Kram Blog

No pots ser indecis sobre la teva Llibertat!

2017-12-21T00:06:00.005+01:00

Hola Indecís,
la Normalitat que tant desitges només arribarà amb la República. L'alternativa és represió, empresonament, censura, prohibició i violència. Potser no a tu directament però si a tots els teus veins que reclamin recuperar qualsevol poder que ara té el Règim per a fer millor les seves vides.

La Catalunya tranquila del anar fent va morir l'1 d'Octubre, o fem una República de tots que ens salvi o l'Estat acabarà amb tot aquell que reclami qualsevol llibertat que comporti una perdua del seu poder.

La maquinaria represiva està en marxa i no l'aturarà fins que no faci desapareixer qualsevol disident.
La Normalitat no la viuràs veient com "desinfecten" a tots i cada un dels que volem construir un estat nou o creus que la represió a 2 milions de persones no afectarà a la teva vida?

No venen temps tranquils, em sap greu... o són temps de contrucció de la República o de destrucció de les Llibertats!

Tu decideixes!

Vota República!
Vota JxC, ERC o CUP

Carta oberta als amics del No

2017-09-30T20:26:00.000+02:00

Aniré al gra, demanant-te que agafis el teu Vot i defensis la teva llibertat d'opció portant-lo a l'urna!

Per què ho has de fer si ja estàs bé com estàs? Penses... oi?

El moviment independentista hem sigut qui hem posat unilateralment sobre la taula aquest tema que tan poc t'interessa i ho hem fet persistentment durant tots aquest anys de procés que se t'han fet tan pesats...

Quina mandra! Potser si! Si els indepes haguéssim defallit avui no estaríem aquí, qui sap...

Però el col·lectiu social que demana votar sobre autodeterminació és enorme, incansable i imparable i aquí estem.

La meva idea de República Catalana és un govern d'una nació mestissa i oberta molt més enllà de les cultures catalanes i espanyoles perquè Catalunya la componen moltes més. Això sí, defenso que TOT el poder polític recaigui completament en les institucions catalanes i que el poble de Catalunya el fiscalitzi directament, com avui està fiscalitzant la celebració d'aquest Referèndum. I tot això ho vull defensar VOTANT!

L'objectiu lloable d'una Catalunya dins l'Estat Espanyol té una preciosa opció que és defensar un referèndum i apostar pel NO. Una opció que si guanya tancaria aquest tema que tens tantes ganes de tancar.

La negació a tots els Catalans a deixar-los decidir SÍ o NO a la seva pròpia autodeterminació és obertament defensar la submissió. Si la teva opció necessita imposar-se per la força el problema no està en l'opció sinó en l'imposició.

Vota si, vota no, vota en blanc o posa't al costat dels tricornis i imposant la força. Assumim tots el propi camí per defensar les nostres opcions, el meu és la democràcia sense límits!

Votarem i aplicarem el resultat!

oi que no ens farem mal? #VolemAcord

2016-01-07T19:27:00.003+01:00

Perquè no us calgui llegir entre línies les meves afinitats ho diré d'entrada: Si la CUP investís Mas serien els meus herois. Si Mas sedís la presidència per formar govern de transició seria el meu heroi. Qui em porti a l'independència sacrificant-se pel camí (si és necessari) serà el meu heroi.

Estem davant de dos opcions bloquejants: No a Mas Vs. Mas Si o Si.
Més enllà de que una opció té més de 300.000 vots i l'altre més de 1.600.000 no entraré en més justificacions d'una i altre posició ja que és en la defensa de cada una on rau la discusió eterna que ens té ben encallats!

Això sí vull destacar una ridiculessa aplastant de cada una d'aquestes opcions:

Per una banda el No a Mas centre totes les maldats del neoliberalisme conservador, el gust a les ratellades per plaer i la culpabilitat de totes les corrupteles a una única persona, que sabem tots que ni és la més dretana/neoliberal, ni la més corrupte del món convergent. És el president de CDC sí, però la seva figura no respon a icona de Satanàs de la dreta, n'hi ha de molt pitxors. Llavors el que no quadra és el missatge de que s'investiría a qualsevol altre de CDC... What??? però si el més probable és que qualsevol altre de CDC encara sigui més de dretes que el propi Mas. #ridicul
Per altre banda, la falta d'alternatíva a Mas a la presidència escenifíca la falta de previsió del món convergent en la gestió del seu lideratge. Artur Mas no té relleu o almenys cap de prou preparat per mantenir amb credibilitat el projecte que representa. L'hiperlideratge de Mas a CDC ha capat qualsevol que pogués pendre-li el relleu i això fa que tot el sector de centre-dreta català, molt nombrós agradi o no, depengui d'una única persona. #ridicul

Darrera aquestes ridiculeses amb greus conseqüències estem encallats en el caricaturesc No a Mas Vs. Mas Si o Si i el que em sap més greu és que no tinguem la valentía tots plegats de parlar del que realment amaga darrera una simplificació infaltil. El problema clau són els interessos de fer neixer la República Catalana ja esviaixada cap un costat ideològic des de l'inici. Uns cap a la dreta i els altres cap a l'esquerra però molts pocs mantenen la idea de començar una Repúblia multi-classe que decideixi que vol ser un cop ja existeixi.

Ara és quan tots ja heu pensat que sóc un ingènu i us vull donar la raó, no hi ha cap manera de fer una república neutre de classe des de l'inici, sempre hi haurà interesos que estirarant cap un cantó i aquí és on proposo la millor solució que conec per equilibrar les lluites d'interessos: Agafar-se tots de les pilotes i preguntar-se en veu alta, oi que no ens farem mal?

Un Govern amb tots! JxSi i la CUP amb responsabilitats creuades amb Mas de president i una mega consellaria economica-social de la CUP que anules tota influencia dretana. En resum, anular a Mas és una opció del no a Mas que permet la seva presidencia i una sortida a aquest azucac que està fent tant de mal als anhels de la fundació d'una República Catalana feta entre tots.

