Els llibres del celler - per Jordi Policarp

"Joc de Trons" de George RR Martin.

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Sat, 28 Jan 2012 20:59:00 +0000

Salut internautes,

Era pels vols de Nadal quan vaig anar a la llibreria Geli de Girona. Volia comprar un dels llibres d'èxit del moment i perquè no, fer una mica el badoc amb les novetats literàries. S'hi respirava un ambient agradable i la llibreria estava força plena.

Hom té la sensació quan hi entres per primera vegada, que hi ha un cert caos "organitzat" entre les piles i piles de llibres mig escampats per tot arreu. Sort que els venedors el deuen tenir tan interioritzat que els demanis el que els demanis saben, sempre, on localitzar el que busques.

Imagino que una cosa és que l'ordinador et digui que tal llibre o tal altre el tens encara en stock i una altra cosa ben diferent deu ser, per una persona inexperta, trobar-lo allà on se suposa que ha de ser. De totes maneres aquesta mena de desordre, tan peculiar, forma part de la màgia i de la personalitat d'aquesta famosa llibreria de Girona.

Però no ens desviem del tema, al començament, us he parlat d'un llibre d'èxit que em volia comprar. Era i és "Joc de trons" de George RR Martin.

Em va fer gràcia el comentari de la llibretera quan m'estava embolicant el llibre:

- No saps el que estàs fent - em va dir

- I doncs...- vaig replicar mentre pensava en quina malifeta podia haver fet jo sense adonar-me'n.

- El llibre. Jo me'l vaig comprar fa uns quants dies i ja em té enganxada.

- Uff! - vaig respirar alleugerit.

A partir d'aquí la conversa va transcórrer sobre si la novel·la es venia com a xurros en aquelles dates nadalenques.., si l'edició en català havia entrat al mercat força bé.., i sobre si ja estaven previstes les edicions dels quatre següents volums d'aquesta pentalogia.

- Saps què? - em va dir.

- Què? - vaig respondre, esperant-me alguna altra sorpresa.

- Que et veig venint a buscar el segon volum de la saga "Xoc de Reis" tan bon punt acabis aquest primer.

- Ha! Ja ho veurem això -vaig pensar mentre m'acomiadava, tot agraint l'estona simpàtica que vaig passar a la llibreria.

Ara (després d'unes quantes setmanes) estic acabant de llegir "Joc de trons" i ja estic pensant en fer una nova visita a Can Geli.

Per cert, la llibretera i jo, era la primera vegada que ens parlàvem i que ens havíem vist.

Fins aviat,

Jordi

Pinta bé. "Homes d'honor" d'en Xavier Bosch.

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Sat, 14 Jan 2012 19:28:00 +0000

Salut internautes,

D'aquí a unes dues setmanes tindrem a les llibreries el segon llibre de l'escriptor Xavier Bosch. És un d'aquests llibres que quan te'l presenten per algun mitjà de comunicació, intueixes que tindrà força èxit. Si més no, aquesta ha estat la impressió que he tingut al conèixer la trama i recordar que la primera novel·la d'aquest escriptor-comunicador havia estat "Se sabrà tot" (premi Sant Jordi de novel·la 2009).

"Homes d'honor" és un thriller protagonitzat pel mateix personatge creat per Xavier Bosch a la seva primera novel·la. Santana, investiga qui va cremar el Liceu des del seu nou programa televisiu, ensopega amb la màfia siciliana i descobreix el passat real del pare de l'alcalde de Barcelona. Ficció imaginativa o una possible realitat? Haurem d'esperar al 24 de gener per treure'n les nostres pròpies conclusions.

En fi, internautes, us deixo amb el vídeo promocional de la novel·la. Està bé. Conserva aquell estil autèntic i modern de les novel·les negres que està tant de moda avui dia.

Fins aviat,
Jordi

Font: Diari Ara / Proa-Grup 62 /Youtube (vídeo promocional). Article 566 - J.M. Solé - "Vols llegir?" - Ràdio Nova. Imatge extreta del Youtube (vídeo promocional).

La confabulació del temps.

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Fri, 13 Jan 2012 20:25:00 +0000

Salut internautes,

A finals del mes de desembre vaig acabar de llegir un gran llibre que em va agradar força, "Cabaret Pompeya" de l'Andreu Martin. Poc després vaig escriure a la carta dels Reis Mags un dels llibres que en feia il·lusió tenir per aquelles dates; era "Joc de Trons" de George RR Martin. Com és natural, el sis de gener va arribar; i el llibre... també.

Recordo que mentre obríem els regals vàrem engegar la "tele" que ens havien dut els Reis per gaudir una mica d'allò que en diuen "l'alta definició". En aquell moment feien per TV3 un documental sobre Dracs anomenat L'últim drac. (Dragons: A Fantasy Made Real). Ves per on! sense saber-ho tenia un llibre a les mans en el que, en un punt important de la novel·la es fa molt evident la relació entre els dracs i una de les seves protagonistes la Daenerys Targaryen. Així doncs, cal suposar que els follets del temps s'ha havien confabulat en aquell precís instant per ensenyar-me amb imatges una de les coses que em trobaria en el llibre? Segurament és molt suposar. O...no!

Sis dies més tard, qui us parla, llegia el post del bloc de "El mercat de sant antoni" que ens planteja la possibilitat de la presumpta existència dels dracs i la seva extinció cap els vols de l'Edat mitjana. Aquest mateix argument s'esmenta en la novel·la com el moment històric en que els dracs, podien haver desaparegut de la capa de la Terra.

De postres, no podem obviar que a Catalunya està impregnada d'una cultura, de dracs i cavallers molt arrelada a la nostra societat (un exemple: 237.000 resultats en el cercador de google). Si fins i tot, el nostre patró és Sant Jordí i la imatge com se'l representa és dalt d'un cavall matant el drac.

A banda de tot això, aquesta novel·la d'adults, enganxa força. Segur que aquesta pentalogia (Cançó de gel i foc) seguirà els mateixos paràmetres d'èxit importants que ha tingut en la resta dels països on ha estat anteriorment publicada.

Pel que fa la disponibilitat de llegir els cinc llibres de George RR Martin traduïts al català, de moment podem trobar a les llibreries:

- Joc de trons (volum 1)

- Xoc de Reis (volum 2)

Cap a la primavera està previst que es publiquin el tres restants de la saga:

- Tempesta d'espases (volum 3)

- Festí de corbs (volum 4)

- Dansa amb dracs (volum 5)

En fí internautes, que el gaudiu tant com jo (o més, hehehe) si és que l'acabeu llegint. De moment, i com tinc per costum, us deixo amb un tràiler del primer capítol de la sèrie original de HBO.

