Tinc una palla a l'ull

Final del recorregut. Adeu.

2008-07-30T00:03:00.006+02:00

Gracies a tots els que heu seguit el bloc de "Tinc una palla a l'ull", ha segut una etapa molc maca on, jo personalment, he aprés molt i per seguir aprenent he de fer uns canvis. No és un tancament del bloc, si no, el principi d'una nova etapa, als servidors de wordpress, amb la idea de crear el domini propi en un futur no molt llunyà.

La nova adreça és la següent:

Bloc: http://joanfores.wordpress.com/
RSS: http://feeds.feedburner.com/joanfores

Fins aviat

Gracies per les vostres visites

L'exploració 3d del Guernica de Picasso

2008-06-16T21:57:00.002+02:00

via:yaestaellistoquetodolosabe

Alfredo Cuervo: Queda prohibido

2008-06-02T20:46:00.001+02:00

¿Qué es lo verdaderamente importante?,
busco en mi interior la respuesta,
y me es tan difícil de encontrar.

Falsas ideas invaden mi mente,
acostumbrada a enmascarar lo que no entiende,
aturdida en un mundo de irreales ilusiones,
donde la vanidad, el miedo, la riqueza,
la violencia, el odio, la indiferencia,
se convierten en adorados héroes,
¡no me extraña que exista tanta confusión,
tanta lejanía de todo, tanta desilusión!.

Me preguntas cómo se puede ser feliz,
cómo entre tanta mentira puede uno convivir,
cada cual es quien se tiene que responder,
aunque para mí, aquí, ahora y para siempre:

Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarme un día sin saber qué hacer,
tener miedo a mis recuerdos,
sentirme sólo alguna vez.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quiero,
abandonarlo todo por tener miedo,
no convertir en realidad mis sueños.

Queda prohibido no demostrarte mi amor,
hacer que pagues mis dudas y mi mal humor,
inventarme cosas que nunca ocurrieron,
recordarte sólo cuando no te tengo.

Queda prohibido dejar a mis amigos,
no intentar comprender lo que vivimos,
llamarles sólo cuando los necesito,
no ver que también nosotros somos distintos.

Queda prohibido no ser yo ante la gente,
fingir ante las personas que no me importan,
hacerme el gracioso con tal de que me recuerden,
olvidar a todos aquellos que me quieren.

Queda prohibido no hacer las cosas por mí mismo,
no creer en mi dios y hallar mi destino,
tener miedo a la vida y a sus castigos,
no vivir cada día como si fuera un último suspiro.

Queda prohibido echarte de menos sin alegrarme,
odiar los momentos que me hicieron quererte,
todo porque nuestros caminos han dejado de abrazarse,
olvidar nuestro pasado y pagarlo con nuestro presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen más que la mía,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha,
sentir que con su falta el mundo se termina.

Queda prohibido no crear mi historia,
dejar de dar las gracias a mi familia por mi vida,
no tener un momento para la gente que me necesita,
no comprender que lo que la vida nos da, también nos lo quita.

Jarabe De Palo: Duerme Conmigo

2008-05-27T22:19:00.001+02:00

Peter Liebing: La fugida del guarda del Mur de Berlín

2008-05-26T23:25:00.005+02:00

El 15 d'agost de 1961 el soldat de l'Alemanya de l'Est Hans Conrad Schumann es va convertir en la primera persona en escapar de la República Democràtica d'Alemanya. Fou durant el tercer dia de construcció del Mur de Berlín estant ell de guarda amb sols 19 anys d'edat. La fugida fou captada pel fotògraf Peter Liebing.

Peter Liebing és un fotògraf alemany conegut sobretot per aquesta fotografia. Aquells dies el mur sols consistia en una balla de filferro d'espines. Mentre la gent de la part occidental cridava Komm rüber! (vine cap aquí!), Leibing va fer la foto quan el soldat saltava la balla i culminava la seva fugida. Aquesta foto fou un símbol de la guerra freda i va ser premiada com a millor fotografia de 1961 per la Overseas Press Club.

