la seguretat en el nostre entorn

Medicina alternativa

2010-02-06T23:04:00.002+01:00

“Alguns cops cura més que la medicació”

nominat al millor anunci de l'any

Gràcies Genís

Jubilació als 67 anys

2010-02-04T20:42:00.004+01:00

Jubilació als 67 .... o als 76 .... o als...

Imatge típica d'un administratiu al seu lloc de treball dins uns anys…… havent complert els 67 anyets !!

(Gràcies Xavier)

Cernet per punts

2010-02-03T21:53:00.004+01:00

Carnet?

Punts?

...

L'elixir...

2010-02-02T21:43:00.006+01:00

Que us semblaria anar al llit i al despertar-vos, tenir dos anys menys?.

Qualsevol podria pensar en el mite de l’elixir de l’eterna joventut, no?. Dons no, no és d’això del que us estic parlant. En realitat ho faig d’una proposta del govern per regalar-nos dos anys menys de tranquil·litat, dos menys per fer el que realment ens toca després d’haver-nos passat tota la vida treballant, dos anys menys de vida, no laboral, és clar...

La veritat és que no visc pensant en el moment que compliré els 65 anys però, qui no s’ha fet mai alguna pregunta al respecte?: que faré quan em jubilin?, viatjaré?, llegiré?, aniré a pescar?, o pel contrari em dedicaré a donar voltes pel passeig del mar sense rumb fix, acabant sempre en el “banc del si no fos” amb altres col·legues jubilats?.

Sigui com sigui, i pensem el que pensem, el govern s’està plantejant treure’ns dos anys de dubtes, vol que ens jubilem als 67 anys.

Certament no es pot negar que hi ha una augment de jubilats i pel contrari, decreix el nombre de treballadors, que són el qui fan possible la sostenibilitat del sistema. Que s’ha de fer alguna cosa?, és cert. Però els perden les formes, no es pot anar així per la vida, sense consens, amb precipitació, posant la por al cos. Em sembla que hi molts punts a tractar abans, per exemple: que passa amb les pre jubilacions? O és que veurem gent treballant fins als 67 i altres amb 50 veient-los anar a la feina.

Avui podéim llegir a el periodico de catalunya) que comencen a parlar de la singularitat de certs col·lectius. La veritat és que no em veigamb seixanta i tants anys, conduint un vehicle d’emergències anant a un incendi, a una fuita de gas o a cercar una persona desapareguda. I si és així, que els deus us protegeixin...

I amb la pujada de l’IVA, del proper juliol, igual es pensen que han descobert la pedra filosofal...

SINT AFFLICTIS CELERES, LENTAE GAUDENTIBUS HORAE (*)

2010-01-15T21:26:00.006+01:00

Prefereixo no dir res, en contraposició d’aquells que parlen massa...

Veieu i jutjeu:

(*) QUE SIGUIN RAPIDAS PER ALS AFLIGITS, LENTES PER ALS QUE GAUDEIXEN

Reflexions del dia desprès

2010-01-06T22:54:00.013+01:00

Perquè els nens puguin gaudir més dies els seus regals hem adaptat, més que adoptat, al Pare Nöel (Saint Nicholas o San Nicolás, Sinterklaas, Kris Kringle, Father Christmas, Papá Noel o Père Noel, com vulgueu anomenar-lo). El fet és que a causa d’això, el Reis Mags estan cada cop més decebuts per la nostra actitud poc fidel amb ells. Bé ells així, ressentits, i nosaltres cada cop més desconcertats perquè: com podem deixar els nostres fills sense regals el dia de reis? (per molt que els haguem donat el 25). Aquesta situació ens condueix, ineludiblement, a una “sentada” familiar que esdevindrà en una nova despesa compra , per allò de no ferir les seves il·lusions...

El resultat de tot això és que les nostres/vostres/seves carteres, es ressentiran una mica més, en moments que ja estan malferides.

