Potser seria curiós que expliqués com va començar tot. Doncs resulta que tot va començar en època de l’Internet Explorer 6, quan els internautes estàvem permanentment ocupats en la tasca de tancar les finestretes amb SPAM que automàticament se’ns anaven obrint cada cop que visitava una pàgina web. I què hi havia per combatre aquesta plaga? Doncs poca cosa, o bé t’instal·laves un programa addicional que t’automatitzés el bloqueig de l’aparició d’aquestes finestretes, deixaves de visitar certes pàgines que sabies que feien ús d’aquestes finestretes, o… Sorpresa, de sobte un dia vaig descobrir un navegador web que feia tot això ell solet (bé lo de no deixar-te entrar en certes pàgines no, perquè com et bloquejava automàticament les finestretes, podies entrar a la pàgina que necessitessis).

Així que vaig buscar com descarregar aquest nou navegador (devia ser pel 2005 així que era la versió 1.5), i a instal·lar-lo. Un cop instal·lat vaig veure que hi havia alguna cosa nova en aquest nou navegador, i és que ràpidament hi havia actualitzacions, noves versions, anava millorant amb el temps. I és que no era un programa simplement freeware; era programari lliure. Qualsevol podia descarregar-ne el codi font, veure com estava fet per dins, modificar-lo,… vaja, res que no ens vingui de nou ara. Aquest nou concepte (programari lliure), aquesta nova concepció (drets i llibertats en l’ús del programari), em van portar a llegir i llegir tot d’articles, un llibre de Richard Stallman,… a saber ben bé on m’estava posant. Una pàgina que em va ajudar molt va ser Paraisoft, una pàgina que no gaire coneix i que jo tampoc sé com hi vaig anar a parar, però que em va anar ajudant a conèixer nous programes lliures que podien anar substituint els privatius que fins llavors utilitzava. Això sí, el salt a GNU/Linux encara no està complet, seguim amb Windows com a SO base.

I res, 5 anys pel Mozilla Firefox, 4 anys de mi utilitzant-lo. Moltes extensions instal·lades, moltes versions actualitzades,… Fins que actualment no només tinc un navegador web, sinó que el meu Firefox: em permet controlar el reproductor de música des del propi navegador, estar pendent dels missatges de Twitter o Identi.ca, estar pendent de si rebo missatges nous en 6 correus electrònics diferents, saber què m’han enviat a deviantART,… tampoc cal que us anomeni totes les 30 funcions extres que he instal·lat al Firefox.

Finalment això, que felicitats pels 5 anys ja complerts de Mozilla Firefox.

(more…)

(more…)

(more…)

(more…)

(more…)

(more…)