Segons diu en una entrevista al diari Corriere de la Sera, mai, ni tan sols en els moments més difícils de la seva vida a l'Oest, Schumann s'havia arrepentit de la seua opció "Encara estic orgullós de lo que vaig fer ... no tenia cap altra possibilitat, encara que vaig córrer un gran risc i vaig trencar tots el ponts amb el meu passat. Vaig perdre a la família, els amics, la feina,... tot". Durant el període posterior i fins la caiguda del mur, va rebre moltes pressions per tornar, sobretot dels seus pares, que li demanaven que tornesa, "vaig fer be. En aquell moment no ho sabia, però després de la reunificació vaig saber que aquelles cartes les havia estat dictant la Stasi". Al 1989 va tornar a l'Est "al tornar vaig descobrir que mai fou aprovat per alguns. Encara hi ha parents i vells amics que no hem volen parlar".

Schumann, de 56 anys, es va treure la vida el dissabte 20 de juny de 1998 penjant-se d'un arbre en un bosc prop de casa, on vivia en la seva dona, a un poble de la Baviera Alemanya. No va deixar cap carta d'acomiadament.

via: wikipedia, el mundo

La primera fotografia submarina

2008-05-20T23:59:00.006+02:00

Louis Boutan, professor de biologia de la Sorbona, va ser el primer que se li va ocórrer treure fotografies sota l'aigua. Ajudat pel seu germà, enginyer de professió, va desenvolupar un enginy que li permetés treure fotografies sota l'aigua per documentar les seves investigacions.

Amb aquest enginy va treure la primera fotografia en blanc i negre l'any 1893. Era voluminós i pesat, difícil per moure al fons marí, ja que constava d'una caixa estanca feta de planxes de coure, amb finestres pel visor, l'objectiu, i pels comandaments per accionar el disparador i l'obturador. Va solucionar el tema de la il·luminació amb dos revolucionaris flashos composats per un barril d'oxigen, amb una campana de vidre a la part superior, en la que cremava constantment una metxa d'alcohol. Amb una pera de goma enviava magnesi en pols, el qual a d'entrar en contacte en la làmpada produïa la llum desitjada.

Aquest enginy fou perfeccionat i el 1900 va aconseguir treure fotografies a 50 metres de fondària, aquest cop il·luminant l'escena en làmpades d'arc, la qual cosa fou una gran fita per l'època, i va despertar l'interès dels militars i novel·listes de l'època.

Encara que no fou fins 1927 en que W. H. Longley, en va treure les primeres en color, que com no podia ser d'un altra manera, foren publicades pel National Geographic per primer cop.

via: hydronauta, wikipedia, scubaportal

Polo Montañez: Un monton de estrellas

2008-05-16T22:30:00.004+02:00


Uuuuu....

Yo no se porque razón cantarle a ella
Si debia aborrecerla con las fuerzas de mi corazón.
Todavia no la borro totalmente
Ella siempre esta presente como ahora en esta canción.

Incontables son las veces que he tratado
de olvidarla y no he logrado
arrancarla ni un segundo de mi mente
porque ella sabe todo mi pasado
me conoce demasiado
y es posible que por eso se aproveche

Coro:
Porque yo en el amor soy un idiota
que ha sufrido mil derrotas
que no tengo fuerzas para defenderme
Pero ella casi siempre se aprovecha
unas veces me desprecia
y otras veces lo hace para entretenerme y es así
Uuuu..

Hoy recuerdo la canción que le hice un día
y en el fondo no sabia que eso era malo para mi
poco a poco fui cayendo en un abismo
siempre me paso lo mismo nadie sabe lo que yo sufrí

Una victima total de sus antojos
pero un día abrí los ojos
y con rabia la arranque de mi memoria
Poco a poco fui saliendo hacia delante
y en los brazos de otra amante
pude terminar al fin con esta historia,

Coro:
Porque yo en el amor soy un idiota
que ha sufrido mil derrotas
que no tengo fuerzas para defenderme
Pero ella casi siempre aprovechaba
si algun dia me besaba
eso era solo para entretenerme y es así yyyyy....Uuuuu....

