Ara li fan el mànec...

I LA CLACA AL GALLINER

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Wed, 10 Oct 2018 17:37:00 +0000

Qui pot discutir la qualitat musical de la Montserrat Caballé, amb dos dits de front ningú.

En l’àmbit públic i més polític, la Montserrat va ser una persona que de portes enfora, que va fer sempre una manifestació clara d’espanyolitat, amb un vernís sua de catalanitat.

Parlava català en l’intimidat. No sé perquè els grans de la música clàssica, sempre van del bracet de reis, prínceps i princeses, ducs, barons i tota la “potolada”, en moltes ocasions indigents intel·lectuals i analfabets funcionals i corruptes integrals. Són aquells, els que no han pencat mai en sa vida ni pensen fer-ho. Tingueu present que la música clàssica s’aguanta per la gent que li agrada la música i res més.

A l’enterrament de la diva, va anar-hi la Reina “Sofrita” que diuen els de “LA Competència”, fregida i refregida. Amb una vida envoltada per corruptes, vividors, dictadors i malparits en general, paper de reina paper d’estrassa. Però cal dir que tampoc a mogut mai un dit pels seu poble pels seus súbdits pels seus vassalls, en definitiva per nosaltres.

A la sortida del tanatori de la difunta, el públic assistent, no sabem si dret o agenollat va aplaudir llargament la reina, alguns no tots, també s’ha de dir.

“Sofrita” perquè no vens a la diada a l’onze de setembre amb una samarreta de som república, si vens et prometo que també, t’aplaudirem !! Paraula !!!

Mentirolàndia i Fatxolàndia

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Tue, 02 Oct 2018 16:54:00 +0000

Llegir mitjans espanyols, o sentir la ràdio fa caure cul !!

Només algunes perles d'avui :

Así ha visto la prensa internacional el aniversario del 1-0 en Cataluña

http://www.msn.com/es-es/noticias/espana/as%c3%ad-ha-visto-la-prensa-internacional-el-aniversario-del-1-0-en-catalu%c3%b1a/ar-BBNPEX9?ocid=ientp

Les òsties que ens van donar el 1O eren mentides !!

Torra amenaza con derribar a Pedro Sánchez el día después de apoyar a los CDR

https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2018-10-02/torra-derribar-sanchez-noviembre-negociar-autodeterminacion_1624348/

Sánchez a pendre pel sac, igual que els altres !!! Adéu Espanya,.... No oblid , ni perdó....

Els mitjans digitals espanyols al Top ten dels mentiders...

LA GRAN TERANYINA

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Wed, 23 May 2018 23:00:00 +0000

-->

Vaig tard ! La gran teranyina ... de Roger Vinton

https://rogervinton.org/

Llegeixo, sí i de fa anys , no sóc cap especialista en res, però m’agrada i no sabria que dir-vos.

Em costa trobar llibres, mira que rar que sóc. Ara m’he afeccionat als llibres electrònics , ei !! descarregats legalment, i pagats com Déu mana. Avantatges els porto a tot arreu, no cal portar el llum !! no ens trauran de casa i els podem compartir la família, amb més d’un dispositiu, i això que m’ha costat entrar-hi. Per contra no els puc tocar ni remenar.

Feia temps, que el volia comprar i llegir, naturalment !! La gran Teranyina, fabulós, espectacular, ben escrit, fonamentat i de lectura obligatòria.

En aquest llibre, te’n adones que som poca cosa (personalment i col·lectivament) ja ho intuíem, ara bé, després de llegir La Gran Teranyina, veus que, som menys que res.

També (faig) fem una constatació, que si podem situar tothom seu lloc, és molt més senzill, poder entendre que cada dia ens estant venent per totes bandes o que n’hi ha uns treballen, sempre dia i nit, pels seus interessos. Des de la política l’economia i un llarg etcètera i sempre per fotre’ns.

Collons !! Quantes vinculacions de la burgesia i alguns (grans empresaris) amb el franquisme i repressió contra Catalunya !!

Si un dia parlo amb Roger Vinton (de debò) li podré explicar algunes coses, que poden ser certes i molt interessants i lliga amb alguna part del llibre.

