la seguretat en el nostre entorn

Posa tu mateix el títol

2008-06-30T22:52:00.002+02:00

A la vida hi ha qui et dona consells, qui et fa regals, qui…

Aquest cop, Alycie m’ha donat un consell regalat que vull compartir amb vosaltres.

Que major seguretat en el nostre entorn que, VIURE.

Ara, tu mateix posa títol al post.

Gràcies,

Vist a la maldición de sisifo

La fotoprotecció

2008-06-29T22:08:00.004+02:00

Fa uns dies un conegut meu em deia: quina sort Josep Lluís, deus estar tot el dia a la platja. Si sabessis, pensava jo...

Aquesta és la realitat que tenim tots aquells que vivim a la costa. Arriba l’estiu i amb ell sol, calor, cremes i... més feina.

Sigui com sigui, com que el sol ens escalfa i il·lumina a tots, cal que tinguem en compte alguns consells que ens faran viure una mica més segurs.

Com ens podem protegir del sol?

Prendre’l durant les hores en què el sol és més suau (abans de les 12 del migdia i després de les 5 de la tarda).

Utilitzar cremes adequades i resistents a l’aigua. Posar-ne una capa generosa per tot el cos, les orelles, les parpelles i els llavis. Posar-nos la crema a casa, una mitja hora abans de prendre el sol i tornar-nos-la a posar després de cada bany i cada dues hores.

Protegir-nos amb roba, gorres, ulleres i para-sols. També cal saber que el sol es reflecteix a la sorra, l’aigua del mar, la neu o l’herba i que ens podem cremar sota el para-sol.

Beure aigua abundant mentre es pren el sol i també després.

Els dies previs a prendre el sol va bé posar-se crema hidratant a la cara i el cos.

Dutxar-nos i posar-nos crema hidratant després d’haver pres el sol.

Qui i quan podem prendre el sol?

Als infants se’ls ha de protegir encara més del sol (factor de protecció alt) perquè la seva pell no està preparada i el sol els fa més mal.

Les dones embarassades han de protegir-se bé del sol per evitar que els surtin taques fosques a la cara.

Les persones de pell més blanca, són les que s’han de protegir més del sol (utilitzar crema amb factor de protecció de 30 o més).

Les persones que es posen morenes amb facilitat també han d’utilitzar crema, com a mínim de factor de protecció de 15.

Si vostè té alguna malaltia de la pell, pregunti al seu metge si li convé prendre
el sol.

I recordi:

Les colònies i perfums poden ocasionar taques quan es pren el sol.

No utilitzi cremes de la temporada passada.

Els raigs UVA artificials també envelleixen i poden causar càncer de pell.

També ens hem de protegir del sol a l’hivern.

Consells facilitats per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitaria.
Autors: MR. Senan. Grup Dermatologia. Lurdes Alonso; Vocalia Comunicació

Les meduses i (3)

2008-06-23T19:16:00.012+02:00

CARACTERÍSTIQUES DE LES PICADES DE LES DIFERENTS ESPÈCIES DE MEDUSES I ALTRES CNIDARI

Pelagia noctiluca: les seves cèl·lules urticants posseeixen un verí bastant actiu que produeix sensació de coïssor i de vegades, dolor intens. Altres símptomes poden ser nàuseas, vòmits, enrampades musculars i dificultat espiratòria. És l'espècie més perillosa no solament per la seva toxicitat sinó també per la seva alta freqüència i la gran llargada dels seus tentacles.

Rhizostoma pulmo: és una espècie irritant encara que els contactes amb fragments de medusa o tentacles alliberats en aigua no produeix quadres dermatològics greus. El contacte de la medusa amb la pell, pot produir una intensa irritació acompanyada de coïssor o picor.

Cotylorhiza tuberculata: la capacitat irritant d'aquesta espècie és limitada, en part per la custa dimensió desl seus tentacles. Quan el contacte ocorre els seus efectes són lleus: d'irritació de la pell i picor.

Chrysaora hysoscella: l'efecte de la seva toxina és similar a la de Pelagia noctiluca encara, que Chrysaora hysoscella és una espècie no tan freqüent en el litoral Català.

Aurelia aurita: la seva perillositat és baixa a causa de l'escassa toxicitat del seu verí.

Velella velella: la seva perillositat és molt baixa, pràcticament nul·la.

Physalia physalis: els contactes amb els tentacles poden tenir conseqüències molt greus per als nedadors ja que contenen gran quantitat de cèl·lules urticants que injecten un potent verí amb propietats neurotòxiques, citotòxiques i cardiotòxiques. En qualsevol cas, pot produir coïssor i dolor intens com a conseqüència de l'íntim contacte amb els tentacles que s'embullen i adhereixen en l'intent de desfer-se d'ells. Com s'ha dit anteriorment, és una espècie molt poc freqüent en el litoral Català.

RECOMANACIONS PER PREVENIR PICADES DE MEDUSES

- Mantenir-se fora de l'aigua quan les meduses estan vora la platja. També convé evitar el batent de les onades, ja que és on habitualment s'acumulen restes de meduses.

- Tota mena de barrera que eviti el contacte de la pell amb la medusa és una bona forma de protecció. Per exemple: ús de cremes solars, banyadors que cobreixen el màxim de superfície corporal o roba lleugera com ara les samarretes.

- Arran de sorra: moltes de les meduses que arriben a la platja estan mortes, però fins i tot així, són perilloses. Els tentacles conserven bona part del seu poder urticant. No s'han de tocar!

- Si us esteu banyant i avisteu meduses: cal nedar pausadament i sortir de l'aigua. El fet de nedar enèrgicament fa que un mateix apropi més les meduses i els llargs tentacles poden arribar a tocar-nos i picar-nos. Recordar que: una medusa no ens atacarà mai.

RECOMANACIONS PER A L’ACTUACIÓ FRONT PICADES DE MEDUSES

- Sortir de l'aigua.

- No rascar-se, ni fregar la zona afectada amb res, ni amb tovalloles, ni amb sorra,...

- No heu d'utilitzar amoníac

- Si a la pell queden restes de tentacles visibles, retirar-los amb molta cura amb pinces o guants.

- Rentar la ferida amb aigua salada. Mai s'ha de fer servir aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa els cnidocists que puguin quedar i n'augmenta la quantitat de verí injectat.

- Posar-hi una bossa amb gel damunt la zona afectada durant uns 15 minuts.

Mai s'ha de posar el gel directament sobre la pell. Si la coïssor no s'atura, es pot repetir l'aplicació de la bossa amb gel durant 15 minuts més.

- Per tal d'evitar la infecció de la ferida, s'aconsella l'aplicació sobre la pell d'un antisèptic (alcohol iodat) 3 - 4 vegades al dia durant 48 a 76 hores. Fer això fins que cicatritzi la ferida.

QUINES PERSONES ESTAN EN SITUACIONS DE RISC?