#VolemAcord

No hem fet KO però guanyem per punts!

2015-09-28T13:20:00.000+02:00

He de reconeixer que estic cansat després de la campanya però em sento molt satisfet de la feina feta i tinc un gran confort pel resultat :) Estic serenament content! ;)

Entenc els que esteu de moixos, us entenc! Amb 81.619 vots més tindriem la majora de les Majories per sobre tots els altres sumats (incloguent blancs i tot) i estariem declarant la independencia avui mateix i ja hauriem arribat al final! Només 81.619 quan 160.000 solicitants de vot a l'extrenger no han pogut votar...

Quan portes molt de temps perseguint un objectiu i rebent tot el joc brut, que estem rebent, perdre una oportunitat de guanyar per KO és fustrant, però "al loro!" que el combat és pot guanyar per punts i nosaltres en portem molts més que ells. Tenim majoria absoluta per tirar endebant els 18 mesos de desconexió, la tenim! Ara és l'hora de la política ;)

...i a més tenim una gran dada per que ens pot fer respirar tranquils! Els resultats que tenim amb una participació del 77,5% ens treu de molts dubtes! En un referendum SI/NO (del qual no ens escaparem) tenim totes les opcions de guanyar!

Fins a la Victòria!

Reflexiona per qui votaràs...

2015-09-26T23:09:00.003+02:00

Avui és jornada de Reflexió, un d'aquests invents que dins d'Europa només trobem a Espanya. Un invent nascut en epoca pre-democràtica i sota soroll de sabres i que hem mantingut tot hi que el context que ho justificava ha desaparescut. Aquest és un exemple, si voleu inocent, d'un efecte terrible: l'Status Quo. La resignació per conveniencia, comoditat o desidia de seguir l'inèrsia del que s'ha fet "sempre", ignorant la vigència de les seves raons. El preferir el "va com va" al "va com volem". La resistencia al canvi que tots experimentem quan tenim més por que ilusió.

Demà votarem en un plebiscit, direm Si o No a un canvi. Un Canvi a l'Status Quo que ha despertat una oposició d'actors molt poderós. Una campanya tant directa que no ha pogut amagar quins actors l'impulsaven: Ministeris, Bancs, grans Empresaris, Església, Militars, Sindicats, Premsa, Mitjans, IBEX, etc... Les seves raons no han sigut justificacions del perque l'Status Quo actual segueix vigent sinó que ells han decidit llençar la campanya de la por, la por al canvi. Amenaces sobre Nacionalitats, Bancs, Pensions, Corralitos... que s'han disenyat pensant tant en la idea d'atemorir que quan ha calgut mostrar els arguments de justificació els mateixos emissors del missatge s'han quedat sense paraules.

Així doncs aquesta ofensiva de por enfront a qualsevol proposta d'alternatives ha mostrat una cosa molt clara. Més que mostrar contres a l'independència ha tret a la llum quins actors tenen interessos compromesos en cas d'independència. Interessos que no poden explicar obertament com a motiu d'interès general ja que són simplement interessos particulars.

L'independència deu tombar molts "Xiringuitos", deu fer net de molts interessos injustificats i deu desmuntar moltes xarxes clientelars quan grans empresaris fan de cacics condicionant el vot als seus treballadors. Quan els mitjans trenquen l'objectivitat que els dòna prestigi per amagar notícies que ja circulen per les xarxes. Quan bancs amanacen en públic, per fer por, però acaben negant qualsevol perill davant les exigències dels clients. Quan un governador de Banc Central deixa anar la paraula "corralito" i ha de rectificar en menys de 24h perquè "els mercats" li obliguen. Quan cal donar una base militar als Estats Units per obtenir una declaració d'oposició frontal que no s'acaba aconseguint. Quan el president del govern llença amanaces que després no pot mantenir ja que van en contra de la seva propia llei. Quan cal falsificar un comunicat de la Unió Europea per aturar-ho. Quan la gran oligarquia catalana de 8 cognoms catalans i gran patriotisme de barretina destina milions d'euros de la seva butxaca a campanyes unionistes. Quan l'esglesia demana resar en contra per immoral. Quan fan servir la lliga de futbol com a motiu polític, al mateix nivell que els drets socials...

Potser si que estem fent una revolució. No?

Bancs, Terratinents, Alts directius, Bisbes, Coronels, Oligarquia, PP, PSOE... segur que tots ells pensen pel nostre bé, segur que volen el millor per tots.

Votaràs per ells?

Salut i Republica!

Una República al servei de tots. (la Pàtria ja és cosa de cadascú)

2015-09-25T13:30:00.001+02:00

Tots hem sigut espectadors de la campanya de la por d'aquesta última setmana inundant els mitjans amb missatges de greus conseqüències en cas d'independència. Aquesta campanya ha tocat diversos temes però un dels principals ha sigut el tema de la pèrdua de la nacionalitat Espanyola i la ciutadania Europea. Una possibilitat que ha sigut desmentida pel propi Mariano Rajoy a la ja famosa entrevista d'Onda Cero. Mostrant clarament que segons la Constitució Espanyola (article 11.2), la legislació internacional (nationality in public international law) i la Declaració Universal dels Drets Humans (article 15) és impossible retirar la nacionalitat a un ciutadà d'origen tant d'Espanya, com de qualsevol país de les Nacions Unides.

Tantmateix el Ministre Margallo, un dia més tard, en el debat amb l'Oriol Junqueras davant la impossibilitat de poder seguir amb l'argument que en una independència de Catalunya comportaria una pèrdua immediata de la nacionalitat Espanyola, va fer un pas més enllà... i va comparar Catalunya amb una Colònia (video). Seguit de la declaració com a Ministre d'exteriors: "No estic disposat a que m'expropiïn la part de Catalunya a que tinc dret". Sentit oficial de poseció i propietat d'un territori en front al sentit democràtic de deure i servei als seus ciutadants.