No penseu que no entenc la situació. Tot i que els meus fills són grans també han estat nens, i per altra banda perquè ahir mateix, per raons que no venen al cas, em vaig convertir per uns moments en una mena de “Carter Reial”. Els nens embogien per donar-me la carta que jo, havia de trametre personalment al “Rei”. Les seves cares s’il·luminaven pensant, que en donar la carta tancaven el cercle que els duria a l’endemà, a fer els seus somnis realitat.

Sigui com sigui aquesta és la situació que vivim amb els nens per tant, no en parlem més punt i a part. Però altra cosa són/som els adults, deixeu-me explicar, no m’he begut l’enteniment:

En arribar a casa després d’un dia de festa, en el que m’he convertit el Rei Mag/Pare Noel fent regals a tothom veig a la televisió com a partir de demà els del “Tall Anglès” i els de “IQUEA”, entre altres, rebaixaran els seus productes fins al 50%. Coi, alguns dels que he fet els he adquirit allà mateix. Dos dies de diferència, i meitat de preu o el que és el mateix, dos dies de diferència i regal doble. (no vull que penseu que soc gasiu).

Bé, només es tracta d’una reflexió en veu alta però, no em negareu que les il·lusions tenen preu i que aquesta, és més cara en funció del dia...

És quelcom semblant a allò de: "avui t'estimo més que ahir però, menys que demà".

Els cinc sentits

2010-01-03T15:13:00.007+01:00

MMX ha començat amb un devessall d'estímuls màgics als sentits. El primer que es va despertar en mi va ser l’ olfacte, amb el perfum que es va posar Maggy, la meva dona, mentre ens preparàvem per sortir. Plegats de la ma vam anar cap el que havia, i va ser, el darrer sopar de l’any. No ho sabíem encara però, allà ens esperava una cuina d’avantguarda que inundaria els nostres paladars.

La vista i l’oïda, sense desmerèixer la festa, la musica i les campanades, havien d’esperar unes hores més. Puntualment es van sensibilitzar a les 17:30 del dia 1 amb la posta en escena de “Saltimbanco” al Circ de Soleil, un espectacle extraordinari que es mereix un capítol a part.

Ara un cop feta la posta a punt dels cinc sentits, i amb tres dies de rodatge del nou any, només resta posar la vista al front per seguir amb força, amb ganes i esperança que quelcom canviï a millor. (Gràcies Ferran)

Qui diu que la vida, com el cub de Rubik, no te solució?

2010

2010-01-01T22:49:00.000+01:00

Enquesta

2009-12-30T19:36:00.002+01:00

Agents armats en els avions?

El món a RAC 1

2009-12-29T19:45:00.007+01:00

Aquest matí com un autòmat el despertador ha sonat a les set en punt, això només podia dir una cosa: les vacances s’havien acabat. Però no, no em queixaré. Soc dels que te la sort de tenir feina, un dret que s’ha convertit en un luxe...

Com ja és habitual, en aixecar-me el primer que he fet és posar la radio, jo sens dubte el món a RAC1

La veritat és que avui, com molts altres dies he anat a treballar amb els pels de punta, les notícies no eren per menys:

Notícia 1

Noves mesures de seguretat aèria, a causa de l’ temptat frustrat en una aeronau nord americana:

El president Obama anuncia que tots els vols que surtin i arribin als Estats Units, duran un agent armat.
Només es podrà pujar a bord, una bossa de ma.
No es posrà usar a bord Ipods, e-readers. Reporductors de CD, DVD, ordinadors portàtils, ni res que requereixi una font d’energia per al seu funcionament.
Una hora abans de l’arribada a l’aeroport no es podrà aixecar dels seients.

Els controls als aeroports, ja us podeu imaginar com tornaran a posar-se...

Les mesures de seguretat aèria sempre m’han semblat encertades, no així el ens tractin com a veritables delinqüents. Haurien de millorar en aquest sentit, tothom col·laboraria una mica més.

Notícia 2

El ministre de l’interior ens informa que ETA planeja un atemptat espectacular, o un segrest de llarga durada.

