Antoni's Ous

D'un sol i de planetes de tot tipus.

2010-01-26T01:07:00.002+01:00

El seu naixement va ser com un big-bang, no perquè fos complicat, sinó perquè va suposar el naixement d’un nou sol per a molts planetes.

Tot i la seva joventut, el seu magnetisme, va generar que en poc temps, hi hagués planetes que iniciessin una orbita al seu voltant sense adonar-se’n. Això no significava que es convertís en el centra de les seves vides, però si en una peça necessària i valuosa per l’engranatge dels seus mecanismes vitals.

Mai es va sentir, ni se sent, important o especial, però el magnetisme sol respon a una llei.

Al principi, a la seva orbita, tot era immaculat, no hi havia resistència alguna per apropar-se, però amb el temps, el xoc d’alguns meteorits descontrolats i el segrest i espoli d’il·lusions per alguns planetes contrabandistes, van començar a esculpir la seva personalitat i, d’aquella orbita clara, no va quedar res. Es var formar un anell de meteorits al seu voltant i la seva superfície es va endurir, servint de protecció contra possibles especuladors siderals.

El sol, al activar aquestes defenses , va entristir, tant per les ferides com al veure patir als planetes que l’orbitaven. Al entrar en funcionament aquests mecanismes de protecció, els planetes que l’orbitaven, van patir un gran eclipsi. Alguns varen allunyar-se del sol, però d’altres, atrets pel seu magnetisme i desitjant gaudir de la seva energia, varen romandre impertorbables.

Amb cert temps i pràctica, els planetes que varen seguir orbitant, descobriren que si es mirava més enllà, es podia veure el sol i gaudir de la seva energia i llum. Això els va fer tornar a brillar i a ésser planetes alegres i pròspers.

La alegria del sol va tornar al adonar-se que, molts d’aquests planetes, havien aprés a mirar més enllà fins arribar a conèixer al seu nucli i que els que ho havien aconseguit, eren planetes de gran noblesa.

Es cert que, pels planetes no va ser fàcil, de fet sol els planetes de gran noblesa podien veure més enllà, i varen tenir que aguditzar el seu enginy per ser capaços d’evadir les defenses, però l’esforç va ser compensat amb escreix, perquè el sol els rebia amb el seu màxim esplendor, però també perquè aquell sol es va convertir en un oasi dins un univers de falsos estels i meteorits segrestadors d’il·lusions, tan sols a l’abast d’uns pocs planetes privilegiats.

Haití

2010-01-21T22:21:00.000+01:00

imagen extraída de Tiemposur.com.ar

La tierra se agita en un escalofrío. Las piedras dilapidan vidas.

Mientras no miramos, nos creemos buenas personas, cuando una tragedia nos hace mirar, nos volvemos buenas personas. Siempre llegamos tarde a ser buenas personas y mientras algo nos ha hecho mirar, lo somos, tarde, pero lo somos. Por desgracia, el tiempo y el egoísmo nos pone de nuevo en el lugar de partida, olvidando mirar, para volver a llegar tarde la próxima vez.

Las palabras solo sirven para consolarse a uno mismo, las acciones, para ser mejores. Nuestro consuelo no da pan, solo ciega más nuestro espíritu. Consolarles es la consecuencia del error de nuestra ceguera.

Las emociones nos hacen reaccionar en momentos determinados, pero no debería ser así, porque las emociones son la base de la humanidad.
¿Qué las esconde?
¿Quizá el raciocinio, afectado por el egoísmo y el temor al dolor que a veces supone sentir?

Que bello sentir, que bello ser humano, que bello serlo siempre, que bello actuar en consecuencia.

Estas palabras no pretenden ser consuelo, sino acción, aunque puedan sonar a ello.

No me doy por vencido - Luis Fonsi

2010-01-07T09:16:00.007+01:00

Nunca uno debe darse por vencido, en nada. Nuestros sueños se quedaran se en eso, si nos damos por vencidos.

Síntesi

2009-12-31T11:39:00.001+01:00

Un any, que gran part hauria definit d’estrany i que d’altres definim d’extrínsec, acaba.

Amb el protagonisme que pot tenir el temps segmentat en porcions i amb l’únic motiu de celebració, que el convenciment que la següent porció serà millor.

Experiències de suma, alienes o properes, positives o negatives. Pèrdues, troballes o retrobaments, sense més valor per magnituds, que per experiències.

