Tenir els impostos al dia és clau per evitar problemes i sancions innecessàries. Aquest mes de març, hi ha diverses obligacions fiscals que poden afectar la teva empresa o activitat. No ho deixis per última hora! Pren nota de les dates més importants i, si necessites ajuda, som aquí per ajudar-te.

12 de març

• INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari: Si operes amb mercaderies dins la UE i estàs obligat a informar de les teves transaccions, aquest és el termini per presentar la declaració de febrer. (Agència Tributària Govern Espanyol)

20 de març

• Impost sobre els Habitatges Buits (Model 510): Si tens habitatges desocupats a Catalunya, és el moment de presentar la declaració. (Agència Tributària de Catalunya)
• Renda i Societats: Grans empreses, preneu nota! Últim dia per presentar les declaracions de retencions i ingressos a compte dels models 111, 115, 117 i 123 del mes de febrer. (Agència Tributària Govern Espanyol)
• IVA: Presentació de la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (model 349) de febrer. (Agència Tributària Govern Espanyol)

31 de març

• Model 720: tens béns a l’estranger?

Si tens béns o drets a l’estranger per un valor superior a 50.000 euros, és obligatori presentar el Model 720. Això inclou comptes bancaris, valors, assegurances o béns immobles fora d’Espanya. La presentació és telemàtica i la data límit és el 31 de març.

• IVA: Autoliquidació de l’IVA de febrer per als grups d’entitats (models 303, 322 i 353). (Agència Tributària Govern Espanyol)

Si vols evitar errors i assegurar-te que ho tens tot sota control, no esperis a l’últim moment! Parlem-ne i t’ajudem a gestionar-ho sense complicacions.

L'entrada Calendari fiscal: els terminis de març que has de tenir en compte ha aparegut primer a Assessoria Codina.

Una recent resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), datada el 20 d’octubre de 2025, ha tornat a posar sobre la taula les principals batalles fiscals que lliuren els contribuents no residents en relació amb l’Impost sobre el Patrimoni (IP). El cas analitzat, que va culminar amb la desestimació de la reclamació d’un contribuent, ens ofereix una guia clara sobre els arguments que l’Administració no accepta i subratlla la importància d’una planificació fiscal rigorosa.

A continuació, desgranem les quatre al·legacions clau que el contribuent va presentar i els motius pels quals el TEAC les va rebutjar.

1. La (in)constitucionalitat de l’impost: una via equivocada

L’al·legació del contribuent: L’impost és confiscatori, atempta contra el principi de capacitat econòmica i, per tant, és inconstitucional.
La resposta del TEAC: El Tribunal recorda que la seva funció no és jutjar si una llei s’adequa a la Constitució. Aquesta tasca correspon exclusivament als tribunals de la jurisdicció contenciosa-administrativa i, en última instància, al Tribunal Constitucional. La via econòmico-administrativa es limita a revisar actes de gestió, inspecció i recaptació. Per tant, aquesta al·legació va ser desestimada per falta de competència.
Veurem com acaba aquest pretesa inconstitucionalitat, actualment pendent de resolució per part del Tribunal Constitucional, fent referència als exercicis 2021 i següents.

2. El límit del 60% (quota conjunta IP-IRPF): només per a residents

El contribuent sol·licitava l’aplicació del límit establert a l’article 31 de la Llei de l’Impost sobre el Patrimoni, que impedeix que la suma de les quotes de l’IP i de l’IRPF superi el 60% de la base imposable de l’IRPF.
La resposta del TEAC ha estat que la normativa és taxativa: aquest límit s’aplica exclusivament als subjectes passius per obligació personal, és a dir, els residents fiscals a Espanya. El reclamant, en ser no resident, tributa per obligació real, i per tant, no té dret a aquest benefici. El TEAC justifica aquesta diferència de tracte per la impossibilitat de l’Administració espanyola de conèixer i verificar la situació fiscal global del contribuent al seu país de residència. Tot i que el Tribunal Suprem té pendent un pronunciament sobre si aquesta distinció és discriminatòria, de moment la llei s’aplica de manera literal.
Els contribuents no residents no poden, a dia d’avui, beneficiar-se del límit de la quota conjunta IP-IRPF.

