La cuina vermella

Posa límits a la percepció

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Wed, 11 Nov 2009 12:37:00 +0000

Quan contemples un quadre te n'adones de la importància dels límits i de com els nostres ulls agraeixen un marc que centri la nostra percepció, que és dispersa de mena. Fixeu-vos que passa igual amb el negociat d'aquest bloc: el plat seria el marc i l'obra a ser valorada, la preparació alimentària, disposada temptadorament dins els seus límits físics. El màrqueting té ben estudiada aquesta tendència del comportament humà i dóna al packaging el protagonisme que es mereix. La capsa o l'embolcall de qualsevol producte faria el mateix paper que el marc o el plat dels casos anteriors.

El post d'avui és doncs una proposta per posar límits a la percepció i, a més a més, millorar la presentació dels pastissos itinerants. Ara ja podreu transportar les vostres llepolíes a casa dels amics amb un toc especial. Ja no haureu de limitar la vostra creativitat a la mida dels tàpers del basar xinès de la cantonada i donar-li un toc personal a la presentació de la vostra pastisseria.

Au, espaterreu a amics, coneguts i saludats!

Pastís de pastanaga amb compota de poma per les nostres amigues de Canal Mollet

Simpòsium o el 1r. Repte Culinàri

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Sun, 08 Nov 2009 20:11:00 +0000

Tot just fa una setmana es celebrà a Terrassa, a Cals Cuinetes de la pometa, el primer Simpòsium Anarko Culinàri (SAC) sota el títol "Un entrant, un plat principal i unes postres o la creativitat a cegues".

Les bases d'aquesta trobada gastro llibertària seguien els principis anarquistes, o sigui sense normes. Cadascun dels equips culinàris dels blocs Cuinetes, Apunts de cuina, i La cuina vermella van dividir-se la feina per posar viandes a taula. Els Cuinetes el plat principal, el Martí les postres i els vermells l'entrant.

Les conclusions d'aquesta trobada gastronòmica vàren ser les següents:

Atès que la pasta en làmines ens agrada molt i que és el més versàtil dels plats, ja que tan pot ser un entrant com un plat principal.
Atès que empíricament la simbiosi d'anarquisme i cuina són un desastre.
Atès que el més important, com deia un homenot com en Josep Pla (l'antítesi de l'anarquisme) és que "les converses de taula són la civilització mateixa, la pura essència de les manifestacions personals".

Conclourem,

Què la ideologia anarquista queda per sempre més apartada dels principis ideològics del Simpòsium.
Què haver compartit taula, complicitats, bromes i somriures amb la millor companyia que hom pot desitjar és la millor de les idees.
Què unes bases i normes ajudaran a que l'equilibri entre les viandes presentades als propers simpòsiums siguin més lluïdes.

Canelons farcits de morret de vedella amb crema lleugera de patata, pastanaga i api maridats amb Claror, syrah de l'Empordà

Ingredients per a 4 persones,

Per l'estofat de morret de vedella

750 g de morret de vedella

100 g de pernil ibèric

1 pastanaga

2 claus d'olor

2 cebes grosses

1 dent d'all

1 porro

1 bitxo o cayena

1 'pimiento choricero'

150 g de salsa de tomàquet natural

1 dl d'oli doliva

1/2 l de caldo de cocció del morret

16 plaques de pasta per a canelons

aigua, sal i pebre

Per la crema,

2 patates noves, formoses i pelades

1 branqueta d'api

2 pastanagues tallades a trossos

2 cullerades d'oli d'oliva

2 cullerades d'oli d'oliva verge

sal

Pels canelons,

16 plaques de pasta especial per a canelons

mantega

Preparació,

Per l'estofat de morret, cal netejar els morros amb molta cura fins que quedin ben nets. Posar-los en una olla exprès coberts amb aigua amb una de les dues cebes i amb els claus d'olor punxats en ella, la pastanaga i el porro. Coure'ls 45 minuts a partir de que la vàlvula comenci a donar voltes. Un cop fred, tallar el morret en trossos petits (guardar l'aigua de cocció). A part, estovar en oli l'altre ceba picada. Quan agafi una mica de color, afegir l'all i el pernil picats, el bitxo, la salsa de tomàquet, la polpa del 'choricero' i el brou de cocció del morret i deixar-ho bullir. Afegir llavors, el morret a trossos i cuinar-lo a foc molt lent uns 15 minuts, salpebrar i reservar.

Per la crema, bullir en aigua les patates, l'api i la pastanaga pelada amb l'oli d'oliva. Donar el punt de sal. Quan estiguin bullides les verdures, retirar la patata i l'api i triturar la pastanaga amb el brou. Muntar la salsa amb l'oli d'oliva verge.

Bullir la pasta tal qual indiqui la marca, assecar-les sobre un drap net. Disposar al damunt de cada làmina una mica de guisat de morret i enrotllar-lo en forma de caneló. Col·locar en una safata de forn, untada lleugerament de mantega els canelons farcits. Triturar el sobrant de la salsa de guisat i banyar els canelons. Enfornar els canelons, a 180 graus uns 5 minuts. Per emplatar, posar els canelons en un plat, acompanyat d'una cullerada de crema de pastanaga al costat. Opcionalment es pot decorar amb una mica de pernil picat, pebrot verd, porradell... el que tingueu i doni una mica de color!

Recepta de l'amic Juan Mari Arzak

Lassanya de bolets amb beixamel trufada maridada amb Lambrusco negre

Aquí, trobareu la recepta de la Nuni, de Cuinetes

Pastís de xocolata amb préssec maridat amb Muscat de l'Empordà

Aquí, trobareu la recepta d'en Martí d'Apunts de cuina.

Aquesta música podria descriure aquell magnífic dia: Tiene sabor!

La deessa de l'obrador

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Wed, 04 Nov 2009 19:19:00 +0000

Una deessa amarga i aromàtica va arribar de l'altre banda de l'oceà. Bruna i voluptuosa ha temptat fins hi tot a l'aliment sagrat, el pa, que l'empaita embadalit i cec esperant barrejar-se amb ella. Ella, promiscua, convidà a l'oli i la sal a una comunió pecaminosa que els va atrapar a tots.

Desprès arribà al regne de la dolçor i se'l va fer seu. Qui concep un aparador de pastisseria sense la seva presència? a qui no l'ha temptat vestida de plata des del racó del rebost?

Ingredients

pel bescuit,

50 ml d'aigua

25 g de cacau en pols

1/2 baina de vainilla raspada

115 g de mantega pomada

115 g de sucre

3 ous (rovells i clares separades)

85 g d'avellanes torrades i mòltes

75 g d'avellanes torrades filetejades (per decorar)

1/2 culleradeta de cremor tàrtar

per la ganache,

110 g de xocolata negra al 70% de cacau

125 ml de crema de llet

40 g de mantega

Preparació,

En un cassó posar-hi l'aigua, quan bulli afegir el cacau en pols i remoure fins a formar una pasta. Afegir les llavors de la vainilla i continuem remenant. Retirar-ho del foc, reservar i deixar refredar. En un altre bol, acabem d'estovar la mantega amb una espàtula, a continuació, afegim un terç del sucre i ho batem tot junt, afegim els rovells del ous i batem bé, incorporem les avellanes mòltes i quan està tot ben amalgamat, hi afegim la pasta de cacau que hem preparat anteriorment. En un bol net, batem les clares de l'ou, a poc a poc, hi anirem afegint el sucre, un cop hagin començat a muntar-se les clares hi tirarem el cremor tàrtar (que fa d'estabilitzant) i continuarem batent fins que siguin ben fermes. Un cop tenim les clares a punt, les anem afegint amorosament a la mescla anterior.

