La sanitat pública és bàsica a la nostra societat, i per aquest motiu no es poden permetre aquests moviments que només van encaminats a afeblir el sistema públic sanitari per potenciar-ne el privat. En un moment de crisi com l’actual s’han d’apostar més que mai per polítiques públiques, especialment per aquelles que tenen a veure amb la cobertura de necessitats bàsiques i primàries de la població, com és el cas de la sanitat.

 Per aquest motiu des d’ERC Rubí ens solidaritzem amb les mobilitzacions que els col·lectius de treballadors sanitaris estan duent a terme a la nostra ciutat, i fem una crida a tota la ciutadania a sumar-se a aquestes mobilitzacions.

Fa temps que els electes locals demanem que se’ns tingui més en compte, que el territori és important, imprescindible! Que les seccions locals som les que donem la cara pel partit a les dures i a les madures. Per això la candidatura de l’Oriol em sembla bé. És molt possible que sigui el revulsiu que el partit necessita.

I què li demano jo, humilment, a qui molt probablement encapçalarà el devenir de la nostra formació pels propers anys? Doncs que tingui les idees clares de com vol pilotar aquesta nau, que ens expliqui el rumb que creu que hem de tenir, i, sobretot, que ens digui amb quina tripulació ho vol fer. Perquè és important qui encapçala, però també qui acompanya de ben a prop.

Quan sapiguem on volem anar (espero que sigui aviat) els militants hem de remar, remar i remar. Però jo per remar necessito confiar en els que tripulen la nau. Necessito saber que són les millors persones possibles per fer-ho.

M’és igual si havien estat a una “família”, o en una direcció anterior. Si són del cap i casal o del clan de l’avellana. Ni si van signar un manifest o a qui van votar fa 3 anys. Tot això no m’importa en absolut. 

Només necessito saber que són persones de confiança. Bones persones, que posaran el partit i el país per damunt de la seva pròpia persona.

Necessito saber que són gent preparada, que ha viscut, d’una manera o altra, el territori, el municipi, el dia a dia de les seccions locals (allà on s’aprèn gairebé tot d’ERC, i moltes coses del país).

Necessito saber que són persones que el seu entorn les valora i les estima perquè són treballadors, justos, equànims, honestos, humils, generosos.

Potser sembla una carta als reis, però estic convençuda que entre els milers de militants que tenim n’hi ha milers que encaixen en aquest perfil.

Oriol, busca’ls, sisplau. Estem en un moment delicat, on no podem fer cap pas en fals. Seria un gran error buscar equilibris abans que qualitat i vocació de servei.

Suposo que deus ser conscient de les expectatives que s’han dipositat a sobre teu. Estic convençuda que encares el repte de la candidatura amb ganes i il·lusió. No ens fallis. Perquè no ens ho podem permetre

Esquerra, com sempre ha fet, es mostra partidària sempre de dialogar i consensuar propostes i projectes, i sempre es mostrarà disposada a parlar del futur de la ciutat amb tots els grups, menys amb el PP. I per això ha mantingut contactes amb les formacions de CIU, ICV-EUA, ACR i PSC. La voluntat és arribar a acords generals en matèria de política social i també de catalanitat durant tota la legislatura, sigui quin sigui l’equip de govern que s’acabi conformant en un futur.

En un context de crisi com l’actual és quan és més necessari que mai continuar amb les polítiques d’austeritat i de transparència, així com amb les que fomentin la generació d’ocupació i la instal•lació de noves empreses i comerços. Però també en aquests moments cal estar atents per reivindicar la nostra identitat cultural i lingüística, la qual cosa no està garantida si el PSC governa amb minoria o ho fa de manera formal o velada amb el PP.

Esquerra, doncs, estarà amatent a les polítiques socials, econòmiques, culturals i lingüístiques que es duguin a terme d’ara endavant, per tal de garantir que no es fa cap pas enrere en tot els que s’ha aconseguit en aquestes matèries en els darrers anys.

Aquests dies m’esvero quan sento veus a dins (i a fora) d’ERC que ho volen cremar tot i començar de nou, de zero. Jo crec que tornar a començar potser no fa falta, però fer un replantejament profund, seriós i rigorós de la situació penso que sí. I que, si no ho fem, estem destinats, no pas a desaparèixer, però sí a ser un partit residual, amb poca implantació i sense projecte nacional clar.

Per això sóc del parer que ara toca posar ordre. Buscar persones noves, amb ganes i il·lusió, amb idees fresques, i xarxes ben travades. I també cal saber aprofitar tot aquell bagatge positiu que tenim com a partit. Que el tenim. De debò que sí. Ara és un moment difícil i sembla que ens haguem de flagel·lar a la plaça del poble per ser qui som. I no fa falta. Simplement fa falta saber on ens hem equivocat, i on l’hem encertat. Perquè d’aquí vindrà el nostre futur.