L'Estat espanyol és un Estat-Nació a imatge dels vells estats d'Europa, que fusionen completament el concepte sentimental i col·lectiu, de Nació o Pàtria, amb el concepte pragmàtic i administratiu d'un Estat. Conseben l'estat com l'autoritat màxima per definir què és Ser i què No és ser espanyol. Per ells qui defineix l'identitat espanyola, no és la voluntat comuna, íntima i lliure d'un poble a sentir-se unit per uns objectius comuns. És l'estricte definició que ells dicten, dirigeixen i controlen per sobre de qualsevol llibertat individual i col·lectiva de decidir els propis sentiments de partinença.

I en aquest punt, a Catalunya estem a les portes de decidir si volem crear un nou estat. Decidir si fem néixer una nova estructura economico-politica, que com a eina que gestioni la totalitat dels nostres drets i deures sota el dictat i control d'un poble en democràcia. Sense objectius ni necessitats de definir cap pàtria des de l'estat, perquè la pàtria, com tots els sentiments, és sobirania exclusiva de la gent i no del poder.

Volem començar de nou. Però estem més acostumats, tots plegats, a llegir història de com s'han creat els estats (majoritariament a garrotades) que no pas a pensar com se'n crea un de nou al segle XXI. L'independentisme actual però, no persegueix cap finalitat romàntica. L'independentisme patriòtic que només aconseguia un crònic 10% de la representació parlementària i reunia uns centenars de persones al Fossar de les Moreres cada 11S ha sigut devorat per l'independentisme racional que reuneix cada any un milió i mig de persones des de la màxima pluralitat. Gent de diferents origens, diferents llengües, diferent religió i diferent orientació política que No formen una unica realitat però persegueixen un objectiu comú i aquest No és la pàtria, és una República de tots.

Perseguim crear un Estat de la única manera que pot tenir sentit actualment, de forma democràtica, mostrant inequivocament que una majoria de ciutadants així ho vol. I un cop mostrada la majoria, començar de nou un procés constituent. Un full en blanc on el mapa polític català, resultat d'unes eleccions lliures, escriurà quins son els drets i deures que regiran la nostra convivència, sense herències, sense hipoteques, sense imposicions, simplement el dictat del poble. On els ciutadants tinguin la llibertat de sentir-se el que vulguin, relacionar-se com vulguin, parlar com vulguin, creure el que vulguin, però sobretot... que decideixin en llibertat com es volen definir en comú.

Junts ho farem posible, Junts ho farem millor!

La proba del cotó de la Revolució

2015-09-11T11:51:00.000+02:00

Avui celebrem la diada de Catalunya que com fa ja 3 anys es transforma en una demostració massiva de poder popular sense cap altre precedent històric ni a Catalunya ni a Espanya. El que avui passarà a la #Meridiana com el que va passar a la #V o a la #ViaCatalana ho ha secsejat tot, ha generat moviments, fusions, trencaments, associacions, campanyes, el·leccions... i fins-hi tot líders.

Una Revolució és promobible, Sí, de pro-revolucionaris en coneixem molts però no és un fenòmen, ni previsible ni dissenyable o cala o no cala i això ho decideix la gent. La paraula revolució és buida de sentit dita des d'un sol individu per molt lider que sigui, la revolució Només pot ser plural, Només pot ser massiva o No És.

Estem davant d'una Revolució i si vols comprovar-ho apaga la tele, tanca el diari, desconecta't de les xarxes socials i surt al carrer. Vés a la Meridiana, mira els ulls a la gent escolta què diuen i en les llengües que parlen. Llegeix les seves pancartes, pregunta'l-si perquè són allà i per qui són allà. Quí són i què volen.

Salut i República!

L'Amistat ets tu, Ari.

2015-04-08T15:43:00.000+02:00

L'Amistat és la relació més delicada en la qual reposa la nostra felicitat. L'Amistat però, no es pot crear, ni inventar, simplement cal deixar que esdevingui. Rocolzada únicament en la voluntat de que existeixi, l'amistat és una relació vital que ocupa gran part dels nostres records passats i somnis futurs, una relació que dóna sentit a les nostres vides.

L'Amistat té una aparença fràgil que pot demostrar ser indestructible. Una aparença donada per la seva mancança de lligams i obligacions però que desperta unes irresistibles ganes de cuidar-la i protegir-la fins al punt de ser un dels tresors més ben preuats.

L'Amistat és la dolçor en els moments amargs i la clatellada al descontrol. És la tendresa i la generositat que reps quan tot és gris i el reconfort que t'omple quan ets tu qui dona la mà. Però també és la valentia de discutir allò que no comparteixes o mostrar allò que no es vol veure.

L'Amistat és delicadesa i és fortalesa, és critica i és complicitat, és control i és disbauxa, és estimar i ser estimat.

Aquesta amistat ets tu, Ari.

Sempre t'estimaré,
Marc

Suma't a la Revolució... Vota!

2014-11-08T20:24:00.001+01:00

Demà 9 de Novembre del 2014 està convocat un Procés Participatiu. No és un Referèndum (de competències estatals) perquè les Corts Espanyoles es van negar a cedir el dret d'execució d'un referèndum a la Generalitat el dia 8 d'Abril del 2014. Tampoc és una Consulta (de competències autonòmiques) perquè el Govern Espanyol a través del Tribunal Constitucional ha impugnat la llei de la Generalitat que la convocava. Així doncs, dins les diferents alternatives de votació popular convocades pel poder legislatiu per consultar l'opinió de la població, hem acabat utilitzant una versió molt bàsica com és el Proces Participatiu per impediments frontals del Govern Espanyol a utilitzar fórmules com el Referèndum o la Consulta.

