La cuina vermella

decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més): de vermuts vermells i generosos, bars i fologüers

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Mon, 30 Jul 2012 07:32:00 +0000

Un plaer compartir migdia de diumenge amb tu i en Manel, una bona manera de tancar una setmana! Se us estima.

Tres setmanes!

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Sat, 06 Feb 2010 18:08:00 +0000

Ja fa tres setmanes des de que començàrem la dieta i ara tot és més fàcil. L'organisme s'acostuma a ingerir menys aliments i, psicologicament, et trobes més preparat per triar d'entre poques possibilitats i suculències aptes dins d'un projecte alimentari acalòric.

Durant la feixuga primera setmana de règim ens vam trobar amb un important repte: la master class de l'amic David Lienas. Ell ens va estimular els sucs gàstrics, quan encara ens trobàvem en plena doma del metabolisme. Tot i el patiment que sofrirem ens va presentar una preparació japonesa, que enganxava molt bé dins el nostre combat dietètic, un tataki de tonyina.

Els resultats són exquisits, sobretot perquè comptàrem amb una tonyina d'una qualitat excelsa, subministrada per la nostra bona amiga Dolors del bloc El millor peix. Amb la tècnica japonesa de cocció aplicada, que sembla influida pel pacifisme i la tranquilitat de la filosofia zen, els sabors queden sublimats i elevats a una santa i sana categoria. Aquest tataki de tonyina va representar una ingesta festiva dins de la nostra alimentació, ara per ara, un tant anodina.

Tataki de tonyina

Ingredients,

600 g de tonyina vermella

200 g de vinagre d'arròs

100 g de salsa de soja

15 g de gingebre pelat i picat

30 g de porro (únicament la part blanca)

1 cullerada d'oli de sèsam

sal maldon

uns enciams variats

Preparació,

Demaneu a la peixateria que us eliminin la pell de la tonyina i que us la tallin a trossos rectangles regulars, que no tinguin nervis. Per preparar la marinada, cal barrejar la salsa de soja amb el vinagre i el gingebre. Afegir el porro pelat i picat ben fi. Reservar. Escalfar la paella a foc ben viu. Arrebosseu la tonyina amb oli de sèsam i daureu-la ràpidament a la paella, únicament s'han de cuinar els dos primers mil·límetres de cada cara de la tonyina, el centre ha de quedar cru.

Retirar el peix de la paella i posar-lo a marinar dins del frigorífic durant 24 hores. Passat aquest temps, escorrer la tonyina i tallar-la a un 4 mil·límetres de gruix. Amaniu el tataki amb una mica de sal maldon. Acompanyar la tonyina amb uns enciamets variats que podem condimentar amb la marinada.

Suposem que haureu detectat la nostra absència manifesta en les rutes de navegació gastronòmica. Un munt de circumstàncies no ens permeten fruir de la feina que feu. Esperem que ben aviat tornarem a ser els intrèpids i incansables navegants d'abans. Us enyorem! A continuació; esquena recta, respiració suau, relaxació: la tranquil·litat us espera...

Glòria i les conseqüències

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Mon, 01 Feb 2010 20:31:00 +0000

Que regentar un bloc gastronòmic i fer règim són una contradicció, no se li escapa a ningú. Armats d'una sòlida convicció de no transgredir, vam decidir que la devoció d'aquest bloc per la pastisseria no possés en perill els nostres compromisos dietètics.

Quan veiérem créixer al forn aquestes delícies demoníaques, la nostra fèrria voluntat, tot i el terrabastall de traïdora insalivació, es va mantenir íntegre.

El mal va ser escapçar-ne un per immortalitzar-lo en una imatge. Descobrir el seu cor de temptadora melmelada produí el pecat. El plaer, indescriptible. La penitència; un sopar a base de pinya d'Indonèsia enllaunada.

Tornem a estar en la brega i més savis que abans. Nogensmenys; s'aprèn més dels fracassos que dels èxits...o no.

Mini cake de xocolata amb cor de taronja

Ingredients per la massa de xocolata,

270 g de farina de blat

10 g d'impulsor

60 g de rovells d'ou

130 g de clara d'ou

130 g de mantega pomada

130 g de sucre glass

100 g de llet

25 g de cacau en pols

un pessic de sal

60 g de xocolata al 60 % de cacau

20 g d'ametlla picada

Ingredients per la melmelada,

1 taronja grossa

100 de sucre

2 fulles de gelatina

Preparació,

Rentar la taronja i tallar-la en quatre trossos. En una petita olla fer-hi bullir aigua i afegir els quarts de taronja, feu-la bullir durant mitja hora. Un cop fora de l'aigua deixar-les refredar. Un cop fredes triturar la taronja amb el túrmix. En una cassola escalfar aquest triturat de taronja, afegir el sucre i fer-ho bullir durant 2 minuts, sense parar de remenar. Fora del foc afegir la gelatina prèviament hidrata i remenar bé fins que quedi ben desfeta. Reservar.

Fondre al bany maria la xocolata.

Batre la mantega en pomada junt amb el sucre glass (tamisat), incorporar a poc a poc els rovells de l'ou, desprès la farina amb el llevat i el cacau en pols (tot tamisat), a poc a poc afegir-hi la llet i ràpidament incorporar la xocolata fosa i remenar molt bé per a que s'estengui per tota la massa. Muntar les clares d'ou a punt de neu, i incorporar-les amorosament amb l'espàtula.

Preescalfar el forn a 200 graus.

Cal utilitzar una muffinera (d'aquelles de metall),enmantegar-la i tallar tires d'uns 6 centímetres d'alt de paper de forn, per tal de posar-les al dins de cada forat i així evitar que es desbordi la massa. Amb una màniga pastissera, repartir una mica de massa de xocolata, al damunt i també amb la mànega repartir la melmelada, tancar cada pastís amb una mica més de massa de xocolata. Empolvorar amb ametlla mòlta o picada. Enfornar-los durant uns 25 minuts.

Absències

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Sun, 24 Jan 2010 21:19:00 +0000

Tard o d'hora, el mirall t'ensenya el que no vols veure. Et decideixes a pujar-te a la empolsinada bàscula i un nombre desconegut apareix entre els teus dos peus que encongeixen els dits al veure el teu espant.És el pitjor que li pot passar a un membre del nostre club. Afrontar-se amb pesos i mides, sense el premi d'un pastís. Els greixos i els glúcids en gasives proporcions. Les sal, les espècies I les herbes aromàtiques desbordades per la responsabilitat que els hi ve a sobre. Pensar en termes calòrics en comptes de gastronòmics. Els de la nostra confessió, hauríen de tenir un metabolisme a l'alçada de la nostra afició.

La setmana abans plena d'acomiadaments. La següent plena de fam i de frustració ja que, al reduïr les aportacions habituals d'aliments, al centre de comandament de les reserves de greixos del nostre organisme es posen en defcon 5. El cap d'operacions exclama: "Mollet, tenim un problema!" i comencen a acomular reserves i, per tant, els esforços de la primera setmana es resumeixen en un solitari quilo, resultat del sacrifici de planxa i verdures al vapor.

La segona setmana el cap d’operacions, amb ronxes a la seva camisa de màniga curta amb la butxaca del pit plena de bolígrafs, la corbata afluixada I amb bosses sota els ulls de les ulleres de pasta brutes comença a gastar les reserves de greix. Et trobes millor i ja hi ha mostres visibles del esforç titànic. Doncs així estem, el cap d’operacions s’ha suïcidat I I el diumenge ja ens podem regalar un acompanyament per l’entrecot, com a mínim, fotogènic. D’aquí amics la nostra absència a la xarxa producte de la més trista de les absències per aquest parell de gormands vermells.

I és que com deia Mark Twain: “La única manera de conservar la salut és menjar el que no vols, beure el que no t’agrada I fer el que preferiries no fer”.