- Les persones amb antecedents de problemes al·lèrgics, cardiovasculars o asmàtics han de tenir especial cura i evitar el contacte amb les meduses.

- Quant més gran sigui la superfície corporal que rep l'impacte (en relació al volum del cos), major seran els efectes tòxics. Pertant, els nens tenen un risc major.

- Cal tenir present que les persones que han estat picades una vegada, queden sensibilitzades. Així, una segona picada pot produir una reacció més virulenta i continuada.

Tot això, forma part del treball diari de molts científics que, de forma incansable i continuada treballen per estudiar aquests éssers que formen part del nostre entorn, a tots gràcies per la vostra tasca.

Les meduses (2)

2008-06-23T18:17:00.021+02:00

Ara vegem-les i coneguem-les:

Les meduses (1)

2008-06-23T18:11:00.003+02:00

Ja ha arribat el 23 de juny. Per una banda revetlles, foc i petards estan a punt. Per l’altre, platges plenes de gom a gom amb aquell olor característic de cremes protectores, olor a estiu costaner.

I des de fa una anys, en aquest darrer escenari, tenim uns altres actors barrejats amb la gent que es banya: Les meduses.

QUÈ SÓN LES MEDUSES?

Les meduses són animals invertebrats que pertanyen al grup dels Cnidaris que quan són adults, viuen flotant en el mar –són organismes pelàgics-. Tots els Cnidaris es caracteritzen per la possessió de cèl•lules urticants, els cnidocists, que empren per capturar preses i defensar-se. Quan aquestes cèl•lules entren en contacte amb una presa potencial es dispara un mecanisme que crea una petita ferida en la qual s’inocula una substància urticant. Aquest mecanisme és el que es posa en marxa quan una persona toca una medusa. Una medusa té milers de cnidocists, localitzats en els tentacles i aquests continuen actius encara que la medusa estigui morta o a la sorra. També es poden disparar i inocular la substància urticant per xoc osmòtic o tèrmic, sense necessitat de que hi hagi contacte.

A més de posseir aquestes cèl•lules urticants, tots els Cnidaris presenten simetria radial i tentacles. Dintre dels Cnidaris existeixen dos tipus de morfologia o estructura: el pòlip i la medusa. El pòlip és de vida sèssil i de forma cilíndrica amb la boca i els tentacles dirigits cap amunt. La medusa, de vida lliure, té forma de campana o ombrel•la amb el costat convexe cap amunt i els tentacles pengen del marge de la mateixa.

El cicle de vida de la majoria dels Cnidari inclou una fase pòlip i una fase medusa. En el grup Sciphozoa, grup al que pertanyen moltes de les espècies de la Costa Catalana, la fase predominant i més coneguda és la de medusa.

Les meduses viuen allunyades de la costa com individus aïllats o formant bancs, però periòdicament s’aproximen transportades pels corrents a la costa en quantitats variables, dependent dels anys. L’arribada de meduses a la costa és un fenomen natural que principalment té lloc, durant la primavera i gran part de l’estiu. No es coneix amb exactitud quins són els factors oceanogràfics i biològics que controlen les seves arribades i/o proliferacions a les platges i zones costaneres i no es poden fer previsions sobre les quantitats de meduses que arribaran cada any.

EL VERÍ DE LES MEDUSES

La composició del verí de les meduses és encara poc conegut i és molt variable depenent de l'espècie. En general se sap que el líquid contingut en les cèl•lules urticants té efecte neurotòxic o citotòxic, de vegades hemolític i cardiotòxic. L'acció tòxica final dependrà de la combinació de substàncies que compenen el verí i de diversos factors com:

Densitat de cèl•lules urticants, que varia segons les espècies de medusa i segons la localització de les cèl•lules: ombrel•la, tentacles o alguna altra part del cos de la medusa.

Zona del cos de la persona afectada. Si és en el tronc o prop del cap el verí passarà més rapidament al torrent sanguini que si, per exemple, es tracta de les extremitats.

Superfície corporal exposada. En el cas dels nens, la proporció de superfície afectada pot ser major en relació al seu volum o pes corporal i per tant, l'efecte del verí pot ser major.

Temps de contacte amb els tentacles. Els tentacles d'algunes espècies s'adhereixen al cos si es realitzen moviments bruscs per a desfer-se d'ells, això provoca que incrementi el nombre de cèl•lules que injecten el verí.

Edat, pes i estat de salut de la persona afectada. A més, si hi ha hagut exposició prèvia podria donar-se una sensibilitat addicional al verí. La majoria dels contactes amb meduses durant el bany són accidentals. Moltes de les picades es produeixen amb exemplars morts o restes de tentacles, ja que la capacitat tòxica persisteix bastant temps després de la mort de la medusa. Mentre que en altres mars del món es troben espècies, sobretot del grup de les Cubomeduses, que poden produir lesions molt greus i inclús la mort, la simptomatologia associada al contacte amb les meduses del nostre litoral, no sol ser molt severa. No obstant, poden presentar-se complicacions afavorides per alguns dels factors abans descrits. L'espècie Physalia physalis, la més perillosa de les espècies de Velella velella Cnidaris que hem nombrat, no sol trobar-se amb freqüència a les costes del litoral Català.

A bon entenidor...

2008-06-21T10:31:00.001+02:00

Vaga de transports

2008-06-15T12:02:00.004+02:00

Fa uns dies l'Arare, en relació amb el meu darrer article sobre la vaga de transports em deia textualment: mulla’t una mica, company, i digue'ns què en penses, de tot plegat. M’has llençat el guant i jo, per suposat, no el deixaré caure.

D’entrada he de dir que no puc ser imparcial. Tinc retinguda mercaderia urgent, des de fa més d’una setmana, en diferents punts de la geografia espanyola: Madrid, CIM Vallès, Girona, etc, sense saber quan, com i de quina manera m’arribaran.

Em pregunto com puc parlar del dret a vaga en general?, se’m fa impossible. Creieu que és el mateix una vaga de pilots d’avió que la dels portalliteres d’un hospital?. Fa vergonya fins i tot plantejar-ho. Els primers amb unes condicions de treball i un poder adquisitiu que ja voldrien els portalliteres i jo mateix.

La definició

Una vaga és una acció empresa de forma individual, o per un col·lectiu social, consistent a deixar de fer alguna activitat, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a l’obtenció d’un objectiu concret.

Segons l'Organització Internacional del Treball, el dret de vaga és un dels mitjans legítims fonamentals que disposen els treballadors i les seves organitzacions per a la promoció i defensa dels seus interessos econòmics i socials.

Les obligacions (garanties)

L’article 28 de la Constitució reconeix el dret de vaga, no ho és menys que estableix limitacions indicant que s’ha d’establir garanties necessàries per assegurar que es mantinguin els serveis essencials per a la comunitat.