Fins aviat,
Jordi

A punt d'entrar en el túnel del temps, del 2012.

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Sat, 31 Dec 2011 17:17:00 +0000

Salut internautes,

D'aquí a poques hores agafarem el túnel horari del temps, gèlid i fred, que ens conduirà fins a les portes d'un nou any. Hom espera que sigui molt més virtuós que l'any que estem a punt de deixar, cosa que no costarà gaire, hehehe.

Imaginem que volem fer aquest viatge temporal i que només tenim espai en el nostre equipatge per endur-nos cinc llibres de ficció i cinc més de no ficció. Ens veuríem abocats a despendre'ns d'uns quants de molt bons, segur, però l'espai disponible és el que és i no hi ha lloc per posar-hi un sisè.

Fent el recull dels llibres més venuts del 2011 (tenint en compte la informació facilitada per la Llibreria 22 de Girona, la llibreria Proa Espais de Barcelona i el diari ARA) els deu més venuts han estat:

Pel que fa a la ficció:

1.- Jo confesso de Jaume Cabré

2.- Si tu em dius vine ho deixo tot...però diga'm vine d'Albert Espinosa

3.- La caiguda dels gegants de Ken Follett

4.- Joc de trons de la pentalogia de Cançó de gel i foc de George RR Martin

5.- L'Home de la maleta de Ramon Solsona

6.- Al país del núvol blanc de Sarah Lark

7.- 1Q84 d'Haruki Murakami

8.- Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals

9.- Llibertat de Jonathan Franzen

10.- HHhH de Laurent Binet

Pel que fa a la no ficció:

1.- Indigneu-vos! de Stephane Hessel

2.- Comprometeu-vos! de Stephane Hessel

3.- Steve Jobs. La biografia de Walter Isaacson

4.- Barça. En el cor de la llegenda de Miguel Ruiz i Marcos López

5.- Reflexions d'un vell centenari de Moisès Broggi

6.- Odissea d'Homer

7.- Córrer o morir de Kilian Jornet

8.- El llibre de la marató de Diversos autors

9.- L'holocaust espanyol de Paul Preston

10.- Octubre de Miquel Pairolí

A partir d'aquests llibres, us proposo fer-ne una tria per encetar amb bon peu aquest viatge imaginari del que us parlava. Recordeu, només cinc llibres eh! La tria és vostra, jo no m'atreveixo ni vull triar per vosaltres. Però pel que fa a mi sens dubte m'enduria dels de ficció els cinc primers (tal qual) i pel que fa als de no ficció, els números: 3, 4, 5, 6 i 10.

Ànims, i que tingueu una bona sortida i entrada d'any. Bon viatge!

Fins aviat,
Jordi

(Nota: La imatge esta extreta d'internet d'un dels primers capítols de "Joc de trons. Cançó de gel i de foc")

Lectura acabada: Cabaret Pompeya

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Thu, 29 Dec 2011 22:36:00 +0000

Salut internautes,
Avui he acabat de llegir aquesta gran novel·la i que consti que no ho dic pel volum del llibre, eh!

Si a cada llibre li correspon la seva ànima, sens dubte, l'ànima d'aquesta novel·la és "Cambalache". És més, el propi Andreu Martin utilitza fragments d'aquest tango (pàgines 629 - 632) per descriure magistralment una acció violenta a vida o mort.

L'escriptor ens situa en un món dramàtic però amb sentit de l'humor. Ens parla de dificultats de la guerra, de la postguerra, dels camps de concentració, de les atrocitats dels policies de la dictadura, dels "cara al sol" improvisats pels carrers, dels "a mi me hablen en cristiano, coño!", dels espavilats, pillos, "maquiavelos i estafaos"; d'un món on les amistats més íntimes sorprenen i es traeixen entre si; d'un segle XX de "maldà insolente"; de com la vida en aquesta època obligava a moltes persones a prostituir-se (en el més ampli sentit de la paraula) per tal de sobreviure encarà que fos traint als veïns, als coneguts o a les persones més estimades. "El que no llora no mama i el que no afana és un gil". El que dèiem: tot un estil de vida. "Cambalache".

En resum: una gran novel·la a caball entre la narrativa històrica i la novel·la negra que pot agradar molt i molt, als amants d'aquests dos gèneres literaris.

Fins aviat,

Jordi

Recomanacions per tots els gustos per aquest Nadal 2011.

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Fri, 23 Dec 2011 11:59:00 +0000

Salut internautes,

Ja els teniu aquí!

Si encara no heu triat el llibre que teniu pensat regalar aquestes festes o esteu en un dilema i us costa decidir quin triar finalment, us puc suggerir uns quants llibres, que han estat èxits de venda. Els he agrupat en grups de tres i per diferents tipus de públic, per facilitar una mica més la vostra tria.

Com sempre la decisió és molt personal i no hi ha un llibre millor que l'altre. Depèn molt dels gustos de la persona per a qui va adreçat el llibre però crec que hi ha uns quants llibres que són o han estat molt ben valorats pels lectors i us poden ajudar a fer aquesta tria nadalenca.
Per exemple:

Pels més menuts:
1.- La Masia dels campions
2.- Sisè viatge al regne de la Fantasia
3.- El llibre boig dels dinosaures

Pels joves i adolescents:
1.- Llegat de Cristopher Paolini
2.- Verd Maragda de Kerstin Gier
3.- Pastís de xocolata amb Hitler d'Emma Craigie

Per a qui li agradi la ficció de narrativa històrica:
1.- El port del nou món de Xulio Ricardo Trigo
2.- Ombres en la nit de Ferran Torrent
3.- Les veus del Pamano de Jaume Cabré

Per a qui li agradi la narrativa de ficció:
1.- Jo confesso de Jaume Cabré
2.- Pa negre (edició de luxe) d'Emili Teixidor
3.- El cementiri de praga d'Umberto Eco

Per a qui li agradi la novel·la policíaca:
1.- La triple vida de Michele Sparacino d'Andrea Camilleri
2.- No obris els ulls de John Verdon
3.- Cabaret Pompeya d'Andreu Martín

Per a qui li agradi la literatura fantàstica:
1.- Joc de trons de George R.R. Martin
2.- El nom del vent de Patrick Rothfuss
3.- El descobriment de les bruixes de Deborah Harkness

Per a qui busqui un llibre de no-ficció:
1.- Steve Jobs. La biografia de Walter Isaacson
2.- Reflexions d'un vell centenari de Moisès Broggi
3.- Vides privades de la barcelona burgesa de Lluís Permanyer

Per a qui busqui alguns imprescindibles traduïts d'altres llengües:
1.- El jardí oblidat de Kate Morton
2.- Divina comèdia de Dante Alighieri
3.- La casa de Riverton de Kate Morton

I finalment, per a qui cerqui poesia de la bona:
1.- Tots els poemes de Joan Margarit
2.- Mal de nit de Miquel Martí i Pol
3.- No era lluny ni difícil de Joan Margarit

En fi, internautes, espero que hagueu tret alguna idea més per regalar en aquestes festes tan assenyalades.
Bona tria!, Bones lectures! i Molt Bones festes!