Albergínia gratinada amb ibèric i tomàquets assecats

Ingredients per a 4 persones,

2 albergínies grosses

4 tomàquets madurs

Unes gotes d'oli d'oliva

8 llesques d'ibèric

8 o 10 llesques de formatge (tipus sandwich)

herbes de provença

orenga

una mica de fructosa (qui vulgui sucre)

sal i pebre

Preparació,

Escaldar els tomàquets uns segons, refredar-los, treure la pell, tallar-los a llàgrimes, treure les llavors i posar-los al damunt d'una safata per anar al forn. Amanir-los amb un pols de fructosa, sal, pebre, orenga i una gota d'oli. Enfornar-los un parell d'hores ben bones, a 100 graus. Un cop fets i dessecats, treure'ls del forn i reservar.

Tallar les albergínies longitudinalment en rodanxes d'1 centímetre d'espessor. Deixar-les que perdin l'aigua durant 30 minuts salant-les per ambdós cantons. Un cop passat el temps. Untar amb un pinzell una paella (molt poc oli, només pintar), salpebrar les albergínies i fer-les una mica. Reservar. Passar l'ibèric, uns segons per la paella. Reservar.

Damunt d'una safata de forn, col·locar les làmines d'albergínia, al damunt el pernil, al damunt les llàgrimes de tomàquet dessecades, completar amb el formatge. Empolvorar amb les herbes provençals. Enfornar entre 10 i 15 minuts a 200 graus. Servir calent.

Ens haureu de disculpar, també, aquests dies no podrem comentar tant com fins ara, tenim uns dies de molta feina i no podem arribar a tots els vostres meravellosos blocs que teniu i compartiu amb nosaltres.

El primer

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Thu, 14 Jan 2010 21:35:00 +0000

El primer, és el pitjor tractat, l'ovella negra, el menystingut. Al seu germà del migdia se'l vesteix amb robes fines, se'l mima amb tot tipus d'accessoris i atuells. Se li regala una introducció, dos actes, apoteosi i tertúlia per valorar-lo davant d'una tasseta i vidre fi. Fins i tot amb una becaina per a que el subconscient també en pugui fer gaudi. El darrer, emparat pel misteri de la foscor, si s'escau amb llum d'espelmes, es celebra també amb vestits de lli i cotó, escenaris rodons i amb la musicalitat de cristall i líquids, presagi de lúbriques trobades pell amb pell i secrets xiuxiuejats.

Els dos darrers són objectiu de tota mena de lloances. Oficiats per sacerdots de jaqueta amb dues files de botons i nets davantals. El primer àpat del dia, tímid i íntim, confinat a les llars quan surt el sol, o acompanyat de ferum a fregit, màquines escurabutxaques i pressa.

A la llar vermella el primer és l'inici de tot, el combustible de la vida, cada mos la recompensa d'aixecar-se. Acompanya les primeres complicitats del dia. Asseguts davant la finestra comença el nostre dia.
Poc a poc, el suc de taronja,

l'olor de cafè, la tetera vermella,

el pa cruixent, els tomàquets del ramell, l'oli de les Garrigues i el pernil ibèric ens auguren que tot anirà bé.

Pa per entrepans, mètode del llibre, Pan d'en Xavier Barriga

Ingredients per a 8 panets,
500 g de farina de força
10 g de sal
300 ml d'aigua
5 g de llevat fresc

Preparació,
En un bol posa la farina i la sal, comença a afegir l'aigua lentament i a remoure la barreja amb la mà, a poc a poc l'aigua anirà desapareixent i la farina es transformarà en una espècia de fang sec i desgranat, cal anar afegint l'aigua conforme la mescla es vagi assecant, fins incorporar tota l'aigua de la recepta. Segueix removent fins que hagi absorvit tota l'aigua. Descansa la massa uns cinc minuts. Passat el temps, i amb l'ajuda d'una rasqueta posa la massa damunt del marbre una mica enfarinat, cal treballar-la enèrgicament fins que la massa es vagi desenganxant. Quan es comenci a trencar, cal deixar-la descansar durant uns 10 minuts tapada amb un drap humit. Passat el temps cal retornar a l'amassat. Repetir aquesta operació (amassat i descans) unes 5 vegades.

Quan la massa adquireixi un aspecte llis, posar el llevat esmicolat amb una mica d'aigua al centre de la massa, seguir amassant fins que el llevat estigui totalment dissolt i quedi la pasta llisa de nou i es desenganxi perfectament de la taula de treball. Deixar reposar la massa tapat amb el drap humit durant 30 minuts en un bol amb una mica de farina a la base.

Amb la rasqueta de plàstic, dividir la massa en 7 porcions de 120 g. Deixar-les reposar tapades amb el drap humit durant 15 minuts més. Passat el temps formar barretes (aplanar la massa i deixar-la rectangular, doblega la part superior del rectangle cap el centre i pressiona per segellar la massa, desprès fes el mateix amb la part inferior del rectangle. Doblega la peça per la meitat, a lo llarg i apreta amb la mà els extrems per segellar-los, durant la fermentació, la unió ha de quedar a sota, per aconseguir allargar la barreta, fes rodar la peça pressionant una mica amb les mans.

Un cop fetes, posa les peces al damunt d'una tela (si pot ser de lli) i tapa-les amb el drap humit, cal que fermentin uns 90 minuts. Encendre el forn a màxima temperatura.

Passats els 90 minuts, les barretes hauran doblat de volum. Posar els pans damunt la safata de forn i fer un tall longitudinal amb un cúter, una Gilet... el que tingueu. Posar farina en un colador, i enfarinar una mica les barretes. Enfornar-les i baixar la temperatura a 200 graus. Cal coure les barretes mínim 15 minuts, però heu de veure que quedi la crosta ben torradeta.

Ah, per cert que tingeu un...

"El millor de les coses bones és que poden repetir-se"

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Sun, 10 Jan 2010 20:06:00 +0000

Com passa habitualment al nostre país, els registres paisatgístics es troben arxivats un al costat de l'altre. Desplaçaments relativament curts, et traslladen a realitats completament diferents. Pregunteu-li sinó als homes del temps, que treballen dins la nostra realitat geogràfica, com de difícil és la seva feina endevinatòria. Si no en quedeu convençuts d'aquesta realitat, mireu-vos el difícil que és la unitat i el consens en aquesta petita part del món, com si l'empremta d'un paisatge heterogeni es calqués al pensament col·lectiu.

Dissabte, des de la tèbia plana del Vallès, arribàrem a un Castellterçol gèlid i enfarinat de neu, on només hi faltaven en Lluquet, en Rovelló i en Satanàs en les seves aventures nadalenques, convocats per la crida del bon amic Manel, el generós, i per la fam d'aprendre i saber d'una trentena llarga dels membres de la companyia blocaire gastronòmica (per fi vam poder posar forma en carn i ossos a moltes amistats virtuals).

Per satisfer la curiositat golafre dels convocats, en Manel ens va preparar tres trobades amb productors de l'àmbit alimentari, que es concentren en aquesta vila vallesana a tocar del Moianes: El Grup Sosa, Conserves Coll i Elies Miró. Les tres iniciatives empresarials són ben diferents però agermanades per la dimensió, la qualitat, l'amor a la feina i al territori. A més a més, posen de manifest el perquè Catalunya està esdevenint una potencia mundial en l'àmbit del que fruïm els blocaires gastronòmics.

Pel matí i per fi a recer, la família Sosa i el seu equip ens van oferir un tast de l'alquímia tecnològica de sabors, olors i textures que practiquen i amb entusiasme, van posar els nostres sentits en marxa.

A continuació, els Coll, amb amabilitat i senzillesa, ens van transmetre com conserven el tresor del poble micòfag al qual pertanyem per a que en puguem fruir fora de temporada.

Desprès d'un opípar dinar a l'hostal de Castellterçol tota l'estimulació gàstrica acumulada es va veure satisfeta per uns plats a l'alçada i per la millor de les companyies que hom pot desitjar. Passada una agradable sobretaula, el mestre xocolater Elies Miró ens va fer una màster-class amb el capriciós producte que els déus asteques van regalar a la humanitat: la xocolata.