3. El parament de la llar i el mobiliari: la importància de provar-ne el valor

Es demanava minorar el valor de l’immoble restant-li el valor del parament de la llar, el mobiliari i els elements ornamentals inclosos en la compravenda.
La resposta del TEAC és que l’escriptura de compravenda no desglossava el valor d’aquests elements, per la qual cosa s’entén que el preu pagat correspon íntegrament a l’immoble. El contribuent va aportar una llista d’inventari, però sense una valoració econòmica individualitzada i fefaent. En absència de proves sòlides que acreditin el valor separat d’aquests béns mobles, el Tribunal considera que no es pot restar cap import del valor d’adquisició de l’immoble.
Si es vol diferenciar el valor del mobiliari del de l’immoble, és imprescindible que quedi clarament especificat i valorat en l’escriptura de compravenda o, si no, aportar una prova pericial que ho acrediti de manera indubtable.

4. L’IVA en el preu de compra: sí que forma part de la base imposable

S’argumenta a la reclamació que l’IVA suportat en la compra de l’immoble no hauria de formar part del seu valor a efectes de l’Impost sobre el Patrimoni.
La resposta del Tribunal, reiterant el seu criteri, alineat amb el de la Direcció General de Tributs és clara: el concepte de “preu, contraprestació o valor de l’adquisició” inclou totes les despeses i tributs inherents a la compra. L’IVA és un d’aquests tributs i, per tant, s’ha d’incloure en el valor de l’immoble per calcular la base imposable de l’IP.
El valor d’adquisició d’un immoble a efectes de l’Impost sobre el Patrimoni és el cost total real, incloent-hi l’IVA, les despeses de notaria, registre i altres tributs associats a la compra. També inclouria ITP, AJD, etc…

Accés a la resolució

L'entrada No residents i l’impost sobre el patrimoni: per què el TEAC rebutja aquestes 4 reclamacions comunes? ha aparegut primer a Assessoria Codina.

L'entrada Tractament de les vendes ocultes en cas de regularització ha aparegut primer a Assessoria Codina.

El moviment contra el malbaratament d’aliments pren força entre els fogons dels restaurants d’arreu el planeta. Un dels pioners d’aquesta tendència al nostre territori és també client de l’Assessoria: el restaurant Pa i Raïm de Palafrugell. Darrerament ha estat guardonat amb el premi a la millor iniciativa “Remenja’mmm” per la seva innovadora proposta gastronòmica que conjuga productes de temporada i creativitat per a aconseguir el màxim aprofitament.

El certamen “Remenja’mmm”, que enguany celebra la seva tercera edició, avalua les diverses fórmules que treballen des dels diferents espais gastronòmics nacionals. En aquesta edició, el jurat ha estat conformat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Residus de Catalunya, a més de comptar amb la col·laboració de cuiners com ara en Mingo Morilla, chef del restaurant “Cal Mingo” de Viladecans.

La tasca de denuncia i lluita contra el balafiament alimentari que realitzen des del restaurant Pa i Raïm, han estat la raó darrera el reconeixement de “Remenja’mmm”, que ha valorat molt positivament la introducció de receptes d’aprofitament d’aliments, ús de productes frescos de proximitat i la proporcionalitat en les racions que es serveixen als seus comensals. Unes bones pràctiques que en definitiva, obren novament el debat sobre el malbaratament d’aliments en el competitiu món de la restauració.

L'entrada El restaurant Pa i Raïm de Palafrugell és guardonat amb el premi “Remenja’mmm” ha aparegut primer a Assessoria Codina.

El passat 18 de novembre es va dur a terme l’esdeveniment Humor X Health 2020, organitzat per la fundació sense ànim de lucre Pallapupas. Es va realitzar via streaming des del recinte modernista de Sant Pau on es van reunir professionals sanitaris, pacients i familiars que han col·laborat amb la fundació.

