Blog d'en binic

Canvi de blog

noreply@blogger.com (binic) — Mon, 02 Mar 2009 08:42:00 +0000

En binnic s'en va a Wordpress.

http://binnic.wordpress.com

Salut!

Facebook sap massa de nosaltres?

noreply@blogger.com (binic) — Tue, 17 Feb 2009 20:08:00 +0000

Fa uns mesos veia el Facebook com una eina inofensiva per la nostra privacitat, més aviat, veia el Facebook com una eina útil per estar en contacte amb els amics, companys de classe i de feina, però fa unes setmanes em vaig adonar que aquesta xarxa social és realment perillosa, i vaig desactivar el meu compte. M'emprenya que la gent sàpiga en tot moment què faig i què deixo de fer... per molt que siguin amics teus, què n'han de fer de la teva vida? I quina és aquesta obsessió de les empreses en xarxa per tenir-ho tot ben connectat? Fa dies sortia Latitude, una eina de Google per plataforma mòbil, que pretèn saber on ets a cada moment, què n'han de fer els meus amics d'on sóc? És quelcom incoherent i malprogressista. Comprenc que estem a l'era de la informació, i que Internet ens ha acostat moltíssim, i en certa mesura Internet és positiu per la societat, però quan s'entra en aquesta etapa en que ho volem tenir tot controlat, comencen a sortir problemes i mal entesos, augmenten les depressions, els maldecaps i, en conseqüència, els crims.

Penso que Internet comença a fer mal a les persones, tot i ser-ne un addicte orgullós, crec que m'ha aportat coses molt negatives, però alhora també de positives. Un cop hem admès que Internet va pel mal camí, què hem de fer? Plantar cara al problema. Si volen poden controlar-nos, llegir-nos el correu i entrar al nostre ordinador, però si volem, també podem restringir-los tots aquests drets, o si més no, la majoria. Només cal ser llest i saber-ne, i em penso que jo tinc aquestes dues qualitats, així que exposaré les meves mesures anticontrol ben aviat, podeu seguir-les o no, però ja us adverteixo que des que tinc l'ordinador xifrat, juntament amb el correu i l'iPhone, estic més tranquil i tinc menys maldecaps.

Victòria del poble

noreply@blogger.com (binic) — Mon, 16 Feb 2009 13:49:00 +0000

M'hagués agradat fer aquesta entrada just després de fer-se públic el resultat del referèndum per tirar endavant l'esmena a la contitució de la República Bolivariana de Venezuela que garanteix la reelecció indefinida dels càrrecs electorals, però just després d'anunciar-se aquests resultats, Chávez va iniciar un discurs molt emocionant, començant amb l'himne veneçolà, que comença així:

Gloria al bravo pueblo
que el yugo lanzó,
la ley respetando,
la virtud y honor...

i acaba així:

...unida con lazos
que el cielo formó,
la América toda
existe en Nación;
y si el despotismo
levanta la voz,
seguid el ejemplo
que Caracas dio.

va ser realment emocionant, eren les 3 de la matinada i era totalment en directe, per sort vaig poder sintonitzar bé la Venezolana de Televisión, un discurs irrepetible, on Chávez va fer moltíssimes referències al socialisme veneçolà, aquell moviment socialista del segle XXI sense el qual Chávez no seria ningú. Ho va deixar molt clar:

es la victoria
es el futuro
es el socialismo

mentre el poble, emocionat, entonava els seus càntics...
ALERTA! ALERTA! ALERTA QUE CAMINA EL PUEBLO DE BOLÍVAR POR AMERICA LATINA!

He trobat el discurs, aquí us el deixo:

Només puc dir una cosa...

Visca la revolució bolivariana!

[Descàrrega] Answer - Ni oblit, ni perdó

noreply@blogger.com (binic) — Sat, 14 Feb 2009 19:23:00 +0000

El nou disc d'Answer, segurament el millor de la seva carrera, fa sonar el seu antifascist hardcore més dur, melòdic i compacte que mai. Els de Vallbona s'han superat una vegada més amb aquests dotze talls a base de canya de la bona i molt potent en quant a lletres. La banda ha anat definint i madurant el seu so, i ho havia aconseguit ja amb l'anterior Reprenem respostes, però ara ja és inqüestionable, i els fa destacar més com una de les nostres millors bandes internacionals.