Entrevista a TV3 : http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/nuria-sole-entrevista-roger-vinton-lautor-que-ens-desvela-els-secrets-del-poder-a-catalunya/video/5662780/

Roger : ramonmarquillas@gmail.com

Gràcies per escriure’l i que no sigui l’últim !

IL·LUSTRES EXECRABLES (I I II)

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Sat, 28 Apr 2018 13:31:00 +0000

-->

Il·lustre execrables.. (I i II)

Un llibre, no el compro mai el llibre per Sant Jordi, en compro tot l’any !!!

No regalo una rosa per Sant Jordi, en regalo quatre, com a mínim la senyora, la filla i les dues nétes, ara per ara.

Però aquest Sant Jordi s’ha escaigut que estava llegint, els il·lustres execrables, fa temps que els sentia a la ràdio a RAC1, divertits i irreverents, una estona agradable. Escoltar en Malcom Otero (No com entenia jo a la ràdio Malco Motero) pensava que era un sobrenom, i Santi Giménez, uns paios sense pretensions aparents, però amb càrregues de profunditat. Cal està mentalitzat, per llegir-lo, ja que en ocasions afecta. És el cas d’alguns il·lustres, molt i molt il·lustres gairebé Sants, se’m varen caure els mitjans, amb la mare la Mare Teresa de Calcula, o el Gandhi.

Dels “personatges” del Hollywood, ja te’n esperes alguna, que bevien i fol... el que no està escrit, (ara sí). Amb una vida d’excessos d’alcohol, drogues i sexe, etc. Però el Gandhi o Charlie Rivel, fotent reverencies al Hitler !! Carai això ja toca el vora viu !!

Que l’Alfons XXIII de Borbó era un cabró, hòstia rima i tot, ja ho sabíem, però que va ser testimoni a la boda del Paco (Francisco Franco). Vol dir que ja apuntava maneres. Això, sí que seria una organització criminal, amb tots el ets i uts ....

La finalitat principal d’un llibre, per un servidor, és passar-ho molt bé llegint, per tant un 10, objectiu aconseguit. Llenguatge, pla, senzill i directe, de cara al gra. Si vols tens la cita bibliografia, i et pots llegir l’obra i miracles de Churchill, la Thatcher, etc. I també d’altres punts de vista.

Amb tot el respecte del mon , i en funció del gust de cada un de vosaltres, no us el perdeu !!

Son llibres humils , però comte no son banals , que no és ven be el mateix.

No segueixo que me’n rotllo !!

Que el gaudiu ....

LLIBRE IL·LUSTRES EXECRABLES

Quin Camí....

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Sun, 05 Nov 2017 19:30:00 +0000

Quin camí hem de seguir ?

Vist com reacciona el govern d’Espanya, una vegada més, crec que cal destacar no els separatistes, sinó els separadors aquells que no ens volen a Espanya. Ens volen diluïts i sense identitat.

Sentir els parlaments a les manifestacions com les del cap setmana passat , finals d’octubre de 2017) a la trobada de “demòcrates segons ells” i Espanyolista “ per la unitat d’Espanya” feta a Barcelona, fa venir mal de cap. No oblideu que entre els pacífics manifestats i teníem els 10,000 “piolins”. Només veure les pintes d’alguns es podien identificar. Per tant no és estrany veure molta gent, això sí ni comparació en cap diada de 11 de setembre.

Volem República Catalana !!!

Per tant només tenim un camí , en paraules de Joan Maragall “Adéu Espanya” :

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Joan Maragall, Oda a Espanya.

LA VIDA QUE APRENC

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Sun, 03 Sep 2017 20:19:00 +0000

LA VIDA QUE APRENC (Jo també)

Llibre de Carles Capdevila (1965-2017) editorial ARCADIA.

No vull fer de crític literari, no ho pretenc, ni en sé. Només faig, algun comentari sobre els llibres que m’agraden, hi amb els que m’ho paso bé.

Fa anys, no tinc memòria 8, 9,10, no ho recordo, va venir en Carles Capdevila a fer una xerrada amb els pares de l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, jo estava a l’AMPA en aquells anys. Va ser una estona molt bona, molt sorprenent i una xerrada, divertida, profunda i profitosa, i no exagero.

