Llibreria La Gralla

La Brigada lluminosa; antibel·licisme, distopia i teletransportació

2020-02-25T16:45:00.003+01:00

"La brigada lluminosa" és una novel·la que a parer meu consta de tres components principals. El primer d'ells és la teletransportació que la situa com una novel·la de ciència ficció de primer ordre. La teletransportació és l'eix bàsic sobre el que s'assenta l'acció. Emperò estem davant una teletransportació mecànica, física, molt allunyada de la teletransportació que observem a Star Trek que és asseptica, i quasi sempre segura.

El segon component és el context sociopolític. Ens descriu un món devastat pel canvi climàtic i la guerra que està dominat per grans corporacions que han arribat a assolir un domini continental. Sols hi ha possibilitats d'aconseguir una vida digna si s'assoleix la ciutadania corporativa. Cosa que condemna a la més absoluta miseria a tothom qui no la té. I empeny a molts a lluitar per tal d'assolir-la. Qualsevol d'aquests dos elements ja hauríen estat suficients per tenir davant una novel·la magnífica, però el que la fa extraordinària és el tercer component, un ferotge antibel·licisme. És aquest antibel·licisme el que encaixa i solda els elements que us he dit més amunt per crear una grandíssima novel·la de ciència ficció. És aterridorament distòpica i alhora transmet el missatge que la guerra és un malbaratament de vides, de gent jove i d'il·lusions.

En conclusió sols em queda per dir que "la Brigada de lluminosa" és una novel·la extraordinària que conjuga magistralment elements de ciència ficció i distòpics amb una duríssima crítica a la guerra equiparable a alguns clàssics del gènere com per exemple "Res de nou a l'oest" d'Eric Maria Remarque. I si això no fos suficient cal destacar que és absolutament addictiva i traduïda al català magnificament. Una autèntica bomba de Mai Més.

Jordi Riu

75È Aniversari Auschwitz

2020-01-28T18:51:00.001+01:00

El 27 de gener de 1945, l’exèrcit Roig alliberava els 7.500 presoners que hi havia a Auschwitz-Birkenau, el camp de concentració més gran de l’Alemanya nazi. Aquest dilluns fa justament 75 anys d’aquest dia que posà fi al pitjor horror humanitari de l’últim segle.

Viure amb tant sols un parracs que no aïllaven del fred hivernal, les malalties, la manca d’higiène, els treballs forçats i les continues vexacions dels nazis eren el dia a dia que ha estat plasmat per diferents supervivents en novel·les i memòries:

Fitxa del llibre

A “999. Les primeres dones d’Auschwitz” hi trobareu la historia de les primeres dones que van entrar a aquest camp d’extermini condemnades. Totes elles van sortir en un tren d’Eslovàquia amb la promesa de feines que no podíen rebutjar. És la darrera novetat sobre el tema i constitueix un relat de sororitat i resistència.

Fitxa del llibre

Un dels clàssics sobre el tema i que atany als catalans, és “Els catalans als camps nazis” que Montserrat Roig va publicar per primera vegada al 1977, just un mes després de la mort de Franco i amb gran repercussió mediática, i que ha estat reeditat darrerament. Hi trobareu el testimoni d’una cinquantena de supervivents de diferents camps de concentració i una visió plena de sentiments.

Fitxa del llibre

La novel·la recentment publicada per Club Editor, “El monstre de la memòria”, ens interpel·la per preguntar-nos amb qui s’identifica la gent que visita els camps. Sembla que els camps s’hagin convertit en una atracció turística quan el protagonista de la novel·la aconsegueix feina als principals camps polonesos i decidirá agafar el rol de guardià del record.

Fitxa del llibre

Una altra novel·la també publicada recentment per Asteroide en castellà i Club editor en català és “Cap de nosaltres tornarà” de Charlotte Delbo, que va ser enviada a Auschwitz-Birkenau el 1943 per formar part de la Resitència francesa. Aquest volum inclou els dos primers llibres de la trilogia “Auschwitch i després” on hi relata les seves vivències.

Fitxa del llibre

Finalment, us parlarem de l’únic llibre escrit directament a Auschwitz. Va ser el llibre d’un metge neerlandés que un cop alliberat el camp es va unir a l’exèrcit roig. Eddy de Wind, posteriorment, es va dedicar a curar el que ell anomenà el síndrome del supervivent. El llibre “Auschwitz última parada” es va publicar per primer cop al 1946 i ara ho podeu tornar a fer.

Tots aquests llibres ens hauríen de servir per reflexionar sobre la memòria històrica. Sobre el fet de que visitar un camp de concentració és un acte de memoria, de solidaritat i d’empatia cap a les víctimes del gran horror nazi i fer-nos despertar i no permetre que tot aquest horror es torni a produir.

La Gralla Solidària

2019-10-17T19:13:00.001+02:00

El passat mes d'abril, La Gralla va rebre una visita amb una proposta inesperada i irrenunciable.

L'A.E. Ramassar, club de futbol amateur de Les Franqueses del Vallès, ambaixadors de les ODS de Nacions Unides i que defensa valors com la solidaritat, la cultura i l'esport, organitza cada any (i amb aquest ja en són 6) viatges solidaris a l'Àfrica. Ens van demanar col·laboració per organitzar un taller de dibuix a la seu de l'ONG Hommes de Demain a Costa d'Ivory i, com no podia ser d'una altra manera, la resposta va ser SI!.

El viatge va començar l'11 d'abril i tenia com a objectius conèixer la zona d'Abidjan, la ciutat més gran del país. Allà, com els altres anys a Etiopia, Uganda o Camerun, l'AE Ramassar va organitzar un partit de futbol contra l'equip local i van aprofitar per visitar l'ONG Hommes de Demain i fer-lis entrega d'un xec per valor de 18.000 euros pel seu projecte "Per un somriure" que ajuda a nens i nenes amb diferents graus de discapacitat, tant física com psíquica. Aquest fet els hi suposa un grau de discriminació molt gran, ja que les seves pròpies famílies els deixen de banda. En molts casos se'n desentenen perquè posen més atenció als altres fills que els hi poden ser més útils per generar ingressos i, en altres, perquè també es considera que poden donar mala sort.

El projecte “Per un somriure” anava destinat a la compra de material ortopèdic (pròtesis, cadires de rodes i aparells de mobilitat funcional) per millorar la mobilitat i l’accés a l’educació de 50 nens i nenes amb diferents graus de discapacitats.

La petita aportació de La Gralla va ser la donació del material per

realitzar el taller de pintura, on els nens van poder gaudir d'allò més fent tot tipus de dibuixos per decorar amb murals totes les parets del recinte de l'escola.

D'aquesta manera, el Ramassà continua deixant petjada en el continent

Africà portant alegria i moments màgics allà on més ho necesiten. Des de

La Gralla, només ens quedar felicitar-los per la gran tasca que fan i

agraïr-los que hagin comptat amb nosaltres per fer realitat aquest

projecte.

Fins l'any vinent!

FESTA LLIBRETERA NORMA EDITORIAL 2019

2019-10-04T17:57:00.002+02:00

FESTA LLIBRETERA NORMA EDITORIAL 2019

01/10/2019 – Restaurant l'Actiu (Barcelona)

Ahir a la nit, els companys de Norma Editorial ens van convidar a assistir a la seva festa de presentació de les novetats de tardor; un aperitiu de les seves apostes més fortes de cara a l'any 2020. Així que dit i fet, un petit escamot gralleru es va presentar puntualment a les 20.30 al restaurant l'Actiu de Barcelona.

En un ambient molt distès i ben acompanyats per tota la gent del gremi que es va personar, els responsables de cadascuna de les branques editorials van anar desfilant per fer les seves presentacions.

