De la literatura a les cuines

Mercats oberts

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 05 Feb 2018 18:10:00 +0000

Vegeu el següent enllaç: Mercats oberts

Els mercats de Barcelona afronten els reptes d'una renovació per adaptar-se als nous hàbits i horaris dels compradors. Ens hem fixat en quatre mercats municipals de la ciutat de Barcelona: present i futur de Sants, Boqueria, Mercè i Sant Antoni.

Sou d'anar a plaça? Hi aniríeu però no us va bé?

Quan falten pocs mesos perquè obri el nou mercat de Sant Antoni, després de més de 8 anys de reforma, ens preguntem per la realitat dels mercats municipals de Barcelona. Un model de xarxa que és únic al món, amb 39 mercats alimentaris repartits en els 10 districtes de la ciutat.

El "30 minuts" "Mercats oberts" s'endinsa en l'exemple representatiu de quatre mercats de Barcelona, el de Sant Antoni, el de Sants, el de la Mercè a Nou Barris- i, és clar, el de la Boqueria, que als mateixos reptes que qualsevol altre mercat, hi afegeix els problemes derivats de l'afluència massiva de visitants.

Com s'enfronten als canvis de costums? En tot cas, els mercats segueixen sent un mirall de la societat com han estat sempre aquests equipaments essencials en la nostra cultura.

I, sobretot, tenen futur?

Un reportatge de Tana Collados i Víctor Díaz / Imatge: Carles de la Encarnación / Producció: Jèssica Montaner / Muntatge: Moisès Casanovas

Text extret de Mercats Oberts, 30 minuts.

Fotografies del mercat de la Boqueria, per Isabel Castro

Menú Sarah Bernhardt

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 21 Jul 2014 11:34:00 +0000

Con motivo de la celebración de los 30 años de carrera de Sarah Bernhardt se celebró un banquete en el Gran Hotel, de Paris, seguido de actuaciones de la actriz, que interpretó a Racine y a Parodi. A continuación, cinco poetas recitaron poemas de elogio.

He aquí la minuta:

En el blog Alacartamenus, podéis ver una fantástica recreación del banquete, que acabó con la lectura de textos de una antología del disparate y otros de Andrea Camilleri, Rebecca Dautremer, Manuel Forcano, Luis Britto García, Oscar Wilde y Cavafis.

Fotografía extraída de alacartamenus

Textos, enlaces y recetas en en Manjares y letras.

¿Hay algo más pop que un supermercado?

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 20 Jul 2014 19:10:00 +0000

¿Hay algo más pop que un supermercado? Si Andy Warhol convirtió en arte el detergente Brillo y la lata de sopa Campbell, Carlos Berlanga y Nacho Canut utilizaron el híper como escenario para un crimen en el primer gran clásico de la movida. Las menciones a los refrescos Quench, los dulces Mielitos y las latas de bonito fueron un antecedente de la pasión por los productos envasados.

La "movida madrileña" fue un movimento contracultural nacido en la España postfranquista que se prolongó hasta mediados de los ochenta. El movimiento intentó dar una imagen de modernidad adoptando una estética rupturista a nivel de todas las artes. En el ámbito musical se manifestó de forma muy diversa, adoptando tendencias musicales tan dispares como el tecno-pop, new wave, glam rock, tecno o punk.

Uno de los grupos más influyentes fue el liderado por Olvido Gara y Nacho Canut, conocido como Alaska y los Pegamoides.

Empujando mi carrito,

lleno de Quench y Mielitos;

Mari Pili va muy mona

con su faldita de goma.

Terror en el hipermercado

Horror en el ultramarinos

Mi chica ha desaparecido

Y nadie sabe cómo ha sido

no, oh..

Maripili rica, guapa

de bonito ni una lata

Ven deprisa, ven corriendo

yo te espero en complementos

Llevo horas esperando

Maripili está tardando

Esta chica no coordina

Mary Pili ven monina

Terror en el hipermercado

Horror en el ultramarinos

Mi chica ha desaparecido

Y nadie sabe cómo ha sido

no, oh..