En Carles , ens va explicar les coses, de cada dia, tal i com són, tal i com ens pasen.

Ara en aquest llibre, trobo una bona part i més coses, del que va ser aquella xerrada.

M’he divretit molt amb el llibre. Per cert a la pàgina 173, un tros molt curt, es diu “Entusiame sospitòs” m’he sentit molt identificat.

Llegiu-lo val la pena, molt i molt.

Gràcies Carles !!!

NO HO ENTENC......

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Sun, 20 Sep 2015 12:01:00 +0000

El drama dels refugiats a Europa , siguin polítics o econòmics, no se veure’n la diferencia, és brutal. El que no puc entendré de cap manera, és la inactivitat , passivitat o por d’Europa.

Per què no s’intervé militarment en aquest països, amb governants, corruptes, ineficaços o erràtics fins al moll de l’ós. Com mínim, tenir unes forces, amb mandats clars, sota mandat de les nacions unides, forces d’interposició. Són allò dels assumptes interns.

No és tant i tant important ser a Europa ? Ser a l’OTAN ? Quines decisions es prenen ?

Espanya, perquè no intervé, o promou la intervenció. A nivell Europeu crec que l’únic que a dit o ha fet alguna cosa és França.

Espanya no sap, no contesta. No tenim exèrcit ? Per a què serveis ? Perquè gastem centenar de milions d’euros anuals en un exercit ? Perquè el tenim ? A clar !! Per si volen independitzar-se els Catalans !! Per això subvencionem, pagament, mantenim a cos de rei (un altre) un exèrcit. Exèrcit especialitzat al llarg de la seva història, a guanyar guerres, internes (civils) contra població del seu propis “país” , població desarmada això sí.

Un altre motiu per no volgué ser espanyol... Així no !

Convergència sense Unió

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Sat, 04 Jul 2015 13:55:00 +0000

http://www.duranilleida.cat/

Feia molts anys que als congressos de Convergència es demanava revisar el pactes amb Unió i la quota del 25% , més enllà d’alguns replantejaven, ja es preveia la ruptura. Finalment ha estat així. Després de l’escàndol de les últimes eleccions, on el Sr. Duran rectificava diàriament les paraules del president, tothom tenia clar que no podíem continuar.

La “Tercera Via” del Sr. Duran, no sé que és, ni ell mateix ho sap, tampoc li interessa gaire la veritat. En Duran és un polític autònom, ell va a Madrid a defensar els interessos del “lobby” farmacèutic i poca cosa més, ni ell mateix ho amaga, és conegut i reconegut per a qui treballa.

A més després de fer neteja al partit, no té cap tipus de competència, personatges grisos i de tercera fila políticament parlant, són al seu voltant, ni Vila Abadal, ni Antoni Castellà , ni Joan Rigol, ni la mateixa Joana Ortega , que et queia l’ànima als peus, cada vegada que la sentia parlar. El discurs polític de En Duran està molt ben fet o és molt potent, no el menys tingueu. (tinguem)

Per tant, ara tothom té el que volia, convergència un partit únic amb llibertat per pactar amb qui vulgui i no cal fer una federació. Pactes puntuals si cal.

Unió Democràtica de Catalunya, un partit, ara clarament definit com a autonomista, que pot acabar per ser el Cavall de Troia del PP a Catalunya. I per altra banda una ICV que els han caigut les lletres, Sense Iniciativa la tenen uns altres, sense Catalunya ara són espanyols i sense els Verds, no n’ha quedat ni rastre (com s’han de veure els pobres comunistes). Però els dos queden clarament definits con AntiIndependentistes.

L’única finalitat de tots els moviments, és desgastar el president i el procés, i això per l’oposició sempre són bones notícies.

Per cert , perquè no han dimitit tots els regidors d’Unió que van presentar-se el dia 24 de maig, o han plegat d’Unió i s’han fet de convergència. Algú mal pensat, pot creure que van esperar al dia 27 de maig a fer la consulta interna , per deixar-ne el màxim de col·locats, abans de tancar la paradeta.

Que en Duran es bon polític cap dubte, que és un valor per Catalunya cap dubte, que és el millor del que ha quedat Unió cap dubte. Que ni ell sap on va , cap dubte.