Preescalfar el forn a 170 graus i emmantegarem un motlle allargat, si pot ser, el folrarem amb paper sulfuritzat i hi abocarem la barreja. Fornejarem aproximadament uns 45 minuts (hem de comprovar sempre que s'ha cuit punxant un escuradents al centre del bescuit). Un cop cuit, el traurem del forn i el deixarem reposar dins del motlle uns 10 minuts, passat el temps l'abocarem al damunt d'una reixeta metàl·lica per a que es refredin.

Mentrestant prepararem la ganache, fondrem la xocolata al bany maria, un un altre bol hi bullirem la crema de llet, a continuació i bullint ho abocarem a la xocolata desfeta, remourem per mesclar-ho bé, tot seguit hi afegirem la mantega tallada a daus, anirem remenant fins que la ganache comenci a espessir.

Per muntar el pastís, el tallarem longitudinalment. La primera placa la posarem a la plata de servir, al damunt hi estendrem una bona capa de ganache, al damunt hi col·locarem la segona capa de pastís, hi extendrem al damunt una altra capa de ganache, amb la ganache sobrant cobrirem els laterals i els allisarem bé. Decorarem el damunt del pastís amb l'avellana filetejada i torrada (apretant bé per a que no caiguin).

Llavors

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Sun, 01 Nov 2009 10:28:00 +0000

Un bon amic nostre, prop de la trentena, deixeble del Capità Enciam sempre diu que els petits canvis son poderosos. No li falta raó.

En general, quan els humans encarem grans projectes, tenim tendència a perdre'ns en un entramat de comissions, comitès, assemblees, que produeixen informes, conclusions, estudis que en condueixen a la inacció, això si, molt documentada.

Sort que n'hi ha uns quants que prefereixen l'acció. Arremangant-se i, sense mandra i plens de convicció es posen a fer feina!

La gent de l'Slow Food del Vallès Oriental en son el paradigma d'aquesta actitud vital. Un dels nuclis més actius d'aquesta associació internacional que s'han proposat, tossudament, salvar el patrimoni vegetal i animal que des del neolític ens ha alimentat.

No és gens estrany que la llavor de l'Slow Food, arribada des d'Itàlia, germinés a Gallecs ja que hi ha bona Terra i dones i homes capaços de grans gestes.

Aquest és un vídeo del passat diumenge, de la Festa de l'espelta, va ser una gran jornada amb grans amics blocaires, L'Òscar i la Laia De cuina, no us perdeu la seva crònica de la Fira de l'espelta, en Rubén, en Jordi i l'Assun d' A la cuina, en Marc i l'Alícia els nostres amics i els primers de fer un sopar d'amics a La cuina vermella i la magnífica trobada amb la Pilar del Fil Blau i la seva preciosa família!!

Donem les gràcies a la Marina Duñach i en Pep Salsetes (i a tota la colla) per la feina que estan fent.

Creps amb crema de castanyes i nata

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Wed, 28 Oct 2009 21:15:00 +0000

Us hem de ser sincers, i per fer aquestes postres tan bones, no vam tenir temps de fer la crema de castanyes i vam comprar una confitura de castanyes de la marca Bonne Maman, realment deliciosa. Tot i així, us passem en aquest post la recepta de la crema.

Ingredients,

crema de castanyes

500 g de castanyes

1/2 litre d'aigua mineral

500 g de sucre

1 baina de vainilla

pasta de creps

250 g de farina

3 ous

un pols de sal

un pols de canyella

350 ml de llet

150 ml d'aigua mineral

1 cullarada de rom

20 g de mantega fosa

Farcit

700 ml de nata amb el 35% de matèria grassa

400 g de xocolata sense llet

Preparació,

En una olla, posar l'aigua i escalfar-la fins que arrenqui el bull, és en aquest moment que caldrà introduir-hi les castanyes amb pell i amb un tall, i les deixem coure durant un quart d'hora. Treure l'olla del foc i deixar refredar l'aigua amb les castanyes dins. Mentrestant i amb el litre d'aigua mineral i el quilo de sucre fem l'almívar i el reservem.

Traiem les castanyes de l'aigua i les pelem, i un cop netes les introduïm dins l'almívar, juntament amb la baina de vainilla.

Ho posem al foc, quan l'almívar comenci a bullir no podrem parar de remenar fins que les castanyes es desfacin i la mescla espesseixi. Apagar el foc i reservar. Podem guardar aquesta crema en pots de vidre esterilitzats.

Per fer la pasta de creps, tots els ingredients han d'estar a temperatura ambient i la mantega fosa. Passarem la farina per un sedàs i afegirem els ous batuts com per truita, un pols de sal i de canyella, la llet, l'aigua i la cullerada de rom i la mantega fosa. Remenar amb les barnilles fins a fer una pasta molt fina. Ha de reposar dues hores a temperatura ambient. Abans de posar-nos a fer els creps s'ha d'afegir a la massa dues cullerades d'aigua per fer-la més lleugera.

Per fer les creps la paella ha d'estar ben calenta i mantenir durant la cocció un foc suau. Cada vegada que en fem una pintar la paella amb mantega. Cada crep l'untarem amb crema de castanya, hi posarem una mica de nata muntada al damunt i les tancarem, a sobre hi tirarem un rajolí de xocolata desfeta.

La recepta de la pasta de creps també és de la Rusqui!

Calamarsos farcits de bolets

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Tue, 27 Oct 2009 19:10:00 +0000

Ingredients,
4 calamars de potera de mida individual (250 g cada un)
400 g de rossinyols
400 g de ceps
2 tomàquets madurs, ratllats sense llavors
1 carbassó petit
1 porro petit
una mica d'all i julivert picat
mitja copeta de xerès sec
oli d'oliva, sal i pebre

Preparació,

Netegeu els calamars, procurant no perdre la pell. En una planxa ben calenta o paella antiadherent marcar per cada cara els cossos i les potes dels calamars, prèviament els haurem salat i untat amb oli. Reservar. A la paella, amb oli, saltar durant 3 minuts i per separat i al punt de sal i pebre el porro tallat a la juliana juntament amb l'all i julivert picat, desprès el carbassó també tallat a juliana, desprès els rossinyols i desprès els ceps. Un cop saltat tots els ingredients mesclar-los i farcir els cossos dels calamars. El farciment ha de quedar ben tupit. Tancar les bosses amb escuradents i tallar cada calamar pel mig per agilitzar la cocció final. En una plata d'anar al forn, posar-hi els calamars, els tomàquets ratllats i salpebrats, al damunt els calamars, no han de quedar massa apretats. Repartir per sobre les potes. Amanir-ho tot amb un fil d'oli i mitja copeta de xerès sec. Posar-ho al forn, ben calent, a 190 graus durant 4 minuts. Per emplatar col·locar a cada plat el calamar i les potes i repartir la salsa obtinguda amb la mescla dels sucs de cocció, el xerès i el tomàquet ratllat.