L’objectiu d’aquest esdeveniment fou difondre els beneficis de l’humor i de la risoteràpia com a estratègia de cura emocional en l’entorn hospitalari. Aquesta és precisament la tasca que Pallapupas fa més de 20 anys que duu a terme i que, gràcies a la seva recent aliança amb XaropClown, ja arriba a 14 hospitals i a més de 170.000 persones a l’any.

Des de l’Assessoria ens enorgullim de poder col·laborar i contribuir a la feina d’aquesta entitat que any rere any porta somriures i felicitat a la vida de milers de persones.

L'entrada L’Assessoria col·labora amb la fundació Pallapupas en l’esdeveniment Humor X Health 2020 ha aparegut primer a Assessoria Codina.

La tornada a l’horari habitual però, no comporta un relaxament de les mesures d’higiene i seguretat que s’han pres durant aquesta pandèmia i se seguiran duent a terme, com per exemple el requisit de cita prèvia per a les visites presencials. Des de l’Assessoria es treballa activament per garantir la qualitat dels nostres serveis, a més de la seguretat dels nostres treballadors, clients i proveïdors.

Poden demanar cita prèvia o obtenir més informació sobre les nostres mesures de seguretat trucant al nostre telèfon: 972 20 51 00

t

L'entrada L’Assessoria reprèn el seu horari habitual ha aparegut primer a Assessoria Codina.

El gener del 1980, Narcís Codina Surós fundava l’Assessoria Codina en un edifici ubicat a la cèntrica Plaça Catalunya. 40 anys més tard, tenim l’honor de poder dir que hem esdevingut un referent de la ciutat pel que fa a assessorament fiscal, laboral i comptable; comptabilitat; advocats; jurídic mercantil i societats; consultoria estratègica; serveis informàtics o assegurances. Gràcies a una ampliació de serveis realitzada al llarg d’aquests anys i motivada per les demandes creixents dels nostres clients, actualment cobrim totes les necessitats de les empreses actuals de manera integral.

Actualment som una empresa de segona generació amb més de 40 treballadors.

El creixement de l’Assessoria Codina és el resultat de la feina ben feta i de la confiança que han dipositat en nosaltres els nostres clients. Per això, volem donar les gràcies a tots els clients, treballadors i altres persones amb les quals hem tingut una relació durant aquests últims quaranta anys. Moltes gràcies.

Mirant endavant, desitgem seguir amb els mateixos valors que ens han definit fins ara: compromís, dedicació i confiança en una feina que ens apassiona i amb la qual volem donar el millor servei als nostres clients. 

L'entrada L’Assessoria Codina celebra el seu 40è aniversari ha aparegut primer a Assessoria Codina.

L'entrada Imatges 10ª Mostra d’Emprenedors de Girona ha aparegut primer a Assessoria Codina.

EL CODI “LEI” O IDENTIFICADOR LEGAL D’ENTITAT

Què és el LEI?

El LEI (sigles en anglès de “LEGAL ENTITY IDENTIFIER”) o Identificador Legal d’Entitat, és un codi alfanumèric de vint (20) dígits, global i únic, basat en l’estàndard ISO 17442, que s’utilitza per identificar a les persones jurídiques que son part en transaccions financeres i per complir amb els requisits d’informació en els mercats financers.

D’acord amb la normativa europea, el codi LEI ha de ser emprat per identificar a les parts contractants en les transaccions financeres a tot el món i fer més fàcil pels reguladors conèixer els possibles riscos.

Qui està obligat a tenir un LEI?

En aquest moment totes les empreses que participen en els mercats financers mitjançant operacions de repos, derivats o valors necessiten un LEI. Els primers destinataris són les entitats financeres:

• Bancs i companyies financeres.
• Entitats que emeten accions, deute o valors per altres estructures de capital.
• Entitats que cotitzin en borsa.
• Entitats que comercien accions o deute.
• Mitjans d’inversió, incloent fons d’inversió, fons de pensions i mitjans d’inversió alternatius constituïts com entitats corporatives o acords d’inversió col·lectiva.
• Entitats sota supervisió d’un regulador financer i les seves afiliades, filials i societats de cartera.
• Entitats de contrapartida per transaccions financers.

