Xisco Enamorado

2012-06-18T00:22:00.000-07:00

diumenge 17 de juny de 2012

Escrit...

1. Fes un escrit sobre el que ha estat per a tu aquest any. Pots explicar com ha anat la teva relació amb els companys, amb el professorat i amb el centre en general. També com has duit el tema dels estudis i les diferents activitats realitzades. Intenta pensar què és el que te'n duus d'aquest curs.

Per jo aquest añy a estat molt dificil pero la meamb la relacio dels meus amics a esta molt bona perque sempre pug tenir cualque ayudar i si lis demat cauque coses que no entengui i amb els professors me duit molt be.El centra esta molt be domes fa dos anys que i estic i el trob molt guay perque mai me avia canviat de institut i cunt vaig comensar domes coneixia a dues o tres persones pero despues vaig comensar a coneixe gent nova i estic molt content de aver conecgut els meus amicis de clase,i uns bons professors que e tengut aquest añy.Tambe me a agradat molt perque em fet pocques excursiones pero aquestes excuersions an esta molt guays perque mos a ayudat entendre que hi ha persones que defenses moltes coses i noltros no nos donam conte de aquestes coses que fan ells fer noltro.el tema dels estudias aquest derrares trimestre me preix que me a enatr molt mes millor que a nels dos dos primer trimestres perque ells ja avien comensat tot i aixi a nes primer trimestre vaig aprovar una assignatura pero a nes segon les vaig suspendre totes.

2012-06-13T23:55:00.000-07:00

dimarts 12 de juny de 2012

Democràcia real ja!

És important estar-ne informats...

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar u...n futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creien...ts, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

* Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.

* Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.

* El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.

* La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE

* L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.

* La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.

* Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.

* Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.

* Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

   1. Fes un resum del contingut del text.
Aquest text mos diu que cada setmana mos retallen coses i de cada veganada van ames i noltros no aguanterem agaire mes i en de fer cualque coses perque noltres esteim molt indignats a que mos retallins totes les coses que podem fer divertides i com diu es texto que tots esteim indignat  pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Ara noltros mos eurem de comensar a moure perr coseguir lo que volem perque no podem estar en mas plegades en de fer algo per aconseguiro   2. Fes una valoració general del que es diu i escriu la teva opinió personal.

a jo ma fet entendre moltes coses de lo que pasa a ne aquest molt no podem esta mai en ses mans aplagades en de fer algon perque turin deretella sez coses perque de na en marcha envant nam capa e derrera per jo estic molt pero que molt indignat en sos retalls que fan i mes a les escoles que lis lleven ses coses que mes els iagrada a nels alumnes

2012-06-12T01:43:00.000-07:00

dimecres 6 de juny de 2012

1. Explica quines coses t'agraden més de la natura. En fas una descripció.
Lo que mes m'agraden de sa natura es esta molt tranquil fent un pigni amb els meus amicso o en som meus familiars.Tambe m'agrada molt sente els renovets que fa el vent els ocellets i veure a primera hora del sol se aposta de sol es molt guapa a jo mencanteria viure a un bosc perque es un puesto que totom saps que es molt tranquil

2. Cerca un poema que t'agradi especialment, el penges amb una imatge i el comentes. Sobretot has d'explicar per què t'ha agradat.

A jo m'agradat molt els poemes de graciosos perquè son molt fàcils de entendre i te pots pesar els temps riure de poemes tan graciosos que hi ha

2012-06-06T01:35:00.001-07:00

dimarts 5 de juny de 2012

El segle XIX

1. Explica la societat espanyola del segle XIX.

La societat espanyola del segle XIX era societat de tipus estamental, basada

en l'existència de grups caracteritzats per la possessió d'un "status" jurídic molt concret.

2. Explica la industrialització espanyola al segle XIX.

Les transformacions econòmiques no van ser tan intenses com a d’altres països europeus com ara Gran Bretanya o Alemanya. La indústria espanyola no podia competir internacionalment perquè els seus productes eren més carsLes primeres indústries modernes van localitzar-se en zones molt concretes de l’Estat, i les més destacades van ser la tèxtil catalana i les siderúrgiques del País Basc, Astúries i Andalusia.