Fins aviat,
Jordi

Bon Nadal i Bones Festes!

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Sat, 17 Dec 2011 15:22:00 +0000

Salut internautes,

Aquest any vull desitjar, especialment a tots als qui em seguiu i em visiteu des de molts lloc del món, un Bon Nadal i unes Bones Festes plenes de felicitat.

M'agradaria fer-ho físicament. Un per un. Però afortunadament sou milers i milers els que de forma continuada o esporàdica, doneu un tomb pel bloc i per tant m'és materialment impossible. Tot i així, com a mínim vull fer-ho amb el vostre idioma. Espero no deixar-me'n cap! (hehehe).

Així doncs... allà va:

Bon Nadal, Jai zoriontsuak, Bo Nadal, Feliz Navidad, Merry Christmas, Joyeux Noël, Frohe Weihnachten, Καλά Χριστούγεννα, Bon Nadau, Nadolig Llawen, חג מולד שמח, Nollaig Shona, Gleðileg jól, Buon Natale, メリークリスマス, Lorem Nativitatis, God jul, Wesołych Świąt, Feliz Natal, Crăciun fericit, С Рождеством, Срећан Божић, Mutlu Noeller, Veselé Vánoce, З Різдвом, 圣诞节快乐, Geseënde Kersfees.

Gràcies de tot cor, perquè els vostres comentaris i les vostres visites, són el motor que m'ajuda a continuar escrivint en aquest bloc i fan que em senti acompanyat en aquesta aventura literària.

Fins aviat,
Jordi

Estic llegint, "Cabaret Pompeya"

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Thu, 08 Dec 2011 22:16:00 +0000

Salut internautes,

Moltes són les vivències impactants que s'amaguen dins d'aquesta novel·la. Moltes són les sensacions que hom descobreix en aquest llibre emmarcat en una època de Barcelona força oblidada per la literatura actual. Una època de principis del segle 20 (de pistolers i anarcosindicalistes) que ens ha passat desapercebuda per molta gent de la meva generació, nascuts en el darrer terç de la centúria dels anys 1900.

Recordo que quan era petit, en el meu barri de L'Hospitalet, veia a les parets de les fàbriques pintat el símbol d'un cercle amb una A majúscula en el seu interior i també escrites les sigles "CNT". En aquella època de final de la dictadura d'en Franco, molt em temo, que era quasi un tabú parlar d'aquests coses. Les preguntes que feiem la canalla com jo sobre aquests temes, sovint eren ignorades i quedaven sense resposta.

Aquest llibre, per a mi ha estat com la peça que completa el trencaclosques de la història de Barcelona. De moment m'està aportant molta llum sobre fenòmens socials tan variats com: "el moviment revolucionari" d'aquelles dates, "el comunisme llibertari", "la República", els "sindicats lliures", la vida del president Francesc Macià, la vida del president Lluís Companys, fenòmens històrics com l'assassinat a ple dia al carrer Muntaner de Barcelona del "Capità Collons" o, l'aplicació de la "llei de fugues" ideada pel Governador civil de Barcelona d'aleshores.

Però per si tot això no fos prou engrescador, l'Andreu Martin, ens porta de la mà pels carrers del Raval, ens parla de racons de Barcelona que avui en dia encara es poden reconèixer a la ciutat i ens ensenya magistralment una part d'una història convulsa, intensa i trepidant que els hi va tocar viure als nostres pares o als nostres avis.

També era el temps d'en Carlos Gardel, de Julio Sosa, d'Enrique Santos Discépolo i com no, de grans tangos com: "Esta noche me emborracho", "A media luz" i "Cambalache", entre d'altres.

En fí internautes, us deixo amb dues versions molt autèntiques de "Cambalache" que he trobat i que han estat tot un plaer tornar a recordar-les. Per la meva part continuaré descobrint aquest món que ens proposa l'Andreu Martin amb aquesta gran novel·la de més de sis-centes pàgines.

Fins aviat,

Jordi

Moisès Broggi. Una ment clarivident als seus 103 anys d'edat.

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Thu, 24 Nov 2011 21:17:00 +0000

Salut Internautes,
De tant en tant, alguns llibres, fets socials o personatges del món real agafen tal rellevància que és fa difícil no aturar-se i parlar-ne un moment.
És el cas del doctor-cirurgià Moisès Broggi.
Si feu una mirada ràpida a la seva biografia, veureu la singular trajectòria que ha recorregut aquest personatge al llarg dels seus 103 anys.

Aquest vell, més que centenari, és des de fa molts anys un mite de la societat actual. Mirall de referència per molts de nosaltres, no tan sols per la seva professionalitat o per la seva implicació política malgrat la seva avançada edat, sinó també per ser una de les ments més lúcides de la nostra era, i pel seus valors morals tan poc comuns avui dia, sobretot, en molts estaments de la nostra societat actual.

Se l'ha definit com a metge pacifista, humanista, sobiranista, catalanista, filòsof i moltes altres coses més al llarg del seu segle de vida, però on realment podeu copsar què hi ha del cert en totes aquestes etiquetes, és parant atenció en alguna de les nombroses entrevistes que li han fet els mitjans de comunicació, o llegint alguns dels llibres publicats.

Tot i així, els qui vulgueu conèixer ara mateix algunes "perles" genuïnes de la seva manera de pensar, les podeu trobar a:

L'entrevista publicada a "El País" el 29 de setembre de 2005, per Xavier Moret, o l'entrevista del programa "La nit al dia" de TV3, del 3 d'abril del 2008, o també, el documental de J.A Salgot coproduït amb Televisió de Catalunya SA, del 10 de març del 2011 que podeu veure aquí sota.