El dia 3 de gener de 2018 entra en vigor la directiva MIFID II (Directiva 2014/65/EU), relativa als mercats d’instruments financers, pel que les empreses de serveis d’inversió i les entitats de crèdit que executin transaccions sobre instruments financers admesos a negociació en un mercat per compte dels seus clients que siguin persones jurídiques hauran d’obtenir d’aquests clients persones jurídiques el LEI que els identifiqui abans d’executar les operacions (article 26 del MiFIR).

Així doncs, amb l’entrada en vigor d’aquesta directiva les persones jurídiques que donin ordres a intermediaris financers per realitzar transaccions sobre instruments admesos a negociació (per exemple pimes o qualsevol altre entitat jurídica que tingui part de la seva tresoreria invertida en una cartera de valors o en un fons) hauran d’obtenir el LEI si volen que els intermediaris continuïn executant operacions.

Qui concedeix el LEI?

La disposició addicional segona del Reial Decret-Llei 14/2013, de 29 de novembre, de mesures urgents per a l’adaptació del dret espanyola a la normativa de supervisió de la solvència d’entitats financeres, atribueix la seva emissió i gestió a Espanya al Registre Mercantil.

El codi LEI és vàlid durant un (1) any a comptar de la seva obtenció o de la data de la seva renovació.

Si voleu que us tramitem l’obtenció del codi LEI o obtenir més informació al respecte, podeu contactar amb el departament mercantil de l’Assessoria Codina. Així mateix si ja heu obtingut el codi LEI caldrà que ens ho notifiqueu al despatx per tal de fer-lo constar en els comptes anuals.

L'entrada Què és el codi LEI o identificador legal d’entitat? Estic obligat a obtindre’l? ha aparegut primer a Assessoria Codina.

El dia 6 d’abril va començar el termini per presentar l’esborrany i la declaració de la Renda de 2015 per internet. En canvi, si es vol fer presencialment i a l’agència tributària, cal esperar al 10 de maig per poder-ho fer. El nostre parer és que aquesta gestió sempre és convenient fer-la presencialment i amb un professional del sector; a vegades la informació que tracta l’agència tributària és parcial (lògicament no disposa de tota la informació personal o decisions preses al llarg de l’any) o esbiaixada.

La campanya d’enguany és la primera en què s’aplica íntegrament la reforma fiscal del 2014 per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2015, i en conseqüència porta nombroses novetats.

Alguns dels canvis més importants són (fes click per veure més informació de cada punt):

• Rendes del treball
• Rendiments de capital immobiliari
• Rendiments de capital mobiliari
• Rendiments d’activitats econòmiques
• Guanys i pèrdues patrimonials
• Reduccions
• Altres aspectes d’interès
• Rendes exemptes
• Obligació de declarar

[quoteac]Si tens algun dubte amb la Renda 2015 o vols saber com s’apliquen aquests canvis en un cas específic, contacta’ns i els nostres professionals t’ajudaran[/quoteac]

RENDES DEL TREBALL

Quant als rendiments del treball, la reducció per rendes generades de forma irregular o amb un període de generació superior a 2 anys es redueix al 30% (abans era del 40%), amb el límit de 300.000 euros anuals. En cas d’indemnitzacions superiors a 1 milió d’euros, no correspon cap reducció.

A més, en els rendiments amb període de generació superior a dos anys s’exigeix que no s’hagi aplicat aquesta reducció en els cinc períodes impositius anteriors a aquell en el qual resultin exigibles.

D’altra banda, desapareix la reducció general de 2.652 euros i se substitueix per una nova despesa deduïble de 2.000 euros en concepte d’altres despeses, incrementant-se en altres 2.000 euros anuals en el cas d’aturats que acceptin un nou lloc de treball que exigeixi un canvi de residència. Hi haurà una reducció addicional de fins a 3.500 per aquells que obtinguin rendiments nets del treball inferiors de 14.450 euros nets (i amb altres rendes excloses les exemptes que no superin els 6.500 euros) o 7.750 euros anuals per a treballadors actius discapacitats en funció del grau de discapacitat, mentre que per als treballadors actius majors de 65 anys desapareix l’increment de la reducció per obtenció de rendiments del treball.