Nosaltres us fem un petit tastet de què us espera:

INFANTIL / JUVENIL

Van definint la seva línia i se centraran molt en coneixements, còmic francès no editat a casa nostra i al novembre la seva gran aposta, un Art Book amb il·lustracions d'Esther Gili, una de les il·lustradores de més renom de l'actualitat.

MANGA

Com a plats forts per aquest mes d'octubre tindreu dues novetats potents per descobrir el país del manga: Japon con Jamon, de la parella de youtubers de moda Nekojita, i Corea del Norte, on l'escriptor i traductor de manga Marc Bernabé ens explica el seu viatge a aquest país envoltat de misteri i secretisme.

De cara a novembre dues reedicions de pes Akira. Edición Original l'edició definitiva del manga de culte de Katsuhiro Otomo i un volum amb més de 2000 pàgines del clàssic del manga Death Note, presentat en un volum integral al més pur estil bíblic.

Els més fanàtics no voldran deixa passar l'oportunitat de fer-se amb The Legend of Zelda. Breath of the Wild continuarà en la línia dels anteriors Art Book de
la saga. En aquest volum, tot l'art del darrer videojoc en una edició espectacular.

Els més joves podran descobrir clàssics de la literatura universal, com El libro de la selva de Kipling o Grandes Esperanzas de Dickens, en la seva versió manga.

CÒMIC

Moltes i bones novetats. Tantes que es fa difícil quedar-se amb les que us direm a continuació.

La gran aposta per la tardor serà El buscón en las Indias, on l'artista de Blacksad desplega tot el seu talent al servei del magnífic guió d'Alain Ayroles. La data prevista de sortida serà el 22 de novembre.

També ens arribarà a finals d'octubre la nova aventura de Corto Maltés: El dia de Tarowean, així com el retorn de Blake y Mortimer a El último Faraón.

Seguint la seva línia de còmic biogràfic, el següent en passar serà Miles Davis, a Miles Davis en Paris, centrat a la seva estada d'una setmana a París on, a part de descobrir un món que admirava, va conèixer la cantant Juliette Greco, fet que va marcar la resta de la seva vida.

Per finalitzar, també ens van presentar l'esperadíssim integral de La Mazmorra, que es publicarà semestralment (seran 6 volums) i la data de sortida del primer serà el 31 d'octubre.

PEL·LÍCULES I SÈRIES

Grans novetats...per rascar-se les butxaques.

Per celebrar el 80è aniversari de Batman, un llibre completíssim amb més de 300 pàgines d'imatges inèdites i comentaris dels autors.

I si encara no heu superat la depressió post Joc de Trons, el 22 de novembre sortirà Juego de Tronos. La guía de Poniente y más allá, que amb seguretat es convertirà en la guia definitiva de qualsevol addicte.

I per finalitzar una meravella visual: un espectacular Pop-Up de Star Wars, Star Wars: el pop-up definitivo de la Galaxia, una autèntica obra mestra tridimensional pel mateix autor dels pop-ups de Harry Potter.

I fins aquí hem arribat. Aprofitem per donar les gràcies a tot el

personal de Norma que ens van fer passar una molt bona estona, tot esperant tornar-los a veure ben aviat.

TOCATS PEL BOSS

2019-09-27T19:22:00.001+02:00

La música ha estat i és un instrument de comunicació massiva. Un potent altaveu per a promulgar pensaments, idees, sentiments...molts dels quals deixen petjada en els centenars, milers o fins i tot milions (depenent de l'orador/a) de fans que els segueixen i gairebé veneren com si fossin herois o déus.
A mitjans dels 80, un jove Bruce Springsteen -instal·lat ja en aquest particular Olimp musical- afirmava que en els únics herois en que creia, era en aquells capaços de moure els engranatges d'una societat perquè avancés i prosperés. Herois com els seus pares, els seus oncles o com moltes famílies dels barris obrers de New Jersey, que van fer tants i tants sacrificis per a tirar endavant a les seves famílies en una època especialment difícil. Springsteen explicava que, en acabar cada gira, es tancava en el seu estudi d'enregistrament per a compondre cançons que difonguessin el seu missatge. Tant als joves de 16 anys, els nous herois que començaven a obrir-se camí; com als ancians, ja en el final de les seves vides. A tots els animava a seguir els seus propis somnis. La història explicarà que els ànims
de lluita i reivindicació van arribar a milions de persones que van créixer creient en la seva música. Persones com Sarfraz Manzoor, un hindú nascut a Gran Bretanya aspirant a periodista, a qui enmig d'una crisi d'identitat i d'un bloqueig creatiu li arriba una cassette de Bruce Springsteen: el mític Born in the USA.

Aquest és el punt de partida de la nova pel·lícula de la directora Gurinder Chandra (Vull ser com Beckham) Blinded by the Light, basada en l'autobiografia de Sarfraz, Grettings for Bury Park.
Javed (alter ego de Sarfraz) és un jove hindú britànic de 16 anys, fill d'immigrants pakistanesos, a qui el racisme i la intolerància dels grups ultres de la seva ciutat (Lutton) i el conservadorisme del seu pare semblen abocar a un futur gris i poc esperançador. La seva vida és així fins que escolta per primera vegada Dancing in the Dark; aleshores tot fa un gir tan inesperat com necessari. Javed es veu reflectit en les cançons de Bruce que li serveixen d'inspiració per a obrir-se camí en el seu somni de ser escriptor.
La història parla sobretot del poder evocador de la música i de com pot influir en les nostres vides. De l'efecte poderós d'una cançó en moments clau de la nostra existència.En aquest punt, la pel·lícula segueix el corrent dels biópics però amb la diferència que el protagonista no és el músic sinó la seva música. Especialment les lletres. Les cançons del Boss sonen durant les dues hores de metratge i apareixen per a reforçar les esperances del jove protagonista.

En resum, pel·lícula for fans only perquè la història en si, està plena de clixés on s'enalteixen els valors de la família, l'amistat, l'amor i on l'important és voler aconseguir els somnis, sense importar els obstacles. Totalment previsible i amb tocs Bollywoodienses on el millor és la sensació agradable que et queda al final, al saber que no ets l'únic que no s'enrojola quan diu allò de Llarga vida al Boss.

Cecili

Un petit pas per l'home....i ja en van 50 anys

2019-07-20T10:20:00.003+02:00

Avui fa 50 anys que tres astronautes van arribar a la LLuna. En aquell moment semblava que en pocs anys començaria la colonització de Mart, i just després l’exploració del sistema solar. La realitat ha esta més prosaica i decebedora. Sense la competencia entre URSS i els Estats Units la “conquesta de l’espai” ha anat a pas de tortuga. El projecte dels transbordadors espacials nord-americans va resultar inviable. I la caiguda de la Unió Soviètica va congelar també el seu impuls a l’espai. L’exploració extra- terrestere s’ha mogut des de llavors en tres direccions. Sondes , vehicles a la superficie marciana, i l’Estació Espacial Internacional. Tota aquesta recerca ha estat fonamental per saber més sobre futurs destins (sobretot a Mart), i les llargues estades dels astronautes a l’Estació Espacial Internacional ens han proporcionat molta información sobre com ens afecta la ingravidesa i la radiació. Però per importants que hagin estat cap d’ells ha tingut el mateix impacte en nosaltres com aquell viatge a la LLuna , ni cap d’ells ha despertat tampoc la nostra imaginació de la mateixa manera. Veurem si la nova estació espacial projectada al voltant de la lluna o l’inici de la col.lonització de Mart desperten les mateixes il.lusions de fa cinquanta anys.