Recepta de Carme Ruscalleda.

Sopa de carbassa, llagostins i cansalada

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Mon, 26 Oct 2009 22:23:00 +0000

Ingredients,

1 kg de carbassa

4 escalunyes

2 litres d'aigua mineral

80 ml d'oli extra verge d'oliva

12 llagostins

12 làmines molt fines de cansalada grassa ibèrica salada (que us la tallin a màquina)

sal, pebre blanc

Preparació,

Pelar la carbassa i fer-la a daus petits i regulars. Pelar i picar molt fines les escalunyes. Pelar i partir cada llagostí i embolicar cada tall amb una làmina de cansalada (reservar a la nevera).

En una olla i amb la meitat d'oli calent, sofregir suament l'escalunya picada; ha de quedar just enrossida, 3 minuts. Afegir-hi els daus de carbassa, salpebrar i continuar sobregint i remenant durant 2 minuts més. Tirar-hi l'aigua mineral bullent, tapar i deixar bullir a mig foc durant 10 minuts, afinar de sal. Apartar del foc, afegir a l'olla l'altra meitat de l'oli. Amb un túrmi, triturar molt fi i passar pel xinès. Per servir la sopa, només queda cuinar els farcellets de llagostí i cansalada, marcar-los mig minut per cada costat i posar-los dins la sopa.

Recepta de Carme Ruscalleda.

La Marta i en Marc vénen a dinar (o el negre i el roig)

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Sun, 25 Oct 2009 12:57:00 +0000

La nostra cultura relaciona el negre amb la mort i la tristor. És el color del dol, de les germanes de Puerto Urraco i de les sotanes preconciliars. Tot i aquests prejudicis culturals, pels vermells el negre i el seu temple, la foscor, és un bon presagi. Fosques tempestes nocturnes han marcat els grans moments de la nostra vida!

Un vespre tempestuós, i a l'abric de la fosca d'un pub irlandès, unes pintes de Guiness espesses i negres, van batejar l'inici de l'amistat amb la Marta desprès dels preliminars virtuals de la penya blocaire.

Una espera involutària, van prorrogar fins la tardor, la nostra estació per excel·lència, que en Marc s'incorporés a la tripulació d'aquest vaixell de bandera negra, a qui l'esperen moltes Ítaques.

Per començar aquesta aventura vital vam triar un menú tardoral on els protagonistes de l'estació: castanyes, carabasses, calamarsos i bolets van fer d'ofrenes a l'altar de les grans amistats, la taula.

El menú fou aquest,

Sopa de carbassa, llagostins i cansalada

Calamarsos farcits de bolets

Creps amb crema de castanyes

Sopa de Carbassa, llagostins i cansalada

Calamarsos farcits de bolets

creps amb crema de castanyes

Com a banda sonora la millor música per passejar per una fageda amb els colors de la tardor. A més a més és un regal molt especial per la Marta. Esperem que sigui del gust també d'en Marc. Desprès de tot, el negre també agermana rockers i gòtics!!

Ah, per cert, en els nous propers posts us posarem les receptes de tots els plats!

Nosaltres hi anirem!

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Fri, 23 Oct 2009 13:00:00 +0000

Battenberg o Battenburg?

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Thu, 15 Oct 2009 11:58:00 +0000

El pastís d'avui protagonitza una de les moltes polèmiques googlelianes. Hi ha partidaris que afirmen que el pastís es diu Battenburg i d'altres donen suport al nom Battenberg.

La teoria més estesa sobre el pastís de quadres és la d'aquests últims. Sostenen que el pastís es va crear per celebrar el casament el 1884 de la princesa Lluïsa de Battenberg néta de la reina Victoria d'Anglaterra. Cadascun dels 4 quadres representen un dels prínceps d'aquesta nissaga aristocràtica: Ses Alteses Sereníssimes Lluís, Alexandre, Enric i Francesc Josep.

La filla d'Enric, Maria Eugènia de Battenberg, es va casar amb Alfons XIII, anomenat a la nostra terra "El cametes". El cognom Battenberg té la curiositat d'emparentar el rei Joan Carles amb l'Alessandro Lecquio (l'anomenat conde Lecquio) un dels prínceps de la 'brossa rosa'...

En fi, quan uns republicans es posen a observar la realitat aristocràtica queden perplexos i astorats.

Tant com el dia que vam llegir l'artícle 54.3 de la Constitució Espanyola: "La persona del Rei és inviolable i no està subjecte a cap responsabilitat". Com diu en Matthew Tree: "Atribucions dignes d'en Vitto Corleone".

Battenberg cake
Ingredients,

175 g de mantega

175 g de sucre

175 g de farina amb una culleradeta de llevat

3 ous

colorant alimentari vermell

100 g de confitura de maduixa

1 paquet de massapà preparat blanc o rosa (nosaltres el vam comprar a França, però segurament en trobareu en botigues àrabs o botigues especialitzades en confiteria. Sinó, es pot fer la cobertura amb fondant, aquí teniu la recepta).

Preparació,

Preescalfar el forn a 170 graus. Batre la mantega juntament amb el sucre fins que la barreja quedi lleugera i esponjosa. Afegir els ous, lentament, a continuació la farina amb el llevat tamisada. Separar la barreja en dues parts iguals, en una d'elles afegir gotes de colorant vermell fins aconseguir el color desitjat.

Si es disposen de dos motlles iguals, molt millor, ja que d'aquesta manera es podran coure les dues parts de la barreja a la vegada, sinó, caldrà coure-les per separat. S'ha d'enfornar durant uns 20 - 25 minuts.

Un cop fora del forn, deixar refredar els dos bescuits. Un cop freds, i amb l'ajuda d'un ganivet cal igualar els dos bescuits, en acabat tallar-los longitudinalment en dues meitats i col·locar-los de la següent manera: una tira blanca i una tira rosa. Al damunt, en la part blanca del pastís de sota posar-hi al damunt la tira rosa, al costat la blanca.

Escalfar la melmelada o confitura, i pintar cada costat de les tires de color amb ella (recordar que cal pintar l'exterior del pastís perquè el massapà quedi ben enganxat).

Si el massapà és blanc, afegir-hi unes quantes gotes de colorant vermell, barrejar-ho bé fins que quedi ben tenyit. Un cop fet, estirar el massapà i embolicar amb cura el pastís.

Abans de marxar, us volem demanar disculpes per no estar tan actius en els comentaris en els vostres blocs, però de veritat que anem molt atabalats!

Carlota d'espàrrecs pel Dr. House

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Thu, 08 Oct 2009 17:59:00 +0000

La preparació d'aquesta opció salada dels pastissos amb cotilla anomenats carlotes ha coincidit en el temps amb la recuperació d'un dels nostres estimats acompanyants de temps de lleure: el Dr. House. La vida del nostre bon amic addicte als opiacis, de peculiar i àcid sentit de l'humor necessita una bona dosi d'esperança, d'aquí el color verd de la preparació. Tampoc li anirà malament la potència diürètica dels espàrrecs per la prova que ha de superar.

