Bdig (biblioteques digitals i cooperació)

Novetats de Ciència Oberta: beneficis de la CO, Europa impulsa la via dels preprints, RRA & OI, Congressos de dades FAIR i 4 propostes de lectures interessants

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Sun, 10 May 2026 19:02:00 +0000

PLOS va encarregar a Technopolis un estudi sobre The Economic Benefits of Open Science que explora com hauria d’evolucionar el sistema de comunicació científica per recolzar més i millor la CO i que valorés l’impacte econòmic d’un ecosistema en el que tots els elements de la recerca fossin compartits de forma oberta. L’informe (32 p + 29 d’apèndixs) analitza l’ecosistema de la CO posant el focus en el sistema de publicació i l’AO i avalua els beneficis (econòmics i en impacte sobre la recerca) i els costos econòmics de la CO. Les conclusions es donen al resum executiu (p. 1-4) i són: la CO dona beneficis econòmics significatius quan permet la reutilització a escala global, els principals beneficis són guanys d'eficiència, les infraestructures obertes faciliten la innovació, els efectes de xarxa incrementen els beneficis de la CO, actualment els costos de la CO es distribueixen de manera desigual entre els diferents agents (cosa que crea barreres) i que el valor econòmic de la CO es subestima sistemàticament.

I tres breus:

· La junta de govern de la Universitat Ramon Llull ha aprovat recentment la seva Política institucional de ciència oberta. Aquesta ‘vol ser el marc que articuli l’adopció progressiva de la ciència oberta a la URL’, abasta tota la comunitat i tota la producció científica de la Universitat (publicacions i dades de recerca, tesis, recursos educatius en obert, ciència ciutadana i documentació institucional.

· What About Open Science? és un joc pensat per crear debat a l’entorn d’alguns aspectes de la CO ‘que no sempre son ben compresos’, concretament: APCs, integritat de la recerca, infraestructures obertes i recursos educatius oberts.

· Open Science NL ha publicat els projectes als que han concedit ajuts de recerca en CO. Aquest (per un total de 4,8M€) inclouen temes com l’increment de la confiança en la CO, pràctiques de recerca obertes i mesurament de la CO.

Accés Obert: Europa impulsa la via dels preprints

El passat 03.04 OpenAIRE va fer el webinar Horizon Europe Open Science requirements in practice del que se’n pot veure l’enregistrament i les diapositives de la presentació. Aquestes darreres val la pena mirar-se-les amb cert detall, tant pel que expliquen respecte HE com per la influència que els programes Horizon han acabat tenint en les polítiques nacionals i institucionals. Els requeriments per als articles seran que aquests (en la seva versió revisada per iguals) estiguin en obert de forma immediata en un repositori de confiança sota una llicència CC-BY 4.0. Per a les dades de recerca FAIR es requerirà un pla de gestió actualitzat, dipositar les metadades en obert tan aviat com es pugui, i dipositar les dades en un repositori de confiança sota el principi de ‘tan obert com es pugui, tan tancat com calgui’. Al webinar també s’hi van incloure explicacions de la plataforma Open Research Europe (ORE), del EU Open Research Repository (Zenodo) i del EOSC EU Node.

La Comissió Europea ha anunciat (26.03) que, després d’alguns canvis en el programari, la plataforma d’edició acadèmica en obert Open Research Europe (ORE) està preparant la seva següent fase i passarà a estar operada pel CERN. La gran força d’ORE és el suport institucional que té; aquesta quedarà reforçada amb l’entrada de deu països nous en la plataforma, entre els quals Espanya. En aquesta nova fase s’establirà un model de finançament i governança col·lectius. Els països de les organitzacions governamentals que hi participen són: Alemanya, Àustria, Eslovenia, França, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Portugal, Suècia i Suïssa. ORE va ser creada per la CE el 2021 com a plataforma oberta on publicar recerca finançada amb fons públics, concebuda com alternativa a les editorials comercials i per promoure pràctiques de ciència oberta (l’OA i la revisió per iguals oberta).

I ja que estem en el tema dels preprints, molt interessants les reflexions del post de Jonny Coates a Scholarly Kitchen, 14.04: From Open Access to Preprints: Are We Repeating the Same Mistakes in Scholarly Publishing?. S’hi repassen les raons que Richard Poynder dona per argumentar el fracàs de l’OA i s’examina si aquestes no es donen també en el moviment dels preprints.

Avaluació responsable de la recerca i infraestructures obertes

Tal com ha posat clarament sobre la taula la Declaració de Barcelona, si es vol un sistema d’avaluació eficaç i basat en els principis de la ciència oberta aquest no pot ser una infraestructura tancada feta amb un sistema propietari per una empresa comercial. Aquesta és la idea central de l’informe Open Infrastructures for Responsible Research Assessment: Principles, Framework, and Checklist for Research Organisations, publlicat fa poc pel CoARA Working Group - Towards open infrastructures for responsible research assessment.

L’informe proposa uns principis sota els quals s’han de construir infraestructures obertes (OI) que permetin una avaluació responsable de la recerca (RRA) que recolzi els principis de CoARA (reconeixement de la diversitat, us d’indicadors qualitatius i quantitatius, transparència i inclusivitat). Partint de la definició de la UNESCO de infraestructura oberta l’informe extreu els principis que ha de tenir una OI. L’informe ordena en quatre grups les característiques que ha de tenir una infraestructura així: 1) robustesa tècnica (escalable, de confiança i interoperable...), 2) capacitat operacional (sostenibilitat a llarg termini, independència i adaptabilitat als canvis...), 3) governada per la comunitat acadèmica (governança col·laborativa, amb implicació dels diferents agents i representativa...), 4) ètica i inclusiva (mitigant biaixos i recollint la diversitat disciplinar i geogràfica de la recerca...) L’informe es completa amb una relació de mesures de cara a tenir infraestructures obertes que sustentin una avaluació responsable i una molt útil llista de verificació per avaluar-les.

Dades de recerca

La reunió anual de la comunitat del programari Dataverse per a la gestió de dades de recerca de manera FAIR es fa enguany a Barcelona (13-15 de maig. Ja hi ha disponibles el programa, la relació de conferenciants i el formulari de registre. També s’ha publicat el programa de la 4a Fira FAIR Data que es celebrará el 18 de juny a Tarragona.

Mai no és tard per llegir coses interessants

· Embracing the Complexity of ‘100% OA' From Percentage to Participation: position paper / OASPA, 2025. [El 50% de la producció científica ja està en obert però per arribar al 100% cal actuar de forma diferent al fet fins ara i cal, sobretot, una actuació global; fa una relació dels principals problemes encara no solucionats que té l’OA].

· El acceso abierto entre la melancolía y la futuralgia / Andoni Calderón-Rehecho; Raúl Aguilera-Ortega, llista [IWETEL] [ThinkEPI] 01.04.26 [Una repassada a la confusa situació actual de l’AO].

· The ABCs of Diamond OA / Malavika Legge. Katina Magazine, 02.04.26 [Una ressenya del 3r congrés mundial sobre l’OA diamant celebrat el passat febrer a Bengaluru (Índia)].

· Diamond Open Access: A Lifeline for the Monograph? / Benedetta Siviero, Lena Ryzhova. Scholarly Kitchen, 02.04.26. [Resum d’un estudi neerlandès: malgrat l’acceptació per part dels investigadors de l’OA diamant, en la decisió sobre on publicar el que pesa son els incentius professionals, la reputació i la visibilitat]

Notícies de ciència oberta: jornades i consultes, el MACO i la Pepa, pràctiques de recerca obertes, la integritat com a 'indicador biològic' i alguna lectura recomanable

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Mon, 06 Apr 2026 17:47:00 +0000

Ciència Oberta

S’han celebrat recentment les II Jornadas Nacionales de Ciencia Abierta de la CRUE. Estaven organitzades en quatre blocs temàtics: reforma de l’avaluació, comunicació científica, dades de recerca i infraestructures. Cada bloc amb una conferència i una taula rodona. A més, hi va haver una sessió que recollia diferents experiència de promoció i aplicació de la CO per part d’universitats i centres de recerca. El programa inclou els enregistraments de les sessions (que val la pena mirar-se) i les presentacions de les experiències.

La Unesco ha obert una consulta sobre Equitable scholarly communication for implementation of open science. La consulta és sobre un proposta de política que defensa la necessitat urgent de posar l’equitat en el centre de la comunicació científica, és a dir de fomentar un entorn obert, just i inclusiu per crear, compartir i accedir al coneixement científic. El document analitza els elements que generen desigualtat en el sistema actual i, a partir d’aquí, recomana accions per construir sistemes de comunicació acadèmica més equitatius com ara el recolzament a l’edició no comercial, al multilingüisme, a la reforma de l’avaluació, a la disminució de la rasa digital i a la diversitat de pràctiques de la recerca. El 13.04 és la data límit per fer-hi comentaris.

Llibres acadèmics en accés obert: MACO i PEPA

Amb pocs dies de diferencia s’han presentat dues plataformes d’edició de llibres acadèmics en obert. Una nota de premsa del CSUC publicitava la plataforma digital MACO (Monografies Acadèmiques Catalanes en Obert). Aquesta “vol ajudar a la difusió i la visibilitat de la recerca publicada a Catalunya per institucions públiques i privades d'ensenyament, recerca i divulgació, que permeti el descobriment, la reutilització d'aquestes publicacions i n'augmenti l'impacte”. I una altra nota de premsa, aquesta de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) anunciava el naixement de la PEPA (Plataforma Editorial de Publicaciones en Abierto) que és un repositori que recull les monografies científiques dels serveis de publicació de la UNE. La PEPA té com objectius: ser un punt d’accés comú a les publicacions de les editorials universitàries, facilitar l’adopció de l’OA i incrementar la visibilitat d’aquestes publicacions (veure l’acte de presentació aquí). Dues iniciatives paral·leles en intencions i desiguals en dimensions que haurien de servir per a que les monografies que recullen s’integressin també al directori internacional DOAB (Directory of Open Access Books).

Quan l’Obert va més enllà de les publicacions

Tres importants entitats finançadores de la recerca del Regne Unit, Research England, Wellcome Trust i Arts and Humanities Research Council, acaben de publicar l’informe Openness in the arts, humanities and social sciences: Documenting open research practices beyond STEM. L’informe (vegeu-ne un resum al bloc LSE Impact) és un resultat del Projecte MORPHSS centrat en les pràctiques de recerca oberta en les humanitats i les ciències socials. L’informe parteix de l’assumpció que les pràctiques de CO s’han centrat en l’obertura dels continguts i dades i que aquestes pràctiques són més comunes en la recerca en ciències dures, tecnologia, enginyeria i matemàtiques que no pas en la resta de ciències. Es considera també que les disciplines d'arts, humanitats i ciències socials (AHSS) requereixen models diferents d'obertura per reflectir un conjunt diferent de pràctiques apropiades per a aquestes àrees.

L’informe identifica trenta pràctiques de recerca oberta en AHSS (cap. 3) i les categoritza sota sis tipus d'obertura (cap 4): disponibilitat dels outputs, disseminació de la recerca de forma accessible, obertura dels processos de recerca, obertura dels resultats als participants en la recerca, pràctiques participatives i obertura epistèmica. Finalment (cap. 6), es fan recomanacions per a finançadors, institucions, sistemes de monitorització de la recerca oberta, editorials, societats acadèmiques i investigadors; aquestes coincideixen en assenyalar la importància de la flexibilitat, el reconeixement dins els processos d’avaluació i seguiment de la diversitat de pràctiques respecte l’obert, i la necessitat que els investigadors en AHSS participin en la revisió i modificació dels requisits i expectatives respecte pràctiques obertes.

La UK Reproducibility Network (UKRN) ha publicat els resultats sobre una enquesta feta el 2025 coneixement i actituds respecte pràctiques de recerca obertes. Els resultats mostren que el coneixement de diverses pràctiques obertes és alt encara que variable segons quina sigui la pràctica. Val la pena mirar l’apartat 2.3.2 amb els resultats per a cada tipus de pràctica (OA, preprints, dades FAIR ...). Un 80% de les respostes afirmen tenir actituds positives respecte les pràctiques obertes alhora que només un 42% dels investigadors es considera formats al respecte.

Integritat

“Poques coses han alterat la comunicació acadèmica tan profundament com les vulneracions de la integritat de la recerca i la publicació de continguts fraudulents”. Aquesta afirmació és la que motiva l’informe Safeguarding Scholarly Communication: Publisher Practices to Uphold Research Integrity, fet per Research Consulting per encàrrec del Comitè d'Integritat de la Recerca de la STM (Association of Scientific, Technical & Medical Publishers). L’informe documenta les actuacions de les editorials científiques per garantir la integritat de la publicació acadèmica; aquestes queden agrupades en tres àrees: capacitat, pràctica i col·laboració. A la 1a es detallen les inversions fetes en equips humans i tecnologia per preservar la integritat; a la 2a les mesures preses per prevenir, detectar i respondre a les amenaces a la integritat al llarg del cicle de vida de la publicació; a la 3a diferents actuacions col·laboratives entre editors per garantir la confiança en els continguts. De l’informe (és breu: 21 p.) n’hi ha un resum i comentari a Delta Think's (From Research Integrity Expectations to Operational Reality: Unpacking the STM Research Integrity Report)

I continuant amb aquesta preocupació, dues iniciatives per mesurar el grau d’integritat de les publicacions d’una institució. El Research Integrity Risk Index (RI²) està fet per Lokman Meho, de la Universitat Americana de Beirut i té per intenció mostrar senyals relacionats amb la integritat a parir de tres indicadors: articles publicats a revistes eliminades de Scopus o WoS, articles retractats i taxa d’autocitació. RI2 permet ordenar les institucions per països i regions (vid. l’explicació que en fa L. Meho al blog Leiden Madtrics: When Impact Signals Become Noisy: RI² as an Early Warning Framework for University Rankings. IRIS (Integrity Risk Indicators) és una plataforma feta per SCImago (vid. les explicacions que en dona Félix de Moya al darrer congrés CoDi)

Mai no és tard per llegir coses interessants

Full de ruta per institucionalitzar la sostenibilitat dels REO a l’Educació Superior recursos educatius oberts / Gema Santos-Hermosa, al Blok de BiD 04.03.26. [ressenya de l’informe M.P. Long i R.C. Schonfeld: Charting the Course: Case Studies in OER Sustainability (Ithaka S+R,2004)] + How Participatory Funding is Transforming Open Access / Shamprasad M. Pujar and Anjaneya Reddy N. M. Katina magazine, 03.03.26. [on s’expliquen dues iniciatives per transformar compres de llibres en llibres en obert: Direct to Open (MIT) i Path to Open (JSTOR)]

Ciència Oberta: premis de la Generalitat de Catalunya, Accés Obert Diamant, Recursos Educatius en Obert ... i més

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Mon, 23 Mar 2026 10:33:00 +0000

Ciència Oberta: Premis de Ciència Oberta de Catalunya

El passat 18.02 es van lliurar els Premis de Ciència Oberta de Catalunya 2025. Es pot veure l’enregistrament de l’acte del que en recomano especialment les paraules dels premiats: els investigadors joves Blanca Arias (42:40) i Jordi Gené (49:30), l’investigador sènior Josep Perelló (57:30) i la UAB. També el parlament de la consellera (23:20) i el del president de la Generalitat (1:13:45). I la nota de premsa, aquí.

Acords transformatius i revistes acadèmiques

Els darrers anys al Regne Unit el JISC ha negociat acords marc de subscripció de revistes per a les universitats als que s’hi refereixen amb el nom d’acords transicionals i no transformatius. La renovació d’aquests acords per al període 2026-28 presenta problemes i diverses universitats sembla que no s’adheriran a l’acord amb Elsevier (vegeu els articles de The Times Higher Education aquí, aquí i aquí). El gran escull amb el que estan topant els ATs és més la mala situació econòmica de les universitats angleses que no pas una posició de força a favor de l’accés obert. Les universitats més orientades a la docència i que publiquen poc son més propenses a donar-se de baixa dels acords que les més orientades a la recerca.

L’elevat nombre d’articles en obert fa que avui l’accés no sigui ja un bé per al qual es vegi necessari pagar, però els ATs continuen tenint bona salut: la CRUE en té sis de signats per al 2026 i el CSUC dotze (incloent els de la CRUE) i la institució CERCA quatre. La situació no deixa de ser desconcertant i la comunitat acadèmica es pregunta si la millora en accessibilitat dels ATs no està alhora incrementant la dependència de les editorials comercials o si no hem de signar el certificat de defunció de la revista acadèmica (In Memorium: The Academic Journal / Russell Beale. IEEE Computer).

Serveis de dades de recerca

Una enquesta sobre serveis de gestió de dades de recerca a les universitats espanyoles (article de R. Martin i S. Martínez a la REDC). Es pregunta sobre la situació del servei, els elements que l’impulsen i els que el frenen i el paper de les biblioteques com a facilitadores del servei. El panorama és desigual: algunes biblioteques preveuen oferir el servei, la majoria es limiten a fer formació i assessorament i algunes ofereixen serveis avançats que inclouen la FAIRificació de les dades i el seu dipòsit en un repositori.

Accés obert diamant (AOD): enquesta de la Unesco

La Unesco continua mostrant el seu suport a l’AOD amb la publicació a finals de l’any passat de Advancing Equity and Inclusion in Scholarly Communication : Findings from the Consultation on a Global Diamond Open Access Framework. Es recullen aquí els resultats d’una enquesta internacional que va tenir quasi 2.900 respostes de persones de 90 països (un 43% eren d’Amèrica Llatina i un altre 43% d’Europa i Amèrica del Nord) i feta amb l’objectiu de conèixer les pràctiques actuals, els reptes estructurals i les aspiracions de la comunitat que promou la comunicació acadèmica no comercial.

Els resultats de l’enquesta (clars i informatius) s’agrupen en tres blocs:

· L'AOD en la pràctica (rols i responsabilitats, valors, motivacions, aspiracions ...)

· Reptes estructurals i sistèmics (falta de reconeixement i visibilitat, barreres tècniques i de capacitat, barreres d'entrada i disparitats regionals...)

· Prioritats dels agents interessats en construir un marc global (impactes i beneficis en la comunicació acadèmica, mecanismes de suport, rol de la Unesco...)

Els enquestats van identificar cinc direccions clau per promoure l'AOD: desenvolupar marcs polítics de suport, enfortir la capacitat i infraestructures institucionals, promoure la cooperació regional, compartir pràctiques i desenvolupar eines de monitorització.

Recursos Educatius Oberts (REO-OER)

El passat 22.01 es va celebrar una interessant jornada sobre OERs organitzada pel grup de recerca Open Science Spain. La trobada tenia per objectiu reflexionar i debatre sobre l’impacte i les estratègies de futur dels recursos educatius oberts.. Hi va haver una ponència inaugural (Mapeando los REA: UNESCO) a càrrec de D. Oliva Uribe, G. Santos-Hermosa va presentar una visió de la panoràmica dels OER a Espanya, C. Valdera López va explicar experiències de OER de l’INTELF (Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado) i va acabar amb una taula rodona d’experiències recursos educatius en obert a universitats espanyoles (concretament: UdL, URJC i el Grup de Repositoris de REBIUN). Els enregistrament de la jornada es pot veure des de la crònica en fa C. Ollé i les presentacions aquí.