Canvis als ajuntaments

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Fri, 29 May 2015 22:54:00 +0000

Ada Colau (partit unipersonal) va ser la llista més votada a les eleccions municipals d'aquest 2015 a Barcelona. No és d'estranyar que una part important de Barcelonins tinguin recels, sobre la nova probable, alcaldessa. No és aquest el tema que em preocupa, per què estic segur que no gossarà aplicar ni un 5% del seu programa electoral, entre d'altres coses per qué és impossible.
El que més em preocupa, de fa uns anys és que s'hauria d'haver canviat la llei electoral, sobretot en l'elecció dels alcaldes, per exemple i per ser més just a dues voltes, com el sistema francès. En primer lloc, deixem clara la nostre opció i preferències polítiques i en segon lloc, no deixem que el partits polítics mercadegin (legitima i constitucionalment), però injustament uns resultats, que no són ni de bon tros, ni justos ni equitatius.
A més, també penso que hauria d'existir, la opció d'elecció directe de regidors per sectors o barris, sense a l'ordre de les llistes, imposades al cap i la fi, pel partit.
Això seria aprofundir en la democràcia.
Mentre tant, tindrem uns alcaldes amb 7 o 8 % dels vots totals, en el millor dels casos el 15%, que per molta legitimtat, que es creguin tenir, no en tenen cap.
La democràcia vol dir avançar, i en aquest cas, fa més de 30 anys que no avancem, els uns per por els altres per comoditat i aquí estem encallats.
Mentre tant, anem rumiant per què tenim una abstenció del 45% en el millor dels casos.
Fa anys un polític convergent que és diu Francesc Homs, va fer-me una constesta totalment inapropiada i fins i tot poc educada (al meu modest entendre) a les meves propostes de reforma de la llei electoral en el tema municipal. Doncs mira "maco" ara a Barcelona , seria una bona opció. Però de polítics, n'hi ha de tota mena ; de bons, de no tant bons, de dolents i de molts dolents. A nosaltres en toca una mica de cada.....

PPodemos

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Wed, 31 Dec 2014 12:31:00 +0000

Ui !! 31 de desembre, això s'acaba. Un any més de crisi, sense final a la vista. Un any 2015 amb poc futur, viure si podem en pau i pocs aliments !! Espanya podem canviar el PP pel PPodemos, les dues cares de la mateixa moneda i poques esperances pel nostre país, i menys pels canviss i nous temps. Bon any nou !!

NI LLIURES , NI IGUALS !!

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Sun, 20 Jul 2014 11:07:00 +0000

Mil peles !!! Amb la "foto" del Rei Ferran i la Reina Isabel , els Reis Catòlics.

Ni tant lliures , ni tant iguals......

Libres e Iguales, és una plataforma amb tot el dret d'existir, però tant fora de lloc, com si un servidor s'oposés al referèndum sobre l'autodeterminació de la Rioja, o sobre l'autodeterminació del País Basc, fet que segurament tard o d'hora s'esdevindrà.

La legitimitat que ells tenen, és la que ells no ens reconeixen a nosaltres, els altres. Bàsicament la idea i la concepció espanyolista “castellana” centralista de l'estat, en certa manera és una visió franquista de les institucions.

Una Espanya, a qui no li agraden els catalans, excepte el Boadella , (Albert), a qui no li agraden els bascos, a menys que siguis un Nicolás Redondo (pare o fill), a qui no li agraden els gallecs a menys que sigui un Rajoy. Que recela dels andalusos a menys que siguis el Felipe González. Uns espanyols que tenen molta estima pels valencians , sobretot si dius Carlos Fabra o Alberto Fabra, no si ets dius Pompeu (Fabra) , Francisco Camps o Rita Barberà, també per la gent de les illes sobretot pel Jaume Matas.

Aquesta concepció d'Espanya és la mateixa, més o menys actualitzada de la dels Reis Catòlics. Per cert, sabeu qui els va atorgà el títol de reis catòlics ? doncs el papa Borja, Roderic Llençol i de Borja, amb el nom de Papa Alexandre VI, nascut a Xàtiva el 1431. Molt interessant : http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_VI.