Notícia 3

Continua el segrest dels tres cooperants catalans a Mauritània, quan participaven en una caravana humanitària. Sembla que hi ha bones sensacions però, caldrà esperar...

I el món, a RAC 1, continuava donant notícies...

Nadal... Any Nou...

2009-12-22T18:49:00.003+01:00

Un any més, ens trobem immersos en aquelles dates en les que per obligació, més que per devoció, hem de ser bons, hem de recordar els amics, la família, hem de ser feliços i desitjar la felicitat a tothom...

Quan sento: “Bon Nadal i Feliç Any Nou” em pregunto, que coi passa amb la resta de l’any?. Així que només em desitges la felicitat dos dies?. Hi ha quelcom que no acaba d’anar bé del tot, si em deixes de la ma de qui sap quin deu, els altres 363.

Vull recordar-te, estimar-te, sentir-te, gaudir-te, si hi ets. Trobar-te a faltar si estàs lluny, cada segon de la meva vida. Vull el millor per tu i pels teus ahir, avui demà i sempre, sigui Nadal, Sant Esteve, estiu o hivern.

Et desitjo, us desitjo, tota la felicitat que sigueu capaços d’emmagatzemar amb el ben entès que, quan no pugueu més, repartiu-la entre coneguts i desconeguts, segur que en faran bon ús.

No news, good news

2009-12-18T19:27:00.007+01:00

Si, ja ho sé, quasi quatre setmanes de silenci però com diu el títol, si no hi ha noticies són bones notícies, no?. He estat tot aquest temps agradablement envaït pel més absolut “relax” , deixant de banda el rellotge, anava per la vida escoltant les campanades de l’església, menjava... quan tenia gana, dormia fins que el cos deia prou. El telèfon mòbil?... que era això?. I dic que era perquè he tornat a casa, porto de nou el rellotge, el telèfon mòbil, el GPS, i tots aquells accessoris necessaris per “anar bé” per la vida.

I per no tornar a casa de cop he fet una visita a Brussel·les, Deu n’hi do quin fred. Però d’això, ja us en faré cinc cèntims.

Ah, recordeu que fa uns dies us parlava del bricolage?. Aquí us deixo un exemple del que es pot fer amb ganes, gust, quatre eines, un estenedor i un balcó...

Nota important: no es tracta d'una obra meva, la vaig veure ahir a Mallorquines (Girona)

Bricolage

2009-11-26T13:22:00.003+01:00

Des de fa uns dies, estic practicant el multidisciplinar art del bricolatge: fusteria, electricitat, pintura, aigua, etc. Aquesta noble activitat és la conseqüència de tres fets que van ineludiblement lligats: vacances, preu de les factures (si entra un professional a casa) i tenir una segona residència que et te sempre a punt un escenari propici: l’aixeta degota, la porta no tanca (si és que hi ha porta sinó, un sempre està a punt de posar-ne una, total si ho ha un fuster, no ho faré jo...)

Tenir temps lliure després d’un any intens, és un perill. Hi ha moments en els que m’he trobat dret cavant una paret, como si estigués gaudint una obra mestra. De repent, una pregunta: i si pinto? (cagada pastoret). El següent és estar fins allà de la pensada. Total, la paret no estava tant malament...

Bé avui serà dia de repòs, m’he de recuperar de les butllofes que em vaig fer ahir amb el tornavís, una eina maleïda de la qual us en parlaré un altra dia, estic sensible per fer-ho ara.

I sentat a la butaca llegint el diari, em trobo amb un editorial en defensa de Catalunya que ha redactat conjuntament dotze diaris: El Periódico, La Vanguardia, Avui+, El Punt, Segre, Diari de Girona, Regió 7, Diari de Terrassa, La Mañana, El 9 Nou, Diari de Sabadell, Diari. Sens cap mena de dubte, m’hi addereixo.

