Moments que compartim

CLARIANES INDISPENSABLES

noreply@blogger.com (Audrey) — Thu, 16 Feb 2012 20:49:00 +0000

Fóra deshonesta en no admetre que, a vegades, em visita la Desidia. Sense convidar-la, envaeix el meu raconet i desplega els seus fils sense miraments...Atribuir les culpes a les caboires paparres, a dubtes sense resposta, a preguntes per construir i no ser-ne capaç... seria fàcil i alhora humà, què hi farem!. La nostra grandesa, la capacitat d'estimar, no ens deslliura de les nostres misèries, encara que les disfressem. És un pack.

Estem distrets de la vida que ens pobla, dels estels que vetllen el nostre voltet, del cel blau que eixampla horitzons, del vent que escampa els núvols, del sol que acarona els dies freds.

I dones gràcies a les veus que em cerquen als vespres, al com ha anat el dia?. Gràcies a les tornades inesperades, tan ben rebudes! i compartides amb abraçades de xocolata. I estimes el TQM que arrodoneix el missatge d'una bona amiga.

Petites clarianes en el nostre camí diari, a vegades esquerp. Estimar-nos i estimar, penso que aquest és l'ordre, la llavor que fa créixer el dolç fruït. Ens dóna capacitat per assaborir els bocins que fan vibrar el nostre cor i coratge per posar-nos dempeus, en els moments de feblesa. Reconec la meva fragilitat. La necessitat d'evadir-me en les abraçades que et recullen, en els petons amb gust d'ametlla, en les paraules que em regalen...

Arriscar la clau que obra l'horitzó de la llum, el nostre cor..., tot un repte!.

♫♫

Will you still love me tomorrow?

TOT ESTÀ PER FER...

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 05 Feb 2012 21:59:00 +0000

Un prec en V.O...

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,

Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,

Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.

Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños

Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
Mario Benedetti

Abatre murs que amaguen el sol que sense treva ens saluda.

Empaitar petites fites, quines?, em demanes..., harmonitzar la solitud; compartir la rauxa que habita en la tranquil.litat; que els sinistres no toquin a la porta de casa, quedeu-vos a la feina!.

Fem créixer flors a cada instant, per petites que siguin, plantar una mica de llum per allà on transitem. La llavor que hi cau tot sovint arrela i floreix. Acceptar les ombres que, a voltes, dibuixen un món gris i ensorra'l amb somriures, sense presses... I compre'ns que no és dolent, ans al contrari, és sols que té por, t'ho diu la saviesa del cor.
Caminem el temps que toca. Aquest fred pronosticat convida a recollir-se, però les mans segueixen fredes... Que el calaixet de la melangia, que de tant en tant obrim, no sigui l'amagatall que ens reclogui, sí bocinets de vida sentida, mira'ts amb tendresa i amb la perspectiva que dóna el pas del temps.
Estrenye'ns amb les paraules, amb els braços, amb els somriures...Perquè no estàs (estem) sol(s), perquè jo t'estimo.

Com diu el Mestre Tot està per fer...i tot és possible, pas a pas, amb VOLuntat
d' AuroRa. (Miquel Martí i Pol).

♫♫

I wish you were here

TINC UN PRESENT

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 22 Jan 2012 16:00:00 +0000

Raó vs. intuició omplen els dies.

La vida com una partida d'escacs, podem controlar (intentar) el nostre joc, però els moviments de l'adversari són imprevisibles. Sense saber-ho tenim butlletes (no guanyadores) amagades que qualsevol dia treuen el cap i ens desgavellen el nostre fràgil present. Esperar lo mejor, sí, debes M.P.!, puedes...

Present que et regala uns somriures, bells detalls amb gust d'ametlla i regats amb suc de maduixa i préssec. Un nanit inesperat i benvingut, que acarona la solitud. La gana de tu adherida al cos i les papallones fugisseres...Hi ha nits que esgarrapan l'ànima i dies que acaronen el cor...
Present que avui camines vora rierols, tot recordant curses compartides.
Donar gràcies al present que t'abraça. A aquella pau que s'esmuny pels dits de la mà. Mentre roman la dolçor als llavis.