Uuuu...

Todo fue así....así mismo fue
Todo fue por ella...
Yo la quería, yo la adoraba, pero tenía que aborrecerla oohh ye
Todo fue asi....todo fue por ella
Como yo quise a esa mujer porque pensaba que era bueeena
Todo fue así... ay dios... todo fue por ella
Yo era capaz de subir al cielo, para bajarle un monton de estrellas
Un pajarito que iba volando yo lo cogí para complacerla
Todo fue así... todo fue por ella
Tanto se burló de mí que ahora no puedo verlaaaa

Manifest blocaire contra el transvasament

2008-05-15T22:28:00.002+02:00

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

Antonio Carlos Jobim: Garota de Ipanema

2008-05-14T22:27:00.004+02:00

Olha que coisa mas linda
mas cheia de graça
é ela menina
que vem e que passa
num doce balanço a
caminho do mar.

Moça do corpo dourado
do sol de Ipanema,
o seu balançado
é mais que um poema,
é a coisa mais linda
que eu ja vi passar.

Ah! Por que estou tao
sozinho?
Ah! Por que tudo é tao
triste?
Ah! A beleza que existe,
a beleza que nao é
so minha,
que tambem passa
sozinha.

Ah! se ela soubesse que
quando ela passa
O mundo sorrindo
se enche de graça
E fica mais lindo
por causa do amor.

La Toma del Reichstag, de Yevgueni Chaldej

2008-05-12T23:20:00.004+02:00

Yevgueni Chaldej, anomenat el Robert Cappa rus, fou l'autor d'una de les fotos més famoses de la segona guerra mundial, considerada l'equivalent rus de Rising Flag on Iwo Jima de Joe Rosenthal. La fotografia mostra el moment en que un soldat rus hissa la senyera de la falç i el martell sobre el Reichstag berlinès, al 1945, i significava la victòria de l'Exercit Roig sobre l'exercit del Tercer Reich.

Chaldej, jueu, va néixer a Ucraïna el 10 de març de 1917, l'any de la Revolució Russa. A l'any del seu naixement la seva mare i son avi moriren assassinats, fet que feu que s'aixoplugués en el Comunisme. Als 13 anys començà a treballar en un laboratori de fotografia, i als 19, amb els seus estalvis i l'ajud de son avia, es va comprar una càmera Leica i va començar a treballar com a fotògraf per l'agència de noticies soviètica TASS, amb la qual va cobrir la segona guerra mundial i la postguerra. Fou a partir del seu treball a la Conferència de Postdam quan es va convertir en el fotògraf oficial de Josef Stalin.

Aquesta fotografia també és famosa pels retocs que va patir, primer degut a la censura, Chaldej va eliminar del negatiu uns dels dos rellotges que duia el soldat que hissa la senyera (per no donar peu a pensar en el pillatge dels soldats russos a Berlín) i després ell mateix en nombroses ocasions, la més celebre fou canviar la senyera perquè aparegues més vistos el símbol de la falç i el martell de l'Exercit Roig.

Si els retocs no foren suficients per treure credibilitat a la fotografia, s'afegeixen els propis orígens de la mateixa, sobre els quals també hi ha misteri.

Una versió ens diu que foren els Sergents Mikhail Alekseevich Egorov (rus) i Meliton Varlamovich Kantariya (georgià), sota el comandament del Tinent Aleksei Prokopevich Berest del 150º Regiment de Rifles del 3er Exercit de Xoc els que planataren la senyera al sostre del Reichstag, la nit del 30 d'abril de 1945. Però, per un altra banda, segons un altra versió, la foto fou pressa un dia després, i el que aguanta la senyera és el Capità Stepan Andreyevich Neustroyev, i durant anys es va creure que van realitzar varies tomes degut a que el capità duia al braç molts de rellotges robats als morts i els hi van fer treure.