La realitat

• Embussos a les carreteres i ciutats
• Els mercats es queden sense peix, sense carn i sense verdures, la vaga deixa les
llotges buides i la llet sense recollir.
• Benzineres es queden sense combustible,
• La policia ha hagut d’escortar combois amb combustible, menjar, etc.
• Ramaders han hagut de llençar la llet a causa de la manca de recollides.
• El president de l'Associació Interprofessional de la Avicultura de Carn de
Pollastre (Propollo), Federico Félix, va indicar avui que en tres dies de
bloqueig del transport poden haver mort a Espanya més de dos milions de
pollastres, sobretot animals d’un dia.
• No renovació de contractes escombraria (setmanals) a causa de la manca de feina.

Personal

Arribats a aquest punt, encara voleu saber que en penso?

Doncs, estic cansat de ser el finalista de cadascuna de les vagues que es fan i desfan:

Vaga de transportistes: hem quedo sense el material que he demanat.
Vaga de pilots: “Casualment” la fan en època de vacances amb la qual cosa, segur que jo em quedo a terra.
Vaga de bus, de taxis, de pescadors, de ramaders, d’agricultors, de...

I a partir d’ara, per compensar, hi haurà puja de l’electricitat, de la llet, del transport, del gas, dels vols, i en un no res tornarem a estar allà mateix.

A mi, de petit em van ensenyar que les llibertats d’un acaben quan comencen la dels altres. Les meves les vulneren contínuament...

Sense paraules...sense menjar...

2008-06-11T21:57:00.006+02:00

Aquestes imatges les he pres aquesta mateixa tarda en el supermercat on habitualment faig les meves compres. La vaga detransport ja ens ha deixat sense peix, sense carn i sense verdures...

Tinc molt a dir referent a això però, avui millor us cedeixo la paraula a vosaltres. Ja em direu com us va, i si us sembla, ho parlem.

Avui sense paraules i, sense menjar.

Reflexió en veu alta

2008-06-07T23:24:00.005+02:00

Diana Delonzor diu en el seu llibre “Never be late again” (No tornis a arribar tard) que els impuntuals no tenen intenció de molestar a les persones que els esperen, ni tan sols de cridar l’atenció.

Doncs us he de dir que, al menys pel que respecte a mi, no ho aconsegueixen tot el contrari. Estic tip de la gent que arriba sistemàticament tard a tot arreu, sense pensar en res més que no siguin ells mateixos.

Però la cosa no acaba aquí, a aquest grup hem d’afegir-hi els que no tan sols els promocionen sinó els premien. Que com fan això?, mireu un dels exemples que m’ha passat aquesta setmana, malauradament un de tants:

Dilluns dia 3 de juny, reunió a les 10 del matí, a la seu del “CXXC” a Barcelona.

Decideixo sortir a les vuit i quart de Blanes, ja se sap que l’entrada a Barcelona a aquestes hores pot ser com a mínim densa.

Arribo a la barceloneta sobre les nou i mitja. Aparco el cotxe i em dirigeixo cap al lloc en qüestió. Un cop allà passo el corresponent control de seguretat, em penjo la tarja i cap a la sala de reunions. Recullo la documentació i a esperar. (que bé son les deu menys deu, penso jo)...

Tic tac, tic tac...a les deu i deu, una senyora de l’organització es dirigeix a nosaltres i ens diu: si no els sembla malament esperarem deu minuts més, encara manca molta gent.

Tac tic, tac tic, després d’una innecessària espera, la reunió comença a les deu i vint-i-cinc.

Un cop més han premiat els que arriben tard, a costa d’aquells que hem estat puntuals. Doncs no senyors, no!!!. La reunió ha de començar a les deu i el que no hi sigui, que es foti.

El problema és que aquest sistema de vida, i de manca de consideració, com si d’una taca d’oli es tractés s’estén per tot arreu: anar a prendre una copa, anar al cinema, anar al teatre, fins i tot anar a un funeral (bé, a tots els funerals menys el seu perquè aquest serà l'únic en el que seran puntuals, o no...).

És una reflexió en veu alta però, tan alta que vull que més d’un l’escolti, en especial aquells que arribaran tard a llegir-ho perquè haurà sortit un nou post ...

(m’estic tornant feble, crec que els he tractat amb molta suavitat)

Gràcies

2008-06-04T19:51:00.002+02:00

Avui ha estat la Rita qui, des de la seva illaroja, m'ha regalat un premi: Amics per sempre. Ha estat com la pluja, que rega i fa crèixer les ganes de llegir, d'escriure i de compartir una mica de tot amb tothom.

Gràcies Rita

I ara, seguint amb el cerimonial, el comparteixo perquè segueixi i no s'aturi amb:

Des del meu mar http://elmeumar.blogspot.com/

Nau Argos http://nauargos.blogspot.com/

Pyroblanes http://pyroblanes.blogspot.com/

Suc de llimona 2.0 http://isisalto.blogspot.com/

Un racó del món http://unracodelmon.blogspot.com/

Metis y otros seres http://www.metisasecas.blogspot.com/

Ordenança cívica

2008-06-02T21:53:00.005+02:00

Llegeixo perplex que a Barcelona la Guàrdia Urbana ha sancionat en dos mesos a 1.170 persones per fer el “botellon”, a 695 per fer les necessitats al carrer, (necessitats?), 1.875 multes per penjar cartells i fer pintades i 692 per prostitució...

La meva perplexitat no és pel nombre de persones sancionades, ni pel motiu d’aquestes sancions. La meva perplexitat és per no veure molts altres aspectes sancionables, com per exemple: deixar mobles al carrer, malbaratar mobiliari urbà, no recollir els excrements dels animals de companyia.

Crec que com molts de vosaltres, no em tremola la ploma a l’hora de cantar les quaranta a aquelles administracions que no fan els seus deures però, no ens ha de tremolar tampoc a l’hora de senyalar amb el dit, a tots aquells conciutadans que van per la vida com si el món fos seu, sense pensar en els altres.

Que hi ha un senyal de trànsit que no m’agrada o em serveix per posar-hi propaganda, del tipus que sigui, allà que hi vaig...

Que trec a passejar el gos i aquest fa les seves necessitats, allà es queden...

Que he canviat els mobles, el matalàs o la tele, allà que els trec.

Per què trucar al servei de recollida gratuïta?, per què esperar al dia que passin a recollir-los?, per què?, si tot plegat és més fàcil fer-ho quan a un li dona la gana.

Crec que el corporativisme mal entès, fa que ens convertim en còmplices d’aquests fets per què, qui no ha vist mai fer una d’aquestes malifetes i a girat cua. Després ho paguem tots plegats. La recollida de mobles fora del circuït tindrà un cost afegit. Si hem de tenir una persona només per recollir excrements, l’haurem de pagar. Si no la tenim, ho pagarem quan trepitgem la tifarada. I com aquests mil casos més de tots coneguts.

Bé avui tocava lliçó d’educació cívica però, malauradament, els destinataris d’aquest post no el llegiran...