Emparat sota la llibertat d'expressió i les lleis de foment de la participació ciutadana un Procés Participatiu és una votació oberta a la totalitat de la ciutadania major de 16 anys amb residència a Catalunya amb la conseqüència legal exclusiva de fer públic l'estat real d'opinió de la ciutadania Catalana sobre un tema. Que en aquest cas és:

"Vol que Catalunya esdevingui un Estat?"

i en cas afirmatiu

"Vol que aquest sigui independent?"

Bé doncs, aquí estem, davant d'un acte despullat de tota burocràcia i conseqüència legal però que persegueix la finalitat de salvaguardar la idea bàsica de la Demo-Cràcia, que com defineix el propi Diccionario de la Real Academia Española (RAE) és: "1 -Doctrina política favorable a la intervención del pueblo en el gobierno. 2- Predominio del pueblo en el gobierno político de un Estado."

Aquest acte tant bàsic de democràcia també està sota el punt de mira del Govern Espanyol i la raó la coneixem tots. La raó és precisament la pregunta que es fa. Així doncs l'estat Espanyol viu dins un sistema de govern en que el "Predominio del pueblo en el gobierno político de un Estado" es veu alterat quan la pregunta no és convenient als seus ulls. Viu en un sistema de democràcia tutelada on NO tots el temes estan sota control de la majoria ciutadana sinó que certs àmbits de decisió estan vetats a la societat "pel seu propi bé" o "perquè no es facin mal". Aquest doncs NO és el tracte propi a una societat democràticament adulta sinó a una societat que permet que la tractin de democràticament infantil i per principis: Ningú que valori la seva llibertat per sobre de la comoditat pot acceptar-lo. Ningú que NO accepti renunciar a part dels seus drets a canvi de protecció (envers als altres i ell mateix) pot acceptar aquest tracte!

Vull fer public aquí, encara que ja és conegut, la meva posició en favor de la independència d'una futura República Catalana respecte l'Estat Espanyol, però també vull dir que defenso amb totes les forces la legitimitat d'estar-hi en contra. Tan és així, com que entenc perfectament que davant del plantejament d'una pregunta que demana canviar allò que ja t'agrada cap a un altre escenari que no vols, incomodi o fins-hi-tot irriti. Però precisament, és en aquest punt on el sistema de convivència menys imperfecte que tenim (la Democràcia) entra en joc. On la discrepància sobre un tema es resol sense conflicte a través d'ACCEPTAR allò que vol la majoria, amb el legítim dret de continuar defensant la posició pròpia per part de la minoria.

La pregunta sobre la independència és una pregunta que planteja el canvi d'organització de tota una societat. No és qualsevol cosa però tampoc és quelcom impossible com ho demostren totes les independències de tots els estats existents. Aquest tema, com tots els temes de canvi, són posats sobre la taula del debat social i polític precisament per aquells qui anhelen el canvi. Certament no és demandat per aquells qui volen la continuació del sistema actual. Però si aquest anhel és significatiu el debat ha de ser acceptat ja que NO HI POT haver CAP tema prohibit ni negat en una democràcia real.

Així doncs és cert que demà NO està en joc el canvi o no de la nostra societat que planteja la independència de Catalunya però SI està en joc la qualitat democràtica que accepten els ciutadans de Catalunya. Està en joc decidir col·lectivament si volem viure en un sistema on siguem tractats tots d'adults i lliures. On es pugui Votar TOT i mai ningú decideixi per nosaltres. O en canvi acceptem i beneïm un sistema que ens tutela la democràcia retirant-nos certs temes del debat i de l'opció de vot perquè Ell decideix fins a on arriba la nostra llibertat.

Tant si la teva posició és a favor o en contra de la independència. Tant si creus en estats autonòmics, federals o independents. Tant si aquest debat t'importa o no. No acceptis que et retallin llibertats. No deixis que decideixin per tu en quins temes pots o no opinar. No acatis una democràcia parcial i exigeix una democràcia TOTAL!

VOTA! Vota No! Vota Sí! Vota Sí-No! o Vota Sí-Sí!

VOTA el que vulguis!

i...

Suma't a la Revolució contra el sistema que no et vol preguntar la teva opinió perquè no li importa.

Suma't a la Revolució contra el sistema que et limita la teva llibertat perquè no la puguis fer servir mai contra ell.
Suma't a la Revolució de la Democràcia i VOTA!

Pas a Pas pel Nou 9N

2014-11-03T20:58:00.000+01:00

ON VOTAR? Consulta a quin Lloc et toca Votar segons la teva adreça i lletra del cognom, consulta-ho a:

http://www.participa2014.cat/onpucparticipar/

COM VOTAR? Si tens més de 16 anys ves al local i mesa de votació que t'indiquin i presenta: DNI o TIE (si et estranger extracomunitari) o Passaport + NIE (si ets estranger comunitari)

QUE VOTAR? Vota amb llibertat sobre la pregunta plantejada, pots imprimir-te la papereta i marcar la teva resposta, descarrega-te-la aquí:

http://participa2014.cat/pdf/P1_bi_descarregable.pdf

Més informació a: http://participa2014.cat/

Pas a Pas del Vot anticipat

2014-10-07T12:34:00.002+02:00

NOVA ACTUALITZACIÓ: consulta les opcions de Vot al procés participatiu a http://participa2014.cat

~~ACTUALITZACIÓ: els registres de les diferents comissions de seguiment continuen oberts en la recepció d'aquests tràmits.~~

Vot d'estrangers residents a Catalunya

Emplenar aquest Formulari: Sol·licitud de vot de les persones estrangeres residents a Catalunya
Presentar a una d'aquestes Comissions de seguiment, el següent:

Formulari de sol·licitud complert.
Targeta d'identitat d'estrangers o número d'identitat d'estranger.
Document acreditatiu emès per l'ajuntament que acrediti haver estat empadronat en un municipi català de manera continuada durant un mínim d'un any