Encara que la versió més documentada es la del català Francesc Ripoll, que aleshores tenia 20 anys, i era tinent de la XV Divisió de Voluntaris, amb la qual va arribar a Berlín el 27 d'abril. "La nit del 29 d'abril varem rebre l'ordre d'assaltar el Reichstag. Fou un combat dur ja que hi havia molts soldats de la Gestapo i de la SS i molts d'oficials, lo millor de lo que quedava de l'exercit nazi a Berlín. En unes hores el varem prendre"... "Varem estar allà dalt una mitja hora, seguien els trets dels franctiradors, però quan s'aturaren, varem aixecar la senyera durant uns minuts... tots volíem baixar d'allí pel perill que suposaven els franctiradors". Del fotògraf diu que "va fer el seu treball en unes condicions molt difícils pels trets i res més. No ens va dir res". Francesc diu que haver lluitat al bàndol de la Unió Soviètica fou "l'orgull més gran de la seva vida".

Chaldej, mort el 1997, restà importància a les manipulacions a les que va sotmetre la foto, degut, segons ell, a que "fou una gran fita històrica".

Via: Elperiodistadigital, elmundo, elpaís.

La primera fotografia des de l'espai

2008-05-07T23:39:00.004+02:00

La primera fotografia feta des de l'espai es va fer el 24 d'Octubre de 1946, poc després d'acabar la segona guerra mundial, amb una càmera de cinema muntada a un missil V2 que va despegar des la Base de Missils de White sands, al desert de Nuevo Mexico, EEUU.

La càmera feia una fotografia cada 1,5 segons mentre el missil queia cap a la terra a més de 150 metres per segon. La colisió contra el Terra destruí completament la càmera, però no el carret de la pel.lícula, que anaba protegit per una caixa d'acer.

Clyde Holliday, l'enginyer que va desenvolupar la càmera, va escriure a National Geographic l'any 1950, on les fotos fetes pel V-2 foren mostrades per primer cop, Tal com es veu la Terra pels visitants d'un altre planeta quan estan venint en una nau espacial.

via: microsiervos, wikipedia, air&space

Bloc convidat: teaming

2008-05-07T22:37:00.004+02:00

Bloc convidat: teaming

Autor: Jil Van Eyle és el promotor de la idea del teaming.

Descripció del bloc: El teaming és una iniciativa solidaria per reunir microdonacions que individualment no són viables i que promociona la formació d'equips perquè plegats assoleixin una donació que, entregada a una ONG seleccionada per l'equip, sí que es faci viable.

Jil Van Eyle, i el seu bloc de promoció del Teaming, foren centre d'atenció la setmana passada a conseqüència que el seu autor anunciava que està buscant un nou sponsor per a la seva iniciativa degut a que l'actual, Frank Rijkaard, en unes setmanes deixaria el carreg al seu actual club, el FC Barcelona.

James Blunt: You're beautiful

2008-04-28T22:56:00.002+02:00

My life is brilliant
My love is pure.
I saw an angel.
Of that I'm sure.
She smiled at me on the subway.
She was with another man.
But I won't lose no sleep on that,
'Cause I've got a plan.

You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
I saw your face in a crowded place,
And I don't know what to do,
'Cause I'll never be with you.

Yes, she caught my eye,
As we walked on by.
She could see from my face that I was,
Fucking high,
And I don't think that I'll see her again,
But we shared a moment that will last 'till the end.

You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
I saw your face in a crowded place,
And I don't know what to do,
'Cause I'll never be with you.

La la la la la la la la la

You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
There must be an angel with a smile on her face,
When she thought up that I should be with you.
But it's time to face the truth,
I will never be with you.