Per concloure la crònica d'un dia rodó i inoblidable li manllevem a l'arquebisbe sud-africà Tutu una frase: "El millor de les coses bones és que poden repetir-se".

A Ses Majestats els Reis de l'Orient

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Tue, 05 Jan 2010 09:24:00 +0000

Benvolguts Reis Mags,

Una nit més, carregats d'il·lusions i presents, anireu de casa en casa a lliurar alegria per a petits i grans. Aquest any us volem demanar uns quants presents pels nostres amics virtuals, que comparteixen amb nosaltres sabors, textures, idees i imaginació.

Com que sou, tres i màgics no us serà massa difícil aconseguir el que us demanem per ells:

1- Portar-lis molt de temps per dedicar a les seves bitàcoles gastronòmiques i per visitar les dels altres.

2- Deixeu-lis molta imaginació, creativitat i habilitat per cuinar saborosos plats.

3- Regaleu-lis llum i paciència per fotografiar les seves creacions.

4- Protegiu-los de plagiadors de blocs, de comentaristes mal educats, navegants poca-soltes i de missatges amb spam.

5- Emboliqueu-lis llibres de cuina, estris i màquines culinàries, segur que en faran un bon us.

Tots ells, com vosaltres, son generosos de mena i es mereixen aquests presents que us demanem per a ells. A més a més, tingueu en compte que són les cases on, de ben segur us hauran deixat les més exquisides menges i els beuratges més exclusius per afrontar la llarga nit que us espera.

Gràcies i fins l'any que ve!

La cuina vermella

Muffins de carbassa d'en Jamie Oliver

Hem fet un mix entre les receptes dels següents blocs: Cuina amb compte, Cuinant i Gastronomía & cía.

Ingredients,

200 g de carbassa (amb pell, sense llavors i crua)

2 ous

100 ml d'oli d'oliva

200 g de sucre morè

150 g de farina

Mig sobre de llevat

1 culleradeta ben formosa de canyella en pols

1 pessic de sal

unes nous a bocins

2 cullerades soperes de crême fraiche

unes gotetes de suc de llimona

2 cullerades de sucre llustre

les llavors d'una baina de vainilla

pell ratllada de mandarina

unes flors d'espígol

Preparació,

Tallar la carbassa a bocins i triturar-la (amb pell), un cop ben trinxada i feta puré, incorporar els ous, l'oli, el sucre, la farina, el llevat, la canyella, la sal i les nous a bocins. Un cop ben incorporat. Omplir les càpsules de muffins i enfornar a 180 graus durant uns 20 minuts

Fer el frosting és molt fàcil: barrejar bé tots els ingredients (menys la pell de mandarina i les flors d'espígol que son per decorar).

Si non è vero è ben trobatto

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Thu, 31 Dec 2009 18:17:00 +0000

Els espaguetis carbonara és una de les receptes més populars, deliciosa i alhora maltractada de la gastronomia italiana. Es diu que el seu origen el trobem a la postguerra. Sembla ser que la intendència de les tropes nord americanes va assegurar-se que l'esmorzar a base d'ous i 'bacon' no faltés als seus soldats. La població va incorporar aquests productes a una recepta de pasta, com diuen els italians si non è vero è ben trobatto.

El maltracte prové de que molta gent substitueix la salsa amb el formatge i l'aigua de cocció per crema de llet. No us deixeu enganyar per aquest sacrilegi gastronòmic.

Ingredients,

350 g d'espaguetis

4 carxofes tendres i petites

120 g cansalada viada

1 ou sencer i 3 rovells

80 g de parmesà

5 cl d'oli d'oliva

1 gra d'all
sal i pebre

Preparació,
Netejar les carxofes, tallar-les a quarts, deixant només les parts més tendres. Un cop netes submergir-les un parell de minuts en aigua amb unes gotes de suc de llimona per evitar que es tornin negres. Posar les carxofes a foc mig amb dues cullerades d'oli, l'all i el julivert. Humitejar amb el vi blanc, deixar que s'evapori i salpebrar. Cal que siguin cruixents. Bullir la pasta al dente amb molta aigua bullent i sal (guardar aigua de cocció). Daurar la cansalada viada i reservar calenta. En un bol mesclar els ous juntament amb el parmesà ratllat, un raig d'oli, salpebrar i afegir una mica de l'aigua de la cocció de la pasta. Un cop els espaguetis son cuits, mesclar-la amb 2 o 3 cullerades d'oli, la cansalada encara calenta. Pel amunt tirar-hi la barreja d'ous i les carxofes. Mesclar bé, servir i perfumar cada plat amb pebre acabat de moldre.

A La cuina vermella la incorporació de la carxofa, el vegetal de sabor més especial, que li dona un contrapunt molt original a la recepta. A més a més, afegint el color de l'esperança al plat que simbolitza els bons desitjos que us enviem a tots vosaltres per aquest 2010.

com a suggeriment musical per una nit de disbauxa com la d'avui, una de les aportacions més 'festivaleres' de la cultura italiana.

El bosc vermell

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Sat, 26 Dec 2009 17:51:00 +0000

L'hivern ha arribat al bosc vermell. La llum, tímida després de travessar espessos núvols blancs i, envalentida per la neu que la multiplica, llisca per arreu empaitada pel gèlid vent que s'emporta a volar als flocs de neu més mandrosos.

Si us deixeu portar per aquest vent, arribareu al centre d'aquest bosc de lletres i imatges on un dolç arbre de gerds i galetes us espera per degustar-lo mentre gaudiu de l'escalfor del vostre bosc particular.

Ingredients,

Massa brisa (aquí, teniu la recepta) o podeu utilitzar qualsevol altra recepta de galetes!

Gerds

100 g de creme Fraiche

1 beina de vainilla

4 cullerades de sucre

Preparació,

Un cop feta la massa brisa, s'estén entre dues fulles de paper sulfuritzat. Si no es disposa de talla galetes de diàmetre (2, 4, 6, 7 i 8), talleu una cartolina amb aquests diàmetres i tallar la massa amb un ganivet ben esmolat. Enfornar aquests cèrcols uns 10-12 minuts fins que siguin daurades. Deixar-les refredar damunt d'una reixeta.

Per elaborar el farcit només cal treure les llavors de la beina de vainilla i incorporar-les a la crema juntament amb 4 cullerades de sucre, remenar bé fins que quedi completament amalgamat, posar la crema en una màniga pastissera. Per muntar l'arbre màgic només cal agafar el cèrcol més gran, envoltar-lo amb gerds i omplir el centre amb la crema, al damunt posar-hi el cèrcol de 7 centímetres i fer la mateixa operació fins acabar les galetes. Coronar amb un gerd.

La recepta per fer l'arbre de paper la trobareu aquí!

A casa fem reis!

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Mon, 21 Dec 2009 08:03:00 +0000

Ja tenim a tocar les festes de Nadal amb la seva personalitat pantagruèlica i consumista, enguany medicada per la crisi que fa d'anti-psicòtic.

D'entre totes, la nostra tradició preferida és la diada de reis. Enmig d'una celebració de fidels que hi celebren el naixement del seu salvador hi apareixen tres misteriosos personatges; reis, rics i mags que seguint un misteriós estel des d'orient volen postrar-se i oferir-li els millors presents a un infant, que es depositari de totes les virtuts.

Els vermells hem decidit homenatjar en Melcior, Gaspar i Baltasar amb la felicitació dolça d'aquest any: Una delícia blanca, una rossa i una negra per l'infant que porteu dins.

Galetes cruixents de xocolata blanca

Ingredients,

200 g de cobertura de xocolata blanca

60 g d'arròs inflat

20 g de festucs tallats petits

Preparació,

Desfer la xocolata blanca al bany maria o bé al microones (vigilant que no es cremi), remenar bé per temperar-la una mica, introduir l'arròs inflat i els festucs i barrejar bé (procurant que no es trenqui l'arròs). En un paper sulfuritzat, anar omplint el motlle amb cullerades de la barreja. Deixar refredar les galetes.