Es comencen a perfilar cares, noms, càrrecs,….però trobo a faltar que aquestes cares, aquests noms, diguin quin model de partit tenen. Com aconseguirem les aliances necessàries amb altres partits per fer front comú a l’enemic, que, encara que a alguns els costi de veure, no està a dins de casa nostra, ni tant sols a dins dels altres partits independentistes. I, de fet, tampoc a la resta de partits catalanistes. L’enemic està a l’altra banda, allende el ebro. I masses vegades ho perdem de vista. I aquesta és la nostra perdició. Com a partit. I com a país.

Les cares, els nom….sisplau, expliqueu-nos què voleu fer amb Esquerra, cap a on ens voleu portar. Necessito més que un nom, un càrrec i un bon resultat per il·lusionar-me amb algú. Necessito idees fresques, compromís amb el territori, amb les ciutats i els pobles. Som els que hem patit i aguantat els embats electorals. Som els que anem pel carrer justificant les cares i els noms. Per això necessitem saber que podem confiar en vosaltres. Però, sobretot, que penseu en nosaltres.

Esquerra té 80 anys d’història. 80 anys que no serviran de res si no sabem adaptar-nos als nous temps. El país ha canviat. Els paradigmes en els que ens movíem fins ara, la realitat, ja no és el que era. Per això cal fer un pas endavant. Esquerra es va fundar de la unió de diferents partits, moviments i forces del país. Potser ara toca fer un altre pas endavant. Repensar Esquerra, per anar més enllà. Hi ha gent, partits, moviments, associacions, que defensen idees similars i complementàries a les nostres. Perquè, entre tots, no pensem en gran??

Perquè la història ha de ser un patrimoni que ens ajudi a encarar el futur, no pas una llosa que ens encadeni al passat.

Noms, cares,…on ens voleu portar? Quina és la vostra Esquerra del futur??

Esquerra comparteix moltes de les reivindicacions que s’estan fent aquests dies a les places del nostre país, i mostra el seu respecte per la que es durà a terme a la nostra ciutat.

La festa final d’Esquerra a Rubí es farà a la Plaça 11 de setembre, a partir de les 17.30h, amb jocs infantils i xocolatada popular. Us animem a participar-hi!!

I encara més fort, apostem pel teatre, la música i en general, les arts escèniques que es fan a casa nostra. Rubí té un potencial molt elevat ja que tenim la sort de ser una ciutat que compta amb un munt de persones actives, creatives i artístiques. Per això, veiem la necessitat d’abordar i canalitzar tot aquest esperit artístic que tenen molts rubinencs i rubinenques i que la pròpia ciutadania ho conegui i ho pugui gaudir. 

Per altra banda, també casem amb aquesta necessitat, la rehabilitació d’un espai tant significatiu com és el Casino. Així doncs, proposem primer rehabilitar el Casino i un cop arreglat fer-los seu estable de les entitats de teatre amateur, els col·lectius d’artistes i músics de la ciutat, un espai que ha d’esdevenir actiu en l’activitat cultural pels rubinencs i rubinenques i que ha de ser al mateix temps un pol d’atracció per la comarca i un punt de difusió de la creació artística de Rubí.

A més, apostem per mantenir, rehabilitar i donar a conèixer el nostre patrimoni, tant el monumental i artístic com el natural. I també l’identitària, des de la memòria històrica fins a les tradicions.

També Esquerra Rubí té un distintiu en quant a la proximitat amb les entitats i l’associacionisme. Quan un entitat de Rubí s’acosta a nosaltres amb un projecte a realitzar, i ens l’explica, escoltem, valorem l’esforç, la motivació i l’energia dipositada en aquell projecte i procurem ser prou imaginatius com per mirar de tirar endavant totes o el màxim de propostes que venen del teixit associatiu de Rubí. Perquè l’activitat associativa s’ha de complementar amb l’Ajuntament, perquè Esquerra Rubí té clar que des de l’ajuntament i les entitats cal cooperar, col·laborar i coordinar-se, buscant objectius comuns. Perquè fent honor al nostre lema de campanya, Esquerra Rubí està molt a prop teu!

El Robert Masalias, el nostre tresorer. Un home de seny, tranquil, que fa que no ens gastem més del que és imprescindible. Sempre té un moment per reflexionar sobre la situació del país i de la ciutat.

La Sandra Casas, una d’aquelles persones que, de seguida que coneixes, no pots fer més que connectar-hi. És riallera i apassionada, i bona coneixedora del sector de l’hostaleria a la nostra ciutat.

L’Adrià Barcelona, de la Jerc, un noi que té moltes ganes de treballar per la ciutat i pel país. Deixeu-li temps i ja veureu!