A Ni oblit, ni perdó (Contra Records, 2008) hi col·laboren formacions amigues com At Versaris o Stranos elementos, i ara acaben de presentar el vídeo de Company meu.

El disc consta de 12 temes:

01 Company meu
02 En el nostre temps
03 Estic a punt d'esclatar
04 Crida
05 Comencem a destruir
06 Massa tard
07 Anys
08 Odi
09 Volem la terra per la gent
10 Condicions
11 Per avançar
12 Antifa

Company meu - Answer

noreply@blogger.com (binic) — Sat, 14 Feb 2009 19:08:00 +0000

Grandíssim vídeo de la primera cançó del nou album Ni oblit Ni perdó d'Answer... em recorda a les cançons que tocaven al principi, quan a baix l'escenari erem 4 gats esbojarrats per un grup acabat de sortir del forn, amb aquelles veus de Macià, de Lenin i Che... teníem uns 14 anys, i ja cantavem lluitant.

noreply@blogger.com (binic) — Tue, 10 Feb 2009 16:50:00 +0000

Ràbia

noreply@blogger.com (binic) — Sun, 08 Feb 2009 23:59:00 +0000

Nos quedan la rabia y los sueños. Nos quedan la rabia y nos quedan los sueños. Nos quedan la rabia y los sueños. Los sueños que os roban y os quitan el sueño. La rabia. Cuando no hay otro camino. La rabia. Y las palabras no sirven de nada. La rabia. Cuando parece estar ya todo dicho. La rabia. Cuando ya no queda nada, ¿qué queda? la rabia, tansolo la rabia. Quisiera, quisiera que todo fuera distinto. Que el odio perdiera todo sentido. Que nadie mas sintiera la obligación de tener que tomar ese arriesgado camino que tantas vidas está arrebatando. Por el que tantas lágrimas se han derramado. Y que ha destrozado ya tanta ilusión como vidas se han ido quedando en el camino. Nos queda la rabia y los sueños. Nos queda la rabia y nos quedan los sueños. Nos queda la rabia y los sueños. Los sueños que os roban y os quitan el sueño. Lo siento. Siento decir lo que siento. Por mas que la verdad duela. Mas duele la indiferencia de quienes al vernos ya ven un problema. ¿Acaso existe violencia que sea comparable a ésta? ¿Más cotidiana y mas sucia, y mas dura y mas cruel, y con mas muertos de pena? Da pena ver que no dejáis mas camino que responder a la fuerza con fuerza ¿Que desearos? El mismo destino que nos habéis previsto: el abrazo de la tierra. Y que sintáis de una vez por todas miedo. Que nunca más tengáis el sueño tranquilo. Que vuestra vida esté pendiente de un hilo, como lo está la nuestra desde que nacimos. Nos queda la rabia y los sueños. Nos queda la rabia y nos quedan los sueños. Nos queda la rabia y los sueños. Los sueños que os roban y os quitan el sueño. ¿Sabes? Debes saber que igual que ganas también puedes perder. Nos queda la rabia y los sueños. Los sueños que os roban y os quitan el sueño. Nos queda la rabia y los sueños. Los sueños que os roban y os quitan el sueño...

Hace unos días caía muerto un policía. Tres iban a ser los disparos que acabaron con su vida. Hace unos días mataron a un policía. Ejemplar trabajador, esposo y padre de familia. Al día siguiente nadie hablaba de otra cosa , al día siguiente no existía otra noticia. Al día siguiente asistimos a su entierro y lloramos. Cuando dijeron llorad, obedientes, lloramos. Dolidos por la pérdida de ese gran hombre, hicimos nuestro el dolor de aquella familia. Calificamos de inútil aquella última muerte. Exigimos y rogamos, suplicamos que así fuese. Sentimos nuestro cada pésame enviado. Con él, dijeron, nos han matado a todos. Guardamos luto y un minuto de silencio junto a las Autoridades de cualquier color y signo. Fuimos testigos de todo ese gran teatro. De los comunicados de condena y de repulsa. De las banderas que hondeaban a media asta, de esa inmensa mayoría, de sus gritos, del ya basta. Basta. Asistimos a todas las concentraciones. Fuimos a las mil y una manifestaciones. Vestimos lazos de todos los colores. Sus palabras permitieron que no dijésemos nada. Aquellos días vestimos de tolerancia. Cerramos filas en torno a la Democracia. Ciudadanos bien, ciudadanos de bien acusan de no se qué, acusando a no se quien. El mismo día hubo una muerte sin noticia, una de tantas que no se rentabilizan. Una de tantas en las que es algún obrero el que al igual que al vacío cae también en el olvido. ¿Qué valor tiene la muerte de un desgraciado? El mismo valor que tuvo su nacimiento. ¿Dónde están sus viudas?, ¿Dónde? ¿Dónde están sus hijos?,¿Dónde las condolencias? ¿Dónde tanto y tanto grito? Fuimos testigos de todo ese gran teatro. De los comunicados de condena y de repulsa. De las banderas que hondeaban a media asta. De esa inmensa mayoría, de sus gritos, del ya basta. Basta ya. Basta ya. Ni sus manos son tan blancas. Ni son blancas sus palomas. Ni es tan blanca su bandera. Ni tampoco sus entrañas. Su cal si que es blanca. Fuimos testigos de todo ese gran teatro. De los comunicados de condena y de repulsa. De las banderas que hondeaban a media asta. De esa inmensa mayoría. De sus gritos, del ya basta.