"The Kiss" d'Alfred Eisenstaed

2008-04-21T22:56:00.008+02:00

Permeteu-me que hem deixi dur per l'esperit de Sant Jordi, i repeteixi tema romàntic en la fotografia d'aquesta setmana. La fotografia en qüestió fou feta per Alfred Eisenstaedt per la revista Time Life, el 14 d'Agost de 1945 al tornar a casa les tropes dels Estat Units en acabar al segona guerra mundial.

Tot i l'efusivitat de la fotografia, els dos protagonistes, l'infermera i el soldat de la marina dels EEUU, no es coneixien en aquell moment.

L'emplaçament de la fotografia es situa al Times Square de Manhattan, i actualment hi ha una estatua que recorda el moment.

A la inauguració de l'estàtua va ser-hi, Edith Cullen Shain, de 87 anys, i que en el moment de la fotografia en tenía només 26, de la qual va fer el següent comentari:

Ell hem va agafar de la cintura i jo vaig tancar els ulls. El petó durà uns 7 segons i vaig estar encantada de rebre'l, perquè ell havia lluitat a la guerra per tots nosaltres i tots dos estàvem feliços.

La identatitat del mariner segueix essent un misteri, encara que al llarg d'aquests anys molts han segut els que se l'atribueixen.

El 16 d'agost del 2007, seixanta-dos anys després, un centenar de parelles van rememorar la fotografia, també al Times Square de Manhattan, encara que en aquesta ocasió no eren ni soldats ni infermeres. Entre els petons destacà el que el capità Ben Summers donà a la seva novia Elisabeth Booher, després de demara-li, rodejats de càmeres de televisió, que es cases en ell.

via: larojadepalo, el mundo, wikipedia.

Randy Pausch: La última conferencia

2008-04-14T22:42:00.005+02:00

"Le Baiser de l'Hotel de Ville" de Robert Doisneau

2008-04-07T23:00:00.004+02:00

L'any 1950 la revista americana Life va encarregar al fotògraf Robert Doisneau un reportatge, el motiu del qual fora l'Amor a París. Aquest després de fer diverses fotografies sense èxit, va coincidir en una parella d'enamorats estimat-se en un cafè de París i els va proposar fotografiar-los donant-se un petó al davant de l'Ajuntament de París.

Aquest foto, símbol del París romàntic de mitjans de segle passat, es va fer molt famosa a la dècada dels 80 i s'han fet milions de copies fins l'actualitat. Per tal de cobrar els drets d'autor moltes persones es van presentar com a protagonistes, però només Françoise Bornet ho va poder demostrar.

Després de que es va fer la fotografia, ella i l'enamorat, Jacques Carteaud, aleshores dos joves estudiants d'art dramàtic de vint anys, van rebre dues copies signades de la foto que els va enviar Robert Doisneau. Françoise Bornet, la va guardar en un calaix i només la va treure l'any 1992 en subhasta, en veure el munt de candidats que sorgiren per cobrar els drets d'autor. Dels diners recaptats (un col·leccionista suís en va pagar 200.000 $, deu cops els diners esperats) Françoise Bornet va muntar una productora de cinema amb el seu marit, que no és el de la foto. De Jacques Carteaud, el de la foto, diu que només varen passar unes nits junts.

Robert Doisneau, va dir de la foto en una entrevista feta el 1992: Mai m'haguera atrevit a fotografiar una parella així al carrer. Amants besant-se en public, rarament tenen una relació legítima.

Font: BBC Mundo

Sinead O Connor: Nothing compares to you

2008-04-05T00:00:00.003+02:00

It's been seven hours and fifteen days
Since you took your love away
I go out every night and sleep all day
Since you took your love away
Since you been gone I can do whatever I want
I can see whomever I choose
I can eat my dinner in a fancy restaurant
But nothing ...
I said nothing can take away these blues,
'Cause nothing compares ...
Nothing compares to you

It's been so lonely without you here
Like a bird without a song
Nothing can stop these lonely tears from falling
Tell me baby where did I go wrong?
I could put my arms around every boy I see
But they'd only remind me of you
went to the doctor guess what he told me
Guess what he told me?
He said, girl, you better have fun
No matter what you do
But he's a fool ...
'Cause nothing compares ...
Nothing compares to you ...