Galetes cruixents de xocolata negra

Ingredients,

200 g de cobertura de xocolata negra al 70% de cacau

80 g de Corn flakes amb sucre (Frosties), una mica esmicolat

20 g de de taronja confitada tallada a bocins petits

Preparació,

Desfer la xocolata negra al bany maria o bé al microones (vigilant que no es cremi), remenar bé per temperar-la una mica, introduir els cereals trinxats (no massa petit) i la taronja confitada, barrejar bé. En un paper sulfuritzat, anar omplint el motlle amb cullerades de la barreja. Deixar refredar les galetes.

Galetes cruixents de xocolata amb llet

Ingredients,

200 g de cobertura de xocolata amb llet

90 g de Corn flakes sense sucre, una mica esmicolat

Preparació,

Desfer la xocolata negra al bany maria o bé al microones (vigilant que no es cremi), remenar bé per temperar-la una mica, introduir els cereals trinxats (no massa petits), barrejar bé. En un paper sulfuritzat, anar omplint el motlle amb cullerades de la barreja. Deixar refredar les galetes.

Per acabar l'entrada un vídeo que investiga sobre un dels misteris més ben guardats de l'Epifania: Què és la mirra? Era la Wii de l'imperi de Tiberi?

Bola de nadal i xapa de vichy vermell, made in Caterina Pérez. Caixeta porta galetes, made in La cuina vermella, és molt fàcil, forreu qualsevol caixa petita amb aironfix dels colors que volgueu i ja la teniu. Retallar una càpsula de magdalenda per decorar i ja està!

Els 5 quilos de la confitura, són per...

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Sun, 20 Dec 2009 07:57:00 +0000

Durant el dia d'avui ens posarem en contacte amb tu. Felicitats!

Llista de participants al sorteig de la confitura de Conco

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Wed, 16 Dec 2009 13:56:00 +0000

El sorteig es farà el dia 19 de desembre a les 12 de la nit!

Llistat actualitzat a les 21:47h del 19/12/2009

01- Martí, d'Apunts de cuina
02- Laura, de Tentaciones
03- Gemma, de La cuina de casa
04- Massitet, d'Olleta de verdures
05- Miriam, de El invitado de invierno
06- Dolorss, de El bloc de cuina
07- Gemma, de Cuinant a Canet
08- Chis, de Coses de Can Loi
09- Dolça, de No tot son postres a la cuina
10- Carmen, de Come y disfruta
11- Ribereña, de Mi cocina naranja
12- Nuni, de Cuinetes
13- Ester, de Cuinar per ser feliç
14- Miquel, de Bloc d'Apple en català
15- Marta, de Pa de nous
16- Lalit, de Nuestra ventana
17- Las pulguitas, de Las pulguitas
18- Sara Maria, de Delícies del rebost
19- Rita, de Teje que te teje
20- Eva, del Cullerot festuc
21- Erika, de La ventolera
22- Uno de dos, de Uno de dos
23- Rosa
24- Oreto, de Capharnaüm
25- Sion, de Fem un mos
26- Lolah, de Lola em la cocina
27- Josep, de El cafè de nit
28- Glòria, de El cafè de nit
29- Mar, de Baixa gastronomia
30- Margot, Cosas de la vida
31- Caterina Pérez, de Caterina Pérez
32- Andrés, de El amasadero
33- Eugènia, de Eugènia
34- Kako, de En guete
35- Angeles, de Akí a Pekín
36- Vanesuky, de Vanesuky entre fogones
37- Xisca, de Las labores de Xisca
38- Manuel, de El cocinillas
39- Begoña, de Las recetas de Marichu y la mias
40- Joan, de Petits bocins
41- Rita, de La meva illa roja
42- Titanii, de El arca de los recuerdos
43- Rid, de El fil blau
44- Pepa, de Pepa cooks
45- Mesilda, de La cocina de Mesilda
46- Fastucs de colors, de Fastucs de colors
47- Elvira, de Los cerezos en flor
48- Marina, de Haciendo buenas migas
49- Gemma, de Sweet Gemma
50- Dolors, de Els Peixos
51- Anna
52- Anna, de La vella carmanyola
53- Rosa, de La tieta Rosa
54- Marta, de De la cuina al nirvana
55- Meritxell, de Cuinetes
56- Tere, de La maleta de Boston
57- Marisabel, de Bon profit
58- Ivana, de My little things
59- Zeditas, de Rezeditas
60- Manel, de Cuinar és generós
61- Esther, de Esther and cook
62- Su, de Webos fritos
63- Eva, de Ma petit boulangerie
64- Carme, de Cocina con Sabor
65- Anna, de Estar atenta
66- Carmen, de Dulces bocados
67- Pilar, de Cau de cuina
68- Nurks, de Nurks bloc
69- Laia, de El raconet de la cuina
70- Anna
71- Lastienditas, de Lastienditas
72- Marta, de Barcelona - Malaga cooking
73- Surfzone, de Catacuina
74- Maragda, de La quinta del Luculus
75- Txell
76- Miss Nono, de Miss Nono
77- Mònica
78- Olga
79- Ruben, de A la cuina!
80- Núria, de Estoy en ello
81- Joan i Pacs
82- Maria Dolores, de Cuinant
83- Cristina, Crijoarmael
84- Mònica, de ¿Para quien cocino hoy?
85- Mai, de Maiblog
86- Pedro Massariol, de Punto letra
87- Nuria, de The kiwi kitchen
88- Òscar (starbase), de De cuina
89- Anna, de Tuperart
90- Núria, de Spanish recipes
91- Mar, de Sèsam i comí
92- Candela, de El taller de candela

93- Beth, de La llibreta viatgera

94- Anna, de M'agrada cuinar (s'ha apuntat en aquest post)

95- Silvia A, de Cuinar és senzill

96- María Luisa, de Zerogluten

97- Ajonjoli, de La flor de calabacín
98- Enric, de Ca l'Azzur
99- Ro, de A taula

100- Margarida, de Aprendiz de panadera

101- Xaro, de El raconet de la cuina

102- Alfons, de Les receptes de Sant Hilari
103- Eva G

104- Francina
105- Carme
106- Abalola, de Abalola (s'ha apuntat en aquest post)

107- El sucre, de El sucre

108- Jordi Garcia

109- Cuina de cal Pepin

110- Anna, de Llepadits

111- Xigabloc

Us deixem amb un vídeo molt nadalenc i molt divertit!!

Sorteig de nadal

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Mon, 14 Dec 2009 13:49:00 +0000

per fi...

Repte culinari 2: Versió berenar

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Sat, 12 Dec 2009 22:19:00 +0000

Després de la primera edició, amb el sobrenom de "pasta gansa", el segon repte culinari es va celebrar aquesta vegada a La cuina vermella. Vam convertir un:' quedem per fer un tallat?' en un segon simpòsium, versió berenar.

La generosa desmesura que gastem els contendents ho va convertir en un berenar sopar llépol, això sí, combinat amb animada i agradable complicitat.

Ens vàrem cruspir unes minimalistes galetes de te amb cor i punteta de xocolata i uns exquisits bombons de factura impecable d'en Martí d'Apunts de Cuina.

Un cake salat de formatge de cabra, pebrot vermell i olives dels Cuinetes de la pometa, que va durar el temps de fer un sospir!

Nosaltres, uns scones i un pastís de castanyes i xocolata, aquí us posem la recepta del pastís.

Ingredients,

1 placa de massa brisa (aquí teniu la recepta)

65 g de xocolata negre al 70% de cacau

60 g de mantega

250 g de crema de castanya (la nostra, marca Hero)

Cacau en pols

Preparació,

Un cop feta la massa brisa, preescalfar el forn a 180 graus, estendre la massa sobre un superfície de treball i punxar-la amb una forquilla, enrotllar-la sobre el corró i desenrotllar-la en el motlle amb els foradets mirant cap a baix. Fornejar-la amb un paper sulfuritzat al damunt i uns pesos a sobre (nosaltres fem servir llegums seques) per a que no s'infli, durant uns 30 minuts, fins que sigui ben cuita. Treure del forn i reservar.