Aquesta concepció, idea és la que s'ha mantingut inalterable durant aquests anys. és la mateixa que farà d'Espanya un país, sense futur instal·lat en els cofoisme i més preocupada de la possible consulta a Catalunya, que de trobar la manera de fer un país modern i que funcioni.

Precisament, per no ens sentim lliures, i tampoc no se'ns tracta igual que els altres espanyols, demanem el dret votar amb la possibilitat de marxar.

En veritat la consulta m’interessa en tant en quant puguem ser independents :

De les Lleis espanyolistes de Ministre Wert

De les Lleis retrògrades del Ministre Gallardón

De les Lleis De seguretat per nostra inseguretat Del Ministre Fdez Diaz.

De les Lleis Fiscals que ens escanyen del Ministre Montoro

De les llastimoses Lleis de la Ministra Bañez la del l'atur.
Dels trens i avions que no van alhora, que no poden decidir ni quines festes farem...

Etc... Per tot això i molt més Vull la independència !!

De tants Felips Déu nos en guard !!!

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Mon, 09 Jun 2014 18:37:00 +0000

Són moltes les temptacions de demanar una república espanyola, la veritat em preocupa ben poc. Una República Espanyola presidida per En José Ma Aznar o per Felip (un altre) González , no seria millor que una monarquia espanyola. Tot i tenir anticalans a la presidència d'una possible (poc probable) república com a mínim se'ls hauria de reconèixer el sentit i el valor democràtic de la institució, malgrat no sigui la nostra.

Si el Rei d'Espanya, Felipe VI, volgués continuar-ho sent, el millor que podria fer seria reconèixer el dret de Catalunya a l'autodeterminació, només per instint de supervivència. Només ens cal veure com les monarquies més ràncies del mon, saben adaptar-se als nous temps o bé la Reina d'Anglaterra, voldrà continuar-ho sent a Escòcia, o de Gibraltar (amb una claríssima Independència vers Anglaterra).

Quina actualitat , aquella cançó de la Trinca, quin disc tant bonic pel qual no passen els anys...

http://www.youtube.com/watch?v=zCZvBOfYkB0

LA TRINCA Història de Catalunya en Cançons :

Un nét de Ferran d'Antequera, que també es deia Ferran,

es va casar amb la reina Isabel de Castella, foren

els Reis Catòlics. Amb aquest casament Catalunya

i tota la corona d'Aragó van quedar unides amb Castella.

Nét de Ferran el catòlic va ser l'emperador Carles V,

un dels monarques més poderosos que hi ha hagut al món...

............

Quan ell se'n vagi cap a l'altre món

vindrà per fer de rei l'altiu Felip Segon.

Després Felip Tercer i després el Quart...

De tants Felips Déu nos en guard!

GERIONA , La veu feta emoció

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Sun, 11 May 2014 15:19:00 +0000

La música, ens genera sentiment, no podem dir que existeix música ni estil, si aquesta no ens genera emoció. No cal dir que el programa de TV3 oh Happy Day, és l'únic que he mirat en els últims anys, vull dir que he mirat amb interès.
Els guanyadors ho feien molt bé, els altres també, la veritat qui va fer-me sentir, emocionar ha estat el cor Geriona.
Gràcies per la vostra música sobre tot per la vostra veu. Sou joves, molt joves, podeu aprendre molt de tècnica, de música, etc , però el que heu fet ara té un valor que mai podreu arribar a copsar.
Un bon repertori de cançons, una bona interpretació uns arrenjament ben fets i sobretot els vostres sentiments per fer-nos sentir l'emoció.
Que no sigui l'últim !!

Avui al Diari El Punt Avui per 9,95 euros, una bona notícia.

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Sat, 15 Feb 2014 16:09:00 +0000

CDC Sant Joan i la vella guàrdia ...

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Sat, 15 Feb 2014 16:06:00 +0000

Aquest és la notícia que apareixia a ManresaInfo.

http://nucli.grupnaciodigital.cat/nucli/cache/pdf/manresainfo_noticia_41073.pdf

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/41073/crisi/oberta/convergencia/sant/joan

La veritat deixo que passin uns dies, per dir-vos que no existeix cap divisió entre independentistes i no independentistes, en això tots estem d’acord. Desconec a més cap sector no independentista a CDC Sant Joan.