Present que acotxes poncelles que ben segur floriran, vet ací un pressentiment arrelat al cor!. Tot té el seu precís moment. Tingues cura d'aquest jardinet, és un tresor!.
♣
Que dringui l'atrapa àngels, perquè la lluna torni a vetllar els meus somnis.

♫♫ Present

Feliu Ventura

UN CAMÍ A RECÒRRER

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 07 Jan 2012 18:28:00 +0000

Descreguda de trajectes escrits, predeterminats...Aquest viure, a voltes t'acarona com la remor del mar. D'altres recorda a un cabdell de llana entortolligat, tot buscant el cap fer desfilar-lo...

Som un diàleg constant entre la genètica i el nostre entorn. Sí!, tens raó..., els gens exerceixen una influència en els nostres pensaments, en les nostres emocions, però subtil, no determinant. Són l'abecedari del llibre de la nostra vida, però també ens cal una gramàtica, una ortografia. El nostre entorn, les persones que estimem, els moments que compartim, van deixant la seva petjadeta. El nostre cervell és savi i modulable al compàs de les experiències, no deixem d'alimentar-lo (nos!). Que la Desídia no ens embussi amb els seus fils. Inhalem els petits regals de colors que el viure ens regala.

Malgrat els temps diguin el contrari, malgrat els abecedaris que encasellen..., que no ens manqui el coratge per entomar els somnis!.

♫♫

'Always look on the bright side of life'

ARA QUE EL NOU ANY S'ACOSTA...

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 31 Dec 2011 13:50:00 +0000

Al NoU AnY que ja s'acosta, si us plau, sigues magnànim:

Custodia els fanalets de l'amistat, que ens il.luminin!.

Mostra'ns camins transitables i afables.

Regala'ns l'impuls dels somnis i les il.lusions, la seva empenta que no ens falti!. No sentir-nos arrossegats..., tenir ganes de fer cosetes!. D'estimar i que ens estimin, el nostre motor!.

Dibuixa'ns un present que ens escalfi. 366 dies i nits al nostre abast!, perquè el futur és paper mulla't.

Equilibra els moments ben compartits i els de solitud.

Ensenya'ns a sentir-nos grans per dins, malgrat les nostres mancançes.

Tant de bo que així sigui...Gràcies!

Invoco els dies clars (i els cels rogencs que em fascinen), ara que sé que me’n desposseeix el temps.

Miquel Martí i Pol

♫♫

Us desitjo un BON 2012!

ELS MILLORS DESITJOS...

noreply@blogger.com (Audrey) — Thu, 22 Dec 2011 15:50:00 +0000

...de tot cor, per tots vosaltres!, unes Bones Festes Nadalenques i un millor Any Nou 2012!, que ja s'acosta i ens arriba amb un dia més, una nit més...per sumar bons moments.

I què voleu que us digui, m'agraden aquestes dates que desgranen bons desitjos per cada cantonada, per l'oficina, a les andanes del metro, a la botiga de costat de casa. Semblem capaços de percebre la llum que ens envolta, què no sigui un miratge!.

Siguem capaços de creure ens els horitzons possibles, que neixen de la confiança en nosaltres mateixos i en aquells que toquen el nostre cor. Tot i les pedres que ens nafren el camí. Estimem allò què som, més enllà d'esclavatges imposats. Alimentem el nostre paisatge interior de bells colors oblidats. Gaudim de dies on no toquem de peus a terra i de nits amb caminets d'argent compartits. Guanyem el pols a les batalles personals, a la tristesa que a vegades s'instal.la...

Tot recordant...que només hi veiem bé amb el cor, com deia Antoine de Saint Exupery, allò que és essencial és invisible als ulls.