Diu en Moisès Broggi en un dels seus llibres que: "(...) El més important, en cada cosa que facis, és la concentració i fer-ho de gust. Fins i tot si al principi no t'apassiona gaire, si aprofundeixes en qualsevol tema, t'acabarà agradant". Tot un lema pel dia a dia. No us sembla?

Fins aviat,

Jordi

"El prisionero del cielo" ja té data de publicació en català.

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Fri, 18 Nov 2011 04:38:00 +0000

Salut internautes,

Com bé sabreu, ahir (17 de novembre) va sortir publicat un dels plats forts "literaris" del qual us en parlava a l'anterior ressenya d'aquest bloc.

La temptació d'anar a buscar-lo a la llibreria a primera hora del matí, va ser molta. Però com sempre (pel que fa a la tetralogia de l'ombra del vent), he hagut de frenar l'impuls compulsiu de compra-lo, i fer gala dels meus principis de lectura en català. Per tant, m'esperaré fins el "dia D" el 19 de gener, a que passin aquests dos mesos per poder gaudir-lo íntegrament en la nostra llengua.

De totes maneres us deixo, amb un parell de vídeos recents de TV3 (un aquí i l'altra a sota) i també amb l'entrevista que li feia en Jordi Basté al Carlos Ruiz Zafón, ahir dia 17/11/11, en el magnífic programa de "El món a RAC1", que m'ha semblat força interessant.

Fins aviat,
Jordi

"Bon cop de falç!" Premi Nestor Lujan de novel·la històrica del 2011

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Wed, 16 Nov 2011 16:25:00 +0000

Salut internautes,

Quan vaig veure la novel·la d'en Ramon Gasch i l'Andreu Gonzàlez a la meva llibreria de costum, en un primer moment vaig pensar: "ves per on!, una novel·la propagandística de la Guerra dels Segadors. Quina bona pensada!" Després... encuriosit, vaig endinsar-me en la contra portada i vaig fullejar-ne les primeres pàgines com... gairebé sempre fem els lectors quan entrem en una llibreria, assedegats de literatura.

Esclar!, que aquest dia no va ser la primera ni la única novel·la que vaig triar, que vaig remenar i que em va cridar l'atenció, però alguna cosa que naixia en el meu pensament i el ritme que agafaven els bàtecs del cor, van fer que em decidís per aquesta i per cap altra més.

Potser ha estat l'estil; o l'argument; o el sentiment nacionalista; o una barreja de tot, no ho sé! però el fet es que ara que l'he acabat de llegir puc dir que és una novel·la de fàcil lectura, que entreté força, que aporta coneixements històrics del nostre país i que segurament se us farà curta i amena.

En resum, ara que venen èpoques de celebracions i de menjars importants, culinàriament parlant, podríem dir que "Bon cop de falç!" pot ser un bon entrant que val la pena assaborir, tot esperant els plats forts "literaris" que vindran de cara a Nadal com poden ser: el primer volum de la saga "Joc de trons. Canço de gel i foc I" que sortirà publicat en català el 23 de novembre, el segon volum de la mateixa saga "Xoc de reis" que el tindrem a les llibreries el 21 de desembre, i possiblement el darrer llibre d'en Carlos Ruiz Zafón (traduït al català) que es vendrà pel vols de Nadal.

Fins aviat,
Jordi

El Silenci de les vinyes de la Gisela Pou

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Sun, 30 Oct 2011 19:52:00 +0000

Salut internautes,

Heu sentit a parlar del maridatge entre literatura i enologia? o entre viticultura i lectocultura? És a dir, del fet d'ajuntar en un mateix moment dos grans plaers, com seria: saborejar un bon vi o un bon cava amb la lectura d'un bon llibre o un fragment narratiu.

Doncs bé, cap a finals de juliol vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un maridatge entre aquestes dues disciplines. Va ser... com ho diuen... "una experiència religiosa!". Era una jugada a tres bandes. Primer escoltàvem un fragment narratiu, meravellosament interpretat per l'actriu Olga Cercós. Després en Jordi Grau, un reconegut i expert enòleg a nivell internacional, ens explicava les propietats organolèptiques dels vins que acte seguit (els assistents) tastàvem com si fóssim "tots uns professionals". I en tercer lloc, en Miquel Martin, el famós escriptor prolífic, autor de llibres tan enriquidors (literàriament parlant) com "Cabells de Medusa" o "Dictadors de butxaca", ens feia una connexió entre el fragment narratiu i el vi que havíem tastat. Una experiència innovadora i d'allò més divertida, entre moltes altres coses.

Podríem dir que es tractava d'associar aquelles impressions que ens transmetia el text proposat, amb les propietats d'un determinat de vi. Així, associàvem un vi fresc, jove i atrevit amb un text que ens abocava a aquestes sensacions personals. O un cava brut nature, ben estructurat, amb solera, gran reserva, amb un personatge que se li intuïa maduresa, seguretat, personalitat i tradició; per posar-vos dos exemples.

I què hi té a veure aquesta mena de maridatge que us he explicat amb "El silenci de les vinyes"? Doncs que alguna cosa de similar a tot això (salvant les distàncies) ho podreu trobar en la novel·la que estic llegint de la Gisela Pou.

Ara per ara, en aquest llibre hi he trobat: vinyes, vins, caves, intrigues, accidents, odis, passions, ambició, cultura, saviesa, tradició, compassió, empatia, erotisme, rebel·lies, secrets, silencis que clamen ser trencats i un possible assassinat. Tot això, ambientat en indrets i cellers fàcilment identificables que els podríem ubicar per la regió vinícola del Penedès.

En fi, el llibre promet ser una gran novel·la i estic segur que la mateixa història que ens explica la Gisela Pou podria funcionar igual de bé en moltes altres zones productores de vins i caves de molt prestigi al nostre país, com podrien ser la DO de l'Empordà, la DO del Priorat, o la DO del Montsant, per citar algunes regions vinícoles de renom que em vénen al cap en aquests moments.

Fins aviat,
Jordi

La pàgina 1006 (no escrita) de "Jo confesso" d'en Jaume Cabré

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Sun, 09 Oct 2011 17:40:00 +0000

Salut internautes,

Dia 8 d'octubre de 2011. El dia que vaig acabar de llegir "Jo confesso" d'en Jaume Cabré.