Un agradable aroma m'arriba de la cuina em recorda que, a casa avui, és un dia de festa. Per l’origen de la meva dona, celebrem el Thanksgiving day (Dia d’acció de gràcies). De tota manera, he aconseguit catalanitzar la festa canviant el gall d’indi per un pollastre català, d’aquells de barretina. I quan el l’”appel pie” faci acte de presència, el cava català regarà les pomes.

I ara , si em permeteu, segueixo amb la dura tasca del soffing.

Desafecció

2009-11-23T22:41:00.002+01:00

Tinc clar que som un país... snob, per anomenar-lo d’alguna manera. Entre moltes altres coses, hem pujat al carro dels anglicismes: abans fèiem negocis ara fem bussines, abans anàvem a córrer, per allò de mantenir-nos una mica en forma, ara fem footing. En un tres i no res hem passat dels calçotets als slips, i així tot un regueró de paraules.

El que no entenc és, per què no parlem clar quan ho podem fer?. I ja no em refereixo a aquests anglicismes dels que us parlava. Em refereixo a paraules que tot i trobar-se en el diccionari, (no són un invent de darrera hora, no dic això) no són d’ús habitual com per exemple: desafecció.

“Estem molt preocupats per la desafecció dels ciutadans” diuen els polítics i molts, quan ho escolten es pregunten: és tracta d’una nova modalitat de la grip A?.

És el problema dels eufemismes, no tothom els entén. Els ciutadans no és que estiguin desafectats sinó que n’estan fins els... mismíssims. I sinó pregunteu-li al propietari d’aquesta furgoneta, ja veureu com de ben segur no utilitzarà la paraula desafectat.

I dels polítics (d'alguns polítics) avui, no en parlaré. Vull dormir tranquil.

Final anonymity

2009-11-06T18:39:00.002+01:00

Ja em disculpareu pel títol però, tot això em sembla tant de pel·lícula. Sigui com sigui, el proper dilluns dia 9 de novembre les targes de prepagament no identificades, les també dites anònimes, seran desconnectades del tot. Línia i número desapareixeran per sempre.

Les intencions són bones, pretenen evitar qualsevol tipus de delicte greu. Les realitats, com sempre, comprometen els propòsits. Es pot comprar targes de prepagament anònimes fora d’Espanya, a banda del que es pot trobar en el mercat negre.

La història va començar fa dos anys, amb l’entrada en vigor de la “Ley de consrvación de Datos, relativos a las Comunicaciones Electrònicas”, que obliga les operadores de telefonia a recollir les dades dels titulars de totes les línies telefòniques de prepagament, per tal de poder rastrejar la destinació i l’origen d’una comunicació, així com la identitat del titular.

Si ets un dels titulars de les més de tres milions de línies, que encara estan sense identificar, ja pots córrer. Això, o aprofita el cap de setmana per d’acomiadar-te de la línia i del número perquè, es perdran per sempre.

Resquiescat in pace

g 8 (ge buit)

2009-11-02T07:59:00.001+01:00

Qui de vosaltres no ha sentit parlar del G8 però, tots sabeu qui el forma?, teniu clar la importància de les seves reunions i de les decisions que prenen?.

Per no inventar i sortir dels marges he anat a Viquipedia, faig copia literal del que allà diu. Jo tan sols afegeixo unes imatges que il·lustren una de les seves reunions.
...

G8
De Viquipèdia

Estats membres del G8

El Grup dels vuit, o G8 o Grup dels set més Rússia, està integrat pel Canadà, França, Alemanya, Japó, Itàlia, els Estats Units, el Regne Unit i Rússia. El G8 organitza una cimera anual de caps d'estat per a discutir sobre temes econòmics i polítics.

Història

El G8 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de 1973 i la recessió global subsegüent. Els problemes mundials van motivar la formació del Grup de la Biblioteca, una reunió de ministres i experts financers dels Estats Units, Europa i Japó per a discutir temes econòmics.

