DidàcTIC

[039] Reprenent el repte del text escrit

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Thu, 09 Feb 2012 07:30:00 +0000

Aquest trimestre tornem a fer el mòdul de Llengua catalana 2. L'objectiu principal és que els alumnes sàpiguen utilitzar les tècniques de construcció bàsiques de textos molt usuals en la seva vida laboral: una carta formal, un correu electrònic, un currículum vitae i una carta de presentació.

En essència, els objectius, les activitats, la metodologia i l'avaluació són els mateixos que ja vaig explicar en una sèrie de posts anteriors. Però arran de les reflexions fetes el curs passat, he volgut aplicar alguns canvis per millorar l'experiència del curs:

- els alumnes només podran fer 3 versions possibles dels textos proposats. Això farà que l'avaluació no es perpetuï i els obligarà a ser més exigents amb cada revisió.

- faré especial èmfasi en la revisió dels textos i en la millora de cada versió. Serà l'element clau de l'avaluació.

- hi haurà gramàtica a la carta. Dividiré les classes en part pràctica i part consultiva dels temes gramaticals que hagin sorgit arran dels errors comesos pels alumnes. No em cenyiré al llibre Ortografia catalana, sinó que hauré de trobar altres recursos gramaticals més complets i accessibles.

- donaré importància a la puntualitat de lliurament dels treballs. Baixaré 0'5 punts per sessió que no es lliuri el treball ni les correccions.

- prepararé un dossier gramatical i una bateria d'exercicis per reforçar els problemes gramaticals i textuals que vagin sorgint.

Penso que els canvis ajudaran a simplificar i a focalitzar els criteris d'avaluació. Però també serviran per no desorientar als alumnes sobre quin és l'objectiu principal d'aquest curs.

A part d'això, tornaré a fer la sessió amb el servei d'inserció laboral del Servei de Promoció Econòmica i Ocupació Osona Sud Alt Congost. L'experiència de l'any anterior ha fet que no m'ho plantegi gens ni mica, ja que va motivar als alumnes i va establir el lligam entre escola i societat que tant busco a les meves classes d'adults.

Amb tot, espero que el mòdul acabi consolidant-se i millorant gràcies a aquestes modificacions i, per suposat, a l'experiència dels meus alumnes.

PD: Us deixo el dossier de treball que utilitzo per a aquest curs. És un material compilatori teòric i pràctic que he anat polint amb el temps.

DOSSIER MÒDUL LLENGUA CATALANA 2

[038] A la pissarra - Recull del 1r trimestre (2011-12)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Mon, 02 Jan 2012 07:30:00 +0000

Aquest trimestre m'ha estat difícil portar al dia el blog i, per tant, oferir-vos la secció A la pissarra de manera puntual. Però per compensar-ho, us he fet un recull de fotografies "pissarrils" del trimestre.

Esquemes, idees, explicacions i desenvolupament d'alguns exercicis dels mòduls de nivell 1 i 2 de GES és el que trobareu en una edició especial d'aquesta clàssica secció.

PD: Us deixo també l'enllaç del recull per visionar-lo des de Google+.

[037] El camí cap al portafoli de GES (i 2)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Sat, 31 Dec 2011 08:40:00 +0000

De l'experiència del primer trimestre, i en relació amb la millora d'una avaluació reflexiva i més participativa per als alumnes, n'extrec aquestes conclusions:

1) Les activitats d'autoavaluació han incidit en el recull d'evidències perquè els alumnes analitzin i reflexionin sobre el seu aprenentatge, però sobretot perquè siguin conscients de com aprenen.

Per aconseguir-ho, he creat activitats i exercicis que obliguen a l'anàlisi de la feina feta durant el trimestre. En el cas de Llengua catalana 1, la part autoavaluativa ha estat més important, atès que un dels objectius del mòdul és mostrar interès per la millora de l'expressió oral, escrita i audiovisual tant pròpia com aliena.

A més, amb les activitats escrites de Llengua castellana 1 i Llengua catalana 3 he seguit el sistema de correcció que ja aplicava el curs passat i que tan bons resultats em va donar perquè els els alumnes es responsabilitzin dels seus textos.

Amb tot, els resultats són positius però no prou satisfactoris des del meu punt de vista. No sé si els alumnes han entès la importància de l'autoavaluació i de la reflexió sobre el seu aprenentatge al llarg del trimestre. Penso que ho he explicat tot força bé, però penso que la proposta metodològica no ha quedat clara. En aquest sentit, la introducció de la guia d'estudi per a cada mòdul i les pertinents instruccions de les activitats d'avaluació han servit per conèixer el funcionament del mòdul a nivell general, però ha faltat detallar tot el relacionat amb la part autoavaluativa, d'anàlisi i de reflexió que he volgut treballar-hi.

Per això, caldrà millorar de quina manera introdueixo els alumnes en la metodologia i en els conceptes autoavaluatius perquè tot plegat no els resulti llunyà o poc entenedor. El millor, segurament, és que ho faci de manera moderada i amb poques activitats en què s'hi especifiquin detalladament les passes que cal seguir. D'aquesta manera, es podrà traçar el camí cap al veritable objectiu d'aquest curs: crear un portafoli de llengua per als cursos de GES.

2) Com a conseqüència lògica del que he explicat anteriorment, tinc la necessitat de crear una pauta d'avaluació estable. Gràcies a la feina d'anys anteriors, la pauta de la majoria d'activitats s'han anat configurant, estan força definides. Però l'objectiu d'aquest curs -la creació d'un portafoli de llengua- m'ha empès a tirar pel dret en alguns casos i això no m'ha convençut.

Tot plegat prové de les ganes per acostar-me a l'assoliment d'aquest objectiu. I crec sincerament, que ha faltat programació i previsió, afinar més l'autoavaluació i polir-la perquè els alumnes i jo mateix anem dibuixant els objectius. Diria que em falta perspectiva avaluativa, ja que he inundat d'autoavaluació als alumnes sense explicar-los -ni explicar-me tampoc a mi- per què havien de reflexionar tant sobre la feina que havien fet.

Per tant, amb una previsió més exacta i precisa de les activitats del mòdul i d'una pauta d'avaluació explícita, m'hauria ajudat a exposar millor l'objectiu del mòdul i també el del curs. Però també hauria servit per explicar als alumnes de quina manera seran avaluats a les diverses activitats d'avaluació. Potser així haurien entès millor la vessant autoreguladora dels mòduls.

3) Finalment, cal comentar que tampoc han ajudat les nombroses activitats de cada mòdul. A excepció de Llengua catalana 3, la programació del qual ha anat com una seda, la resta de mòduls no han tingut el temps suficient per extreure elements d'anàlisi i de reflexió per part dels alumnes. en alguns casos, als alumnes se'ls acumulaven fins a 3 activitats, fet que provocava més aviat que estiguessin més preocupats per treure-se-les de sobre que no pas de cap altra cosa. I ni allargant els terminis de lliurament vaig aconseguir encaminar la seva percepció de l'avaluació.

Així que la seva actitud davant de l'assoliment de l'activitat no era el que s'esperava, s'havia difuminat l'objectiu de l'autoavaluació entre obligacions de lliuraments i acumulació d'activitats. I, és clar, per millorar aquest punt de cara al futur només hi ha l'opció de reduir les tasques i temporitzar-les de manera adequada.