La European Network of Open Education Librarians (ENOEL) és una associació fundada el 2018 amb l’objectiu de fomentar l'Educació Oberta (OE), La seva missió és maximitzar l'accés, l'ús i la reutilització dels recursos i les pràctiques educatius oberts. ENOEL organitza periòdicament els tallers Embrace the Open que tenen l’objectiu d’ajudar a bibliotecaris i altres professionals a aprendre més sobre els conceptes bàsics de l'educació oberta. El darrer va ser sobre IA i educació oberta. Els tallers són enregistrats i poden veure’s aquí

El moviment dels recursos educatius en obert ha agafat un fort impuls a partir de la Declaración de Dubái sobre los recursos educativos abiertos (REA). Aquesta va ser fruit d’un procés iniciat el 2019 que va consistir en sis consultes regionals (en les que hi van intervenir uns 900 participants de 91 països) i, finalment, amb el seu debat i aprovació al 3rd World Open Educational Resources Congress. El Congrés va concloure reafirmant el potencial transformador dels OER per aconseguir un accés equitatiu i inclusiu al coneixement a l'era digital i manifestant que les tecnologies emergents com la IA i les solucions obertes poden fomentar la innovació i donar solució a les dificultats lligades a les qüestions d'accés, propietat intel·lectual i sostenibilitat als bens culturals.

Mai no és tard per llegir coses interessants

· The brutal geography of global elite scientific research / A. Rodríguez-Pose, L. Xiang, N. Lee. LSE impact, 26.01.26 [sobre la gravetat reputacional o com la geografia de la recerca d'elit continua fermament arrelada en un petit nombre d'ubicacions].

· Preliminary Evidence Linking Open Science to Research Integrity / T. Vines, B. Kaube, A. Day, K. Ratan. Scholarly kitchen, 28.01.26. [Hi ha relació entre les pràctiques de CO i la integritat en la recerca? Potser no però sí que les pràctiques de ciència oberta es poden entendre com a indicadors probabilístics de fiabilitat].

· Resilience in Times of Crisis: Strengthening Open Science Against Geopolitical Pressures / Kathleen Gregory, Louise Bezuidenhout, Leiden Madtrics, 03.02.26. [Com podem protegir els avenços en CA de les pressions geopolítiques? Amb infraestructura humana i xarxes socials, redundància d’infraestructures, preveient mals moments i amb visió global i planificació estratègica].

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: gener 2026

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Tue, 03 Feb 2026 09:54:00 +0000

Ciència Oberta: pla d’acció neerlandès i llibres

A finals de l’any passat Open Science NL va presentar el seu programa de treball per 2026-27 que té per objectiu fer que la CO sigui la norma als Països Baixos. El programa té un finançament de 36M€ que es distribueixen en 13 àmbits d’acció agrupats sota 5 eixos. Els eixos s’ordenen de baix a dalt: 1) les infraestructures, que són les que ho fan possible, 2) el desenvolupament de coneixements i habilitats per aplicar pràctiques de CO, per usar infraestructura de manera eficaç i rebre suport en aquests processos, en resum, per fer-ho fàcil, 3) el reforçament de comunitats de cara a fomentar pràctiques compartides i fer que l'obert sigui la norma, 4) els incentius, que fan que fer CO tingui recompensa, i 5) el seguiment i l’avaluació, que fan possible mesurar el progrés del pla i de les seves accions. El Pla (28 p que val la pena llegir o fullejar) assenyala accions o objectius una bona part dels quals es desenvoluparan en forma de projectes finançats. Els ajuts que es donin sota aquest programa han de seguir les normes de subvencions del Consell de Recerca Neerlandès (NWO), concretament han de complir les polítiques de gestió de dades de recerca i d’AO del Consell. El seguiment del Pla comptarà amb un monitor de CO que ara mateix està en construcció.

La CO continua generant llibres, més dels que no puc llegir. Els darrers dels que he tingut notícia (gràcies Ismael):

· Philosophy of Open Science de Sabina Leonelli. Un llibre curt (70 p.) però ple d’argument i observacions dignes de ser tingudes en compte, per exemple, critica l’èmfasi que la CO posa en compartir ja que això pressuposa que els resultats de la recerca tenen un propietari. Vegeu ressenyes de Summer Wilson o la de Mark Rubin

· Ciência Aberta no Brasil: conquistas e desafios Creators, amb F. Couto Corrêa da Silva, K. Stueber i W. Carvalho-Segundo com editors. El llibre: permet “comprendre els reptes i les perspectives de la CO al Brasil [i] les estratègies adoptades per fer la ciència més accessible i inclusiva de les entitats” del Brasil.

· Publishing Beyond the Market: Open Access, Care, and the Commons, de Samuel A. Moore. Centrat en l’AO, ell llibre “argumenta que el canvi cap a l'accés obert s'hauria de centrar menys en l'accessibilitat gratuïta dels resultats de la recerca i més en qui controla les publicacions i les infraestructures per a la comunicació acadèmica”. Son 4 capítols (200 p.): 1) relacions entre l’AO i els comuns, 2) Plan S, 3) experiments radicals d’edició feta per l’acadèmia, i, 4)infraestructures per a un espai comú d’edició en accés obert.

Infraestructures obertes

La Barcelona Declaration on Open Research Information ha publicat la memòria de l’any 2025. Els fets més destacats són que la iniciativa ha quedat enfortida ja que té assegurat el finançament per als propers 3 anys i que s’ha establert un equip de coordinació sota la direcció de Bianca Kramer, la Declaració ha tingut 30 nous signataris (entre els quals hi ha Wellcome Trust, California Digital Library i la Fundació "la Caixa") i s’ha avançat el treball que s’està fent a través de set grups.

La EOSC Association també va fer balanç de l’any a la seva 12a assemblea on es van elegir com a nous directors a Enrique Bernal-Delgado (Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud), Antje Keppler (Euro-BioImaging ERIC), i Jessica Lindvall (Univ d’Estocolm). El resultat més destacat del 2025 ha estat l’inici de la Federació EOSC amb la posada en funcionament del node europeu i de 13 nodes inicials. Aquests han acordat compartir sistema d’autenticació i catàleg de serveis, han creat 5 casos d’ús i han signat un MoU; tot això serà la base a partir de la qual ampliar la federació amb nous nodes el 2026.

Aquests dies estan tenint lloc dues consultes de la Comissió Europea. Tres organitzacions -IFLA, LIBER i SPARC Europe- s’han posicionat de forma conjunta respecte la European Research Area Act, La seva argumentació es centra en les dificultats per assolir els objectius d’accés obert que calen per fer efectiva la CO i proposen com a solucions diferents mesures al voltant de la retenció de drets. L’altra consulta és una preparació per la propera Estratègia per a un ecosistema digital obert, que té per objectiu disminuir la dependència tecnològica europea. Segons l’anàlisi que en fa Enrique Dans, aquest ecosistema no es pot bastir sobre grans corporacions i infraestructures tancades, sinó en estàndards oberts, transparència i col·laboració.

Repositoris: cal espavilar-se

Informe COAR Strategic Analysis of the Scholarly Communications Environment, on la Confederació de repositoris OA descriu breument el panorama de la comunicació acadèmica, destaca les principals forces que poden incidir en l'ecosistema dels repositoris en els propers anys i enumera quatre àmbits d’acció per als repositoris. Com a elements determinants de l’entorn, l’informe assenyala: la sobirania digital, reduccions en el finançament de la recerca, insatisfacció amb el sistema de publicació actual, emergència de la intel·ligència artificial, i disminució de la confiança pública en la ciència i l'erudició. Les respostes que haurien de tenir els repositori serien: 1) aprofitar el canvi tecnològic, 2) construir un entorn d'informació de confiança, 3) millorar la coherència digital, i 4)augmentar la visibilitat dels repositoris.

Dades de recerca FAIR: Dataverse Meeting a Barcelona

Del 12 al 15 de maig, a la seu del BSC, tindrà lloc la Dataverse Community Meeting 2026. El Dataverse és un programari de codi obert i de desenvolupament comunitari per crear i gestionar un repositori de dades de recerca; va ser creat a la Universitat de Harvard i avui està instal·lat àmpliament arreu del món. La reunió d'aquest any té quatre temes d'innovació comunitària: 1) solucions d'IA per millorar el dipòsit i la curació de les dades i dels repositoris, 2) millorar de la interoperabilitat de cara a enfortir l’ecosistema federat de metadades i dades, 3) creació d’entorns de confiança per a dades sensibles, i 4) presentacions d’implementacions i casos d'ús de Dataverse. El congrés està obert a tothom (tant usuaris com no usuaris del programari) i és una oportunitat per compartir, aprendre i contribuir a l’establiment d’un sistema FAIR federat de dades de recerca.

Mai no és tard per llegir coses interessants

· Is ‘open science’ delivering benefits? Major study finds proof is sparse / Jeffrey Brainard, Scienceinsider, 30.12.25; amb versió en castellà [La Co produeix els beneficis que promet? Sembla que sí, però les proves són dèbils]

· Hot Takes on the First Quarter of 21st Century Scholarly Publishing / Todd A Carpenter a Scholarly Kitchen 08.01.26. [“El món de l'edició acadèmica sens dubte ha canviat molt en els darrers vint-i-cinc anys, però no sempre de la manera que podríem haver esperat.”]

· How Two Canadian Organizations Created a National Model for Diamond Open Access / J. Friedman, J. Dallaire-Clark, C. Duncan i A. Holmes, Katina, 15.01.26 [Una acord al Canadà entre compradors i editors per fer que les revistes passin a ser diamant]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: novembre (informes interessants de la CUP i la EUA sobre l'ecosistema d'edició científica)

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Tue, 16 Dec 2025 10:51:00 +0000

Ciència Oberta

El passat 28 d’octubre la UAB va celebrar la seva 1ª Jornada de ciència oberta. Les xerrades (visibles a Youtube) van ser sobre la CO en general (L. Anglada), l’avaluació de la recerca (P. Martínez), la Declaració de Barcelona (N. Benítez) i la feina feta a la UAB respecte els compromisos de CoARA (T. Sordé, J.L. Molina i E. Nueno). També es poden consultar les presentacions de la Open Science FAIR celebrada el passat setembre al CERN i veure el resum que se’n fa al bloc d’OpenAIRE.

El CERN acaba de publicar el seu 1r informe on explica els avenços fets en el període 2023-24 en la implementació de les diferents pràctiques de la CO (OA, dades, programari oberts, etc.) És un document breu que pot servir per les institucions que ja fa temps que promouen la CO i que volen explicar els resultats dels seus treballs.

La CO es recolza en diferents agents entre els quals destaquen els/les bibliotecaris/es. Això queda ben documentat a l’article de L. Liu i W. Liu, The engagement of academic libraries in open science: A systematic review al Journal of Academic Librarianship. L’estudi analitza 65 publicacions sobre aquest tema i mostra que la participació de les biblioteques universitàries en la CO es centra principalment en quatre àmbits: accés obert, gestió de dades de recerca, recursos educatius oberts i ciència ciutadana. Les biblioteques fan tant de proveïdors de serveis de ciència oberta, com de promotors i educadors i de gestors de polítiques.

Comunicació científica

Cambridge University Press acaba de publicar: Publishing Futures: Working together to deliver radical change in academic publishing. L’informe (de lectura molt recomanable) recull l’estat d’opinió d’investigadors, bibliotecaris, editors i finançadors sobre la situació actual (problemes i reptes) de la publicació acadèmica. S’ha fet a través de tallers, entrevistes i una enquesta en línia amb més de 3000 respostes. L’informe té dues parts. En la 1a (breu: 12 p) s’identifiquen quatre reptes clau (la pressió que rep el sistema degut al volum de publicació, la sostenibilitat financera, l’equitat i que el sistema de reconeixement deixi de prioritzar la quantitat) i s’exposa la necessitat d’un canvi radical, que només es pot fer si es realitza a escala global. Aquest passaria per: la reforma del sistema d’avaluació i reconeixement, per posar la transparència i els valor al centre del sistema de publicació, i per reforçar i sostenir la revisió per iguals. La 2a part i més extensa (unes 50 p) no és gens negligible; exposa els resultats de l’enquesta sobre percepcions del sistema actual, l’impacte de l’OA, el futur de l’edició oberta de revistes, llibres i dades, la situació de l’equitat, el reconeixement i la revisió per iguals, i el futur de la publicació de la recerca. Les dades de l’enquesta s’exploten amb detall i mostren grans consensos (per exemple, es valora positivament l’accés obert alhora que només una minoria del 33% creu que el sistema de reconeixement funcioni bé).

Document breu (21p) i clar, tal com acostuma a fer la European University Association (Reclaiming academic ownership of the scholarly communication system: Challenges and opportunities for universities) en el que s’analitza el sistema actual a traves del que es comparteixen i publiquen els resultats de la recerca. Es parteix de la base que aquest s'ha allunyat dels propòsits originals i de les necessitats de la comunitat investigadora i que presenta ineficiències importants. L’informe vol ajudar a aconseguir el que proposa la Open Science Agenda 2025 de l'EUA: un ecosistema de publicació científica ‘just, transparent, divers, assequible, sostenible, tècnicament interoperable i dirigit per la comunitat investigadora’. L’informe identifica els elements que pressionen el sistema, menciona els reptes amb que s’enfronten les institucions científiques tant respecte els seus valors com respecte la sostenibilitat econòmica, relaciona les reaccions que hi ha hagut des del sector acadèmic tant pel que fa a l’edició com pel que fa a la reforma de l’avaluació, i anima a les universitats a:

· Accelerar la reforma de l’avaluació

· Enfortir els serveis i infraestructures d’edició institucional

· Cooperar i coordinar-se amb altres agents

· Avaluar críticament la despesa que es fa en productes i serveis comercials d’edició i informació sobre la recerca

· Recolzar i promoure la retenció de drets entre la comunitat universitària

· Implicar a la comunitat acadèmica en les transformacions que suposa la CO

Accés Obert

La creació el 2018 de cOAlition S va suposar un impuls molt important per al moviment de l’OA. Un important grup d’entitats finançadores de la recerca van unir-se amb la finalitat d’aconseguir que “els resultats de la recerca als que donen suport estiguessin disponibles lliurement per a la seva lectura i reutilització” i van crear el Pla S que perseguia que el 2021 “les publicacions resultat de recerca finançada amb ajuts públics fossin publicada en revistes o plataformes OA”. El Pla S ha impulsat els acords transformatius i ha ajudat a avançar en l’accés obert. Amb aquest antecedents, la cOAlition S acaba de publicar un nou pla estratègic 2026-30 que sembla rectificar una mica el rumb i s’orienta a recolzar models de publicació acadèmica que siguin més sostenibles i equitatius, com ara el "Publicar-Revisar-Curar (PRC)", l'accés obert de diamant i els preprints. La visió de cOAlition S és aconseguir “un sistema de comunicació que permeti compartir amb confiança el coneixement científic de forma ràpida, oberta, transparent i equitativa”. Les prioritats per aquest període són: 1) Enfortir les bases per a un accés obert immediat, sostenible i equitatiu als articles científics revisats per iguals, 2) Recolzar les infraestructures digitals que faciliten l'accés obert, i 3) Explorar i monitoritzar sistemes de publicació que siguin financerament sostenibles i equitatius. Vegeu també el resum i anàlisi que en fa Jeffrey Brainard (Science.org, 12.11.25): After Coalition S disrupted scientific publishing, new plan retreats from strict requirements

Aquest agost la Royal Society ha anunciat que el 2026 les seves revistes seran d’accés obert. Això es farà a través del model Subscribe to Open (S2O); aquest sistema consisteix en que es demana a les biblioteques subscrites a les revistes de la Royal Society que continuïn pagant les seves subscripcions, si n’hi ha prou que ho fan les revistes passen a ser OA durant l'any, i si no, no. Vegeu el post de Rod Cookson (Katina magazine 22-10.25) The Royal Society Moves to Subscribe to Open, la campanya pro S2O feta a la passada OA week (per exemple a la p. web de l’American Physiological Society) o la visió més escèptica de The Brief

Mai no és tard per llegir coses interessants

The withdrawal of the US from UNESCO: What does this mean for Open Science? / Louise Bezuidenhout, Jon Verriet, bloc Leiden Madtrics 05.11.25 [què poden arribar a suposar per a diferents iniciatives que recolzen la CO les polítiques actuals del govern Trump], I sobre més o menys el mateix: Trump order aims to politicize decisions on federal science grants / Jeffrey Mervis, bloc de Science 08.08.25.+ Money, Time, Trust, Control – How commercial publishers drain science / Dan Brockington, Aileen Fyfe, Stefanie Haustein. LSE blog 19.11.25. [S’argumenta que cada vegada més les editorials comercials s’estan apartant de les necessitats i interessos dels investigadors i del servei a la ciència. Un post que resumeix l’article més llarg i documentat a arXiv.org: The Drain of Scientific Publishing]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta d'octubre: llibres oberts i altres coses

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Mon, 03 Nov 2025 12:51:00 +0000

Llibres oberts

Si bé els llibres electrònics va sorgir més o menys al mateix temps que les revistes digitals, l’evolució dels respectius sistemes de comercialització han diferit notablement, així com el moment i la manera. L’interès però d’incloure els llibres acadèmics en el moviment de l’accés obert ha anat creixent en els darrers anys. En base l’experiència de l’AO de les revistes, el de llibres s’ha centrat majoritàriament en models de negoci en els que el cost de publicar no el cobreixen els autors sinó tercers, en molts casos biblioteques d’universitats (vegeu-ne alguns exemples a l’article: Open access, open infrastructures, and their funding: Learning from histories to more effectively enhance diamond OA ecologies for books)

Una de les diferències entre llibres i revistes acadèmics és que aquestes han estat un conjunt bastant ben definit a partir de directoris com el Serials Directory, o bases de dades, com WoS, i de criteris de formals i de qualitat ben acceptats. El post How Should Diamond Open Access Work for Books? Ens pot donar una idea de fins a quin punt els criteris per a revistes acadèmiques diamant de DIAMAS són també i fàcilment aplicables a llibres. No és immediat decidir si els criteris de qualitat s’han d’aplicar a nivell de cada llibre, o de col·lecció o d’editor.

Els llibres acadèmics en obert han quedat incorporats al moviment de l’OA Diamant, que inicialment va néixer per a revistes, s’han beneficiat així d’accions com les dels projectes DIAMAS i ALMASI, del recolzament rebut per part d la UNESCO, o de pàgines de recursos com els que manté OAPEN (la Knowledge Base o l’ OA Books Toolkit). La Knowledge Base és una col·lecció de més de 600 documents (informes, polítiques, estadístiques, resultats d'enquestes) rellevants per a les polítiques d'accés obert per a llibres. La ‘caixa d’eines’ és un diccionari que conté articles breus que cobreixen una àmplia gamma de temes relacionats amb els llibres en accés obert, cadascun dels quals inclou una llista de fonts referenciades, lectures addicionals i enllaços a definicions de termes clau.