El 1975 el president francès Valéry Giscard d'Estaing va convidar als caps d'estat de sis països desenvolupats democràtics a una cimera a Rambouillet, i va proposar la creació de cimeres regulars. Els participants van acordar reunir-se anualment en una cimera dirigida per un president rotatiu. Aquest va ser l'origen del que es va anomenar popularment el Grup dels Sis (G6), integrat per França, Alemanya Occidental, Itàlia, Japó el Regne Unit, i els Estats Units. El president nord-americà Gerard Ford va suggerir convidar al Canadà per a la segona cimera, i el grup es convertiria en el Grup dels Set (G7).

El 1991, després de la fi de la Guerra Freda, la Unió Soviètica va començar a reunir-se amb el G7 després de la cimera principal. Aquest grup va ser conegut com a P8 (El Vuit Polític), o col·loquialment com a "G7 més 1", després de la cimera de 1994. Es va permetre que Rússia participés com a membre ple a partir de la cimera de 1998 a Birmingham, Regne Unit, creant així oficialment el Grup dels Vuit. Però, Rússia va ser exclosa de la reunió dels ministres financers, ja que no es considera una potència econòmica important, i per tant el nom G7 avui dia es refereix a la cimera de ministres financers específicament. La participació de Rússia no ha estat lliure de controvèrsies. El 18 de febrer, 2005, els senadors nord-americans Joe Lieberman i John McCain van demanar que Rússia no fos convidada, fins a que el president rus Vladimir Putin realitzés reformes veritablement democràtiques.

Estructura i activitats del G8

El G8 no és una organització amb una administració transnacional, a diferència d'altres institucions. La presidència del grup és rotativa entre els estats membres anualment. L'estat que té la presidència ha de realitzar reunions ministerials i la cimera de tres dies dels caps d'estat, i ha d'assegurar la seguretat dels participants.

Les reunions ministerials aborden temes com ara la sanitat, compliment de la llei, l'ocupació i altres temes importants pels estats membres. La reunió ministerial més important és el G7, la qual es refereix específicament a la reunió dels ministres de finances del G8 llevat de Rússia, però, inclou representants de la Unió Europea. També es realitza una reunió més curta, coneguda com el G8+5, que inclou a Mèxic, al Brasil, la República Popular de Xina, Índia i Àfrica del Sud.

Per al teu somriure (bis)

2009-10-28T22:06:00.002+01:00

Avui em prenc la llicència de repetir el títol d’un post. Si bé el continguts res tenen a veure, la finalitat si és la mateixa: posar un somriure a més enllà dels vostres rostres.

Potser no dona més seguretat en el nostre entorn però, tampoc en resta...

Per al teu somriure

2009-10-27T07:00:00.001+01:00

Aquest darrer cap de setmana, per allò de mantenir-me en perfil baix i anar a llocs on no hi hagi gaire gent, vaig anar a Andorra. Feia dos anys que no hi anava però, tot segueix igual. La gent continua sortint carregada dels centres comercials amb els carros plens a vessar de: sucre, tabac, licors, formatges. A mi em dona la impressió que hi ha qui ho paga més car que a casa seva però, cadascú fa el que vol amb els seus diners.

Després d’adquirir algunes debilitats personals, vam anar a dinar a un restaurant d’Andorra la Vella, res de l’altre món. Ben dinat, abans de sortir, vaig passar pel servei a rentar-me les mans. Mentre ho feia, de reüll i a través del mirall vaig veure una màquina penjada a la paret, sense prestar-hi massa atenció vaig pensar que es tractava d’una expenedora de preservatius. A partir d’aquí em vaig fer la meva pel·lícula preguntant-me: “qui després de sortir amb el pap ple, li ve de gust comprar un preservatiu?” “qui n’adquireix un d’aquests marca no t’hi fixis?”...

Sigui com sigui, la meva sorpresa va arribar en el moment d'assecar-me les mans, la màquina no era de preservatius sinó, expenedora d’un raspall i pasta de dents per un euro. Per fi, algú pensa en quelcom tant important com ho és la neteja de la boca i del manteniment de les dents.

Segons els meu humil parer, molt encertat. Molts haurien de seguir el seu exemple, segur que la nostra rialla i el nostre alè, els hi agrairan.