3. Amplia la informació dels apunts de socials sobre la Mineria i el Carbó.

El subsòl espanyol és ric en jaciments miners Les dues activitats mineres més importants d’aquest període estaven relacionades amb el carbó i el ferro. La poca demanda interior va comportar que la immensa majoria de la producció de ferro es dediqués a l’exportació. Això sí, l’augment de les importacions va fer que Espanya esdevingués el principal subministrador de mineral de ferro a Europa.

4. Explica les condicions de feina dels miners i les malalties que poden contreure.

Un miner o un minaire és una persona que treballa excavant i traslladant minerals en una mina. A Espanya, aquesta professió està regulada per l'Estatut del Miner, aprovat al Reial Decret 3255/1983 del 21 de desembre de 1983. Els miners històricament han estat actors important al moviment obrer i sindicalt.

5. Penja imatges relacionades amb cada activitat.

2012-06-05T23:33:00.000-07:00

dimarts 5 de juny de 2012

EScrits...

1. Fes un escrit d'acomiadament de l'institut.
Jo fa molt poc añys que estic a ne aquest institut per el als que e pasa es sebut moltes coses que no sabie i amb les bones persones que hi ha mai avia vist un institut que enjcara no se peguesin i en nel que jo anava antes casi cada dia se pegaven a defora
2. Fes un escrit sobre el que penses de la crisi i com afectarà el món de l'educació i el de la sanitat.

2012-06-04T00:10:00.004-07:00

1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.
-El tigre de bengala:

La seva pell és generalment de color taronja; encara que existeix una mutació genètica que produeix que la pell taronja del tigre sigui substituïda pel color blanc, a aquests tigres se'ls coneix com tigres blancs. Existeix una mutació encara més estranya (de la qual existeixen menys de 100 exemplars, tots en captivitat), coneguda com tigre d'or. El tigre és un animal nacional a l'Índia i Bangla Desh.

El tigre de Bengala estirat és la segona subespècie més gran darrere del tigre d'Amur (P. tigris altaica); els mascles mesuren aproximadament entre 2,74 - 3,10 metres de longitut, incloent la cua(que oscil·la entre 85 i 95 cm de llarg), no obstant això, es coneixen casos de tigres excepcionalment grans que van arribar els 3,60 m de llarg. El seu pes varia entre els 181 i 270 kg en el cas dels mascles, mentre que les femelles, de menor grandària, solen pesar al voltant de 140 quilograms, encara que existeixen exemplars que van arribar als 180 kg. El tigre de Bengala de major grandària conegut fou un exemplar caçat al 1967, un gran mascle de 3,20 m de llarg i d'un pes de 388,7 kg. Aquest exemplar fou tirotejat al nord de l'Índia per David Hasinger, un industrial de Philadelfia. Actualment aquest exemplar es troba exposat a l'Institut Smithsoniano, al saló dels Mamífers la longitud cranial del tigre varia de 330 a 380 mil·límetres en el cas dels mascles, i 275 - 311 mm en les femelles

-que es lo que menja:

Els tigres de Bengala són carnívors i cacen des de galls dindis reals a búfals, passant per tota una gamma de preses que inclou micos, senglars, cérvols i antílops. S'han reportat casos més rars que els tigres han atacat a criatures de rinoceront i elefant, i fins i tot d'individus que foren capaços d'abatre i devorar a altres grans carnívors com lleopards i óssos. Molt més rars són els atacs contra humans, encara que fins a fa un segle succeïen amb certa freqüència.

2. M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos plantejo:

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu?

2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?

2.3. Caldria donar-li més importància als institu

si que li donaria me inportanci perque es alla von se apre mes coses

2012-05-30T00:21:00.001-07:00

dimarts 29 de maig de 2012

El món torna boig...

El món torna boig...

Això em ve al cap cada dia que passa.

Això em ve al cap quan llegesc els diaris.

Això em ve al cap quan veig informació manipulada.

Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és just.

Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble.

Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament.

Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació.

Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública.

Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.

Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició.

Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.

Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.

Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic.

Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.

Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió.

Això em ve al cap quan acomiaden persones de la feina pel seu color polític.

Això em ve al cap quan veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.

Això em ve al cap quan veig personatges monàrquics que no són jutjats com toca.

Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics.

...o sempre ho ha estat.
Antònia Lladonet

1. Llegeix aquest text i fes un resum.
aquest tex mos diu que totes les coses que pasesn el un poble surten a un diari,a nes ordinadors i la gnet del poble lo unic que far pre defensarse de lo que ells vole son fer una monifestacio tots el gover lo unic que sap fer es maltretar el mon no repecta res de lo que dive ndomes saben dir mentides i mes metides pero mai fal lo que diven fan el revess de lo que an de fer
2. Torna a redactar el text sense punts i a part, amb l'estructura tradicional.

Això em ve al cap cada dia que passa.

Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble

Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament

Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació

Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública

Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable

Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició

Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble

Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social

Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic

Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones

Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió

Això em ve al cap quan acomiaden persones de la feina pel seu color polític

Això em ve al cap quan veim gent col·locada en un lloc de feina a dit

Això em ve al cap quan veig personatges monàrquics que no són jutjats com toca

Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics

3. Per què creus que l'autora l'ha escrit d'aquesta manera repetitiva? Què intenta aconseguir?
perque se les frases les estenguesim be i es molt guapo un poc complicat pero esta molt be
4. Analitza sintàcticament les quatre primeres frases.

-Això em ve al cap cada dia que passa.

passa:verb,aixo em va al cap :es subjecte,cada dia:predicat

-Això em ve al cap quan llegesc els diaris.

llegesc:ñverb,aixo en va el cap:subjecte. els diaris:predicat

-Això em ve al cap quan veig informació manipulada

veig:verb,aixo em ve al cap:subjecte,informacio manipulada:predicat

-Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és just.

converteixen:verb.aixo em va al cap:subjecte,en injust el que es just:predicat

5. Explica detalladament el què vol dir amb cada frase, una per una.

2012-05-28T00:35:00.001-07:00

diumenge 27 de maig de 2012

Pétals de versos en flor

1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.
La meva entrada lliure es cunt vaig a fer feina a mercat: Els dissaptes a les 4:30 des mati me teng que eixecar per anar a fer feina a un mercat que se nom esporles es molt enfora pero primer de tot carregam la furgonet plena de fruite verduires i altres coses es molt guay perque coneixes gent de altres puestos q tu no sabies res de aquell poble es molt guapo perque la gent de alla es molt simpatica i no com a altres puestos que no son simpatics perque alla von vaig a vendre cada cinc hores els basures fan net es seu poble i cuant acaba es mercat que totom comense a recollir les seves cossei despuescuant totom a acabat fein se plaça neta despues morenam a s'hostal des pla a menjar es un restaurant molt bo i es molt barato

COMENTARI POEMA: A jo m'agradat molt aquest poema de se canço de la primaver i ade mes es darrera estrofa es se que mes m'agradat cuant diu aquesta estrofa esss se que mes me a inpectat

tu sols,Primavera

per al meu vell cor

jo estime ta vida

que bull i que mor

    2. Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

   1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.

   1.2. Explica l'estructura del poema.

Un poema se escribe simpre en verso

Cada reglon del poema es un nueva y cuando los versos se ajuntan en grupo se llama estrofa

Cuando hay una repeticion de los sonidos finales de varios versos en uin poema, exiaste lo que se llama rima

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera

(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom

en marge ignorat,

senzilla floreta

sense amic ni amat.

Tens la vida curta,

però llarg l'anhel;

alegres la vida,

vius sense recel.

Petita floreta,

qui et replegarà?,

sobre quina sina

ton goig lluirà?

Quan el sol s'aixeca,

tu guaites l'ocell

com una donzella

espera el donzell.

Voltada de brossa

ansiant l'amor,

ningú sap ta lluita

de plany i dolor.

Floreta sense flaire

que no sé ton nom,

sense amic ni amat,

eres de tothom.

Però vius joiosa,

tranquil·la, esperant;

saps que no hi ha xica

sense ball galant.

Tu sols, Primavera

per al meu vell cor!

Jo estime ta vida

que bull i que mor.

2012-05-23T01:31:00.000-07:00

Les mares...

Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia

Sempre al nostre costat, sempre donant-nos suport... sempre podem comptar amb la mare

(il·lustració deDaryl Zang)

Hi ha 365 dies a l'any per gaudir de les carícies de la mare, de les abraçades, dels seus somriures, de les paraules de tendresa, de les mirades d'amor, de... tantes i tantes coses. I els mateixos dies per correspondre a totes aquestes manifestacions d'amor maternal. Però el passat diumenge, segons "el calendari comercial" és el Dia de les Mares. Doncs volem que i la resta de 364 dies a l'any, agrair-los tota la dedicació que les mares tenen amb els seus fills, tot el seu sacrifici abnegat i voluntari, tota la gran capacitat d'estimar sense esperar res a canvi. A totes les mares del món, UNA BESADA BEN FORTA, molt poc per allò que elles es mereixen. Cal dir-ho, manifestar-ho, perquè les mares saben com les estimam, però a totes ens agrada també que ens ho diguen els fills i filles.

Le regalo a mi mama

(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.

El millor regal del món per a les mares: una forta abraçada i dolces besadetes

(il·lustració de Cécile Bercé-Busson)

Un bes per a la mare

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Vols besos meus?

Vols un grapat d'abraçades?

Vols un vestit d'afecte?

Vols amors a cabassades?

Vols més abraçades?

Vols molts mims?

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Demana... que, hui, t'ho regalo,

i que un dia

el teu voler s'ajunte amb el meu.

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món.

1. Què li vas regalar a la teva mare?

La meva mare li vaig regalar una planta que se diu una orquidia i unes quantes roses de color blanques

2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.

2012-05-23T00:04:00.003-07:00

Sota el mateix estel...

1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.

Per jo aqueste projecte del sota el meteix estel a esta molt be perque alla podem fer feina totom i lo que me a portat mes es que e conegut a unes persones que saben molt de poemes i poesies i jo e apres molt de aquestes coses perque ara se entendre be la poesia i els poem

2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.

Per jo el meu grup de clase son molt inportants perque mos podem ayudar entre uns i els altres perque jo casi sempre me an ayudat a entendre be les coses.Son molt bons nins i nines i mos divertim tots plagats

3. Fes un escrit en forma d'agraiment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs.

Hola carolina Ibac estic enquenta amb aquest any aver fet feina amb tu perque amb tu ses coses se poden entrendre molt aviat i es molt guay perque mos fas poemes i mos dius poesise jo aquest any e apres a entendre la poesia i els poemes te te dong se gracis per tot lo que as fet fins aquest any

2012-05-22T02:39:00.002-07:00

dimarts 22 de maig de 2012

Un més de literatura

1. Cerca informació sobre un escriptor del Realismo español i la publiques al teu blog.

José María de Pereda nació en Polanco (provincia de Santander, actual Cantabria) en 1833. Perteneciente a una familia hidalga, viajó mucho por el extranjero y fue diputado carlista, aunque más tarde se dedicó al cultivo de sus tierras y a la literatura. Contó con la amistad de Galdós, pese su opuesta ideología política. Murió en 1906 en su pueblo natal.

Comenzó su producción literaria como costumbrista: inclinado al realismo con dotes de observación, publicó Escenas montañesas. Más tarde encontraría su fórmula ideal de la novela, al insertar aquel costumbrismo en una visión enamorada del paisaje y de las gentes de la montaña, con sus pasiones y su lenguaje característico. En sus primeras novelas de este tipo (novela idilio), solía enfrentar la paz y la ignorancia de aquella gente rústica con las asechanzas políticas de la vida moderna (Don Gonzalo de la Gonzalera y De tal palo tal astilla). Defendía una tesis que hoy en día aceptarían muy pocos. La novela idilio termina cuando Pereda decidió renunciar a la defensa explícita de tesis alguna. A esta segunda época pertenecen relatos como Sotileza (epopeya de unos pescadores cántabros) y La puchera. La que es considerada su obra maestra es Peñas arriba (1895), cuyo bucolismo descriptivo y el casticismo de su estilo puede parecer hoy en día obsoleto. Pese a ello, José María de Pereda es considerado un gran narrador, dotado de gran capacidad descriptiva y épica.