La OAPEN (Open Access Publishing in European Networks) que acabem de mencionar és una fundació sense ànim de lucre que té per missió mantenir i desenvolupar infraestructures per a llibres acadèmics en obert revisats per parells. Això ho fa allotjant més de 40.000 llibres en obert a través de la OAPEN Library i gestionant mantenint el Directory of Open Access Books (DOAB), aquest darrer creat a imatge i semblança del DOAJ. Una mirada a OAPEN and DOAB 2024 Highlights ens permetran veure com s’ha avançat en l’AO de llibres acadèmics en els darrers 5 anys. El seu finançament prové d’aportacions de biblioteques, entitats finançadores de la recerca, editors, donacions de particulars i de subvencions.

Finalment encabeixo aquí la SCOSS (Global Sustainability Coalition for Open Science Services), una agrupació d’associacions i entitats que tenen l’objectiu d’assegurar el futur de la infraestructura del AO (com DOAB). Ho fan recollint aportacions econòmiques de les institucions que en volen fer i atorgant ajuts a serveis no comercials amb una base financera poc sòlida. A mesura que han crescut els productes i serveis d'accés obert, s'ha fet més evident que per mantenir-los calia reforçar les infraestructures que els sustenten; d’això també en seria un exemple Invest in Open Infrastructure.

Comunicació científica (revistes, repositori, acords transformatius ...)

Les societats científiques ocupen una porció important de l’ecosistema de comunicació científica, però la digitalització de les revistes i la oligopolització del mercat està empetitint el seu espai. Com? D’això tracta l’informe de Research Consulting, Safeguarding the Future of Society Publishing, que és el resultat d’una enquesta a 66 societats científiques editores (majoritàriament del Regne Unit) sobre les seves polítiques editorials, ingresso, estratègies futures (on s’inclou l’OA i la AI) ... Un document breu (14 p) que mostra, entre altres coses, que l’edició continua estant en el centre de les activitats de les societats, que encara es fan edicions impreses de les revistes, que els ingressos de les societats no paren de disminuir mentre que creix el nombre d’articles que publiquen, que els costa trobar revisors, i que la AI és vista com a repte i oportunitat.

Infraestructures: versió oberta del rànquing de Leiden

El Centre for Science and Technology Studies (CWTS) anuncia en un post al bloc Leiden Madtrics l’edició del 2025 del Leiden Ranking. El rànquing es publica aquesta vegada en dues versions: l'edició tradicional (basada en dades del Web of Science) i l'edició oberta (basada en dades obertes d’OpenAlex). Aquesta darrera presenta com innovació important l’ampliació de fonts amb la inclusió de ‘publicacions no bàsiques’ (veure els detalls aquí); com exemple de l’impacte d’això, el perfil de la Universitat de São Paulo passa de tenir 48.926 publicacions entre 2020 i 2023 segons el criteri anterior a tenir-ne 68.889 segons el nou. L’edició Open inclou també més universitats que la tradicional (2.831 i 1.594, respectivament). Les universitats poden visualitzar-se sota 4 conceptes: impacte científic, col·laboració, OA i gènere. Per a cada concepte es dona (i es pot ordenar) el nombre total de publicacions, el de publicacions de cada concepte i el percentatge del les publicacions del concepte respecte el total. Hi ha diferents filtres per refinar la visualització i la possibilitat també de veure els resultats sobre un mapa.

Reforma de l’avaluació

Un post al Blok de BiD d’A. Borrego resumeix la jornada “Reformant l’avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l’impacte científic”. Les experiències exposades per les institucions catalanes adherides a CoARA tenen tres trets comuns: creen comitès interdisciplinaris d’impuls i seguiment de les accions de reforma; estableixen plans de treball que principalment cataloguen els moments en s’apliquen criteris d’avaluació en algun procés de la institució; i atorguen una gran importància a la difusió dels objectius de la reforma ja que no són compartits de forma automàtica per tot el personal investigador més enllà dels “conversos”. La jornada va posar de manifest que la reforma de l’avaluació de la recerca és una transformació complexa però imprescindible per fomentar una ciència més responsable, inclusiva i orientada al bé comú. Tot i l’interès creixent i l’existència d’iniciatives inspiradores, la implementació dels principis de CoARA exigeix temps, recursos i, sobretot, un canvi cultural profund dins les institucions. El compromís dels equips directius, la formació d’avaluadors i la sensibilització del personal investigador emergeixen com a condicions clau per garantir l’èxit d’aquesta transformació.

Recursos educatius en obert (ORE), un parell de lectures

Un parell de posts de blocs destaquen: (1) la importància del recursos educatius en obert per a les universitats (Open educational resources should be central to the public mission of universities / Niamh Tumelty, Caroline Ball, bloc LSE 02.10.25), (2) l’important paper de les biblioteques en l'educació oberta des dels seus inicis i el seu possible rol en el futur immediat (How Libraries Can Shape the Next Era of Open Education / K Mueller, D Tully, E Giles & W Cross, bloc Karina 09.10.25).

Novetats de Ciència Oberta d'aquest setembre

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Thu, 02 Oct 2025 11:55:00 +0000

Ciència Oberta

A mesura que es van estenent les polítiques i actuacions pro-CO també creix la necessitat de com comprovar que aquesta avança i de saber quines accions s’estan acordant arreu. L’EOSC Open Science Observatory té aquesta intenció: vol ser una plataforma que informi de les polítiques, pràctiques i tendències a Europa relatives a CO. L’Observatori és un projecte nascut el 2022 que ha anat evolucionant i que vol anar ampliant els seus continguts. Ara mateix proporciona informació sobre els diferents àmbits de la CO (OA, dades FAIR, ciència ciutadana...) agrupada per països. L’Observatori creix amb informació de la Comissió Europea, concretament de l’EOSC Steering Board i dels punts de contacte sobre CO dels països europeus. Això fa que la informació se centri en iniciatives estatals i no n’inclogui d’altres nivells.

En una direcció similar s’ha posat en funcionament Beta la plataforma Transparency to Sustain Open Science Infrastructure (TSOSI) que vol mostrar quines organitzacions recolzen financerament les infraestructures obertes (com DOAJ o OPERAS). La plataforma és una iniciativa d’Ouvrir la Science, l’agència francesa que promou la CO. Afegir que la Open Science Fair organitzada pel CERN i celebrada els passat 15-17 d’aquest mes ha posat ja en obert el contingut de les seves sessions.

Accés Obert

Es suficient tenir un mandat que obligui l’AO dels articles per fer efectiu l’accés obert? La resposta és que no i un dels motius (de cap manera l’únic ni el més important) és que la realització efectiva de l’AO, a més a més d’una ‘llei’, requereix un ‘decret’. Això és el que van fer a Portugal (vid. butlletí de març 2025) i el que explora l’informe Improving the open access research information landscape An analysis of community needs, challenges, and potential next steps, fet per la consultora MoreBrains per encàrrec de l’entitat de finançament del Regne Unit UKRI. L’informe és el resultat d’un extens procés de consulta als diferents agents implicats en l’AO i persegueix que el mandat de l’UKRI pugui complir-se de forma completa i efectiva. Prèviament l’UKRI ja havia publicat informes que analitzaven i clarificaven el seu mandat. L’informe (23 p.) recomana millores tant per al seu compliment a través de la via verda com de la daurada. Les propostes es refereixen tant a canvis tècnics i en la formació com a temes que cal estudiar amb més aprofundiment.

Open Science NL, el programa que promou la CO als països baixos ha donat una subvenció de 300.000€ a Netherlands University Presses (NUPs) amb l’objectiu de reforçar l’accés obert diamant. Les NUP són un consorci d’editorials universitàries compromeses amb l’accés obert diamant i que treballen conjuntament per crear una estructura estable, de qualitat i sostenible de revistes acadèmiques en obert on els autors no paguin per publicar-hi. De moment tenen grups de treball, fan formació i volen crear serveis editorials i de metadades compartits, una estratègia de comunicació conjunta i un catàleg per augmentar la visibilitat de les publicacions. Open Science NL té com a objectiu accelerar la transició cap a la ciència oberta als Països Baixos i ho fa finançant activitats que promouen, faciliten i estimulen l'adopció de la ciència oberta.

Dades de recerca FAIR

Un dels eixos centrals de la CO és facilitar l’accés i la reutilització de dades de recerca. Això està suposant l’aprovació de polítiques específiques, la creació de repositoris especialitzats i la formació de persones amb nous perfils professionals. Portugal, que ja tenia una molt bona trajectòria fent repositori, ha creat Re.Data, un consorci de cinc universitats que té com a finalitat ‘establir i operar la xarxa portuguesa de suport a la Gestió de Dades de Recerca (RDM)’. Les activitats de Re.Data s’agrupen al voltant de tres objectius principals: proporcionar un marc polític institucional per guiar la implementació d'estratègies de CO i de RDM, desenvolupar un programa de formació professional per a curadors de dades, i desenvolupar materials de referència i serveis de suport per a la curació de dades i les dades FAIR. El consorci publica una Newsletter mensual que val la pena subscriure.

Reforma de l’avaluació

El Capítulo Nacional de CoARA -España acaba de publicar l’informe Mapping Institutional Approaches to Research Assessment Reform: Insights from the CoARA Spanish National Chapter. El document identifica las pràctiques institucionals emergents a Espanya que promouen models d’avaluació de la recerca més qualitatius, responsables, inclusius i alineats amb els principis de la reforma de l’avaluació de la recerca que promou CoARA. L’informe té dos objectius, el primer és recollir les pràctiques de més de 60 institucions espanyoles, cosa que es fa de forma detallada a l’annex II. El segon és extreure aprenentatges, tendències i reptes dels processos en curs, cosa que s’ha fet a través d’aquests quatre grups de treball temàtics: metodologies d’avaluació, criteris d’avaluació, interdisciplinarietat, i sensibilització i formació. Aquest treball col·lectiu conclou que s’està avançant cap a models híbrids que combinen elements quantitatius i qualitatius i cap al reconeixement de la interdisciplinarietat, recalca el paper fonamental dels processos participatius i el lideratge institucional i la feblesa actual de les infraestructures de dades.

La Federació EOSC i els seus nodes

Les noticies que aquest butlletí ha anat donant de la construcció d’una infraestructura federada i interoperable per la recerca europea, la EOSC, ja fan veure que aquest està essent un procés que avança lentament però sense aturador. Ara mateix l’atenció de l’EOSC Association es centra en aprovar els primers nodes de la Federació i en obrir un procés que la vagi ampliant a patir de la incorporació de nous nodes. Això provoca que ja s’estiguin produint moviments de posicionament com el que es pot veure al document Implementing the European Open Science Cloud (EOSC) in Ireland. Val la pena mirar-se la 1a pàgina on apareixen els logos de les 16 institucions de recerca irlandeses que fan propostes de cara a fer possible la incorporació irlandesa a l’EOSC.

Mai no és tard per llegir coses interessants

· “It’s messy and it’s massive”: How has the open science debate developed in the post-COVID era? / Melanie T Benson Marshall i sis més. a F1000Research 19.05.25 [article que explora com la pandemia de la COVID ha modificat aspectes dels debats a l’entorn de la CO]

· Building Sustainable Infrastructure for OA Book Metrics / Peter Potter. a Scholarly Kitchen. 22.09.25 [els llibres i les revistes no son iguals però, al final, es troben solucions si es fan esforços per trobar-les]

· Five Perspectives on the State of Open Science in Africa / Pamela Abbott, a Katina 18.09.25 [la necessària adaptació del moviment de la CO a les realitats de cada lloc]

La ciència oberta no fa vacances per agost

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Thu, 04 Sep 2025 11:36:00 +0000

Ciència Oberta

Al butlletí de juliol vam parlar de la conferència organitzada per la Open Science Monitoring Initiative (OSMI) on es van aprovar uns Principles of Open Science Monitoring que volen ser un esquema sota el qual es desenvolupin ‘bones pràctiques i directrius per a la monitorització de la CO’. Al bloc d’OpenAIRE Tereza Simova hi publica el post “Insights from the “Open Science: Monitoring Progress, Assessing Impact” Conference” on es fa un resum detallat de les sessions del congrés. Aquestes van centrar-se principalment en els resultats del projecte PathOS del EOSC Open Science Observatory i de l’aproximació que fa la UNESCO a la monitorització de la CO. Com a resultat del projecte PathOS queden un Open Science Resources Hub i un Open Science Impact Indicator Handbook. El primer és un portal de recursos sobre impactes i polítiques de CO. Aquí s’hi inclou el Handbook on es desenvolupen diversos indicadors que mesuren aspectes diferents de la CO agrupats en comunicació científica i accés obert, impactes acadèmics, socials i econòmics i reproductibilitat.

Accés Obert

De fa temps l’OA diamant es veu com una de les vies per a la realització d’un accés obert global; aquest però requereix que algú pagui, és a dir el recolzament polític i econòmic de les entitats que de forma directa i indirecta financen la recerca. En aquesta direcció el projecte DIAMAS ha publicat Diamond OA Recommendations and guidelines for institutions, funders, sponsors, donors, and policymakers. L’informe té la voluntat de ’establir les bases per a un esforç col·laboratiu per transformar la publicació acadèmica mitjançant l'alineació de polítiques, l'assignació de recursos i el diàleg continu en l'àmbit de l’OA diamant’. L’entitat que vulgui realment recolzar aquesta via ha d’identificar abans quines raons i motivacions té per donar suport a l’OAD, reconèixer en les avaluacions als autors que publiquin aquí, sumar-se a l’Action Plan for Diamond Open Access i recolzar les iniciatives diamant que estiguin en el seu àmbit. L'informe organitza les recomanacions que fa a les institucions que volen recolzar l’OAD en tres apartats: fomentar i reforçar cultures de recerca positives, com el multilingüisme, la qualitat, l’equitat ..., assumir les responsabilitats econòmiques i financeres que garanteixin la viabilitat i sostenibilitat de les opcions d’edició acadèmica OAD, i actuar tenint en compte les dinàmiques d'autoritat, mecenatge i legitimitat; això inclou tenir en compte tant el suport de dalt a baix com les iniciatives de baix a dalt.

Els esforços de DIAMAS s’adrecen a crear un moviment global en que l’edició diamant es faci sota els criteris de qualitat que ha desenvolupat i estigui recolzat a diferents nivells per ‘centre de capacitació’ (com l’Europeu), que son els que han d’ajudar a la comunitat a implementar i mantenir el model diamant arreu. El passat juny DIAMAS va fer la conferència final del projecte (veure un resum aquí) però serà continuat pel projecte ALMASI presentat a Madrid el gener d’enguany.

Seria una solució que les entitats finançadores limitessin el cost dels APCs? Al post Capped del bloc The Brief hi ha interessants reflexions al respecte. Parteix de la intenció inicial del Pla S d’estandarditzar i limitar les tarifes dels APCs i s’activa amb la possibilitat plantejada ara als EUA de ‘limitar el que els editors poden cobrar als científics recolzats pels NIH per fer que els resultats de la seva recerca siguin accessibles públicament’. Al post es donen raons per les quals Clarke&Esposito consideren que limitar els preus dels APC és una mala idea.

Retenció de drets

Un dels obrellaunes per fer que la producció científica sigui en obert seria que els autors poguessin retenir els drets de difusió i així poder dipositar els articles en repositori oberts alhora que els publiquen en revistes tancades. SPARC Europe ha estat promovent aquest moviment i acaba de publicar l’informe Building bridges to Open Access. Paths to Institutional Rights Retention in Europe que signen J. Treadway, I. Labastida, I. Melinščak Zlodi, i V. Proudman. L’informe presenta les accions fetes i les actuacions en curs a Bulgaria, Finlandia, França, Irlanda, Italia, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit, Sèrbia i Eslovènia. Això va precedit d’unes consideracions i recomanacions que es fan a qui vulgui iniciar aquest moviment a casa seva. L’informe mostra els avenços del moviment i constata la importància de comptar amb reformes legals; aquestes però requereixen temps per fer-se i també es pot progressar amb polítiques institucionals adequades. També es pot consultar el Webinar Ten Approaches to Rights Retention in Europe que explica la dinàmica de retenció de drets a 10 països europeus I on hi participen experts del Trinity College, REBIUN, Tampere University i de la Comissió Europea.

Reforma de l’avaluació de la recerca

El passat 17.07 va fer-se la jornada "Reformant l'avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l'impacte científic" organitzada per I-CERCA i l’IBEC. L’objectiu era ‘avançar cap a una avaluació de la recerca més justa i orientada a promoure la ciència oberta i el seu impacte en la carrera investigadora i l’activitat de les entitats de recerca’. La Jornada ha agrupat les intervencions en 3 blocs: (1) iniciatives catalanes finançades pel programa CoARA Cascade Funding, que dona suport a projectes pilot i a l’intercanvi de coneixement per facilitar canvis institucionals reals, de la UOC, URL, UAB, CRG i la Universitat de Cartago amb l’IBEC, (2) experiències institucionals (ISGlobal, CREAF, UPC, UB i IBIBAPS) en el desenvolupament de plans d’acció alineats amb els principis CoARA, i (3) taula rodona al voltant dels reptes i necessitats per avançar cap a una avaluació de la recerca més justa, rigorosa i orientada a l’impacte, amb participació d’AQU Catalunya), AQuAS, CaixaResearch Institute i la Institució CERCA. Podeu veure: post resum al Bloc de l’IBEC, les presentacions i encara els enregistraments vídeo.

Humanitats digitals

MOOC a Coursera Humanidades digitales: archivos y colecciones, preparat per MJ. Afanador i S. Rodríguez (Univ. de los Andes). El curs tracta com crear, organitzar, digitalizar i gestionar les col·leccions i té una perspectiva interdisciplinària i reflexiva sobre les infraestructures digitals, la curació de continguts, les metadades i l’apropiació cultural. És gratuït i és possible certificar-se.

Mai no és tard per llegir coses interessants

Society Publishers at a Crossroads: New Evidence of an Accelerating Crisis / R. Johnson, S. Greaves. Sholarly Kitchen 30.07.25 [la difícil supervivència de les editorials petites] + Special Issue: Open Access: Diverse Experiences and Expectations. Journal of Librarianship and Scholarly Communication [la revista revisita l’OA respecte el panorama el 2014 i hi troba més diversitat, més complexitat i més presència de les editorials + Is Open Access for Everyone? / A. Doshi. Katina 05. 08.05.25 [sí, si està en obert s’usa més enllà de l’acadèmia] + An Unsustainable Equation: Average Article Processing Charges Exceed Swedish Average PhD Salaries / A. I. M. Jakaria Rahman, Marco Schirone, Patrik Bergvall. Proceedings of the 20th International Conference on Scientometrics and Informetrics (2025) [les distorsions econòmiques derivades del sistema OA amb APCs.

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juliol 2025

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Thu, 21 Aug 2025 18:50:00 +0000

Ciència Oberta

Un dels reptes de la CO és trobar indicadors rellevants i fiables dels seus avenços i impactes. Aquests haurien de ser mundialment acceptats, altrament (i així ha passat amb l’accés obert) els resultats difereixen d’any en any i entre diferents institucions degut a que s’han usat fonts i metodologies diferents. Fa poc la Open Science Monitoring Initiative (OSMI) ha publicat uns Principles of Open Science Monitoring que volen ser un esquema sota el qual es desenvolupin ‘bones pràctiques i directrius per a la monitorització de la CO i que aquestes fomentin la posada en comú, la comparació i la reutilització dels resultats’. Els Principis se centren en 3 pilars: rellevància i importància, transparència i reproductibilitat, i autoavaluació i ús responsable.