Jordi Riu

S'amplia l'univers trekkie - Star Trek Discovery

2019-07-04T10:44:00.001+02:00

Reconec que sóc un “Trekkie” des de finals dels anys 80 quan Tv3 va emetre la série original. I després que vaig seguir les aventures del capitàPicard a la “Nova Generació”. Així que fa unes setmanes vaig començar a veure la nova sèrie de l'univers “Star Trek” “Star trek Discovery”

La primera temporada es basa en un episodi de la sèrie clàssica on hi apareix l'Imperi Terrà. Mentre que la segona enllaça el “Discovery” amb l'”Enterprise”. Els arguments són reconeixibles. Aixícom el tractament de temes científics i l'ambientació però les semblances acaben aquí. L'acciósupera la reflexió en tot moment. Els problemes i les discussions sobre com abordar-los és sovint una part substancial de molts arguments tant de la sèrie clàssica com sobretot de la Nova Generació. A Star trek Discovery la discussiódesapareix. L'acció muntada i desenvolupada a un ritme similar al de les darreres pel.licues de la saga la devora. Aquesta acceleració fa també menys versemblant el desplegament de base científica que es pugui fer. D'altra banda els actors que no tenen el mateix carisma que Leonard Nimoy o Patrick Steward són exposats a unes situacions on tant les seves febleses com l'ambigüitat moral hi afloren. Aquest darrer punt , l'ambigüitat moral, crea per si sol un Star Trek més fosc i alhora uns personatges més realistes. Però li pren una part del seu encant. Per a mi trobar una sèrie de ciència ficció optimista, civilitzada, que pregona la necessitat de practicar una visiótolerant, on l'exploració i la recerca científica són motors de l'accióli atorgava una gran força. I la diferenciava d'altres universos distòpics. Potser aquest enfosquiment era inevitable , vist l'època en que vivim, peròtinc el convenciment que es menja una part de l'esperit d'Star Trek.

Els Klingons, i més concretament la guerra contra l'imperi Klingon omple la primera temporada. La recreacióde l'imperi i la seva estructura és acurada, interessant i desaprofitada. Ja que malgrat tot l'esforç que dediquen a recrear l'Imperi Klingon no li donen tot el joc que li podien donar. En aquest aspecte podria ser que els canvis en els equips de guionistes i produccióhagin tingut el seu paper.

L'enllaçamb l'univers de l'Enterprise de la segona temporada busca clarament una reconciliació amb els “Trekies” La presència del capitàPike i d'un Spock jove creen un vincle notable entre amdues sèries. Aquest enllaçen la primera temporada sols el trobàvem en Sarek.

En resum diréque Star Trek Discovery recull una part de l'esperit de les sèries precedents peròamb molts més efectes visuals més acciói un ritme molt més accelerat que les anteriors. També hi trobem un univers més fosc, menys optimista. Trobo a faltar també més racionalitat i reflexió que equilibri millor els desafiaments i les solucions trobades. Malgrat tot Star Trek Discovery actualitza i eixampla l'univers trekkie. Encara que l'enfosqueixi.

Jordi Riu

Un ascensor al espacio

2019-05-28T11:51:00.003+02:00

Un ascensor al espacio és un llibre de divulgació científica gairebé per a tots els públics. Està organitzat en tres grans arees: l'espai, la matèria i nosaltres mateixos. Aquestes arees defineixen el camp d'acció de les tecnologies analitzades. Dins de cada àrea hi trobem vàrios capítols en que s'explica i analitza una tecnologia concreta. Així veiem com es parla des d'enviar gent i materials a l'espai fins a interfaços cervell ordinador, passant per nanorobots o macro robots que construeixen cases (cal dir que un d'ells és una creació de l'Institut d'Arquitectura avançada de Catalunya).

La gràcia del llibre, des del meu punt de vista és que a través del seu mètode d'exposició s'assoleix un doble objectiu; en primer lloc conèixer força a fons una tecnologia d'un àmbit concret així com els seus pros i contres, i en segón lloc s'hi esperona la imaginació i la curiositat ja que cadascún dels seus capítols actua com un exemple de molts més temes i àmbits que no surten al llibre. I tot aixó enbolcallat amb un humor irreverent que fulmina qualsevol temptació de solemnitat i converteix el llibre en un vehicle amè i divertit per aprofundir en el que explica i deixar volar la imaginació en el que s'insinua.

Jordi Riu

Fitxa del llibre

Star Wars Day!

2019-04-29T17:27:00.001+02:00

Fa molt, molt temps, en aquesta mateixa galàxia, el diari britànic London Evening News publicava, un 4 de maig de 1979, el següent titular:

«May the 4th Be With You, Maggie. Congratulations»

Margaret Tatcher acabava de guanyar les eleccions i es convertia en Primera Ministra Britànica.

La similitud del missatge “May the fourth be with you” (Que el 4 de maig estigui amb tu) amb el lema de la saga galàctica “May the force be with you” (Que la força t’acompanyi) va fer que els fans adoptessin aquest dia com a “Star Wars Day”.

A mida que passaven els anys i sobretot després de l’aparició d’internet, el fenòmen s’ha extès amb cel·lebracions arreu del món (desfilades, maratons de cinema, etc) on els fans desfermen la seva passió.

Si sou dels que no podeu viure sense el poder de la força i voleu unir-vos a la cel·lebració, ho podeu fer pujant les vostres fotos a les xarxes amb el hastag

#StarWarsDay

I si, a més a més, ho voleu fer amb una festa, us donem unes idees i consells;

- Podeu fer una reunió d’amics i fer una festa temàtica de disfresses.

- Organitzeu a casa vostra una marató de pel·lícules. L’ordre en que les mireu ja és cosa vostra.

- Sou gamers? Doncs conecteu-vos a qualsevol joc de Star Wars i feu unes bones partides amb la resta del món.

- Feu campanyes de captació de nous seguidors. Expliqueu les bondats de la filosofia de Star Wars a amics i/o familiars.

- Tens jocs als que ja no jugues? Fes una donació i converteix aquell dia en memorable per als nens necessitats.

En fi, com diria el mestre Yoda, “Viviu el moment, no penseu i sentiu la força”

QUE TINGUEU UN BON STAR WARS DAY!

1 de maig...per què?

2019-04-29T17:08:00.000+02:00

DIA INTERNACIONAL DELS TREBALLADORS

El dia 1 de maig és sempre un dia festiu per a tots i totes aquelles que cada dia ens llevem per, com diuen alguns, aixecar el país. És un dia de concentracions i manifestacions a favor d’una millora de les condicions laborals. Però com és que el món sencer es va posar d’acord per celebrar-ho el mateix dia? Doncs la decisió va ser presa a la Internacional de París de 1889 per retre homenatge als màrtirs anarquistes de Chicago executats després d’unes manifestacions a Haymarket a favor de la jornada de 8 hores, que van acabar amb l’explosió d’una bomba i les càrregues indiscriminades de la policia. És molt recomanable llegir la biografia de l’anarquista i feminista Emma Goldman on relata aquests fets i explica que van ser el motor de la seva vida.

