El jardí de la banalitat

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 19 Nov 2007 07:53:00 +0000

En un jardí de la banalitat només hi poden néixer flors enverinades? Una confluència de factors m'han dut a aquesta reflexió. D'una banda el filòsof Antonio Valdecantos (Madrid, 1964) va presentar el seu darrer llibre "La moral como anomalía" (Editorial Herder), en ell parla principalment de la responsabilitat. En una entrevista en un conegut mitjà va declarar que el bé i el mal només tenen interés per ell com anomalía, és a dir com a desviació de la normalitat. A més, segons ell, és preferible parlar de moral i no de ètica perquè la ètica s'ha convertit en una disciplina kitsch, visió que em sembla molt encertada.Valdecantos havia estat una de les 26 veus de joves filòsofs que la editorial Opera Prima havia aconseguit reunir l'any 2001 en el seu recull de microassajos Que piensen ellos on es plantegen temes com ara l' obsessió de les societats actuals per el control i la prevenció, les drogues com a factor evolutiu i no regressiu, la reivindicació de l'artifici ( el plàstic viu enfront de la carn morta), el nacionalisme com a nova religió, la denúncia de voler-ho explicar tot.

D'altra banda el gran rebombori generat per "Les Benèvoles" de Jonathan Littell , Premi Goncourt 2006 i Grand Prix de l'Académie Française no m'ha deixat indiferent. Littell es va inspirar en el concepte "banalitat del mal" creat per la teòrica política Hannah Arendt farà més de tres dècades, però que últimament està agafant més embranzida que mai, per a bastir el personatge central de la seva història, un ex-nazi que explica la seva versió de la barbàrie. Això li ha valgut la crítica de Claude Lanzmann, director de la pel.lícula Shoah, que va qualificar la novel.la de Littell de flor enverinada, per donar veu a un ser, el protagonista, absolutament desprovist de moral.

Potser hauríem de reconèixer que vivim en temps banals, que la gent es fascina per tota mena de banalitats i veu la realitat a través d'aquest filtre esmorteïdor. Però filtres sempre hi han hagut. Per respondre'm a la pregunta diré que crec que en el jardí de les banalitats la major part de les flors estan efectivament enverinades, però també és cert que aquest mateix verí ens donarà el seu propi antidot.Només és qüestió de temps. Un no es por sostreure al temps que li toca viure...

EL CEL PROTECTOR

El jardí de la banalitat