Basta.

[IN]Justícia

noreply@blogger.com (binic) — Fri, 06 Feb 2009 18:53:00 +0000

Romà Casanovas i Sardà, alcalde de Vallbona d'Anoia durant 25 anys. Membre del grup del PSC.

Culpable d'especulació urbanística, es va dedicar a no adjudicar permisos d'obres durant els primers 10 anys que va governar, que és quan més ho necessitava el poble, al cap d'aquests 10 anys, va vendre part dels terrenys edificables del municipi a les famílies més influents i importants de Vallbona, aquestes es van dedicar a especular encara més, i fins fa 5 anys, Vallbona tenia una taxa de creixement d'un 0,5%. Ara fa 5 anys, Cal Pons, la segona casa més important i rica del poble, es dedicà a contruir pisos propis als terrenys més propers al nucli de Vallbona, creant així un total d'uns 50 pisos nous, i per tant, 50 famílies que venien a viure a Vallbona.

Culpable d'amenaces a l'oposició política de l'Ajuntament, els seus amics més fidels, molts d'ells membres del govern, utilitzaven cartes i trucades amb número ocult per amenaçar als caps de l'oposició, el senyor Jaume Vilaseca, del grup d'ERC, i la senyora Sònia, del grup de CDC. Assegurant-se així que aquests regidors no farien el que es diu oposició, sinó que simplement de miraven el que feia asseguts al sofà o a la cadira de la sala de plens de l'ajuntament.

Culpable de contaminar l'Aigua del Carol, font de vida de Vallbona des de feia més de 100 anys, i aigua utilitzada per regar els horts que queden avui en dia al Carol, horts dels quals jo mateix en consumeixo les hortalisses i les fruites, car el meu avi n'és propietari d'un d'ells. Va adjudicar permís per edificar naus industrials, que després es convertirien en tallers de reparació de quads i motors de tot tipus, sense cap mena de filtre pels olis residuals, els quals es filtraven arreu i contaminaven aquesta aigua, que passava per sota de les naus esmentades.

Culpable de no contruir un clavagueram digne a la part de Vallbonica, deixant que les fosses sèptiques filtressin la merda a l'Aigua del Carol, i contaminant-la més encara del que estava.

Culpable de permetre l'edificació de la Depuradora de Vallbona d'Anoia, Capellades, La Pobla i la Torre a sobre un aquífer, a la zona de les Llangònies, aquest aquífer contenia aigua totalment neta i pura, per sort la Depuradora no s'ha posat en marxa encara, per falta de treballador qualificat, i l'aigua segueix sent neta i pura.

Culpable de soborns per part d'empreses per què els adjudiqués permisos d'obres a llocs no edificables.

Culpable d'endeutar el poble amb més de 500.000 €, hipotecant el seu futur pels pròxims 50 anys, conseqüència d'una mala gestió durant 25 anys.

Culpable d'oferir diners i dinars a les famílies més riques del Vallbona per tal que li oferissin el seu vot.

Culpable de la crema de boscos i residus tòxics incontrolada a l'abocador il·legal de Vallbona d'Anoia, situat a la torrentera del sud del poble.

Culpable de tantes d'altres coses que no sabem i no sabrem mai.

Aquest personatge va ser convocat al jutjat de Barcelona per una acusació per part del grup de Forestals de la Generalitat de Catalunya, per la crema de residurs tòxics no autoritzada i no controlada. El millor és que havia de pagar 36.000 €, i no pagarà RES.