La Maite Fabrés, una d’aquelles dones sensibles, properes, que sempre tenen una paraula amable i un somriure a la cara.

La Maria Josep Fernández, coneguda per tothom. Segurament sap els gustos pastissers de la meitat de Rubí.

El Màrius Claveria, incansable treballador per fer de Rubí i de Catalunya un lloc millor. Dedica molt del seu temps al projecte de l’Associació de veïns de les Torres.

La Maria Vidal, una d’aquelles persones que mai tenen un no quan els hi demanes alguna cosa. Em sembla que ser mare l’ha fet valorar encara més tot allò que es pot fer per millorar la ciutat.

L’Albert Roma, què puc dir de l’Albert Roma? Lluitador incansable, apassionat. Si s’ha de fer alguna cosa perquè les obres estan abandonades o perquè en alguns carrers hi falten llambordes, no trobareu a ningú amb més ganes de solucionar-ho que l’Albert.

La Montse Martínez, una de les nostres mestres. És sensible i afectuosa, amiga dels seus amics. Sempre disposada a escoltar i a donar un consell o una paraula d’ànim.

En Joan Ridao, no crec que us en pugui dir res que no sapigueu. És el mestre de tots plegats, el que ha deixat el llistó més alt a la nostra ciutat. Va escriure gairebé ell sol l’Estatut, i se les ha de veure cada dia amb una bona tropa de gent que ens estima poc, allà al congrés dels diputats. Però ell resisteix i lluita per fer cada dia el nostre país una mica més lliure.

En Joan Manuel Tresserras, que penso que és una de les persones més encantadores que he tingut la sort de conèixer aquests anys de vida política. És proper i directe. Només el podria definir dient que té el país al cap: sap d’on venim, on hem d’anar i com fer-ho per arribar-hi. Gràcies a ell tenim, entre d’altres, la Llei del cinema i el centre de la dansa tradicional a l’Espona.

La Rosa Aguilera, néta d’en Pere Aguilera, alcalde republicà a Rubí. És d’aquelles persones que t’agrada trobar-te i xerrar pel carrer, perquè sempre és optimista, amable i carinyosa.

L’Albert Isús, President del centre excursionista. És un caminador incansable. Coneix tots els racons del nostre entorn natural, però també de gran part del món. Si entreu al seu bloc, veureu quines rutes més fantàstiques que fa. Sempre amunt i avall.

La Montse Soler, activa, simpàtica com ella sola. Amb ganes de fer tot el possible per millorar aquesta ciutat que estima, ja sigui des de l’educació o des del voluntariat, on hi ha deixat hores i esforços.

El Rafael Font, un d’aquells homes lluitadors de base, implicat a tot arreu, a Sant Galderic, a la penya blaugrana. Té un taller de pintura ple d’artistes en potència, dels que sap treure tot el talent amagat.

El Jordi Codina, el nostre home informàtic. Us asseguro que sense ell seria impossible fer la meitat de coses que fem a la xarxa. Ho domina tot, ho controla tot, està a la última i intenta que la resta també ho estiguem. La feina que ha fet durant aquest temps per ajudar-nos a posar al dia és impagable.

El Dani Pernas, conegut a tota la ciutat per la seva vinculació al bàsquet i a l’esport. Ara ha engegat un nou projecte per fer que el català estigui més viu a la nostra ciutat amb els grup de conversa Xerrem.

La Roser Carré, la nostra Roser. Apassionada defensora de la igualtat de la dona, i també de la memòria històrica. Però hi ha una cosa que encara l’apassiona més: el Barça!

La Laura Vert, una alenada d’aire fresc, una autèntica cascada d’energia, amb ganes de treballar per la ciutat. Participa activament al Rubí Decideix i a Òmnium. I sempre, sempre, somriu.

El Roger Puig, de les Jerc, entusiasta i amant de la natura. Ha hagut de marxar fora de la ciutat per poder estudiar el que volia. Ara, per sort, ja el tornem a tenir per aquí.

L’Antoni Ruiz, el nostre Antonio. És una bona persona, treballadora, honrada, de bon cor. És una d’aquelles persones que mai tenen un no. Es dedica amb cos i ànima a tot allò que fa. A ERC és la cara amable que trobem quan entrem a la seu. I a la biblioteca és qui tothom recorre quan necessita alguna cosa. És l’imprescindible.

El Quim Rubio, amic, company. Ha estat vinculat a diverses entitats esportives de Rubí, i també al món del periodisme local. Rubí necessita persones com el Quim, que pensen en positiu, que tenen idees i que saben com afrontar reptes de futur.

La Maria Monrós. Si algú em pregunta, de gran com voldries ser? Jo responc sense dubtar-ho: com la Maria. És la força, l’energia i la passió per la vida posades a dins d’una sola dona.