No cau de ple en la CO però és prou adequat per l’estiu que passem i les vacances que ja deveu estar fent. The Publish or Perish Game un joc de cartes per a 6 persones sobre la publicació acadèmica. Els jugadors ‘competeixen per publicar manuscrits amb disbarats mentre sabotegen la recerca dels altres i fan comentaris "molt útils" com els que solen fer els revisors’. Inclou cartes de preguntes sobre la publicació a revistes.

Accés Obert

I posats a parlar de medicions, s’ha publicat una nova edició de l’Observatorio IUNE que analitza la I+D+i de les universitats espanyoles amb dades de la dècada 2014-2023. A les p. 45-46 s’analitza l’AO del període i es constata que hi ha hagut un (lògic) creixement important (el 2014 el 41,42% de documents eren d’AO i es passa al 73,93% l’any 2023). L’informe assenyala però que el percentatge de variació anual es redueix lleugerament a partir del 2022 i dedueix ‘que el sistema està assolint una saturació pel que fa a documents publicats en accés obert’. Vegeu dades aquí.

Potser és més interessant clavar un cop d’ull a l’ Irish National Open Access Monitor. A més d’una visió general de l’accés obert de les publicacions irlandeses, el Monitor permet veure el comportament respecte l’AO d’organitzacions que fan recerca, entitats finançadores de recerca, repositoris institucionals i d’investigadors individuals. Tal com també fa el PRC, el Monitor recull les dades dels repositoris institucionals i usa els identificadors ORCID i DOI per desambiguar. El Monitor ha estat desenvolupat per OpenAIRE.

Refotma de l’avaluació

Vaig tard perquè es va publicar el 2024, però val la pena donar-ne notícia. Em refereixo a l’informe ‘Strategic Approaches to, and Research Assessment of, Open Science’. El publica Science Europe que és una entitat formada per 40 fundacions o agencies finançadores o promotores de recerca de 30 països europeus. El document mostra les 36 respostes que va rebre una enquesta feta a les organitzacions membres de Science Europe; els resultats reflecteixen, doncs, la perspectiva que tenen les organitzacions públiques de finançament de la recerca a Europa sobre diferents aspectes de la CO.

Els resultats de l'enquesta mostren el posicionament de les entitats finançadores de la recerca respecte la promoció de la ciència oberta. L’informe té tres apartats: les polítiques de ciència oberta i els valors i objectius que les informen, les condicions i reconeixement pro ciència oberta dels seus programes de finançament i d’avaluació, i, els mecanismes de seguiment i monitorització de ciència oberta. L'objectiu final de l’enquesta és desenvolupar recomanacions estratègiques sobre com les organitzacions que financen i executen la recerca poden fer avançar encara més la ciència oberta.

A les p. 26-27 hi ha un apartat de conclusions on es resumeixen els principals resultats de les respostes. Com a més destacable jo assenyalaria que pràcticament totes les organitzacions tenen algun tipus de política afavoridora de la CO; aquesta s’integra sovint dins un marc més ampli regional, nacional i internacional. Les polítiques abasten diferents ‘pilars’ de la ciència oberta però destaquen l'accés obert a les publicacions de recerca i a les dades (FAIR) alhora que mostren una clara tendència a incorporar una gamma més àmplia d'elements de ciència oberta a les seves estratègies com, per exemple, infraestructures obertes, el programari de recerca i la ciència ciutadana. Són molt interessants els resultats referents a l’avaluació de la recerca que mostren que la ciència oberta està incorporada de forma àmplia en els processos d'avaluació. Això es fa de forma molt variada però entre els elements de CO inclosos en els requeriments per al finançament destaquen l’accés obert (d’articles, llibres i dades) i les dades FAIR). Un nombre significatiu d’organitzacions tenen mecanismes per fer el seguiment de la ciència oberta o tenen previst tenir-los.

Repositoris

El passat 8 de juliol la Confederation of Open Access Repositories (COAR) va obrir l’accés al COAR International Repository Directory. El directori vol ser una font d'informació d’autoritat sobre els repositoris. La novetat del directori COAR és que els registres dels repositori els faran "organitzacions responsables" (entitats que voluntàriament assumeixin la responsabilitat de gestionar un subconjunt de registres, per exemple a nivell nacional). L'objectiu de fer-ho així és que els registres dels repositori tinguin més i millor informació i que aquesta es mantingui al dia. La càrrega inicial de dades del Directori s’han fet utilitzant dades obertes de registres de repositoris ja existents (OpenDOAR, Re3Data, Lyrasis, ...) i dues ‘organitzacions responsables’ han revisat i completat la informació dels repositori de Canadà i Japó. Es poden veure les diapositives de la presentació del Directori aquí.

Dades de recerca FAIR

El passat 18 de juny va tenir lloc la 3a Fira FAIR data, organitzada enguany per la UOC i el CSUC i sota el lema ‘Que ens fan por les dades FAIR?’. Mark Wilkinson (un dels creadors dels principis FAIR) va fer la conferència d’obertura "Triumphs and Tribulations". La resta de la jornada va consistir en una sessió d’experiències institucionals i una altra de projectes de recerca sobre la FAIRificació de dades. Per la tarda es van fer tallers pràctics sobre anonimització, el concepte de tidy data i el programari R, i els Common Data Elements (CDE). Al bloc el CSUC hi ha un resum de la Fira. Els enregistraments i presentacions estan disponibles al Repositori UOC.

Mai no és tard per llegir coses interessants

The emperor’s new clothes: Illusions and realities in community action for open infrastructure / Katherine E. Skinner,al bloc d’Invest in Open Infrastructure’s, 27.06.25 [3 falses idees sobre les infraestructures cooperatives] + Invisible by Design? Rethinking Global Indexing to Include MENA Journals / Maryam Sayab al bloc Scholarly Kitchen, 03.07.25 [sobre alguns biaixos de les plataformes d’indexació] + Plan S, acuerdos “transformativo” y la comercialización del conocimiento en Latinoamérica / B.I.U. Martínez i E.A. López a Convergencia Revista de Ciencias Sociales [una visió molt crítica del Plan S]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juliol 2025

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Tue, 29 Jul 2025 10:55:00 +0000

Ciència Oberta

Accés Obert

Reforma de l’avaluació

Repositoris

Dades de recerca FAIR

Mai no és tard per llegir coses interessants

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juny 2025

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Tue, 01 Jul 2025 14:14:00 +0000

Ciència Oberta

Estem d’acord en que cal fer-ho però no sabem com?. A The Open Science Cookbook (ed. E. Bongiovanni et al.) un equip de Carnegie Mellon University ho explica en forma de receptes de cuina que s’agrupen en 5 seccions: fer un programa, formació, difusió, esdeveniments i col·laboració. A la introducció es diu que, tant si ets expert com novell en CO, aquest llibre et proporcionarà inspiració, guiatge i passos pràctics per fomentar la CO per mitja de l’advocacy i la formació.

La Comissió Europea ha aprovat l'agenda política de l'espai europeu de recerca (ERA) per als propers tres anys. L’Agenda s’estructura al voltant d'11 polítiques estructurals que els estats membres poden seguir de forma voluntària. Entre les àrees centrals de l’Agenda hi ha la Ciència Oberta, l’enfortiment de les infraestructures de recerca i la reforma de l’avaluació de la recerca. Vegeu també la nota de SPARC Europe sobre l’aprovació de l’Agenda.

Aquest setembre Open Science Festival 2025: “dos dies d’inspiració, innovació i connexions a la Universitat de Viena”. El Festival (adreçat a investigadors, estudiants i personal de suport a la recerca) serà per explorar el futur de la CO, formar-se en competències CO, aprendre i fer connexions.

Comunicació científica

La European University Association (EUA) acaba de publicar ‘Reclaiming academic ownership of the scholarly communication system’. És una declaració breu (20 p) que descriu de forma breu i clara:

· l'estat actual de la publicació acadèmica,

· els principals factors que configuren el sistema,

· els reptes i tensions que es viuen a nivell institucional degut a la situació actual,

· les reaccions que hi està havent des del sector acadèmic,

· les oportunitats de les universitats de jugar un paper destacat en reconfiguració de la comunicació acadèmica.

Entre aquestes darreres recomana: accelerar la reforma de l’avaluació de la recerca, reforçar les infraestructures i serveis d’edició institucionals, incrementar la cooperació (amb altres universitats, entitats finançadores i societats científiques), avaluar la despesa feta en subscripció de revistes i altres productes comercials, recolzar i promoure la retenció de drets, i, implicar als investigadors en aquests canvis. De lectura recomanable per la concisió i per donar una pauta de línies d’accions que les universitats poder seguir i evitar així la paràlisi derivada de l’anàlisi de la situació actual. El contingut del document va ser exposat en un webminar celebrat el 5 de juny.

Accés Obert

La OA2020 és una organització impulsada per la Max Planck Digital Library que parteix de la base que la transició cap a l’accés obert es pot accelerar si les organitzacions contractadores de revistes actuen coordinadament. La OA2020 té reunions periòdiques on s’intercanvia informació sobre les activitats pro accés obert de diferents institucions i organitza un congrés anual. Acaben de publicar l’informe del d’enguany (és el 17è!): Moving oa forward from transformation to collective responsibility que té un resum executiu i resums de les ponències i sessions. Els més de 150 representants d'institucions acadèmiques i de recerca, equips de negociació nacionals i organitzacions de finançament de la recerca de més de 40 països de tots els continents van acordar una declaració final del congrés que reafirma els valors acadèmics que han d’acompanyar al moviment de l’Accés Obert i que estableix objectius per guiar les negociacions amb els editors cap a un paradigma de comunicació acadèmica oberta.

De forma resumida, aquests són:

· El control del sistema de comunicació científica ha de retornar a l’acadèmia.

· Les metodologies de recerca computacionals (mineria de text i dades i la IA) són part de las recerca moderna. Cal publicar sota llicències CC BY que permeten a la comunitat científica aprofitar de forma oberta aquest potencial.

· Una transició ràpida cap a l'AO requereix transparència respecte les dades necessàries per gestionar aquest canvi. Es vol l'obertura completa de la informació de recerca, tal com es descriu a la Declaració de Barcelona.

· Garantir que les barreres financeres mai determinin qui pot publicar i que les inversions en publicacions acadèmiques siguin justes, transparents i mantinguin un entorn editorial obert i inclusiu.

Al Blog Katina hi ha una entrevista recent amb Colleen Campbell, de la Max Planck Digital Library on s’expliquen antecedents i assoliments del OA2020: How OA2020 is Advancing the Transition to Open Access

Dades de recerca FAIR

El Títol d’Expert en Servicios de Apoyo a la Investigación de la Universidad Pablo de Olavide fa xerrades obertes de diferents temes. Ara es pot veure l’enregistrament de la que va tenir lloc el passat desembre “Gestión de datos de investigación en Cataluña en el marco de construcción de la EOSC”, feta per Mireia Alcalá i Lluís Anglada.

Infraestructures

La construcció de l’espai federat de l’EOSC té per davant el gran repte de fer les infraestructures interoperables. És per això que val la pena repassar les recomanacions que es fan al White Paper of the FAIR-IMPACT Synchronisation Force. Malgrat els avenços fets en aquesta àrea, calen encara esforços de sincronització i alineament. Es fan 15 recomanacions agrupades en 3 apartats: contribucions a la web de dades FAIR (metadades, ontologies, identificadors persistents), seguretat i sobirania (repositori de confiança), i sostenibilitat.

Ciència Ciutadana

Pòdcast Parenthesis sobre L’impacte de la ciència ciutadana en la societat. Candela Ollé (UOC) entrevista a Isabelle Bonhoure (grup OpenSystems de la UB) i a Rafael Vidal (delegat del rector en ciència oberta i ciència ciutadana de la UPC).

També disponibles els enregistraments del seminari “Ciencia abierta, ciència ciudadana: impacto y beneficio social” al blog de grup OS Spain.

Mai no és tard per llegir coses interessants

If open science is the answer, what’s the question? / Rosalind Edwards, al Bloc de la LSE, 26.05.25 [una mirada preventiva a la CO] + Research Software Is an Important Research Output. Let’s Act Like It /Jennifer Kemp, Katina Magazine, 29.05.25 [un recordatoir: el programari també és un output de recerca] + Infrastructure is a collective responsibility – lessons from scholarly publishing and metadata / John Chodacki, el al. Bloc de la LSE, 03.06.25 [cap a un sistema col·lectiu de metadades de qualitat].

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: maig 2025

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Sat, 07 Jun 2025 14:50:00 +0000

Ciència Oberta

La Generalitat de Catalunya ha convocat la primera edició dels Premis de Ciència Oberta de Catalunya amb l’objectiu de fer els resultats de la recerca més accessibles a tothom. Els premis són tres: per a l’activitat individual del personal investigador sènior que hagi destacat en la promoció dels principis i objectius de la ciència oberta al llarg de la seva carrera en qualsevol disciplina científica, per a persones investigadores menors de 40 anys pels mateixos conceptes, i per a universitats i centres de recerca pel seu compromís amb la ciència oberta. La presentació de candidatures està oberta fins el 27 de juny.

Les organitzacions finançadores de la recerca recolzen la CO? En cas afirmatiu, què recolzen i com? Science Europe ho ha preguntat als seus membres i el resultat ha estat un informe (Strategic Approaches to, and Research Assessment of, Open Science) publicat l’any passat a partir de les respostes de 36 entitats finançadores de la recerca de 28 països. Els resultats són breus, clars i útils (vid. conclusions a p. 26-27). Les preguntes són sobre: si es recolza estratègicament la CO (ho fa quasi tothom i es fa a través de polítiques), les activitats més recolzades (OA, dades FAIR, infraestructures obertes), els valors que ho sustenten (qualitat i integritat, i beneficis col·lectius), si hi ha requeriments CO en el finançament (sí, quasi sempre), si la CO forma part de l’avaluació, si es fa seguiment dels avenços ... Interessants les bones pràctiques que s’inclouen especialment en l’apartat de requeriments i avaluació.

Hom pot fer-se una idea del l’organització i estat de la CO a uns 40 països europeus consultant les EOSC-A country pages. Per cada pàgina es diu quina organització representa al país a l’EOSC, si hi ha política de CO, les institucions promotores de la CO, serveis de suport a dades de recerca... No sempre actualitzat, però útil.

Comunicació científica

Al butlletí de gener vam parlar del European Diamond Capacity Hub (EDCH) acabat de presentar a la seu de la FECyT. Sobre aquest, dèiem que és un punt de suport regional per reforçar l’OA Diamant que ha d’ajudar i treballar conjuntament amb centres institucionals, nacionals i temàtics europeus i que una de les seves de les aportacions serà fer una relació de revistes que compleixin el Diamond OA Standard. Fa uns dies s’ha anunciat un Registre i un Fòrum de l’EDCH, el 1r adreçat a organitzacions i el 2n a persones. El Registre i el Fòrum tenen diferents funcions: un és “on les organitzacions de Diamond OA poden presentar-se i promoure els seus perfils: destacant la seva experiència, serveis i capacitats operatives en la publicació de Diamond OA, és una oportunitat per ser més visibles i connectats amb els altres”, l’altre “un lloc perquè la gent participi en debats, resolució col·lectiva de problemes i creació de xarxes sobre Diamond OA”, per participar-hi cal que les persones pertanyin a una entitat registrada.

Accés Obert

Hi ha molts indicadors de l’OA; els resultats difereixen de l’un a l’altre degut a diferencies en els documents que contemplen i en la metodologia usada (vid. un clarificador informe d’Ángel Borrego que ho explica). Amb el temps, però, diferents indicadors van acostant criteris i metodologia i els resultats es fan més comparables. Valgui aquesta introducció a propòsit dels canvis introduïts a les Publicacions en accés obert i tancat del Portal de la Recerca de Catalunya. El nou indicador es basa en l’Observatori de l’OA que va desenvolupar la UPC i que ha estat després usat pels informes de mesurament de l’OA a Espanya que fa Rebiun. Pel que fa al del PRC, l’indicador es construeix a partir de les publicacions incloses al portal que tenen un URL o un DOI i usant OpenAlex per identificar les publicacions OA i la seva tipologia (Repositori, Bronze, Híbrid, Diamant, Daurat o Tancat). La pàgina d’estadístiques mostra l’evolució del OA al PRC (el 81,6% l’any 2022!), per tipologia d’OA, individualitzat per institució, gràfics al perfil de l'investigador/a que indiquen la distribució de les seves publicacions segons la tipologia d’OA i l’evolució de l’OA per anys de les seves publicacions (un exemple aquí). Comentari: que els articles estiguin en obert no vol dir que aquest sempre sigui immediat. Altres indicador de l’OA: OS Observatory, French OS Monitor, OA Monitor d’Alemanya, l’indicador OA de Dinamarca ...

Dades de recerca FAIR

Dins la sèrie de podcasts a Spotify de datos.gob.es del St. Jordi passat hi ha el de: Datos y conocimiento abierto en las instituciones españolas on Mireia Alcalá (CSUC) i Juan Corrales (Consorcio Madroño) parlen de posar en obert la ciència I de dades FAIR durant 24 minuts. També hi ha un resum textual de les respostes al mateix enllaç.

Infraestructures

OpenAIRE i HEAL-Link han anunciat un acord per fer un mapa de la Recerca feta a Grècia. La noticia és fiable perquè el Portal de la Recerca dels Països Baixos que va reemplaçar NARCIS ja està fet per OpenAIRE i en funcionament des de fa dos anys. El Portal Grec oferirà una visió global dels resultats de la recerca (publicacions, datasets i programari) i proporcionarà dades bibliomètriques ja que té per intenció recolzar la presa de decisions per dirigir l’estratègia grega de CO. El lema que mostra a la seva pàgina principal el portal dels Països Baixos (“All Dutch Research. In One Place”) expressa molt bé el que son aquests portals avui: integradors de dades interoperables fets a partir de protocols oberts i identificadors persistents. És d’esperar veure molts més portals com aquests en els propers anys (val a dir que el PRC ja forma part d’aquesta família).

Humanitats Digitals i Ciència Ciutadana

Properament es celebrarà a València una “Jornada de Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social”. Serà el 6 de juny i està organitzada pel projecte Ciencia abierta en España. S’hi presentaran diverses experiències de ciència ciutadana de les universitats de València, Barcelona, Oberta de Catalunya, i Jaume I.

La Ciència Oberta arriba als cursos d’estiu de la Universidad Complutense al Escorial. Del 21 al 25 de juliol se celebrarà el curs: "Ciencias Sociales y Humanidades Digitales en Ciencia Abierta: el poder de gestionar tus datos". Les ponències del curs seran: CO i IA, revistes diamant, OA en Humanitats i Ciències Socials, i el paper de les biblioteques en la CO. El curs vol mostrar les eines i infraestructures de recolzament de les HD com CLARIN o DARIAH-eu.