RÀBIA, RÀBIA, RÀBIA, RÀBIA!

A més, ja forma part de l'oposició altre cop, i no ha estat inhabilitat de res, pot presentar-se a les eleccions del 2010 i guanyar-les perfectament.

noreply@blogger.com (binic) — Tue, 03 Feb 2009 23:50:00 +0000

Venezuela (Working on a dream)

noreply@blogger.com (binic) — Sat, 31 Jan 2009 18:06:00 +0000

Aquesta és una cançó que bé podria descriure què hi aniré a fer a Venezuela. Sí, marxo. No sé per quan temps, però mínim un mes.

Aniré a Venezuela com a voluntari per realitzar tasques necessàries pel seu desenvolupament, m'allotjaré a casa un amic de la meva mare, un tal Josep, que es veu que és molt bona persona, té dos fills, l'un té 16 anys, i m'ajudarà en el que faci falta. Em proporcionarà un carro per viatjar arreu del país, i un cop acabat el meu voluntariat, imagino que si tot em va bé aniré a fer un tour arreu de l'Amèrica Llatina, Cuba, Paraguay, Uruguay, Mexico i Bolivia (si puc xD). En tots aquests estats miraré d'ajudar en el que faci falta, la meva filosofia no és anar a fer turisme, és anar a sentir-me útil per una causa justa, la revolució bolivariana i de l'Amèrica Llatina en general.

Sóc una persona tancada, ara estic massa tancat en mi mateix, necessito obrir fronteres, suposo que l'amabalitat d'allà m'ajudarà, i les meves ganes de sentir-me útil però no pesat, es veuran acomplides. Són gent molt oberta, allà.

Venezuela, oficialmente República Bolivariana de Venezuela, es una república federal situada al norte de América del Sur, constituida como un estado democrático y social, de derecho y de justicia, autónomo y soberano, consagrado en su Acta de Independencia firmada el 5 de julio de 1811. Su capital federal y sede de los Poderes de la Nación es Caracas.

Així comença la seva pàgina a la Wikipedia.

Mai havia tingut una cosa tant clara, feia dies que ho pensava, feia dies que donava voltes a l'assumpte de marxar un temps d'aquest embolic, m'anirà bé, bé, suposo que m'anirà de conya.

I si hi trobo algú, doncs qui sap, potser m'hi quedo... x)

Salut, sí, avui, més salut que mai!!

[Descàrrega] Working on a dream - Bruce Springsteen

noreply@blogger.com (binic) — Fri, 30 Jan 2009 13:12:00 +0000

Des d'aquest dimarts està disponible el nou disc de Bruce Springsteen, titulat "Working on a Dream". Es tracta del disc número 24 de la carrera del rocker nord-americà i inclou un total de 13 cançons noves. Alguns dels temes són "Working on a Dream", que va sonar durant la campanya i posterior victòria del president dels Estats Units, Barack Obama, i "The Wrestler", la cançó per la qual va guanyar un Globus d'Or com a part de la banda sonora de la pel·lícula del mateix títol. Springsteen ha definit aquest nou disc com un treball "alegre, vital i esperançat".

"Working on a Dream", la cançó que dóna títol al disc, s'ha convertit en una mena d'himne no oficial de la victòria de Barack Obama a la presidència dels Estats Units, una interpretació lliure de l'esperit del discurs sobre el somni de Martin Luther King. En una de les edicions, "Working on a Dream" s'acompanya d'un DVD on es veuen les sessions d'enregistrament del nou disc, que aquest dimarts surt a la venda amb el segell Columbia.

Com puc descarregar-me aquest CD?

Descàrrega directa | Torrent (Via ThePirateBay) | eMule [ed2k link] (ben aviat)