Mentrestant es cou la massa brisa, fondre la xocolata al bany maria o al microones juntament amb la mantega, un cop fosa afegir-hi la melmelada de castanya i barrejar bé per a que quedi tot ben amalgamat. Estendre la crema al damunt de la massa brisa cuita, amb l'ajuda d'una espàtula. Refrigerar mínim unes 4 hores. Al servir empolvorar el pastís amb cacau en pols.

Food porn solidari

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Mon, 07 Dec 2009 22:23:00 +0000

Uns edificis grisos alçats sobre pilars d'acer servien d'abric d'un caòtic parquing on el Ford Fiesta i la Vespa eren els reis. Al mig el campus. Els ulls dels nouvinguts buscàven els racons épics de les corredisses davant els grisos que la democràcia havia tenyit d'un marró de reminiscències fecals. Els nouvinguts de Ciències de l'Informació arribàvem amb la condicional il·lusió de la generació "x", un picòmetre dins de la carpeta, el paquet de Winston a la butxaca de la caçadora texana, decorada amb una xapa de The Police i un altre de The Clash i El País sota el braç. Et lliuràven la Galaxia Gutemberg de Marshall McLuhan que devoràvem per esdevenir-ne adeptes de les seves teories i conseqüentment en els nous esribes de l"Aldea Global".

La historia dels darrers dos segles s'ha vist influida per la intervenció d'un nou element de l'equació del esdevenir: els mitjans de comunicació de masses. Passats els anys te n'adones que aquest gurú de la comunicació no anava gens errat però que ni la seva fina perspicàcia podia anunciar l'influencia d'Internet, nascut a les darreries del segle XX. Els vermells som uns nouvinguts a aquesta revolució tecnológico social i com més hi aprofundim més ens te captivats la seva potència comunicativa, la seva llibertat i els seus principis igualitaris.

Hem aconseguit entrar en una xarxa de persones com nosaltres que sense aquesta eina dificilment haguéssim conegut. Però, qui són les persones d'aquesta xarxa? Viuen l'alimentació com una festa de sensacions. Entenen que no només és un acte indispensable per la nostra bioquímica sinó una oportunitat de gaudi. Són conscients que intervenen els cinc sentits i que aquests es poden utilitzar plegats o individualment. També que hi ha un univers al voltant, tant o més important que el fet alimentari. Que, si volen, tenen l'oportunitat de viure'n tot el procés a la seva cuina o només una part a un bon restaurant. Saben que poden triar les matèries, transformar-les de mil maneres i combinar-les infinitament, olorar-les i assaborir-les . Fins hi tot, si són iniciats; gaudir de fotografiar-les en un univers adient.

Aquesta navegació gastronómica en l'esquadra blogger ens ha portat un nou amic: en Jordi García, un dels millors fotografs gastronómics del país amb el qual hem compartit un munt d'estones agradables i amb el que, des del primer moment, vam establir una complicitat entranyable fruit d'aquest interés mutuo pel univers food porn i la bona gent. Fa uns dies ens va convidar a la presentació del seu darrer llibre, "El mundo en pequeños bocados" de l'Editorial Intermón Oxfam on el seu talent és posa al servei d'una causa solidària. L'edició és un passeig per la gastonomia dels cinc continents, fent una tria dels plats que eren susceptibles de ser degustats en el format tapa.

Les fotografies, on es percep la seva curiositat I coneixement de les cuines del món, fruit dels seus viatges amb la càmera al coll, son fantàstiques. És un llibre regal que heu de posar a la vostra carta als Reis. A més a més us permet simultaniejar un plaer per vosaltres amb un ús per projectes solidaris dels beneficis de l’edició. Per últim, l'adquisició del llibre us inclou degustar un pinxo per vosaltres i pel vostre acompanyant a qualsevol Sagardi. No us perdeu aquesta oportunitat amics!

Paté d'albergínia amb magrana

Ingredients,

2 albergínies

1 dent d'all

2 cullerades de tahina

1 iogurt natural

1 llimona

4 cullerades d'oli d'oliva

1/2 magrana

sal

Preparació,

Rentar les albergínies, tallar-les per la meitat, salar-les de manera abundant i deixar-les reposar durant 20 minuts. Desprès rentar-les sota l'aixeta i secar-les. Preescalfar el forn. En una safata d'anar al forn, disposar les albergínies amb la part blanca amunt i coure-les durant 25 minuts a 180 graus. Passat el temps, deixar-les refredar i eliminar la pell.

Amb el túrmix triturar la polpa de l'albergínia juntament amb l'all pelat, la tahina, el suc de llimona i la sal fins a obtenir una crema homogènia. Comprovar el sabor, si cal, rectificar de sal i suc de llimona. Servir el paté en un bol i decorat amb perles de magrana.

Recepta del llibre: "El mundo en pequeños bocados" de Jordi Garcia

Per acompanyar aquest paté, us recomanem un pa pla del Punjab anomenat Naan, senzillament deliciós.

Pa Naan

Ingredients per 8 peces,

20 gr de llevat fresc

175 ml d'aigua tèbia

500 gr de farina de força

5 cullerades de iogurt natural grec

1 cullerada petita de comí

1 cullerada petita de llevat en pols

1 cullerada petita de sal fina

20 gr de mantega clarificada

Preparació,

Dissoldre en un bol gran el llevat en aigua tèbia i deixar reposar 5 minuts. Incorporar la meitat de la farina amb l'espàtula. Deixar reposar durant 15 minuts en un lloc càlid. Passat el temps afegir la farina restant, el iogurt, el comí, el llevat en pols i la sal, pastar a mà fins formar una massa tova. Afegir la meitat de la mantega i amassar durant 8 o 10 minuts fins formar una massa suau i elàstica. Posar en un recipient lleugerament greixat, cobrir amb film i deixar en un lloc càlid durant 45 minuts o fins que hagi doblat el volum. Bolcar al damunt d'una superfície de treball lleugerament enfarinada i colpejar suaument la massa per extreure'n l'aire. Tornar a colpejar novament, dividir la massa en 8 boles de la mateixa mida i estendre-les amb una mica de farina fins formar un cercle d'uns 3 centímetres de gruix. Pinzellar-les amb una mica de mantega fosa. Coure-les en una paella antiadherent durant 1-2 minuts per costat fins que estiguin daurades i inflades. Retirar i reservar al forn calent fins que s'acabin de cuinar tots els pans. Servir calent.

Recepta del llibre: "Panes del mundo" de Paul Gayler

La càpsula del temps

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Mon, 30 Nov 2009 22:10:00 +0000

En un extrem de la vida làctia hi havia un discret estel. Al voltant d'ell hi giraven set planetes, en un d'ells, blau i fràgil, hi va esdevenir un miracle: la vida basada en el carboni. Durant uns instants de la llarga vida de l'univers, un d'aquests complexos basats en aquest element va començar a fer-se preguntes. La seva dèria més recurrent fou el pas del temps. Passat, present i futur ocupaven bona part de la sorprenent habilitat d'aquesta part de la vida al planeta.

Un dia, un grup d'aquests éssers, anomenats humans van decidir crear una càpsula del temps per introduir-hi dins especulacions, somnis, desitjos i prospectives de com seria un indret del planeta anomenat Barcelona passats 150 anys.

Algú va convidar a aquesta càpsula temporal especulativa a dos humans optimistes de Mollet del Vallès, just al costat de Barcelona. A part de la comuna facècia sobre el pas del temps, ells en tenien un altre. Passaven les seves hores lleure compartint coneixements sobre com fruïen de la vida al voltant d'una taula, alimentant els seus cossos de carboni amb imaginatives i belles reaccions químiques, mentrestant compartien inquietuds i amistat amb tots els que volien asseure's amb ells.