Vot de Catalans residents:

a l'estranger de forma provisional

Emplenar aquest Formulari: Sol·licitud de vot anticipat per dipòsit (forma provisional)
Enviar-lo escanejat a: ccontrol@gencat.cat

a l'estranger de forma permanent

Complir el requeriment d'estar inscrit al Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior prèviament al 27 de setembre.
Emplenar aquest Formulari: Sol·licitud de vot anticipat per dipòsit (forma permanent)
Enviar-lo escanejat a: ccontrol@gencat.cat

a Catalunya o Espanya però absents al 9N

Aquest cas no està contemplat en els col·lectius que poden exercir el vot anticipat (com podeu observar a la web), però podeu fer la sol·licitud com a resident a l'estranger de forma provisional indicant que del 20 al 25 d'octubre us trobareu a Catalunya i demaneu dipositar el vostre vota una de les Comissions de seguiment i no a l'estranger. Així doncs els passos serien:

Emplenar aquest Formulari: Sol·licitud de vot anticipat per dipòsit (forma provisional) sense indicar la ciutat estrangera on es vol dipositar el vot.
Enviar-lo escanejat a: ccontrol@gencat.cat
Escriure en el mail que sou residents a l'estranger però durant el període del 20 al 25 us trobareu a Catalunya i sol·liciteu la possibilitat de dipositar el vostre vot anticipat a una de les Comissions de seguiment.

No!

2014-09-19T17:25:00.000+02:00

Els escocesos han exercit la seva sobirania votant i han escollit que No volen ser independents amb total llibertat i garanties. Els escocesos no formaran un estat nou però ningú nega la seva sobirania per continuar sent els amos del seu futur.

En les declaracions sobre el resultat del referèndum David Cameron (Primer ministre de UK) ha dit el següent:

"The Scottish National Party (SNP) was elected in Scotland in 2011 and promised a referendum on independence. We could have blocked that; we could have put it off, but just as with other big issues, it was right to take - not duck - the big decision.

I am a passionate believer in our United Kingdom – I wanted more than anything for our United Kingdom to stay together.

But I am also a democrat. And it was right that we respected the SNP’s majority in Holyrood and gave the Scottish people their right to have their say."

Ho podia bloquejar, ho podia posposar... Però sóc un demòcrata.

Font: https://www.gov.uk/government/news/scottish-independence-referendum-statement-by-the-prime-minister

Ara és l'Hora de fer campanya

2014-09-17T18:18:00.002+02:00

Això dels 140 caràcters està fet a la meva mida. Breu, sintètic, immediat, massa adaptat al meu hiperactivisme com per no estar-hi enganxat. Útil, molt útil per mostrar les meves opinions, opcions i posicionaments però potser es queda curt per entrar en campanya...

Així doncs ara és l'hora de retornar al blog com ho és per entrar en campanya pel #9N2014. Sóc membre actiu de l'ANC, he sigut voluntari a la #ViaCatalana2013 i la #ViaCatalana2014 i ara sóc voluntari de la campanya porta a porta Ara és l'Hora #SioSi

Aquests propers mesos seran exitants!

Entrem en Campanya!

La funció que ens deixa els resultats #25N

2012-12-04T18:11:00.001+01:00

Han passat unes quantes jornades de reflexió post-elecctoral on he llegit desenes d'articles analitzant els resultats del #25N. La gran majoria d'aquests escrits s'han fet a cop calent després del resultat inesperat de les eleccions. Per això pràcticament tots transpiren emotivitat per totes bandes: alegria, decepció, serenor, inquietud, felicitat, ràbia... i ho entenc perfectament ja que jo he necessitat uns dies per poder escriure amb el cap fred. Fred, que no objectiu, ja que no pretenc ser objectiu, sinó escriure lliurement la meva subjectivitat.

Parlant de subjectivitats en podem veure un bon resum en les primeres reaccions de la premsa el dia 26 on: Si fèiem cas de les portades dels diaris Catalans, l’aposta sobiranista del president Artur Mas havia fracassat. Si fèiem cas de les portades dels diaris Espanyols el fracàs era de tot el sobiranisme. I en la premsa internacional podíem veure com remarcaven l'augment dels grups independentistes al parlament, on ERC aconseguia ocupar la segona posició i CiU guanyava presentant un programa sobiranista tot i la davallada.

Bé doncs, aquests resultats que semblen tenir tantes lectures diferents i tant contradictòries entre si, per a mi ens deixen un sol resultat definit per una funció amb tres factors clars que combinen entre sí de forma no lineal. En un Sistema No Lineal no hi ha un únic resultat possible i un cop obtingut és impossible saber quin impacte ha tingut exactament cada operant en el resultat final. Per tant el comportament d'aquesta funció ha generat principalment dos efectes: el primer és el neguit i la inquietud davant la incertesa de poder arribar a diferents resultats finals i el segon és la gran diversitat de conclusions possibles degut a analitzar cada factor per separat segons els interessos, sense tenir en compte la seva combinació.

Per a mi aquests tres factors són:

El factor Sobiranista: tenim per primer cop la quantificació exacte del suport a un referèndum d'autodeterminació a data del 25/11/2012.
El factor Emotiu: el revés a la majoria extraordinària de Mas i l'augment d'ERC fins a la segona força han suposat diferents impactes emocionals que han dividit l'estat d'ànim majoritari del #11S2012.
El factor Executiu: un cop descartada la majoria absoluta, les opcions de governabilitat passen pels pactes i els suports entre forces que poden compartir un objectiu però no comparteixen ni els temps, ni les eines per a la gestió del context on ens trobem.