En definitiva, ha estat un trimestre positiu en general: m'he refermat en la metodologia de l'any passat i ha estat un encert, els mòduls han millorat en preparació, en diversitat d'activitats i en una major transparència pel que fa al sistema d'avaluació. A més, he volgut fer l'esforç per reconduir-lo i donar-li el punt reflexiu que fa anys que busco per als meus mòduls, tot i que he anat massa de pressa. Però perquè això millori, haig de tenir en compte els aspectes següents:

- Reduir i temporalitzar adequadament les activitats d'avaluació.

- Els alumnes hauran de ser conscients de què se'ls avalua exactament i, sobretot, com se'ls avalua. Amb cada activitat que sigui important per a un treball d'autoavaluació del mòdul, s'explicitaran els criteris d'avaluació perquè els alumnes tinguin una pauta per a millorar les activitats.

Aquestes millores en la programació i en l'avaluació han de servir per continuar en aquesta línia reflexiva i participativa, la qual ha de portar-nos cap a l'assoliment de l'objectiu final: la creació d'un portafoli del curs.

Sóc conscient que és un projecte que requereix una planificació a llarg termini, però no està de més començar a fer moviments per arribar-hi al més aviat possible. Aquest trimestre tot just he posat els fonaments i espero que el segon trimestre pugui reforçar els punts forts i, sobretot, els febles per tal d'assolir aquest gran repte.

[036] El camí cap al portafoli de GES (1)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Sat, 31 Dec 2011 08:30:00 +0000

Després d'acabar el trimestre, és hora de comprovar, d'analitzar i de valorar la feina feta. Cal que comenti que ha estat un trimestre amb canvis substancials en tots els aspectes. Però un dels que volia millorar per sobre de qualsevol altre és l'avaluació. Però per poder millorar l'avaluació s'han de tenir ben organitzades les tasques d'avaluació i, evidentment, la seva progressió al llarg del trimestre.

Per això, tot seguit exposaré breument els continguts i objectius molt generals dels cursos del 1r trimestre (excepte el de català D); i després passaré a valorar els punts forts i febles de la seva avaluació a nivell general.

Mòduls de nivell 1 de GES

Llengua catalana 1: En aquest mòdul hem treballat les habilitats de comprensió i expressió oral i la lectura expressiva. La finalitat és que l'alumne sigui capaç de comunicar-se amb seguretat en situacions del dia a dia (acadèmiques, laborals o socials en general); i que, al mateix temps, sigui capaç de reflexionar i millorar les seves activitats orals.

Activitats del mòdul:

Llengua castellana 1: L'objectiu fonamental ha estat treballar la comprensió lectora i l'expressió escrita a través dels textos periodístics, no literaris i propis de la societat digital. A més, he procurat que valoressin els seus propis textos i activitats a partir de pautes de revisió i activitats de reflexió.

Activitats del mòdul:

Mòduls de nivell 2 de GES

Llengua catalana 3: Ens hem centrat en el procés d'elaboració de textos argumentatius orals i escrits, seguint les tres fases necessàries: planificació, redacció i revisió. A través de les activitats proposades i de la metodologia emprada, els alumnes han adquirit eines per a crear textos argumentatius. Però també hem procurat que guanyin autonomia, anàlisi i reflexió sobre el seu aprenentatge al llarg del trimestre.

Activitats del mòdul:

De l'experiència del primer trimestre, i en relació amb la millora d'una avaluació reflexiva i més activa per als alumnes, extrec unes conclusions que n'explicaré en el següent post.

[035] Refermant la metodologia: recursos per a un aprenentatge reflexiu i competencial

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Fri, 11 Nov 2011 11:15:00 +0000

L'estiu passat, i després de fer el rigorós examen de consciència del curs 2010-11 a través del meu portafoli docent, vaig començar a revisar les unitats didàctiques per a cada curs. Abans, però, vaig fer una repassada a qüestions teòriques per tal d'acotar millor els cursos del 2011-12 a l'enfocament educatiu que des de fa temps procuro aplicar a l'aula.

Així que vaig tornar a clicar a ARC, com he fet tantíssimes vegades aquests darrers anys. Aquesta és una web de la Unitat d'Educació Permanent que té com a objectiu orientar els docents de persones adultes cap a un aprenentatge i una formació competencials dels nostres alumnes. Per entendre'ns, l'objectiu és establir una base metodològica per a crear el que anomenen alumnes competents. I això significa -i cito textualment les paraules que apareixen a la web- que "ésser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir sobre la millor acció a fer d’acord a la dimensió social de cada situació".

Així, a ARC trobareu material teòric, metodològic i recursos que aprofundeixen en aquesta manera d'entendre la formació per a adults. I aquest aprofundiment és total, ja que hi ha reflexions relacionades que transcorren per tots els estadis del procés d'ensenyament-aprenentatge: des de la creació d'unitats didàctiques i cursos basats en competències bàsiques, fins al sistema d'avaluació, passant pel seguiment de l'aprenentatge dels alumnes, el treball de'establir un bon clima a l'aula o l'autonomia de l'aprenent, etc.

A més, es poden trobar experiències docents, seqüències didàctiques (especialment per als cursos de GES) en les quals s'aplica aquesta metodologia; i veure vídeos o presentacions de conferències realitzades per Neus Sanmartí, Joan Tomàs Pujolà, Josep Vidal i Olga Esteve.

La llàstima, però, és que la web sembla abandonada (els darrers links són del març del 2010). I és una llàstima perquè ha esdevingut en els darrers anys una font molt abundosa per a millorar la meva base metodològica. És per això estic en deute amb ARC, per tota la (in)formació obtinguda en aquesta web, especialment els articles relacionats amb la pràctica reflexiva, temàtica de la qual Olga Esteve n'és una experta.

Crec que havia de reconèixer la vàlua d'aquesta web i de la gran tasca que s'ha fet. I espero que el seu abandonament no sigui etern. Seria una llàstima que no es continués actualitzant, ja que en el (sub)món de l'educació per a adults, descobrir ARC va esdevenir un revulsiu que apuntava a un concepte d'educació més proper, més real.

Per això, i perquè no em descuidi, abans de començar el curs escolar, repasso alguns articles per continuar ben ferm en les meves creences metodològiques i en la meva construcció com a professor d'adults.

[034] #nousreptes

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Thu, 27 Oct 2011 06:30:00 +0000

Inauguro els posts d'aquest curs després d'un temps d'inactivitat per habituar-me als que, sens dubte, seran els #nousreptes per a aquest curs 2011-12. Ha estat un mes i mig en què m'he acostumat al nou horari i he començat a posar en marxa alguns dels objectius que m'he proposat. Tot seguit passo a explicar de manera breu tot el que he engegat aquests gairebé darrers dos mesos.

Primerament, noto de manera satisfactòria la tranquil·litat de no cursar el doctorat, almenys de manera imminent. Això ha permès focalitzar tota l'atenció a l'inici del curs i a tot el que aquest fet comporta: preparació de classes, materials, atenció als alumnes, ordenació d'expedients, posada en marxa del GES, etc.

Ara per ara, la idea és mantenir aquestes bones sensacions i aquest esperit per assolir alguns dels objectius del curs, tot i que fins i tot això ja ho he començat a fer. Per exemple, millorar i ajustar l'organització i la planificació de les unitats didàctiques dels cursos, així com afegir les propostes o idees que sorgeixin per a tenir-les en compte de cara a propers cursos.

També he apostat fort per trobar una plataforma de comunicació i de col·laboració amb els alumnes, però que serveixi també com a espai de proves per a treballar tasques a través de les TIC. Aquesta via, a manca de formació pràctica en Moodle (no en el funcionament i gestió, sinó en la seva creació) i, sobretot, per la manca d'una plataforma d'aquestes característiques al centre; és la xarxa social educativa Edmodo, de la qual en parlaré en un altre post amb calma.