El vermell, el color de la vida era la seva ensenya, optimistes de mena van desitjar un món millor i una gran Barcelona lliure, justa, bonica i sàvia. Van voler assegurar que, si en algun moment es perdia el seny, salvar el més vermell dels vegetals vermells, els tomàquets.

Al bell mig del pati de casa van desar-hi la seva particular càpsula del temps. Les millors llavors de tomàquet van ser enterrades en la referència geogràfica latitud 41º 32' 29.436''(N) i longitud 2º 12' 55.1988'' (E). Així les generacions del futur quedaren protegides de la pèrdua d'aquest patrimoni del sabor.

També van afegir la portada del diari del dia que la van enterrar, una carta manuscrita i un memory stick amb la seva música preferida.

Així doncs, solemnement els vermells van enterrar la seva càpsula, feliços i esperançats d'haver procurat per la subsistència del pa amb tomàquet dels barcelonins d'aquí 150 anys.

Magdalenes animadores

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Sat, 28 Nov 2009 13:05:00 +0000

La magdalena va ser un dels primers reptes que van encetar la nostra afició al món dels sabors. És una preparació dolça, senzilla, que té tantes receptes i secrets com pastissers. Des de les madeleines amb forma de petxina tan literàries i bufones, les decorades, a les encapsulades amb bony més o menys voluptuós.

Desprès de dos anys a la recerca de la magdalena perduda que tots tenim en el nostre arxiu de les emocions gastronòmiques, la guanyadora és la que la Montserrat Seguí anomena magdalena d'Aragó.

Per la seva vitalitat gustativa única, la suau i tersa textura, l'ensucrada i cruixent superfície, el seu ros voluptuós, la minifaldilla plisada que llueix i per ser la menja d'entre hores per excelència, aquesta delícia és nominada reina de les magdalenes.

Només li falten unes magnífiques cuixes d'animadora per embadalir els espectadors amb les seves evolucions. Per això li hem regalat uns pom pons que marcaran el ritme dels vostres sucs gàstrics al compàs de: "Pump up the jam".

Magdalenes d'Aragó

Ingredients,

2 ous

125 ml d'oli de girasol

150 ml de llet

180 g de sucre

225 g de farina

2 culleradetes rases de llevat en pols

1 pell de llimona

Preparació,

Posar al foc un cassó amb l'oli i la pell d'una llimona, escalfar a foc lent fins que es noti una mica cuita la pell. Retirar del foc i reservar fins que hagi refredat completament. Un cop fred afegir el sucre i mesclar bé amb les barnilles (a mà), desprès els rovells dels ous i remenar fins a incorporar-les, a continuació la llet, barrejar, desprès la farina amb el llevat (tamisar), quan estigui tot ben mesclat reservar. Muntar les clares a punt de neu, ben fortes, afegir-les amorosament a la primera massa. Omplir una mànega pastissera amb la massa resultant i omplir les càpsules de paper, i empolvorar amb sucre i enfornar a 180 graus fins que estiguin cuites, uns 15-20 minuts.

I és que no hi ha res més glamourós que un complement per destacar la bellesa. Si fa uns dies explicàvem la importància de la forma per destacar el fons, avui quelcom per ajudar a la forma a engalanar-se adequadament.

Un altre pas a pas per espaterrar a la concurrència!

No hi ha res millor que regalar coses fetes per tu, ara que vénen dies d'intercanvi d'obsequis, anima't! A més, amb aquests pom pons les teves amistats tindran bonics penjolls pel seu arbre de nadal.

Cercles

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Fri, 20 Nov 2009 18:27:00 +0000

Segurament el cercle va ser el primer element simbòlic de la humanitat, ja que el disc solar presideix la vida al planeta. Quan és produïa una eclipsi s'interpretava com el trencament d'aquesta forma màgica i permanent, la qual augurava les més terribles malvestats. La lluna, més capriciosa, emparada per la foscor, s'ha mostrat com un rellotge basat en els segments d'aquesta forma geomètrica.

Per tant, no es d'estranyar la seducció de les carlotes. No només us tempta el vostre cor gormand si no l'atàvica seducció del cercle.

Ingredients,

Llengües de gat

50 g de festucs verds

60 g cobertura de xocolata blanca

150 nata semi muntada

1 full de gelatina

150 g de crema anglesa (2 rovells d'ou, 250 g de nata, 35 g de sucre, 1/2 baina de vainilla)

Preparació,

Cal preparar la crema anglesa, per fer-ho posarem a bullir la nata juntament amb el sucre i la beina de vainilla, un cop arrenqui el bull, afegir-hi els rovells, remenar fins que la crema espesi i napi la cullera de fusta (és a dir, que quedi ben coberta de crema). Reservar. Fer la mousse de xocolata blanca: primer tallar a bocins petits els festucs. Mesclar 150 gr de crema anglesa calenta i barrejar la xocolata, per desfer-la, mentrestant es desfà, posem la gelatina a estovar en un bol amb aigua freda i semi muntem la nata. Un cop desfeta la gelatina, l'escorrem d'aigua i la posem dins la xocolata, en acabat afegim amb cura la nata, dins la mescla hi posarem uns quants festucs picats, al gust.
Encamisar 4 ramequins amb les llengües de gat, dins abocar-hi la mousse de xocolata. Reservar a la nevera unes hores. Per desemmotllar la carlota, passar-la un moment per aigua calenta, i abocar amb molta cura dins en un platet, decorar amb uns quants festucs picats.

Ningú ha estat capaç d'explicar sense paraules la màgia dels cercles com en Stanley KubricK. Bon profit!

El caviar blanc

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Sun, 15 Nov 2009 11:50:00 +0000

Durant aquests dies l'esturió vallesà comença a regalar-nos el seu caviar blanc: les mongetes del ganxet. En els espais que ha deixat lliure la personalitat industrial d'aquestes terres i les cicatrius en forma de vies de comunicació que van de Barcelona cap el nord, les beines de les mongeteres s'entesten en recordar-nos la nostra personalitat pagesa.

Per celebrar aquest esdeveniment estacional i gràcies a la saviesa de l'estimada Ruscalleda, en la recepta del Cuina d'aquest mes dels 100 números, hem convidat a La cuina vermella, dos artistes de l'escenari gastronòmic: en Joan, arribat en vaixell des de la llotja de Palamós i en John, que, sense pensar-s'ho dues vegades, va agafar un avió des de la costa est dels Estats Units fins a les nostres cassoles.

El resultat de construir un ring per aquestes bèsties magnífiques de caviar blanc, pa artesà i oli d'oliva agermanat amb julivert, va ser una gran idea. Va esdevenir el combat del segle. La morfologia majestuosa d'ambdues criatures ens va fer fruir d'una lluita de titans del sabor. El vencedor, en Joan ens va regalar una textura de carn més suau i un sabor més intents que va deixar KO al ianqui. El viatge en avió li va restar forces al púgil americà.

Llamàntol, fesols del ganxet i pa amb oli de julivert

Ingredients,

2 llamàntols vius, de 400 o 500 g

100 g de fesols del ganxet

1 llesca de pa artesà

50 ml d'oli d'oliva extra verge

5 g de julivert

sal fina i flor de sal

Preparació,

El dia abans, deixar les mongetes en remull (mínim 12h). L'endemà, coure-les molt a poc a poc vigilant que no es desfaci la pell (nosaltres les vam tenir quasi bé 4 hores). A banda, posar una cassola grossa i ampla al foc amb 6 l d'aigua i 240 g de sal. A part, preparar un bol gros i ample, amb aigua freda i glaçons. Quan la cassola d'aigua arrenqui el bull, controleu que coguin els llamàntols 2 minuts. Retireu-los del foc i poseu-los directament al bol amb l'aigua amb gel. Deixeu-los refredar 5 minuts i retireu-los.

Pelar els llamàntols, separar les cues del caps, recollir en un bol tots els sucs dels coralls de dins dels caps, coleu-los i reserveu-los en fred.