Teoria de la relativitat

2009-10-21T07:59:00.000+02:00

El titular del Jutjat d’ Instrucció número 30 de Barcelona ha decretat la llibertat, amb càrrecs a l’ex president del Palau de la Música Fèlix Millet, i l’ex secretari Jordi Montull.

És ben cert que la gent no hauria d’anar a la presó, sobre tot quan no hi ha mala fe, quan et diuen que ho tornaran, quan tan sols ha robat, quants milions?, un i mig ?, dos ?, quants milions d’euros dieu?...

No siguem durs amb ells, ja ho diu el seu advocat: ho han pagat amb l’escarni i la vergonya.

Estic convençut que tècnica i legalment, no hi ha res a dir però a peu de carrer, fa mal. En clau política, cada cop hi ha més gent que diu que tots són iguals, que no val la pena anar a votar. Així ens va. Ara cada cop més veus parlen de la justícia VIP. De què parlem, d’allò de: “tanto tienes tanto vales?

La realitat, el nostre dia a dia, és que si deixes de pagar una multa o un impost veuràs com acabes: notificació, increment d’un 5%, notificació, increment d’un 20%, publicació al BOP, i finalment, embarg. I eh!, que podem estar parlant d’una taxa per la recollida d’escombraries, si ho fem de la declaració de renda no se on podem anar a petar...

Bé, que com diuen: “tot depèn del color del cristall amb el que es miri”, és a dir, pura teoria de la relativitat, mireu sinó:

Així és com tu veus casa teva

Així la veu el comprador

El banc no en te cap dubte

El taxador no s'hi posa fulles

I l'Agència Tributària ho te clar, tens una mansió.

El valor del temps

2009-10-20T07:53:00.000+02:00

això es un tros de cel, blau, clar, nítid

Vaig marxar deixant enrere Güertel’s, Millet’s,etc. i torno trobant-me’ls tots sobre la taula. Hi ha menús que els haurien de treure de la carta.

Vaig marxar en una tardor molt més que estiuenca, i torno en una tardor que és mes hivern que altra cosa. De la màniga curta a l’anorac en un tres i no res.

Em queden dies de vacances i repetiré tranquil·litat, bons aliments, hores de seixanta minuts i minuts de seixanta segons, cels blaus, nits fosques, arcs de sant Martí, núvols...

Seré com el Guadiana, apareixeré i desapareixeré fins esgotar-les.

arc de sant martí, engolllit pels nuvols

i acabant el dia...

les nits son nits, fosques, negres.

Aquest cop si...

2009-10-05T16:52:00.003+02:00

Del 5 al 12 d'octubre

Sanitat

2009-10-01T22:10:00.010+02:00

La noticia

Segons el darrer “Índex de Consumidors de la Sanitat Europea” elaborat pel Health Consumer Powerhouse (consultora sueca), amb el recolzament de la Comissió Europea (CE). Per segon any consecutiu, la sanitat espanyola es deteriora i obté una puntuació similar a molts països de l’est d’Europa.

Per a la realització d’aquest informe, s’ha mesurat un total de 34 aspectes corresponents a sis grans grups: drets dels pacients i informació, la e-salud (ús de noves tecnologies en la gestió del sistema i la comunicació entre els pacients i els professionals), temps d’espera per a rebre un tractament, resultats (esperança de vida, mortalitat), quantitats de serveis que s’ofereixen i política farmacèutica. A cada aspecte se li va donar un pes relatiu perquè la suma del sistema ideal fos 1000 punts. La màxima puntuació l’obté Holanda amb 839, la mínima Latvia (Letonia) amb 449, i España 639, lloc 18 de 31.

(...)

Ara, recolzant-me en aquesta notícia, seria molt fàcil carregar les tintes dient les mil i una d’un servei que té molt que desitjar. Això ho tenim clar però, no crec que fos just per molts professionals que estan treballant amb ganes, amb manca de mitjans, de temps, contra corrent. I pensant en ells intentaré fer un exercici més equilibrat, sense oblidar però tots aquells altres que tracten els pacients com si fossin un número, que han deixat penjada la vocació i el codi deontològic en no sé quin armari perdut...