I, finalment, vull investigar en l'aplicació d'eines metacognitives per a millorar la meva metodologia d'ensenyament-aprenentatge. Aquesta serà una de les meves obsessions per a aquest curs, ja que darrerament estic repetint metodologies i actituds que ja l'any passat no em van convèncer. I no m'agrada.
.
Per tant, aquest post ha de servir com a punt d'arrencada per saber què faig, com ho faig i què em queda per fer, que no és poca cosa! Però sobretot ha de servir per saber millorar tot el que he fet i tot el que faré.
-
O sigui que enguany posaré de moda el hashtag personal #nousreptes per no oblidar el meu compromís amb la meva tasca docent.
.
Som-hi!

[033] Preparant el nou curs (I): objectius docents per al curs 2011-12

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Tue, 23 Aug 2011 10:04:00 +0000

Després d'analitzar i reflexionar en el post anterior sobre el curs passat a través de les evidències recollides en el meu portafoli docent, és moment ara de mirar cap a endavant.

Aquestes darreres setmanes he enllestit el portafoli del curs que ben aviat s'iniciarà. I, com en l'anterior curs, he marcat uns objectius que procuraré complir al llarg dels tres trimestres del curs 2011-12. Tot seguit els passo a mostrar:

Objectius Docents Per Al Curs 2011-12

[032] El portafoli no enganya: evidències sobre la meva formació durant el curs 2010-11

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Tue, 16 Aug 2011 23:24:00 +0000

A inicis del passat curs vaig començar a crear el meu portafoli docent. Va ser una de les tasques que volia portar a terme seriosament després d’acabar el Màster de Formació de Professors de Català per a Adults. L’experiència ha estat positiva, però sé que encara estic lluny d’extreure tot el seu potencial. De fet, aquest any l’he utilitzat sobretot per familiaritzar-me amb l’eina i per conèixer-la millor.

Tot i ser –per entendre’ns- el curs de prova del portafoli, he comprovat que em pot resultar molt útil per a la preparació d’unitats didàctiques, però també per a recollir reflexions al voltant de la tasca i de la manera com l’estic portant a terme. I, en un àmbit més personal, em proporciona un espai de confessió que construeix una visió de comportaments, pensaments, actituds i opinions personals sobre l’educació. Tot plegat em proporciona material de coneixement propi que em (re)situa professionalment.

Un exemple d’aquesta vàlua del portafoli com a eina professional –i metaprofessional- el vaig trobar en el moment de repassar de quina manera havia complert els meus objectiu per a aquest curs. I va haver un punt que va generar molts dubtes que he arrossegat aquest any pel que fa a la formació com a docent. L’objectiu en qüestió i la manera com l’assoliria era el següent:

Formar-me de manera sistemàtica en la meva matèria (llengua i literatura catalanes), així com en la didàctica de la llengua i l’ús de les TIC en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua.

COM? A través de lectures relacionades amb la llengua catalana (gramàtica, millora de l’expressió escrita, ...) i amb la didàctica de la llengua (suscripció a Articles, lectura de blogs, articles diversos, etc). i el seguiment autoregulador dels progressos (assistència a l’aula d’autoformació).

També hauré de construir el meu PLE (entorn personal d’aprenentatge) i començar a desplegar-lo gràcies a l’ús de les eines 2.0 (blogs, microblogs, xarxes socials, etc.) que m’ajudin a millorar la meva tasca docent i la meva competència lingüística.

La resposta a la pregunta si l’objectiu s’havia assolit em va fer treure una sèrie de reflexions que em van sorprendre per la sinceritat amb la qual l’exposava. Per exemple, vaig comentar que no havia anat a l’aula d’autoformació, tot i que ho vaig compensar amb la lectura de llibres específics de gramàtica. O sigui que de cara al curs vinent hauré de millorar-ho, i més quan sé que és un aspecte aquest –el repàs d’aspectes gramaticals concrets- un punt en el qual haig de fer-me fort.

Pel que respecta a la part de didàctica va sortir millor parada. He estat més al dia, gràcies a la subscripció a Articles aquest any i als blogs als quals m’he subscrit gràcies al PLE. En aquest sentit, cal destacar la encara forta influència del màster de català, els apunts del qual encara consulto per a la preparació d’unitats didàctiques i per a repassar alguns conceptes.

Però les conclusions més sorprenents se les va endur la part formativa en TIC. El motiu és que, tot i atractiva, la vaig trobar poc funcional. Al llarg del curs no vaig deixar de tenir la sensació que més que una eina formativa, amb el PLE i tot el que això comporta (lectura de posts, escriure els posts per al meu blog, contestar i mantenir contactes a través dels comentaris al blog, xarxes socials, etc.) tenia una nosa. Gestionar l’activitat formativa a traves del PLE requereix temps i dedicació, cosa que durant el dia a dia era complicat de poder obtenir. A més, no vaig de trobar el punt col·laboratiu a les xarxes socials i crec que de cara al curs vinent hauré d’investigar sobre aquestes possibilitats de crear xarxa i compartir experiències de manera més intensa que aquest any.

No vull que les TIC esdevinguin una obligació sinó un plaer, un element més per a la meva informació i per a la meva formació. I, és clar, m’he proposat per al curs vinent treure’n més rendiment. Crec que no vaig saber gestionar-lo com calia. Suposo que acostumar-se a les bondats del PLE i de les xarxes socials requereix un procés en què es descobreixi exactament què es vol. Ara fa poc he modificat el PLE a nivell tècnic per facilitar-ne l’accés i el canvi ha anat força bé.

Les reflexions sobre les TIC com a eina formativa van fer replantejar-me la meva relació amb les noves tecnologies. I més quan aquest any vaig començar el Màster en Educació i TIC a la UOC i vaig arribar a la conclusió que han estat una decepció. Tenia moltes expectatives posades en aquest màster, pensava que m’obriria portes, que tindria un caràcter més pràctic, que generaria debat de la manera com s’han d’entendre les TIC amb l’educació. Però va resultar ser l’anti e-learning: materials de l’any 2001 que et porten a casa en format paper, activitats gens atractives i amb poc suc 2.0 (debats, treballs col·laboratius que s’acaben fent sense consciència col·laborativa, matèries teòriques complicades i allunyades de l’educació, poc sentiment de pertinença a una aula, respostes a dubtes poc àgils per part d’alguns docents i consultors, etc.)

Les meves reticències al màster no tenen a veure amb una mala experiència pròpiament dita. De fet, els resultats van ser molt bons. Més aviat té a veure amb la idea que jo m’havia fet del màster. Em va decebre el que em vaig trobar. Suposo que les expectatives eren massa elevades. A més, el volum de feina que es demanava em va desbordar i em va portar al límit de les meves forces físiques i mentals, fins al punt d’entrar en fallida per estrès i perjudicar part de la meva feina i a la meva dedicació a la família. No vaig saber portar el curs, vaig fer 4 assignatures i em va esgotar. Suposo que vaig pensar que podria amb tot i vaig subestimar la formació on line.

Així que tot plegat es va convertir en una doble decepció: per no respondre a les expectatives creades i perquè no vaig poder continuar al semestre següent –un màster no el regalen i no em podia permetre pagar més de 600 euros per només 2 assignatures, que era el màxim d’assignatures que estava disposat a fer després de l’experiència anterior.

