià Alzamora

I, per als més petits, tenim un drac que no mossega:

Lloc de la parada:
Passeig de Gràcia, 23 (per sobre de Diputació, banda Llobregat), Barcelona

L'entrada «invocant lo gloriós cavaller Sanct Jordi…» ha aparegut primer a Editorial Barcino.

Presentem el Llibre de potatges amb Ferran Adrià

admin — Fri, 16 Mar 2018 09:51:44 +0000

El llibre de potatges va gaudir d’una presentació de luxe, el 14 de març al CosmoCaixa, amb la presència de Ferran Adrià.

Un acte liderat per totes les entitats que fan possible la Col·lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana.

Després de la roda de premsa que es va fer el 14 de març al migdia al restaurant 7 portes, l’acte central de presentació del Llibre de potatges va tenir lloc a la tarda a l’auditori del CosmoCaixa, on van participar tots els actors que fan possible aquesta col·lecció de receptaris, de la qual ara s’edita el tercer volum.

Va obrir l’acte Jordi Portabella, de La Caixa: donà la benvinguda i introduí els altres ponents. Seguidament, Paco Solé Parellada, ànima de la iniciativa i propietari del restaurant 7 portes, va parlar de la necessitat d’una Col·lecció així i de l’evolució culinària dels tres llibres publicats fins ara.

A continuació, Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, va remarcar el paper cultural de la col·lecció i com, des de l’Editorial Barcino, se n’ha viscut l’elaboració: “el procés d’edició d’aquest llibre l’hem cuinat amb molts ingredients diferents; amb el magnífic treball dels filòlegs i de professionals de diverses disciplines: història, filologia, gastronomia… tots fent xup-xup sota la batuta del Paco Solé. Però en la cultura i en la cuina, la creació es completa quan arriba al públic, i això és el que està passant avui, en el moment en què el llibre pot ser llegit.”

Llavors fou el torn de Antoni Riera, catedràtic d’història medieval, que explicà als presents què menjaven els canonges de Tarragona i les classes benestants contemporànies al llibre. El seguí Toni Massanés, gastrònom i director general de la Fundació Alícia, que va desgranar els ingredients de què parla el llibre i els procediments de les receptes, ben diferents de les actuals en alguns casos, però amb punts que han perdurat fins als nostres dies.

Finalment, arribà el torn de Ferran Adrià: “Si la cuina no és cultura… llavors què és cultura?”, va començar dient l’impulsor de elBulliFundation, que investiga els orígens de la cuina. “Els últims set anys de la meva vida he estat intentant comprendre què faig, perquè els neurocientífics diuen que si comprens, innoves i crees millor. Vaig començar a preguntar-me què és cuinar i la cuina, i vaig arribar a un món que fa 2 milions i mig d’anys que existeix, en diferents civilitzacions…de què estem parlant? Projectes com aquest ens recolzen per posar en ordre tot això, quan parlem de cuina, postres.. és un món en continua evolució.”

“Avui quan s’acabi el dia, s’hauran creat al món més receptes que totes les de l’edat mitjana: però aquesta informació és increïble, és com trobar el genoma; ens diu què va passar.”

“Tenim poca informació, pocs llibres, i ens fan falta en aquest llenguatge perquè el món de la cuina també hi pugui accedir. Al fina la cuina també és un llenguatge, és un alfabet: els productes , les tècniques, i les eines, són les lletres que ho fan tot.”

L’acte es va tancar amb un reconeixement a totes les entitats que cooperen per fer realitat la col·lecció: el Restaurant 7 portes, la Fundació Alícia, l’Obra Social “La Caixa” i la Fundació Carulla, mitjançant el seu segell Editorial Barcino.

El receptari

El Llibre de totes maneres de potatges és el tercer gran receptari de cuina en llengua catalana de l’edat mitjana, després del Llibre de Sent Soví i del Llibre d’aparellar de menjar.