Reflexions en veu alta

Sense entrar en disquisicions de si jo si o jo no, crec que tots tenim la nostre part de culpa. Donem una ullada sinó a qualsevol servei d’urgències hospitalari, ple fins la bandera. Està clar, que és més rentable anar al servei d’urgències que al CAP. Per que?... anàlisi de sang, radiografia, electrocardiograma, i així un llarg etcètera. El resultat és que cada persona acapara un munt de serveis i professionals, que no fan altra cosa que provocar cues immenses.

Si donem una ullada als CAP, ens trobem amb cues de “pacients” a la caça de la seva recepta. Som veritables acaparadors de medicaments. Ah!, hi ha una veritable fal·lera amb els antibiòtics

Som amants de les proves, com més cares millor, no sabeu el que “farda”...

I què me’n dieu de les baixes?. Qualsevol va amb al metge una excusa dolorosa, per tal que li donin un paperet que li permetrà no anar a treballar.

Hi ha més molt més, això només és la punta d’un iceberg que crema als professionals de la sanitat, malbaraten els diners de tots i col·lapsen el sistema.

La meva realitat, en tres perles (+ una)

Tinc una doctora, la meva internista, que val el seu preu en or. És una excel·lent professional. Segur que n’hi ha molts/es com ella, però ara em toca dir: gràcies Àngels.

Tinc un metge de capçalera, que ni em mira quan vaig de visita (per no fer ni s’aixeca de la cadira). Em va consolar el dia que em van dir que era normal, normal?. Sembla que ho fa amb tothom. Felicitats dr............!, coi, no sé ni com es diu... ni ganes... (no penseu que hi vaig moltes vegades, m’ha vist tres cops en tota la meva/seva vida).

I finalment, per allò d’acostar la sanitat al pacient, em van canviar de CAP. Per què deixar-me en un que tinc a 500 metres de casa poden anar a un altre que està a l’altre costat del poble?...

"Ara fa un any, vaig anar al metge per un dolor intens a la cama, em van dir que m'havien de fer una elestromiografia. Ara fa un any que espero em toqui"

Violència

2009-09-22T21:27:00.003+02:00

Filosofia

L'home sobresurt de la resta de la creació en la mesura que ell mateix reconeix la seva pròpia naturalesa, quan ho oblida, s'enfonsa més baix que les bèsties. Per a altres éssers vivents, ignorar el que són és natural; per a l'home, és un defecte.

Boecio, filòsof del segle V.

Realitat

Abusos i violència sexual (de gènere), violència de i a menors, violència filio parental, violència al professors, a metges, a gent gran, etc.

Violència i més violència.

Reflexió

Des de fa temps hem pregunto: en què ens estem equivocant? Jo no tinc la resposta, possiblement entre tots la trobarem però, la realitat és que hi ha una pèrdua de valors constant que, com la fuita en una canonada, amenaça en deixar-nos secs. Mentre tant, mentre no trobem respostes i donem solucions al problema, les víctimes d’aquest retorn al més primari dels orígens, no fa altra cosa que seguir patint.

De ben segur no hi ha un sola cosa que ho ha generat sinó, la conjunció de moltes. En plantejo una d’elles:

Crec que hi ha una generació de pares/mares (posterior a la meva) que, amb bones intencions, s’ha equivocat. Han canviat el paper de pares pel d’amics, deixant un buit impossible de cobrir. Els que no han sucumbit, s’han convertit en pares conciliadors. Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada, els defineix en dos grups: els pares pre constitucionals i els post constitucionals.

Crec que s’ha de fer alguna cosa i ho hem de fer entre tots. Mirar cap un altra costat no farà que canviï res.

La no violència, és cosa de tots!