2012-05-21T02:23:00.000-07:00

entrada lliure:

La meva entrada lliure sera un disspte a se colonia de sant jordi vaix anar amb uns amics sobre les 7:00 des vespre i despues varem anar a la playa des marques a nedar i varem fer les 9 nedant i despues varem jkugar un poc amb se arena de la playa amb els meus amics.Els meus
amicseren:alleff,tatiana,miriam,eriksson,ruben.eli,braian i jo depus tots varem anar a fer un gelat a un xirimguito que i avia per alla cuant totom avia comprar el seu gelat mos varem anar a fer una volta per se coloni i despues varem anar a sopar a un restauran

2012-05-21T00:09:00.004-07:00

Més poemes, aquests diferents a la resta...

Poemes visuals i poemes objecte

    1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

El poema visual : es una forma experimental en la que la imatge, el eleentplastic,en tota sa feceta,tecnica y soport,predomina sobre el resta dels components

poema objecte:esun caso privilegiado de pasaje

2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

poemes visuals

poemes objecte

3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.

2012-05-16T23:33:00.001-07:00

Entrada lliure:El meu temas es l'estiu

La me va entrada lliure sera l'estiu aquesta estiu amb en acabar l'institut si e aprovat lo primer de tot que fare sera anarme a treure el carnet de cotxe perqué es molt necessari per la vida tenir el cotxe perqué per cualque cosas que un amic o un familiar necesiti ajuda tu podrás anari.Después a me posare a fer feina a guanyar un cuants doblers.Después poden quedar amb els amics i anar a fer voltes per se Colonia de Sant Jordi i anar a nedar tot junts i anar a fer una gelats tots.Después poden anar tots els amics de se Colonia de Sant Jordi a sopar a cualque puesto de per ella.Aquest dissapte jo me varen cunviadar anar a una festa i som molts de amics que va cunvidada a se seva festa de aniversari después berenarem i soparem i después manjerem dolços i después anirem de festa

2012-05-16T00:07:00.000-07:00

dimarts 15 de maig de 2012

Socials

1. Explica tot el que sàpigues sobre Les Corts de Cadis.

que i va aver una guerra per una jun ta suprema que va convovar les corts de cadiz per fer una gran constitucio q el añ 1812

2. Cerca informació sobre l'Absolutisme i el Liberalisme.

la absolutisme va torna de nou a l'any 1814 ,el rei ferran VII va clausular les corts de cadiz va anular la gran constitucio i va comença a restaura l'absolutisme.En el 1823 la repressio contra els liberals va ser brutal per es va fer evidant la crisis de l'absolutisme i la necessitat de reforma

3. Cerca informació sobre La Revolució del 1898.

La revolucio del 1868 els generals prim oi serrano i almirall topete dirigiene un pronunciament amb un suport de la unio liberal.Els 6 anys següents es va intentar dotar españa d'un regim poitic democratic(sexenni democratic)

4. Els moviments nacionalistes a Catalunya. Explica tot el que trobis sobre aquest tema. Recorda que pots afegir imatges.

a catalunya va reinvindicar la llengua i la cultura catalanes varen sorgir organitzacions politiques que reclemaven l'autonomia

2012-05-15T02:38:00.001-07:00

entrada lliure

La meva entrada lliure sera de aquest disspte i diumenge.Aquest dissapte teng que anar amb un perell de amics a se coloni de sant jordi a nedar i a fer voltes i despues cuant sigui de vespre tots morenam a sopa a un restaurant no se quien resteurant sera pero segur que sera molt guay sopar amb uns amics despues moranirem a se discotela de per ella.El diumenge jo a nire a se colonia un altre a vegado pero domes serem jo i una miga meva que le tendre que dur amb se moto pero morenirem a nedar despues nirem a fer un gelat a nes colonial ... despues con comensi a fe de foscar moranirem a campos i la acompañare a casa seva jo ma na anire a comeva a veure unes cuantes pelis jo tot sol

2012-05-14T00:12:00.001-07:00

diumenge 13 de maig de 2012

Resistència

No ens queda més que la revolució pacífica

   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè atempten directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones, l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.