♫♫

BONES FESTES i BON ANY NOU !!

REFERENT(S)

noreply@blogger.com (Audrey) — Fri, 16 Dec 2011 22:05:00 +0000

Referent: Que té relació o connexió amb una persona o cosa o que hi fa referència, una pobra definició per una posició personal significativa. Que té pes en el jardí de la nostra existència. Ens ajuda a construir el nostre jo, dibuixa el nostre paisatge interior. Clar que, en d'altres ocasions, posa pals a les rodes, sense adonar-se'n, perquè no hi ha llibre d'instruccions per aquest mestratge.

Sempre he pensat que res succeix per casualitat, que tot té un perquè. Tot i reconèixer que hi ha fets viscuts, mancants de comprensió per a mi. Som fruït de les relacions que anem teixint, n'hi ha que ens descobreixen un jo oblidat, desconegut. Que et fan creure en horitzons possibles, obren la finestreta dels somnis i imagines, amb certa timidesa, perquè imaginar enriqueix la vida!. Som també aquest enfilall de pensaments, que no es detura.

Què fosc pot arribar a ser l'ésser humà, em diu una amiga i la llum que podem albergar?, em pregunto...Llum que compartida transforma paisatges interiors i ens fa sentir-nos perdurables en les coses més boniques.

Thank you stars ♫♫ per la generositat en creuar els nostres camins!.

Gràcies a tu per romandre prop meu i gràcies als que hi van ser.

P.S. I gràcies Ariadna per recordar-me una conversa, un instant ben compartit...
( Ara sí :-) ).

CLAREDATS INSPIRADORES

noreply@blogger.com (Audrey) — Tue, 06 Dec 2011 22:55:00 +0000

Si no podem mestrejar els anys per fer-ne

tot d'enfilalls de llum meravellada,

ni ens és donat deturar el temps i creure

que l'horitzó sempre ens serà propici,

pensem almenys la vida com un àmbit

de claredats possibles, i vivim-la...

Miquel Martí i Pol

Sempre m'han fascinat els girasols, no pel color...,

una és decanta més per un ventall menys cridaner.

Sí per la seva saviesa en vinclar-se a la vida, al solet que ens escalfa.

Ufanosos, grans i protectors.

Amb la capacitat de redreçar-se cap a la llum,

de no deixar-se abatre pels embats del dia.

El fred que clivella, el pensaments embullats, l'enyor...

que bufetegen les claredats.

I no sé per què, veig en ells una concepció pausada del temps,

com en les tortuguetes, tarannà inhalador de vida.

Ser girasol. Abraçar el solet que ens acarona,

les persones que ens estimen, el blau del cel que ens acull,

les dolces paraules de l'Ombra de Ton Chien, finalment!.

No deixar de somiar!,

per convertir en realitat desitjos que sovintegen la nostra ment,

ancorats en el nostre cor.

Esmerçar les nostres energies en apropar allò que desvetlla la nostra essència.

Som cavalls guanyadors, mereixedors de bellesa, sols ens cal creure-ho...

En paraules de la bella Fiamme: Viu i deixa't inspirar!

♫♫

Energize me!

@LS NOMBRES PRIMERS

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 27 Nov 2011 19:00:00 +0000

Els nombres primers són divisibles només per la unitat i per ells mateixos. S'estan al seu lloc en la infinita sèrie dels nombres naturals, enclosos igual que tots entre dos o més, però un pas més enllà respecte els altres. Són nombres suspectes i solitaris...

♣

Va obrir la boca per respondre que sentir-se especial és la pitjor de les gàbies que un es pot construir, però al final no va dir res.

La solitud dels nombres primers (Paolo Giordano) .

Absorbida per cada paraula, per cada emoció que va desgranant.
No sempre una lectura aconsegueix commoure't...
Una metàfora delicada de la vida? o un paralel.lisme d'existències fràgils?. Aïllament, culpa, intimitat, tendresa, inquietud, rendició...Acceptació, un tarannà infantil? o un pensament lúcid per aconseguir la serenitat del jo?.