noreply@blogger.com (binic) — Thu, 29 Jan 2009 16:17:00 +0000

Obama

noreply@blogger.com (binic) — Thu, 22 Jan 2009 00:03:00 +0000

El meu discurs sempre ha estat de ruptura amb el sistema capitalista, la meva ment sempre ha apuntat cap a la mateixa direcció, aquella que ens diu que hem de lluitar, aquell seguit de característiques del sistema capitalista que em diuen que he de lluitar per canviar aquest sistema, per un de millor, anarquisme, comunisme, socialdemocràcia, un que sigui millor, i en el qual no existeixin aquestes injustícies. I ho segueix sent, sempre he estat crític amb el sistema, creient en les tesis de Marx primer, adonant-me que la dictadura del proletariat no és el camí que defineix més bé la meva ment, vaig canviar a les tesis de Lenin i Trotski, més revolucionàries i més llibertàries, vaig llegir els discursos de Fidel Castro i Ernesto Guevara i em vaig emocionar, aquells discursos plens d'igualtat em feien somniar en un món millor, em feien trempar de tal manera que tenia ganes de fer el que fós per canviar aquest món just per uns i injust per d'altres. La meva família no són gent d'ideals, són gent que treballa per viure, moltes vegades podem permetre'ns comprar coses que d'altres desitjarien, a vegades va bé ser consumista i sortir de la rutina treball-casa-treball-casa-dormir-treball. Els meus pares han vist com jo creixia amb unes idees i han estat fidels a mi i m'han deixat complir-les com jo volia, els ho agraeixo, la meva lluita és per ells, és per què nosaltres ens mereixem més arribar a final de mes i mereixem tenir més béns materials que d'altres per què hem treballat més, hem lluitat més per la vida que aquells senyors que jeuen a la butaca, grassos de tant menjar. Quan creiem que una cosa és injusta, lluitem per canviar-la. Ara he llegit Bakunin, Propotkin i d'altres autors anarquistes que m'atrauen molt, veig la vida d'una altra manera, diferent, on l'èsser humà està per sobre de tot, la seva llibertat és quelcom intocable.

Si explico tot això és per què l'Obama m'ha fet pensar, potser és un president neoliberal, però és humà, una mostra d'aquesta humanitat és Guantánamo, l'home, ahir va pujar al càrrec, i avui al matí, s'ha llevat, i ja ha donat ordres referents a Guantánamo, concretament, ha ordenat que els judicis pendents quedessin pendents 4 mesos més, va dir que tancaria la presó, i sembla que no pot trigar a fer-ho, mai he parlat massa de Guantánamo, potser per què tothom en parla i el que jo no vull és repetir temes. M'és igual si és negre, ros, blanc, taronja o groc, home, dona, homosexual, heterosexual o bisexual, és humà, humà!! I això en aquest cony de món, és molt! És més, estic veient que la MEVA revolució està començant, aquella revolució que comença a la ment i acaba al carrer, si als EUA el president és humà, tenim molt de guanyat. Però ojo! No ens hem de quedar en les idees d'Obama, Obama té una continuïtat.

Abans, que un humà hagués pujat a la presidència dels Estats Units d'Amèrica, el país menys humà del món, hagués estat impensable, és més, hagués estat il·legal. Ara, aquella il·legalitat ha pujat al poder, sabeu què vol dir això? Que les nostres idees, més aviat o més tard, també pujaran al poder. Això és una revolució, això, és una revolució.

Com deia aquell,
hi ha homes que lluiten un dia i són bons.
N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors.
N’hi ha que lluiten molts anys i són molt bons.
Però n’hi ha que lluiten tota la vida:
aquests són els imprescindibles.
NOSALTRES, aquells que pensem en coses que ara la societat veu impensables, som els imprescindibles. No deixeu de lluitar mai, tard o d'hora la vostra lluita es veurà reflexada en la societat del demà i del demà passat, recordeu, si ara vivim més iguals que fa 50 anys, és perquè hi havia gent que en aquell moment somniava coses que la societat rebutjava, però que va acabar acceptant.

Salut!

D'on ve el nom de Macintosh?

noreply@blogger.com (binic) — Sun, 18 Jan 2009 01:12:00 +0000

Bé, avui m'avorria massa per fer quelcom de profit, i m'he posat a buscar els orígens de les coses, he investigat la Viquipèdia, i m'he topat amb l'orígen de l'Apple Macintosh... i segueix l'originalitat d'Apple a l'hora de donar noms als seus gadgets.

"Macintosh" sorgeix d'un tipus de poma anomenada McIntosh, molt apreciada per la majoria de la gent, i us preguntareu... per què aquest nom? Bé, és obvi, a les oficines d'Apple a Cupertino, les pomes preferides eren les McIntosh, concretament, eren les pomes que menjava en Jef Raskin, el fundador del projecte Macintosh als finals dels anys 70 i inventor de l'interfície gràfica d'usuari del Mac, una de les coses més boniques del món.

Jef Raskin va ser un home molt influent a Apple, va entrar a la companyia l'any 1978, fou director de publicacions, i era el treballador número 31.