Declaració de Ginebra

2008-05-27T22:20:00.005+02:00

Fa uns dies a blanesseguridad parlàvem de la professió mèdica. Avui, després de llegir un article molt interessant a soitu, m'he passat per wikipedia per a copiar la Declaració de Ginebra, text alternatiu al Jurament Hipocràtic.

EN EL MOMENT DE SER ADMÈS COM MEMBRE DE LA PROFESSIÓ MÈDICA:

PROMETO SOLEMNEMENT consagrar la meva vida al servei de la humanitat;

ATORGAR als meus mestres el respecte i la gratitud que mereixen;

EXERCIR la meva professió a consciència i dignament;

VETLLAR abans de res per la salut del meu pacient;

GUARDAR I RESPECTAR els secrets confiats a mi, fins i tot després de la defunció del pacient;

MANTENIR, per tots els mitjans al meu abast, l'honor i les nobles tradicions de la professió mèdica;

CONSIDERAR com germans i germanes als meus col·legues;

NO PERMETRE que consideracions d'edat, malaltia o incapacitat, credo, origen ètnic, sexe, nacionalitat, afiliació política, raça, orientació sexual, classe social o qualsevol altre factor s'interposin entre els meus deures i el meu pacient;

VETLLAR amb el màxim respecte per la vida humana;

NO EMPRAR els meus coneixements mèdics per a contravenir les lleis humanes, fins i tot sota amenaça;

FAIG AQUESTES PROMESES solemne i lliurement, sota la meva paraula d'honor.

No vull generalitzar perquè sempre és odiós però, és com la vida mateixa, o m'ho sembla a mí?...

Compta enrera

2008-05-25T20:05:00.004+02:00

No se bé si és l’edat la que fa això però, qui no s’ha preguntat mai: quant em queda de vida?. Després d’aquesta li segueixen altres com: què faria si sabés la data de la meva mort?, a qui ho diria?, a qui li donaria les gràcies?, a qui em disculparia?...

Aquestes preguntes, que a molts els pot semblar una bajanada, no ha de ser-ho tant quan l’empresa Timex ha dissenyat un rellotge on la seva funció bàsica és la de mantenir al seu propietari permanentment avisat de quant “temps li queda de vida”. Per a això, caldrà facilitar-li una sèrie de factors (hores de descans, alimentació, estrès, i altres dades de la nostra salut),amb els quals l’aparell elaborarà les malignes prediccions.

Jo no seré dels que me’l compri. En primer lloc, perquè prefereixo no tenir aquest tipus de dades i dedicar-me simplement a viure. A viure sense estar permanentment mirant la meva data de caducitat. Per altra banda, perquè no crec massa en les seves prediccions, segur que no té un factor de correcció anomenat Murphy, o aquell altre que diu: “fa un dia meravellós, veuràs com ve un “gili…..” i te l’espatlla”.

Com veieu, no hi ha una formula magistral que ens doni seguretat plena. Pot ser que sigui una de les gràcies de la vida, saber quan comença però no, quan acaba. De totes maneres, si voleu viure en la inseguretat, en el temor, i com jo sou dels que no us el comprareu, no deixeu de seguir les instruccions de Julio Cortazar en el seu preàmbul i instruccions per a donar corda al rellotge:

Preàmbul de les instruccions per a donar corda al rellotge

Pensa en això: quan et regalen un rellotge et regalen un petit infern florit, una cadena de roses, una garjola d’aire. No et donen solament el rellotge, que els compleixis molt feliços i esperem que et duri perquè és de bona marca, suís amb àncora de rubis; no et regalen solament aquest menut picapedrer que et lligaràs al canell i que passejarà amb tu. Et regalen -no ho saben, el terrible és que no ho saben-, et regalen un nou tros fràgil i precari de tu mateix, quelcom que és teu però no és el teu cos, que cal lligar al teu cos amb la seva corretja com un bracet desesperat penjant-se del teu canell. Et regalen la necessitat de donar-li corda tots els dies, l’obligació de donar-li corda perquè segueixi sent un rellotge; et regalen l’obsessió d’atendre a l’hora exacta en les vitrines de les joieries, a l’anunci de la ràdio, o el del servei telefònic. Et regalen la por de perdre’l, que te’l robin, que caigui a terra i es trenqui. Et regalen la seva marca, i la seguretat que és una marca millor que les altres, et regalen la tendència de comparar el teu rellotge amb els altres rellotges. No et regalen un rellotge, tu ets el regalat, a tu t’ofereixen per a l’aniversari del rellotge.

Instruccions per a donar corda al rellotge

Allà al fons està la mort, però no tingui por. Subjecti el rellotge amb una mà, prengui amb dos dits la clau de la corda, remunti-la suaument. Ara s’obre un altre termini, els arbres despleguen les seves fulles, les barques corren regates, el temps com un ventall es va omplint de si mateix i d'ell brollen l’aire, les brises de la terra, l’ombra d’una dona, el perfum del pa. Què més vol, què més vol? Lligui’l aviat al seu canell, deixi’l bategar en llibertat, imiti’l anhelant. La por rovella les àncores, cada cosa que es va poder aconseguir i va ser oblidada va corroint les venes del rellotge, gangrenant la freda sang dels seus rubis. I allà en el fons està la mort si no correm i arribem abans i comprenem que ja no importa.

Second live

2008-05-21T22:41:00.004+02:00

A mida que passen els anys, m’adono que hi ha una gran diferència entre nosaltres i els nostres pares: la capacitat d’adaptació. Mentre que ells mantenien fermes les seves postures, nosaltres ens anem mimetitzant amb l’entorn. Crec que el seu era un posicionament intransigent i, va ser un dels grans problemes perquè ens entenguéssim més i millor.

Un dels exemples de la nostra adaptació al medi pot ser Secod Live, “un mon real en un entorn virtual”. Un mon creat per molts usuaris que poden interactuar, comunicar-se, jugar i fins i tot fer negocis utilitzant com a moneda el “Linder Dólar” ($L). És curiós però, aquesta moneda és intercanviable en el mon real. A partir d’aquí ja podeu imaginar la quantitat de negocis que es fan...

Arribat a aquest punt ja m’he oblidat d’adaptacions i em pregunto es posaran malalts els ciutadans d’aquesta mon?, hi ha metges?, hi ha hospitals?. La resposta me l’ha donat una notícia del diari El País:

A partir del dia 8 de maig, tots els dilluns i els dijous, dues metgesses de família es posaran davant l’ordinador durant hores, amb la finalitat d’atendre dubtes que sobre salut, tinguin els joves que accedeixen a la Illa de la Salut, un espai virtual de Second Live.

La consulta la faran en un despatx virtual on pacient i metge poden comunicar-se a través de missatges escrits o amb àudio i sempre amb garantia de confidencialitat i privacitat del pacient. Comenten també, que en sis mesos la consulta s’estendrà a pacients amb patologies cròniques.