Relacionar-nos per entendre'ns, per créixer...,
més enllà d'experiències colpidores.

♫♫
Alone

SOLCAR LES AIGÜES

noreply@blogger.com (Audrey) — Mon, 21 Nov 2011 07:50:00 +0000

En clau de temps i amb molt de patiment.

Vet ací com podem guanyar el combat que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.

En clau de temps i potser en solitud, acumulant en cadascú la força de tots plegats

i projectant-la enfora.

Solc rera solc pel mar de cada dia, pas rera pas amb voluntat d'aurora.

Convertirem els silencis en or

i els mots en foc.

Miquel Martí i Pol

Que l'arbre (malmés) no impedeixi veure el bosc,
la bellesa del nostre jardinet personal.
Pobladors d'aquest bosc, on convergeixen tot un ventall de colors.

Canviar la forma de mirar (nos) les coses, perquè les coses canviïn,
ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
Solquem el camí d'aquest possible, alliberador d'ancoratges que estrényen l'ànima.

♫♫
Riu avall

ESCOLTAR-NOS...

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 12 Nov 2011 21:54:00 +0000

Bastir el nostre jardinet personal, perquè llueixi tot i el pas del temps,

que no sempre bressola, passa per escoltar-nos, per preguntar-nos...

A cada inhalació i exhalació redreçar la postura que ens oprimeix,

expandir cos i ànima. Ser present. Tornar a habitar aquest cos que s'expressa sense paraules, però que es fa sentir. Estimar-lo. Som cos i ment. Que a vegades el vent fueteja i d'altres recorda l'olor de pell i el gust d'uns llavis estimats.

Parar atenció, més enllà de les necessitats inqüestionables.

Fer un esforçet constant pel propi camí, entomar-lo, tot i la nostra vulnerabilitat.

Donar un cop de cor és possible...

♫♫

Namasté...

COM UN MANDALA

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 05 Nov 2011 23:17:00 +0000

Un degoteig constant, de pluja, de pensaments de tu. Ara s'aturen, ara tornen...
Atrapada pel cel gris, no hi ha millor aixopluc que aquell raconet que acarona
sense caducitat.

Esguinçar rutines que aturen els sentits. Agraïr l'escalfor de la teva abraçada,
el llumet del teu somriure. Cercant colors, pinzell en mà i el blanc del guix,
que m'esguarda. Com un mandala, alliberador d'energia, què em centra i em concentra. Colors primaris, per començar, origen d'aquells rogencs de capvespre, del caminet d'argent sota la lluna, recordes?.

A vegades m'agradaria tenir una vareta màgica, però la paleta de colors que és la vida, perdria part del seu encant...

Vestint l'absència en temps de tardor...

♫♫

Somiar

NECESSITATS BÀSIQUES

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 30 Oct 2011 22:59:00 +0000

Acull els somnis

com el que són, un acte

de fe en la vida.

Miquel Martí Pol ♣

De la tendresa

fins la ruta blava

de l'esperança ♣

Tot en l'amor s'emplena de sentit.

La força renovada d'aquest cor

tan malmenat per la vida,

d'on surt sino que del seu inmens cabal d'amor ♣

Necessitats bàsiques, oli pels nostres fràgils engranatges, però sempre avançant, en funcionament. Disposats a donar els millors fruïts. Avessar-nos al rebre, què acarona, què dóna pau, un miratge?, un regal!, un desig de constància.

Presències que satisfan necessitats primordials. Som màquines complexes, per hom mateix incompreses. El sentir és l'aprenentatge més valuós.

Instants blaus sota un cel esponjós.

♫♫

You really know me

SHOW ME...

noreply@blogger.com (Audrey) — Fri, 21 Oct 2011 23:22:00 +0000

Les paraules,

com una carícia inesperada,

com un petó que t'agafa per sorpresa,

com un pessigolleig que et recórre el cos,

com una abraçada que t'acull.