Quan ens aboquem a la lectura d'algun llibre que ens entusiasma, arriba aquell moment fatídic que gires la darrera plana i ensopegues amb una pàgina en blanc abans de tancar el llibre. És el punt i final. Normalment, tot seguit ens envaeix una sensació de complaença personal o de repudiament temporal pel que acabem de llegir. En aquest moment valores la possibilitat de fer una relectura més endavant, o pel contrari, qualifiques el llibre d'insípid, de poc rellevant i digne de ser oblidat ràpidament. En el millor dels casos el desem a la prestatgeria, a la secció dels llibres de "ni fu ni fa", o el destinem a omplir espais buits, o potser com a suport per altres llibres. De vegades pot acabar fent de falca per una tauleta baldera, de safata improvisada portadora d'aliments matutins a la nostra parella o ésser convertit en una arma llancívola, en cas de necessitat, contra algun dels nostres enemics.

Però aquests darrers exemples no es faran realitat (n'estic convençut) amb el llibre d'en Jaume Cabré. Recordo que quan vaig tancar la novel·la, fins i tot després de repassar les ressenyes finals dels personatges que s'esmenten en el llibre, em vaig quedar uns segons enyorant la colpidora història de l'Adrià Ardèvol (el protagonista) i em varen venir al cap dues paraules molt nítides i clares... "És boníssim".

Per mi les últimes pàgines de la novel·la han estat com una traca final de sensacions, de viatges en el temps, com si el meu cervell i el de l'Adrià Ardèvol es fusionessin en un de sol.

Diu l'escriptor que va trigar set anys en escriure aquesta novel·la, doncs pel que fa al resultat, pot estar tranquil i orgullós de la feina feta. Pels lectors l'espera que sortís publicat ha estat molt ben recompensada. Fins i tot m'atreviria a dir que aquesta novel·la recol·lectarà forces premis. De fet, des de que va arribar a les llibreries, ha estat un èxit de vendes constant.
El llibre, ja és una obra mestra i estic segur que la seva lectura no us deixarà indiferents.

Fins aviat,
Jordi

"Jo confesso" de Jaume Cabré

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Sat, 24 Sep 2011 15:03:00 +0000

Salut internautes,

Dia: 24/09/2011

Moment del llibre: pàgina 390.

En Jaume Cabré és genial. Ho ha tornat a aconseguir. En aquest llibre, vas i véns per diferents èpoques dels personatges que, encara que en un primer moment ens poden desconcertar, de seguida tot es posa al seu lloc. Tot acaba sent per una raó justificada, poderosa, aclaparadora.

A l'escriptor, com ell ha dit en alguna ocasió, el diverteix, li encanta provocar en el lector un "capbussament literàri" inesperat. Et preguntes... "On estic?... Què ha passat?..." i de seguida.. "Ah! sí, ja ho sé! ja ho entenc".

En aquestes alçades de la lectura m'he imaginat la manera de viure del protagonista, he rigut, he empatitzat amb l'Adrià Ardèvol, he rememorat altres històries meves personals de la ma d'en Bernat (l'amic íntim de l'Adrià), he reconegut el patiment universal d'una mare, he tornat a odiar la Santa Inquisició i els crims execrables de la SS i, he descobert que alguns personatges del llibre van existir realment. Tot això només quan vaig per la pàgina 390 del llibre.

Què m'espera d'ara endavant? Aviat ho descobriré!

En fi, si voleu una recomanació, dediqueu-li estones llargues, plàcides, sense interrupcions i gaudireu d'una obra mestra, tal i com diu l'autor a l'última pàgina: (...) definitivament inacabada (...)

Com de costum, us deixo amb un vídeo. En aquesta ocasió correspon a l'entrevista que li van fer en "El matí de Catalunya Radio" el 6 de setembre del 2011. Què vagi de gust!

Fins aviat,
Jordi

"El comte de Montecristo" d'Alexandre DUMAS (pare)

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Mon, 22 Aug 2011 22:10:00 +0000

Salut internautes,

Quan hi ha sequera de novetats literàries, quan els llibres que encapçalen les llistes dels més venuts sempre són els mateixos i es repeteixen setmana rera setmana, quan sembla que els editors esperen a llançar les novetats més interessants un cop passat l'estiu... sempre podem "jugar al cavall guanyador" i retornar als grans clàssics literaris per assegurar-nos una bona jugada. Aquest és el cas del llibre que he escollit per acabar de gaudir de les vacances d'estiu.

Alexandre Dumas (pare) (1802-1870) serà recordat pel seu gran llegat d'obres que ens va deixar, dues de les quals, han estat emeses repetides vegades per la gran pantalla i portades al cinema en diferents versions i amb diferents actors. Qui no ha vist o no ha sentit a parlar dels "Tres mosqueters" o de "El comte de Montecristo". Aquesta última novel·la, va ser també emesa per TV3 en format de mini sèrie i protagonitzada pel gran Gerard Dépardieu, ara aviat, farà sis anys.

Què us he d'explicar de "El comte de Montecristo" que no sapigueu!

Aviam, si com a mi se us va passar l'oportunitat de veure les pel·lícules al cinema, si no vareu veure els capítols per TV3 i tampoc heu llegit (fins ara) aquest bestseller famós internacionalment, i ara agafeu de nou en nou el llibre de mil-cent divuit (1118) pàgines amb el seus mil tres-cents (1300) grams i els seus CXVIII capítols, veureu que se us fa curt. Veureu que cada capítol per si sol és capaç de mantenir-te enganxat fins al final, que individualment, cada capítol del llibre, són petites obres mestres que es van teixint magistralment al llarg de tota la novel·la. Que per més llarga que sigui la novel·la, un no té mai la sensació d'anar perdut entre els seus personatges i que sempre (el deixis en el punt que el deixis) sempre, et deixa amb un "bon gust de boca" amb ganes de continuar llegint-lo en una propera ocasió.

En fí com va dir una de les meves llibreteres preferides, és un llibre per "disfrutar com un camell" hehehe.

Fins aviat,

Jordi

Tots els dimonis són aquí de Pere Antoni Pons.

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Tue, 09 Aug 2011 11:52:00 +0000

Salut internautes,

Ara fa uns cinc mesos que vaig trobar el comentari de "Tots els dimonis són aquí" en la plana web "nosaltresllegim.cat". El comentari em va entusiasmar tant que vaig decidir posar el llibre de Pere Antoni Pons a la pila dels pendents de llegir.

El secret de la història fa que avancis intrigat cap el desenllaç final de la novel·la. Quan més avances, més et preguntes com "redimonis" es resoldrà tota la trama i no és fins l'últim moment del llibre que trobes les respostes a les preguntes que t'anaves fent interiorment al llarg de tota la novel·la.