El moviment obrer del segle XIX però, dista molt d’allò que mou la lluita actualment. La de fa dos segles anava clarament lligada a la internacional i al binomi anarquisme i marxisme. Tot i així, el Capital de Marx segueix sent un referent i en podeu trobar una reedició de tot el text complet gràcies a Tigre de Paper, que va fer un Verkami per poder apropar-nos-el de nou. El segle XX ha estat de nou molt convuls: cal recordar per exemple, la vaga de la Canadenca o els moviments del maig del 68. Però són més significatives les grans revolucions com la cubana o la xinesa i sobretot, la russa. Fa un parell d’anys es va celebrar el centenari d’aquesta i en van sortir llibres per omplir una biblioteca sencera, però ens agrada llegir documentació de l’època així que us proposem la lectura de “Cómo hicimos la revolución de octubre” de Leon Trotsky. I el segle XXI? Sembla que han quedat enrere aquelles grans vagues i manifestacions del segle passat però tot just estem encetant el nou segle. Justament, un dels grans erudits en la temàtica és Slavoj Zizek que en el seu llibre “La nueva lucha de clases” reclama la recuperació de la lluita de classes incloen-t´hi la lluita pels drets dels refugiats i migrants, i contra la islamofòbia i el racisme creixents.

Ara ja no podeu dir que no sabeu com va començar aquesta festivitat.

De viatge pel món friqui

2019-03-20T17:48:00.000+01:00

Entrada a les Galeries Maldà pel Carrer Portaferrissa

Poster de la pel·licula FREAKS

A la fi del segle XIX, a les persones que presentaven alguna malformació o simplement eren estranyes o extravagants se'n deia "Freaks", terme anglosaxó que fa referència justament a les coses estranyes o extravagants. No era estrany veure "freaks" en els circs o fires de l'època; dones barbudes, homes-elefant, nans....escenari que va quedar perfectament plasmat en la pel·lícula "La parada dels monstres" ("Freaks" en anglès) dirigida per Tom Browning en 1932 i que definitivament va donar popularitat al terme.

El significat, al llarg dels anys, s'ha anat adaptant als canvis socials incorporant accepcions, sobretot a la fi dels seixanta amb l'estrena de "The fabulous furry Freak Brothers", un còmic underground protagonitzat per 3 hippies a la recerca de festa i drogues que

satiritzaven les polítiques americanes de dretes i a les persones

conservadores.

Com no, va arribar a casa nostra i es va adaptar com friqui, termeque actualment s'utilitza per a catalogar a persones extravagants i/o amb obsessions extremes de temes concrets dels quals es converteixen en autèntics especialistes... encara que també entren en aquest grup personatges televisius com Carmen de Mairena, Paco Porras o Josmar entre molts altres. Però nosaltres ens centrarem en el primer grup.

Cartell publicitari del Dia de l'orgull friki

Els friquis, els autèntics, són els que s'interessen per coses quenormalment són considerades impròpies per a l'edat que es té, i normalment no solen estar acceptats ni ben vists per la societat. El cas és que el fenòmen ha crescut tant que fins i tot es va establir el 25 de maig com el "Dia de l'orgull friqui" (25/05/1977 estrena mundial de Star Wars") per a reivindicar que no són un grup minoritari i el seu dret al fet que les activitats que practiquen (llegir còmics, jugar a jocs de rol) siguin acceptades per la societat i no menyspreades, pràctica que s'ha estès per diversos països del món, inclòs el nostre des de l'any 2005 i per descomptat a la nostra llibreria, instaurat per un petit grup d'irreductibles i amb secció pròpia des de fa un temps (encara en fase de creixement).

Amb l'ànim d'instruir-nos en les arts del friquisme, una avançada del Escamot Gralleru va viatjar fins a Barcelona per a fer un volt per les Galeries Maldà, les que van ser considerades com la milla d'or del comerç barceloní allà pels anys 50 i fins fa poc, un laberint de comerços buits.

Carreró Malda, la primera botiga temàtica
de Harry Potter

L'empresa Reino de juguetes venia merchandising per internet, però la xarxa se'ls va quedar petita i van decidir buscar un lloc físic on poder exposar els seus productes, un petit local al centre de Barcelona i el va trobar a les Galeries Maldà convertint-lo en la primera botiga temàtica de Harry Potter d'Espanya. El 5 d'octubre de l'any passat obria al públic el Carreró Maldà i al gener, les cues de clients arribaven fins al carrer. Les galeries semblaven tenir un noufutur i la confirmació va arribar al març d'aquest mateix any amb l'obertura de la Thrones Store (especialitzada en Joc de Trons), una segona de Harry Potter (més especialitzada que l'anterior) la Kamehame Shop (Bola de Drac), un superfriqui market (on es poden trobar productes alimentaris com el Foc Valyrio, el vi de llàgrimes d'Unicorn o cereals Super Mario Bros, entre altres) i una botiga temàtica dels famosos Funko.

El Hangar Galáctico, la
darrera botiga en obrir.

L'acceptació ha estat tan gran que altres llicències o gent emprenedora ja s'han animat a obrir les seves botigues, la més recent El Hangar Galáctico, amb productes de Star Wars, i que vaticinen que abans d'acabar l'any, seran un centre de referència del món friqui.

Si us considereu friquis autèntics, no podeu deixar de visitar-les si teniu oportunitat i si no, us recordem que a la nostra "freak-section"trobareu tota mena de merchan de Joc de Trons, Star Wars, Marvel, DC còmics, Bola de Drac i més.

Us convidem a venir i us animem a que ens doneu també la vostra opinió d'experts...us animeu?

Els avantpassats dels llibres

2019-03-13T18:24:00.000+01:00

L'ésser humà, des dels seus inicis fins avui sempre ha tingut la necessitat de comunicar-se, d'expressar-se. De fet, es pot afirmar que aquesta necessitat ha estat un pilar bàsic en la supervivència de l'espècie: el fet de poder comunicar-se i transmetre i el fet de saber escoltar i processar la informació per a conèixer el món que ens envolta i així poder adaptar-nos.

Per a expressar gràficament aquest coneixement i donar-li cohesió i durada en el temps, es va fer necessària l'escriptura. Ja al IV mil·lenni abans de la nostra era, a Egipte i Mesopotàmia apareixen els primers pictogrames que no són una altra cosa que imatges o símbols que intenten representar les coses tal com són.

Aquest sistema va anar evolucionant cap a formes d'escriptura que interpretaven un so o signe concret i es va passar als sistemes sil·làbics, on cada paraula es descomponia en síl·labes i cada síl·laba estava representada per un signe concret. Cap al 1500 a.C., els habitants de Canaan (Palestina) van idear un sistema conegut com a Alfabet... us sona?

El suport més antic d'escriptura és la pedra, encara que el més utilitzat va ser la fusta i no va ser fins al voltant del 3000 a.C. quan en l'antic Egipte es va començar a utilitzar el Papir que va ser també el principal suport de les cultures grega i romana.

El papir està fet amb tiges de plantes i s'escrivia en ells amb un calam (una tija de canya tallada obliquament) o plomes d'ocell i tinta negra feta amb carbó vegetal i resina i tinta vermella per a escriure els títols o encapçalaments. Era un material fràgil i incòmode, sobretot per als copistes i va començar a ser substituït pel pergamí, un material realitzat amb pell d'animal, que després d'un procés d'eliminació de la dermis i la hipodermis, deixant únicament la dermis que després d'un estirament final, es convertia en una fulla en la qual escriure. La ciutat de Pèrgam es va convertir en la productora per excel·lència, donant el seu nom a aquest material.

Pergamí i papir van conviure molts anys, però el pergamí va reemplaçar al papir per ser un suport més fàcil d'aconseguir i sobretot més durador i de millor qualitat. Inicialment i per ser un millor suport però més car, s'emprava per a copiar els llibres de bona factura i el papir es va quedar per a petites composicions literàries o obres de caràcter subaltern però el fet que es pogués escriure per les dues cares, rentar i raspar per a poder reutilitzar i que podia cosir-se va fer que ja en el segle II la seva utilització fos una cosa corrent en l'Imperi Romà.