Però més enllà de la decepció, tota l’anàlisi feta sobre la meva (auto)formació durant el curs 2010-11 va tenir com a punt positiu que, finalment, em vaig adonar que allò que havia d’haver estudiat no era aquest màster, sinó llençar-me de cap a la 1a opció que tenia al cap des del principi: els estudis de doctorat de didàctica de la llengua. Suposo que les paraules tesi doctoral em venien massa grans en aquell moment i em va fer por accedir-hi, però hauria estat el pas adequat. I adonar-me d’això ha costat un any i posar en marxa el portafoli docent.

Ara em trobo en procés de redreçar aquesta situació. He demanat informació a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra per iniciar els estudis de doctorat. I les converses que he fet amb alguns professors/es han ajudat a decidir-me i a recuperar la il·lusió perduda el curs passat. Això m’ha engrescat i m’ha animat perquè he vist que em sentiré realitzat i crec que m’ho podré compaginar amb la resta d’obligacions.

O sigui que la tasca reflexiva feta arran de la posada en marxa del meu portafoli docent ha donat fruits molt importants de cara al futur. Així, i com he comentat anteriorment, he reorientat la meva vessant formativa, la qual s’ha concretat amb una sèrie d’objectius per al curs 2011-12. A més, puc dir que amb el pas del temps –i el portafoli m’ha acabat de donar la raó- he descobert que m’agrada estudiar, investigar, conèixer i aplicar tot això a la meva tasca diària. A més, la formació pot obrir en el futur altres portes que convidin a nous reptes professionals, pels quals vull estar molt preparat. Són aquests arguments de pes –almenys per a mi- per animar a tots els professors/es a utilitzar el portafoli. No us en penedireu!

[031] Reflexions després del tancament del curs 2010-11

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Thu, 28 Jul 2011 13:47:00 +0000

Com a resum del curs, escriuré un post en què valoraré el curs a mode de memòria. Parlaré de molts temes en general sense concretar-ne cap, ja que em reservo la reflexió més profunda per al meu portafolis docent. Així doncs, començo:

a) UNITATS DIDÀCTIQUES
.

Han estat força atractives i completes, afegint sempre que ha estat necessari eines TIC (blogs, xarxes socials, wikis, generadors de còmic, etc.). He millorat en la seva majoria les unitats dels anys anteriors i m'haig de replantejar canvis en la unitat de GES 1 de les rondalles. Enguany, els alumnes han suggerit un canvi de temàtica i ho tindré en compte per al curs vinent. A més, haig de treure un major rendiment als recursos ortogràfics que he proposat al llarg del curs. Cal que aquesta vessant normativa esdevingui transversal al llarg dels mòduls i és un dels punts que hauré de rumiar pel proper curs.
.

Un altre aspecte destacable de les unitats didàctiques és que la gran majoria tenien l'enfocament comunicatiu com a base, el qual es tradueix en activitats que busquen la millora de la comprensió i de l'expressió orals i escrites en contextos reals. Estic content perquè fa anys que intento assolir l'enfocament comunicatiu com a base fonamental del meu segell docent. I aquest és el primer curs que he aconseguit aplicar-lo en tots els mòduls. Ha estat una fita personal que caldrà millorar al llarg dels anys.

Vinyeta de Forges. Una manera força explícita i humorística de descriure l'enfocament comunicatiu.

b) METODOLOGIES

Les activitats portades a terme han estat revestides d'un enfocament comunicatiu, tal i com comentava anteriorment. I lògicament, això obliga a replantejar el procés d'ensenyament-aprenentatge. Així, he procurat fer de guia, de negociador i de facilitador, al mateix temps que he cedit el protagonisme a l'alumne i a la manera com s'enfronta a la tasca.

c) ASPECTES POSITIUS
.

He pogut organitzar i elaborar unitat didàctiques específiques per a cada mòdul de GES, fet que m'ha proporcionat una bona base de treball per als propers cursos, així com noves idees per a millorar-les i per a crear-ne de noves.

Estic satisfet d'haver assolit uns fonaments comunicatius a les unitats didàctiques. De la mateixa manera, també m'ha semblat molt positiu i un aspecte a tenir en compte la vessant metacognitiva d'algunes tasques realitzades durant aquest curs. Tot plegat m'ha donat idees per començar a plantejar amb seriositat la implantació d'un portafolis de l'alumne durant el seu procés d'aprenentatge i d'obtenció del títol de graduat escolar.

També crec que la incorporació d'eines TIC ja és un fet. Les experiències dels anteriors cursos han donat uns fruits molt sucosos durant aquest any.

Tot i això, l'ús de les TIC no és la finalitat sinó el mitjà per arribar a l'objectiu. Per aquest motiu dosifico les TIC i el nivell de dificultat de la tasca per a que l'alumne sigui capaç de dominar aquesta eina i, també, sigui capaç d'assolir l'objectiu a través d'aquesta eina TIC.
.

Finalment, valoro positivament l'ús de les eines TIC que he tingut al meu abast (blog, PLE, portafolis docent, xarxes socials, etc.) per a aprofitar-les en l'anàlisi i la reflexió de la meva tasca docent. L'únic retret que li posaria és que són amants molt exigents. Per això, i de cara al curs vinent, hauria de trobar la manera de rendibilitzar les meves eines TIC a través d'una millor organització personal del temps. Penso que li puc treure més suc del que inicialment pensava.

d) ASPECTES NEGATIUS

Hauria de lligar millor el sistema d'avaluació dels meus cursos. Arran d'algunes experiències al llarg d'aquest curs i per comentaris d'alguns alumnes, crec que els puc millorar i per això els revisaré a consciència. En aquest sentit, el curs vinent ja serà un pas endavant la inclusió dels criteris comuns d'avaluació en el document Normes d'Organització i Funcionament del centre.

Vull millorar l'aspecte formatiu de la meva especialitat; és a dir, la llengua i la literatura catalanes, la didàctica de la llengua i les TIC. La manca d'un pla organitzatiu i de gestió del temps en són els responsables. Aprofitaré el meu PLE per a aquestes tasques i procuraré gestionar-me millor el temps, veritable taló d'Aquil·les d'aquest curs.
.

Una altra qüestió és la meva decepció personal de les TIC com a eina de formació docent durant aquest curs. Des de fa mesos tinc l'estranya sensació que les eines TIC no m'han proporcionat el que jo esperava. Crec que les expectatives estaven pels núvols i allà s'hi han quedat. D'aquesta aventura en trec la decepció del Màster en Educació i TIC i la sensació de voler que les TIC em responguessin als meus dubtes de planificació i de gestió docent massa de pressa.

Per tant, crec que "baixaré del núvol" i em dedicaré a explorar el terreny 2.0 de manera més realista. Això també implica saber gestionar-les bé (necessito una bona base d'ús d'aules virtuals), un element aquest que també pot millorar per al curs vinent.

De ben segur que em deixo coses per comentar, però ja acabaran de sortir quan faci l'avaluació final del meu portafolis. I, és clar, això serà mereixedor d'un futur post.
.

Bon estiu!

[030] La fotografia com a eina lingüística (i II)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Sun, 26 Jun 2011 20:03:00 +0000

Amb una mica de retard us deixo amb les fotografies que els alumnes de GES 2 van realitzar per a l’exposició Fotolicus 2.0 com a activitat central del mòdul de Lengua castellana 3.