Obrir les cues amb unes tisores i retirar-ne la carn de l'interior. Reservar la carn en fred. A les potes grosses, donar un cop sec amb la mà de morter per trencar-les, reservar el contingut en fred. A les potes més fines, i amb un corro fer pressió per buidar-les, reservar el contingut en fred.

Tallar una llesca de pa a petits talls rectangulars i posar-los a torrar al forn 20 minuts a 160 graus, un cop fora del forn i freds, guardar-los en un pot hermètic. Picar el julivert al morter, afegir la sal i l'oli mesclar-ho i reservar-ho ben colat.

Muntatge,

Posar un cassó ample al foc amb 2 litres d'aigua i 80 gr de sal, i manteniu-lo amb aigua bullent. Mesclar els sucs dels caps amb les mongetes del ganxet, escalfar-ho tot junt i repartir-ho al fons d'uns plats fondos i calents. Escalfar la carns dels llamàntols a talls grossos al cassó amb aigua bullent durant 15 segons i repartir-los als plats, sobre les mongetes. Incorporar al plat trossets de pa torrat i amanir-ho amb sal gruixuda i l'oli de julivert.

Amb aquesta recepta La cuina vermella vol homenatjar la revista Cuina, que aquest mes celebra el número 100 de la seva revista. Felicitats!

Per els dos Johnny que és bellugaven com dos autèntics rockers aquest homenatge pòstum.

Posa límits a la percepció

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Wed, 11 Nov 2009 12:37:00 +0000

Quan contemples un quadre te n'adones de la importància dels límits i de com els nostres ulls agraeixen un marc que centri la nostra percepció, que és dispersa de mena. Fixeu-vos que passa igual amb el negociat d'aquest bloc: el plat seria el marc i l'obra a ser valorada, la preparació alimentària, disposada temptadorament dins els seus límits físics. El màrqueting té ben estudiada aquesta tendència del comportament humà i dóna al packaging el protagonisme que es mereix. La capsa o l'embolcall de qualsevol producte faria el mateix paper que el marc o el plat dels casos anteriors.

El post d'avui és doncs una proposta per posar límits a la percepció i, a més a més, millorar la presentació dels pastissos itinerants. Ara ja podreu transportar les vostres llepolíes a casa dels amics amb un toc especial. Ja no haureu de limitar la vostra creativitat a la mida dels tàpers del basar xinès de la cantonada i donar-li un toc personal a la presentació de la vostra pastisseria.

Au, espaterreu a amics, coneguts i saludats!

Pastís de pastanaga amb compota de poma per les nostres amigues de Canal Mollet

Simpòsium o el 1r. Repte Culinàri

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Sun, 08 Nov 2009 20:11:00 +0000

Tot just fa una setmana es celebrà a Terrassa, a Cals Cuinetes de la pometa, el primer Simpòsium Anarko Culinàri (SAC) sota el títol "Un entrant, un plat principal i unes postres o la creativitat a cegues".

Les bases d'aquesta trobada gastro llibertària seguien els principis anarquistes, o sigui sense normes. Cadascun dels equips culinàris dels blocs Cuinetes, Apunts de cuina, i La cuina vermella van dividir-se la feina per posar viandes a taula. Els Cuinetes el plat principal, el Martí les postres i els vermells l'entrant.

Les conclusions d'aquesta trobada gastronòmica vàren ser les següents:

Atès que la pasta en làmines ens agrada molt i que és el més versàtil dels plats, ja que tan pot ser un entrant com un plat principal.
Atès que empíricament la simbiosi d'anarquisme i cuina són un desastre.
Atès que el més important, com deia un homenot com en Josep Pla (l'antítesi de l'anarquisme) és que "les converses de taula són la civilització mateixa, la pura essència de les manifestacions personals".

Conclourem,

Què la ideologia anarquista queda per sempre més apartada dels principis ideològics del Simpòsium.
Què haver compartit taula, complicitats, bromes i somriures amb la millor companyia que hom pot desitjar és la millor de les idees.
Què unes bases i normes ajudaran a que l'equilibri entre les viandes presentades als propers simpòsiums siguin més lluïdes.

Canelons farcits de morret de vedella amb crema lleugera de patata, pastanaga i api maridats amb Claror, syrah de l'Empordà

Ingredients per a 4 persones,

Per l'estofat de morret de vedella

750 g de morret de vedella

100 g de pernil ibèric

1 pastanaga

2 claus d'olor

2 cebes grosses

1 dent d'all

1 porro

1 bitxo o cayena

1 'pimiento choricero'

150 g de salsa de tomàquet natural

1 dl d'oli doliva

1/2 l de caldo de cocció del morret

16 plaques de pasta per a canelons

aigua, sal i pebre

Per la crema,

2 patates noves, formoses i pelades

1 branqueta d'api

2 pastanagues tallades a trossos

2 cullerades d'oli d'oliva

2 cullerades d'oli d'oliva verge

sal

Pels canelons,

16 plaques de pasta especial per a canelons

mantega

Preparació,

Per l'estofat de morret, cal netejar els morros amb molta cura fins que quedin ben nets. Posar-los en una olla exprès coberts amb aigua amb una de les dues cebes i amb els claus d'olor punxats en ella, la pastanaga i el porro. Coure'ls 45 minuts a partir de que la vàlvula comenci a donar voltes. Un cop fred, tallar el morret en trossos petits (guardar l'aigua de cocció). A part, estovar en oli l'altre ceba picada. Quan agafi una mica de color, afegir l'all i el pernil picats, el bitxo, la salsa de tomàquet, la polpa del 'choricero' i el brou de cocció del morret i deixar-ho bullir. Afegir llavors, el morret a trossos i cuinar-lo a foc molt lent uns 15 minuts, salpebrar i reservar.

Per la crema, bullir en aigua les patates, l'api i la pastanaga pelada amb l'oli d'oliva. Donar el punt de sal. Quan estiguin bullides les verdures, retirar la patata i l'api i triturar la pastanaga amb el brou. Muntar la salsa amb l'oli d'oliva verge.

Bullir la pasta tal qual indiqui la marca, assecar-les sobre un drap net. Disposar al damunt de cada làmina una mica de guisat de morret i enrotllar-lo en forma de caneló. Col·locar en una safata de forn, untada lleugerament de mantega els canelons farcits. Triturar el sobrant de la salsa de guisat i banyar els canelons. Enfornar els canelons, a 180 graus uns 5 minuts. Per emplatar, posar els canelons en un plat, acompanyat d'una cullerada de crema de pastanaga al costat. Opcionalment es pot decorar amb una mica de pernil picat, pebrot verd, porradell... el que tingueu i doni una mica de color!

Recepta de l'amic Juan Mari Arzak

Lassanya de bolets amb beixamel trufada maridada amb Lambrusco negre

Aquí, trobareu la recepta de la Nuni, de Cuinetes

Pastís de xocolata amb préssec maridat amb Muscat de l'Empordà

Aquí, trobareu la recepta d'en Martí d'Apunts de cuina.

Aquesta música podria descriure aquell magnífic dia: Tiene sabor!

La deessa de l'obrador

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Wed, 04 Nov 2009 19:19:00 +0000

Una deessa amarga i aromàtica va arribar de l'altre banda de l'oceà. Bruna i voluptuosa ha temptat fins hi tot a l'aliment sagrat, el pa, que l'empaita embadalit i cec esperant barrejar-se amb ella. Ella, promiscua, convidà a l'oli i la sal a una comunió pecaminosa que els va atrapar a tots.

Desprès arribà al regne de la dolçor i se'l va fer seu. Qui concep un aparador de pastisseria sense la seva presència? a qui no l'ha temptat vestida de plata des del racó del rebost?