                                                                               Antònia Lladonet

1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.
Aquest text mos diu que dos hospitals estan tencat perque volien guarda r els dobles i varen tancar el dos hospitals i un dels cuals era den joan marcha que aquest estava demunt una muntany a les personas q te tenien enfermedats molt greus i surtien per defora a respira
2. Quin és el seu tema principal?
No ens queda mes que la revolució pasífica
3. Què en penses sobre el tancament d'un hospital com el Joan March? Exposa la teva opinque no esta be tenca dos hospitals perque son els que mos ayudan a cura ses coses a cuidar els melalts i si no hi ha hospitalas que feran els malalts eu ran de paga un hospital privat

2012-05-10T02:52:00.001-07:00

dimarts 8 de maig de 2012

Interrogants i desigs

Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?

Antònia Lladonet

1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu

Aquest poema nos parla de un govern q governat are que no tenim llibertats anihilades, indecències disfressades,aviors ignorades i dignitats exterminades perque lo unic que saben fer es mira per ella i no pèr ningu mes

2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima

Tipus de ritma:assonant

numero de versos:18

numero d'estrofes:5

3. Opinió personal.

Se meva opinio personal esque aquest poemos ma agradat molt pero le trobat un poc dificil pero a nes final e poguet entendre lo que diu aquest poemas es tota la realitat que esta pàsent ara

2012-05-07T00:33:00.003-07:00

diumenge 6 de maig de 2012

Poesia i crisi

Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.

Anti-crisis

(Carlos Gargallo)

Que de la noche al aire sus suspiros

y que salga el sol de cada día.

Que no está la cosa para más sorpresas

de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,

apoyar el hombro sin requiebro

para salir de este embiste

donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas

para alzar la voz y llegar bien lejos;

razones son suficientes

para matar a esta crisis

que el hombre mismo se ha inventado.

Dar la cara

(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca

y la luz vuelva a raudales.

Cuando suba el telón

con obra renovada

y reaparezca la ilusión

que quedó perdida,

entonces,

caminaré cogido de la mano

de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra

por los rincones de la casa,

ni lágrimas que ahora inundan

el corazón triste

de pena en el alma.

Salir corriendo

no ayuda,

mejor si acaso, dar la cara.

Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen?El primer crec que xerra del pansament. i el segon poema trata de la crisi. En quina persona estan escrits? El primer poema esta escrit amb tercera persona i es segon poema esta escrit en primera persona Tracten un tema d'actualitat?Si el primer tracta del pansement de la crisi i el segon poema tracten de la crisis que hi ha a nes mon
el primer
2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.dfg
1poema:1Que salga el sol de cada dia que no estan las cosas para mas sorpresas de esas que unden el mundoen la miseri.2ai que apoyar simpre a los pensamientos.3ai que tener la voz muy fuerte porque hay muchas razones para matar esta crisi

2poema: 1cuando esto desaparezca cuando reaparezca la ilusion perdida caminaremos juntos cojidos de la mano. 2no habra pena 3no siempre tenemos que escapar alguna vez tenemos q mostrar la cara

3. Són positius o negatius? Per què?Els dos poemes sonpositius per jo .perque em de tenir molta confiança pero sorit de questa crisi que hi ha per tot el mon

2012-05-02T23:50:00.001-07:00

Entrada lliure

Se meva entrada lliure es estar amb els amic.A jo me agrada molt estam amb els amics perquè aìxi lis pots contar lo q as fet tota la setmana i lo que as fet malament li pots contar a un amic q tènguis molta confiança pero casi sempre que vulgui algò domes basta que els telefoni perque me venguin a sercar o enar a fer un refresc i después si mos queda temps sempre enam a jugar un poc a futbol perque a tots mos grada jugar a futbol i cuant esteim cansat berenam a nes camp de futbol i después seguim jugant.Después cadescu senva a caseva a dutxar-se per si em de surti a sopar si surtim lo primer de tot mos telefonam i quedam per anar a sopar despues amb ecabat tots de sopar morenam a fer un par de beures a una discoteca i despues morenam a fer voltes en se moto per es poble a casi sempre surtim es dissptes i feim les 1:00 mas o menos perque despues a casa mos poden reña si arribam molt tart perque se poden preocupa per si mos a pesar algo pero sempre es dissptes disfrutam molt perque estoy tot els amics junts i mos contam lo q em fet.