Digueu-me “tiquis miquis” però després de la meva darrera visita mèdica, la primera en molts anys, on el metge quasi no em va mirar a la cara, no em va auscultar, mirar la pressió o qualsevol altre actuació de luxe, m’estic plantejant passar-me a la realitat virtual de Second Live, igual estaré millor atès.

No sé com ha anat però, he passat de l’adaptació generacional a la medicina. Amb això si que coincideixo amb els meus pares: estem ben arreglats amb alguns aspectes de la medicina.

S.O.S

2008-05-18T20:10:00.004+02:00

Ahir al vespre, ens vam reunir per sopar un grup de dotze, catorze o quinze personis, com diria un amic meu: “mai tretze”. El mar com a fons i el murmuri de les onades ens proposava un escenari meravellós per aquesta trobada.

Mentre servien els entrants vam començar a xerrar, els preguntis de rigor: com t’ha anat?, que fas?, on estàs ara?, eren interrogants que és repetien per tots els racons de la taula. A mida que transcorria la nit, el currículums de cadascú de nosaltres s’anava omplint. Ens posàvem al dia.

De repent el soroll quasi imperceptible d’una campaneta va envair la taula, “tilín”. És va fer el més absolut dels silencis, la cara de pànic i les mirades de tots és creuaven, mentre una nova pregunta silenciosa surava per la taula: és el meu?. En un segon tots vam desenfundar els nostres telèfons mòbils, les cares de pànic anaven canviant a cares de tranquil·litat. Bé, totes menys una, la del meu company de taula. Era ell qui s’havia quedat sense bateria, quin horror. Ara les mirades misericordioses d’uns i altres delataven el que pensaven:”mala cosa noi...”

La vetllada havia donat un gir inesperat, un de nosaltres estava tocat. Com s’ho faria sense mòbil, desconnectat del món?. Però, sortosament no tot estava perdut, el restaurador havia previst una situació com aquesta. A la barra del bar hi havia un “movil-power”, un carregador de gadgets multi marca. Ja només quedava posar un euro, introduir el connector i començar la càrrega. A partir d aquest moment la cosa és va relaxar, hi havia complicitat amb el company tecnològicament salvat. Va retornar l’alegria a la taula i tal i com estava previst, va ser una vetllada pel record.

Més tard, mentre tornava a casa reflexionava en el que havia passat, i jo que he procurat què posin desfibril·ladors automàtics en llocs de pública concurrència.

He de seguir pensant en tot plegat, hi ha quelcom que acaba d’anar del tot a l’hora...

Decàleg

2008-05-15T20:56:00.002+02:00

Avui retorno, després d'uns dies en els quals el treball m'ha tingut tenallat més del que és desitjable, convenient i sa. No em sento especialment orgullós d'això però, ha estat la realitat. O sigui, que ningú pensi que he “sabatizat” el blog o a mi mateix.

Fa un temps vaig llegir en, qui sap on, un altre d'aquests decàlegs que tant m'agraden. Us proposo afegiu alguns consells, no té perquè tancar-se en 10, n’hi ha molts més.

10 consells per a viure una vida horrible

1.- Pensa en com de malament t'ha anat la vida. La teva vida és un fracàs. Compara't amb totes aquelles persones que han tingut molta sort i maleeix-te a tu mateix. Tortura't pensant en això, quantes més vegades al dia, millor. No et vagis al llit sense abans pensar: "Sóc un desgraciat".

2.- Viu ràpidament. No paris ni per a pensar-ho. Procura treballar el màxim nombre d'hores possible, acumula el teu treball i no deleguis en uns altres. Només tu ets capaç de fer-ho correctament. Fuma tot el que siguis capaç, i beu alcohol diverses vegades al dia. Engreixa’t, l felicitat és proporcional a la grandària de la teva panxa i als quilos de sobrecàrrega. Tortura't en el gimnàs 2 hores a la setmana i maleeix-te tot el possible per no estar en forma.

3.- Arriba tard a casa, no gaudeixis ni de la teva parella ni dels teus fills. Porta a casa tots els problemes i culpabiliza d'ells a la teva família. Empipa't i crida, com més millor. La teva família no et mereix.

4.- Ompla la teva ment de pensaments horribles i recrea't en ells el major temps possible. Pensa en les mil maneres diferents com et pots morir i tria les més espantoses. Fes una pel·lícula mental sobre això i visualitza-la una vegada i una altra. Quan vagis amb cotxe, pensa que patiràs un accident. Si vas amb avió, pensa que caurà i que vas a moriràs cremat. Pensa en la mort. Contínuament. I sofreix per això com més millor.

5.- Menja compulsivament, ràpid i sense gaudir del menjar. Quan ho facis, mantingues la teva atenció en altra cosa. Gaudeix del menjar escombraria, de la carn i dels greixos saturats. Engreixa’t, com més millor, i no oblidis sotmetre't a dietes estrictes i insatisfactòries dues o tres vegades a l'any, això sí, procurat lamentar-te de quan gras estàs i dels problemes que això pot implicar per a la teva salut en el futur. Quan abandonis la dieta, menja el màxim possible en el menor temps que siguis capaç, per a recuperar els quilos perduts i afegir-te uns quants més suplementaris. Culpat per això.

6.- Procura dormir el menor temps possible, i omplir la teva ment amb tot el que has de fer a l'endemà abans de ficar-te alllit. Planifica tot el treball del matí, i, si no ets capaç de dormir, pren-te una pastilla o dues. Procura veure alguna pel·lícula violenta abans de dormir, i aixeca't empipat per no poder dormir més. Lamenta't llavors pel desgraciada que és la teva vida, com t’he indicat en el punt 1.

7.- No vagis de vacances. El treball és l'única cosa divertida. No passegis per la natura, de què serveix?. Queda't a casa i duu-te un poc de treball per als teus dies lliures. Connecta el telèfon mòbil, el fax i l'ordinador, per a no perdre el contacte, i procura estar pendent d'ells el major temps possible.

8.- Ets un inútil. No serveixes per res. Imagina't freqüentment que et quedaràs sense treball. Pensa en tots els problemes econòmics que tindràs, en els deutes i en la ruïna absoluta. Ningú t’ajudarà, perquè no tens amics de debò. Pensa en això i recrea't en aquests pensaments cada vegada que tinguis una pausa en el teu treball.

9.- Desenvolupa i potencia els teus instints més violents. Sigues agressiu treballant, parlant, conduint... pots ser especialment desagradable amb la teva família i amb els teus fills. La vida és molt dura, i cal aprendre. Empipa't amb tot el món i fixa't que tot el món et mira malament, i fa gestos desagradables quan et veu. Has de defensar-te de tots: ets tu contra el món.