Un del punts més interessants és quan descobreixes la verdadera vida que s'amaga darrera d'en Ricard (el professor de literatura i protagonista de la novel·la) i els secrets que giren en l'entorn familiar de la Clàudia (l'antiga alumna del professor) desapareguda en un petit poble de Mallorca. Un poblet recelós d'establir amistats amb el visitants, que manté vives les seves creences llegendàries i que encara creu en els seus fantasmes col·lectius.

A més a més, coincideixo plenament en el comentari de la web "nosaltres llegim" quan diu que el final del llibre et deixa amb un bon regust de boca i sense mals rotllos. Jo potser afegiria que és un regust massa curt però intens (de tipus cafè "espresso") o sia d'aquells que, quan el tastes, en un primer moment et deixa frapat i després perdura una llarga estona. Això sí, no espereu trobar en aquesta novel·la una història de por amb éssers infernals sorgits de les profunditats de l'abisme sinó és que considereu que aquestes criatures malèvoles les portem tots una mica a dins, i que n'hi ha potencialment tantes com tantes persones habiten qualsevol petit poble, ciutat, continent o sistema planetari.

En fí, us deixo amb un vídeo amb comentaris sobre la novel·la perquè us acabi de picar la curiositat, hehehe.

Ah, m'oblidava. M'ha agradat.

Fins aviat,

Jordi

Lectura acabada: Habitacions tancades de la Care Santos.

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Tue, 26 Jul 2011 14:39:00 +0000

Salut internautes,

Cinc-centes vint-i-una pàgines. 521 pàgines d'alts i baixos. "DXXI" pàgines de salts en el temps. Del present al passat. Del passat al més passat encara. Del més passat encara al present. Tot ambientat en la Barcelona del modernisme i al voltant d'una família benestant que guarda secrets inconfessables per la societat classista d'aquella època. Secrets amagats també entre quatre parets o en diferents habitacions. Tan aviat plenes de vida com tancades en pany i forrellat guardant gelosament les històries viscudes per diferents generacions dels protagonistes en l'anar i venir de la història.

El ritme del llibre (pel meu gust) és una mica lent, fet que no treu que sigui una gran història a la manera dels grans serials de TV3 com per exemple "Temps de silenci", ara que tornen a fer la reposició.

De fet, per ser-vos sincer, me n'analegro de no haver deixat arraconat el llibre. Un cop t'acostumes als salts i a les intercalacions de les obres d'art que s'entrellacen a la novel·la, li acabes agafant el "truquillo" i et va calant com si fos la pluja fina del capvespre d'un dia d'estiu.

En resum: un llibre recomanable amb una agradable trama, pels qui no busquin una acció trepidant, ni una intriga anhelant.

Què llegir durant les vacances d'estiu?

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Tue, 19 Jul 2011 12:23:00 +0000

Salut internautes,

Ara que molts de vosaltres heu començat les vacances o les començareu aviat, segur que us anirà bé saber quin llibres estan triomfant darrerament per escollir sobre segur, i dedicar unes horetes de les vacances al plaer de la lectura. Pot ser que ja tingueu pensat un d'aquells volums que fan història tipus "La caiguda dels gegants" que té més de 1000 pàgines o potser sou dels que preferiu les versions més manejables que es poden portar fins i tot a la platja.

De qualsevol manera, és ben cert que l'estiu ens incita a buscar aquell esperat moment del dia, en el qual, desconnectem de la resta del món i el dediquem a la lectura del nostre llibre preferit.

Per facilitar-vos una mica la tria us deixo uns quants llibres escollits per un ampli ventall de públic i que les últimes setmanes han encapçalat les llistes dels més venuts i han estat agradant o han agradat força als lectors.

En l'apartat infantil:

Les darreres novetats d'en Geronimo Stilton, com a fenomen i èxit imparable de vendes des de fa anys i molt apreciat entre els infants.

En l'apartat juvenil:

Qualsevol dels llibres d'en Federico Moccia, de la Suzanne Collins (sobre tot la saga dels Jocs de la fam) i com no, els traduïts al català de l'escriptora J.K Rowling pel que fa a la saga de l'omnipresent Harry Potter, ara que acaba se sortir la darrera pel·lícula i en versió catalana.

En l'apartat de poesia:

L'antologia poètica de Jordi de Sant Jordi o el recull de poemes d'en Joan Margarit (No era lluny ni difícil).

En l'apartat de ficció:

Uns quants llibres interessants. Alguns ja porten temps entre els primers llocs dels més venuts, com per exemple: "Si tu em dius vine ho deixo tot...però digue'm vine" de l'Albert Espinosa, "L'home de la maleta" d'en Ramon Solsona, "Escollida pels Déus" de Maria Carme Roca, "La nevada del cucut" de Blanca Busquets, "Promet-me que seràs lliure" d'en Jordi Molist, "Les causes perdudes" d'en Xevi Sala, "Maletes perdudes" de Jordi Puntí o "Mar de Foc" d'en Chufo Llorens.

Però n'hi ha d'altres que estan pujant com l'escuma publicats recentment en català com:

"L'àngel perdut" d'en Javier Sierra, "El vestit gris" de l'Andrea Camilleri, "No obris els ulls" d'en John Verdom o "Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants" d'en Mathias Enard.

Entre els que ja podem considerar uns clàssics pel volum de vendes, podem triar: "La caiguda dels gegants" i "Els Pilars de la Terra" d'en Ken Follet, "1Q84" d'en Haruki Murakami, "L'Església del Mar" d'Ildefonso Falcones, "L'ombra del vent" i "El Joc de l'àngel" de Carlos Ruiz Zafon i "Pa Negre" de l'Emili Teixidor.

Que vagi de gust i fins aviat,
Jordi

Un enrecordeu d'en Paul Potts interpretant Nessum Dorma?

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Mon, 11 Jul 2011 22:08:00 +0000

Salut internautes,

Fent una volta per internet he trobat en el bloc "Tens un racó dalt del món" la interpretació magnífica d'en Luciano Pavarotti interpretant Nessum Dorma de Puccini que va fer a París l'any 1998.

Uns anys més tard, el 2007, un venedor de telèfons mòbils anomenat Paul Potts es va presentar a un concurs televisiu de "caça talents" britànic. Davant la sorpresa de tot el món, va fer aquesta magnífica interpretació de la famosa peça de l'opera Turandot de Giacomo Puccini: Nessum Dorma.

Perquè les perles de la humanitat cal tenir-les presents de tant en tant, aquí teniu el vídeo d'aquell programa que va revelar una gran talent.

Fins aviat,
Jordi

Ara llegeixo: "Habitacions tancades" de la Care Santos.

