Em vull deixar els cabells llargs fins a la cintura per a assemblar-me a l’Alanis Morissette.

Em vull deixar els cabells llargs fins a la cintura per a semblar femenina d’una vegada per totes.

Em vull deixar els cabells llargs fins a la cintura perquè segur que a ell li hagués agradat més.

…

Em vull deixar els cabells llargs fins a la cintura per a asseblar-me al que em volia assemblar abans.

…

Just avui fa un any de l’adéu, i potser ja seria hora de deixar-se de lamentar, i potser ja seria hora de deixar de ser com voldria ser per ell.

…

No em vull deixar els cabells llargs fins a la cintura.

(He de donar gràcies a la subvenció materna sense la qual no hagués pogut anar a la perruqueria, i a les meves perruqueres de confiança Tina i Pilar que sempre saben el que vull abans de demanar-ho).

—
Devendra Banhart - Long Haired Child

Y aceptar que no todo es tan fácil
y que no siempre los huesos aguantan el peso,
reconstrucción.”

DeLuxe - Reconstrucción

En vista que la resposta més interessant que tinc és “res, buscar feina, i si en trobo, treballar”, us refereixo el que acaba d’escriure la Núria al seu bonic bloc.

“Som en ple juliol i alguns encara no sabem què farem aquest agost. Baix cost, recerca del sol, amics… Rumiant en això, em ve al cap, com quasi cada dia que passa, el viatge que vam dur a terme a finals d’hivern a Islàndia. Un no pot prescindir d’anar-hi ni que sigui un cop a la vida, us ho dic de debò. Abans que s’hagi acabat l’any espero haver-hi tornat, però no cal arribar a tal extrem, això meu i d’alguns altres és amor a primera vista.”

Entreu aquí a llegir el text sencer i a veure algunes fotografies. Val la pena. I recordeu que al meu Flickr hi ha una pila de fotos més.

—
Mishima - Aguéev

per l’amor d’una dona.

Ja ho diuen,

els més grans són aquells

que renunciarien a tot per la ciència.

Intranquil, no podies marxar en pau,

tot de fulls guixats com a herència.

Segles més tard, amor meu,

encara aprenem allò que vas escriure

la nit abans del tràgic final.

A nosaltres també ens sembla

que se’ns apropi l’hora.

Estimat Galois,

tant de bo no haguessis existit mai.

—
Panic! at the disco - The only difference between martyrdom and suicide is press coverage

—
ACTUALITZACIÓ: Sembla ser que a algú li fa molta gràcia… ¡muchas gracias ingeniero!

Una mare primerenca de 25 anys es fa la hippie i decideix que no vol anestèsia epidural. Un pare primerenc espera nerviós, enfadat perquè no l’han deixat entrar (un mes més tard s’aprovaria la llei pel qual el pare pot ser present en un part). L’àvia paterna li fa companyia, il·lusionada. L’àvia materna ha dit que ja passarà per allà quan plegui de treballar.

La infermera mesura la dilatació i pronostica: “té molt de cabell, i molt fosc”. No s’equivoca.

En un instant, la mare primerenca descansa satisfeta. El pare ja pot entrar a l’habitació i comencen a arribar els familiars.

Un ésser de 2,900 kg ha estat enviat del més enllà per a conquerir el món muahahahhaha

Avui, aquest ésser (de 78,5 kg) encara planifica la seva gesta. Prepareu-vos.

(Gràcies a tots els que ja m’heu felicitat! Senior Citizen, Guillermo Ruiz de Loizaga, Maiko, i l’incondicional Carlos Luna) (i gràcies a tots els que ho fareu al llarg del dia)

—
The Beatles - Birthday

—
Volia escriure això ahir, per a desitjar a tothom una feliç revetlla, però era a la Expo.
…
(petita pausa en la qual us moriu d’enveja)
…
Espero que us anés molt bé. Per Sant Joan, o pel solstici, és la nit perfecta per a fer conjurs d’amor i tota classe d’encanteris. Les fogueres no són més que un record de velles tradicions paganes, amb bruixes incloses. M’encantaria ser una bruixa i fer conjurs per Sant Joan!

El millor de tot, sempre, la coca de llardons.

—

"És la nit més curta i el dia més gran,
done-me xampany, doneu-me xampany!"

Jaume Sisa - La nit de Sant Joan

La foto és de la festa d’aquest divendres passat. Els tres retratats van quedar empatats en la categoria de “el més friki de la facultat” la festa de Nadal. Ja és casualitat (tots tres han demostrat mèrits de sobres). Però quan van pujar a recollir el premi, el més friki de tots (a la foto, enmig) es va posar a cantar en japonès. I contra això ja no van poder competir els altres dos. Des d’aquell dia, tenien pendent fer-se una foto junts.

Sou els millors!

—
The Dandy Warhols - Bohemian like you

però no per a trobar l’elixir

de la vida eterna.

Voldria ser alquimista

i trobar l’elixir

de la congelació dels instants.

I poder guardar,

en petits pots de vidre,

moments per sempre més.

Guardaria, per exemple,

instants de cançons amb guitarres,

de converses i somriures,

de tafaneries i cerveses.

Congelar moments feliços

i poder-los recuperar,

mirar,

sentir,

cada cop que volgués.

…

Em limitaré a recordar-los,

i a agrair aquests bonics moments.

—

Belle and Sebastian - Another sunny day