En un dia fem la síntesi i en un dia la nova proposta, poc temps si hi ha molt a sumar i molt per viure. Potser el temps just perquè, al nostre cervell, arribi un poc més d’oxigen de lo habitual i intenti recomençar amb energies renovades.

Gràcies als que heu passat o encara esteu, enriquint a aquest individu, aventurant-lo a noves experiències, mostrant-li colors nous que no coneixia ni imaginava. També als que torneu, amb vides enriquides, nous sabors, però també amb bells aromes de l’ahir, encara que sé que no us havia perdut.

Espero haver set una suma a la vostre experiència i que beveu de mi, allò que us pugui engrandir.

Desitjo que pugueu amalgamar moltes coses i pugueu convertir de tot un positiu.

Feliç 2010!

Cor de llauna.

2009-12-09T15:27:00.004+01:00

Hombre de lata - Mario Caicedo

Respira fons, les coses no sempre surten com un vol, el camí no sempre te destí. La vida dona moltes voltes, tantes que arriba a marejar i et fa treure l’estomac per la boca.
Una altre vegada el fred a tocat os, em fa minvar i l’esquena es contractura de nou.
No hi ha descans possible, aquest petit planeta orbita massa ràpid i cauen noticies salines sobre ferides obertes, amb l’únic consol que la sal cura i adoba.
Qualsevol dia es bo per créixer i avui tocava una mica més, tot i que, de vegades, lo après sol endureix i no enriqueix.
El cor ja em sona com una llauna de fabada trobada desprès de dies de fam. A la fi l’obridor haurà d’ésser més robust quan la llauna esdevingui d’acer. Segurament em miro massa el melic i he acabat amb el cap ficat dins, però tinc la sensació que és l’únic lloc on avui puc estar calent.

Equilibrio

2009-11-30T16:10:00.002+01:00

Hay veces que pienso en renunciar, en dejar pasar el tiempo, pero algo en mi tensa las palabras en mi garganta y, un ápice de rabia oxigena mis pensamientos.
El tiempo agota mis opciones y, al caer la noche, el alma se lamenta y el corazón se asfixia en el gaznate.
Tal vez, es la falta de equilibrio, el que hace pisar en el lugar incorrecto, quizá no haya equilibrio para mi.
No tengo nada y sin embargo soy rico, porque, pese a los malos pasos, siempre cruzo caminos repletos de vida. Me sonríen y me halagan, pero, trastabilladamente, acaban siendo perdidos y quedan atrás siendo senderos que un día fueron caminos.
No se observa objetivo en mis pasos, correr a tientas solo sirve para salvar el pellejo, aunque mirándolo bien, que valor tiene el pellejo si no da calor ni color.
Viviendo en un pequeño mundo, tan pequeño que ni de puntillas se puede ya aguantar, cobarde de decisión al paso de explorador, porque, si el dicho fuera cierto, no conocer lo bueno, seria renunciar a vivir…por muchos malos con los que nos crucemos.

Sensacions intemporals.

2009-09-22T14:33:00.010+02:00

Foto: ramon aladern

Acceleradament impossible de seguir, excepte en moments de tranquil·litat forçada, forçada perquè el desig de seguir muntat a la llum i respirar per les mans, es més fort que qualsevol vitamina intravenosa.
Ara relaxat, amb la ment revivint sensacions i sense cap ànsia per ordenar-les, sento el magnetisme dels moments i el rellotge aturat, seguint el rellotge amb la mirada i empenyent les agulles a distància.
Que maco es notar la brisa que fan les agulles del rellotge quan estem junts.

Reflexions

2009-08-14T17:00:00.002+02:00

Diuen que el 90% de les cançons són basades en la melancolia, sobretot les que tenen més èxit.
Som masoquistes?
...o potser es que, en aquest món muntat per a màquines, és l'única manera de sentir-nos humans per un moment?

Aventura - Lagrimas - Bachata

2009-08-09T15:29:00.000+02:00

Hilos de oro

2009-07-14T00:26:00.005+02:00

Finos y brillantes hilos de oro interfieren las miradas,
que entre los luminosos velos juegan al escondite,
pero escondiéndose para dejarse encontrar.

Felinas gotas turquesa que susurran y suspiran profundo.
Finas líneas rosadas transmitiendo en positivo,
suaves y frágiles, alegres.

Lenguaje embriagador, desconocidamente conocido,
cercanamente lejano, tan amado que pasa la frontera al odio,
odio imposible de sentir.