No us desvetllarem si els nostres bon desitjos en forma de carlota li han estat útils. Només us donem un tast del primer episodi de la sisena temporada.

Ingredients,

4 fulles de gelanita

700 a 800 g d'espàrrecs verds

20 cl de crema fresca

3 tires de cansalada viada

2 cullerades soperes d'oli de girasol

sal i pebre al gust

Preparació,

Netejar els espàrrecs, tallar els caps a la mida del cercle que s'utilitzarà (el nostre de 15 cm de diàmetre). Fer coure els caps durant 3 o 4 minuts, la resta dels espàrrecs uns 10 minuts, en aigua bullent i salada. Assecar-los bé i reservar. Triturar les cues d'espàrrecs i fer-ne un puré. Reservar. Posar a remullar en aigua freda la gelatina un cop estovada, treure-la de l'aigua i escórrer-la bé, fer-la fondre a foc molt i molt lent per a que no es cremi. A part muntar ben forta la crema fresca. Incorporar la gelatina desfeta al puré d'espàrrecs i acabar-ho de triturar bé. Salpebrar. Ajuntar la crema fresca al puré d'espàrrecs. En un plat recobert amb paper sulfuritzat, posar-hi al mig el cercle de pastisseria i encamisar-lo amb els caps dels espàrrecs. Dins abocar-hi la preparació anterior. Deixar la Carlota al menys 6 hores a la nevera. Al moment de servir talleu la cansalada viada a tires fines i fregir-les amb l'oli de girasol, un cop ben cruixents, abocar-les sobre de la carlota.

Reflexions amb una carbassa a la mà

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Mon, 05 Oct 2009 07:44:00 +0000

Procurar veure el costat positiu de tot plegat és l'estri més preuat d'aquesta cuina. I així continuarà sent. Per tant arribats de Vic amb una carbassa sota el braç el millor que podíem fer era jugar a transformalar-la i omplir aquesta santa finestra vermella d'olor de vida.

Una conclusió musical d'aquests 'Hamlets' amb la carbassa a la mà: You can't always get what you want (no sempre pots aconseguir el que vols ;-).

Pa de carbassa amb olives negres de l'Aragó

Ingredients,

300g de carbassa pelada i tallada a trossos grossos

2 cullerades d'oli d'oliva

675 g de farina de força

3 cullerades de sal

50 g de mantega freda i tallada a trossos petits

20 g de llevat de forner

2 culleradetes de sucre llustre

300 ml de llet tèbia

2 ous, i una mica d'ou (podeu reservar-ne una mica dels dos ous) per fer la glassa

1 cullerada d'orenga (si és fresc millor)

100 g d'olives d'aragó desossades i tallades.

50 g de pipes de carbassa

Preparació,

Preescalfar el forn a 190 graus. En una safata per anar al forn incorporar la carbassa tallada a trossos grossos, amanir-la amb les dues cullerades d'oli i enfornar-la durant uns 40 minuts o fins que estigui tova. Un cop feta passar-la pel xinès i deixar refredar el puré.

En un bol bran tamisar la farina i la sal, afegir la mantega freda i tallada a daus, i barrejar-ho bé fins que la farina quedi ben emmantegada, com si fossin serradures.

Un un pot, mesclar el llevat amb el sucre, incorporar la llet tèbia i deixar-ho reposar uns 5 minuts. Afegir la mescla a la farina juntament amb els ous, el puré de carbassa i l'orenga, barrejar bé amb la mà. Bolcar la massa al damunt d'una superfície de treball neta i enfarinada. Amassar fins que la massa estigui suau i elàstica. Col·locar-la en un bol untat amb oli, ho cobrim bé amb film i la deixem llevar en un lloc càlid mínim una hora o fins que hagi doblat de volum.

Passat el temps tornar a bolcar la massa al damunt del marbre, colpejar-la per treure l'aire. Afegir les olives i treballar-la molt bé. Dividir la massa en dos, formar amb cada part una fogassa (intentar que ambdues quedin de la mateixa mida). Pulveritzar les fogasses amb aigua, repartir al damunt les pipes. Deixar reposar els pans damunt de la llauna de forn greixada amb oli, cobrir-les i deixar-les llevar de nou durant uns 45 minuts.

Mentrestant lleven els pans, encendre el forn a 200 graus. Passat el llevat, pintar els pans amb ou batut. Coure-les durant 35-40 minuts. Deixar-les refredar al damunt d'una reixeta.

Viatge a la ciutat dels àngels

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Fri, 02 Oct 2009 15:20:00 +0000

Anem aprop a buscar quelcom que és molt lluny. El camí més llarg i difícil l'hem fet gràcies un munt d'àngels que ens han portat fins aquí.

Només ens queden uns minuts fins, ves per on, l'edifici "El sucre"... serà una premonició?

Tota la tarda que ens ve els versos d'aquesta cançó al cap: me siento hoy como un halcón herido por los flechas de la incertidumbre.

Gràcies àngels per portar-nos a la vostra ciutat.

Fermí Puig i un missatge dins d'una ampolla

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Thu, 01 Oct 2009 07:15:00 +0000

La nostra condició d'autodidactes culinaris ens converteix en uns addictes als llibres de cuina. Aquesta llépola dependència ens ha obligat a habilitar una llibreria, com no vermella, per a que compendis, receptaris, novel·les i assajos de l'àmbit, tractats de gastronomia, reculls de food porn i revistes per gormands constitueixin en les seves lleixes una república silenciosa però saborosa.

L'editorial Columna ens va convidar a fer un tast del llibre d'en Fermí Puig "Cuinetes", sorgit de l'intercanvi de secrets de cuina entre aquest magnífic cuiner i els oients del programa "El món a RAC 1" conduit per l'amic Basté. Per desgràcia, pel nostre modest poder adquisitiu, no hem pogut valorar in situ la feina que ha fet al estrellat restaurant Drolma i ens hem hagut de conformar amb experimentar la seva feina al Petit Comitè, que ha recuperat la cuina catalana de sempre afegint-hi producte de primera qualitat.

El llibre ens presenta un receptari, amb combinacions dignes de l'alquimista culinari més refinat com les Navalles amb albergínia escalivada i mostassa o els Popets amb capipota i pèsols. En volem destacar sobretot l'oportunitat de tenir amb negre sobre blanc les improvisacions sobre les receptes que suggereix al final de cadascuna d'elles tal com fa en les seves intervencions a la ràdio. Aquest home fa una mena de jazz gastronòmic, interpretat amb olles i cassoles, que fa fruir als que estimem aquest art. De tota manera, convindria fer-ne una revisió acurada per properes edicions ja que hi ha algunes errates, molt poc habituals en els llibres de cuina editats per Columna.

Per homenatjar aquest savi dels fogons i partint de la recepta que ens proposa de sípia de tresmall amb patates us presentem el nostre mar i muntanya: unes mandonguilles amb sípia. En termes de cuina tecno emocional: hem esfirificat una proposta d'aquest interessant llibre.