La utilització d'aquest material, també va influir a l'hora enquadernar els llibres. Fins al moment, els exemplars consistien en

la unió de diversos papirs encolats que s'enrotllaven i ficaven dins

d'un tub. Alguns exemplars, com les cròniques de Ramses, sobrepassaven els 40 metres de llarg, a més, estan escrits per una sola cara i el text estava disposat en columnes, en canvi a partir dels segles II i III fa la seva aparició el còdex, on el llibre ja no és un rotllo continu sinó un conjunt de fulles cosides i enquadernades. Per tant, podem dir que els llibres actuals, són els seus descendents directes, encara que amb l'arribada de la impremta en el segle XV, la paraula va quedar reservada únicament per als llibres escrits a mà.

Si heu arribat fins aquí, felicitats , sou uns autèntics entusiastes dels llibres per aguantar-nos el rotllo, però era necessari fer-vos aquesta "petita" introducció per a veure si aconseguíem que us piqués el cuquet....Voleu experimentar la sensació de fabricar el vostre propi còdex com ho feien antigament? Perquè no us podeu perdre el taller d'aquest dissabte 16 de març a L'Adoberia de Granollers (plaça de l'Església, 7), on ens ajudaran a crear-ne un amb les antigues tècniques de cosir els quaderns a mà i usant pells per a les cobertes.

A més, podreu emportar-vos la vostra "obra". Tot això gratuïtament, això sí, les places són limitades així que heu d'afanyar-vos a apuntar-vos.

El taller estarà dirigit per Elena Pérez, arqueòloga i experta en enquadernació.

Més informació e inscripcions AQUI

Green Book.Una guia de supervivència

2019-03-01T16:52:00.002+01:00

GREEN BOOK
Una guia de supervivència -

Viggo Mortensen i Mahershala Ali, donen vida a Tony i Don

Green Book va ser la pel·lícula guanyadora la nit dels Óscars. La pel·lícula de Peter Farrelly es va alçar amb la preuada estatueta, explicant la història d'amistat entre un virtuós pianista de jazz afroamericà, Don Shirley, i un rude guardaespatlles italo-americà anomenat Tony Vallelonga. Ambientada als Estats Units dels anys 60, en plena època de la segregació racial, Don ha de realitzar una gira que el portarà per tot el país amb Tony fent-li de guardaespatlles. En una escena de la pel·lícula (spoiler petitó, petitó) un dels productors de Don li dona a en Dany una petita guia de color verd, la Green Book que dóna títol a la pel·lícula.

Portada de la primera edició

Però....què era (ho és) una Green Book i per a què servia? Servidor, que és curiós de mena ho ha investigat una mica.

Ens hem de situar primer uns anys abans dels fets que narra la pel·lícula. A mitjans de la dècada dels anys 30, als Estats Units la segregació racial estava en un dels seus punts més àlgids mentre el país intentava sortir d'una de les seves pitjors crisis econòmiques; la Gran Depressió. Per a això, moltes empreses buscaven mà d'obra barata, cosa que aconseguien contractant afroamericans: Pel preu d'un blanc, tenien tres negres (perdó per l'expressió). Aquest fet, va provocar que moltes famílies de color, que fins aleshores s'havien vist arraconades a viure pràcticament en guettos; comencessin a tenir poder adquisitiu, poguessin comprar-se un habitatge en altres barris, cotxes i -com a treballadors que

eren- també gaudissin de les seves vacances. Els trajectes amb cotxe eren llargs, per la qual cosa no era d'estranyar que calgués parar diverses vegades a repostar gasolina, menjar i fins i tot allotjar-se en algun motel per a descansar a la nit i seguir camí al matí. El problema era que en aquells dies, en la majoria d'aquests establiments, no acceptaven servir i/o deixar entrar aquells que no eren blancs.

Víctor Hugo Green
Editor de la Green Book

Víctor Hugo Green, un carter afroamericà de l'Harlem de Nova York, fart d'aquesta situació, va començar a crear una petita guia d'establiments de la ciutat on les persones negres eren ben rebudes. I fent un joc de paraules amb el seu cognom va treure la primera edició de la Green Book, Guia de l'automobilista negre l'any 1936, que va ser tot un èxit; una gran labor social perquè va ajudar a milers d'afroamericans que viatjaven a Nova York a poder fer-ho tranquils i sense necessitat de viure situacions incòmodes.A partir de llavors i durant més de tres dècades, la Green Book va editar-se any rere any. Se'n van vendre milers d'exemplars, de cadascuna de les edicions, i s'hi van arribar a incloure referències de fins a 300 poblacions dels Estats Units i el Canadà.Víctor no va poder veure complert el seu somni. Va morir el 1960, just 4 anys abans que per fi Estats Units proclamés la Llei de Drets Civils, on es prohibia la discriminació racial en llocs Públics. Es va fer realitat la frase que Green incloïa en totes les seves guies sense excepció:

‘Hi haurà un dia en el futur en el qual aquesta guia no serà publicada.

Aquest dia els negres tindrem els mateixos drets i privilegis als Estats Units’

La Batalla entre Carnestoltes i Quaresma

2019-02-26T18:56:00.000+01:00

LA BATALLA ENTRE CARNESTOLTES I QUARESMA

“De Carrus Navalis...

Ja a l'antic Egipte, o sigui fa ja una bona pila d'anys, es feien festes on els rics es disfressaven de pobres i els pobres de rics com a símbol d'igualtat social. Les comitives seguien la figura sagrada d'un bou mentre cantaven i ballaven pels carrers.

A Grècia, els pobres es passejaven en una carreta transformada en un vaixell, per imitar els rics en algun dels seus viatges a llocs exòtics que ells mai podrien visitar. A sobre d'aquests vaixells es feien representacions teatrals en honor al déu del vi Bacus, on els ballarins i cantants llançaven flors i imitacions de monedes com si fossin uns potentats. A aquests vaixells en llatí se'ls coneixia com a Carrus Navalis, que mal pronunciat pel poble, es va transformar en Carnavallis. Tenim aquí doncs una primera referència clara al Carnestoltes i que ens dona una idea de l'antiguitat i possiblement l'origen d'aquesta festa que va anar passant de generació en generació convertint-se clarament en una festa pagana on el llibertinatge, la sàtira i el desenfrenament eren els seus senyals d'identitat.

...a Carne Levare”

Pieter Brueghel el Vell:
La batalla entre Carnestoltes i Quaresma

A començaments de l'edat mitjana, l'església catòlica va intentar suprimir-la argumentant que la paraula Carnaval procedia del llatí Carne Levare, o el que és el mateix l'abandonament de la carn i per tant, l'associaven a la Quaresma, període on els catòlics no mengen carns. Així doncs, quan el catolicisme es va convertir en la religió oficial de l'Imperi Romà, aquesta festa va ser perseguida i eliminada sistemàticament per ser considerada com a pagana...però, evidentment, no ho van aconseguir per ser una celebració molt arrelada al poble.

Avui dia, però, s'ha convertit en una festa multitudinària que s'ha reduït a balls de màscares i a desfilades de carrosses (las Carrus Navalis d'avui dia) espectaculars amb més o menys gust, carregades d'un erotisme i/o exotisme que desplaça tota la càrrega insurgent i burlesca de les antigues festes paganes que li han donat origen.

Tot i així, és innegable que estem parlant d'una de les festes més arrelades i amb més tradició de tot el món...però si puguesiu triar que triarieu Carrus Navalis o Carne Levare?