Ansia por encantarse una vez más,

salido del mundo real,
abandonando el cuerpo y perdiendo el alma.

Finos y brillantes hilos de oro interfieren las miradas,
que entre luminosos velos juegan al escondite,
escondiéndose y encontrándose,
deseosos de finalizar el juego pero radiantes por él.

Festival Ritmes 2009

2009-07-13T15:28:00.001+02:00

U2 - 360º Tour - Camp Nou - Barcelona (02.07.09)

2009-07-03T10:33:00.003+02:00

Love of Lesbian

2009-06-30T14:39:00.000+02:00

Tormentas.

2009-03-09T17:42:00.007+01:00

Al cesar la tormenta se miró al espejo con aire cansado y pudo observar como ésta le había esculpido la piel y el alma y nevado las sienes.

Su energía ahora menguada, otrora magnifica, le descubría su naturaleza y su camino.

Nunca deseó sentirse así, pero tampoco hizo nada por evitarlo.

Tenía momentos de lucidez extrema, o él así lo creía, pero la mayoría del tiempo se encontraba en una casi perpetua ensoñación.

La soledad no le dolía y le daba el soplo para relajarse, pero en su mente aún vivía una razón y en su corazón espacio para ella.

Lo sabía, esa idea se encargaba de ello, pero nunca dejó que ésta se hiciera con el control y con todo el espacio.
No quería pensar en otra tormenta porque, pese a que estas tormentas nunca tengan vencedor, la lucha le había menguado.

Esta vez había decidido dejarse llevar, pero no por la mar arbolada, sino por la mar rizada, a sabiendas que algún día, esa idea volvería a dominarlo.

Como da mañana, se rascó la barba, se mojó el pelo, se peinó y salió de su casa, un nuevo día de trabajo empezaba.

Allà on sou sempre inspirant-nos.

2009-01-26T23:56:00.005+01:00

Les que construeixen castells, les que fan posar els peus a terra,

les que viuen a dins, les que corren pels carrers,

les que posen l’accent, les que t’adormen a la falda.

Em perdo i em troben, m’amago i les busco.

Les veig però no les reconec,

el ulls s’han de creure a si mateixos,

un cap amb molt espai per omplir,

però les orelles han de creure a qui parla.

Cridant-les sense so,

però amb el mateix dolor al coll,

l’angoixa de qui es creu no escoltat.

De petites espurnes o de gran flames,

de brises o d’imponents ciclons,

de petites gotes o de riuades,

de vegades absents però sempre en el lloc,

tremolors al veure-les, terratrèmols al tocar-les.

Per què si sóc capaç?

2009-01-05T15:31:00.008+01:00

Per què si sóc capaç de somniar en el verd del camp i el blau del cel, tinc malsons?

Per què si sóc capaç de somniar en el sol i l'aigua rajant de la font, tinc malsons?

Per què si sóc capaç de somniar en el somriure d'un vailet, tinc malsons?

Per què si sóc capaç de somniar en la bellesa i en la vellesa, tinc malsons?

Per què si sóc capaç de somniar en la llibertat i el respecte, tinc malsons?

Per què si dient unes paraules sóc capaç de despertar l'amor, tinc malsons?

...potser es que visc en un etern malson del que no em deixen despertar.

El llenguatge de la guerra no ens deixa gaudir dels somnis i el soroll de les bombes sol fa que mantenir-nos desperts dins el mateix malson.

Bones fetes!

2008-12-24T11:47:00.003+01:00

Send your own ElfYourself eCards

Parlant d'amor.

2008-12-18T00:04:00.006+01:00

Feia dies que no la veia ni la sentia. Tant sols de tant en tant arribava algun colom missatger amb alguna nota d'ella. Aquelles notes no deien res d'especial, però a ell l'omplien d'esperança.

Es cert que l'amor romàntic sol existeix als contes, es deia.

...però es igual que em diguin que es massa comú i em maleeixin per parlar d'amor, si no han provat la nit als seus braços.

Avui no tinc excusa per no escriure't, per transportar-te al meu endins i al matí que ha de venir.

Avui voldria que m'abrasessis i així fer dels teus braços el teatre per existir.

Que el rellotge s'aturés en el nostre temps i que el teu cabell atrapés la llum del mati, alliberant-la de nou com una corona d'or i marfil, junt al vapor de la teva pell.

Tant se val que diguin que es massa comú i em maleeixin per parlar d'amor, si no han provat la nit al seus braços.