Conté més de dos-cents capítols sobre plats i consells per cuinar molt diversos. Explica com preparar tota mena de carns, caça i aviram, com fer les salses que les acompanyaven o com elaborar els plats que anomenem “de cullera”. Les receptes estan ordenades segons el cicle litúrgic, i al final hi ha una secció extensa dedicada a peixos i plats quaresmals.

Com els altres dos receptaris, el Llibre de potatges s’ha conservat en un únic manuscrit i és anònim. El nombre de llibres de cuina medievals conservats en català —a més dels tres esmentats, s’hi ha de sumar el Llibre del coc, el proper volum de la col·lecció—, mostra la importància que va adquirir l’art de la cuina a la tardor medieval en els territoris de parla catalana.

Per facilitar la lectura del text medieval, se n’ofereix la versió medieval acarada amb una adaptació al català modern. Els estudis sobre l’entorn econòmic, històric i culinari que l’acompanyen afavoreixen una millor comprensió de l’època i del mateix receptari.

L'entrada Presentem el Llibre de potatges amb Ferran Adrià ha aparegut primer a Editorial Barcino.

Aquest Nadal, regala’t les grans cròniques!

Amics d'Els Clàssics — Tue, 19 Dec 2017 15:35:54 +0000

«Conèixer el passat d’un territori dóna llum al present i enriqueix la mirada cap al futur.»

Vivim moments històrics, que d’aquí uns segles seran narrats per conèixer la història catalana del s.XXI.

Des de l’actualitat, però, tenim la sort de poder mirar com es van viure, en altres circumstàncies, els conflictes geopolítics que van afecter el territori català a l’edat mitjana. És gràcies a les quatre grans cròniques: les de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.

Uns textos que són un capítol central de la nostra literatura medieval, perquè els nostres autors no es van conformar a descriure una simple relació de fets i gestes per salvar-los mecànicment de l’oblit, com era habitual en el gènere dels annals, sinó que en van saber fer literatura de primera magnitud.

A l’Editorial Barcino, en tenim dues a la col·lecció del Tast, per qui vulgui apropar-s’hi en català actual i versió reduïda:

Crònica de la croada contra Catalunya

Bernat Desclot

«Va ser, doncs, com a estret col·laborador del rei que va viure la conquesta de Sicília de 1282 i la seva conseqüència més destacada, la invasió francesa de tres anys més tard.» (versió i pròleg de Miquel Desclot)

L’expedició dels catalans a Orient

Ramon Muntaner

«Entre els episodis que hi relata, un dels més apassionants és l’anada de l’exèrcit algogàver a l’Imperi Bizantí. Capitanejada per Roger de Flor, la Companyia va partir de Sicília el 1303. Muntaner va ser un dels responsables de l’expedició.» (versió i pròleg de Jordi Llavina)

Gaudeix de la història i la literatura al mateix temps!

__________________

A més, et fem saber que a la col·lecció Els Nostres Clàssics, trobaràs:

Llibre dels fets del rei En Jaume, I i II

Jaume I

«un dels llibres més excepcionals de l’Europa medieval. Redactat sota la supervisió del monarca, el Llibre dels fets, la primera de les quatre grans cròniques, explica els esdeveniments històrics més significatius de la vida del rei Jaume el Conqueridor (1208-1276), un dels períodes històrics més convulsos i interessants de la història del nostre país.»

I, pels qui vulgueu la crònica de Desclot completa, la trobareu a la Biblioteca Barcino!

Llibre del rei En Pere

Bernat Desclot

«La revolta contra els invasors francesos, i el subsegüent oferiment de la corona de l’illa de Sicília a Pere, va generar un greu conflicte amb els Anjou i els seus poderosos aliats: la monarquia francesa i el papat.»

Aquest Nadal, regala’t cultura!

L'entrada Aquest Nadal, regala’t les grans cròniques! ha aparegut primer a Editorial Barcino.