2012-05-02T00:18:00.001-07:00

Avui toca resumir

1. Llegeix el següent text, publicat avui mateix, i fes-ne un resum. Has d'afegir una imatge i un comentari personal.

A jo aquest text per jo mos explica que hi ha hospitals,i a altres puestos que se estan quedant ses feina perque hi ha una crissi molt forta i mos diven q l'any 2013 se crisi se acabara per aixo se gent q esta a nels hospitals se tenaquen de dins perque descansen perque ayuden a se gent malalta pero no podei ni els an de dur a unes cliniques privades perque no hi ha doblers

Els professor

s perdran la paga d’antiguitat i els metges, complements

El Govern espanyol informa Brussel·les de la rebaixa d’ajuts a nens i gent gran

Menys ajuts per a l’accés a l’habitatge dels joves, els llibres de text i les llars d’avis

Les retallades en educació, sanitat i serveis socials continuaran. Així ho ha comunicat el Govern espanyol a la Comissió Europea amb tota mena de detalls. A banda d’explicar amb precisió les darreres retallades aprovades, que, segons el Govern espanyol, ascendiran a 11.000 milions (ha elevat la reducció del pressupost d’educació en 4.000 milions per comptes dels 3.000 inicials), l’executiu ha avançat noves rebaixes proposades per les comunitats autònomes, la majoria de les quals als sectors que formen l’estat de benestar.
ANA JIMÉNEZ / ARXIU El personal sanitari veurà reduïda les nòmines quan s’eliminin complementsEntre les mesures proposades hi destaquen les que van dirigides als funcionaris: eliminació de la paga d’antiguitat dels professors, reducció dels temps de descans addicionals dels professionals sanitaris, eliminació dels complements salarials per complements per tardes fixes en atenció primària i disminució de les baixes. A això s’hi afegeix que el pla d’absentisme laboral en la funció pública se centrarà especialment en els professors, tant d’educació obligatòria com de batxillerat, formació professional i universitats (control exhaustiu de les baixes). D’aquesta manera, es possibilita al màxim la contractació d’interins, que quedaran reduïts a la mínima expressió en el conjunt del professorat. El reial decret de mesures urgents per reduir la despesa educativa, aprovada el 20 d’abril passat, assenyala que no es cobririen les baixes laborals amb professors externs els primers deu dies lectius.
Però el Govern espanyol no només fa èmfasi en els funcionaris. Les comunitats plantejaran en la propera reunió del Consell de Política Fiscal (amb el beneplàcit del Govern espanyol) el tancament parcial d’hospitals (ahir mateix, el Govern balear va anunciar el tancament de dos centres sanitaris). I va més enllà: “Mereixen ser destacats els plans de col·laboració público-privada en la gestió de serveis sanitaris, per permetre guanys de gestió i progressar en la seva eficiència organitzativa”, informa el Govern espanyol. La Generalitat valenciana va anunciar la setmana passada la privatització de la gestió dels centres de salut.

En educació, les comunitats han proposat al Govern del PP, i així ho comunica l’executiu a Brussel·les, l’eliminació d’activitats extraescolars, dels desdoblaments d’unitats en centres educatius docents i la supressió de programes i aules de convivència, projectades per a l’adaptació dels estudiants estrangers. També es preveu la reducció del nombre i del volum de subvencions públiques en llibres de text.
En matèria de serveis socials, exactament el mateix: adéu a determinats ajuts i els que sobrevisquin de la selecció veuran reduïda la quantia. Així, recullen “retallades selectives en determinades prestacions socials, com ara l’accés dels joves a l’habitatge”. Les comunitats també proposen de rebaixar les quantitats destinades a la infantesa i als centres de majors.
El Pla d’estabilitat s’esforça a explicar les mesures que fins ara ha adoptat l’executiu, sobretot en matèria sanitària, en què preveu un estalvi de 7.200 milions d’euros. El Govern espanyol sí que dóna detalls de les mesures referides a la despesa farmacèutica, amb la incorporació en el sistema de copagament de la població pensionista. De fet, justifica en part aquesta decisió en el fet que un terç del que gastaven els pensionistes en medicaments era perquè compraven la medicació als familiars.

2012-04-25T00:25:00.001-07:00

dimarts 24 d’abril de 2012

Més poemes...