Curiós, eh?

Think Different

Sant Raimon no està per festes...

noreply@blogger.com (binic) — Thu, 15 Jan 2009 22:52:00 +0000

HAN EMPRESONAT SANT RAIMON!

En motiu del començament de les Festes d'Hivern a Vilafranca, l'anomenada festa de Sant Raimon, diversos activistes han empresonat el Sant en motiu de protesta per l'empresonament d'en David de La Fornal.

Més informació aquí

Colpejar on dol (o com fer mal al sistema)

noreply@blogger.com (binic) — Wed, 14 Jan 2009 18:30:00 +0000

Aquest és un "article" (si se li pot dir així) que tracta de com atacar el sistema de les coses, de com debilitar aquest sistema desigualitari, injust i opressiu per la majoria de la societat.

Colpejar on dol l'ha escrit l'Unabomber, un escriptor que no deixa indiferent, o almenys a mi em va impactar la manera de pensar que exposa a cada un dels seus llibres i articles.

Us en deixo un fragment:

Destrossar McDonald’s o Starbuck’s no serveix de res. No és que m’importin els McDonald’s o els Starbuck’s. M’és igual que algú els destrossi o no els destrossi. Però no és una activitat revolucionària. Encara que totes les cadenes de menjar ràpid del món fossin eliminades, el sistema tecnològic-industrial sols hauria sofert una mínuscula ferida com a resultat, ja que pot sobreviure fàcilment sense cadenes de menjar ràpid. Quan ataques McDonald’s o Starbuck’s, no estàs colpejant on dol.

Fa alguns mesos vaig rebre una carta d’un jove de Dinamarca que creia que el sistema tecnològic-industrial havia de ser eliminat perquè, tal com deia, “Què passarà si seguim per aquest camí?” Sembla ser que la seva forma d’activitat “revolucionària” era assaltar granges d’animals criats per fer abrics de pell. Com a mitjà per debilitar el sistema tecnològic-industrial, aquesta activitat és inútil. Inclòs en el cas de que aquells que lluiten per l’alliberament animal aconsegueixin eliminar completament la indústria de la pell, no li hauran fet ni pessigolles al sistema, ja que el sistema pot funcionar perfectament sense les pells.

Estic d’acord en que tancar animals en caixes és intolerable, i posar fi a tal practica és una causa noble. Però hi ha moltes altres causes nobles, com ara la prevenció d’accidents de tràfic, proveir refugi als sense sostre, el reciclatge, o ajudar a la gent gran a creuar el carrer. Tot i així, ningú és tan ximple com per confondre això amb el que són activitats revolucionàries, o creure que amb això poden debilitar al sistema.

[...]

4. Perquè el sistema és resistent

El sistema tecnològic-industrial és excepcionalment resistent a causa de la seva autoanomenada estructura “democràtica” que és el que el fa flexible. Com que els sistemes dictatorials tendeixen a ser rígids, les tensions socials i la resistència hi poden créixer fins al punt que afebleixen el sistema amb la possibilitat de desencadenar una revolució. Però en un sistema “democràtic”, quan la resistència i les tensions socials creixen perillosament, el sistema retrocedeix prou, transigeix prou, com per reduir les tensions fins a un nivell segur.

Durant els anys 60 la gent va començar a estar conscienciada sobre la pol·lució mediambiental, més que res perquè la brutícia visible i olfactiva de l’aire de les nostres principals ciutats, estava començant a incomodar físicament a la gent. Van sorgir moltes protestes, suficients com perquè s’establís l’Agència de Protecció Mediambiental i es prenguessin altres mesures per alleugerir el problema. Per descomptat, tots sabem que els nostres problemes mediambientals estan molt, molt lluny de ser resolts. Però es va fer prou com perquè les protestes públiques amainessin i la pressió sobre el sistema es va reduir per uns quants anys.

Atacar al sistema d’aquesta manera és com colpejar una goma. Un cop de martell pot trencar el ferro colat, perquè el ferro colat és rígid i trencadís. Però pots colpejar amb força una goma sense causar-li cap dany en absolut, ja que és flexible: cedeix davant la protesta, el punt just perquè la protesta perdi la seva força i impuls. Llavors el sistema rebota endavant, tornant al seu lloc.