Llull a ritme de glosa!

Amics d'Els Clàssics — Mon, 11 Dec 2017 09:07:00 +0000

L’Editorial Barcino vam viatjar a Palma per presentar les novetats de Llull: el Llibre d’amic i amat en català actual, el Blaquerna i el Llibre de meravelles

Al convent de Sant Francesc, l’acte va ser literari i lúdic, amb la participació de Glosadors de Mallorca, Sebastià Alzamora i Joan Santanach

Editorial Barcino, segell de la Fundació Carulla, va organitzar dijous 14 de desembre un gran acte de presentació de les últimes novetats de Ramon Llull. Va ser a la ciutat on va néixer Llull, Palma, i concretament al convent de Sant Francesc, on està enterrat.

Va obrir l’acte Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla que treballa per potenciar la cultura a través, entre d’altres, de l’Editorial Barcino. Seguidament, Joan Santanach, filòleg medievalista i editor, va parlar de la publicació de les dues obres lul·lianes cabdals que Barcino ha publicat recentment: el Romanç d’Evast e Blaquerna i el Llibre de meravelles, i amb un recorregut de les peripècies de Llull, va destacar la seva relació amb l’illa de Mallorca, on va créixer i va escriure al llarg de la vida.

En la segona part, una conversa entre Sebastià Alzamora i Santanach va permetre apropar al públic com ha estat la feina d’adaptació al català actual del Llibre d’amic i amat, que Alzamora va realitzar per a l’últim volum de la col·lecció Tast de Clàssics de l’editorial.

El toc musical i artístic el va afegir l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca que, en diversos moments de l’acte, van improvisar i versar sobre l’obra i la figura de Llull, amb una gran qualitat, amb sàtira, literatura i un toc festiu que arrancar molts somriures als assistents.

Llibre d’amic i amat: perles poètiques i al·legòriques

El Llibre d’amic i amat és el text més conegut de Llull i, segurament, el més místic. Ara Barcino l’apropa en la llengua d’avui amb rigor i fidelitat dins la col·lecció Tast de Clàssics, de la mà de Sebastià Alzamora, que ha estat reconegut en el camp de la poesia i la narrativa –ha rebut, entre d’altres, el premi Carles Riba de poesia, i el Josep Pla i el Sant Jordi de narrativa, i ha estat traduït a set llengües– i és un reconegut articulista a diversos mitjans de comunicació.

Les novel·les de Llull: Blaquerna i Llibre de meravelles

Tot i que el gènere no existia, el Romanç d’Evast e Blaquerna és considera la primera novel·la escrita en llengua catalana. Fins ara, només era disponible en edicions crítiques, és que això que Barcino la publica en una edició assequible i manejable, destinada tant al públic general com als estudiants universitaris i d’ensenyament secundari. L’altra novetat editorial és el Llibre de meravelles, que narra les aventures de Fèlix, el protagonista, enviat pel seu pare a recórrer el món i a meravellar-se de l’actitud dels homes, que no actuen com correspondria. L’obra, a través de la ficció narrativa i de centenars de relats breus, ofereix una àmplia visió sobre la comprensió medieval del món.

_________________

Entra al nostre Facebook i gaudeix de la glosa a la secció de vídeos!

L'entrada Llull a ritme de glosa! ha aparegut primer a Editorial Barcino.

Antígona i Electra també parlen català

Amics d'Els Clàssics — Thu, 09 Nov 2017 11:34:06 +0000

Ja pots llegir el Sòfocles que va traduir Carles Riba

El 1920, un jove Carles Riba va publicar dues tragèdies de Sòfocles en una traducció que representava un salt de gegant en la història de les versions catalanes de drames grecs. El volum aplegava els dos protagonistes femenins més memorables del dramaturg, Antígona i Electra, dues dones que s’enfronten al cap de la seva família per fidelitat a la justícia. En les traduccions de Riba, que oferim ara amb un estudi introductori, aquestes tragèdies encara ressonen amb tots els matisos del seu noble desplegament, amb tota la brutalitat dels seus xocs d’idees i de passions.