Les paraules, a vegades atemorides,

brollen rera els nostres fets.

Unim paraules i verbs, en una cadena màgica que arribi al cel,

complimentem el seu significat, fins arrodonir-les.

I de mica en mica apendre a balbucejar mots que bateguen, amb la il.lusió del nounat. Aprenents de l'art d'estimar. Avançem a les palpentes. Disposem de mil eines de colors per mostrar-nos i qui sap si un dia... 'correrem descalços sota un sol de mil estels'.

♫♫

Show me!

VERO-VERSARI

noreply@blogger.com (Audrey) — Thu, 13 Oct 2011 22:52:00 +0000

Fer anys, un dia especial. Banyat d'una certa melangia i més encara, si ja en són uns quants...Fer recompte d'una vida viscuda..., dels petons; de les llargues abraçades; dels instants que et roben el cor; de les carícies juganeres; de les llàgrimes vessades; dels riures compartits; dels caminets de lluna, que sempre em fascinen; dels somnis fugissers; dels moments blaus...Branques d'un arbre que creix, a voltes toca el cel i a voltes les adversitats el fan sentir petitó. Vida!.

Sentiment contradictori. Nostàlgia pels qui estimes i el temps s'endugué. Alegria, per la fortuna de compartir aquest dia amb la millor companyia. Tornar a sentir aquell nerviosisme, quan em toca ser el centre d'atenció. Ser conscient que allò que sosté la vida i ens dóna ales, batega ben endins...

♫♫

Having a good time!

TROSSETS DESACOMPASSATS

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 08 Oct 2011 20:21:00 +0000

Avui plouen estels i demanes la lluneta al firmament. Embolcallada de la seva màgica tendresa, de paraules amb sentit i silencis compartits.

Mentre empenys el dia amb peus feixucs. Alimentes el present de records blaus, en format digital. I omples el potet d'esperança i d'il.lusions que bateguen. Cerques recer per aquesta ànima mancada de tendre aixopluc, ofegada per melodies veïnals.

Vida. Una peça de música a intervals, no sempre acompassats.

♫♫

Certeses...

INVERTIR EN AMOR

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 01 Oct 2011 21:10:00 +0000

Un primer d'octubre que es desfà a la boca, que desgrana emocions i que deixa a l'ànima aquella sensació de plenitud compartida.

Pertànyer, per créixer, com els arbres a la terra, per arribar a ésser, potser la única manera per fer camí cap a l'anhelada felicitat?. Pertànyer denostat, a voltes temut, confós amb arrels que estrenyen. Pertànyer que dóna pau i omple les reserves de tendresa, a vegades en hores baixes...

A càrrec de mi mateixa, però alhora tan vulnerable, incapaç d'apendre tots els instruments de l'orquestra de la vida. Brindo per les eleccions mantingudes en el temps, que brollen del cor i nodreixen l'ànima de dolçor.

♫ ♫

I Hate You But ...T♥M

LA NOSTRA BRÚIXOLA INTERIOR

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 24 Sep 2011 23:31:00 +0000

Imatge: Sebastián Fajre Vargas

El cor, la nostra brúixola interior, desvetlla allò més sublim que s'amaga dins nostre. La bellesa del nostre jardinet personal, és el fruït dels petits fets que cada dia traçem, amb major o menor destresa.

I voldria apressar certes cosetes especials. Ser el reclam de la teva presència, dringadissa de campanetes que et crida. Però no hi ha engrunes de pa, tampoc pedretes que em condueixin cap als moments blaus. Sols -i no és poca cosa!- un caminet a recórrer i somnis mancats de llum. Trucades que estimo, una carrereta compartida, lectures que em desperten...són instants que omplen els meus carrerons. Avanço amb gratitud i dóno i rebo tant. Em trobaràs?, tot i anar vestida d'idees romàntiques, una és clàssica i somiadora...