All the flowers that you planted, mama
In the back yard
All died when you went away
I know that living with you baby was sometimes hard
But I'm willing to give it another try
'Cause nothing compares ...
Nothing compares to you

Font: youtube

Fotografiar el pas del temps.

2008-04-03T23:20:00.002+02:00

Curioso elemento el tiempo diu Jarabe de Palo a la seva cançó Tiempo, una cosa està clara, sols va en una direcció. Hi ha gent que ha decidit, si no parar el temps, retenir moments, i després d'un "temps" reviure'ls i veure l'efecte del pas del "temps" en ells.
El fotògraf argentí Diego Goldberg, ha fotografiat la seva família, cada 17 de juny, des de 1976, per segons ell "parar, en un moment evanescent, la fletxa del temps que per allí passa"

Aquesta altra família s'han fotografiat cada dia durant tot l'embaràs. Sorprenent.

Lee, s'ha fotografiat ell mateix diàriament durant tres anys, amb un final sorprenent.

Noa K., ha anat més lluny, i s'ha fotografiat diàriament durant sis anys i segueix fent-ho a la seva web.

Peró sis anys no són res pel següent, que ho ha fet durant 8 anys!

And the winner is.... Homer Simpson, té una foto diària durant els últims 39 anys!!!!

Font: Youtube, xatakafoto, vikipedia

Bloc convidat: luisenrique21

2008-04-02T21:17:00.004+02:00

Bloc convidat: luisenrique21

Autor: Luís Enrique Martínez

Descripció del bloc: Luís Enrique és noticia aquesta setmana per dues raons, la primera és que està corrent la Marató des Sables i la segona que s'ha parlat de la seva participació a l'equip tècnic del Barça com a membre de l'organigrama de Pep Guardiola en cas de que aquest es fes carreg del primer equip.

Aquests dies podeu seguir en directe el dia a dia de les etapes d'aquesta dura cursa, una de les més mítiques del mon, o remenar per les proves que ha participat, entre elles triatlons, curses de bicicleta, maratons... Un crack.

Eadweard Muybridge, la fotografia i el moviment

2008-04-01T23:01:00.010+02:00

El caballo en movimiento és l'obra més famosa d'Eadweard Muybridge (pseudònim d'Edward James Muggeridge), fotògraf i investigador anglès, emigrat als Estats Units, que va experimentar el moviment de les persones i dels animals a través de la fotografia i va crear les bases de les imatges en moviment que més tard donarien lloc al cinema.

Tot començà per una aposta entre un grup d'amics aficionats als cavalls l'any 1872. Una part liderada per Leland Stanford, ex governador i president de la companyia Central pacific Railway, i l'altra, liderada per James Keene, president de la Borsa de San Francisco. Discutien sobre si els cavalls durant el trot llarg o el galop, recolzaven una pota al terra o no. En aquell temps no hi havia una manera clara de saber-ho.

Standford va contractar a Muybridge perquè fotografies el moviment del cavall i aclarir la situació, però la tecnologia del moment no va permetre esbrinar-ho.

Muybridge va tenir que desenvolupar noves tecnologies per portar a terme aquesta feina, una fou millorar la composició química dels negatius de l'època per definir millor la silueta del cavall i l'altra dissenyar un nou obturador que permetés un temps d'exposició de 1/500 de segon, tot un record per l'època.

L'any 1873 el dubte quedava resolt, les quatre potes del cavall deixaven d'estar en contacte amb el terra al mateix temps, donant-li la raó a Standford.

Muybridge, va continuar en la investigació del moviment, realitzant una feina que no a perdut vigència en l'actualitat i va inventar el Zoopraxiscopi, precursor del cinematògraf.

A la dècada dels 90 del segle XX, el grup de música U2, va fer un vídeo per la seva cançó Lemon que suposà un tribut a les tècniques de Muybridge.