Sé que aquesta notícia, fa mal i ha fet mal als companys del partit aquí citats, alguns dels citats no van anar ni a la reunió esmentada, i que poca cosa té a veure amb la nostra realitat.

Pel que veig la notícia del ManresaInfo, intueix encertadament, i busca saber si existeix algun tipus de divisió interna del partit. Doncs sí, des d’aquest punt de vista és cert existeixen diverses visions sensibilitats, però aquestes són bàsicament sobre temes de gestió, coses del dia a dia, sobre la manera de fer i no fer i de comunicar o bé precisament la manca de comunicació. Existeix a més una dificultat afegida, un govern format entre Convergència i Unió i Esquerra. És un joc com mínim a tres bandes, però que les seves dificultats bàsiques no estan entre CiU i ERC. Les dificultats d’entesa són internes i res més, com a tota bona família. Però la família no la pots canviar per un altre, nosaltres tampoc.

Us en posaré un exemple d’aquest, des encontre. D’entrada alguns crèiem, que era imprescindible començar la legislatura fent una auditoria dels comptes municipals, després de 20 anys de govern socialista, no va ser aquesta la resposta majoritària dels nostres representants a l’ajuntament. Ara, en els comptes municipals només fem que trobar esguerros i ens els menjarem amb patates.

Res més lluny de la nostra intenció, com se’ns ha dit, de la voluntat de fer llistes alternatives, o apuntar-nos als adversaris polítics només per despit.
No és aquesta la meva/nostra manera de fer, no en sé, ni m’agrada.
Simplement he dit les coses que crec, les seguiré dient tranquils.
Ara fa tres anys que no estic a l’ajuntament i podré estar-ne quatre o vuit , o potser no hi torno mai més !.

EL PREGONER

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Sat, 28 Dec 2013 19:03:00 +0000

EL PREGONER , la publicació de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada,
Aquí en teniu l'enllaç , per tots aquells, que el vulguin fullejar.
Està força aconseguit, llevat la foto de la portada que és manifestament millorable.
www.santjoanvilatorrada.cat/documents/preg.pdf

Ara sí sí

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Sat, 14 Dec 2013 11:51:00 +0000

Avui no podem deixar d'estar contents , malgrat les dificultats que ens suposarà fer la consulta sobre la independècia.
Quina sorpresa veure o sentir la reacció de la conferència episcopal espanyola, que qualifica de immoral la consulta sobre l'Estat propi. Tants anys de poder a l'ombra del franquisme , calladets, mentre fusellaàven gent, i ara demanar democràcia és indecent. Com a catòlic sento vergonya d'una esglèsia que està contra llibertat, la democràcia i els drets fonamentals dels poblres i les persones.
Però sabeu què : oblideu-nos, que prou mal heu fet a les persones creients i no creients amb la vostra suposada Fe.
Adéu Espanya !

Com dèiem ahir....

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Fri, 04 Jan 2013 19:00:00 +0000

Més d'un any més tard.. torno per seguir el meu bloc... Ara mateix....

Eix transversal C-25

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Fri, 04 Jan 2013 19:00:00 +0000

Tard molt tard, s'ha fet el desdoblament de l'eix transversal.
Ja era hora , una obra necessària pel país, urgent per les comarques d'interior Catalunya central, que arriba fora de temps, i que ara ja no pot salvar-nos del desastre de la crisi.

Acte, inauguració del desdoblament de l'eix.

Ànims que el país encara és viu, poc però viu...

Ciència.

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Fri, 15 Apr 2011 18:47:00 +0000

Un dels millors blocs del moment , val la pena :

Del Daniel Closa, al diari Ara.

http://ciencia.ara.cat/centpeus/

Eleccions municipals 2011

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Fri, 18 Mar 2011 16:40:00 +0000

Rodatge de l'espot de CiU

D’aquí pràcticament dos mesos, concretament en 22 de maig, tindran lloc a Sant Joan les eleccions Municipals. Aquestes podrien ser les eleccions més disputades de la nostra història, molt segurament fins a set llistes : CiU, PSC-PSOE, ERC, ICV, PP, PxC, SI, .. de moment, també es parla d’alguna llista d’independents ?