La funció que uneix aquests tres factors es diu política i ens afecta a tots aquells que compartim l'objectiu d'aconseguir la independència de Catalunya! Amb les dades a la mà sabem quantificadament que som la majoria però ens cal exercir, tot hi les inquietuds, una confiança militant que pressioni i obligui als partits al pacte i al compromís. Com també ens cal recuperar com a moviment ciutadà l'hegemonia d'esperança, germanor i energia despresa de l'11 de setembre superant recels, tristeses i desconfiances, ja que per poder fer tot aquest camí i tota la feina que ens espera ens cal manetenir i compartir una gran il·lusió!

#11S2012

2012-09-12T17:49:00.000+02:00

Per explicar un esdeveniment que ha escrit història i resumir les emocions que això desperta a vegades simplement cal dir:

Jo hi era!

Mentoring

2011-12-22T17:56:00.000+01:00

Durant el passat estiu des de l'equip de recerca en Mobilitat de BDigital ens va créixer la inquietud per poder organitzar una Hackathon d'Aplicacions mòbils dins el marc del congres BDigitalApps.

En aquest últims mesos ha pres forma gràcies a BDigital, La Caixa i l'Ajuntament de Barcelona
la oportunitat d'emprendre aquest projecte i formar part de l'equip dissenyador i organitzador de 2 maratons de desenvolupament d'Apps Mòbils com a investigador en el camp de la mobilitat de BDigital.

El passat divendres 11 del 11 del 11 es va celebrar una marató de 24h de programació d'Apps mòbils financeres #FinAppsPArty.

i al 15 del 12 de 11 8h de marató d'Apps mòbils per al servei public a Barcelona #BCNAppsJam

La participació i els resultats han sigut un èxit del que em sento orgullós i me'n porto moltes experiències tant com a organitzador com a mentor dels grups participants. Segur que aviat tornarema a treballar per la propera ;)

De Santes a Festes del Tura l'historia es repeteix

2011-07-25T15:49:00.000+02:00

Aquests dies són Santes a Mataró, una festa que conec molt be i he viscut des de petit perquè és la Festa Major d'una de les meves 2 ciutats que considero com a llar.

Aquests dies apart de gaudir de la festa i nombrosos actes també llegeixo articles com aquest. Articles que pronostiquen que les Santes estan començant a patir un vell conegut problema, la mort d'èxit.

Aquest no és un problema nou, ni aïllat. És una conseqüència cíclica i difícilment gestionable que apareix a les festes que entren en creixement i esdevenen massives i d'exemples en tenim un munt. Però per il·lustrar-ho amb un cas que conec molt d'aprop només em cal recordar les Festes del Tura d'Olot de finals dels 90 i principis dels 2000s en comparació amb les actuals. Unes festes populars plenes de concerts i activitats gratuïtes a cada plaça de la ciutat que aconseguien multiplicar la població d'Olot per 3 o per 4 durant una setmana i que creixien anys rere any. La falta de gestió d'aquest creixement i l'inici de les critiques del model festiu van desembocar a unes grans retallades i a una caça de tot acte festiu que sigues massa massiu o acabes massa tard. Unes mesures correctives molt contundents que van reduir l'alegria, la vitalitat i el renom de les Festes del Tura en molt poc temps.

Catalunya és terra de Seny i de Rauxa una combinació de valors que és tant important com difícil de mantenir i les Festes majors són una expressió molt sana d'aquesta rauxa. Ens dona vida, ens cohesiona, ens anima a participar i sobretot ens fa sentir orgullós del nostre poble o ciutat. Estigmatitzar la festa perque aporta certs problemes a gestionar és tant perillós com deixar-la créixer sense control. La Festa com res en aquest món s'autogestiona però coneixeu res que valgui la pena i no costi un esforç? Per tant no només hem de dedicar esforços a promocionar el Seny sinó que també ens cal treballar dur per mantenir la Rauxa com a contrapunt sa d'equilibri.

Molt Bones Festes a Tothom!

Cami a Wembley

2011-05-25T09:43:00.240+02:00

L'espera és llarga i ansiosa però ja queda menys pel partit més bonic de l'any, tant sols:

Els rituals previs són una excitant introducció:
Buscar carnets pels no socis, apuntar-se al sorteig ben coordinats per anar tots junts, esperar ansiosos el resultat del sorteig, cridar ENS HA TOCAAAAAT!, buscar vols, veure que són caríssims :( , buscar una alternativa òptima i econòmica, trobar-la :), organitzar-se per recollir les entrades, passar-se minuts mirant lo bonica que és la teva entrada, començar a patir per un volcà :S , buscar alternatives al viatge -_-' , deixar de patir per un volcà (això espero), escoltar els programes esportius de la radio a tot-hora, preparar les samarretes del barça, imprimir les reserves i per fi ben aviat ...camí a Wembley!

Però el gran ritual serà el camí: Vol de Girona - París (Beauvais), cotxe llogat fins a Calais, passar per sota el mar amb l'eurotunnel i tram final de cotxe fins a Londres :)

Wembley ens espera i allà hi serem per donar-ho tot!
Visca el Barça!

Aclariment sobre les restriccions de Spotify

2011-04-21T13:37:00.001+02:00

Després del comunicat que va publicar Spotify el passat 14 d'abril on canviava les condicions d'us de les comptes Open/Free amb severes restriccions vaig quedar amb el dubte de si estava entenent bé l'abast de les "retallades".

Per aquest motiu vaig enviar un missatge al servei d'atenció de Spotify demanant una aclaració als meus dubtes i la resposta ha sigut molt clara.

Les restriccions són:

límit de 10h hores al mes de streaming. (unes 200 cançons aprox)
límit de 5 escoltes per tema en TOTAL (un cop escoltada una cançó 5 vegades és desactivada per sempre si no ets premium)

El missatge que vaig rebre és el següent:

Hi,

Thanks for your message. The changes that we had to implement were in order to continue being able to offer our Spotify on-demand service for free.