RENDIMENTS DE CAPITAL IMMOBILIARI

Respecte els rendiments de capital immobiliari, i de la mateixa forma que es fa per als rendiments del treball, es minora el percentatge de reducció per irregularitat del 40 al 30%, amb el límit anual de 300.000 euros.

Es fixa una reducció única del 60% del rendiment net positiu derivat de l’arrendament d’immobles destinats a habitatge (abans podia arribar fins al 100% i també s’aplicava als rendiments negatius).

Quan els immobles no estan arrendats i correspon imputar una renda (presumpta), ja no serà d’aplicació el tipus de l’1’1% en el cas de valors cadastrals revisats amb posterioritat a 1994, sinó en cas que la revisió de la valoració s’hagi fet en els 10 anys anteriors a quan correspon imputar la renda.

RENDIMENTS DE CAPITAL MOBILIARI

Per als rendiments de capital mobiliari, comencen a tributar per aquest concepte els supòsits de distribució de la prima d’emissió corresponent a valors no admesos a negociació (no cotitzades).

Han sorgit els Plans d’estalvi a Llarg termini (PALP) quins es poden instrumentar mitjançant assegurances, dipòsits o contractes financers. Aquesta modalitat d’estalvi preveu que els rendiments positius obtinguts no tributin, sempre d’acord amb el compliment d’una sèrie de requisits i limitacions.

Finalment, igual que en els rendiments anteriors, la reducció per generació irregular d’aquestes rendes s’estableix en el 30%, amb el límit de 300.000 euros. 

RENDIMENTS D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES

La quantia per al conjunt de provisions deduïbles i despeses de difícil justificació no superarà els 2.000 euros anuals en estimació directa simplificada. Aquesta quantia és incompatible amb les següents reduccions:

Reducció per l’exercici de determinades activitats econòmiques, quina s’estableix en 2.000 euros, als quals se li pot addicionar fins a 3.700 euros més si el rendiment net d’aquestes activitats econòmiques és inferior a 14.450 euros i sempre que la resta de rendes no exemptes sigui inferior a 6.500 euros. En qualsevol cas l’aplicació de la reducció requereix del compliment de certes limitacions (facturació a una única persona/entitat, limitació de despeses, etc…).

En altres supòsits s’estableix una reducció de fins a 1.620 euros per a les rendes inferiors a 12.000 euros.

Aquells socis inclosos al règim especial de treballadors autònoms, o mutualitat que actuï com alternativa, i que portin a terme activitats professionals a la societat (també amb activitat professional) hauran d’incloure els seus rendiments (anteriorment de treball) en aquest apartat.

GUANYS i PÈRDUES PATRIMONIALS

A l’apartat de guanys i pèrdues patrimonials, s’elimina l’aplicació dels coeficients d’actualització per al càlcul del valor d’adquisició en la transmissió d’immobles.

Per als majors de 65 anys s’inclou un nou supòsit d’exempció de tributació pels guanys patrimonials que es posin de manifest quan es transmetin elements patrimonials sempre que l’import (total o parcial) obtingut per la transmissió es destini en el termini de sis mesos a constituir una renda vitalícia assegurada al seu favor, amb un límit de 240.000 euros.

Alhora qualsevol guany o pèrdua patrimonial derivada de transmissions formarà part de la base imposable de l’estalvi, sense importar el període de generació (abans les generades en un període igual o inferior a l’any s’incloïen a la base imposable general).

Finalment, els beneficis fiscals aplicables a aquells guanys patrimonials provinents de transmissions d’elements adquirits amb anterioritat a 1994 es veuen minorats substancialment, doncs només es podrà aplicar a transmissions fins a un màxim de 400.000,00€. Un cop esgotat aquest límit, desapareixerà el benefici fiscal.

Ha aparegut un nou supòsit de guany patrimonial “tàcit” per el cas de pèrdua de residència fiscal del contribuent quan aquest és titular de participacions significatives <exit tax> .