Joan Manuel Serrat: Paraules d'amor

2008-03-29T22:09:00.003+01:00

Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…

Nota: L'àudio del vídeo no està en bones condicions, però és la versió que més m'agrada, es la del disc Serrat en directo de la gira de 1984.

Bloc convidat: generaciony

2008-03-28T22:44:00.004+01:00

Bloc convidat: generacionyAutor: Yoani Sánchez

Presentació del bloc: Generación Y es un Blog inspirado en gente como yo, con nombres que comienzan o contienen una "y griega". Nacidos en la Cuba de los años 70s y los 80s, marcados por las escuelas al campo, los muñequitos rusos, las salidas ilegales y la frustración. Así que invito especialmente a Yanisleidi, Yoandri, Yusimí, Yuniesky y otros que arrastran sus "y griegas" a que me lean y me escriban.

Descripció: Bloc independent escrit a una Cuba on tots els medis de informació estan controlats pel Gobern i que per ser el més llegit (durant el mes de febrer aquest bloc va tenir més d'1 milió de visites), el Gobern (tal com es pot llegir en un comentari del propi bloc que ha penjat algú de l'exterior), suposadament, ha posat programari espia per controlar on es connecten els cubans que llegeixen aquest bloc, ja que des de fa un temps triga molt en carregar-se. Els blocs d'arreu del món estan relacionats en la llibertat d'expressió, i aquest es un exemple clar.

Altres iniciatives semblants són:
Potro Salvaje Bloc tecnològic cubà que explica com muntar-se a una balsa virtual (tal com ells ho anomenen) per amagar-se de la censura de l'illa i accedir lliurement a internet.

Alfarhan. Fouad Ahmed al-Farham és un blocaire de l'Arabia Saudí, de 32 anys, que porta a la presó des del 10 de desembre de 2007. Abans de ser empresonat va escriure aquesta carta a un amic:

“Me dijeron que hay una orden de un alto funcionario del Ministerio de Interior para investigarme. Me detendrán en cualquier momento en las próximas dos semanas.Lo que ha causado todo esto es que he escrito sobre la existencia de presos políticos aquí en Arabia Saudí, y piensan que estoy llevando a cabo una campaña en Internet para promover su causa. Todo lo que he hecho ha sido escribir algunos artículos y poner banners y pedir a otros blogueros que hagan lo mismo.

Me pidieron que colaborara y firmara una petición de disculpas. No estoy seguro de estar preparado para hacer eso. Disculpas ¿por qué?. ¿Pedir disculpas por decir que el gobierno miente cuando acusó a esos tipos de apoyar el terrorismo?

Me dijeron que esperara lo peor, ser encerrado 3 días hasta que tuvieran buenas referencias de mí y me dejaran ir. Quizás no haya cárcel y sólo una carta pidiendo disculpas. Pero si son más de tres días debería hacerse saber. No quiero ser olvidado en la cárcel”.

La primera fotografia aèria

2008-03-26T20:05:00.011+01:00

La primera foto aèria es va fer en un Globus Aerostàtic i fou feta el 18 d'octubre de 1863 a París pel fotògraf i aviador Nadar, pseudònim de Gaspard-Félix Tournachon. Nadar també fou el primer fotògraf que va emprar la llum artificial per aconseguir fotografies, i ho va fer a les catacumbes, també a París.

Encara que la foto aèria més antiga que es conserva en l'actualitat es la següent:

Al cap d'uns anys, el fotògraf francès M. Jornet, proposà el tipus de fotografia en estels (KAP - Kite Aerial Photo) a una conferencia a la Société Francaise de Navigation Aérienne al 1880, a París, encara que ell no va arribar mai a fer-ho, si que ho va aconseguir el també francès Arthur Batut, que va realitzar experiments per optimitzar el tipus d'estel, la maquina de fotos , el suport i el mecanisme per activar el disparador. El resultat dels seus assajos es publicà al 1890 al seu llibre La Photographie Aérienne par Cerf-Volant. La següent fotografia és de la residència de Batut des d'una alçada de 127 metres, realitzada al 1889.