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Sun, 10 Jul 2011 15:58:00 +0000

Salut internautes,

Feia temps que aquest llibre m'havia seduït des del prestatge d'una llibreria. Cap al mes d'abril un post del llibre escrit en el blog "Nosaltres llegim" em va decidir a comprar-lo encara que el llibre hagués de romandre un temps a la cua dels pendents de lectura. Ara, finalment li ha arribat l'hora.

Diuen del llibre que és la primera obra mestra de la Care Santos, que la seva lectura et captiva sense necessitat de misteris, que el plantejament del llibre no està subjecte a un estricte ordre cronològic i que aquest mateix fet pot provocar l'arraconament del llibre, i també que la pròpia escriptora el va rebutjar tres vegades abans d'enllestir l'obra definitiva.

Doncs bé, després de més de dues-centes pàgines que porto llegides, us he de dir que tot això és cert.

El llibre el vaig agafar amb gran estusiasme perquè m'atreia aquest món de la burgesia catalana ubicada a l'entorn d'un palauet que físicament encara existeix avui en dia. El mateix edifici que molts de nosaltres hi hem passat per davant infinites vegades, potser sense ser-ne conscients de la seva existència i encara menys de la seva història.

En fí, crec que després de la primera temptació de deixar-lo aparcat sense acabar de llegir-lo li donaré una segona oportunitat, a veure si finalment el desenllaç de la novel·la em sorprèn i m'acaba de convèncer.

Fins aviat,

Jordi
Nota: la foto extreta d'internet del blog "fotos de Barcelona" correspon a l'incendi dels magatzems "El Siglo" el dia de Nadal de 1932, que s'esmenta en el llibre. La seva façana donava a la rambla dels Estudis (núm. 3, 5 i 7) i arribaven per la part posterior fins el carrer d'en Xuclà (núm. 10,12 i 14), fins i tot tenia sortida pel núm. 1 de plaça Bonsuccés.

L'hora del lector... tanca? No pot ser. I ara què?

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Wed, 29 Jun 2011 19:12:00 +0000

L'hora del lector s'ha acabat. Fa dies que anava sentint el rumor de que el programa l'hora del lector baixava la persiana, però no m'ho podia, o millor dit, no m'ho volia creure. En el fons imaginava que en realitat seria un parèntesi d'estiu per fer canvis en el programa i prou.

Enrere queden quatre anys d'entrevistes amb grans escriptors, de recomanacions d'encertades lectures, de divulgacions d'escriptors novells, de moments poètics entranyables i de referències indispensables dins l'univers literari de tots els temps.

I ara què?

El no res?

Ens hem quedat sense aquests 60 minuts de complaença lectora?

Digueu-me optimista, però potser es tracta d'un adéu no definitiu, o potser es tracta d'una aturada tècnica per repensar el programa i per tornar (com a molt tard) després de l'estiu amb noves energies i amb renovada empemta.

Senzillament no em crec que la direcció de TV3 o la corporació catalana de ràdio i televisió suprimeixi aquest programa sense tenir alguna carta amagada a la màniga, sense tenir prevista alguna sorpresa agradable pels lectors i/o seguidors d'aquest programa. Si a la graella televisiva catalana hi trobem documentals de les més variades temàtiques, amb més raó hem de poder trobar un programa d'aquestes característiques que ens apassiona a molts lectors.

Així doncs, amb aquesta esperançada voluntat, us deixo amb un de tants programes que em van agradar.

Llibreria "El Cucut" de Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Sat, 18 Jun 2011 20:27:00 +0000

Salut internautes,

Com bé sabeu de tant en tant tinc per costum parlar d'alguna llibreria que m'ha cridat l'atenció.

En aquesta ocasió us vull parlar de la llibreria "El Cucut" de Torroella de Montgrí.

És tot un plaer creuar les seves portes i trobar-te envoltat dels millors llibres en aquell espai, que encara que és força gran, de seguida se'ns fa petit. Sobretot, quan els que ens deixem emportar per les vibracions que ens transmeten els llibres comencem a triar, remenar i fullejar el gran volum d'obres que estan al nostre abast.

En la meva visita d'avui, he tingut el gran plaer d'intercanviar sensacions, opinions i il·lusions del món de la literatura amb una de les dues mestresses d' "El Cucut", la Maria Teresa. De fet, si teniu ocasió de parlar amb ella, deixeu-vos portar per les seves recomanacions i per la seva saviesa en el món dels llibres. La seva vocació és tanta que per poc que li expliqueu quin escriptor o quin tipus de llibres esteu cercant, segur que us l'encertarà de ple.

A més a més la tarda ha sortit rodona.

Mentre fèiem petar la xerrada ha vingut una de les més grans escriptores en llengua catalana que té aquest país. Em refereixo a la Maria Carme Roca, autora de llibres d'èxit com: "El monestir proscrit", "Barcino" o el seu darrer "Escollida pels Déus" per esmentar tres dels èxits més recents.

Amb la Maria Carme Roca hem parlat del seu últim llibre, dels seus projectes futurs i de la novel·la en la qual està treballant de forma intensa des de fa ja força mesos; però sentint-ho molt, no revelaré de què tracta, ni a on està ambientada per ser un secret literari i per voluntat expressa de l'escriptora, molt comprensible per altra banda.

En fí, internautes, com veieu aquí teniu un altre indret per visitar si mai veniu a l'Empordà.

Abans d'acomiadar-me, no vull marxar sense parlar-vos de l'altra gran mestressa que té la llibreria "El Cucut" la Magda. La seva empenta i la seva visió del món comercial, fa que aquesta llibreria gaudeixi i conservi el prestigi que s'ha anat forjant dia a dia al llarg de la seva història.

Ara sí, fins aviat,

Jordi

Coincidència literària, Llei de l'atracció o els llibres tenen ànima?

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Mon, 13 Jun 2011 09:56:00 +0000

Salut internautes,

Des de que vaig llegir l'últim llibre d'en Jordi Molist, amb el seu particular homenatge al món dels llibreters, cada vegada ho veig més clar. Les coses no passen perquè sí. Sembla que per algun motiu i de la manera més inversemblant, són els llibres els que ens escolleixen i no nosaltres a ells.

Ho podríem anomenar: atracció, providència, casualitat, eventualitat o fortuïtat. Però pel que sembla, hi ha alguna força o connexió que fa que en algun moment determinats llibres es creuïn en el nostre camí, en la nostra mirada, captin la nostra l'atenció i connectin amb nosaltres. Tan se val si són novetats o ens els han recomanat. Tot d'una, els tenim a les nostres mans i a punt per ser llegits.