Avui no tinc excusa per no dir-te qui sóc, qui em fas ser i on em porta la imaginació.

Avui voldria que m'abrasessis i així fer del teu cos el llenç del quadre per existir.

Que el rellotge s'aturés al nostre temps i poder-te dir a cau d'orella que em maleeixen per parlar-te d'amor.

Dies de princeps, nits de gripaus.

2008-12-10T14:24:00.006+01:00

La llum argentada entrava per la finestra de la cambra, il·luminant els seus grisos ulls entreoberts i cansats.

La princesa no era capaç de conciliar la son, el seu cap estava concentrat en els seus pensaments.

Sabia que allò era una bogeria, no podia enamorar-se d’un príncep amb un regne tant petit i pobre, ella tenia una responsabilitat vers el seu poble i aquell príncep no podia proporcionar cap mena de riquesa a la seva gent.

Hauria volgut no néixer princesa per poder seguir els desitjos del seu cor, un cor ara revelat contra la voluntat del seu cap, donant salts irregulars dins el seu pit.

Ella sabia que el príncep era cristal·lí de paraula i de cor, senzill d’ànima i de cos, alegre i enginyós, però es volia resistir a pensar que potser podia arribar a ser un gran rei.

Potser mai ho sabria.

La nit s’escolava pel desaigua del temps portant rere seu la llum d’un nou dia que tornaria a ser gens seré.

Frase

2008-12-08T12:23:00.001+01:00

Guanyaré o palmaré, però sense perdre la dignitat.

HuMoR...o potser no...

2008-12-05T15:37:00.002+01:00

Perdut a Munhkinland.

2008-12-03T14:02:00.006+01:00

...en el seu petit i erm planeta va créixer una petita però bellíssima flor.

S'emocionà perquè va veure que fins hi tot en els llocs més erms, allà on semblava que la vida no era possible, la força de la bellesa era capaç de reviure.

Aquell esdeveniment el va envalentir i va sentir de nou la necessitat, que ja havia viscut molt temps enrere però que ja havia oblidat, de conèixer altres llocs i aprofundir en les sensacions, emocions i sentiments que la bellesa li podia arribar a transmetre.

Així, aquella floreta sortida del no res, el va empènyer a fer un salt. D'un saltiró abandonà el seu planeta, per anar a caure a un altre milions de vegades més gran que el seu.

Al principi se li feia estrany tenir tant espai per descobrir, però acompanyat de la floreta es va acostumar a les grans distàncies, encara que de mica en mica s'adonà que estava perdut i no en un món com ell havia imaginat, un món ple de bellesa per descobrir.

...a la distància sol podia llegir un cartell que deia "benvinguts a Munhkinland".

Frase

2008-12-03T13:11:00.002+01:00

El món està ple de conys i de polles, però hi ha poques persones.

Tots el murs es poden vèncer.

2008-11-26T14:51:00.002+01:00

Tots el murs es poden vèncer.

Per molt durs, alts i aparentment inexpugnables, sempre hi ha alguna escletxa.

Qui sap si el constructor va deixar l’escletxa allà per algun motiu, potser amb l’esperança que algun dia algú la trobés i la utilitzés.

Pretenem que aquell mur faci por, generi desconfiança, farcit de filferro espinat.

Mostrem orgullosos la seva magnificència, potser sense ser conscients però si desitjosos que un buldòzer el faci a miques.

...i un dia sents un cruixit.

La petita esquerda de la que no tenies coneixement comença a créixer, a carrisquejar. S’engrandeix per moments i t’espantes.

Com es possible que aquest mur tant perfectament pensat tingui una deficiència?

Qui gosa fer balandrejar el meu mur!

Sota aquella immensitat de pors, desconfiances, retalls d’una vida, apilades en forma de mur gegantí, observes bocabadat una personeta que ha posat el seu dit a l’esquerda, aquella que ningú abans havia trobat i de la que tu erets desconeixedor.

Fas un parell d’intents per fer fora del mur a aquella personeta insistent, però ho fas sense massa convicció, potser perquè en realitat no es el que desitges.

No pots aguantar més aquells murs, de fet no desitges suportar-los més i baixes els braços per deixar augmentar l’esquerda, tot pregant perquè aquell petit trepant no perdi empenta.

Per l’escletxa comença a entrar aire fresc i sol penso en deixar-me vèncer.

Paris, llum, neu i calor.

2008-11-25T10:13:00.002+01:00