Tant un com l'altre tipus de fotografia han continuat tenint adeptes fins l'actualitat, sense anar més lluny, al Flickr hi ha el grup KAP que exposa les seves fotografies, o el KAPshop que és una tenda on es pot comprar material o Kaper, que és una web amb molta documentació actual sobre la fotografia amb estels.

Joe Rosenthal: Raising the Flag on Iwo Jima

2008-03-24T20:19:00.008+01:00

Una de les fotos més famoses de la Segona Guerra Mundial és la de Joe Rosenthal que mostra a sis Marines hissant la senyera dels Estats Units al mont Suribachi durant la batalla de Iwo Jima, i per la qual va guanyar el premi Pulitzer de 1945. Raising the Flag on Iwo Jima fa ésser feta el 23 de febrer de 1945 i està considerada com la foto de guerra més important de la història i una de les fotos més reproduïdes del món.

Dels sis soldats que apareixen sols en van sobreviure a la batalla tres (John Bradley, Rene Gagnon, y Ira Hayes) i es van fer molt famosos desprès de que es publicà la foto, però aquesta no fou la primera senyera hissada al mont Suribachi en aquell moment, si no la segona.

La primera senyera fou hissada a les deu del matí i la foto la va fer Louis R. Lowery, un sergent dels marines que treballava per la revista Leatherneck (leatherneck es el mal nom dels Marines).

No està clar perquè van treure la primera senyera per posar-ne un altra, hi ha dues versions, la primera és que la primera senyera era massa petita per ser vista des d'altres posicions dels marines i es va canviar per un altra més gran i la segona, i més estesa, que el Secretari de la Marina James Forrestal (aquí seria el Ministre de Defensa), que estava a Iwo Jima, se la volia endur com a record, cosa que no li va semblar be a Chandler Johnson, comandant del batalló, perquè pensava que aquesta pertanyia als Marines, per la qual cosa la va canviar per un altra per no donar-li al Secretari la primera en hissar-se al mont Suribachi.

No està clar tampoc d'on van treure la segona senyera, però en el moment en que va arribar a dalt del mont Suribachi pujava Rossenthal en la càmera i es va creuar amb Lowery que li va dir que des de dalt podria fer unes fotos maques. Quan aquest va arribar estaven fent els preparatius per hissar-la i Rossenthal va aprofitar per fer la famosa foto. Després per assegurar-se que tindria una foto de l'eben en va tirar una segona.

El motiu pel qual la foto de Rossental es va fer famosa i no la de Lowery fou que el primer treballava per Associated Press, i la seva foto 17 hores després ja estava impresa en molts de diaris, mentre que Lowery treballava per la revista dels Marines. A més, la foto de Rossenthal fou triada pel President Roosevelt pel pòster d'una campanya de recollida de fons per la guerra, la qual cosa encara la va fer més popular.
Dels sis soldats de la foto de Rossenthal, tres (Michael Strank, Harlon Block y Franklin Sousley) formen part dels milers que varen morir els dies següents a Iwo Jima.

De la història de la batalla i del soldats que van lluitar-hi, James Bradley, fill de John Bradley, va escriure el llibre en el qual es va basar la pel·lícula de Clint Eastwood Banderas de nuestros padres.

Bloc convidat: arcadi42

2008-03-19T22:50:00.005+01:00

Bloc convidat: arcadi42

Autor: Arcadi Alibés

Descripció del bloc: L'Arcadi Alibés, conegut periodista dels esports de TV3, descriu les seves vivències durant els 20 anys que duu corrent i els 85 maratons correguts pels cinc continents, on es destaquen un marató per l'Antàrtida i un altre pel Sahara. Arcadi explica que el seu objectiu és córrer una marató en cada ciutat que ha segut seu olímpica i la seva pròxima fita és la Marató de Sant Louis.