Mandonguilles amb sípia

Ingredients,

1 kg de sípia
350 gr de carn magra de porc picada
350 gr de carn magra de vedella picada
150 gr de cansalada viada picada
2 ous
llet
90 gr de molla de pa
200 ml d'oli d'oliva
3 cebes (1 pel fumet)
1 pastanaga
1 got de vi blanc
1,5 l d'aigua mineral
2 fulles de llorer
4 grans d'all (1 per les mandonguilles)
30 gr d'ametlles torrades
60 gr. de pèsols
2 brots de julivert (un per les mandonguilles l'altre per la picada)
3 tomàquets madurs
1 bitxo
1 farcellet d'herbes (branques de julivert, api, llorer i farigola)
farina
pebre negre i sal

Preparació,

Picar molt petit un dels alls i a continuació julivert a la mateixa mida.
Mesclar una mica de llet amb la molla de pa fins que us quedi una massa fluida. Barrejar amb els ous, les carns, el gra d'all picat i el julivert. Condimentar amb sal. Fer-ne boles, enfarinar-les lleugerament i fregir-les en l'oli d'oliva a foc mitjà alt en una paella. Reservar-les.
Netejar la sípia reservant-ne la melsa. Tallar el cos a daus al vostre gust. Les potes i les ales reservar pel fumet.
Tallar la pastanaga i una de les cebes a daus petits i fer agafar color dins d'una olla amb un rajolí d'oli. A continuació afegir les potes i les ales de la sípia i el farcellet d'herbes i saltejar lleugerament. Afegir l'aigua mineral i deixa bullir suaument uns 40 minuts.
Picar la resta de la cebes ben petites.
En una cassola tapada i a foc lent, fer coure amb l'oli que s'han fregit les mandonguilles, prèviament filtrat -sempre que no s'hagi cremat- les cebes, el llorer, el bitxo, el llorer i el got de vi blanc. Remenar de tant en tant i coure uns 30 minuts.
Escaldar els tomàquets, pelar i treure'n les llavors. Tallar-los ben petits i sofregir molt lentament a una paella amb oli. Abocar a la cassola de la sípia quan aquesta estigui cuita.
Fer una picada amb les ametlles, la resta dels alls, el julivert, el contingut de la melsa de la sípia. Reservar.
Afegir a la cassola les mandonguilles i cobrir amb el fumet calent i mesclar be els ingredients. Quan tot plegat bulli en un màgic xup-xup afegir els pèsols, si són ultracongelats amb un parells de minuts de cocció n'hi ha prou. Si son frescos bullir-los a part al dente.
Incorporar la picada, condimentar amb sal i pebre negre i 2 minuts més de cocció.
El secret del plat és un temps de repòs d'almenys 24 hores, el resultat de les reaccions químiques d'aquest temps d'espera i continència paguen la pena.

Recomanem acompanyar el plat d'unes rodanxes de patata fregides.

El resultat, mal ens està dir-ho, és el súmmum dels mar i muntanya. Com tots els secrets dels llops de mar, la recepta roman en tancada dins una ampolla i surant pel mar!

Per tots vosaltres -que grans ens hem fet tots plegats- la primera interpretació en directe de Message in a bottle.

Tardes de te i galetes

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Sun, 27 Sep 2009 19:59:00 +0000

La llum, la fresca del matí, la pressa per arribar dels vespres i l'activitat humana normalitzada sembla fer caure les fulles als arbres. Ells es despullen i deixen una catifa de bellesa incomparable. Els humans també canviem de color però ens afanem a cobrir la púdica nuesa que lluïm a l'estiu d'escorça tèxtil.

L'escenari per les tardes de te i galetes és il·luminat adequadament. Els colors tardorals d'unes galetes florentines i un te de vainilla l'atrezzo ideal.

Galetes Florentines

Ingredients,

40 g d'ametlles filetejades

40 g d'avellanes filetejades

40 g de festucs picats

125 g de mantega

2 cullerades de glucosa

150 g de sucre llustre tamisat

30 g de barreja de taronja i llimona confitada

Xocolata, per decorar les galetes

Preparació,

Torrar al forn els fruits secs, a 170 graus durant uns 10-15 minuts, fins que es daurin. En un cassó desfer la mantega tallada a daus juntament amb la glucosa sense deixar de remoure, un cop ben amalgamat afegir-hi el sucre llustre tamisat, els fruits secs i els cítrics confitats. Deixar refredar la mescla, formar boletes ben petites amb la massa i fornejar-les en una safata de forn amb un paper sulfuritzat, si es vol, posar les boletes dins de motlles antiadherents per donar-les una millor forma (cal posar poca massa, son més bones si son galetes primes). Fornejar-les durant uns 20 minuts a 170 graus. Deixar-les refredar al damunt d'una reixeta, si es vol, un cop fredes es pot desfer xocolata negra i banyar-les o decorar-les.

Bento

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Tue, 22 Sep 2009 07:57:00 +0000

Una de les costums que ha revifat la crisi al nostre país és la carmanyola. Cada vegada és més habitual que en els llocs de feina hi hagi un espai amb una taula, una nevera i un microones on els treballadors puguin menjar el dinar que s'han portat des de casa. Aprofitant l'esdeveniment mensual del bloc Hecho en mi cocina amb la proposta de la Núria, aquesta vegada amb el tema cuina asiàtica, hem aprofitat per endinsar-nos en la versió japonesa de la carmanyola: el bento. Com és habitual al Japó, l'agermanament entre el refinament més exquisit i el gust pel detall amb un toc kitsch, es presenten en qualsevol manifestació cultural.

El bento seria doncs un paquet o caixa de menjar preparat per menjar fora de casa, composat per varies racions individuals d'aliments diferents, embolicat tot plegat en una tela anomenada furoshiki que fa d'estovalles. Constaria tradicionalment d'arròs, peix i verdures, seguint els canons de l'alimentació del país del sol ixent. Tradicionalment s'utilitzen unes caixes de fusta lacada, però nosaltres ens hem inclinat per les de polipropilè i pel que podria ser un bento per emportar a l'escola preparat amorosament per una mare japonesa, que ho te poca feina o unes mans molt ràpides.

めしあがれ！(Bon profit!)

1. Broquetes de sashimi de lluçet amb fulla d'espinacs

Netejar bé el lluçet de pell i espines, fer-ne dues supremes, tallar-les per la meitat.Punxar les mitges supremes juntament amb una fulla d'espinacs en una broqueta.

2. Rotllet vegetal

Necessitem unes hòsties de pasta d'arròs, una truita a la francesa ben fina (com si fos un crepe), pastanagues i mongeta tendra baby. Pelar i tallar a tiretes fines la pastanaga i coure-les al vapor al dente. En la mateixa aigua coure les mongetes per aconseguir la mateixa textura. Reservar les verdures. Posar a remullar els fulls de paper d'arròs fins que s'estovin, assecar-los, al damunt posar-hi la truita, i les verdures. Fer-ne un caneló i tallar-ne rodanxes a la mida del bento.

3. Crudités

Tallar uns quants tomàquets cicerols i barrejar unes panotxes petites i confitades en vinagre.

4. Rams de Soja

Brins de soja lligats amb una branca de porradell.