What are the changes?
- We'll offer, for free, 10 hours of streaming every month.
- You can stream each track 5 times in total. Then the track will be grayed out and you will be permanently unable to stream the song unless you purchase it or subscribe to Unlimited or Premium.

When will these changes apply to the Free and Open accounts?
- All accounts that are Free or Open that were created before November the 2nd 2010, will have the changes on May the 1st 2011 (six months after November the 1st).
- All Spotify Free and Open accounts created after November the 1st, will not have any changes for 6 months. After 6 months of Free or Open service, they will have the changes applied.

About Premium and Unlimited:
- These services won't be affected.
- If you subscribe to Premium or Unlimited and then choose to downgrade again, you will still have the limit after the first six months from the creation of your account.

These changes does not affect local tracks. You can play your mp3 files in Spotify as many times as you want, anytime. You can read more information on our website:
http://www.spotify.com/help/faq/recent-events-and-changes/upcoming-changes/
Best,Felix

Spotify support team

Doncs Si! allò que sospitava ha resultat cert! La restricció més gran de totes és la limitació a 5 escoltes en TOTAL per cada cançó que transforma la versió gratuïta de Spotify de un servei de música streaming a la carta a simplement un servei de descobriment de música. On només és possible un petit tast.

Dit això, vull dir que jo sóc usuari premium de Spotify des de ja fa temps i estic increïblement satisfet del servei que rebo. A casa, a la feina, al mòbil a tot arreu tinc Spotify i escolto tones de discos d'una forma còmode, justa, legal i per el meu entendre MOLT barata en la relació Servei/Preu.

Sincerament crec que una subscripció de 5€ al mes per tots els serveis que ofereix Spotify és tant raonablement assequible com una versió gratuïta i no ho dic perquè si. He gastat molts diners en discos (sobretot vinils), en entrades de concerts, de festivals i de sessions de djs. En tot el meu equip de dj i so professional. He comprat cançons a beatport.com a iTunes i a 7Digital. He pagat a la SGAE en les meves sessions i també he descarregat algun TeraByte de música per completar la meva col·lecció. Conec molt aquest món i sóc un fidel defensor tant de la idea d'obrir l'accés a la música d'una forma universal i molt assequible com de buscar els nous models de negoci que ho facin compatible amb que els autors i professionals de la música rebin una justa remuneració. Aquest models existeixen i un és Spotify Premium. Models molt allunyats de l'industria clàssica que personalment crec que s'equivoca molt, però aquest anàlisi necessita un post propi.

A part de dj i melòman també sóc enginyer de Telecomunicacions i treballo en el món de la recerca tecnològica a Internet. Conec les dificultats tècniques d'escalabilitat i les despeses que hi ha darrere un servei com Spotify, que vaig conèixer força a fons informant-me sobre una oferta de feina de la companyia sueca. Per tant, de la mateixa manera que entenc la decepció dels usuaris Free/Open d'Spotify amb la retallada també puc entendre les dificultats d'escalabilitat i els costos de mantenir un servei gratuït tant massiu que ha portat a Spotify a aquesta critica i polèmica decisió.

Sóc Dj Kram ;) i em podeu seguia a:

A 4 partits del Mou Res!

2011-04-15T10:11:00.001+02:00

Fa dos anys els guionistes de Crackòvia es van "tirar de la moto" amb la versió de Queen "Copa, Lliga i Champions" anticipant-se a tots els esdeveniments. Cosa que va posar molt nerviós a molt "catalanet" (el típic català poruc) que fent bandera del seu "Seny" atacava aquesta acció com a fatxenda i precipitada i a més patía d'un greu síndrome de superstició. Però finalment va ser molt més forta, contundent i resolutiva la "Rauxa" de tots els blaugranes que vam creure que el triplet era possible i vam empènyer el nostre equip fins al final!

Doncs ja hi tornem a ser! Tenim per davant el tram més emocionant i decisiu de la temporada on ens ho juguem tot i on ho volem guanyar tot! ...i els guionistes de Crackòvia, com tots els blaugranes carregats de "Rauxa", no ha desertat de la seva convicció creant una versió brutal del Go West de Pet Shop Boys:

Tot hi el Seny necessari que predica i practica Guardiola som molts els que aportarem la nostra Rauxa perquè...

Blaugranes!!!

Ja arriba el moment!

Blaugranes!!!

Aquest any podem!

Mourinho! per tu que hi haurà???

Mou RES!!!

No et deixarem res!

Mou RES!!!

per que en volem TRES!!!

Visca el Barça! :D

Tenim un país molt poc nacionalista

2011-04-13T10:09:00.002+02:00

El govern de Mas i el conseller Boi Ruiz en concret tenen en peu de guerra al sector públic sanitari i a mitja població catalana per les retallades del 10% del pressupost de sanitat però en totes aquestes protestes trobo a faltar molts i molts arguments.

On són les protestes del sector sanitari pel dèficit fiscal del 10% del PIB anual? On són les queixes pel desequilibri pressupostari que suposen totes les intervencions de ciutadans espanyols d'altres comunitats autònomes a Catalunya (que són moltes) i que el govern central no reequilibra econòmicament? On és la reclamació al govern espanyol dels diners que ens deu de la disposició addicional tercera? Perquè no reclamen la supressió d'un ministeri sense competències com és el de sanitat espanyol per reduir els costos?

Perquè tot hi que la ressaca de les consultes ens fa creure que som molt sobiranistes en el fons tenim un país molt poc Nacionalista!

Tots els col·lectius tenen la potestat de defensar els seus interessos i protestar legítimament contra les retallades però és covard només atacar a una Generalitat sense poders d'estat i no dir ni piu sobre la enorme responsabilitat política i econòmica que te l'estat espanyol. Només som capaços de devorar-nos a nosaltres mateixos? Que fa por als sectors professionals per no enfrontar-se al maltracte pressupostari que l'estat espanyol té sobre les seves àrees?