Fotolicus 2.0 - GES 2, Aula Oberta Tona (10-11)

El treball per dur a terme Fotolicus 2.0. va començar amb la divisió de la classe en tres petits grups de quatre persones. Cadascun d'ells va triar una temàtica diferent: dos d'ells tenien a veure amb el carnaval, mentre que el tercer grup va preferir fer un treball amb el que intentaven explicar sentiments només amb imatges. El resultat final va ser de bastant dispar, ja que dos dels tres grups no van acabar de treure tot el profit a aquesta activitat ni al seu tema. A més, a això s'ha d'afegir també el fet que els grups van haver d'enfrontar-se a un altre problema: treballar en grup. Encara que sembli una ximpleria això va resultar francament complicat i va anar per a mi el gran obstacle d'aquesta unitat.

Per a mi, l'activitat va ser bastant estressant en alguns moments perquè és com si dividís la classe en tres; o sigui, tres classes dins d'una classe. Vaig haver de conviure sempre des del principi fins a fins al final amb aquesta premissa, sobretot per no crear suspicàcies que no derivessin en els típics comentaris ("com que és el grup favorit", "estàs més temps amb aquest grup", etc.).

Tots ja coneixien l’objectiu general, on havíem d'arribar l'últim dia de classe. Però per arribar a aquest dia devíem sobretot organitzar-nos moltíssim, tant els grups com jo mateix. Al cap i a la fi un dels objectius d'aquesta unitat és el de saber treballar i organitzar-se en grup. Aquest punt crec que va ser el més feble. Cap dels grups excepte un va saber portar bé la distribució del temps. Per això a les classes vaig crear una rutina diària que servís per recordar totes les activitats que el grup havia d'anar realitzant al llarg d'aquesta classe i de les següents. Jo crec que va ser un encert per anar recordant els objectius principals i secundaris, per reconstruir alguns aspectes del treball que anaven creant, i per reforçar tota la teoria que vam veure en les classes anteriors al treball en si. A més, vam crear un blog com a quadern de bitàcola i del qual s’encarregaven cada membre del grup.

Flyer de l'exposició fet pel grup Destroyers.

Com a aspectes negatius de la unitat, destacaria el fet de centrar l'atenció en alguns exercicis que tenien poc pes en l’avaluació final, però que després es van convertir en exercicis importants i fins i tot indispensables per al resultat final de l'activitat. Em refereixo a la creació de la publicitat de l'esdeveniment i que es va dividir de la següent manera: cada grup es feia càrrec d'una de les vies publicitàries que vam escollir; és a dir, un cartell, un flyer, i un díptic.
Per homogeneïtzar el resultat final vam tenir diverses sessions destacades en les quals es van debatre com s’havia d’encarar la publicitat de l’exposició. Crec que van ser les classes més enriquidores i en les quals es va veure clarament la intenció d'aquesta unitat que, com deia anteriorment, tenia com a gran eix d'organització el treball en grup. No obstant això, centralitzar l'atenció en aquests objectius i en aquestes activitats que, en principi, no eren importants, va fer que es perdés de vista que el realment important eren les fotografies i les seves descripcions, tant denotatives com connotativa.

Cartell de l'exposició fet pel grup Los Chukis [nd] Tifany.

Un altre element negatiu també va ser el de la predisposició dels alumnes a no aprofitar el temps. Això es deu al fet que ells mateixos no van saber gestionar el temps del que disposaven i això va portar a molts d'ells a un tipus de rutina bastant perillosa i contrària per poder complir els objectius del curs (poca concentració, contínues visites a Facebook, mala repartició d'obligacions per part de cada grup,...).

Crec que hi ha aspectes bastant millorables (fixar i pautar els continguts de la unitat per a equilibrar els aspectes relacionats amb la publicitat i l’anàlisi de la imatge, controlar molt més l'organització a través del blog i de reunions durant la classe,...) i de cara al curs següent crec que els tindré molt en compte.

[029] Qüestionant -i justificant- l'avaluació

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Fri, 03 Jun 2011 08:37:00 +0000

L'altre dia una alumna em va demanar per què havia tret una nota tan baixa en el mòdul de Llengua catalana 2. El motiu era ben evident: no havia seguit el procés d'avaluació de manera regular. Tot i l'evidència, em va retreure el funcionament del sistema d'avaluació. I atès el seu enuig, vaig explicar-ho novament, malgrat que l'havia repetit abans, durant i després del desenvolupament del mòdul.

Em va saber greu el comentari i el menyspreu al sistema d'avaluació. Però més enllà de fustigar-me per les seves paraules, aquest episodi m'ha fet reflexionar sobre les expectatives dels alumnes en les avaluacions. Per ells, tal i com ho veig, els importa ben poc les teories educatives que s'apliquin al curs, o els objectius principals i secundaris que s'hi treballin. I molt menys volen que els compliqui la vida amb una avaluació "tan estranya". Al capdavall, els interessa aprovar i punt!

Tinc la teoria contrastada que els exàmens no serveixen per a res i que no són fiables per a avaluar l'adquisició dels continguts per part dels alumnes. Per això, he optat per una avaluació que posi de manifest que l'alumne sap utilitzar de manera pràctica els continguts de l'assignatura. D'aquesta manera, i des de fa anys, sóc un defensor del learning by doing i de l'enfocament comunicatiu com a base essencial per a la creació d'unitats didàctiques. I en tant que la base -diguem- ideològica la tinc claríssima, el sistema d'avaluació ha de ser un reflex d'aquesta manera d'entendre l'educació. I és justament això el que poso en marxa amb cada mòdul de llengua o de literatura.

En el cas concret de Llengua catalana 2, del qual ja n'he parlat al llarg d'aquest blog, he tornat a focalitzar l'avaluació en l'anàlisi i reflexió dels textos formals. Amb tot, els alumnes a finals del trimestre havien de ser conscients dels encerts i dels errors dels seus textos, saber exposar-los i, evidentment, saber corregir-los i millorar-los. Totes les proves restaven en un portafolis que es confeccionava al llarg del trimestre. Com bé és sabut, aquesta és una tasca que requereix perseverància, continuïtat i voluntat de millora per part dels alumnes. I del que m'he adonat, arran de les crítiques d'aquesta alumna, és que no tothom acaba per comprendre ni la metodologia, ni el procés ni les finalitats. Llavors és quan arriben els comentaris, les comparacions amb altres sistemes d'avaluació, amb altres metodologies i, és clar, a ulls de l'experiència acadèmica dels alumnes, jo sóc el "raro".

L'altre dia llegia a Twitter que l'avaluació ha de tenir un impacte positiu. I jo estic convençut que una avaluació que es marca com a un dels seus objectius que els alumnes siguin autònoms, que siguin capaços d'autoregular i extreure el màxim rendiment a les seves competències lingüístiques pot tenir un impacte positiu. Més que positiu, crec que necessari per formar persones crítiques i autosuficients, en un clar exercici de maduració curricular, ja que perpetua l'aprenentatge més enllà de les parets de l'aula.

Encara hi ha una creença cega en l'avaluació basada en l'assaig-error, massa obssessió pels resultats, etc. I prova d'això és el neguit dels alumnes a l'esperada nota d'una assignatura. Hem creat avaluacions competitives i poc reflexives que no responen a les preguntes què he après i com ho he après. Mentre als alumnes els interessi més el resultat que el procés que han seguit per arribar al resultat, no hi haurà canvi de xip.

Cal, doncs, molta pedagogia per saber valorar en la seva justa mesura el meu sistema d'avaluació. I em comprometo a explicar-lo mil-i-una vegades a la meva alumna i a qui faci falta. Potser no ho comprendrà avui, potser tampoc demà. Però estic convençut que una avaluació basada en l'aprenentatge reflexiu és la millor inversió per a una educació de qualitat.