CELEBREM 20 ANYS DE MÀGIA AMB HARRY POTTER

2018-11-21T17:20:00.000+01:00

El proper dissabte 1 de desembre estem de festa. Treurem les nostres millors gales i ens vestirem per a l’ocasió. I és que Harry Potter ja és tot un clàssic de la literatura juvenil i fantàstica i ha marcat a més d’una generació. I perquè no dir-ho, ens venia molt de gust compartir el nostre frikisme per aquest jove mag amb tots vosaltres.

La festa s’allargarà tot el dia. El club de fans de Harry Potter de Barcelona ha preparat dos tallers: el de varetes, que ja té les places exhaurides i el d’escriptura de runes. Ambdós tallers tenen una sessió al matí i una a la tarda. També han organitzat una gincama en la que, tots aquells que hi participin, hi quedaràn atrapats i hauràn d’aconseguir fugir. Us podeu inscriure enviant un mail a comandes@lagralla.com o enviant un privat al nostre Facebook.

Durant tot el dia esperem que vingueu disfressats. Si porteu la millor disfressa, tindreu un lot de regal amb productes de Harry Potter cortesia de SD distribuciones, Norma Comics i Àgora. També podeu optar a regals si participeu del nostre Photocall: només haureu de penjar una foto a l’instagram amb el hashtag #lagrallaHPday i entrareu en un sorteig.

A partir de les 17 de la tarda, tindrem una caracteritzadora professional, la Núria Vargas, que us maquillarà amb els colors i escuts de la vostra casa preferida i sortir més guapos i guapes als photocalls. Podeu veure alguns dels seus treballs aquí.

Si us voleu endur algún record a casa, us tindrem preparat un bon carregament d’articles: motxilles, llibretes, llibres, tasses i molt més. Us anunciem, a més, que aquest mateix dia surt a la venda la nova edició de La Pedra filosofal amb una portada diferent per a cada una de les cases de l’escola de mags.

Finalment, a les 20 de la tarda tindrem un acte de cloenda al més pur estil Hogwarts en el que farem entrega de premis i sortejos i posarem punt i final a la festa. Si us quedeu sense premi, no patiu! Durant tot el dia repartirem pòsters, enganxines i banderoles cortesia de Salamandra editorial, caramels de Cal Quim i xocolatines de Xocolates Granollers.

Us animem a posar-vos la disfressa i a venir a les activitats que us hem preparat. Esteu a punt per endinsar-vos en un món ple de màgia??

Postwall. La teva nova agenda cultural

2018-10-02T13:22:00.000+02:00

POSTWALL, EL NETFLIX DE LES AGENDES CULTURALS

No, no, l’eslògan no és nostre, és el que pensen Alejandro Irazabal i Aritz Fernàndez Responsable de Comunicació i Director General respectivament de Postwall, l’App que et permet tenir una agenda cultural totalment personalitzada.

El que fa diferent Postwall d’altres app’s és l’aspecte visual posant especial èmfasi en els cartells dels esdeveniments més que en els continguts. Patric San Juan, un dels fundadors reivindica el poder dels pòsters que darrerament, amb l’ irrupció de les xarxes socials, han perdut pes així que van pensar que al igual que Netflix, la primera cosa que veuria l’usuari en fer servir el programa, seria el pòster de l’esdeveniment com a principal reclam i només un cop hagués clickat sobre la imatge accedís a tota la informació.

Compta amb geolocalitzador que busca les activitats més properes filtrades pels gustos de l’usuari i a més, et permet comprar directament les entrades. Es publiciten tot tipus d’actes, ja siguin dirigits al gran públic o minoritaris, gratuïts o de pagament i recentment han donat el salt al web on esperen arribar als 150.000 usuaris al llarg del 2019.

Nosaltres l’hem provat i podem afirmar que visualment és molt

atractiva, filtra prou bé els resultats segons els paràmetres de cerca que li poses i la informació que dona és molt complerta. Fins i tot, t’informa dels següents esdeveniments de la sala o grup que estiguis buscant i disposa d’un espai perquè promotors i/o dissenyadors puguin penjar directament las seves activitats.

Realment molt complerta, atractiva i senzilla....ens ha agradat POSTWALL i us convidem a fer-li una ullada.

WEB

Clàssics per a l'estiu

2018-07-10T17:07:00.001+02:00

Durant les vacances hi ha qui prefereix llegir un clàssic en comptes d’un thriller o una novel·la romàntica. Aquest estiu us recomanem Frankenstein de Mary Shelley quan justament fa 200 anys que es va publicar la primera edició, de només 500 exemplars. Després d’aquesta primera edició se n’han fet milers d’exemplars més i n’és molt popular la pel·lícula de James Whale de 1931.

Un fet curiós sobre la novel·la és que va ser concebuda després de que Lord Byron proposés, en una visita als Shelley i als seus col·legues, que escriguessin un petit relat de terror. Aleshores, Mary Shelley va imaginar la que es considera la primera obra de ciència-ficció i una il·lustre novel·la de terror gòtic.

Us proposem 3 lectures entorn a aquest clàssic: Frankenstein,

Veure fitxa del llibre

edición anotada (Akal) és un àlbum amb il·lustracions excepcionals, una introducció de Guillermo del Toro , contextualització històrica i llistes sobre les adaptacions cinematogràfiques. Si encara voleu aprofundir més en el tema us

Veure fitxa del llibre

recomanem l’assaig de Ricard Ruiz Garzón Mary Shelley i el monstre de Frankentein (Angle) que relaciona la vida i les idees de Mary Shelley amb la creació d’altres monstres i des d’una perspectiva contemporània. Finalment, per apropar aquest doctor terrorític als més petits us proposem l’adaptació del clàssic en format còmic de Marion Mousse (SM).

Veure fitxa del lllibre

Si voleu més, us deixem l'enllaç a la newsletter d'UDL Distribuciones, on aprofitant l'estrena als cinemes de Mary Shelley, han fet una recopilació del bo i millor del seu catàleg sobre la seva millor obra.

NEWSLETTER

Que passeu unes vacances terrorífiques!

Viatge cap a altres vides

2018-07-03T20:20:00.001+02:00

Hi ha qui espera a tenir vacances per a dedicar el temps lliura a la lectura. I són uns quants els que es decanten pel gènere biogràfic. Donem un cop d’ull a les últimes novetats que han arribat al prestatge de biografies.

Fitxa del llibre

Si bé ja s’han escrit diferents biografies de Winston Churchill aquesta –editada per Crítica- té el tret diferencial de ser una biografia col.lectiva. Diferents estudiosos i coneixedors de la vida i l’obra del polític anglès han reunit esforços per fer una biografia accsessible i analítica de la vida fundamental de Churchill.

Fitxa del llibre

L’escriptora Monika Zgustova ens presenta un retrat íntim de Gala Dalí sota el títol de L’intrusa (Galaxia Gutenberg, també en castellà). Entre aquestes pàgines podrem descobrir la figura d’una dona amb una forta personalitat que per interessos propis va triar mantener-se a l’ombra de grans artistas internacionals.

Fitxa del llibre

I per últim Libros Cúpula ha publicat l’esperada biografia de Keith Richards, emblemàtic guitarrista dels Rolling Stones. La seva lectura ens aproparà a la historia d’un personatge que viu sota les seves pròpies normes i sempre d’esquena a totes les convencions.

Bona lectura!

2018-06-27T20:24:00.004+02:00

L'altra dia, l'Eskamot Gralleru va visitar les instal·lacions d'SD Distribuciones a Santa Perpètua de la Mogoda on el nostre

Magatzem Sd Distribuciones

comercial, en Rafel Porta ens va atendre meravellosament.

El motiu de la nostra visita no era altre que la possibilitat d'ampliar el nostre catàleg de productes de merchadising i SD és un dels proveïdors més importants a nivell nacional i que, de mica en mica, es va obrint pas a l'exterior amb delegacions a Argentina i Nova York.