Ara que hi penso, aquest fet també el va descriure en Carlos Ruiz Zafón cap a l'any 2002 quan va escriure la seva gran novel·la "L'ombra del vent". Us recordeu del cementiri de llibres oblidats i d'en Daniel Sampere?

Però per què dic tota això? doncs perquè fa poc he tingut un altre episodi de coincidència literària.

A l'anterior post us parlava del llibre "El llegat de Judes" d'en Francesc Miralles i del llibre que estic llegint en aquests moments, "El camp del terrissaire" de n'Andrea Camilleri.

No sé perquè, però els dos llibres els vaig ajuntar i comentar en el mateix moment. La sorpresa la vaig tenir quan en Camilleri a la pàgina 93 del seu llibre (recordem que va escriure la seva novel·la molt abans que en Miralles fes la seva) parla de l'evangeli de Judes com "la clau" que ajudarà al comissari Moltavano a resoldre el cas. A més a més, en parla durant set pàgines (més o menys complertes). Set pàgines com les set monedes que configuren la trama d' El llegat de Judes.

En fi internautes, no crec que jo sigui l'únic a qui de tant en tant li passen aquestes providències, no?

Fins aviat,

Jordi.

Francesc Miralles Vs Andrea Camilleri. Una de freda i una de calenta.

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Thu, 09 Jun 2011 19:57:00 +0000

Salut internautes,

Ja ho sé que són dos estils diferents, que la seva trajectòria literària s'assembla com la nit al dia, que en Francesc Miralles va néixer el 1968 i n'Andrea Camilleri el 1925 i que per tant, són d'èpoques generacionals diferents; però al marge d'aquestes diferències sempre hi ha les emocions, el lligam entre la història del llibre i el lector, aquella simbiosi que es crea, que ens uneix i que ens revifa el món interior quan disfrutem amb un bon llibre.
El motiu d'aquestes línies és que darrerament em van arribar a les mans aquests llibres: "El llegat de Judes" de Francesc Miralles i "El camp del terrissaire" de n'Andrea Camilleri.

D'en Francesc Miralles no és el primer llibre que llegeixo i que ressenyo en aquest bloc. Guardo un bon record del llibre "El Quart Reich" publicat el 2007. En canvi, aquest d'en Miralles, "El llegat de Judes" no m'ha satisfet del tot. Tot i que és un bon llibre, fàcil de llegir i que t'entreté força bé.

Coses positives d' "El llegat de Judes"

Em quedo amb el punt d'inflexió històric que va suposar el descobriment d'aquest evangeli gnòstic i la nova percepció sobre la persona de Judes Iscariot. El manuscrit, aparegut el 1970, situaria a Judes com el deixeble predilecte de Jesús (per sobre dels altres) que complia els designis de voluntat divina, en lloc de ser l'apòstol malvat i traïdor que la tradició catòlica romana ens ha inculcat a molts de nosaltres quan érem uns marrecs.

Coses negatives d' "El llegat de Judes"

La trama: la recerca de les set monedes per les set capitals no ha estat creïble. Ni els motius que conduïen a esbrinar a quina ciutat s'amagava cada escuna de les preuades monedes. Les deduccions (suposadament lògiques) que marcaven el camí per trobar l'amagatall on restaven ocultes aquestes monedes, al llarg dels segles, tampoc han estat un prodigi de la lògica.

En quant al llibre de n'Andreas Camilleri, en primer lloc, he d'agrair la recomanació d'aquest llibre que em va fer el meu cunyat d'origen germànic. Gràcies a ell he superat la mandra que em feia llegir un llibre de detectius i assassins. "El camp del terrissaire", m'ha sorprès gratament i la traducció al català de Pau Vidal, és magistral.

Coses positives d' "El camp del terrissaire"

És divertit, t'ho passes molt bé amb els personatges i les seves singularitats. La traducció al català, aconsegueix situar-te en el món rural respectant la parla tan enriquidora i característica de la vida de pagès. El domini de la posta en escena, és autèntic com es pot esperar de la categoria professional d'un escriptor amb la trajectòria literària que acumula l'Andrea Camilleri.

Coses negatives d' "El camp del terrissaire"
Que encara no l'he acabat, hehehe.
Que dies després, el 16 de juny del 2011 el vaig acabar i vaig deixar de gaudir-ne amb la seva lectura. (Ooooooh)
Fins aviat,
Jordi.

Umberto Eco: Els protocols dels savis de Sió i Maquiavel i Montesquieu.

noreply@blogger.com (J.Policarp) — Wed, 01 Jun 2011 21:15:00 +0000

Salut internautes,

Els que heu llegit l'últim llibre d'Umberto Eco, "El cementiri de Praga", segur que us heu preguntat si aquella antiga novel·la "Diàlegs en l'infern entre Maquiavelo y Montesquieu" de Maurice Joly, existeix avui dia. Doncs bé, després de cercar per les llibreries més grans de Catalunya, i de rebre les mateixes respostes com: "ho semtim molt no la tenim", "està descatalogada", "serà molt difícil que la tornin a editar",.. l'he trobada.

De fet, hauria de dir millor que l'he localitzada gràcies al servei de préstec de la xarxa de biblioteques de Catalunya. És d'aquelles coses que en aquest país funcionen molt bé i de les que un se'n sent orgullós.

Tal i com s'esmenta en la vikipèdia:

"Dialogue aux enfers entre Machiavel et Montesquieu" (títol original) es va publicar per primera vegada a Ginebra (Suïssa) el 1864.
En aquesta obra s'utilitza el recurs literari d'un diàleg entre dos conspiradors a l'infern, els personatges històrics de Maquiavel i Montesquieu. Els fulletons, que és el format en que van ser publicats, van ser introduïts de contraban a França per la seva distribució i capturats per la policia, immediatament després de creuar la frontera.
La policia va rastrejar el seu autor. Joly va ser arrestat, empresonat 15 mesos i els llibres van ser prohibits a tot França.
Gran part d'aquesta obra va ser utilitzada i plagiada en Els protocols dels Savis de Sió tristament famosos al llarg de la història. Primer, en l'època de la rússia tsarista per la persecució cruenta contra el poble jueu i, posteriorment utilitzats per Hitler com a marc de fons en el seus discursos per donar forma al nazisme i a l'holocaust antisemita.

Com veieu, ens trobem davant d'un altre exemple del poder de la literatura i de com un llibre, depenent de si està en bones mans o no, pot canviar el transcurs de la història.

Fins aviat,
Jordi