10.- No t'oblidis de ser infeliç. Quan t'asseguis bé, content, feliç, busca un pensament desagradable. No somriguis. La vida és massa terrible per a tenir un motiu per a somriure. Realment no mereix la pena. Igual hauries de pensar en posar-li fi, un dia d'aquests... és una opció a considerar

Mar cruel

2008-05-05T22:49:00.002+02:00

Molts de nosaltres venim de gaudir del pont, uns dies de vacances molt gratificants.

Molts, hem començat a fer plans per les properes vacances però,

molts, simplement lluiten per sobreviure...

Cliqueu sobre la imatge, us durà a l'enllaç

Ells no ho farien

2008-05-01T21:05:00.008+02:00

Estic convençut, ells no ho farien. Ells no marxarien de vacances abandonant-nos al costat d’una carretera qualsevol.

La crisi de l'oli de gira-sol

2008-04-28T22:43:00.003+02:00

Sempre he pensat que no hi ha pitjor desinformació que la informació mal donada.

Us dic això, arran de la des”informació” de la “crisi de l’oli de gira-sol”. Sense tenir més dades, vaig pensar que no es tractés d’una vaga d’aquests vegetals. Tal vegada demanaven més hores de sol. Però no, apareix el ministre de sanitat per televisió i ens demana que no es consumeixi oli de gira-sol perquè, hi ha la possibilitat de que contingui “noséquè” perjudicial per a la salut.

El primer que vaig fer va ser anar a la cuina i, verificar quin tipus d’oli usem: oli d’oliva tap verd i tap vermell... un sospir d'alleugeriment a casa...

Bé bromes a banda, vaig pensar en les prop de les 700 persones que van morir, i de les 20.000 que van resultar afectades per la ingestió d’oli de colza desnaturalitzat amb anilina, l’any 1981. Per tant, calia que haguessin donat una informació més acurada: marques, tipus, etc.

Avui la noticia es tancava així: El ministre de Sanitat, Bernat Soria, ha assegurat que tot l’oli de gira-sol disponible en els supermercats és “segur per a la salut” i ha precisat que de moment, s’ha certificat que no hi ha risc en 200 de les 800 marques d’aquest producte que es comercialitza a Espanya. Es a dir, que hi ha 200 marques no contaminades (PDF) amb tota seguretat i, que la resta (600) no són perilloses per a la salut.

Més clar l’aigua... qui en tingui...

Llegendes urbanes

2008-04-27T16:58:00.004+02:00

Aquesta setmana, he rebut un correu en el que em facilitaven aquesta informació:

INVERTIR EL NUMERO PIN POT SALVAR-TE

Si estàs sent forçat/da per un lladre a retirar diners d’un caixer automàtic, ho pots notificar a la policia marcant el teu número PIN al revés.

Per exemple, si el teu número PIN és 1234 marca’l al revés: 4321. El caixer reconeix que el teu número PIN està sent marcat al revés, aleshores la maquina et donarà els diners sol·licitats però, ocult per al lladre, la policia serà avisada i sortirà per a ajudar-te immediatament.

Aquesta informació es va transmetre per TELEVISIÓ i van declarar en el programa que rarament s’utilitza perquè les persones no saben que existeix.

Si us plau, passa això a tots els teus contactes.

Després de llegir-ho se’m van plantejar alguns dubtes:

1. En el supòsit dels qui tenen un número capicua, Què passa amb ells?.

2. Si estàs sent atracat, perquè l’acció no és altra. Tindràs la sang freda, no només de recordar el número PIN, sinó de donar-li la volta?.

3.Estan els caixers preparats per a aquesta “mesura de seguretat”?.

No parlaré del fet que hagi estat comentat a la televisió, com si això li donés alguna credibilitat...

I com en altres ocasions en les quals he rebut correus d’aquest tipus (t’has oblidat les claus del cotxe?, no et preocupis, pots obrir-lo amb el mòbil…), comença la “tasca d’investigació”, quina?, doncs tan fàcil com anar-me’n a un caixer i provar-ho.

Arribats a aquest punt us puc confirmar, sense cap mena de dubte, que no funciona . Al teclejar un número PIN que no té res a veure amb el meu, ha sortit una instrucció de PIN erroni, provi de nou. Ah!, si us dóna per fer la prova, no oblideu que solament teniu la possibilitat de tres intents, la quarta us durà a l'oficina per a demanar la devolució de la targeta, ja que el caixer la hi haurà empassat. I per descomptat la policia no ha aparegut però, gratament decebut, he tornat a casa per a escriure aquest desmentit.

Per cert, aquest post em dóna l'oportunitat d'obrir una nova categoria: llegendes urbanes. Per descomptat no és per a fer-li la competència a Jefe Indio, ell si té un blog de veritables Llegendes Urbanes, us aconsello el visiteu.

Decàleg per fer del seu fill un delinqüent

2008-04-24T23:18:00.030+02:00

Té 51 anys, és nascut a Ciutat Reial tot i que des de fa 23 anys viu a Granada. Està casat i és pare de dos fills, un noi de 21 anys i una noia de 15. Políticament és un inconformista. Catòlic, creient però poc practicant i, amb una afició molt seva: no fer res y, descansar. Així és com es defineix Emilio Calatayud, Jutge de Menors de Granada.

El passat divendres, vaig poder gaudir en directe d’una de les seves conferències. No hi ha cap dubte que es tracta d’un jutge mediàtic però, amb el que m’identifico especialment en un tema: l’educació dels fills.

És un gran coneixedor de la Llei del Menors i, s’ha fet famós a Espanya per les seves sentències en les que canvia el càstig per educació. Per exemple, els menors que cremen papereres han de treballar dos caps de setmana amb els bombers, Un noi que anava begut en moto, va haver de visitar a paraplègics que es rehabiliten d’accidents de tràfic, parlar amb els seus familiars i fer una redacció. Un altre que robava amb el sistema de l’estrebada, l’ha condemnat a tres anys de llibertat vigilada, en els que ha d’estudiar mecànica i treballarà per dur un sou a casa. Un noi maltractador de l’escola, l’ha enviat a servir càtering en un centre de paraplègics cerebrals. Segons el cas els envia al menjador d’indigents de la Creu Roja, a centres de Càrites de vellets, etc.

Així són les seves sentències: instructives, senzilles, proporcionals i eficients perquè ell, creu que tots els joves mereixen una oportunitat, oportunitat que ell està disposat a donar-los.

Mireu, amb el post d’avui no pretenc crear dos grups, el de pares i fills o el de joves i adults i enfrontar-los però, crec que uns i altres ens estem equivocant en algunes coses. Penso que si som capaços de reconèixer-les, serem capaços de donar-hi solucions. Encara estem a temps.

De moment, i per començar aquí us deixo el “Decàleg per fer del seu fill un delinqüent”, no és meu, que més voldria jo, el vaig escoltar al Jutge Emilio:

1. Comenci des de la infància donant al seu fill tot el que demani. Així creixerà convençut que el món sencer li pertany.

2. No es preocupi per la seva educació ètica o espiritual. Esperi que arribi a la majoria d’edat perquè pugui decidir lliurement.