L’últim quart del s.XIX apareixen traduccions de Sòfocles al català, però un abisme separa aquests intents esporàdics de la feina de Riba, pel seu talent literari i de coneixements de grec; també hi ha una diferència radical de plantejament. Riba no vol adaptar el teatre antic a les convencions modernes, ni tan sols a les formes mètriques del seu temps.

I, a nivell lingüístic, interrompuda la tradició culta del català, es troba en un moment de «plasticitat germinal» encara no plenament normativitzat: cal servir-se amb intel·ligència de les inseguretats i les possibilitats infinites d’un moment històric que Riba, tot i el desig de superar-lo, pot assaborir amb plaer: «Assistim a un espectacle rar i magnífic: una llengua que és com si es creés sota les nostres mans.» Crear en la nostra llengua, però talment en el temps de l’autor: amb aquesta fórmula Riba s’esforça a presentar la llengua de la traducció com una llengua de la diferència, on es recrea un món que no és el dels lectors.

Les heroïnes gregues: Electra i Antígona

Parlem de dues tragèdies que presenten certs punts de contacte i, alhora, mostren dues maneres dramàtiques de Sòfocles radicalment diferents. En tots dos casos la protagonista és una dona que, en una situació extrema, s’aparta de les normes que el seu món imposa a la feminitat. Si en els discursos públics de l’Atenes del segle v les dones eren criatures febles i silencioses recloses als espais interiors de la casa, Antígona i Electra es mouen per l’exterior, discursegen sense temences i posseeixen una força extraordinària. Totes dues s’enfronten als caps de la seva família, que també són els sobirans de la ciutat; Antígona per defensar la dignitat religiosa del cadàver del seu germà, Electra per fidelitat a la memòria del seu pare assassinat a traïció. Potser és per aquesta comunitat de desobediències i de lleialtats, per les possibilitats expressives que dóna als protagonistes femenins de les obres, que les tragèdies apareixen aplegades en el mateix volum.

En l’Antígona, si bé tot el que hi passa és explicable des d’un punt de vista exclusivament humà, sempre s’insinua l’existència d’un segon pla més que humà, que no és una predestinació a la manera de la teologia cristiana, sinó alguna cosa més difusa, que rep tota mena de noms però es resisteix a ser dita d’una manera terminant. En l’Electra tot es deu a l’astúcia i la perfídia de l’home, i fins i tot els rituals funeraris, d’una opacitat inquietant, serveixen com a molt per transmetre missatges entre els mortals, i encara missatges sovint enganyosos.

La joia de Riba, reeditada

Hi ha molt més que això, naturalment. Ja en la versió del 1920, Riba va saber fer justícia a la complexitat d’aquestes obres com no ho havia fet ningú abans en català. La seva obsessió pel detall no era res més que un profund respecte per tot allò que l’obra mostrava o contenia en potència, i que ell es considerava obligat a oferir als seus contemporanis i a les generacions futures. Avui, gairebé cent anys més tard, encara podem llegir aquelles traduccions amb plaer, interès i fascinació. Qui les milloraria més endavant, seria el mateix poeta. Entre nosaltres, a les obres de Sòfocles encara no s’hi ha enfrontat cap traductor amb una visió més agosarada, competent i precisa que la de Riba.

Aquest post conté fragments adaptats de la introducció del curador de la nostra edició, Raül Garrigasait: hel·lenista, editor, traductor i escriptor. Des del 2008 coordina la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins. La seva tesi doctoral estudia les traduccions d’Èsquil que van fer Wilhelm von Humboldt i Carles Riba.

Troba el llibre a totes les llibreries o compra’l online al nostre web! Aquí!

L'entrada Antígona i Electra també parlen català ha aparegut primer a Editorial Barcino.