La Veva Jorba, centrada, tranquil•la, reflexiva. És el futur de l’arquitectura, la que projectarà, no en tingueu dubte, la ciutat i el país del futur. És la nostra jove promesa!

La Marta Portales, jove i emprenedora, és el que la ciutat necessita per tenir un futur millor. La Marta és d’aquelles noies que sap escoltar, que li agrada tenir les coses clares, i que lluita i treballa per superar-se cada dia.

La Cristina Ferrer, l’amiga que sempre hi és, la que té el consell, la paraula o el silenci. La seva professionalitat i dedicació, i la seva proximitat i empatia, fa que, qui la coneix, no pugui deixar d’estimar-la mai més.

La Laura Ribalaiga, de la Jerc, lluitadora, sempre embolicada en tots aquells projectes de cultura i de país que trobi pel seu camí.

El Ferran Adelantado, el nostre president. Crec que no podríem tenir un president millor. El Ferran és una persona assenyada, reflexiva, que sempre té un moment per quan es tracta trobar una solució a un problema o de buscar un punt d’acord al mig d’una discussió.

El Jordi Bertolín, a qui tothom coneix i respecta. Mestre, i sempre implicat en tot allò que signifiqui millorar la ciutat, des de l’educació, des de la cultura o des de la política.

La Maria Bernadet, la nostra Maria. Que coneix a tothom i que tothom la coneix. És qui sap tot allò que passa a Rubí. Però, a més, és la que ens fa reflexionar, estar atents, que treballa i s’implica sempre en tot allò que sigui necessari pel projecte i per la ciutat.

El Josep Milà, el nostre arquitecte de capçalera. Sense ell seria impossible analitzar algunes coses que passen a Rubí, pel seu coneixement de la ciutat i de les persones.

El Xavi Corbera, l’ànima d’aquest projecte. És qui sempre hi és. Que s’ha de fer la comanda de globus? El Xavi. Que s’han de planificar els anuncis? El Xavi. Que s’ha de visitar una entitat, comprar una carpa, parlar amb els socis de govern, fer el calendari de reunions, encarregar el càtering, planificar el pressupost, o organitzar sopar amb festa incorporada? El Xavi. Ha estat la mà dreta i l’esquerra durant aquests anys. I res em faria més feliç que poder continuar treballant amb ell, però, aquesta vegada, com a regidor.

El Martí Pujol, el meu company d’aventura. Martí, les hem passat de tots colors aquests 4 anys, eh?? coses bones i coses no tant bones. Reunions tenses a l’ajuntament i distretes a la secció local. Hem anat de bracet a infinitat d’actes. A les caramelles, a exposicions, a conferències, a obres de teatre. Però allà on jo no hi he pogut anar ell sempre hi era. Dissabtes, diumenges, festius. Mai té un no per reunir-se amb una entitat que demana ajuda. Per preparar la defensa d’una moció. Per xerrar fent un cafè amb tothom qui li demana. Martí, espero continuar treballant plegats, perquè fem un bon equip.

Hem ajudat a dotar a la ciutat d’un equipament de referència nacional com és el Centre de la Dansa Tradicional catalana.

Però, a més, hem participat en la redacció dels acords del Pla de mesures per fer front a la crisi, de l’Acord per al Desenvolupament Econòmic i Social, etc.

Som gent compromesa amb la ciutat, amb el seu passat i també amb el seu futur. I tot això ho hem fet amb la força de 2 regidors. Creiem en les possibilitats de la ciutat, en les seves potencialitats econòmiques, culturals, comercials i educatives. I per això el nostre treball s’ha basat en escoltar, recollir propostes, i treballar sempre des de la proximitat i el diàleg.

Ara ens proposem continuar fent ciutat, ens comprometem amb l’educació, el comerç i la cultura. Amb la rehabilitació del Casino, amb les entitats de lleure, amb els comerciants i els emprenedors de la ciutat, amb l’escola de música.

I serem una veu forta i clara per reclamar a la Generalitat tot allò que creiem que ens toca a la ciutat, perquè fa anys que ho demanem, i perquè ja és hora que vegi la llum: l’Hospital, el nou Pau Casals, l’institut-escola del 25 de setembre,…

I, és clar, ens comprometem amb l’economia, amb les indústries i amb els aturats.

I és que aquesta és la nostra manera de fer. Som gent de Rubí que treballem per Rubí. Al servei de les persones, les que obren cada dia la persiana del seu comerç, les que deixen hores i hores per treure a ballar els gegants. Per aquelles persones que dediquen el seu temps a fer de la ciutat un lloc cada dia millor per viure-hi. Aquesta és la nostra gent, a la que dediquem i dedicarem els millors anys de la nostra vida, amb esforç i il·lusió.