Estic segur, que aquesta dispersió de vot, podria afavorir que forces minoritàries entressin a l’ajuntament. El més preocupant però, seria que convertissin l’ajuntament en una trencadissa i un trencaclosques, que deixes en mans de grups minoritaris els pactes per formar governs estables.

Exemples com l’ajuntament de Vic, a les passades eleccions, podrien esdevenir, en aquesta propera legislatura, una manera de fer, de molts altres pobles de Catalunya. Us imagineu un bons resultats de PxC a Sant Joan ? Doncs crec, que és possible que els tingui. Que farem si això passa ? Qui ho sap ?

Només tenim segur, per primera vegada, en més de 20 anys, que canviarem d’alcalde, no sé si per bé o per mal, esperem que sigui per millorar. Tot i que el panorama econòmic general i el de Sant Joan en particular no siguin per llençar coets, més aviat tot el contrari.

Que trobarem a l’ajuntament ? De ben segur, feina per fer, coses per endreçar, factures per pagar, i després veure per on ens en sortim, aquesta és la realitat.

Que no ens falti a tots plegats la il·lusió, però, cal rigor i treball, només així podrem garantir un futur per al nostre poble, futur que avui per avui, és més negre que blanc. L’ajuntament no és una sortida laboral, no es pot confondré l’ajuntament amb cua de l’INEM, ni presentar un currículum més blanc que un paper de fumar, o ser un enginyós expert en fer solitaris, caçar papallones o fer el vaixells de papers. L’ajuntament necessita persones amb capacitat de treball i combinar la joventut amb l’experiència. No ens podem jugar fer experiments, per què el desastre a més personal, pot esdevenir patètic, general i col·lectiu.

Déu i ciència......

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Fri, 04 Mar 2011 17:34:00 +0000

L’altre dia vaig topar-me amb aquest escrit i va deixar-me, agradablement sorprès, és bonic , senzill i fa pensar, he respectat l’original en castellà tal i com l’he trobat.

“Un poco de ciencia nos aparta de Dios. Mucha, nos aproxima”

Un señor de unos 70 años viajaba en tren y a su lado iba un joven universitario que estudiaba su libro de ciencias, mientras el anciano leía un libro de portada negra.

El joven percibió que se trataba de la Biblia, abierta al Evangelio de Marcos.

Sin ceremonia el muchacho interrumpió la lectura del otro y le preguntó:Señor, ¿usted todavía cree en ese libro lleno de fábulas y cuentos?

Sí, mas no es un libro de cuentos, es la Palabra de Dios

.
¿Estoy equivocado? Pues claro que sí.

Creo que el Señor debería estudiar la Historia Universal. Desde hace más de 100 años la Revolución francesa mostró la miopía de la religión.

Solamente personas sin cultura todavía creen que Dios hizo el mundo en seis días.
El Señor debería conocer un poco más lo que nuestros científicos dicen de todo eso.Y . . . ¿es eso lo que nuestros científicos dicen sobre la Biblia?

Bien, como tengo que bajar en la próxima estación no tengo tiempo de explicarle, pero déjeme su tarjeta con su dirección para mandarle material científico por correo.

El anciano entonces con mucha paciencia le dio una tarjeta al muchacho.Éste, al leer el nombre allí impreso, salió cabizbajo, sintiéndose más pequeño que una ameba.

Porque la tarjeta decía: “Profesor Doctor Louis Pasteur, Director general del Instituto de investigaciones científicas”

Louis Pasteur dijo: “Un poco de ciencia nos aparta de Dios. Mucha, nos aproxima”.