Pastís de capes de xocolata i avellanes

Ingredients

pel bescuit,

50 ml d'aigua

25 g de cacau en pols

1/2 baina de vainilla raspada

115 g de mantega pomada

115 g de sucre

3 ous (rovells i clares separades)

85 g d'avellanes torrades i mòltes

75 g d'avellanes torrades filetejades (per decorar)

1/2 culleradeta de cremor tàrtar

per la ganache,

110 g de xocolata negra al 70% de cacau

125 ml de crema de llet

40 g de mantega

Preparació,

En un cassó posar-hi l'aigua, quan bulli afegir el cacau en pols i remoure fins a formar una pasta. Afegir les llavors de la vainilla i continuem remenant. Retirar-ho del foc, reservar i deixar refredar. En un altre bol, acabem d'estovar la mantega amb una espàtula, a continuació, afegim un terç del sucre i ho batem tot junt, afegim els rovells del ous i batem bé, incorporem les avellanes mòltes i quan està tot ben amalgamat, hi afegim la pasta de cacau que hem preparat anteriorment. En un bol net, batem les clares de l'ou, a poc a poc, hi anirem afegint el sucre, un cop hagin començat a muntar-se les clares hi tirarem el cremor tàrtar (que fa d'estabilitzant) i continuarem batent fins que siguin ben fermes. Un cop tenim les clares a punt, les anem afegint amorosament a la mescla anterior.

Preescalfar el forn a 170 graus i emmantegarem un motlle allargat, si pot ser, el folrarem amb paper sulfuritzat i hi abocarem la barreja. Fornejarem aproximadament uns 45 minuts (hem de comprovar sempre que s'ha cuit punxant un escuradents al centre del bescuit). Un cop cuit, el traurem del forn i el deixarem reposar dins del motlle uns 10 minuts, passat el temps l'abocarem al damunt d'una reixeta metàl·lica per a que es refredin.

Mentrestant prepararem la ganache, fondrem la xocolata al bany maria, un un altre bol hi bullirem la crema de llet, a continuació i bullint ho abocarem a la xocolata desfeta, remourem per mesclar-ho bé, tot seguit hi afegirem la mantega tallada a daus, anirem remenant fins que la ganache comenci a espessir.

Per muntar el pastís, el tallarem longitudinalment. La primera placa la posarem a la plata de servir, al damunt hi estendrem una bona capa de ganache, al damunt hi col·locarem la segona capa de pastís, hi extendrem al damunt una altra capa de ganache, amb la ganache sobrant cobrirem els laterals i els allisarem bé. Decorarem el damunt del pastís amb l'avellana filetejada i torrada (apretant bé per a que no caiguin).

Llavors

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Sun, 01 Nov 2009 10:28:00 +0000

Un bon amic nostre, prop de la trentena, deixeble del Capità Enciam sempre diu que els petits canvis son poderosos. No li falta raó.

En general, quan els humans encarem grans projectes, tenim tendència a perdre'ns en un entramat de comissions, comitès, assemblees, que produeixen informes, conclusions, estudis que en condueixen a la inacció, això si, molt documentada.

Sort que n'hi ha uns quants que prefereixen l'acció. Arremangant-se i, sense mandra i plens de convicció es posen a fer feina!

La gent de l'Slow Food del Vallès Oriental en son el paradigma d'aquesta actitud vital. Un dels nuclis més actius d'aquesta associació internacional que s'han proposat, tossudament, salvar el patrimoni vegetal i animal que des del neolític ens ha alimentat.

No és gens estrany que la llavor de l'Slow Food, arribada des d'Itàlia, germinés a Gallecs ja que hi ha bona Terra i dones i homes capaços de grans gestes.

Aquest és un vídeo del passat diumenge, de la Festa de l'espelta, va ser una gran jornada amb grans amics blocaires, L'Òscar i la Laia De cuina, no us perdeu la seva crònica de la Fira de l'espelta, en Rubén, en Jordi i l'Assun d' A la cuina, en Marc i l'Alícia els nostres amics i els primers de fer un sopar d'amics a La cuina vermella i la magnífica trobada amb la Pilar del Fil Blau i la seva preciosa família!!

Donem les gràcies a la Marina Duñach i en Pep Salsetes (i a tota la colla) per la feina que estan fent.

Creps amb crema de castanyes i nata

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Wed, 28 Oct 2009 21:15:00 +0000

Us hem de ser sincers, i per fer aquestes postres tan bones, no vam tenir temps de fer la crema de castanyes i vam comprar una confitura de castanyes de la marca Bonne Maman, realment deliciosa. Tot i així, us passem en aquest post la recepta de la crema.

Ingredients,

crema de castanyes

500 g de castanyes

1/2 litre d'aigua mineral

500 g de sucre

1 baina de vainilla

pasta de creps

250 g de farina

3 ous

un pols de sal

un pols de canyella

350 ml de llet

150 ml d'aigua mineral

1 cullarada de rom

20 g de mantega fosa

Farcit

700 ml de nata amb el 35% de matèria grassa

400 g de xocolata sense llet

Preparació,

En una olla, posar l'aigua i escalfar-la fins que arrenqui el bull, és en aquest moment que caldrà introduir-hi les castanyes amb pell i amb un tall, i les deixem coure durant un quart d'hora. Treure l'olla del foc i deixar refredar l'aigua amb les castanyes dins. Mentrestant i amb el litre d'aigua mineral i el quilo de sucre fem l'almívar i el reservem.

Traiem les castanyes de l'aigua i les pelem, i un cop netes les introduïm dins l'almívar, juntament amb la baina de vainilla.

Ho posem al foc, quan l'almívar comenci a bullir no podrem parar de remenar fins que les castanyes es desfacin i la mescla espesseixi. Apagar el foc i reservar. Podem guardar aquesta crema en pots de vidre esterilitzats.

Per fer la pasta de creps, tots els ingredients han d'estar a temperatura ambient i la mantega fosa. Passarem la farina per un sedàs i afegirem els ous batuts com per truita, un pols de sal i de canyella, la llet, l'aigua i la cullerada de rom i la mantega fosa. Remenar amb les barnilles fins a fer una pasta molt fina. Ha de reposar dues hores a temperatura ambient. Abans de posar-nos a fer els creps s'ha d'afegir a la massa dues cullerades d'aigua per fer-la més lleugera.

Per fer les creps la paella ha d'estar ben calenta i mantenir durant la cocció un foc suau. Cada vegada que en fem una pintar la paella amb mantega. Cada crep l'untarem amb crema de castanya, hi posarem una mica de nata muntada al damunt i les tancarem, a sobre hi tirarem un rajolí de xocolata desfeta.

La recepta de la pasta de creps també és de la Rusqui!

Calamarsos farcits de bolets

noreply@blogger.com (La cuina vermella) — Tue, 27 Oct 2009 19:10:00 +0000

Ingredients,
4 calamars de potera de mida individual (250 g cada un)
400 g de rossinyols
400 g de ceps
2 tomàquets madurs, ratllats sense llavors
1 carbassó petit
1 porro petit
una mica d'all i julivert picat
mitja copeta de xerès sec
oli d'oliva, sal i pebre

Preparació,

Netegeu els calamars, procurant no perdre la pell. En una planxa ben calenta o paella antiadherent marcar per cada cara els cossos i les potes dels calamars, prèviament els haurem salat i untat amb oli. Reservar. A la paella, amb oli, saltar durant 3 minuts i per separat i al punt de sal i pebre el porro tallat a la juliana juntament amb l'all i julivert picat, desprès el carbassó també tallat a juliana, desprès els rossinyols i desprès els ceps. Un cop saltat tots els ingredients mesclar-los i farcir els cossos dels calamars. El farciment ha de quedar ben tupit. Tancar les bosses amb escuradents i tallar cada calamar pel mig per agilitzar la cocció final. En una plata d'anar al forn, posar-hi els calamars, els tomàquets ratllats i salpebrats, al damunt els calamars, no han de quedar massa apretats. Repartir per sobre les potes. Amanir-ho tot amb un fil d'oli i mitja copeta de xerès sec. Posar-ho al forn, ben calent, a 190 graus durant 4 minuts. Per emplatar col·locar a cada plat el calamar i les potes i repartir la salsa obtinguda amb la mescla dels sucs de cocció, el xerès i el tomàquet ratllat.

Recepta de Carme Ruscalleda.