3. Quan digui paraulotes, rigui'ls-les. Això l'animarà a fer coses més gracioses.

4. No el renyi ni li digui que està malament quelcom del que fa. Podria crear-li complexos de culpabilitat.

5. Reculli tot el que ell deixa llençat: llibres, sabates, roba, joguines. Així s’acostumarà a carregar la responsabilitat sobre els altres.

6. Deixi-li llegir tot el que caigui en les seves mans. Cuidi que els seus plats, coberts i gots estiguin esterilitzats, però no que la seva ment s’ompli d’escombraries.

7. Barallis sovint amb la seva parella en presència del nen, així a ell no li doldrà massa el dia que la família, potser per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per a sempre.

8. Doni-li tot els diners que vulgui gastar. No vagi a sospitar que per a disposar-ne es necessari treballar.

9. Satisfaci tots els seus desitjos, apetits, comoditats i plaers. El sacrifici i l’austeritat podrien produir-li frustracions.

10. Posi’s de la seva part en qualsevol conflicte que tingui amb els seus professors i veïns. Pensi que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que de debò volen fastiguejar-lo.

Us deixo un parell d'enllaços a you tube, ja em direu quelcom:

http://www.youtube.com/watch?v=K2GTauJT5Vg

http://www.youtube.com/watch?v=91gDdSSX_jk

L’any 2007 va escriure el llibre anomenat: “Reflexions d’un jutge de menors” Editorial Dauro Edicions, val la pena llegir-lo.

aparcascomoelculo.com

2008-04-19T20:26:00.006+02:00

No crec que alarmi a ningú (i tal vegada això ja és un problema en si mateix), si dic que hi ha un gran grup de conductors que al volant es converteixen en essers agressius, anàrquics i irresponsables. En un moment donat, qualsevol de nosaltres pot ser diferent en funció del rol que jugui. De vianants ens adonem de tot allò que fan malament els altres però de conductors, tenim carta blanca per deixar el cotxe en doble fila, trepitjar el pas vianants o fins i tot, deixar-lo estacionat en un reservat de minusvàlids.

Hi ha una frase comuna per cada cas d’aquests: ei, que no n’hi ha per tant, que només ha estat dos minuts!!! ( nova teoria que demostra que no tothom te minuts de seixanta segons)...

Doncs arran de, cada cop més, conductes com aquesta. Ha nascut la web aparcascomoelculo.com, amb la pretensió de que qualsevol ciutadà els “denunciï” deixant-los una nota en el parabrises. Si algú està interessat allà podrà trobar unes butlletes per a imprimir després, només cal marcar amb una creu la casella que correspongui a la “malifeta”, deixar-la en el cotxe i això si, no oblidant fer una fotografia que més tard es pujarà a la galeria perquè tothom la pugui veure, inclòs l’infractor.

Violència de gènere

2008-04-15T20:50:00.002+02:00

La violència de gènere no és només un tema de les dones, ho és de tota la societat. I una bona mostra d’això, és la implicació que comença a haver-hi en algunes administracions properes, como ara L'Ajuntament de Blanes que ha donat un altre pas en pro de la protecció de les dones que es trobin en situacions de risc davant una possible agressió per violència de gènere a aquesta localitat.

A través dels departaments de Policia Local i els Serveis Socials, s’ha reactivat el conveni de teleassistència mòbil per a víctimes de violència de gènere que l'Ajuntament té signat amb Creu Roja com a gestora del servei de teleassistència.

El servei de teleassistència mòbil per a les víctimes de violència de gènere és una modalitat de servei, que amb la tecnologia adequada, ofereix a les víctimes que compten amb una ordre de protecció una atenció immediata i a distància, assegurant una resposta ràpida a les eventualitats que les puguin sobrevindre, les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any i sigui el lloc que sigui a on es trobi.

Per altra banda, aquest servei es basa en la utilització de tecnologies de la comunicació telefònica mòbil i de telelocalització. Permet que les dones en risc de patir violència de gènere puguin posar-se en contacte, davant situacions d'emergència, amb un centre atès per personal específicament preparat per donar una resposta adequada a la crisi plantejada bé per si mateixos o mobilitzant a altres recursos humans i materials propis de l'usuari o existents en la comunitat. El contacte amb el centre d'atenció pot establir-se en tot moment i des de qualsevol lloc, tan sols polsant un botó i en la modalitat de mans lliures.

2008-04-15T19:35:00.007+02:00

10 CLAUS:

1. COM ES RECONEIX A UN MALTRATADOR? Si hi ha maltractament físic o psicològic, no hi ha dubte. Però es pot detectar molt abans d’arribar a aquesta fase. Són homes fonamentalment possessius que exerceixen molt control sobre la dona: si entres, si surts, amb qui vas com vesteixes, quants diners gastes, si fas o reps trucades —ja sigui d’amics o familiars—, si et desvalora, desautoritza o insulta en públic... I fins i tot abans, en l’etapa del festeig, hi ha símptomes que poden posar en alerta a una dona: antecedents de conductes violentes amb altres dones, familiars o amics; accessos de còlera sobtats i sense sentit; actes de crueltat (per exemple, amb animals); falta de penediment davant els seus propis errors; una forma de pensar excessivament rígida, convençut que sempre està en possessió de la veritat...

2. SÓC VÍCTIMA DE MALTRACTAMENTS. QUÈ HE DE FER? Tens dues opcions: - Buscar consell professional a través de programes d’assessorament a la dona. Pots informar-te en el telèfon gratuït 900 19 10 10. Denunciar al teu agressor. Si prens aquesta decisió, has de tenir clar que després de la denúncia no pots tornar a compartir la mateixa casa amb ell. Pot ser perillós. Traça prèviament un pla per a poder refugiar-te a casa d’algun amic o familiar. Algunes comunitats autònomes tenen un servei d’urgència que permet acollir a les víctimes uns dies mentre se solucionen els tràmits necessaris per a la seva entrada en una casa d'acollida.

3. EM PEGA, PERÒ DE SEGUIDA EM DEMANA PERDÓ I EM PROMET QUE EM VOL I QUE CANVIARÀ. ÉS POSSIBLE? No. Les promeses de canvi són una fase més del cicle de la violència. Un home pega, maltracta, demana perdó, fins i tot t'aclapara amb regals… Està una temporada en calma, però després tornen a repetir-se els maltractaments, torna a demanar perdó… I cada vegada, les temporades de calma són més curtes. L'única forma de canviar és trencar el cicle. (Coneix més a fons aquesta etapa en El diari de Sara).

4. SERÀ PER LA MEVA CULPA? NO, EN ABSOLUT. Moltes dones es culpabilizan a si mateixes per la baixa autoestima que tenen després de repetits episodis d'agressions físiques i psíquiques. Aquest sentiment de culpabilitat prové de l'estructura patriarcal: l'home és el que exerceix l'autoritat en la família i la dona se sent culpable de desobeir-li. Però que ningú t'enganyi: el maltractament no té cap justificació. L'única causa de la teva situació és que ell és un agressor.