5. Arròs fantasia a la japonesa

Hem trobat unes bossetes d'arròs de la marca Blue Dragon i els hem cuit tal i com indicava la capsa. Recordar que cal afegir el vinagre d'arròs de sushi i deixar refredar. Un cop fred, i com que és un arròs molt glutinós permet fer-ne una massa compacte. Hem agafat un motlle de galetes en forma de rostre i l'hem decorat amb una pastanaga i alga nori.

6. Amanida de tardor

Netejar un grapat de bolets, nosaltres hem triat un grapat de camagrocs, escaldar-los i deixar-los temperar. Un cop freds, barrejar-los amb ruca i uns cicerols tallats menuts.

7. Gelatina de gerds

Aquest cop, gelatina Royal, la de tota la vida i l'hem decorat amb unes figures de massapà.

8. Galetes

Unes quantes galetes, les nostres unes teules d'ametlla, per acabar l'àpat d'una manera ben dolça.

Per amanir, salsa de soja amb Wasabi

La Molleta: l'espectacle del menjar i beure

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Sun, 20 Sep 2009 11:10:00 +0000

El final de l'estiu li ha donat una empenta al país. Desperts després d'un llarg període letàrgic, tot sembla en transformació, en dinàmica positiva; a la recerca del canvi. Mollet no n'és aliè i a partir del dilluns 21 de setembre de 2009 deixa de ser un lloc de pas per ser un destí. El coratge i tenacitat de l'Anna i en David han regalat a la nostra ciutat, reconeguda i desconeguda alhora, un indret original, acollidor, càlid i sorprenent com els seus impulsors: La Molleta.

Una vegada dins, te n'adonés que han estat capaços d'integrar la comoditat d'un bistro del Quartier Latin per fer un mos, amb l'encant canalla d'un cabaret on confessar desitjos a cau d'orella i amb els racons tranquils d'un cafè berlinès per fruir del maridatge d'una porció de pastís de poma i un te.

Ahir va ser la inauguració i hi van peregrinar tots els amants del bon gust i les coses bones amb l'elegància i distinció que anar a La Molleta exigeix. En conseqüència, tots els lectors d'aquest bloc, als quals us sobra glamour i refinament, no us podeu perdre l'experiència i us animem a gaudir de l'espectacle del menjar i beure.

La carta del restaurant està en construcció, però a partir de dilluns ja podreu degustar els seus saborosos esmorzars mentre llegiu el diari, assaborir un cafè de qualitat en animada tertúlia i asseure-us en un dels seus confortables racons a qualsevol hora a escriure la millor de les novel·les, conspirar per la utopia o prometre-us amor etern acompanyats de l'escuma cremosa d'una cervesa artesana. De moment, beure i viure, ben aviat; menjar.

La Molleta

Plaça Major, 6, local 5

08100 Mollet del Vallès

Una finestra al mar

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Fri, 18 Sep 2009 18:49:00 +0000

Quan deixes a un costat la badia de Roses res pronostica el que trobaràs. T'enfiles per una carretera que s'entortolliga a la península del cap de Creus com una serp arrossegant-se pel camp de batalla que ha deixat el mític combat entre la Mediterrània i el Pirineu. A dreta i esquerra bancals de pedra seca dibuixen isòbares sobre muntanyes de pedra erma. Al final, el premi, una acollidora badia i un poble de color blanc. Els teus ulls diuen que ets molt lluny. La teva ànima que ha arribat on sempre ha volgut estar.

Passejar-nos per Cadaqués uns dies, ha posat el parèntesi adequat per que els vermells tornem amb les veles inflades per la tramuntana i disposats a conquerir el regne dels sabors i les textures, plens d'idees.

Dimecres, uns glops de vi blanc i unes croquetes de tonyina posaven la catifa d'autoritats a les mandonguilles amb sípia de Ca la Paquita, alhora, contemplant relaxats el blau d'El Port de la Selva. En la dolça espera, poc ens esperàvem la sorpresa que trobaríem en arribar a Mollet.

Gràcies als vostres vots som finalistes dels Premis Blocs Catalunya del any 2009 i us fem la més afectuosa reverència per la vostra ajuda.

Se'ns acaben els adjectius per destacar la vostra paciència, generositat i fidelitat envers aquest parell de vermells enamorats del mar. Amics: moltes gràcies. Per tots vosaltres aquesta cançó.

Us volem mostrar, els altres 9 finalistes dins la categoria de blocs personals, són aquests:

Cronovies

Graellsbloc

In varietate concordia

Des de la terra del paper

Des d'on neixen tots els somnis

El més gran espectacle del món

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Sun, 13 Sep 2009 16:51:00 +0000

Hi ha un bon nombre d'activitats culturals que amb l'arribada de les noves tecnologies semblaven condemnades a l'oblit, el teatre, la ràdio i els llibres en format paper han passat per intents de jubilació però, tot i la seva edat, continuen en una forma envejable.

Avui volem homenatjar a un d'aquests immortals, el més inocent i espectacular: Senyores i senyors, nens i nenes, per tots vosaltres, el més gran espectacle del món: EL CIRC!

Ingredients,

2 masses Genovesa

Almívar per xopar bé les dues masses

Lemon curd per untar i farcir les dues masses

pel Lemon curd,

80 g de suc de llimona

ratlladura de mitja llimona

125 g de sucre

4 rovells d'ou

60 g de mantega

Fondant

Pel fondant,

Núvols de color blanc, els de confiteria

sucre llustre (aproximadament el doble del pes en núvols)

1 cullerada d'aigua

1 culleradeta de mantega

colorants alimentaris en pasta

Preparació,

El dia abans preparar les dues masses genoveses i l'almívar, aquí teniu la preparació. Fer també el Lemon curd de la següent manera: batre els rovells d'ou en un bol juntament amb el suc de llimona i el sucre, posar-les a foc mig i remenar de 5 a 10 minuts amb l'espàtula de plàstic, per saber si té el punt passar el dit per damunt l'espàtula i ha de deixar una marca visible. Retirar la crema del foc i incorporar la ratlladura de llimona i la mantega tallada a daus. Deixar-la refredar en un altre recipient (s'anirà espessint a mida que es refreda).

Pel fondant. Cal pesar els núvols i dels pes que se n'obtingui cal fer el doble de sucre llustre. Posar els núvols en un bol (apte pel microones), l'aigua i la mantega. Fondre els núvols en el microones uns 10 segons (compte, que el sucre crema). Un cop foses amb una cullera de fusta remoure fins que quedin ben desfetes. Afegir més o menys la meitat del sucre, i remoure, anar afegint el sucre a mida que es vagi necessitant fins aconseguir una massa fina, elàstica i uniforme (si s'enganxa a les mans es pot utilitzar una mica de mantega. Un cop feta la massa embolicar-la amb paper film i guardar-la a la nevera fins el moment que es vol utilitzar. La massa es pot tenyir amb colorants alimentaris, els millors són els de pasta.

Per fer aquest pastís, nosaltres vam tallar cada massa genovesa en dues meitats, les vam xopar bé amb l'almívar i untàrem amb lemond curd cada meitat i l'exterior de pastís. El fondant el vam tenyir dels colors necessaris i amassar, talment com si fos plastilina.