(hecho verídico ocurrido en 1892, parte de una biografía)

100 Mites de la Ciència.

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Thu, 03 Feb 2011 17:23:00 +0000

http://ciencia.ara.cat/centpeus/

Aquest llibre d’En Daniel Closa Autet, és un llibre molt divertit i fàcil de llegir, capítols curs i temes variats, tot i estar agrupats per matèries. Un llibre amb rigor i molt amé. Que pot llegir-se a estones, buscar el que t’agradà, però veureu com el deixareu sempre a mà per poder discutir aquest “falsos / no demostrats” mites de la ciència. Cal dir, que amb l’autor només compartim l’any de naixement i el pentinat, poca cosa més. Veureu que és un científic de debò:

“No és cert que fem servir únicament el 10% del cervell, que en lluna plena neixin més criatures, que els estruços amaguin el cap sota terra o que l’aigua de la pica giri al revés a l’hemisferi sud. Totes aquestes afirmacions són mites guarnits amb aparença de veritats científiques. Com tots els mites, poden tenir gràcia i resultar estimulants per a la imaginació, però sempre és important saber distingir entre mite i realitat. En aquest recull podem descobrir el que hi ha al darrere de cent d’aquests mites.”

Biografia:

Daniel Closa i Autet (Barcelona, 1961) és doctor en biologia i investigador del CSIC. Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com Setembre de passió i El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència i 100 enigmes que la ciència (encara) ho ha resolt.

Fitxa
Preu: 14.90€
ISBN: 978-84-9791-657-8
Nombre de Pàgines: 232
Nombre d'il·lustracions:
Mides: 15,5 x 23,3 cm
Enquadernació: En rústica
Data primera edició: Febrer del 2010

http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=991

Jubilació als 67 anys.

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Wed, 02 Feb 2011 16:41:00 +0000

Avui definitivament, s’ha signat la ampliació de l’edat de jubilació al 67 anys, sota l’engany de "pacte social", com sempre, s’han pres unes mesures insuficients, que de poca cosa serviran, i més pensant a 18 anys vista. La crisi del sistema de pensions, no serà d’aquí 18 anys, serà l’any 2011, és a dir aquest mateix any. Una verdadera reforma, serà prendre en consideració totes les cotitzacions realitzades per algú, al llarg de tota la seva vida independentment dels anys que tingui de cotització, i si la pensió són 35 euros al mes són seus i si ni toquen 2.800 euros també. Altra cosa serà establir fórmules compensatòries, ajuda social i pagues no contributives. D’aquesta manera es tallarà qualsevol especulació i es resoldran molts més problemes que fent unes “xapuses” pegats que duraran de Nadal a Sant Esteve. Ara ja no caldrà que ens expliquin i ens menteixen dient-nos Si no ve immigració no cobrarem les pensiona, aquest va ser un dels arguments principals per deixar-lo “colar” tota la immigració de la dècada dels 90, amb immigració tampoc cobrament les pensions i a més han col·lapsats totes els sistemes d’ajuda social, perfecte.
Dades d’avui mateix, l’atur s’enfila fins als 4.200.000 treballadors sense feina, Catalunya prop dels 600.000 treballadors a l’INEM, i el ZP està convençut que ho ha fet tot bé, A Sant Joan de Vilatorrada, encantats d'haver-se conegut, i torna a superar els 1.000 aturats amb la finalització del fons d’ocupació local, i aquí no passa res. Esperem que no s’encomani una revolta islamista com la Algèria o la d’Egipte, tot podria ser........

Look at això !

noreply@blogger.com (Ramon Marquillas) — Wed, 12 Jan 2011 16:35:00 +0000

Aquest llibre m'ha sorprès molt agradablement, L'Albert Elfa i l'Anna Garcia, matrimoni i tots dos periodistes , jo personalment només el conec a ell i pels seus treballs a TV3, res més. Com deia aquest llibre m'ha agradat i m'ho he passat molt bé.

És la seva experiència vivint, uns més o menys quatre anys a Washington, 2005 a 2009 el dia el dia, l'escola, les botigues les rebaixes, la sanitat, els veïns, els barris, el menjar, les religions, els tipus de família, etc. Crec que val la pena. Un molt bon llibre amb un retrat la societat Americana, vista amb un ull molt europeus, i molt mediterranis (És la meva sensació). La segona part sobre el nou president Obama, també val molt la pena.

Us el recomano molt.

Cites del llibre :

http://www.pagina26.com/llibres/9337-look-at-aixo-.html

http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=941

http://premsacossetania.blogspot.com/2009/10/look-at-aixo-dels-periodistes-albert.html

http://edi.cat/look-at-aixo.html