Doncs és la por que fa la confrontació amb el Fort! La por a l'enfrontament contra aquell qui realment te el poder i pot prendre represalies. La por que fa que la solució demani canvis a un Status Quo d'auto-engany que ha permès a alguns certa comoditat tot hi l'espoli que patim.

Dit això! Tot el que he dit no exclou vigilar amb lupa la política de retallades de la Generalitat on s'ha d'exigir que suïn sang i no dormin si cal per aconseguir un estalvi molt estudiat on es minimitzi l'impacte social. I això no només inclou vigilar a Boi Ruiz sinó a tots els alts funcionaris que fan d'equip directiu als hospitals i han presentat plans de reducció de despesa verdaderament maquiavèl·lics i nocius per la societat. Càrrecs que no votem, ni controlem però aquest temà es mereix parlar-ne en un post propi...

Salut! (mai més ben dit)

El meu bloc 1.0 no ha mort!

2010-10-22T21:04:00.012+02:00

Ja fa molts mesos que tinc pendent escriure al meu bloc, molts "Posts" en esborrany esperant ser acabats, molts temes a la llista de tasques pendents per tractar, però la meva vida off-line ha donat moltes voltes aquest ultim mig any i la meva vida 2.0 ha monopolitzat la meva participació a la xarxa completament. Així doncs els serveis 1.0 han sigut els més perjudicats per la meva falta de temps i com a clar exemple és aquest bloc :(

Bé doncs, no val per res lamentar-se :) Simplement aprofitaré la motivació que he tingut avui per actualitzar un bloc que no tinc cap interès en abandonar i que em complau tenir com a un racó personal a la xarxa on deixar allò "tot allò que vull dir" encara que s'ho emporti el vent ;)

En aquest ultim mig any he fet un gir en la meva carrera professional en acabar la meva etapa a Telefonica I+D i començar-ne una de nova a BDigital amb el repte emocionant d'iniciar un Doctorat. Mentrestant he viscut l'aventura de passar per diversos processos de selecció a grans companyies com Google, Spotify, Last.fm o Strands que m'han enriquit moltíssim i m'han ajudat a confiar molt més amb les meves capacitats tècniques.

També he passat unes grans vacances a Noruega i he organitzat amb els Wekes el Ball de l'Hora i la Norantada de les Festes del Tura d'Olot però això ultim es mereix un "Post" propi ja que el repte va ser enorme i l'experiència impressionant :)

Així doncs ben retrobats i fins aviat ;)

Falta de rigor

2010-05-19T11:40:00.004+02:00

Avui he viscut de prop la manipulació d'unes declaracions fetes per un periodista en la seva crònica que s'allunyaven moltíssim del missatge original dunes declaracions

Entenc que la feina del periodista es sintetitzar les declaracions del declarant però també entenc la necessitat de que aquesta síntesi no manipuli el missatge original i aqui crec que es on recau la professionalitat del periodista.

El poder de manipulació d'un periodista és possible gracies a la credibilitat que ha adquirit aquest sector al llarg dels anys amb feina ben feta, però aquesta mateixa manipulació consumeix a un ritme frenètic el rigor pressuposat a aquest sector.

Els periodistes tenen un ofici molt amenaçat per la facilitat de generació de contingut que tenen els no professionals, però si dinamiten el seu rigor i objectivitat ells mateixos seran la seva pitjor amenaça.

Manifest en defensa dels drets fonamentals d'Internet

2009-12-02T15:55:00.004+01:00

El govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei que imposa els drets d'autor per sobre dels drets fonamentals d'accés a internet. Entenc com a licit les reclamacions legals dels autors de continguts culturals a rebre els beneficis del seu consum però aquesta no és la la veritable raó d'aquesta llei. En la meva opinió la realitat que prostitueix aquesta llei és que els drets d'autor es poden vendre i per tant aquesta llicencia legal d'autoria passa a ser un valor d'inversió d'aquells qui els compren.

La industria cultural en general i discogràfica en particular acumula una gran quantitat de drets que utilitza per anar cobrant com si fossin dividends en accions. Aquest drets els obtenen gràcies a que la majoria de contractes que firmen els autors per ser editats, publicats i difosos contenen la clàusula de sessió de tots els drets d'autor a la companyia.

Per tant, aquesta llei no pretén salvar la propietat intel·lectual, ni la compensació econòmica dels autors culturals. Pretén salvar un marcat de valors controlat per grans companyies que tenen la practica majoria dels drets d'autor en propietat.

Així doncs jo defenso un model d'industrial cultural de lliure difusió, entenent la cultura com un be d'accés universal i no un producte comercial. On el finançament s'obtindria de la venda del format com a producte (concert, disc, sala de teatre, llibre, mp3) i no la de la venda del contingut (canço, novela, obre de teatre, etc..) De la mateix manera que calen biblioteques per fomentar la lectura cal un difusió gratuïta de contigus culturals per fomentar principalment el consum i creació de cultura i conseqüentment el consum dels seus productes derivats.

Afegeixo a continuació el manifest en defensa dels drets fonamentals d'Internet, que també subscric:

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia

NOTA: Este manifiesto fue redactado conjuntamente por periodistas, bloggers e internautas, en una maratoniana sesión durante la tarde-noche de ayer. Si estás de acuerdo, difúndelo por todas las vías que puedas.

EDITORIAL: La dignitat de Catalunya

2009-11-26T16:34:00.004+01:00

Després d'alguns mesos de parada del blog i amb diferents articles pendents de publicació avui reprenc la vida d'aquest bloc sumant-me a la publicació de l'Editorial comuna que han publicat els 12 diaris catalans en suport a l'estatut i reprovant l'actuació del Tribunal Constitucional sobre una llei refrendada l poble de Catalunya:

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Fonts: Avui, Vanguardia