El nostre company Cecili
amb una rèplica del martell de
Thor, un dels productes que
esperem arribar a tenir a la nostra
botiga.

Fa un temps vam decidir apostar per productes de merchadising relacionats amb el món dels còmics, els jocs de taula i dels personatges de videojocs amb una bona aceptació per part vostra, fet que ens ha animat a donar un pas més en aquest complicat món i en Rafel ens donarà un cop de mà per fer-ho. Ara juguem en les divisions inferiors de la categoria i volem donar el salt a la champions.

Us imagineu aquest Batman
de quasi dos metres d'alçada
a la vostra habitació?

Per aquest motiu ja us avançem que durant l'estiu, treballarem força per poder inaugurar un espai exclusiu on podreu trobar còmics, literatura fantàstica, jocs de taula, a més dels productes relacionats com samarretes, accesoris i peces exclusives de col·leccionista que esperem que facin les delícies dels fans més fans.

Aquest tipus d'articles es treballen d'una manera diferent, ja que son peces exclusives i d'un tiratge reduït. Per tant us haureu d'anar acostumant al terme "Pre-venda".

Què és un producte en pre-venda?

Periodicament, anirem publicant llistes d'articles que ens ofereixin. En aquestes llistes d'articles veureu la data màxima que teniu per fer la vostra reserva així com la data prevista d'entrega, per tant es pot donar el cas que hagueu de fer una reserva al mes de juliol per a una peça que pot arribar al desembre...però així funcionen i així ens ho van explicar el nostre comercial.

Per inaugurar aquest espai de pre-venda us deixem l'enllaç per fer les vostres reserves.

Ursula K. Leguin i Emma Goldman

2018-06-27T12:54:00.001+02:00

Aquesta primavera em va arribar a les mans la magnífica edició publicada per Raig Verd de Els desposseïts de l’Úrsula K. Le Guin. Entre George R.R. Martin, Neil Gaiman o Isaac Asimov, potser és una escriptora que pocs la coneixen però no es queda gens enrere. De fet, ha estat premiada amb el premi Hugo i Nébula i fins i tot ha estat finalista al Pulitzer de ficció. I com pot ser que, fora dels entesos en el tema, poca gent la conegui? Cal tenir en compte que el gruix de les seves publicacions daten dels anys 60 i 70 i que era una dona enmig del masculí món de la ciència ficció. Però no només el fet de ser dona ha estat un entrebanc. Sens dubte, les seves idees anarquistes i feministes poden remoure unes quantes consciències.

A Els desposseïts, Le Guin ens planteja dos planetes: Urras ens pot recordar molt al nostre planeta Terra. És un món amb diferents països amb goberns implantats que podríen ser el reflex dels nostres porpis països capitalistes i aquells que es fan anomenar comunistes. Per altra banda hi ha Anarres, on se’ns planteja com seria viure en l’anarquia. I aquesta anarquia està ben lluny dels típics plantejaments que sempre han envoltat aquesta teoria i és que són totalment pacífics i estàn plenament organitzats: dormen en comunitat, mengen als refrectoris, quan hi ha falta d’aliments els anarrestis es volquen tots al camp (sigui quina sigui la seva feina), si no están d’acord amb el funcionament del sistema poden anar a viure fora d’aquest, no existeixen les presons, són feministes i, podría seguir amb un anàlisi exaustiu de tot el que ens planteja l’escriptora, però no és l’objectiu d’aquest article ja que seria necessari tot un llibre. De fet, l’escriptora va necesitar molta documentació i molt temps per assumir i explicar-nos aquest món utòpic que al llibre representa que va ser ideat per una dona, Odo. Ens narra les dificultats per desenvolupar-ho a El día antes de la revolución, ara editat per Nòrdica en un exemplar il·lustrat magnífic.

Un dels pilars teòrics en els que es recolzà l’Úrsula, va ser l’activista feminista i anarquista Emma Goldman. I, per mi, va ser una nova descoberta. Senzillament vaig agafar un dels llibres de feminisme dels prestatges de la llibreria i vaig començar a llegir. Quan no portava ni tres pàgines tot plegat em recordava molt a Els desposseïts. El llibre en qüestió és Feminismo y anarquismo de l’Emma Goldman (enclave de libros) i al mateix pròleg de la Lola Robles, se’m confirma que les teories d’aquesta dona de finals del segle XIX principis del XX són fonamentals per Le Guin. Per l’escriptora de Els desposseïts l’activista és com l’Odo del món real i és que les idees que expressava en aquella época seguíen essent molt revolucionaries als anys 70 i ho són a data d’avui.

Amdós llibres m’han marcat com feia temps que no em passava amb cap llibre. Amdues dones, per molts desconegudes, són intel·lectualment brillants i els plantejaments teòrics que desenvolupen són totalment avançats. A mesura que els llegeixes et venen ganes de viure en un planeta o sistema com el que exposen, encara que el lector no sigui anarquista. No deixeu de llegir-les perquè potser descobriu un nou món que no us podeu perdre.

31 de maig de 1938

2018-05-28T10:39:00.000+02:00

El proper dijous 31, la ciutat de Granollers celebrarà els 80 anys del bombardeig perpetuat per l’aviació italiana sota les ordres del bàndol nacional durant la Guerra Civil. A les nou i cinc minuts del matí, l’aviació feixista va bombardejar el centre de la ciutat en un dia de mercat, amb els carrers i les places com la Porxada plenes de gom a gom. El nombre de morts i ferits es calcula que va ser de 224, 124 dones i 84 homes.

Són uns fets que la nostra ciutat no pot i no vol oblidar. Per aquest motiu, els actes de commemoració ja fa uns mesos que es van iniciar i es perllorgaran fins al gener del 2019. Però sens dubte, aquesta setmana serà intensa: podreu gaudir de visites al refugi i a diferents espais de memòria, l’exposició “Indústries en temps de guerra (1936-39)” a la Tèrmica, concerts, documentals i com no pot ser de cap altre manera, l’acte memorial al cementiri que se celebra cada any.

Nosaltres volem fer una petita contribució en forma de llibres: aquest mes s’ha reeditat i presentat Les cendres del silenci de

Fitxa del llibre

Lambert Botey i Berta Ventura (Alpina). La novel·la gira al voltant d’aquest dia fatídic i inclou un annex amb la llista dels caiguts aquell dia, diferents testimonis i el resum de l’article Quinze aviadors, 224 morts de Ferran Polo al 9 Nou l’any 2013, que inclou els noms dels aviadors que tant mal van infligir.

Us recordem també la novel·la Los silencios del olvido de Jota López Mas (Tandaia). L’obra

Fitxa del llibre

transcorre a París, però la protagonista indaga sobre el seu passat: el 31 de maig va perdre els seus pares al bombardeig de Granollers i evidentment, queda marcada de per vida. I finalment, una obra de no ficció que trobareu entre els nostres prestatges és Granollers, el bombardeig de 1938 de Joan Garriga (Ajuntament de Granollers) dins la col·lecció Coneguem Granollers. En aquest cas hi trobareu les dades referents a aquell dia: articles, cronologia, fotografies i molt més.

Desitgem que aquest petit article us desperti la curiositat i us faci partíceps d’aquests actes commemoratius perquè no ho podem oblidar.

Per a més informació: http://www.granollers.cat/noticies/alcalde/es-presenta-el-programa-dactes-commemorar-el-80%C3%A8-aniversari-del-bombardeig-de-31-de

Marina Santaeugènia

36è Saló Internacional del Còmic de Barcelona i sorteig

2018-04-11T17:51:00.003+02:00

36è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Per als aficionats al còmic, la primavera significa Saló Internacional del Còmic de Barcelona que aquest any tindrà lloc als palaus 1 i 2 de la Fira de Barcelona Montjuïc des del dijous 12 al diumenge 15 d'abril.