1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que més t'hagin agradat a la pàgina del facebook, afentint-hi el teu comentari i una imatge adient.

           2. Torna a escriure quatre versos a partir d'aquests dos, explicant com t'has sentit i què t'ha aportat el projecte Sota el mateix estel:


                             Ara que aquest curs ja s'acaba
                             et regalam unes paraules.
                             Unes paraules...

Unes paraules que ens obrin els ulls i les orelles
i la capceta del pensar
hem vengut a pasar un curs
ple de sorpreses per disfrutar

2012-04-25T00:18:00.001-07:00

dimarts 24 d’abril de 2012

Vestit de llevant, moda poètica de primavera

Un poema de Joan Josep Roca Labèrnia que va publicar al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un gust llegir les seves reflexions, vos en faig partíceps.

Vestit de llevant

(Joan Josep Roca)

El pare Èol com crida

quan ens ve a visitar,

vestit de mestral refila,

de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,

farcit de somnis perduts,

ni reconeix els menuts

ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa

d’un treball massa feixuc,

esclata amb mil remucs

i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,

ni quan porta malvestats,

els arbres li van brandant,

se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,

se li clou mitja parpella,

en un plor tot espetega,

és el vestit de llevant.

La il·lustració és d'Horacio Gatto.

1. Fes un resum del contingut del poema
El pare crida quant ens visita, es un pare q esta fercit de somnis perduts, i quant arriba xiula i se queixa per un treball molt feixuc, no saps quin es el seu estat d'ànim pero de tant en tant el veus plorar.

2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...

3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?

es refereix a nes pare

4. De qui parla? Què en diu?Aquest poemes mos parla de un pare q sempre te coses q fer

2012-04-23T00:24:00.002-07:00

diumenge 22 d’abril de 2012

El cau del drac

El cau del drac, poema especial per celebrar el dia de Sant Jordi!

Aquí teniu un poema preciós de na Carolina Ibac per celebrar una diada tan especial com la de Sant Jordi! Amb una estructura ideal per aquest dia, no? Que passeu un bon dia de Sant Jordi i tengueu la sort de rebre un llibre i una rosa!

El cau del drac

El foc de sang púrpura és aquí.

Sento les flames que cremen per dins.

Les lletres formen satírics versos de bruixeria.

Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.

No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.

La mà ja no escriu, tampoc la ploma.

La cal·ligrafia és ara una font.

La tinta és ara polsosa.

El drac ja és mort.

I també les roses.

I la princesa.

I l’heroi.

Ara

som

res.

més

que

sol

fet

ser.

Amor

pur

net.

1. Fes el mateix amb aquest poema preciós que va escriure la nostra Carolina! Què imita la forma del poema?

2. Quines figures retòriques hi trobes? (metàfora, personificació...)

3. Cerca un poema sobre Sant Jordi i el penges al grup del facebook Sota el mateix estel, acompanyat d'una imatge sobre el mateix.

1-Aquest poemos mos diu que i avia un dama dins un castell pero aquest castella estava vigilat per un dragò q se megavave entre els niguls.Però un dia i vqa anar un cavelle a matar es drego i i a nes final el va aconsegui acabar amb ell.Despues va enar a cerca la dama a nes castell

3-Aqui tenim una poesia del sant jordi

2012-04-18T23:30:00.000-07:00

Graffitis de l'ànima

Heu de fer la mateixa feina amb aquest altre poema!

Graffitis de l’ànima

Dibuixava un petó,
també una abraçada,
en un mur blanc i alt,
eren graffitis de l’ànima,
que amagava als altres,
per només mostrar
fermesa i seguretat,
decisió i voluntat.

Potser pensava que
la sensibilitat
la feia feble.
Però els que la coneixien
endevinaven el seu interior tendre.

Amb els seus cabells llargs i negres,
caminava pacient, atenta i preparada
per ajudar a tots els que s’estimava,
per arribar a totes les fites somniades.

Detallista i generosa,
era sempre corresposta,
parant les seves mans nues
per rebre totes les estimes.

jo crec q aquest poema es de n'Aina perque sempre jo le vista segura de ella mateixa i te una gran voluntat aixi com diu el poema (fermesa i seguretat ,desiscio i voluntat)