Mai no és tard per llegir coses interessants

The Money in Scientific Publishing / Daniel Roeffs blog, 09.05.24 [amb gràfiques interessants] + The changing landscape of open access policies and transformative agreements / ScienceEditor, 21.01.25 [la visió de la Fundació Gates, els preocupen els preus en increment dels APCs, l’impacte dels canvis en les societat científiques i la inequitat] + How Google Scholar transformed research / Blog de la LSE, 15.05.25 [les publicacions ‘velles’ es citen més des que Google Scholar va entrar en funcionament ja que són més ‘descobribles’].

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: abril 2025

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Sun, 11 May 2025 08:42:00 +0000

Ciència Oberta

Els països i les institucions organitzen fires i congressos sobre ciència oberta de cara a promocionar-la dins de ‘casa’ seva. El CERN anuncia la Open Science Fair 2025 (del 15 al 17 de setembre, a Ginebra) sota el lema “Fusing Forces – Accelerating Open Science through Collaboration”. El Leibniz Strategy Forum on Open Science, de la Leibniz Association, la Open Science Conference 2025 (a Hamburg, 8 i 9 d’octubre), enguany enfocada a la intersecció entre OS i IA. Finalment (de moment), Open Science NL el 5è Open Science Festival (a Groningen, 24 d’octubre).

El Comitè per la CO francès ha fet la Petite encyclopédie de la science ouverte amb la intenció de difondre idees clares sobre 10 temes clau de la CO (infraestructures obertes, dades de recerca, economia de la CO...); de cada tema n’han fet un article d’enciclopèdia disponible en francès i anglès.

Acords consorciats i transformatius

Gali Halevi és l’autora de dos informes que acaba de publica SCImago lab: The "Big Deal" in Scientific Journal Subscriptions and the Transition to Transformative Agreements i Informe de Evaluación Comparativa de los Acuerdos Transformativos (d’aquest darrer n’hi ha versió anglesa). Els dos no contenen recerca nova però fan bons resums dels antecedents i situació actual dels Acords Transformatius (ATs). El 1r estudi explica la transformació dels ‘Big Deals’ en els actuals ATs i assenyala avantatges i inconvenients dels dos models que es presenten com a passos d’aproximació cap un sistema de comunicació científica totalment OA i acaba amb unes assenyades i encertades recomanacions (p. 18-20) per a qui negocia acords amb editorials. El 2n informe examina la transició dels models basats en subscripció (‘Big Deals’) a ATs a set països: Alemanya, Suècia, Regne Unit, Brasil, Colòmbia, Mèxic y Estats Units. Les informacions que dona són clares i útils tot i que -al meu entendre- l’autora peca d’optimisme quan dibuixa com a pas següent el model Pure Publish consistent en pagar només per publicar i, per tant, estalviar costos del total de la factura ara pagada als editors. Els ATs actuals donen més (permetent publicar en OA), però no cobren menys. A mesura que més i més articles queden oberts, els continguts que facturen les grans editorials van perdent valor monetari, cosa que hauria de quedar reflectit en una reducció del cost total; però de moment no està essent així, tal com es pot veure en els acords dels països que descriu l’informe.

Dues entrades sobre els preus dels APCs als darrers butlletins Delta Think News & Views (OA Charges – Price Increases Back on Trend, i , The Impact of Inflation on APC Costs). Sembla que els preus OA estan augmentant per sota de la inflació però és difícil afirmar-ho de forma rotunda pel comportament desigual dels APCs de les revistes daurades (que augmenten per sobre la inflació) i el de les híbrides.

Accés Obert

S’ha fet pública la iniciativa d’edició acadèmica no comercial Open Journals Collective OJC és una iniciativa conjunta de biblioteques i editors que té per objectiu assegurar el sosteniment econòmic per a que revistes ara publicades per editorials comercials puguin passar a ser diamant.

Dades de recerca FAIR

Bona part de la formació sobre com FAIRificar dades de recerca es fa amb jornades obertes on investigadors i curadors de dades intercanvien coneixements i experiències. La xarxa flamenca de dades de recerca FRDN organitza pel proper 22 de maig un Network Day que es farà a Brussel·les i on també s’examinarà el futur de la ciència oberta a Flandes i el grau de compliment de la política del govern en CO. El CSUC també ha anunciat la data de la 3a Fira FAIR Data (18 de juny) coorganitzada enguany amb la UOC, amb el lema "Fear FAIR Data?" i centrada en la reutilització de les dades de recerca

Retenció de drets

En el model vigent de comunicació científica els autors cedeixen en exclusiva el dret de còpia dels seus articles a les editorials que els publiquen en revistes. Un dels moviments de més impacte a llarg termini (a parer meu) és el de retenció de drets, consistent en que els autors conservin la capacitat de publicar els articles a altres llocs (per exemple a repositoris) i, per tant, de poder-ho fer en obert. El Projecte Retain, que ara s’acaba, té per objectiu accelerar l'adopció de la retenció de drets i les llicències obertes per tal que els investigadors puguin compartir el seu treball obertament; això requereix canvis en les polítiques d'editors, institucions i finançadors i capacitar als autors per negar-se a cedir el dret de còpia. El Projecte ha fet un Rights Retention Helper amb recursos que ajuden als investigadors i a institucions que vulguin potenciar aquest moviment. Entre els recursos hi ha informes, glossari, casos de bones pràctiques i (especialment útil) unes petites guies de passos a seguir per implementar una política de retenció de drets a nivell institucional i nacional i per facilitar que els investigadors puguin retenir drets

Infraestructures i repositori

La construcció de la federació de nodes EOSC va avançant. Alhora que s’ha constituït el primer grup d’institucions que seran els primers nodes s’ha acabat la 1a versió de l’EOSC Federation Handbook. Aquest “ofereix una visió general de l'estructura organitzativa i operativa, i de les característiques tècniques, de la Federació EOSC”. El seu objectiu és ser el reglament que reguli la creació i funcionament de dels nodes de la Federació, és a dir expliqui com les organitzacions interessades podran posar els seus recursos a disposició dins i entre els nodes de la Federació EOSC.

Fa un any es va fer pública la Barcelona Declaration on Open Research Information. Aprofitant el seu 1r aniversari, la Declaració informa de les seves actuacions més rellevants i constata que en aquet període el tema de la informació oberta de la recerca ha guanyat atenció i consciència i que un nombre important d'organitzacions recolzen l’objectiu de la Declaració de fer realitat la transició cap a la informació oberta de la recerca.

Mai no és tard per llegir coses interessants

Un llibre: Massive Open Online Courses - Learning Frontiers and Novel Innovations, editat per Sam Goundar i publicat per IntechOpen. Els capitols són OA

Tres posts de blocs: To Complete the Open Access Transition, First Ask the Right Questions / Malavika Legge (Katina, 27.03.25). Can AI make research more open? / Niki Scaplehorn, Henning Schönenberger (LSE impact blog, 04.04.25). What Can We Learn from Missed Opportunities in the Transition to Open Access? / Michael Upshall, (Katina, 17.04.25)

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: març 2025

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Mon, 07 Apr 2025 11:47:00 +0000

Creador: mack2happy | Contribució: Getty Images

Ciència Oberta

Les bases dels ajuts a doctorats industrials demanen als beneficiaris compromisos amb l’accés obert a publicacions i polítiques de gestió de dades. Es demana (apartat 33) que “Les entitats beneficiàries dels ajuts i les persones candidates contractades han de proporcionar accés obert a les activitats científiques i altres resultats de la recerca generats en el marc del projecte finançat per aquest ajut (incloent-hi les dades de recerca, els fitxers i els codis)”.

La Universitat Tècnica de Delft ofereix a tots els seus membres el curs obert: Open Science: Sharing Your Research with the World. El curs és gratuït però, com en molts cursos MOOC, pagant se’n pot tenir certificat.

‘Big Deals’, ara per a llibres?

ProQuest (companyia propietat de Clarivate) acaba d’anunciar que deixarà de vendre llibres electrònics títol a títol i amb accés perpetu per passar a oferir-ne accés a través de subscripció, un model de negoci que s’assembla molt al de les subscripcions consorciades de revistes acadèmiques. Aquesta decisió ha impactat als comentaristes tal com es pot veure al Bloc la la LSE, al de la UKSG, Scholarly Kitchen, Research information i al butlletí de Clarke & Exposito. Els acords consorciats d’accés a revistes han estat una mica això: en positiu incrementen molt la informació a la que tenen accés les persones, en negatiu disminueixen bastant el control de les biblioteques respecte el que abans se’n deia la seva col·lecció. Serà que estem passant de pagar per tenir a pagar per usar, tal com va argumentar Jeremy Rifkin?

Accés Obert

El mes de febrer va entrar en vigor la revisió de la política d’OA de la Fundação para a Ciência e a Tecnologia de Portugal. La nova versió actualitza la de l’any 2014 i l’adapta al nou entorn (per exemple, inclou els llibres). És un document curt que val la pena mirar (i fins i tot copiar); explica de forma clara i contundent què cal fer per complir el mandat d’OA tant si es publica en revistes de via daurada, verda o dins un acord transformatiu. En qualsevol cas els articles en la seva versió final han d’estar en el repositori de la xarxa portuguesa RCAAP i es demana que els autors retinguin els drets i poder així publicar-los al repositori amb un CC-BY. La UKRI també ha posat al dia la seva política respecte llibres OA i mostra casos pràctics de persones que han publicat llibres en OA.

L’European Diamond Capacity Hub (EDCH) ha publicat el DIAMAS Sustainability Toolsuite que conté 10 recursos per ajudar a editors i proveïdors de serveis de publicacions a millorar l’edició institucional en OA i a fer-la més sostenible. S’hi inclouen recursos per fer advocacy, eines i documents de recerca sobre l’edició institucional a Europa. La pàgina d’eines recull materials nous i ja publicats que han estat fets per: CNRS, EIFL, FECYT, JISC, SPARC Europe, i la Universitat de Zagreb.

Infraestructures i repositoris

En aquests moments de reconfiguració de la comunicació científica els repositori reivindiquen la seva contribució a la ciència oberta en el Action Plan for Open Repositories in Europe: IMPACT-REPO que acaben de publicar conjuntament LIBER, OpenAIRE, SPARC Europe i COAR. El Pla d’acció vol ajudar a prestigiar els repositoris, però també els indica les direccions a seguir si volen tenir protagonisme en el futur. Les accions que aquestes institucions recomanen prendre de cara a enfortir els repositoris son: adoptar estàndards i identificadors persistents, garantir-los sostenibilitat institucional, facilitar que les metadades i altres siguin interoperables pels automatismes que formen part de l’ecosistema de la comunicació científica, incorporar els repositoris a les polítiques institucionals de recerca, enfortir la cooperació, invertir en formació,i implementar mesures sòlides de preservació i seguretat.

El JISC vol reduir la burocràcia aprofitant millor les dades que ja hi ha al sistema. Per a això ha publicat l’informe Open data about research management: a landscape review que han fet Research Consulting i SIRIS Academic. La revisió vol entendre ‘el potencial de les dades obertes per millorar la gestió de la investigació i donar suport a l'ús eficient i innovador de les dades’. Entre les conclusions hi ha aquestes: simplificar la gestió de la informació sobre la recerca millorant la cooperació entre tots els sistemes d’informació ja existents al Regne Unit i adoptar estàndards comuns de cara a fer un sistema més integrat i racionalitzat. [Els portals integrats de dades com el PRC o el FRIS venen a ser això, i aquí té sentit que mencionem la feina feta pel CRISCROS (el grup de treball d’euroCRIS sobre National/Regional Research Portals) que acaba de publicar un informe de la feina feta per fer més interoperables i millorar els portals nacionals de dades de recerca]

El consell de govern tripartit de l’EOSC ha triat les organitzacions que son convidades a ser els 1rs nodes de la Federació EOSC. Aquesta 1a onada de nodes han d’ajudar a determinar el sistema de funcionament de la Federació i obrir pas successives incorporacions d’altres institucions. A això s’hi suma la publicació de la 1a versió completa del EOSC Federation Handbook que és el recull de normes que han de regir la Federació.

Reforma de l’avaluació de la recerca

El grup de treball de CoARA sobre la reforma de l'avaluació de la carrera acadèmica (WG ACA) ha publicat els seus primers resultats. A l’informe Mapping academic career assessment reform initiatives - survey outcomes es relacionen les iniciatives de reforma de l'avaluació de la carrera acadèmica fetes tant a nivell institucional, com nacional i internacional. El mapeig s’ha fet a partir d'una enquesta que van respondre més de 200 organitzacions de 41 països. L’objectiu és recollir informació sobre iniciatives a nivell institucional/organitzatiu que tenen com a objectiu “ampliar els criteris i mètodes per avaluar els resultats i els impactes de les activitats acadèmiques a efectes de contractació, avaluació del rendiment i progressió professional del personal acadèmic”. El grup també ha recollit 11 estudis de cas d’iniciatives consolidades a nivell internacional (entre les quals hi ha ANECA) que son descrites de forma estructurada i comparable.

Mai no és tard per llegir coses interessants

· It Takes a Village: Empowering the Community to Improve Scholarly Metadata through COMET / Tim VinesMar. The Scolarly Kitchen. 10.03.25

· Rethinking Open Science: Towards Care for Equity and Inclusion / Ismael Ràfols. Global Dialogue, 14.03.25

· “Wait, not like that”: Free and open access in the age of generative AI / Molly White. Blog [citation needed] 14.03.25

· Six reasons why open institutional publishing matters / Philippa Grand, Suzanne Tatham. Times Higher Education. 17.03.25

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: febrer 2025

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Mon, 03 Mar 2025 08:46:00 +0000

Ciència Oberta

Se’m va passar per alt comentar-ho aquí, però mai no és tard per a les bones noticies. La convocatòria de l’AGAUR dels ajuts postdoctorals Beatriu de Pinós inclou condicions de ciència oberta (vegeu art. 30): ‘proporcionar accés obert als articles científics generats en el marc del projecte ... mitjançant el dipòsit de la versió final acceptada per a la publicació i les dades associades a aquests articles en repositoris institucionals o temàtics, de manera simultània a la data de publicació’. Les dades de recerca han de seguir el principis FAIR, tenir un pla de gestió de dades i usar l'eiNa DMP i la consulta dels documents guia relacionats.

Fa temps que no veia pronunciaments pro ciència oberta. Recentment la International Association of Universities (IAU) n’ha fet un (Open Science The Challenge for Universities). La IAU, és una entitat amb membres a 130 països associada a la UNESCO i al Consell d’Europa. La declaració veu la CO com una oportunitat per a les universitats d’enfortir la seva missió. Assenyala com a reptes d’avui per a les universitats: generar confiança, respectar la diversitat, facilitar l’accés global al coneixement i fer front a la comodització de l’educació superior. El document acaba amb unes breus recomanacions (p. 27-29) de cara a reforçar la integritat de la recerca, l’obertura dels resultats científics, la relació amb la societat i la col·laboració entre científics.

Acords consorciats i transformatius

Amb els acords transformatius està passant una mica com amb els antics acords consorciats: molta alegria pels primers resultats i la sensació de continuar estant on estàvem al cap de poc. Es pot veure en el text breu (4 p), interessant i contundent de swissuniversities (la institució paraigües de les universitats suïsses) que han adoptat un nou “Mandate for the Negotiations with Major International Publishers”. El mandat reflecteix un gran descontent amb la situació actual ja que constaten continuar estant lluny de l’OA complet que perseguien, insinuen que cal una coordinació internacional per arribar a acord amb els principals editors (Elsevier, Springer Nature i Wiley) i enumeren uns principis sota els quals hauran d’ajustar-se les contractacions futures. Aquests principis busquen no només la publicació en obert de la producció científica suïssa, sinó que defineixen un marc global de l’acord que inclou temes de qualitat, transparència en preu, sostenibilitat econòmica, retenció de drets...

Interessant també seguir el que pot passar al Regne Unit on les universitats viuen molts mals moments econòmics. Aquests han repercutit en les subscripcions consorciades i tres universitats han abandonat l’acord del JISC amb Elsevier. El motiu més visible és l’increment constant de preus dels paquets de subscripcions (amb o sense APCs), però al darrera hi ha sensació que els ATs reprodueixen el problema de les subscripcions a revistes des d'anys 70 del S. XX, i dels contractes consorciats iniciats a finals del segle passat ( = increment cost > increment pressupostos). A un post al Bloc de la LSE s’explica “Why are universities ending their Elsevier open access agreements?” A partir del març, el JISC negociarà la "nova generació" d'acords OA amb els editors. Caldrà fer-ne el seguiment.

Afegir que la renovació d’ATs que fa la CRUE + CSIC sembla que s’ha trencat amb Elevier i que no hi ha acord pel 2025, segons n’informa elDiario.es.

Accés Obert

Ja s’ha publicat l’informe Medición del acceso abierto en las universidades españolas y CSIC (2019-2023) que mostra un creixement d’articles en OA: del 75,6% el 2022 al 80% el 2023. Aquestes dades inclouen articles en obert a repositori institucionals. Segons l’informe, “la medició reflecteix que, a partir del 2020, es produeix un important increment en la publicació a revistes híbrides, probablement degut als ATs”. Les dades de l’estudi s’han fet a partir de fonts obertes (OpenAlex) i els datasets estan oberts. Molts estudis apunten al mateix: l’OA creix però no en revistes daurades sinó en híbrides. Per exemple un estudi de les revistes de les entitats integrades a OASPA: Fully OA journals output shrank in 2023, but hybrid OA made up the lost ground on s’afirma que “el nombre d’articles en revistes daurades s’ha reduït respecte el 2022, mentre el d’articles OA a revistes híbrides segueix creixent amb força”.

Dades de recerca FAIR

El consell de la recerca del Països Baixos es pregunta si els investigadors que reben el seu finançament compleixen el seu mandat de compartir dades de recerca i programari i explica els resultats en un post. Son aquests: un 44% de les publicacions estudiades declararen disponibilitat de dades, un 20% en mencionen l'intercanvi, un 16% contenen citacions a datasets i un 3% mencionen l'ús compartit de programari. Segons el post, una anàlisi similar per a França mostra que menys del 7% de les publicacions franceses esmenten l'intercanvi de dades i un 1% el de programari. Informe sencer a Zenodo.

RRI

Les primeres decisions del govern Trump fan tremolar també a les entitats dedicades finançar i fer recerca. Una instrucció de la nova administració demana a algunes agències federals que de moment no publiquin resultats de recerca a l’espera que l’administració pugui revisat el llenguatge a fi que aquest sigui consistent amb la ideologia política de l’administració. Un post de DeltaThink How much scholarly publishing is affected by US Presidential Executive Orders? ho analitza: els efectes d’aquesta mesura en la publicació científica finançada pel govern d’Estat Units de Nord-Amèrica poden ser profunds.

Recursos Educatius Oberts (REO)

La UOC ha fet un pas important cap al coneixement obert posant una part dels seus continguts a la plataforma 3Cat. La col·lecció de materials de la UOC a 3Cat: ‘ofereix una selecció inicial d'onze títols que inclouen entrevistes, sèries divulgatives i pòdcasts’. La col·lecció continuarà creixent amb continguts en quatre àmbits: cultura, pensament i humanitats; economia i reptes socials; educació i tecnologia; i salut, benestar i igualtat. Recordar que la UOC té una política institucional de coneixement obert que inclou part dels seus materials educatius.