¿De quién es esta cabeza,

este brazo, esta pierna?

ay MaryPili eres tú

ay que disgusto, ay que cruz

Terror en el hipermercado

Horror en el ultramarinos

Mi chica ha desaparecido

Y nadie sabe cómo ha sido

no, oh..

Webs consultades: www.wiquipedia.org i www.ondakin.com

Potato chips

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 15 Dec 2013 12:16:00 +0000

"One potato, two potato, three potato, four

Five potato, six potato, seven potato, more

Potato chip, yeah

Potato chips now, alright"

Shadows of Knight. Potato Chip (1966)

Les patates xips (chips en anglès nord-americà o en el britànic), són un aperitiu consistent en llesques primes de patata fregides amb oli. Normalment se solen tallar en forma de disc, en forma plana o ondulada.

El plat és d’origen desconegut i en podem trobar a Bèlgica i França. A Amèrica es creu que les va inventar per atzar el cuiner George Cruma quan un client del seu restaurant de Saratoga Springs a Nova York es queixava que les patates fregides que li havien servit eren massa gruixudes;. Després de diversos intents, Cruma va tallar unes patates ben fines i les va fregir en oli ben calent, afegint-hi sal.

El grup The Shadows of Knight va dedicar una cançó a aquest aperitiu. Banda de rock americà dels suburbis de Chicago. Es va formar l’any 1960 i van formar part del moviment anomenat blues britànic amb influències de la seva ciutat natal.

Slim Gaillard (1916 -1991), pianista, guitarrista i compositor de jazz d’Estats Units també havia escrit una cançó a les patates fregides el 1952. Slim Gaillard va ser especialment conegut per la seva capacitat improvisadora i els jocs de paraules propis de la música scat. .

Fonts d'informació: www.wikipedia.com i www.youtube.com

I és que el terra és de gelatina movedissa

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 26 Oct 2013 16:01:00 +0000

Ramats de pomes

Un núvol de bluetac,

un sorral on governar

amb cucs de seda que creixen i volen.

Un núvol destil·lat,

tricicles amb rodetes

per si es punxa alguna de les altres rodes.

I el millor és que s'hi menja gelatina,

en aquest gran llençol

on tots hi porten un flic-flac d'última generació.

Sempre fa tic-tac,

i aprèn les hores,

la pometa riu, canta.

Un mirador d'estels,

i hi ha tres patis,

set pometes a dalt l'arbre.

Allà hi ha un os formiguer

que et xucla aquelles llàgrimes si plores

i et fa estar molt més content.

Però amagat hi ha un rellotge molt atent

i una pometa despistada...

Fa tic-tac i aprèn les hores

I li canvien el bluetac per les xinxetes...

Ni set pometes, ni tres patis...

i és que el terra és de gelatina movedissa

¡i és que el terra és...

i és que el terra...

Ramats de pomes

ara rodolen

ben indiferents.

Però elles segueixen

dalt del seu arbre

xiuxiuejant cançons

amb el vent.

Del primer disc de Maria Coma Linòleum (2009)

Més informació sobre la cantautora: www.mariacoma.com

Tjalf Sparnaay i el megarrealisme

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 26 Oct 2013 15:26:00 +0000

Tjalf Sparnaay (nascut a Haarlem -Holanda- l'any 1954) és un dels més prestigiosos pintors holandesos actuals que ens apropa a la nostra realitat més quotidiana a partir de la pintura.

Des de 1987 busca constantment imatges que mai hagin estat pintades per tal de fer art amb allò més proper. Ell s'anomena megarrealista (corrent pictòrica dins de l'hiperrealisme) i és hereu dels grans pintors a l'oli flamencs que buscaven la bellesa en la quotidianitat.

Utilitza una tècnica fotogràfica i pictòrica minusciosa, on una bossa de papes amb maionesa , una ampolla de salsa de tomàquet o una postal embolicada en paper cel·lofana poden sortir del seu context i assumir una nova dimensió artística, una nova realitat.

El detall més petit pot arribar a ser una majestuosa obra d'art. De fet, la fotografia serveix com a quadern d'esbossos de Sparnaay: les instantànies són estudis per les seves pintures . Cada capa de la pintura ha estat elaborada, amb la fotografia com a punt de partida. És el megarrealisme: on acaba la fotografia , la pintura d'Sparnaay comença.