I saps que tot té el seu moment, que la vida imposa les seves regles i que no per molt avançar ens llevem més aprop del sol, com deia en Benedetti.

Mentre, la nostra brúixola interior ens senyala el camí a seguir, si l'escoltem amb il.lusió...

♫♫

Wait...

PS. Mentre el cor té desig, la imaginació conserva il.lusions.

René de Chateaubriand.

MULLAR-NOS

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 18 Sep 2011 17:34:00 +0000

Córrer, nedar sota la pluja, quina sensació més plaent!.

No sempre mullar-nos ens reconforta, atrafegats amb les nostres vides, apagant petits focs diaris, intentem ESTAR en el nostre petit món, però no sempre ens mullem i passem de puntetes, per por?, per no saber?, per no poder?, potser...

Per una vegada, anem primer: ajudar-nos per poder SER.

Apendre a mullar-nos per nosaltres mateixos i amb humilitat i coratge entomar els nostres fantasmes. Acceptar l'amor que ens vol ajudar a créixer, perdonar maneres errades. Apendre a mullar-nos, per naltrus, per no viure més a les fosques, perquè en som mereixedors. Deixar de buscar, pensar menys i deixar-nos portar per l'engranatge del nostre cor.

Ara que arrenca la tardor, és bon moment per començar a mullar-nos...

♫♫

Busco(me)

PER SEMPRE...QÜESTIONS PLENES DE VIDA

noreply@blogger.com (Audrey) — Fri, 09 Sep 2011 21:28:00 +0000

Retallades i interlocutòries posen en entredit el sentit del per sempre indisoluble,

constitucionalment imposat.

Sempre és un instant, rera un altre, potser una incertesa en el temps. Sempre il.lusionat, és llum en el camí compartit.

Qüestiones el sempre què ofega, què anul.la, què esborra identitats.

Estimes el sempre què abraça amb valentia, davant la incertitud del temps; què batega en el camí, ara assoleiat, ara planer, ara costerut...

Romàntica, innocent?, potser...

♫♫

Indefinitely...

UN SOMRIURE, SI US PLAU...

noreply@blogger.com (Audrey) — Thu, 01 Sep 2011 23:56:00 +0000

Què ens fa riure i per què?, és difícil definir-ho i alhora tan necessari!, com l'aire que respirem, com les abraçades, els petons, com una carícia inesperada...

Potser és una qüestió d'actitud, més que d'habilitat, potser aquesta és innata i a mesura que ens fem grans...els somriures passen pel sedaç de la lògica, de les experiències negatives, dels desenganys...i sense adonar-nos, es van desdibuixant i perden energia.

I serà que sóc de riure fàcil, com diuen..., però m'agrada que em facin voltar com una baldufa, les sortides de 'bombero', que al so de la música et marquis un passos de ball...Petits moments que t'il.luminen el dia!, n'hi ha tants..., sols cal tenir els ulls ben oberts i l'ànima il.lusionada.

Somriures i llagrimes formen part de la fragilitat de la felicitat. Plantem llavors que creixin en el nostre cor i floreixin en els nostres llavis!, què amb saviesa deia algú... Donen sentit als pas dels anys.

Benvinguts els somriures, diuen que són la segona cosa més bonica que podem fer amb els llavis, endevines la primera?.

♫♫

Smile

I DESITGES...

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 20 Aug 2011 08:19:00 +0000

I desitges que el caminet no s'acabi, qui ho diria que uns carrerons que sempre defuges, que temporalment t'ubiquen i que vols perdre de vista, es capgiren i brillen amb la teva companyia...

A força de moments ben compartits, estimes la vida, a cops et fa mal, a cops et fascina, a cops t'acarona i a força de nits gaudides...,anheles les ales per tornar a tocar el cel...

Des de les hores mortes, talaiot,

m’omplo la pell de dibuixos obscens

i tu hi ets...en tots. Minuciós,
et ressegueixo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.