Mai no és tard per llegir coses interessants

· Lemire, S; Anders, K.; Pantuso, T. Exploring First-Generation Student Experiences with OER Textbooks. College & Research Libraries, v. 85, n. 7, p. 952, nov. 2024. ISSN 2150-6701.

· Martín-Martín, A., & Delgado López-Cózar, E. (2025). Invasion of the journal snatchers: How indexed journals are falling into questionable hands. Zenodo. El Diario.es n’ha fet una versió periodística que pot trobar-se aquí.

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: gener del 2025

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Mon, 03 Feb 2025 09:06:00 +0000

Acords transformatius

Molt interessant el ppt Acuerdos transformativos presentat a les XXX Jornadas Investigación de las Universidades Españolas el novembre passat. S’hi especifica: el marc de les negociacions, els acords fets, el seu cost i la seva evolució i els resultats obtinguts. Com en estudis similars, es veu que els ATs contribueixen molt a l’increment de l’OA i poc a la contenció o reducció de cost. A les dades espanyoles, com a estudis similars, els manca avaluar la despesa que continua havent-hi de publicar en obert fora dels ATs vigents, que cal sumar-la a la despesa total de la comunicació científica.

Afegim a aquesta nota que el consorci SURF dels Països Baixos acaba de renovar el seu acord de R&P amb Elsevier que estableix increments de preu anuals del 2,5%, drets de lectura de les revistes de l’editorial i el 100% de publicació en obert (amb CC BY) a ampli nombre de revistes, tant híbrides com daurades.

Revistes diamant

Continuen les activitats per reforçar les revistes diamant i fer que els investigadors les considerin alternatives vàlides de les revistes d’editorials comercials. Els passats 14 i 15 de gener, a la seu de FECyT, hi va haver la presentació del projecte ALMASI i la del European Diamond Capacity Hub (EDCH) (vid. programa). D’ALMASI (Aligning and Mutualizing Nonprofit Open Access Publishing Services Internationally) en parlarem poc; és un projecte finançat per Europa, encara en els seus inicis, que té per objectiu ‘millorar la comprensió de la situació de la publicació en OA sense afany de lucre a África, América Llatina i Europa’.

Molt més interessant va ser la presentació del EDCH. Aquest és un punt de suport regional per reforçar l’OA Diamant que ha ajudar i treballar conjuntament amb centres institucionals, nacionals i disciplinars europeus. La part més substanciosa de la presentació del Hub Europeu està en les explicacions de Johan Rooryck (cOAlition S) i Pierre Mounier (OPERAS), al minut 3:14. El EDCH vol ser una peça d’una xarxa d’editors i proveïdors de serveis per a revistes Diamant que comparteixin valors i estàndards comuns. Una de les aportacions del Hub serà fer una relació de revistes que compleixin el Diamond OA Standard. Interpreto que la intenció és definir molt millor quines revistes reuneixen els criteris de qualitat necessaris per considerar-se ‘científiques’ i, per tant, dotar-les d’un valor superior al que ara tenen. Faig notar la interessant distinció que fan entre editorials (normalment institucions) i proveïdors de serveis (normalment entitats cooperatives de suport multi institucional).

Accés Obert

DOAJ és de les iniciatives més antigues i efectives pro OA (i, alhora, de les més modestes). Iniciat el 2003 per Lars Bjørnshauge amb 330 títols de revistes (avui n’indexa més de 21.000) i amb el propòsit de fer una relació del nombre creixent de revistes OA (vid. objectius i història al post de Scholarly Kitchen). DOAJ ha fet recentment un interessant procés participatiu de consulta sobre les metadades que usa (vid. presentació, amb dades interessants). Un dels resultats ha estat la decisió de cessar a partir de febre d’enguany el ‘segell DOAJ’ que s’havia introduït el 2014 amb l’objectiu de millorar les pràctiques editorials de les revistes acadèmiques. El segell no determinava la inclusió a DOAJ però volia assenyalar les revistes que seguien bones pràctiques en l’edició OA. El motiu de la retirada és que el segell ha estat mal interpretat i usat amb finalitats contràries a les de DOAJ que són les de donar visibilitat a totes les revistes OA de forma equitativa.

El 2023 OASPA i DOAJ van publicar el Open Access Journals Toolkit, eina que proporciona orientacions per tal que les revistes OA (tant les noves com les ja establertes) coneguin ‘el panorama en canvi constant de l’edició acadèmica’. Bé, doncs ara hi ha versió castellana del Toolkit feta per SciELO México.

Dades de recerca FAIR

Títol suggerent el de l’article recent al International Journal of Digital Curation (C. Llebot, M. Alcalá i L. Anglada): In Sharing We Trust. Taking Advantage of a Diverse Consortium to Build a Transparent Data Service in Catalonia que explica la creació i funcionament del sistema cooperatiu de recolzament a la creació de dades de recerca FAIR del sistema de recerca de Catalunya.

Avaluació i RRI

Prudent i moderat (però significatiu) position paper de la LERU: Next Generation Metrics for Scientific and Scholarly Research in Europe. És una crida a l’atenció respecte el potencial de les noves mètriques i recomanacions a les universitats d’orientar-se cap a una avaluació més qualitativa i -sobretot- alineada amb la missió de cada universitat.

Infraestructures

Molt interessant la feina que fa l’AQUAS des de la Central de Resultats. El passat 21 de gener va presentar les dades actualitzades fins l’any 20232; la presentació està disponible en vídeo. Esforç important de transparència amb les dades que es donen d’instituts i centres de recerca en salut: finançament, forquilla de gènere, publicacions ...

Ciència ciutadana

La Biblioteca Hernán Santa Cruz de la CEPAL i LIBER van organitzar una sessió de dos dies d’introducció a la CC-. El programa: panorama de la CC a Amèrica Llatina, polítiques i estratègia, bones pràctiques, disseny de projectes i formació de capacitats. Vídeos disponibles (son en castellà, anglès i portuguès).

Mai no és tard per llegir coses interessants

· Lluís Codina (2025). Redacción de artículos científicos · 4: Article Processing Charges (APC), servicios para autores, SEO académico. Blog de Lluís Codina

· Mohammad Hosseini, Serge P. J. M. Horbach, Kristi Holmes, Tony Ross-Hellauer (2024). Open Science at the generative AI turn: An exploratory analysis of challenges and opportunities. Quantitative Science Studies

· Legge, M. (2024). (In)equity in open access: OASPA's recommended practices on financial and workflow barriers. Zenodo.

· Scott, Rachel, Anne Shelley, Chad E. Buckley, Cassie Thayer-Styes, & Julie A. Murphy. "“I’ll Wait Zero Seconds”: Faculty Perspectives on Serials Access, Sharing, and Immediacy." College & Research Libraries, 86.1 (2025): 7.

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: desembre 2024

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Fri, 27 Dec 2024 18:55:00 +0000

Comunicació científica i cost de l’Accés Obert

L’agost de l’any 2022, l’Oficina de Política Científica i Tecnològica (OSTP) dels Estats Units de Nord-Amèrica va publicar el que s’ha conegut com a Nelson memo que obliga a que els resultats de la investigació feta amb finançament públic siguin públicament disponibles de forma immediata sense cap cost. Totes les agències han d’implementar aquesta política el 31 de desembre de 2025 com a màxim. S’espera que aquesta política aporti beneficis significatius al poble nord-americà en una sèrie d’àrees clau com, per exemple, millores en el tractament del càncer o en tecnologies d'energia neta.

Per ajudar en aquest canvi, Invest in Open Infrastructure va iniciar una recerca sobre el ‘cost raonable’ que hauria de tenir l’OA als Estats Units. El projecte vol esbrinar el cost actual de la publicació científica (articles i dades) i acaba de publicar dos informes de Jennifer Kemp i Katherine Skinner, un sobre el cost de l’accés obert a les dades i un altre sobre l’OA a les publicacions. Els informes descriuen l’ecosistema de publicació científica: els desenvolupaments històrics que l’han configurat, els models financers que el sostenen i els actors clau que hi intervenen.

Els propers passos preveuen desenvolupar un sistema que permeti calcular els costos per als contribuents nord-americans de publicar en obert i guies i bones pràctiques que ajudin a les institucions de recerca a complir la directiva.

Accés Obert

PALOMERA (Policy Alignment of Open Access Monographs in the European Research Area) és un projecte d’Horizon Europe que persegueix entendre perquè hi ha poques polítiques d’accés obert de finançadors de la recerca que incloguin els llibres així com proporcionar recomanacions pràctiques que canviïn això. El projecte ha donat com a resultats

- Una base de dades de recursos que recull documents com ara informes, polítiques, estadístiques, etc.

- Un conjunt de recomanacions sobre l’accés obert de llibres que s’adrecen a diferents agents (institucions que fan recerca, entitats governamentals, biblioteques universitàries i de recerca, investigadors, societats científiques, subministradors d’infraestructura i editorials acadèmiques). Hi ha una versió resumida de les recomanacions.

- Un estudi dirigit per Mikael Laakso que fa una anàlisi exhaustiva de les polítiques de llibres d’accés obert a països de l’Espai Europeu de Recerca (ERA). L’informe analitza dades de 36 països, d’una enquesta oberta i de 42 entrevistes a experts i ha identificat elements clau per tal d’establir una política sòlida de llibres en obert. Es conclou que hi ha molt camí per córrer per a l’alineació de polítiques dins i entre països i grups d’interès i que aquest té molta dependència del context nacional o institucional.

Retenció de drets

Un dels diferents camins que han de facilitar l’accés obert és el de la retenció de drets. Aquest vol eliminar les practiques editorials que suposen la cessió exclusiva dels drets de còpia a les editorials i fomentar que la producció científica es faci sota llicències obertes que permetin la compartició oberta dels resultats de la recerca. En el marc del Retain project, es va fer el webminar: 'Rights retention. Emerging differences in policies across Europe' que ha quedat enregistrat en obert. Al seminari es van examinar els avenços fets al Regne Unit (Universitat de York), Itàlia i a Eslovènia.

Pablo de Castro acaba de publicar a l’Anuario ThinkEPI un article sobre l’estat de la qüestió per a les 35 universitats britàniques que han adoptat una política institucional de retenció de drets.

Interoperabilitat i infraestructures

Ja es poden consultar les presentacions de la darrera reunió de membres d’euroCRIS. Una sessió es va dedicar a la Declaració de Barcelona i una altra al descobriment de recursos de recerca. Aquestes darreres em fan ‘descobrir’ l’Ohio Innovation Exchange, un portal que connecta la industria i les empreses amb els investigadors, recursos i serveis de recerca que fan universitats, ‘colleges’ i laboratoris de l’estat d’Ohio. Recomanable consultar la seva cerca d’expertesa.

La interoperabilitat de dades dins l’espai europeu d’educació superior té el potencial d’aprofundir la cooperació i transformar l’aprenentatge. Així ho afirma l’informe de l’EUA Developing common learning opportunities through interoperability: The status and outlook for European higher education que algunes experiències i analitza els obstacles més comuns per a la competició de dades i explora els possibles escenaris per a l'evolució de la interoperabilitat dins i més enllà de les aliances d'universitats europees.

Només recordem de santa Bàrbara quan trona, però hi ha hagut prou ‘tronades’ (l’atac cibernètic a la British Library, per exemple) com per témer pel risc que corre l’accés a la producció cultural. A això cal afegir-hi que les polítiques comercials de curt termini fan que molts productes culturals digitals no quedin suficientment preservats. L’informe Vanishing Culture: A Report on Our Fragile Cultural Record té com a objectiu conscienciar sobre aquests problemes creixents i detalla exemples recents de pèrdua cultural i en destaca les causes. Aprofito la nota per recordar que Internet Archive ha estat notícia el 2024 degut a alguns litigis que manté amb editorials.

Mai no és tard per llegir coses interessants

· Com era d’esperar, a WoS s’indexen més publicacions d’Estat Units i d’Europa que a Dimensions: article de Basson I, Simard M-A, Ouangré ZA, Sugimoto CR, Larivière V (2022) The effect of data sources on the measurement of open access: A comparison of Dimensions and the Web of Science. PLoS ONE 17(3)

· Al meu entendre, aquest és el gran problema dels repositoris: Green Open Access – Free for Authors But at a Cost for Readers. Lisa Janicke Hinchliffe al blog de The scholarly kitchen del passat 12 Nov.

· Infografies interessants que mostren on i qui edita revistes diamant/daurades: Latin America is a leader in nonprofit open-access journals. But it struggles to give them global visibility. Sofia Moutinho al blog de Science del 5 de desembre.

· Molta de la capacitat dels algoritmes no es podrà desenvolupar degut a les llicències dels continguts en accés obert: How much content can AI legally exploit? Dan Pollock, Ann Michael, al blog News ans views, de Delta Think de 10 de desembre.

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: novembre 2024

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Mon, 02 Dec 2024 11:10:00 +0000

Ciència Oberta

El BOE núm. 287, acaba de publicar l’anunci de licitació de la Dirección General de la Entidad Pública Empresarial RED.ES que té per objecte els “Servicios de desarrollo y despliegue de la plataforma transversal de impulso a la ciencia abierta (PLATICA)”. Els plecs expliquen que Red.es vol desplegar una plataforma per impulsar la ciència i tenir una eina integrada i accessible que faciliti la col·laboració, l'intercanvi de coneixements i la transparència en la investigació científica. PLATICA ‘té com a objectiu principal consolidar els esforços nacionals al voltant de la Ciència Oberta’, i es composarà de mòduls funcionals: un Assistent Virtual per guiar els investigadors en la comprensió de la Ciència Oberta, un sistema de gestió de dades científiques (incloent-hi un repositori), i eines de monitorització per avaluar l’adopció d’aquestes pràctiques. PLATICA va ser presentat com a projecte de la CRUE en unes jornades sobre Ciència Oberta el passat 2023 i és, d’alguna manera, una continuació del Projecte Hércules.

Comunicació científica i cost de l’Accés Obert

De manera molt honesta cOAlition S ha publicat un informe que examina l’impacte del Plan S en el món de la comunicació científica. L’informe, Galvanising the Open Access Community: A Study on the Impact of Plan S, ha estat fet de forma independent de la coalició per la consultora Scidecode Science. L’estudi és de bon llegir i relativament breu (83) i destaca l’efecte revulsiu del Pla, tot i que constata també que els seus efectes directes són difícils de determinar, en part perquè ha passat poc temps encara des que es va formular. L’informe destaca que el Pla ha estat sense cap dubte impulsor de canvis en els models de negoci cap a l'OA (especialment potenciant acords transformatius) i, per tant, incrementant el percentatge d’articles en obert. Però, de moment, això sembla que ha reforçat les revistes híbrides (que deixaran d’estar finançades per la Coalició a partir de l’any que ve). Es destaca també que el Plan S ha contribuït a potenciar l’OA Diamant i la retenció de drets, com a camins.

Del cap. 5è “Què ha fet bé el Plan S i què podria haver fet millor” (p. 76-78) es destaca positivament que la Coalició hagi tingut en compte els punt de vista dels editors per fer el seu pla, i, com a negatiu, que els investigadors el desconeixen en gran part i que aquest possiblement sigui massa de dalt a baix i massa abstracte. El cap. 6è conclou amb unes recomanacions (p. 79-82). De l’informe se n’han fet ressò i comentat: Science i The Brief

No serà, però, que es publica massa? Un article recent, The strain on scientific publishing, molt ben resumit al bloc Universo Abierto, analitza el creixement de les publicacions científiques i l’estrès que aquest provoca entre els investigadors. El nombre d'articles indexats a Scopus i WoS el 2022 van ser un 47% més que el 2016, mentrestant el nombre d’investigadors pràcticament no ha crescut. Això ha fet que la càrrega de treball de publicació per científic hagi augmentat dràsticament i creï tensió entre els investigadors.

Avaluació

Fa uns mesos CoARA va fer una convocatòria d’ajuts per recolzar institucions que estiguessin implementant compromisos de reforma de les pràctiques d’avaluació. El programa de finançament era per 3 tipus de projectes: projectes pilot institucionals, que permeten a les organitzacions provar nous models i enfocaments d'avaluació en àrees específiques, projectes d'equip per facilitar l'intercanvi de coneixement entre organitzacions, i projectes de canvi Institucional que donen suport a una reforma més integral perfeccionant o creant noves estructures d'avaluació. En aquesta primera ronda de finançament, els ajuts han estat donats a 25 projectes (de 72 sol·licituds) entre els quals hi ha: UAB, URL (Blanquerna), UOC i Centre de Regulació Genòmica.

Accés Obert

La Global Diamond Alliance té per objectiu enfortir les revistes que publiquen en obert sense cost per als autors i que son vistes avui com una alternativa parcial a les revistes científiques editades per editorials comercials, sempre i quan puguin millorar la seva visibilitat, qualitat i sostenibilitat. En aquests moments s’està preparant la 2nd Global Summit on Diamond Open Access que se celebrarà aquest desembre i on es vol proposar una xarxa de recolzament que tindria amb quatre nivells o àmbits: un format per les revistes i plataformes que usen infraestructura pública digital, un de regional (compost per entitats com ara Redalyc o SciELO), centres nacionals o disciplinars amb funcions d’ajut a les revistes del seu àmbit i el nivell global amb el nom de ‘Diamond Alliance’ i sota els auspicis de la UNESCO.

En aquest àmbit, la FECYT, els propers 14 i 15 de gener presenta projecte el ALMASI (Aligning and Mutualizing Nonprofit Open Access Publishing Services Internationally), i el EDCH (European Diamond Capacity Hub). ALMASI és un projecte finançat per la Unió Europea que té per objectiu millorar la comprensió de la situació de la publicació en accés obert sense ànim de lucre a Àfrica, Amèrica Llatina i Europa que elaborarà mesures per la millora d'estàndards de qualitat, materials formatius i polítiques a nivell institucional i nacional. El EDCH vol reforçar la comunitat OA diamant a Europa recolzant els centres de capacitació institucionals i dotar de serveis a la comunitat de l’edició diamant.

Interoperabilitat i infraestructures

Les institucions que signatàries de Barcelona Declaration on Open Research Information van celebrar recentment un congrés a París del que n’han publicat un resum. La 1a jornada de la conferència va consistir en presentacions, i la 2a es van debatre accions al voltant de diferents temes. Al final de la reunió les accions es van agrupar en 4 categories (recollida d'informació, esquemes i anàlisi, principis i pautes, i implementació i seguiment), amb la intenció de fer un full de ruta. La Declaració fa una crida a les organitzacions signatàries a participar en els grups de treball que desenvoluparan les accions de l’agenda.

Mai no és tard per llegir coses interessants

· European Network of Open Education Librarians. (2024). An ENOEL Toolkit: Open Education Benefits. Version 4. En diverses llengües entre les quals el català.

· Els repositoris, són prou visibles? Petita polèmica entre Scholarly Kitchen (Lisa Hinchliffe) i COAR (Kathleen Shearer)000

· Monogràfic de la Revista Española de Documentación Científica dedicat a les biblioteques universitàries amb dos articles sobre serveis de suport a la recerca (percepcions dels investigadors i competències dels professionals) i un dedicat a la política sueca respecte acords transformatius.