Aquest és, doncs, el meu repte i l'assumeixo amb totes les conseqüències.

[028] A punt per a la penúltima classe de català A1

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Tue, 31 May 2011 13:02:00 +0000

[027] A la pissarra - Varietats geogràfiques del català

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Mon, 23 May 2011 09:37:00 +0000

Un esquema sobre les varietats lingüístiques i els dialectes del català.

[026] El difícil repte d'elaborar un text escrit (i V)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Fri, 20 May 2011 06:15:00 +0000

Volia escriure algunes línies per valorar la unitat didàctica que he portat a terme durant el 2n trimestre i de la qual ja n'he parlat força en aquest blog.

Després de tancar el mòdul de Llengua catalana 2 de GES 1 valoro positivament la tasca realitzada. És el segon any que el repeteixo i crec que hi ha aspectes que s'han millorat, com ara:

- focalitzar l'atenció en textos de la vida real (carta formal, correu electrònic, currículum, etc.)
-

- emmarcar les tasques fora de les parets de l'aula.
-

- complementar la part de correcció de textos amb eines d'autoaprenentatge.
-

- consolidar la idea del portafolis del mòdul i la tasca d'aprenentatge reflexiu.
.

- aprofundir en les propietats textuals.
.

- mostrar eines per a la creació d'un text escrit (planificació, redacció, revisió).

Tanmateix, però, crec que de cara al curs vinent, podria tenir en compte:

- millorar la complementació de la correcció amb el repàs de les normes gramaticals i ortogràfiques.
.

- ampliar el temps de la correcció amb més presència del llibre Ortografia Catalana com a base de l'autoaprenentatge normatiu.
.

- acotar els lliuraments dels treballs.
.

- fer més pedagogia de l'aprenentatge reflexiu entre els alumnes.
.

- aprofundir més en el portafolis, en l'autoavaluació i en els criteris d'avaluació final.
.

- valorar la possibilitat de fer un projecte més ambiciós amb el portafolis amb la creació de portafolis de curs.

En conclusió, el mòdul continua tenint moltes possibilitats i, a més, encetarà una nova via d'investigació sobre el portafolis com a eina d'aprenentatge al llarg de la resta d'assignatures de llengua de tot el curs.

[025] En el clau!

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Wed, 11 May 2011 07:50:00 +0000

Una manera molt senzilla i directa de dir que l'avaluació basada en estudiar i vomitar conceptes no funciona.

Simplement genial, Calvin i Hobbes!

[024] A la pissarra - Explica'm una rondalla (II)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Wed, 04 May 2011 17:14:00 +0000

Llista de recursos útils per a la explicació oral d'una rondalla realitzada pels alumnes de GES 1 de Centelles.

[023] Explica'm una rondalla (I)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Mon, 02 May 2011 23:04:00 +0000

Explica'm una rondalla és el fruit del treball de pràctiques que vaig elaborar l'any passat en el marc del Màster de Formació de Professorat de Català per a Adults a la Universitat de Barcelona (UB).

Amb aquesta unitat pretenc que els alumnes sàpiguen realitzar una narració oral d’un conte, fent ús dels elements i les característiques formals de la rondalla. L’objectiu final és que els alumnes siguin capaços d’explicar oralment una rondalla de forma adequada, correcta, cohesionada i coherent a un grup de nens/nes entre 3 a 6 anys.
De la mateixa manera, es vol aconseguir que els alumnes siguin conscients del seu progrés com a narradors de contes i que això els ajudi a aconseguir un bon domini de la llengua oral.

La unitat està emmarcada en el mòdul de GES anomenat Literatura, en què es treballa la història de la literatura catalana des dels seus inicis fins a la Renaixença (segle XIX). I atès que condensar tants segles de literatura catalana en només 35 hores és una temeritat, he optat per seleccionar un aspecte concret –la literatura popular- i treballar-lo a fons, sempre de manera pràctica.

Les característiques orals intrínseques de la literatura popular permeten un treball de l’expressió i de la comprensió orals molt interessant. Al mateix temps, també permeten un aprofundiment en el treball encetat ja en el primer trimestre amb la lectura de monòlegs (lectura expressiva). La diferència, però, és que ara s’ha afegit l’element d’autoavaluació i d'autoregulació per consolidar les estratègies i els recursos dels alumnes en una intervenció oral.

Enguany, però, hi ha canvis: no hi haurà públic en la tasca final (tot serà enregistrat en vídeo), he inclòs un exercici d'escriptura d'una rondalla col·laborativa i faig més èmfasi en l'escalfament previ a l'exercici oral. A més, els alumnes tindran tot el material compilat en forma de dossier del curs, fet que facilitarà la tasca d'organització del material com de correcció. L'he penjat per compartir-lo amb tothom qui el vulgui. Espero que us en resulti útil.

Explica'm una rondalla! - Mòdul de Literatura GES 1 (CFA Tona)

[022] Facilitar oportunidades: una visión de la educación permanente en #500palabras

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Tue, 26 Apr 2011 05:06:00 +0000

Puede ser que mi aportación al proyecto PurposedES no sea ya necesaria. El alto nivel de los anteriores posts, las opiniones y las voces que están detrás de las reflexiones expuestas hasta ahora, hablan con la seguridad digna de las auténticas eminencias en el oficio de la docencia y, por consiguiente, poseen una autoridad que envidio y que espero obtener algún día. Pero también puede ser que sí pueda añadir una nueva lente a todo este caleidoscopio educativo si hablo del ámbito en el cual trabajo: la educación para personas adultas.

Para muchos, este es el cajón desastre del sistema educativo, olvidado por las instituciones educativas, ahogado por iniciativas privadas e infravalorado por los que creen que es una “educación de segunda”. Lo que mucha gente desconoce es que la educación para las personas adultas ha cambiado mucho y, afortunadamente, se está reivindicando como una plataforma que puede impulsar decisivamente el futuro laboral y académico de los estudiantes que pasan por sus aulas.

Desde mi punto de vista, la escuela de personas adultas facilita una segunda oportunidad, pero también una tercera, una cuarta o una quinta. ¡E incluso una primera oportunidad! ¿Es posible eso? Evidentemente que lo es si se tiene en cuenta que el perfil del alumnado es tan heterogéneo como único a la vez. Las circunstancias vitales y la (mala o difícil) experiencia académica son los argumentos más repetidos por todos los alumnos que deciden retomar sus estudios. El aumento gradual de estudiantes en las aulas de adultos demuestra que nunca es tarde para (re)aprender, hecho que da sentido al concepto lifelong learning, el cual rompe con la tradicional creencia que la educación es un proceso que se vive durante una etapa limitada de nuestras vidas.

Por tanto, no entiendo la educación como quien recuerda la mili (quién la hiciese) o el día de su boda. La educación es un proceso permanente de adquisición y construcción de conocimientos formal e informal. Esto significa que cualquier persona debe tener la oportunidad de subirse de nuevo a un tren que, por un motivo u otro, tuvo que abandonar. Y como docente, mi obligación es guiar el proceso, facilitar metodologías que se aparten de las tradicionales, que sean más vivas, dinámicas, prácticas y reflexivas. Pero, por encima de todo, debo saber cómo motivar a los alumnos, para que así la guía y la facilitación de métodos reales y metacognitivos adquieran un estímulo adecuado para llegar a la siguiente estación.