Si tanco els ulls
te’m fas present i esclaten els colors...

Miquel Martí i Pol

PS. Potser podem oblidar paraules que ens han dit..., però recordem com ens fan sentir: paraules, instants viscuts, silencis compartits..., queden arrelats en el nostre cor, com un tresor.
I sense adornar-me'n, enmig del rastre que deixa el silenci, et veig, sorgeixes, com una espurna de llum...

♫ ♫
Junts...

TEMPS A MANS PLENES

noreply@blogger.com (Audrey) — Thu, 11 Aug 2011 23:13:00 +0000

Avui enceto aquells dies en què el temps s'alenteix,

on els diumenges i els dilluns es confonen i saber quin dia és, perd rellevància.

Temps on no hi ha més serenates què els sons de la natura o la quietud a ciutat,

temps per gaudir de la companyia dels qui més estimo, què sempre hi són..., però ara sense els neguits quotidians.

Temps per la família, pels amics, passet a passet..., com les tortugues estimades,
gaudint del camí.

Temps per anar fent...per trobar (nos), per trobar (me),
tot desitjant que la lluneta trobi al seu estel...

Temps per perdre amb tots els sentits!.

♫♫

Just like heaven

ANEM TEIXINT

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 07 Aug 2011 22:08:00 +0000

Un seguit de verbs, puntada rera puntada, conformen el tapiç de les hores...

Disfressar absències,

Desitjar somriures als silencis,

Mandrejar amb els núvols,

Perdonar(me) pensaments ennuvolats,

Estimar presències recollidetes,
Agraïr el tast compartit,
Somriure amb històries d'altres temps...

Present, ben present, a voltes resto hores, minuts, segons...,
a voltes restant t'adones com n'és de preuat sumar moments!, però tots compten i conformen el tapiç de la meva existència...

I així anem teixint...bressolada pels batecs del cor.

♫ ♫

Sometimes there's no explanaition, only what you feel

DES DELS AFECTES

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 31 Jul 2011 17:07:00 +0000

La xarxa d'internet és com un calaix dels mals endresos, on s'hi pot trobar de tot...i per e-mail, ja fa temps, em va arribar un poema de Mario Benedetti què volia compartir, avui que jo no trobo les paraules apropiades...Aquest mestre té la facilitat d'expressar amb paraules senzilles, sentiments universals i m'he permès la llibertat de traduir-lo del text original i us en deixo un fragment.

Com fer-te saber que sempre hi ha temps?

Què hom ha de buscar-lo i donar-se'l.

Què ningú estableix normes, tret de la vida.

Què la vida, sense algunes normes, perd formes.

Què la forma no és perd al obrir-nos...
Què obrir-nos no és estimar indiscriminadament.

Què les ferides es tanquen...
Què les portes no haurien de tancar-se,
Què la porta més gran és l'afecte.

Què els afectes ens defineixen.

Què el sexe forma part d'allò bell de la vida...

Què negar paraules, és obrir distàncies.

Què voler saber d'algú, no és sols curiositat.

Què mai està de més agraïr...

Què la independència, no és fer les coses sol.

Què ningú vol estar sol.

Què per no estar sol, cal donar...

Què per donar, cal haver rebut abans.

Què per rebre, cal saber demanar...

Què perqué ens estimin, cal demostrar què som.

Què perquè hom sigui, cal ajudar-lo...

Què ajudar és encoratjar, recolzar.

Què se sent amb el cos i amb la ment...

Què amb l'oïde, s'escolta.

Què costa ser sensible i no ferir-se.

Què per no ser ferits, aixequem murs.

Què seria millor construïr ponts...

Què a travé d'ells, anem a l'altra riba i ningú torna.

Què tornar no implica retrocedir.

Què retrocedir també pot ser avançar...

Què no per molt avançar, ens llevem més aprop del sol...

Com fer-te saber...

♫♫

Love Theme