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: agost 2024

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Thu, 05 Sep 2024 09:39:00 +0000

Ciència Oberta

Durant molt de temps SciELO-México publicava noticies sobre edició i comunicació acadèmica i avaluació i política científica que difonia per correu e-. Recentment ho fa en forma d’un bloc que val la pena seguir. Boletín SciELO-México. També son a X-Twitter: @ScieloMx.

L’associació/consorci swissuniversities iniciarà el seu 2n programa de CO, que està dotat amb 30M de CHF i que és per al període 2025-2028. El programa ha d’ajudar a les institucions d’educació superior a assolir els objectius de la National Open Access Strategy i de la National Open Research Data Strategy. Per a aquest període la comissió de CO de les universitats suïsses han fet una crida per reclutar experts en Ciència Oberta que puguin actuar de revisors dels projectes que es presentin. A més de competències i capacitats transversals se’n demanen d’específiques en: CO, accés obert i dades de recerca obertes.

Contractacions consorciades i Acords Transformatius

El Consorci DEAL va ser creat per iniciativa de l’Alliance of German Science Organisations amb la finalitat de negociar acords transformatius amb les principals editorials de revistes científiques (Elsevier, Springer Nature i Wiley); aquestes tres editorial publiquen un 50% dels articles de recerca alemanys. DEAL acaba de publicar un breu informe valoratiu del fer en la 1ª ronda d’acords (2019-2023) amb dades de Springer i de Wiley. L’informe és breu i fàcil de llegir, els resultats que mostra és que els acords:

· han aconseguit incrementar notablement el nombre d’articles en obert,

· han incrementat també (com tots els acords consorciats) l’accessibilitat ja que hi ha més institucions que tenen accés de lectura a les revistes d’aquestes editorials, i,

· han contingut el cost (la comparació, però, és contra una projecció de cost futur, no contra el preu pagat fins ara).

Aquests resultats són similars als que va exposar el JISC en un informe que ja vam comentar en aquest butlletí (vid. el post: Jisc review of UK open access and transitional agreements finds positives, but that a full transition is not in sight).

La cOAlition S havia fet una crida per elaborar un esquema de preus equitatiu per a l’edició científica ara n’ha publicat els resultats (Pricing Framework to Foster Global Equity in Scholarly Publishing). L’esquema proposat vol aconseguir més transparència en els models de preus de les revistes i que aquests s’ajustin a la diferència que hi ha entre les economies del diferents països.

Al butlletí anterior comentàvem les propostes de la cOAlition S respecte la crida que havia fet per elaborar uns principis sota els quals reformar el sistema de comunicació científica. Val la pena llegir el comentari que se’n fa al darrer número del The Brief que en resum ve a dir que les pràctiques en comunicació científica canviaran en funció del que determinin els finançadors de la recerca. Voler passar la responsabilitat als investigadors, tal com fa ara la cOAlition S, és ‘voler que sigui la cua la que mogui el gos’ (i no al revés).

Accés Obert

Delta Think analitza anualment el volum i valor del mercat de les revistes acadèmiques. En el seu darrer post mensual (News & Views: Open Access Loses Share – Market Sizing 2024 Sneak Peek) presenta de forma preliminar dades respecte l’edició en AO. Entre altres coses l’accés obert ha continuat creixent, però a un ritme inferior al dels darrers anys i no aconsegueix superar la barrera del 50% dels articles publicats. Una altra dada significativa, respecte el 2022, és que el creixement d’articles ha estat del 3,4% mentre que l’increment d’articles en obert ha quedat per sota (ha estat del 2,1%).

Dades de recerca obertes

Article d’Eder Avila Barrientos (Los repositorios de datos de investigación en la era de la ciencia abierta un análisis comparativo) a la Revista General de Información y Documentación on l’autor es proposa ‘analitzar les similituds i diferencies dels repositoris de dades de recerca en funció dels criteris establerts pel moviment de la CO’. Els repositori analitzats són: R3DATA, DATAVERSE, ZENODO, MENDELEY DATA, DRYAD, CORA i E-Ciencia Datos.

I per fomentar la publicació en obert de dades de recerca FAIR, tres iniciatives dels Països Baixos: un joc (DANS data game), un premi (The Dutch data prize) i una pàgina de FAQs feta a partir de les preguntes dels curadors de dades als cursos de formació de DANS.

Avaluació

Molt interessant de llegir l’article ‘The forced battle between peer-review and scientometric research assessment: Why the CoARA initiative is unsound’, de Giovanni Abramo, que actualment presideix la International Society for Scientometrics and Informetrics. L’autor defensa na aproximació quantitativa a l’avaluació de la recerca enfront de la qualitativa proposada per CoARA. Critica també que la declaració de CoARA hagi estat feta sense la participació de cienciometres.

Ciència ciutadana

El darrer número d’Ítem, la revista del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes està dedicat a la ciència ciutadana. El monogràfic ha estat coordinat per Fidel Bellmunt i Roser Manté i s’obre amb un article de Rosa Arias i Clara Civit on ‘s'explora el concepte de ciència ciutadana i la seva rellevància creixent en la societat contemporània’. Segueixen diversos articles d’experiències de CC a biblioteques populars i a la UPC, una entrevista als presidents del LIBER Citizen Science Working Group, Thomas Kaarsted i Tiberius Ignat i acaba amb un interessant recull que fa en Fidel de recursos sobre ciència ciutadana per ajudar a identificar els principals agents i recursos sobre el tema.

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juliol 2024

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Mon, 29 Jul 2024 11:20:00 +0000

Ciència Oberta

Un mes de notícies:

La UOC acaba de convocar la segona edició del Premi a la Millor Contribució Doctoral en Ciència Oberta per als doctorands. Aquesta 2a edició amb dotació econòmica de 2.000€ i la participació del Banc de Santander.
La Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB anuncia la 3a edició del Curs superior universitari en Ciència Oberta. De cara a facilitar l’assistència al curs, aquesta edició combina les sessions presencials amb sessions en línia. El cost de la matrícula és de 770€ i la preinscripció està oberta fins el 15 setembre.
La ciutat de Barcelona ha publicat un nou Pla estratègic de ciència i innovació 2024-2027, ‘destinat a consolidar Barcelona i l’àrea metropolitana com a referents en recerca, innovació i transferència del coneixement’. L’eix 7è inclou la promoció de la ciència ciutadana.
La Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació estrena Bloc dedicat a l’estat de la ciència a Catalunya. El Bloc serà bimensual i té ‘la voluntat de crear píndoles divulgatives a partir dels continguts de darrera edició de l’Informe de l’Estat de la Ciència a Catalunya’. El 1r post: “Impacte de la recerca, què és i com és mesura?”

Reforma del sistema de comunicació científica

Ara farà un any, la cOAlition S va proposar cinc principis sota els quals reformar el sistema de comunicació científica (“Towards Responsible Publishing” proposal 03/07/2024”). Aquest a de permetre als investigadors compatir l’espectre complet dels seus resultats de recerca i participar en un sistema nou de control de qualitat i d’avaluació d’aquests resultats .

La cOAlitio S va encarregar a Research Consulting i al Centre for Science and Technology Studies (CWTS) que investiguessin fins a quin grau aquesta visió i principis eren compartirs per la comunitat investigadora. Com a resultat, s’acaba de publicar "Towards Responsible Publishing: Findings from a global stakeholder consultation” que mostra els resultats d’una consulta àmplia a investigadors, societats científiques i entitats finançadores, que vol saber el grau d’adhesió als principis, però també si aquests han de ser modificats i identificar si tenen possibles conseqüències no volgudes.

L’informe (hi ha resum executiu de 6 p), resumeix les opinions dels consultats sobre els principis (que es poden veure en un annex interactiu), relaciona possibles barreres per al canvi, identifica possibles efectes no volguts i proposa unes conclusions i uns propers passos. La consulta mostra un ampli suport als principis i destaca que hi ha oportunitats per avançar en la reforma proposada. A curt termini proposa que la cOAlition S recomani o obligui a que es faci un dipòsit preprint dels resultats de la recerca sota llicències obertes. A mig termini recomana promoure la revisió d’iguals oberta. Recomana també, més a llarg termini, canviar el sistema de reconeixement per tal d’incentivar les pràctiques de CO i desplaçar finançament i infraestructures cap a recolzar un sistema de comunicació científica global, inclusiu i governat per la comunitat investigadora.

Dades de recerca FAIR

Un mes de notícies:

Laia Reventós, a la revista política&prosa, fa una entrevista molt interessant a Mercè Crosas: «El benefici de compartir el coneixement científic és per a tota la societat»
L’Observatori de Bioètica i Dret de la UB va tancar el curs amb una conferencia molt iteressant de Pol Pérez Sust, director del Àrea de Sistemes d’Informació al Servei Català de la Salut: “Estrategia de Salud Digital en Cataluña 2024-2030: Modelo de persistencia de datos clínicos”. No parla exactament de dades de recerca però sí de les dificultats de posar dades en obert i interoperables.
El Repositori de Dades de Recerca (RDR) ha arribat als 1.000 conjunts de dades (datasets) publicats, tres anys després que es posés en marxa el repositori al 2021.

EOSC

La EOSC Association va avançant en el seu programa de construcció de l’EOSC. Preveu presentar el Node EOSC EU aquest octubre i està avançant en la definició del que han de ser els nodes individuals de cara a poder iniciar la federació l’any proper. Aquests temes van ocupar un lloc central en els debats de la 8a assemblea de l’Associació.

En l’estratègia europea de la recerca, l’EOSC es presenta com al ‘Common European Data Space’ La visió és crear un sistema per als investigadors a Europa per a guardar, compartir, processar, analitzar i reutilitzar resultats de recerca FAIR (dades, ublicacions i programari) tant dins de cada disciplina com entre elles. Les funcions, caracterísitiques i requeriments dels nodes s’ha començat a definir a partir del “EOSC Association Board position paper on the EOSC Federation and the role of EOSC Nodes”, i, més recentment del docuemnt “Building the EOSC Federation: requirements for EOSC Nodes”. De tota manera, els nodes constitutius de la federació són molt diversos i no és fàcil crear una estructura que aculli la realitat existent. Per poder-ho fer,el’Associació promou una fase en la que examinarà les característiques d’institucions voluntàries per tal de refinar les caracterísitiques de la federació.

Recursos Educatius Oberts (REO) i Humanitats Digitals

El Consell de Govern de la Universitat de Girona (UdG) acaba d’aprovar la Política institucional de Recursos Educatius Oberts (REO). El text ‘referma el compromís de la universitat pel coneixement obert, que considera que usar, crear i publicar REO contribueix en aquesta obertura’. La política encoratja la comunitat universitària a crear i publicar materials docents i d'aprenentatge com a recursos educatius oberts i a reutilitzar i readaptar els REO existents creats dins i fora de la universitat.

El passat 20 de juny, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va acollir el seminari de Dades Obertes de Recerca en Humanitats del que ja se'n pot consultar els enregistraments. La xerrada va anar a càrrec de Holly Wright de la Universitat de York (“Archive once, reuse everywhere: the Archaeology Data Service and international ecosystems for archaeological data”) i va anar seguida de dues taules rodones, una sobre les dades obertes en Humanitats Digitals i les seves característiques, i l’altra sobre projectes d’investigació en curs sobre dades obertes de recerca em HD. Del seminari n’hi ha una breu crònica al Blok de BiD.

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: març 2024 (des del meu punt de vista)

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Sun, 31 Mar 2024 16:41:00 +0000

Ciència Oberta

S’ha fet públic el contingut de l’Estratègia catalana de ciència oberta. Se’n pot veure un resum al fil de Tuiter: https://twitter.com/lluisanglada/status/1767102383891325213

Acords transformatius

Important, llarg i dens estudi del JISC: A review of transitional agreements in the UK. Un breu resum de l’informe seria que els acords transformatius incrementen l’accés obert però no compleixen les condicions de ser temporals ni de convertir les revistes en daurades. Vegeu la notícia comentada al THE o al The Brief.

L’informe vol donar resposta a preguntes com quina proporció d’articles són OA, l’impacte dels ATs respecte l’OA i el cost de les revistes al Regne Unit i la contribució dels ATs a la transformació del sector. Es conclou que:

x· Els ATs han ajudat a incrementar substancialment l’OA. Alhora el mercat de l’accés obert s’està reestructurant. Així es veu que l’OA daurat creix més de pressa que l’híbrid mentre que el verd decau.

x· Els ATs produeixen estalvis si al cost de subscripció s’hi sumen els dels APCs 'salvatges' que se suposa que hi hauria hagut si no hi hagués hagut ATs.

· Encara que els ATs es van concebre com a temporals i de transició, no sembla de moment que estiguin tenint un efecte significatiu en la transformació de les revistes híbrides a revistes completament OA: “Based on the journal flipping rates observed between 2018–2022 it would take at least 70 years for the big five publishers to flip their TA titles to OA.”

Revistes diamant

Una de les debilitats de les revistes diamant (totalment obertes, totalment controlades de forma pública per experts i que no cobrin APCs) és que son percebudes com de menys qualitat que les publicades per editorials comercials. Per això sembla molt important el que proposa el projecte DIAMAS a l’informe: Extensible Quality Standard in Institutional Publishing (EQSIP) v2 for Diamond Open Access

El que es proposa a EQSIP son uns objectius de qualitat als que els editors institucionals han d’aspirar i que poden tenir de referència per anar assolint bons nivells en transparència, processos i els fluxos de treball en les activitats de publicació de les seves revistes.

No s’espera que les revistes s’ajustin perfectament a aquest estàndard de qualitat, així es diferencien dos nivells de compliment, un d’essencial o bàsic i un de desitjat o avançat. Les propostes d’EQSIP tenen com a guia l’aconseguir l'obertura del contingut i garantir que la màxima informació sobre el funcionament de la revista estigui disponible públicament.

L'objectiu d'EQSIP per a l'accés obert diamant és “to set a common quality standard for IPs (Institutional Publishers) that publish scholarly journals, based on the seven core components of scholarly publishing outlined in the Action Plan for Diamond Open Access´..., these are: Funding / Legal ownership, mission and governance / Open Science / Editorial management, editorial quality and research integrity / Technical service efficiency / Visibility, communication, marketing, and impact / Equity, Diversity, Inclusion and Belonging (EDIB), multilingualism and gender equity.

RDM i Dades FAIR

El 2022 es va publicar l’estudi European Research Data Landscape que analitzava les practiques dels investigadors respecte les dades (producció, dipòsit, reutilització i FAIRificació). El DANS dels Països Baixos l’ha pres coma base per comparar la situació europea amb la seva. No és cap sorpresa llegir que “The Netherlands is currently well-advanced in terms of research data management and FAIR practices”. Concretament, als Països Baixos: els repositoris no esborren dades al cap d’un temps, els investigadors solen crear Plans de Gestió de dades a l’inici d’una recerca i, en comparació amb els seus col·legues europeus, reutilitzen més dades i programari.

Dels Països Baixos a Catalunya, dades sobre pràctiques respecte dades de recerca a la UPC. Destaco:

· Només un 23% d’articles informa sobre l’accessibilitat de les dades o del codi font

· Per als casos en que els articles informes de les dades, la immensa majoria de dades estan a les revistes i molt pocs en repositoris no comercials

· Només un 21% de doctorands es considera ben informats sobre la gestió de dades

· Només un 20% d’investigadors ha elaborat un Pla de gestió de dades.

Preservació

La EOSC Association ha tancat els treballs de les diferents Task Forces que han estat en funcionament en els darrers 2 anys. La dedicada a Long Term Data Preservation ha publicat les seves recomanacions que donen una visió del que seria una preservació òptima dels objectes digitals FAIR en el context de l’EOSC i fan algunes recomanacions. Entre aquestes destaco:

- Active preservation may not be deemed necessary for all digital objects, but an appraisal process should define the level of care (retention, initial curation and preservation) to be applied.

- Preservation aims to generate assets for research with long term value. Therefore, digital objects must be retained, stored, findable, accessible, interoperable and reusable over time. Deciding which digital object should, and which should not, be preserved must be done via transparent appraisal processes, any change to levels of care must also be transparent and justified.

Dos articles alerten de les deficiències de les deficiències en el sistema de preservació de continguts científics:

o Disappearing repositories: Taking an infrastructure perspective on the long-term availability of research data.

o Millions of research papers at risk of disappearing from the Internet: An analysis of DOIs suggests that digital preservation is not keeping up with burgeoning scholarly knowledge.

Recursos educatius en obert

SPARC Europe i la European Network of Open Education Librarians han publicat la seva estratègia 2024-26 d’educació en obert feta de cara a implementar les recomanacions de la UNESCO per als Recursos Educatius en Obert

Les biblioteques i la crisi de la COVID: entrevista per a l'Item

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Sun, 23 May 2021 08:55:00 +0000

La revista Item del COBDC entrevista a diferents persones per preguntar-los sobre la reacció de les biblioteques davent la crisi de la Covid. Aquestes són les meves respostes.

1. Les biblioteques, arxius i centres de documentació som un servei de primera necessitat? Què podem aportar a la societat en moments d'incertesa i disrupció?

A hores d’ara [escric aquestes ratlles a principis de novembre] crec que és evident que no; les biblioteques han resultat ser un servei no essencial o de primera necessitat. Penso també que no hi ha cap problema de que això sigui així.

El psicòleg Abraham Maslow va establir fa molt de temps (el 1943) que les necessitats humanes estaven jerarquitzades de manera que les més primàries o bàsiques -les necessàries per continuar vivint- precedeixen les següents -les de seguretat i protecció- les quals només sorgeixen quan les necessitats fisiològiques ja estan satisfetes, i així successivament respecte les necessitats socials, les d’estima i les d’autorealització. De forma més breu i clara ho va expressar Bertold Brecht que feia dir a un dels seus personatges de l’Òpera dels 3 rals que “primer és la teca, després la moral”.

Per tant, no ens ha de sorprendre que, en moments de catàstrofes natural o epidèmies, les biblioteques deixin de banda les seves funcions primordials i que passin a sumar-se als esforços prioritaris de repartir menjar o facilitar llar[i], ni tampoc que quan cal reduir mobilitat l’accés a les biblioteques es restringeixi. Si avui algunes activitats culturals tenen menys limitacions que les biblioteques és degut a que aquestes estan majoritàriament dins el sector públic i els seus treballadors no tenen menys ingressos per estar tancades, cosa que no passa amb els teatres, per exemple.

El curt termini no és el nostre terreny. Altra cosa -i continuem recolzant-nos en Maslow- és evidenciar les aportacions de les biblioteques a la societat, aportacions que només poden fer-se a partir de certs nivells de necessitats bàsiques i de seguretat cobertes. El que les biblioteques aporten a les societats que les financen se situa en l’àmbit del creixement personal i de la cohesió social.

A aquests efectes, la pandèmia no farà sinó accentuar dos greus problemes ja existents abans: la necessitat de les persones de conformar les nostres personalitats i formar els nostres coneixements i la de fer que el teixit social sigui dens i no creï bosses d’aïllament massa pronunciades. La doble funció de les biblioteques avui, la de dispensar informació i la de permetre socialització, són bàlsams -sinó solucions- als problemes generats per la rapidesa inusitada amb que evoluciona la societat.

2. A l’hora de donar resposta a la ciutadania, en quins aspectes l'administració i els professionals han estat encertats/oportuns? Què ha mancat?