5. QUÈ ÉS LA SÍNDROME DE DEPENDÈNCIA AFECTIVA? És un nexe emocional que impedeix a la víctima trencar amb el seu agressor. És molt freqüent en dones maltractades que viuen “aïllades” ¡ perquè l'agressor no les deixa relacionar-se amb ningú. Ell és tot el seu món, és el pare dels seus fills, i ella segueix creient que l’estima. La dependència emocional és una espècie de síndrome d'Estocolm que la duu a justificar i perdonar contínuament les agressions i vexacions del seu agressor.

6. SÓC ESTRANGERA, MALTRACTADA I SENSE PAPERS. QUÈ FAIG? No tinguis por de denunciar la teva situació. Les forces i cossos de seguretat atenen a qualsevol que ho necessiti, sigui quina sigui la seva situació legal. En els últims anys han augmentat els casos d'estrangeres maltractades, una mica “lògic” si es té en compte l'augment de la immigració. El principal problema d'aquest col·lectiu és la por a denunciar quan es troben en situació irregular. Les associacions de dones insisteixen que en una situació d'urgència, l'important és salvar la vida. Associacions com ATIME, VOMADE, Themis o la Comissió per a la investigació dels maltractaments, entre altres, et poden oferir assessorament i suport.

7. ÉS POSSIBLE REHABILITAR A UN MALTRATADOR? En molts casos, si. Així ho creuen molts experts que treballen des de fa anys en teràpies de rehabilitació d'homes maltratadors. Però l'èxit de la rehabilitació requereix dues “condicions” prèvies: que el maltratador es reconegui com a tal, que prengui consciència dels efectes nocius del seu comportament i que tingui una motivació per a canviar la seva actitud (en molts casos, la promesa de la seva parella que tornarà amb ell). Encara que alguns sectors rebutgen aquests programes i defensen que tots els mitjans i esforços es destinin a les víctimes, molts experts coincideixen a assenyalar que la rehabilitació és una peça clau per a trencar el cicle de la violència.

8. QUE FALLA EN EL SISTEMA DE PROTECCIÓ A LES VÍCTIMES? La pròpia protecció a les víctimes. Molts agressors que tenien ordre d’allunyament l’han incomplert perquè les víctimes no tenien protecció o perquè no es controla o vigila que l’agressor compleixi l’allunyament. Falten mitjans per a garantir la seguretat d'una dona amenaçada. El pla de xoc aprovat pel consell de Ministres el 7 de maig de 2004 contempla mesures com la implantació de polseres electròniques per als maltratadores, teleasistencia a les víctimes i presó preventiva per a qui trenquin l'ordre d'allunyament. A més, les associacions de dones demanden una major coordinació de tots els agents (policies, jutges, piscòlegs, mèdics...) que han de donar resposta al tema del maltractament. La llei integral, aprovada el 22 de desembre de 2004, pretén donar resposta a moltes d'aquestes llacunes.

9. QUÈ ES POT FER PER A PREVENIR LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA? Canviar els estereotips i valors vigents. La violència és un fet social i cultural: al llarg de la història -i encara avui- s'ha identificat a l'home amb la força i a la dona amb la submissió (fins al 2 de maig de 1975, el codi civil espanyol parlava de l'obediència que la dona devia al marit). Segons un estudi de la Fundació Dones, el 23% dels nois adolescents entre 14 i 17 anys conceben a la dona com inferior i feble; i el 35% es mostren d'acord o molt d'acord amb actituds que justifiquen, neguen o minimitzen la violència de gènere. Canviar els estereotips vigents suposa un projecte concret d'educació a llarg termini.

10. L'APARICIÓ D'UN CAS DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA EN ELS MITJANS PROVOCA MIMETISME EN LES CONDUCTES DELS AGRESSORS? Els experts consultats opinen que no i destaquen que els mitjans de comunicació han jugat i estan jugant un paper molt important, al posar en evidència la gravetat d'un problema que abans no traspassava l'àmbit familiar. Els mitjans han servit per a conscienciar a la societat sobre el tema i perquè les víctimes coneguin els recursos que tenen al seu abast.

Informació recollida d’un document del diari El Mundo * Experts consultats: Consuelo Abril (Comisión para la Investigación de los Malos Tratos), Enrique Echeburúa (catedrático de Psicología Clínica de la Universidad del País Vasco), Rosa María Garriga (Fundació AGI) , Rosa Parrós (casa de acogida Florencia), Luis Bonino (Centro de Estudios de la Condición Masculina) Beatriz Monasterio (ALA, Asociación Libre de Abogados), Malika Abdelaziz (ATIME), Marisa Soleto (Fundación Mujeres).

Gestió responsable de l'aigua

2008-04-13T20:10:00.007+02:00

No és cap secret, si us dic que estem vivint (patint) una de les sequeres més importants dels darrers temps a Catalunya. Tampoc ho ha de ser, si us dic que coincideix amb una gestió veritablement vergonyosa d’aquest recurs tant important. No és pot negar però, que hi ha hagut una important maniobra en els darrers dies: “la Generalitat va regalar 650.000 dosificadors domèstics”, disminueixen el consum en el lloc on els poses en un 7%. (sense paraules).

I mentre tant llegeixes coses com aquesta:

La Vanguardia 28 de febrer

La fuita de Badalona perd tanta aigua potable com el consum diari de 2.000 persones.

Aigües del Ter-Llobregat redueix a la meitat les pèrdues facilitades per l’Ajuntament. Tot i això, no es podrà arranjar fins d’aquí un any i ara l’aigua s’utilitzarà per regar parcs i jardins...

La Vanguardia 1 de març

Les fuites d’aigua de la xarxa, abastirien a 155.000 catalans. L’artèria de Cardedeu, que fa anys espera ser arranjada, concentra la meitat de les pèrdues...

El Mundo 3 d’abril

Dues canonades perden 800.000 litres d’aigua a al costat de les oficines d’Aigües de Barcelona. Fa nou mesos que van a parar al clavegueram a causa d’unes obres...

Es pot dir més alt però, no més clar. Cadascú des del seu lloc ha de fer una gestió seriosa. Uns fent que es reparin avaries com les descrites, que no fan altra cosa que malbaratar un bé preuat i , estudiant si cal fer una sèrie de petits embassaments a les conques baixes del Ter i el Llobregat i altres rius que recullin aigua que ara es perd. I probablement mil coses més. Nosaltres, els ciutadans, fent-ne un ús responsable : tancant aixetes, no rentant el cotxe al carrer, dutxant-nos i no banyant-nos, etc.

Mai es tard per començar a fer les coses ben fetes però, em van ensenyar que els focs forestals s’han de començar apagar a l’hivern, fer-ho a l’estiu sol se massa tard.