Cas Millet: no n'hi ha per tant

2009-09-21T07:00:00.000+02:00

No entenc com la gent s'ha indignat tant amb això d'en Millet. Perquè, a veure, qui no s'ha apropiat algun cop de 3,3 milions d'euros de l'empresa on treballa? I encara li diré més: qui no s'ha endut uns clips o un paquet de folis a casa? Qui no té en una caixa de seguretat d'una entitat de crèdit 1.831.372 euros en diner negre, eing? I qui no ha fet obres a casa seva per valor d'1.300.000 euros? Escolti que està tot caríssim. Fas cuina i lavabo, tires a terra un envà i de seguida ja et puja això. Jo estic per demanar el nom del paleta perquè ho trobo barat. I qui no s'ha gastat mig milió d'euros en viatges? Miri, aquest estiu mateix vam anar a passar el dia a Salou. Entre benzina, peatges, dinar i una samarreta per la nena a les paradetes del passeig... bé, mig milió no, però 450 ben bé. Ei, i al restaurant vam partir-nos dos primers per a tots quatre i no vam prendre vi.

I qui no s'ha pujat el sou multimilionari de president d'una Fundació semipública sense donar explicacions a ningú? I qui no ha comprat un local per un milió i mig d'euros i al cap de quatre anys no ha intentat vendre'l pel doble a l'entitat semipública que dirigeix, i ha aturat l'operació a l'últim moment perquè la policia trucava a la porta del seu despatx? I qui no justifica la seva actuació dient que ha pagat en negre dietes a una coral infantil, a professors de música i a voluntaris jubilats, o que pagava les comissions als que li aconseguien patrocinadors privats a través d'una societat de la seva propietat? Vaja, és que qui estigui lliure de pecat llanci el primer feix de Bin Ladens. I a qui no li ha passat tot això durant anys sense que ningú se n'adonés de res, sense que ningú descobrís res, sense que cap de les administracions que donaven calés sospitessin res, de res, de res?

Res, que som davant d'un crac. Que li donin la Creu de Sant Jordi... ai no, que ja la té.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 56. Divendres, 18 de setembre del 2009

A grans mals, grans remeis

2009-09-19T22:20:00.006+02:00

Ramón Quintás (president de la Confederación Española de Cajas de Ahorro, CECAS), considera que la situació que viu Espanya actualment "excedeix en gravetat les viscudes" i que "davant de situacions extraordinàries només hi ha remeis extraordinaris"

Aleshores, proposa un seguit de mesures socials que em deixen bocabadat:

1. A partir d’avui, baixarem els tipus d’interès en totes les operacions de crèdit efectuades en les nostres entitats

2. De forma immediata, deixarem sense efecte els cobraments de comissions en els pagaments de rebuts, en les transferències, en l’expedició de targes de crèdit i la seva renovació, en el manteniment de comptes i llibretes, en la retirada de diners dels caixers, etc.

3. Fins que no sortim de la crisi, dedicarem els beneficis obtinguts a Obres Socials.

4. ...

De repent, sento un soroll fort, i m’adono que m’havia quedat dormit davant la “tele” mentre feien el “quart d’hora” de publicitat.

Reprenen l’entrevista i el President de la CECA diu:

Si les forces polítiques i els agents socials no arriben a un acord per sortir de la crisi "seria convenient que hi hagués unes eleccions generals" per conferir a un altre govern la capacitat d'actuació que necessita Espanya.

I jo em pregunto:

1. Quan parlem d’agents socials no parlem de les caixes i altres entitats bancàries, veritat?

2. Quan parlem de culpables les caixes no hi tenen res a veure, veritat?

En realitat no van contribuir a inflar la bombolla, que va!. Vull recordar quan em vaig comprar el meu primer cotxe, a crèdit, em va haver d’avalar el meu pare. Fins fa pocs mesos, amb nòmina precària donaven una hipoteca (milionària) que permetia comprar la casa, el cotxe i anar de vacances, vaja el valor real de les coses, per això hi ha tanta gent enganxada...

D’haver-ho sabut, hauria continuat dormint... zzzzzz