Així doncs, per tal de colpejar al sistema on li dol, has d’atacar punts en els quals el sistema no pugui retrocedir, en els quals hagi de lluitar fins al final. El que necessites no és transigir amb el sistema sinó una lluita a vida o mort.

Aquí podeu llegir l'escrit sencer

I aquí trobareu més articles i llibres interessants sobre anarquisme i lluita social:

Els MEUS somnis

noreply@blogger.com (binic) — Mon, 12 Jan 2009 19:03:00 +0000

La cançó diu que no dubti més, que abraci els meus somnis.

Però... quins són els meus somnis?

Ningú
ningú
ningú
ningú.

Res
res
res
res.

L'origen de les coses

noreply@blogger.com (binic) — Sat, 10 Jan 2009 02:58:00 +0000

M'he trobat aquest documental tot navegant per la xarxa, us del deixo aquí.

És una explicació del sistema, ni més ni menys.

Part 1/3

Part 2/3

Part 3/3

Continuant avançant

noreply@blogger.com (binic) — Wed, 07 Jan 2009 12:07:00 +0000

L'altre dia em va donar per mirar el DVD del concert que van fer els Obrint Pas al Campus dels Tarongers de València, i em vaig fixar especialment en aquesta cançó, la lletra de la qual m'havia passat per alt (no sé per què) i és de les millors que tenen. Aquí us la deixo:

Vaig nàixer en un mes de maig,
va ser el millor que em va passar,
vaig créixer amb els ulls tancats
fins que algú em va despertar.

Vaig veure el que m'estaven fent,
vaig veure el que era el meu present,
i ara no cante per cantar
si ara cante és per fer pensar.

Trencant esquemes
que ens han fixat,
creant nous espais
per poder pensar.
Obrint-nos pas
continuant avançant,
recuperant el somni
que tots hem somniat.

Ells tenen el poder,
ells són omnipresents,
ells et controlen
t'identifiquen.
Ells et jutgen,
ells condemnen,
ells torturen
i assassinen
un rera altre
ens assassinen
dia a dia
ens assassinen

Trencant esquemes
que ens han fixat,
creant nous espais
per poder pensar.
Obrint-nos pas
continuant avançant,
recuperant el somni
que tots hem somniat.

Somniat.
Somniat.
Somniat.
Somniat.
Somniat.

ABSOLUCIÓ DAVID DE VILAFRANCA!

Bola de Drac Z & Dr. Slump?

noreply@blogger.com (binic) — Sun, 04 Jan 2009 18:12:00 +0000

Curiosa la coincidència entre l'Arare i Bola de Drac Z en aquest tros de capítol. Si us hi fixeu, just al minut 6:45 sona la sintonia de l'Arare quan en Krilin truca a la Bulma.

Si més no, curiós.

Religió

noreply@blogger.com (binic) — Sun, 04 Jan 2009 15:29:00 +0000

Em toca molt els collons que els jueus facin de nazis... que massacrin el poble palestí amb armes que tenen una marca que diu MADE IN USA, em fot que milers de persones morin per creure en una cosa tan inútil com és la religió, hi ha alguna cosa que hagi causat més morts? El nazisme va ser un genocidi contra el poble jueu, els jueus sempre s'enduen tota la merda de la societat, i ara els hi toca contraatacar? És tan absurd això, com real.

Atemptats de l'11S, de l'11M i tants d'altres, crims religiosos perpretrats per fanàtics islàmics, invasió de l'Afganistan, de Kuvait i de l'Iraq, més guerra religiosa, més guerra capitalista.

Quan trigarà la societat a entendre que les esglèsies, les mesquites i les sinagogues no són res més que temples per augmentar el fanatisme religiós? Quan trigarem a entendre que l'únic futur que ens depara ha de ser lliure de tots aquests fanatismes, així com els fanatismes econòmics i socials?

I mentre escric això el genocidi continua, i els fanatismes continuen igual, el Papa enriquint-se al seu palau del Vaticà, els jueus enviant tropes i missils contra el poble palestí, el poble palestí defensant-se i generant més morts i més morts que no són res més que víctimes del sistema establert i de la religió que practiquen.

Cada mort és una vida aniquilada, és una família que pateix. Els únics morts haurien de ser els que ordenen, els que manen, els que condueixen la societat a aquest genocidi.

Inconscients, estàtics, estúpids.

Em sap greu començar aquest blog amb aquesta mena d'escrit que no dóna ni la benvinguda ni res, però és que em sembla molt important el que està passant al món.