Set de Casals

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Mon, 07 Sep 2009 09:47:00 +0000

Compartir experiències és el que dona sentit a un blog i és, a més a més, el que produeix més satisfaccions a qui l'edita. Quan tens l'oportunitat de conjugar aquest verb amb col·legues blocaires les sensacions agradables s'intensifiquen ja que utilitzem el mateix codi per interpretar el moment. Si a més a més la rebuda és com la que ens van regalar la família Rovira el cúmul d'aspectes positius et llença cap a l'èxit.

De la nostra estada a Els Casals i del seu concepte únic ja en vam fer crònica en el seu dia. En aquest post volem limitar-nos a donar fe del que ja han narrat, tant bé, la Mar i en Starbase i que, ben aviat, acabaran de matissar i afinar el Roger, el Manel, la Sara Maria i el Martí quan acabi el seu stage formatiu.

Només volem donar les gràcies a en Lluís per la visita sense presses a la Casa Malla i per la llonganissa amb la que ens va obsequiar. A l'Oriol i a tot el seu equip pel dinar inoblidable que ens van cuinar i a en David per les seves atencions a la sala i les recomanacions dels vins. Sobretot la del negre de l'altra banda del Pirineu que ens ha quedat gravat a la memòria gustativa als que el vam tastar, però, ai las! tots n'hem oblidat el nom.

Per últim, com la Mar, nosaltres tampoc podem imaginar millor companyia per compartir l'experiència de dissabte.

Ara, música i imatges per un dia que no oblidarem. Apagueu la vostra set de Casals amb la vivència dels set (magnífics).

For those about to cook, we salute you

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Fri, 04 Sep 2009 19:55:00 +0000

Cent mil son molta gent. Tanta gent com mataronins gaudeixen de la seva ciutat, com aficionats al Nou Camp en un Barça-Madrid o com déus han estat adorats en aquest planeta.

Potser pels números que es belluguen a Internet, cent mil visites són irrisòries però per aquests cuiners vermells, que transmeten les seves dèries, descobriments, experiments i il·lusions en això del menjar, beure i viure és un nombre, com diria el mestre Adrià, màgic.

Estem totalment estupefactes per haver arribat a aquesta xifra. D’optimistes en som un munt a ca’ls vermells però, quan al febrer del 2008 vam obrir La Cuina Vermella, ni en somnis esperàvem aconseguir aquesta resposta. Volem dedicar-vos a tots vosaltres aquesta entrada i regalar-vos aquest “temazo” que, ves per on, s’anomena “Estupefacte”. La tria voldria explicar-la el que habitualment redacta els posts.

Per una banda si sabéssim tocar música, avui, plens d’energia i entusiasme, triaríem tocar-vos aquesta peça. Per l’altre, el vespre d’aquest concert inoblidable a Donington Park, l’agost de 1991 hi havia cent mil espectadors. A més a més, el text és com la caixa rítmica d’un bloc i com que per més inri soc calb i el que remena i renta cassoles: at drums: Kike! La guitarra solista la tocaria la Txell, per què és la virtuosa, la que va amunt i avall visitant blocs sense descans, l’artífex de les fotos i del seu estilisme, la que te la inquietud de que aquesta finestra sigui bonica, original, sense cap interlineat ni espai innecessari, per tots aquests pastissos increïbles que fa en els que merament li faig de comparsa i de tastador i per que, amics, m’és l’ànima d’aquesta finestra al món. La reconeixereu, va disfressada de col·legial anglès, com no de color vermell.

Ah si! la música triada no és apta per cardíacs i us farà saltar de la cadira. No prengueu mal.

Gràcies a tots, sou fantàstics i cadascun únic i especial per nosaltres. La vostra estimació és tant potent que, ara fa una estona, aplanant la massa de la pizza del divendres aquesta s'ha materialitzat. I és que sou màgics...

Per acabar, un dia com avui, tant especial per nosaltres, hem decidit vestir-nos de gala amb el nou logotip de La cuina vermella que ha dissenyat el nostre amic Xavier Clavijo, el més gran, entre els grans. Gràcies Xavi.

Esperem que us agradi tan com a nosaltres!

Make cupcakes not war

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Thu, 03 Sep 2009 08:41:00 +0000

Els que com nosaltres remeneu per la galàxia gastroblocaire us haureu meravellat amb aquestes miniatures pastisseres, a vegades un tant barroques, que ens mostren els blocs anglosaxons. Teníem ganes de fer-ne però les combinacions a base de pasta de "núvols", glasses ensucrades fins al límit i colorants inversemblants ens tenien una mica a l'expectativa.

Per fi va aparèixer aquesta combinació. Creativa però sense estridències, dolça però amb la personalitat del coco i l'acidesa del gerd. Doncs res aquí la teniu per paladars i ulls exigents. Que us aprofiti!

Ingredients,

125 g de mantega

200 g de sucre

3 ous lleugerament batuts

75 g de farina

40 g de farina de força

75 ml de crema agre (afegir als 74 ml de nata + 1 rajolí de llimona)

45 g de coco ratllat

150 g de gerds

i per la glaça,

30 g de mantega

80 g de crema de formatge

250 g de sucre llustre

Preparació,

Preescalfar el forn a 180 graus. Batre la mantega (prèviament en textura pomada) i el sucre en un bol fins qu la mescla quedi lleugerament esponjosa, afegir els tres ous lleugerament batuts, seguidament les dues farines tamisades i el coco ratllat. Un cop ben barrejat s'afegeix la crema agre i els gerds (guardar-ne uns quants per decorar), mesclar a mà amb suavitat. Introduïr la massa dins dels motllos de paper (tres quarts de la seva capacitat) i enfornar-los a 180 graus durant uns 40 minuts. Mentre es deixen refredar al damunt d'una reixeta preparem la glaça. En un bol hi posar la mantega estovada, és a dir, textura pomada, s'hi barreja bé la crema de formatge, quan estigui ben amalgamat es va afegint a poc a poc el sucre llustre. Un cop freds els cupcakes, estenem la glaça de crema pel damunt, hi espolvorem el coco fresc laminat i els gerds.

...

Per concloure aquesta entrada volem dedicar l'espai musical a algú molt especial pels vermells. La dolça Gemma, la més treballadora dels blocaires, sempre pendent de buscar-nos activitats i de crear xarxa entre tots nosaltres. Quan vam obrir el nostre bloc encara recordem la il·lusió que ens va fer la seva visita i la qual continuem esperant post darrera post. Aquest mes els seu bloc de pastisseria fa tres anys i esperem poder continuar fent un oooooh! ben gros cada vegada que ens adrecem a la cuina de casa. Només per tu, amb una abraçada del vermells, "Angel" d'en Jack Johnson.

Bescuit de pastanaga

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Fri, 28 Aug 2009 13:55:00 +0000

El color de la pastanaga és el d'aquesta estació de l'any on el foc, el sol brillant, la festa i el plaer son els quatre puntals de la vida durant la canícula. De fet, si la nostra cuina no hagués estat vermella possiblement hagués estat taronja i el nostre bloc es diria hores d'ara "La taronja gastronòmica" (potser "la pastanaga gastronòmica" quedaria una mica de bloc d'adults).