Com vereu, el cartell d'aquest any porta el segell inequívoc d'en Jan, el creador de personatges com Súper López, enguany un dels protagonistes amb motiu de l'estrena de la versió cinematogràfica a finals d'aquest any.

No faltaran les exposicions, entre les quals destaquen la dedicada a Jack Kirby, tot una llegenda del gènere o la dedicada al boom de les revistes de còmics per a adults, com la llegendària Totem, a més de la ja esmentada a Jan i el seu personatge estrella.
Una de les majors atraccions del Saló es la trobada amb els autors i enguany a la llista de convidats trobem Carlos Pacheco, Esteban Maroto, Juan Díaz Canales entre d'altres.
Com a novetat destacable trobem la Comic Kids, un espai dedicat als més joves (d'entre 5 i 12 anys) per incentivar-los a la lectura.
El còmic és un mitjà d'extraordinària eficàcia per als nens, per mostrar coses i situacions, per divertir-se, per aprendre, per observar el món on viuen.

En fi, si voleu estar informats de tot el que podreu trobar, visiteu la web del saló AQUI

CONCURS ESPECIAL SALÓ DEL CÒMIC

Vols guanyar aquest lot de còmics?

Segur que sí, i ho tens molt fàcil.
Només cal que si aneu al Saló del Còmic us feu una foto i la compartiu públicament al Facebook de La Gralla o Instagram i etiqueteu-nos.
No podeu anar al Saló però voleu un lot de còmics? doncs agafeu el còmic que més us agradi i compartiu la vostra foto públicament a Facebook o Instagram i etiqueteu-nos.

Fàcil, no? Teniu de temps fins diumenge a les 00.00 hores. Dilluns 16 d'abril notificarem l'afortunat/da.

Esperem les vostres aportacions!

Recomanem El sindicat de l'oblit

2018-04-03T17:33:00.000+02:00

El sindicat de l’oblit

Albert Villaró.
Columna Edicions

Fa ja quatre anys l’Albert Villaró ens va elluernar amb una una novel·la magnífica. «Els ambaixadors» retratava un món ucrònic en que Catalunya s’havia independitzat l’any 1934. Havia estat envaïda pels nazis durant la segona guerra mundial. I en aquell episodi concret els agents secrets catalans havien d’impedir que un general espanyol detonés una bomba nuclear a Barcelona. En aquella aventura vam descobrir mossèn Farràs, un agent «007» domèstic, desmenjat, carregat de dubtes morals i personals però capaç de sortir-se amb la seva. Al « Sindicat de l’oblit» estem a l’any 1975. Mossèn Farràs es cridat a abandonar la seva casa a Tor per tal assistir a un funeral a Barcelona. Aquest és el punt de partida de la nova novel.la de l’Albert Villaró que ens retroba amb aquesta Catalunya ucrònica, que aquest cop juga el seu paper dins la guerra freda. I on el passat i el present conflueixen un altre cop en la figura de mossèn Farràs. Si «Els Ambaixadors» és trepidant i a voltes divertida fins a dir prou, «El sindicat de l’oblit» és meys lluminosa, més reflexiva, l’humor negre encara hi és però pesa més una sensació de final d’etapa. Hi trobem acció, moments de tensió, però el context aquí és encara més importat fins hi tot que en la seva predecessora.

L’Albert Villaró ha tornat a construir un thriller apassionant, totalment addictiu on realitat i ficció, present i passat es piquen l’ullet constantment. La trama avança amb lentitud al principi, ja que està dedicada sobretot a recapitular fets passats. Però tan bon punt arrenca l’acció guanya terreny amb un final totalment crepuscular.

Tant «Els abaixadors» com « El sindicat de l’oblit» ens ofereixen una mirada de vegades irònica i de vegades tendre de nosaltres mateixos des de la distància infinita d’un «i si?» Sempre això si, carregada d’humor i sense ni una gota d’èpica. Aquest darrer fet és el que més m’agrada. A la ucronia que basteix l’autor no hi ha gens d’èpica ni en els grans fets, ni en els personatges, ni en Mossèn Farràs ni en ningú. Tot el que s’hi explica està carregat de virtuts i misèries ben domèstiques i nostrades. Tanmateix, és sens dubte una novel.la fantàstica, que es llegix d’una sola glopada, farcida de situacions increïbles i carregades d’humor. Ambdues són sense cap dubte totalment imprescindibles, sobretot si us voleu abstreure ...

Fer un tastet

Fitxa del llibre

Jordi Riu

L'Arturo Padilla ens visita!

2018-03-24T17:56:00.000+01:00

L'Arturo Padilla va voler venir a La Gralla a promocionar el seu darrer llibre Fora de Guió, novel.la ambientada en Granollers i fer-la petar una estona amb els seus lectors.
Gràcies Arturo per venir a visitar-nos.

Si voleu veure l'àlbum de fotos feu click AQUI

Fitxa del llibre

La Iraida, una noia madrilenya, comença a treballar en una botiga de roba de luxe de La Roca Village. Un dia topa amb un anunci d’una web, Onlyfriends, que ofereix amics a canvi d’una quota mensual. La web promet que una sèrie de persones aniran sorgint en el teu dia a dia sense que se t’adonis. L’única condició és que mai no els pregunti si treballen per a la web...

Open Night 2018: Marina i Roger Santaeugènia. Música en directe.

2018-03-24T17:38:00.002+01:00

Ahir divendres 23 de març, més d'un centenar de comerços de Granollers van allargar el seu horari habitual fins les dotze de la nit, es a dir, es van apuntar al setè Open Night organitzat per Gran Centre Granollers.

Nosaltres, com no podia ser d'un altra manera, vam decidir anar a dormir una mica més tard tot aprofitant per fer uns bons descomptes i per gaudir de la música dels germans Santaeugènia, la Marina i el Roger.

Gràcies a tots i totes per fer-nos la nit més curta i us esperem l'any vinent amb més propostes nocturnes.

Si voleu feure les fotos de l'actuació feu click AQUI

Llibreria La Gralla

La Brigada lluminosa; antibel·licisme, distopia i teletransportació

75È Aniversari Auschwitz

La Gralla Solidària

FESTA LLIBRETERA NORMA EDITORIAL 2019

TOCATS PEL BOSS

Un petit pas per l'home....i ja en van 50 anys

S'amplia l'univers trekkie - Star Trek Discovery

Un ascensor al espacio

Star Wars Day!

1 de maig...per què?

DIA INTERNACIONAL DELS TREBALLADORS

De viatge pel món friqui

Els avantpassats dels llibres

Green Book.Una guia de supervivència

GREEN BOOKUna guia de supervivència -

La Batalla entre Carnestoltes i Quaresma

CELEBREM 20 ANYS DE MÀGIA AMB HARRY POTTER

Postwall. La teva nova agenda cultural

Clàssics per a l'estiu

Viatge cap a altres vides

Ursula K. Leguin i Emma Goldman

31 de maig de 1938

36è Saló Internacional del Còmic de Barcelona i sorteig

36è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

CONCURS ESPECIAL SALÓ DEL CÒMIC

Recomanem El sindicat de l'oblit

El sindicat de l’oblit

Albert Villaró. Columna Edicions

L'Arturo Padilla ens visita!

Open Night 2018: Marina i Roger Santaeugènia. Música en directe.

GREEN BOOK
Una guia de supervivència -

Albert Villaró.
Columna Edicions