Así, y desde mi experiencia en la formación permanente, el propósito de la educación es fomentar métodos de aprendizaje motivadores con proyectos reales que permitan el análisis y la reflexión sobre el mundo que nos rodea, con el objetivo de aprovechar y mejorar las herramientas cognitivas y metacognitivas de nuestros alumnos. De esta manera, sabrán valorar la oportunidad que nunca les concedió el sistema educativo para completar su formación. Pero también tomarán consciencia de que su educación aún no ha acabado y que tienen toda una vida para aprender, descubrir y compartir.

[021] Fotolicus 2.0 és 1 èxit!

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Thu, 14 Apr 2011 17:51:00 +0000

Un fantàstic treball en equip que està donant molta vida al centre.

[020] A la pissarra - La literatura catalana del segle XIX

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Mon, 11 Apr 2011 14:51:00 +0000

La literatura catalana del XIX sintetitzada en una foto.

[019] El difícil repte d'elaborar un text escrit (IV)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Sun, 03 Apr 2011 22:10:00 +0000

Sempre m'he preguntat quina repercussió tindrà la tasca que es realitza a l'aula. I crec que amb el mòdul de Llengua catalana 2 de GES 1, he pogut copsar fins a quin punt el resultat del treball pot anar un pèl més enllà i revertir de manera directa en la seva vida, atès l'objectiu del mòdul: realitzar textos de la vida quotidiana, com ara el correu electrònic, la carta formal, la redacció del currículum i la carta de presentació.

I és que, amb l'objectiu d'anar més enllà, vaig preparar una sessió especial per a explicar aquests dos textos darrers, tan necessaris com importants a la nostra vida.

Gràcies a l'ajuda de dues responsables d'inserció laboral del Servei de Promoció Econòmica i Ocupació Osona Sud Alt Congost, vam fer una classe per explicar com fer un bon currículum i una carta de presentació, per saber quins aspectes s'han de tenir en compte a l'hora d'enfrontar-se a una entrevista de feina. A nivell lingüístic, i atès un dels objectius del curs (fomentar l'autonomia i l'autoavaluació en la creació de textos escrits), vam incidir els avantatges i les limitacions de les eines lingüístiques que podem tenir a mà per millorar de manera autònoma l'expressió i l'ortografia (correctors, traductors, diccionaris online, Optimot, etc.) un cop s'acabi la formació del GES.

La resposta dels alumnes va ser molt positiva perquè van trobar un motiu, un lligam, una identificació entre la llengua i la seva experiència laboral. I aquest motiu, aquest lligam, aquesta identificació té un nom: enfocament comunicatiu.

La sessió va donar sentit a l'aprenentatge de la llengua, ja que les habilitats i competències que se n'extreuen d'una activitat així es posen al servei d'un objectiu real i que repercuteix en la seva vida diària. Segur que a l'hora de fer el currículum i la carta de presentació, l'actitud dels alumnes serà diferent que amb qualsevol altra mena de tasca, perquè ha deixat de ser un exercici de classe i ha passat a esdevenir una esperança per millorar la seva situació laboral. I és que la majoria dels alumnes que tenim a classe, malauradament, pateixen les conseqüències de la crisi econòmica. I un currículum pot convertir-se en una oportunitat de treball.

Per tant, un bon enfocament comunicatiu ajuda a la motivació dels alumnes i a generar un interès per a la millora dels textos escrits, tant a nivell textual com ortogràfic. I amb aquesta experiència he tingut la gran sort de comprovar-ho.

[018] La fotografia com a eina lingüística (I)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Thu, 24 Mar 2011 06:28:00 +0000

A inicis del segon trimestre vaig llançar un repte als alumnes de l'assignatura de Llengua espanyola 3 de GES 2: organitzar una exposició de fotografia. Evidentment, la iniciativa va ser rebuda amb escepticisme, ja que el grup d'enguany és en general força complicat a nivell de comportament i de motivació.

A grans trets, la unitat didàctica que vaig posar en marxa i que arribarà al seu zènit el proper dijous 31 de març amb la inauguració al centre, té com a objectius principals:

- saber descriure imatges a nivell denotatiu i connotatiu.

- saber exposar i argumentar la lectura denotativa i connotativa de les fotografies realitzades pels alumnes.

- saber analitzar la tasca feta i reflexionar-hi.

- saber elaborar la publicitat d'un acte cultural (exposició fotogràfica).

- saber gestionar el treball en grup.

Tots aquests objectius s'han combinat amb una metodologia molt clara: els alumnes s'han de responsabilitzar del seu progrés i, per tant, han de gestionar els tempos de lliurament de les tasques. Mentrestant, el docent dinamitza, orienta, facilita i motiva els alumnes per assolir el repte amb èxit.

Així, les tasques que han realitzat en grups de 4 persones són les següents:

- realització d'un mínim de 4 fotografies originals per persona (16 x grup) al voltant de dos temes: la disfressa i sense paraules,

- acompanyar cada imatge amb un títol i una descripció denotativa i connotativa. Ha de tenir un mínim de 100 paraules. Les descripcions s'han de lliurar en castellà i en català,

- redacció d'un post diari al blog de l'assignatura que expliqui què s'ha fet durant la sessió, analitzar la tasca realitzada pel grup i reflexionar-hi,

- creació d'un díptic, un flyer i un cartell per fer difusió de l'exposició,

- preparació d'una exposició oral que expliqui el més rellevant a nivell d'elaboració del treball i a nivell connotatiu de les imatges. La podran fer tant en català com en castellà.

Dos dels aspectes en què més es va fer èmfasi van ser en la composició i els tipus de plans i enquadraments.

Prèviament a deixar via lliure als grups, els quals van ser escollits pel professor, vam fer unes quantes sessions pràctiques sobre les característiques de la imatge, vam pactar quin grup s'encarregaria de cadascun dels textos publicitaris proposats (flyer, cartell, díptic) i vam establir aspectes comuns de treball (destinataris de l'exposició, selecció del tema, nom de l'exposició, colors i tipografia per als textos publicitaris, creació del logo, etc.).

Amb totes les peces de la tasca al taulell, el repte ja estava servit. Ara hauria de comentar amb detall com es van desenvolupant les activitats. Però em permetreu que ho faci en un proper post!

[017] El difícil repte d'elaborar un text escrit (III)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Sun, 20 Mar 2011 23:16:00 +0000

Hem arribat a la recta final del mòdul de Llengua catalana 2. I arribats a aquest punt, la valoració de la tasca és, inicialment, positiva. Els alumnes han adquirit el modus operandi dels treballs escrits: fer un primer esborrany, contestar la graella d'autoavaluació, rebre la correcció del professor, tornar a corregir el text i contestar la graella del segon esbós. I així fins que el text estigui correcte a nivell ortogràfic i estructural.

En aquest cas, la metodologia s'ha anat modificant a mesura que passava el mòdul, especialment la part d'autocorrecció. Crec que, com a element de millora, hauria de clarificar des del primer moment el funcionament de la part autoregulada. I és que, de fet, és l'element important en el meu plantejament d'aquest mòdul i penso que cal modificar-lo perquè pugui donar els seus fruits.

També cal que comenti que el sistema de correcció no és el clàssic de tota la vida; és a dir, el docent corregeix i marca els errors, els fa plenament visibles i dóna el text als alumnes. El meu objectiu és que els alumnes es responsabilitzin dels seus textos. Han de ser capaços d'analitzar i de reflexionar sobre la feina feta perquè en siguin conscients dels seus errors, però també dels seus encerts.