Abans de contestar he de fer dues precisions. La primera és que parlem d’impacte de la crisi de la pandèmia sobre les biblioteques hem de distingir, a parer meu entre tres moments: l’inicial de crisi sobtada i tancament total, l’actual de situació (semi) controlada i semi tancament i el que tindrem d’aquí uns mesos (esperem que siguin pocs) de crisi somorta i de recuperació. La segona, que baso les meves opinions en el coneixement poc precís extret del que he vist a les biblioteques que visito i que són de tres municipis i dues universitats diferents.

Crec que podem deixar de banda les respostes -forçosament improvisades en tots els casos i arreu- del període març-maig. Situats en el moment actual de reobertura limitada, les preguntes a fer-se és si les biblioteques havien d’estar tan tancades com han acabat estant i si la seva reobertura havia de ser tan vacil·lant i variada com ha sigut

Crec que els professionals han mostrat les virtuts que ja se sabia que tenien: voluntat de servei, dedicació, voluntarisme, esperit de sacrifici ... Aquestes però no han pogut exercir-se perquè les biblioteques (aquí i arreu) han estat bàsicament tancades de març a estiu i tot just ara que recuperaven una normalitat basada en una obertura amb restriccions han hagut de tornar a tancar-se.

Jo crec que la reacció de les biblioteques ha estat insuficient. Ho ha estat probablement en bona part (encara que no només) per estar sotmeses a administracions superiors (siguin els municipis, siguin les universitats) que han determinat com elles havien i podien reaccionar i que han subordinat la prestació de serveis de les biblioteques a altres prioritats.

Dit això, crec que, a efectes de millores futures, hi ha tres crítiques a fer: la digitalització dels nostres serveis és insuficient, les prestacions del conjunt com a sistema és deficient i la proactivitat del col·lectiu és absent. No tinc prou espai per raonar tot això però intentaré esbossar-ne les justificacions.

Si les biblioteques són serveis sobre les col·leccions i els espais, sembla clar que, tecnològicament, podem prestar-ne molts a distància. No ha estat així per dos motius que només apunto. El primer és que els nostres usuaris continuen més del lligats als mitjans tradicionals -amb el llibre imprès al centre- del que hom podria preveure a partir de les possibilitats tecnològiques. El segon és que la majoria de serveis bibliotecaris van ser concebuts en un món pre informàtic i que encara no han fet la transició digital.

Vam canviar una llei de biblioteques per una del sistema bibliotecari que tenia “la voluntat de definir un sistema que interrelacionés la totalitat de la infraestructura bibliotecària per corregir els desequilibris territorials”[ii]. Quan més ens calia tenir un ‘sistema’ n’hem notat l’absència. Per una banda, alguns instruments més del Segle XX que no pas d’aquest (com un catàleg col·lectiu de les biblioteques públiques i un sistema de préstec entre totes les biblioteques) estan per fer. Per una altra, la coordinació és nominal, els desequilibris entre territoris notables i la situació de les biblioteques escolars ha millorat ben poc o gens en els darrers 30 anys. Tot el que ara ens manca ho tenia dissenyat el pla de la Mancomunitat del que hem celebrat pomposament el centenari fa no gaire.

En aquesta crisi els actors, els productors musicals i els operadors culturals han sortit al carrer per reclamar poder continuar les seves activitats sota criteris sanitaris raonables, ho han fet sense que s’hi sumessin les biblioteques. All començament de la crisi el President de la Generalitat i la Consellera de Cultura van reunir-se amb el sector cultural i amb les entitats patrimonials i no hi havia les biblioteques ni aquestes van reclamar ser-hi. Jo he trobat a faltar la veu dels bibliotecaris com a col·lectiu professional reivindicant el seu paper i el seu lloc en la desescalada.

Pel que fa al futur, contestaré la pregunta amb la resposta a la qüestió 4.

3. Durant el confinament, quina ha estat la resposta del vostre o dels vostres equipaments)? Quines iniciatives heu posat en marxa?

Les activitats que fem en el meu àmbit laboral són digitals i obertes i no han quedat restringides pel confinament. Malgrat tot, si que cal dir que vam tenir una iniciativa d’estendre alguns serveis que no ens en vam sortir de tirar endavant.

4. Quins canvis ens hem de plantejar les biblioteques, els arxius i centres de documentació per afrontar els nous escenaris amb garanties

Bé, en primer lloc caldria determinar quins són aquests nous escenaris. Al meu entendre l’eix de canvi que principalment afectarà (i ja està afectant) el futur de les biblioteques no és el que es derivi de la pandèmia de la Covid-19, sinó el que fa més temps que s’està produint en el món de la informació i que s’accelerarà més que no pas aturarà arrel de la pesta. Em refereixo als efectes dels canvis tecnològics sobre la informació i el comportament de les persones en relació amb la mateixa.

Jo entenc que, de manera immediata, els efectes d’aquesta crisi pandèmica afectaran de forma lleu a les biblioteques i altres centres d’informació. Aquests estan ben preparats per absorbir els efectes que probablement es manifestin de forma immediata en aquell moment que he descrit més amunt de recuperació i que no seran altres que més continguts digitals.

Però, ull!, aquest retorn fàcil a la normalitat serà enganyós. Sempre ha passat -i és lògic que sigui així- que la resposta de les biblioteques a les crisis ha posat més l’èmfasi en el retorn a la normalitat momentàniament perduda que no pas en el redisseny i readaptació de la provisió de serveis d’informació[iii] .

Altra cosa són els efectes de la crisi més soterrada referida anteriorment. Simplificant molt, podem dir que a finals del S. XIX es gesta un nou model de biblioteca que eclosiona el S. XX i que assoleix els seus objectius. És la biblioteca moderna, la que és per a tothom i no només per a les elits i que persegueix la democratització de la cultura. Com és sabut això ho fa principalment en base les col·leccions documentals posades a disposició de tothom.

La biblioteca moderna respon així a unes determinades necessitats socials que avui ja han quedat cobertes. No podem, doncs, continuar fonamentant les accions dels serveis d’informació en aquestes necessitats ja periclitades. Però les societats modernes (o aquesta única societat que la globalització ha creat) continua tenint necessitats relacionades amb la informació que les biblioteques poden cobrir.

Al meu entendre aquestes són dues: ajudar a les persones a adaptar-se als canvis en la comunicació derivats dels canvis tecnològics i cohesionar una societat feta d’identitats múltiples a vegades excloents. Els professionals de la informació (arxivers, bibliotecaris, documentalistes i potser museògrafs) hem d’aconseguir desenganxar la nostre imatge professional del document físic consultable a un lloc i saber mostrar a la societat que som una solució a algun dels problemes de llarg termini que té.

Hem d’aconseguir que les comunitats que ens financen (escoles, municipis, universitats, associacions...) vegin, en paraules de David Lankes[iv], el “potencial de les biblioteques per a la millora d’aquestes comunitats en concret i de la societat en general.

Escriuré una mica, tal com se’m demana, sobre mesures concretes, tot i que soc del parer que -tal com va dir Kurt Lewin- «no hi ha res més pràctic que una bona teoria.» Tres propostes.

La primera. L’organització de les grans biblioteques i xarxes de Catalunya és de fa 30 anys i en resposta a una necessitat tecnificació i d’automatització de les operacions i serveis bibliotecaris. Els models creats llavors són bàsicament encara vigents i responen a un model mental de documents impresos i biblioteques en procés de mecanització. Seria una gimnàstica útil posar-se a pensar com reorganitzaríem les biblioteques avui. Ja veuríem després què fem o que podem fer i què no, però pensar-ho. Pensem altrament en com ens relacionem ara qualsevol de nosaltres amb el món que ens volta i el que ens ofereixen les biblioteques per accedir digitalment a la informació

La segona es refereix a biblioteques universitàries i serà breu. Aquestes de fa temps crec que tenen dibuixades les dues línies de desenvolupament futur que comptaran: una és la transformació dels espais de les biblioteques per crear espais que facilitin una aprenentatge socialitzat, l’altra és bolcar-se a recolzar les activitats que els investigadors ara han de fer per publicar i ser visibles.

La darrera referida a biblioteques públiques: mirar-se l’informe de la British Library proposant cinc mesures per a la transformació digital de les biblioteques públiques al Regne Unit[v]. L’enumeració de les mesures serà suficient per fer-se idea del que proposen: compartir infraestructura, ídem per a una eina de descoberta de contingut, unificar el préstec digital, tenir una sola imatge de marca, crear un espai social virtual segur.

la reacció al confinament d’alguns sectors ha estat exemplar (i penso en alguns museus, sales d’exposicions i auditoris) perquè estan intentant crear uns lligams diferents i més segmentats amb els seu públic. Les biblioteques, malgrat tenir un públic molt captiu del que en tenim molta informació, en general continuem esperant passivament que l’usuari accedeixi als nostres serveis els quals tractem de forma massa forma genèrica. L’afeccionat a la ciència ficció busca ciència ficció i no li serveix el darrer premi St. Jordi o Planeta, l’avi o àvia que portaven els nets a buscar llibres a la biblioteca no poden triar contes infantils amb els catàlegs d’ara...

5. Pots definir en una frase el repte de futur que creus prioritari?

Continuar essent útils en un context en el que cada vegada més la informació, que ha estat el valor primordial d’arxius i biblioteques, passa de ser escassa i difícil de trobar a ser abundant i ubiqua i en el que cada vegada més el que s’associa a les biblioteques, que han estat els llibres i els edificis, es desmaterialitzen i adquireixen marginalitat. [És una frase, llarga, però una sola frase]

[i] Young, E. (2018), “The role of public libraries in disasters”, New Visions for Public Affairs, Vol. 10, pp. 31-38. https://cpb-us-w2.wpmucdn.com/sites.udel.edu/dist/4/10696/files/2018/12/The-Role-of-Public-Libraries-in-Disasters-qbo3tu.pdf

[ii] Renedo i Puig, Carme (2009). "L'articulació bibliotecària de Catalunya, un bon joc a les mans". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 23 (desembre). <http://bid.ub.edu/23/renedo1.htm>. DOI: https://dx.doi.org/10.1344/105.000001495 [Consulta: 08-11-2020]

[iii] Lisl Zach, Michelynn McKnight (2013). “Special Services in Special Times: Responding to Changed Information Needs During and After Community-Based Disasters”. Public Libraries Online, May 9, 2013 <http://publiclibrariesonline.org/2013/05/special-services-in-special-times-responding-to-changed-information-needs-during-and-after-community-based-disasters/> [Consulta: 08-11-2020]

[iv] David R. Lankes (2016). “Expect more: demanding better libraries for today’s complex world” https://secureservercdn.net/50.62.174.113/61c.5b7.myftpupload.com/rdlankes/Publications/Books/ExpectMore/ExpectMore2.pdf, avui disponible en traducción castellana gràcies al Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) <http://cobdcv.es/wp-content/files_mf/1602059998Castellano1.0.pdf>

[v] “Digital transformation for UK public libraries: A report by the British Library for Arts Council England and Carnegie UK Trust”. (Arts Council England : Carnegie UK Trust, 2019) https://www.carnegieuktrust.org.uk/publications/digital-transformation-for-uk-public-libraries-five-approaches-to-a-single-digital-presence/ [Consulta: 18-11-2020]

Una clasificación de las revistas por su tipo y grado de innovación

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Sun, 15 Mar 2020 12:29:00 +0000

A pesar de tener más de 20 años de existencia, la mayoría de las revistas digitales básicamente reproducen las características desarrolladas en un entorno donde la comunicación científica se realizaba de forma impresa y a través del correo postal.

Algunas revistas digitales salen de la norma y aplican algún tipo de innovación. Eti Herman, John Akeroyd, Gaelle Bequet, David Nicholas y Anthony Watkinson publican en Learned Publishing un interesante, informativo y útil artículo reciente clasifica las revistas científicas en función del tipo (y grado) de innovación. El artículo es a su vez una descripción del panorama evolutivo y cambiante de la comunicación científica

Las tres categorías propuestas lo son en función del potencial disruptivo de cada una de ellas

La primera categoría estaría formada por modelos que mejoral el actual. Los autores incluyen aquí revistas ‘enriquecidas’, es decir, revistas que además de la parte tradicional textual añaden aportaciones en formatos no textuales, datos, comentarios de los revisores o diferentes niveles de granularidad o de nivel del texto.

La segunda contendría revistas que más que mejorar innovan las revistas tradicionales modificando algún parámetro en el que estas se basan. Los autores incluyen aquí los ‘mega journals’, las revistas ‘cascada’ (los artículos rechazados por una revista ‘top’ pasan automáticamente a otra revista), las revistas facticias* (formadas por artículos ya existentes seleccionados por el comité editorial) y las revistas con micro artículos.

La tercera categoría estaría formada por posibles alternativas a las revistas tradicionales. Se describen aquí lo que potencialmente serian sistemas alternativos a las revistas para la comunicación científica. Las subcategorías aquí son: repositorios, redes sociales y una comunicación de resultados hecha solo a través de artículos y prescindiendo de las revistas.

Lo dicho, artículo interesante, informativo y útil que puede llenar de contenido algunas de estas muchas horas de confinamiento doméstico.

*Overlay journals, creo que bien puede traducirse por revistas facticias

Autonomía, representatividad, visión exterior: el nuevo estatuto de la Biblioteca Nacional

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Sun, 18 Dec 2016 23:47:00 +0000

Fue fácil ser biblioteca nacional, en el siglo XX, una vez se introdujo el mecanismo del depósito legal. La producción impresa que las bibliotecas nacionales debían recoger les llegaba de forma automática. No lo es tanto a inicios de S XXI, cuando su misión no puede cumplirse sin hacer lo mismo con la producción digital. La transición de lo impreso a lo digital no es una simple adaptación de lo mismo a un nuevo formato, requiere cambios organizacionales que no siempre se quieren o pueden hacer.

La ley 1/2015 reguladora de la Biblioteca Nacional de España, de forma coherente con la nueva ley del depósito legal, determina que la BN debe “Actuar como centro depositario y de conservación de la producción cultural española en cualquier soporte, incluidos los documentos electrónicos y sitios web” (art 3, 1.a). Pero la Ley no cambió su carácter de organismo autónomo.

La mayoría de las funciones que pertenecen a la administración la ejercen entidades que actúan de forma jerárquica, pero, en algunos casos, se considera que la mejor manera que tiene la administración para conseguir sus fines es conceder autonomía a determinadas entidades. Es el caso de las universidades, por ejemplo. El Museo del Prado adquirió esta categoría recientemente y ahora la recibe la Biblioteca Nacional con su nuevo estatuto.

Con éste, la Biblioteca Nacional de España pasa a tener “personalidad jurídica pública diferenciada, patrimonio y tesorería propios, así como autonomía de gestión”. Esta autonomía debería permitir adaptarse mejor y de forma más ágil a los cambios derivados de esta nueva forma de diseminar la información que es Internet. Estos cambios no son solo tecnológicos, sino que también son sobre cómo hacer las cosas. Tal como explica la nota de prensa de la BN, la autonomía permitirá a la biblioteca captar recursos a través del mecenazgo pero también participar en sociedades, fundaciones, etc. para la realización de sus fines.

Si la sociedad industrial encontró en la organización vertical la forma de realizarse, la sociedad informacional requiere una organización en red. Las funciones que antaño podía realizar una biblioteca nacional sola, hoy solo podrán cumplirse de forma federada y cooperativa, y es bueno que la BN se dote de la autonomía que se lo permita.

El nuevo estatuto determina que la Biblioteca tengo como organismo gestor un Patronato. Este está formado por 30 vocales, 11 de los cuales son miembros natos. El resto (19), serán nombrados “entre personas de reconocido prestigio o competencia en el ámbito de la cultura, la investigación científica y la economía o que se hayan distinguido por su colaboración o apoyo a la Biblioteca Nacional de España”. Esta mayoría de representantes no natos muestra una gran confianza en la sociedad civil. Ahora, el reto está en configurar un Patronato efectivamente representativo de los diferentes actores que alimentan y se alimentan de la cultura y la memoria escritas.

El nuevo estatuto contempla también la creación de un comité científico (art. 11) que “asesorará a la Biblioteca Nacional de España en la participación de [sic] programas y proyectos de investigación, tanto nacionales e internacionales, en relación con los fines y objetivos de la Institución”. Una finalidad ambigua que puede ser aprovechada, si se utiliza con inteligencia, para aportar visión externa a una institución que, por naturaleza y tradición, ha estado dominada por dinámicas internas. El mundo digital está aún en creación; esto no permite que ninguna organización tenga todos los especialistas y puntos de vista que la complejidad de lo digital requiere.

Finalmente, el estatuto (art. 13) determina que de la dirección de la Biblioteca dependan una Gerencia y una Dirección Técnica, pero también dos nuevas unidades orgánicas: la División de Procesos y Servicios Digitales y la División Cultural. Se intuye de esta estructura que la BNE quiere tener tres patas de actividades: la que podríamos llamar clásica y centrada en lo impreso, otra pensada para las nuevas necesidades emanadas de lo digital, y una tercera para potenciar las actividades culturales y la conexión de la biblioteca con la sociedad la cultura de la cual recoge y preserva.

El nuevo estatuto confiere a la BNE el beneficio de la autonomía y le permite dotarse de un patronato representativo y de un comité científico que les proporcione visión exterior. De momento, estos son los ingredientes esenciales para una buena receta.

Libros, ¿impresos o digitales?

noreply@blogger.com (Lluís Anglada) — Sun, 04 Dec 2016 21:51:00 +0000

El Pew research Center acaba de publicar el informe Book Reading 2016 sobre los hábitos de lectura de libros (impresos o digitales de los ciudadanos de los Estados Unidos de Norte América. El breve informe muestra una ligera recuperación de los datos de lectura: un 73% se declara lector/a de libros en cualquier formato con respecto al 72% que lo hacía en 2015 (pero los lectores declarados eran el 76% el 2014, y el 79% el 2011).

El informe indica que los norteamericanos “leen más libros e- en tabletas o en teléfonos móviles que en lectores de libros e- y que la lectura de libros impresos es mucho más popular que hacerlo en forma digital”.

Yo soy lector apasionado y creo que me inclinaría por leer en cualquier formato que aumentara mi capacidad o experiencia lectora. Leo de forma preferente en digital libros y documentos en PDF. Uso un lector de PDFs fantástico que me deja subrayar el libro de diferentes maneras y puedo anotarlo manuscritamente. Además, controlo los ficheros de los libros o documentos leídos, puedo almacenarlos, encontrarlos y prestarlos.

No me pasa lo mismo con los e-libros. A pesar de la ventaja de la transportabilidad, para las novelas, los grandes inconvenientes que encuentro al libro e- son dos: quedan encadenados a un soporte y no puedes almacenarlos juntos en tu biblioteca (digital) y no todos los libros que me apetece leer se encuentran en el mercado en forma digital. Para las obras de no ficción, dónde acostumbro a tomar notas o a marcar fragmentos, las prestaciones del libro e- son muy mejorables. Ni el subrayado ni la anotación tienen calidad pero, sobro todo, no poderlos prestar ni poderlos almacenar libremente hacen que el e- libro (al menos para mí) no sea una alternativa. Al menos no para hoy.