REDUCCIONS

En quant a les reduccions de la base imposable, per les aportacions a sistemes de previsió social propis, s’eliminen les distincions per a majors de 50 anys, quedant igual per a tots els contribuents. Així el límit d’aquesta reducció s’estableix en la menor quantitat entre 8.000 euros anuals i el 30% dels rendiments del treball i activitats econòmiques.

D’altra banda, el límit màxim de reducció en les aportacions a sistemes de previsió social dels quals sigui partícip, mutualista o titular el cònjuge del contribuent, passa a ser de 2.400 euros anuals (abans eren 2.000 euros).  Aquesta reducció és possible quan el cònjuge no obtingui rendiments nets del treball o d’activitats econòmiques superiors a 8.000,00€.

En quant a les primes satisfetes a les assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de dependència severa o de gran dependència, el límit de la reducció passa de 10.000 a 8.000 euros anuals.

ALTRES ASPECTES D’INTERÈS

La totalitat dels mínims personals i familiars s’incrementen.

Ja no són aplicables el tipus complementaris aprovats durant els anys anteriors amb motiu de la crisi. A Catalunya el tipus màxim de l’exercici 2015 ascendeix al 48% en cas de base liquidable superior a 175.000,21€.

Els tipus aplicables respecte la base de l’estalvi (interessos, transmissions d’accions, immobles, etc…) són del 19’5%, 21’5% i 23,5% l’exercici 2015.

Se suprimeixen la deducció per compte estalvi empresa, la deducció de 400 euros per obtenció de rendiments del treball o d’activitats econòmiques i la deducció per lloguer de l’habitatge habitual, si bé en aquest últim cas es manté un règim transitori (contractes celebrats amb anterioritat a 01-01-2015, amb abonament de renda anteriors a la citada data i amb dret a deducció anterior).

La deducció per adquisició d’habitatge habitual ja s’havia suprimit l’exercici 2013, sense perjudici que es manté un règim transitori de deducció.

Es manté la deducció del 20% per inversió en empreses de nova o recent creació i la deducció del 50% per obtenció de rendes a Ceuta o Melilla.

Se suprimeix la reducció per les quotes d’afiliació i aportacions a partits polítics, el límit dels quals era de 600 euros anuals, i en el seu lloc es crea una deducció del 20 per cent sobre quotes d’afiliació a partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions d’electors. La base màxima de deducció és de 600,00€/any.

Apareix la deducció per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec, quina és possible rebre de forma anticipada com la deducció per maternitat (fills menors de 3 anys).

RENDES EXEMPTES

En aquest apartat, cal tenir en compte :

En primer lloc es fixa com a límit exempt en les indemnitzacions per acomiadament la quantitat de 180.000 euros (a partir de l’1 d’agost de 2014). L’excés sobre la citada quantia exempta gaudeix de reduccions de fins el 30%.

S’incorporen també com a exemptes les beques concedides per les fundacions bancàries per cursar estudis reglats i per a recerca.

Es declaren exempts els rendiments positius (els negatius computen) de capital mobiliari procedents dels nous Plans d’Estalvi a Llarg Termini (coneguts com PALP) sempre que no s’efectuï disposició alguna del Pla en els primers 5 anys des de la seva obertura, entre altres requisits.

S’estableix l’exempció de les rendes mínimes d’inserció i altres ajudes per atendre a col·lectius en risc d’exclusió social i per a necessitats bàsiques de menors o discapacitats sense recursos, amb el límit d’1,5 vegades el IPREM. Les ajudes concedides a les víctimes de delictes violents i a víctimes de violència de gènere.

Se suprimeix l’exempció de 1.500 euros anuals en els dividends i participacions en beneficis obtinguts per la participació en els fons propis.

OBLIGACIÓ DE DECLARAR

El límit en la obligació de declarar per als contribuents que únicament percebin rendiments de treball de dos o més pagadors, anualitats per aliments o pensions compensatòries, rendiments del treball d’un pagador no obligat a retenir o sotmesos a tipus fix de retenció passa d’11.200 a 12.000 euros anuals.

L'entrada Novetats en l’IRPF – Declaració de la Renda de 2015 ha aparegut primer a Assessoria Codina.