Segurament aquest color, per estar molt aprop cromàticament del de la nostra ensenya ens agrada molt a ca nostra. Els experts en els efectes que produeixen la visió de determinats colors en la nostra psique asseguren que l'exposició a aquest produeix la sensació de major aport d'oxigen al cervell, desencadenant un efecte vigoritzant i d'estimulació de l'activitat mental.

A nosaltres de fet, el que ens fa pena, és que a la pobra pastanaga se li digui que és de color taronja, carbassa o molt pitjor: color butà. Sort que els científics li han conferit protagonisme anomenant carotè al hidrocarbur que confereix aquest característic color als vegetals d'aquest to cromàtic.

En fi, que per si ho us en havíeu adonat: la protagonista d'aquest post és la pastanaga. Ideal per si us voleu posar ben morens ja que els efectes del carotè us ajudaran a aconseguir-ho.

Ingredients,

180 g de farina

4 g de llevat

4 g de bicarbonat

4 g de canyella en pols

4 g de mescla de 4 espècies (clau, nou moscada, gingebre, canyella)

4 g de sal

3 ous

210 g de sucre

140 g d'oli de girasol

60 g de compota de poma (nosaltres la vam comprar, no la vam fer)

225 g de pastanagues ratllades

50 g de nous a bocins

45 g de panses

Preparació,

En un recipient, barrejar la farina amb el bicarbonat, el llevat, les espècies i la sal. Fer-ne un bolcà dins del bol. En un altre recipient, batre els ous per trencar els rovells, afegir el sucre i batre més fins a obtenir una consistència cremosa. Afegir-hi l'oli, amb un rajolinet com si féssim una maionesa. Afegir la compota de poma (si la voleu fer vosaltres, us deixem la recepta de la Margarida). Abocar la mescla líquida en el forat del volcà de la farina. Barrejar amb l'ajuda d'una espàtula, afegir la pastanaga, les nous i les panses. Seguir treballant la massa fins que quedi homogènia.

Greixar el motlle i abocar la massa dins. Fornejar durant uns 55-60 minuts a 180 graus (recordeu d'encendre el forn abans).

Feu-nos cas: el bescuit es absolutament deliciós. Us ajudarem a fruir-lo encara més. Aixequeu-vos d'hora que llavors encara no fa calor, asseguts davant un bon cafè i una llesca del bescuit. Quan el sol comenci a treure el nas, pitgeu el play i fruïu.

Amics: plaers baix cost!

Figues per tancar la confitura de conco

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Tue, 25 Aug 2009 11:01:00 +0000

La globalització converteix comprar productes de temporada en una carrera d'obstacles. De figues ara n'hi ha tot l'any embarcades des d'Amèrica i el veure-les a les parades de fruites i verdures no indica necessàriament que l'estiu està en el seu darrer terç. Sempre et queda preguntar si son o no del país a l'Angela, la nostra simpàtica proveïdora de fruites.

El darrer convidat a la nostra conserva dolça i embriagadora per l'hivern es la figa, el fruit del arbre més presumit i solitari. Quan omple el racó d'un jardí, dona abric al marge d'un camp de conreu o una protectora ombra al costat d'una era, la seva sinuosa capçada t'acull i omple de bellesa el més anodí racó.

les maduixes, els nespres, les cireres, les peres de Sant Joan, els préssecs de vinya i les figues.

A més a més, sota d'una figuera aquests somiadors vermells van comprometre amor i complicitat acompanyats per aquets versos d'en Vinicius de Moraes.

BigVermell de peix blanc i gambes amb crema d'albergínies, iogurt a l'aroma de menta

lacuinavermella@gmail.com (La cuina vermella) — Fri, 21 Aug 2009 13:32:00 +0000

No hi ha activitat alimentària més perseguida que l'anomenat "fast food". Per aquest motiu el post d'avui aixecarà polèmica. L'arribada d'aquest tipus d'establiments a casa nostra va significar la importació de una de les icones del mode de vida nord-americà i d'aquí segurament el seu èxit. Si no en fas un excés, tot te el seu moment en això de satisfer a les capricioses papil·les gustatives que, tot sovint, s'estimulen per impulsos irracionals i incomprensibles. Les dels vermells, dos o tres vegades l'any, ens xiuxiuegen a l'orella: hey honey: take a walk on the wild side...

Alleujats per la confessió i com a penitència, la recepta d'avui és la versió saludable del nostre pecat golafre.

Aquesta meravellosa recepta l'hem trobat en el bloc de la Su, que prèviament ella la va veure en el bloc de Rosa, aquí teniu la recepta.

Pa d'hamburguesa

Ingredients,

300 ml de llet semidesnatada

1 ou

30 ml d'oli de girasol

1 culleradeta de sal

550 de farina de força

1 sobre de llevat sec

1 pols petit de sucre

llavors de sèsam, rosella, comí, etc.

Prepració,

En un bol batre la llet, l'ou, l'oli i la sal. En un altre fer un volcà amb la farina, el llevat i el sucre. En el centre del volcà abocar-hi la mescla líquida, barrejar-ho bé, i amassar-ho bé damunt del marbre. Fer una bola, posar-la dins un bol, tapar-la i deixar-la llevar fins que dobli el volum, mínim 1 hora. Passat el temps, tornar a amassar el pastó per treure l'aire. Formar 8 panets, però aixafar-los bé per a que surtin planets. Deixar-los llevar fins que doblin de volum, mínim una hora. Preescalfar el forn a 220 graus, calor dalt i baix. Ruixar els panets amb aigua i enganxar-hi les llavors al damunt. Abans d'introduïr els panets dins els forn, ruixar-lo amb aigua per a que s'humitegi. Coure els panets durant 10-15 minuts.

Hamburgueses de peix (o mandonguilles)

Ingredients,

500 g de peix blanc

100 g de gambetes pelades

2 llesques de pa de motllo

llet

julivert

farina

oli, sal i pebre

Preparació,

Netejar el peix de pell i espines, trinxeu-lo ben menut amb un robot de cuina. Tallar les gambetes a rondanxes petites (no picar-les amb el robot). Treure la crosta del pa de motllo i remullar la molla amb una mica de llet, ha de quedar humit, no banyat.

En un bol barrejar el peix, les gambes, un pessic de sal i pebre, el pa i unes quantes fulles de julivert picat fins aconseguir una mescla homogènia. Donar forma d'hamburguesa i passar-la per la planxa amb una mica d'oli fins que quedi ben cuita. Si voleu fer-ne mandonguilles, fer boletes i passar-les per farina i daurar-les en una paella amb oli ben escalfat.

Recepta de la Mireia Carbó

Crema d'albergínies i iogurt amb aroma de menta

Ingredients,

1 albergínia grossa

1 iougurt grec

3 fulles de menta fresca

1 rajolí de suc de llimona

Sal i pebre

Preparació,

Escalivar l'albergínia, treure-li la pell i extraure la polpa. En el got de la batedor triturar la polpa de l'albergínia amb el iogurt, les fulles de menta, un rajolí de suc de llimona i un pessic de sal i pebre. Reservar a la nevera.

Recepta de la Mireia Carbó

I mentre feu un cop d'ull al collage d'imatges de la Festa major de Mollet que ha fet la fotògrafa vermella escolteu que ens canten, suau i dolçament, les nostres perverses papil·les.