Per aconseguir aquest objectiu, he optat per implantar un codi ortogràfic i textual comú amb símbols per reconèixer la mena d'error que s'ha fet (ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, idea inintel·ligible, desordre en l'exposició de les idees, etc.) perquè l'alumne el detecti, es pregunti què ha passat en cada cas i faci l'esforç de trobar la solució a l'error marcat pel professor. Aquesta manera de treballar la millora dels textos li dec a la professora de la UVic, la Mariona Casas, que ens el va mostrar en una sessió del Màster de Formació de Professors de Català per a Adults.

A més, una altra aspecte que introduiexo -evidentment- és el del repàs als problemes més freqüents. Entre totes les correccions, elaboro un top 5 de faltes d'ortografia i aspectes relacionats amb les propietats textuals. Com més coincidència hi ha entre els alumnes amb un error, més opcions té aquest error de ser el nostre número 1. És una manera entretinguda de tractar l'ortografia i fer-la passable. I tot plegat es consolida amb exercicis de repàs dels errors apareguts als textos. Des de fa uns anys, recomano la compra del llibre Ortografia catalana, de l'editorial Castellnou, ja que el trobo molt adient per als meus alumnes. Permet treballar de manera col·lectiva com de manera individual (autodidacta), fet que m'interessa especialment i que connecta novament amb l'objectiu del mòdul.

Per tant, aquest sistema combinat amb un procés d'autoavaluació pot ajudar a l'assoliment de l'objectiu que m'havia marcat i que comentava anteriorment. Però tot dependrà de la pràctica i de la profunditat amb la qual qualli la metodologia en els alumnes. Jo des del primer curs de GES -i en altres cursos de llengua catalana per a adults- ja l'aplico des del primer trimestre i la continuo aplicant en els meus treballs. Penso que, per sobre dels continguts, cal insistir en ensenyar habilitats i competències. I en el cas concret que he exposat en aquest post, considero importantíssim dotar els alumnes de recursos que els permetin enfrontar-se a l'escriptura d'un text, tot coneixent les seves aptituds (tant bones com no tan bones) i aplicant una metodologia que els ajudi a desenvolupar-les.

Cal, encara, més èmfasi, fer un treball encara més exhaustiu i de més envergadura (per exemple, que la resta d'assignatures, incloses les de ciències i de socials, apliquessin la mateixa metodologia als seus treballs de classe). Però la primera pedra ja s'hi ha posat. Ara esperem que en el recorregut del GES pugui aixecar i millorar la construcció metodològica que desplego als meus cursos de llengua.

[016] Treballant amb el còmic (II)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Wed, 09 Mar 2011 16:06:00 +0000

Una vinyeta feta amb Pixton. Si voleu veure'n la resta, cliqueu la imatge.

En un anterior post vaig explicar quina tasca estava realitzant al mòdul de Llengua castellana 2 de GES 1 amb el còmic. I ara volia aprofundir-hi una mica.

Fins ara, estic satisfet dels resultats que estic obtenint. Penso que he encertat en l'ús del còmic com a porta d'entrada al text narratiu i a l'interès per la lectura. Fins i tot hi ha alumnes que s'han sorprès pel fet d'estar tan enganxats al còmic. Ja és una gran fita que llegeixin i que vagin a la biblioteca a buscar un dels 5 còmics que vaig proposar per a la ressenya. En aquest sentit, he complert un objectiu importantíssim: que llegeixin i sàpiguen valorar la lectura.

Trobo encertadíssim l'ús el còmic, ateses les seves característiques tècniques. La barreja d'imatge i text, la temàtica diversa dels còmics proposats, la llibertat d'escollir el còmic que més els tiba han estat elements clau per veure imatges insòlites a l'aula -veure com llegeixen en un silenci sepulcral no té preu!-, especialment per a un perfil d'alumne que no està acostumat a llegir i que partia de la idea que els còmics eren per a nens o freaks.

Actualment, i després d'unes sessions dedicades a explicar les característiques del còmic i com connecten amb el text narratiu, han començat a treballar en els dos treballs per a aquest trimestre: la ressenya i la creació d'un còmic propi.

Pel que fa a la ressenya, he donat 5 títols de còmics diversos en temàtica i procedència. Aquesta és la llista dels còmics:

- El arte de volar, de Antonio Altarriba/Kim

- Kick-Ass, de Mark Millar i John Romita JR.

- Arrugas, de Paco Roca.

- Bone: lejos de Boneville, de Jeff Smith.

- Metropolis, de Osamu Tezuka.

El segon treball és el de l'elaboració d'un còmic utilitzant el web Pixton. Per guardar-me les espatlles, i atesa les possibles "dificultats" tècniques i formatives pel que fa a l'informàtica, he deixat l'opció de realitzar el còmic amb altres tècniques (fotografies, dibuixos originals, collages, etc.). Els alumnes, a part del còmic que haurà de tenir entre 15 i 20 vinyetes, han de lliurar una descripció del personatge principal i un guió tècnic de cada vinyeta.

Com dic, ara estan immersos amb els treballs. Quan acabi el trimestre, faré les valoracions finals, així com ensenyaré alguns dels treballs que hagin fet.

[015] L'experiència IOC: grans expectatives

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Fri, 25 Feb 2011 17:45:00 +0000

Fa poc més d'un mes em van comunicar que Centelles seria centre de suport de l'Institut Obert de Catalunya (IOC). La setmana passada vam anar a la seu central de Barcelona per fer una sessió formativa, a càrrec de l'eficient i experimentat Joan Queralt.

Aquesta setmana hem fet les nostres primeres inscripcions d'alumnes nous. Potser no n'hem tingut molts alumnes, però l'objectiu bàsic era conèixer el funcionament de tot el que suposa ser un centre de suport: utilitzar la secretaria virtual, adaptar-nos al sistema d'aprenentatge de l'IOC, organitzar i datar les tasques importants, saber utilitzar els mitjans de comunicació amb la seu central, amb la resta de centres de suport, etc.

Essencialment, la tasca del centre de suport és la de tutorització i guiatge dels alumnes. En paraules de Joan Queralt, "som la part humana de l'IOC", una definició que em va agradar molt! Per tant, tot i que l'ensenyament és virtual, hi ha un important component presencial i humà, el qual és molt raonable. Penso que el perfil d'alumnes que s'hi inscriuen necessiten saber que compten amb un/a tutor/a per ajudar-lo en qualsevol problema que sorgeixi durant el procés d'aprenentatge. I especialment aquest tipus d'alumnes que, per motius diversos, volen reenganxar-se després de molt de temps als estudis de GES.

És per això que els alumnes han de sentir seguretat davant el repte d'ensenyament virtual, forma part de l'aprenentatge que els guiarà cap a una formació 2.0. Però no només a nivell tecnològic, sinó a nivell pedagògic. L'aprenentatge virtual serà eficaç quan hi hagi una bona base formativa que combini una bona metodologia d'aprenentatge amb eines sòcioafectives (tutories, trobades informals amb els companys, espais de comunicació directa amb docents i tutors) que afavoreixin la interacció entre docent i alumne. I jo crec que a primera vista, l'IOC pot ajudar a formar consciència pedagògica 2.0 entre els alumnes.

Així que la primera impressió és positiva, però encara ens queda camí per recórrer. És el meu primer contacte amb un ensenyament virtual com a docent i haig de reconèixer que m'ha agradat perquè està brutalment ben organitzat. Hauré d'esperar per veure com casa la tasca virtual amb la tasca presencial. Ho explicaré en propers posts!