Moments que compartim

LES COSES QUE NO DIUS...

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 03 Jun 2012 15:01:00 +0000

Les coses que no dius obren escletxes

damunt la pell estoica. Llisquen, àvides,

pels rius de sang del cos, i no s'aturen

fins que troben racons que desconeixes.

S'hi queden. Te'ls esguincen...

Non si male nunc. Sònia Moll

Les coses que no dius són com un pou sense fons, una pressió al pit oblidada, una opció a compendre i que amaga, potser, un propòsit benevolent. Passejo sota un cel estrany, el blau que m'esguarda, vers núvols amagats. La memòria m'aboca els meus gestos errats, qui sap si aquí tinc la resposta...

I nodreixo l'amor de paraules compartides, de retrobades estimades, d'abraçades presents, de pensaments, d'absència...Cert, no sempre es fàcil ser assertiva..., desfilar allò que sents, que desitjes, que t'oprimeix el cor, sense caure en conductes que ofeguen drets i llibertats de l'altri, per por al silenci i a la distància. Apendre no és bufar i fer ampolles!, malgrat ens fem grans. I saps que el caminet d'argent és traçat i els estels, com engrunes de pa, l'il.luminen...

Comparteix la teva bella llum, em fa contenta... i que creixin flors a cada instant!.

♫♫
Amor particular

REGALETS DE PRIMAVERA. GRÀCIES BLOCAIRES!

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 26 May 2012 20:20:00 +0000

Aquesta setmana aquest raconet de paraules disperses, ha rebut dos regalets de primavera. Sabeu?, m'han fet molta il.lusió!! i volia compartir-ho amb vosaltres.

Les ales de la Papallona, s'han aturat amb aquest guardó d'amics blocaires.

I a cavall del vent i de la mà de la Judit, rebo un cor de xocolata, per endolcir els Moments!.

Mil gràcies a totes dues!.
Espero que no et sàpiga greu, Papallona, si no segueixo la cadena i el funcionament del joc. Potser m'estimo més agrair-vos-ho amb uns somriures, bocins de dolçor i serenor, tot en una imatge, com si fos polsim de fades...
Us deixo aquesta troballa d'Internet, per tots vosaltres!

Perquè la Papallona blava segueixi sent lluerna del camí,

amb la seva sensibilitat.

Una mica d'aquest polsim per tu Judit, perquè la teva passió vers la vida s'encomani!, de la mà de bonics

Somnis de Paper

Perquè D'allò bell, d'allò sublim em segueixi sorprenen amb belles imatges i interpretacions, que em permeten deixar volar la meva imaginació.

Una mica de polsim per la Lanuor, perquè les reflexions de El present és un regal sempre són encertades i sinceres, valentes!.

Per El (nou) laberint de l'Ariadna que em transmet força i empenta, malgrat els camins no siguin sempre planers.

Una mica de polsim també per tu Pep, perquè el temps calmi les absències i a través d'Un món paral.lel tornis a compartir somnis i il.lusions.

Una mica de polsim per la meva estimada Rachel de Desaprenent a viure, perquè trobis les respostes, et sorprenguin noves preguntes i la màgia t'il.lumini els dies.

Per tu Xexu, també una mica de polsim de fades, per la fermesa, sobrietat i sí també sensibilitat, que els relats del Bona nit i tapa't desprenen. El color negre és ben adient!.

Una mica de polsim per Rits de Vuit8ena , perquè admiro com transmets el teu compromís i sensibilitat vers els fets que et toca viure.

I per altres amics blocaires que segueixo, pels que em deixen la seva petjadeta, pels que em llegiu...Per a tots el que seguiu aquests Moments, a voltes una mica embolicats, però amb el cor a la mà. Gràcies per ser-hi!.

La gratitud és la memòria del cor

(Lao Tsé)

♫♫

Tank you stars!

EN PROCÉS D'HARMONITZACIÓ

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 19 May 2012 16:57:00 +0000

La ploma a la dreta,

el cor a l'esquerra

i tu a totes bandes...

Francesc Miralles

El mestre apareix quan el deixeble està preparat i anhelo que es desvetlli, que harmonitzi paisatges interiors. Mentre em cerca el silenci que abraço maldestre i el vesteixo de paraules...

Podem influir en la realitat?. Estem oberts a les possibilitats quàntiques?, els pensaments afecten el nostre interior?, talment com ho fa amb l'aigua?, ciència?, realitat?, què és?.

Dibuixar les emocions com substàncies químiques del nostre cervell, les despulla de la seva màgia, les justifica, les pragmatitza...Són vida!, som vius...Equilibrar-les una opció, emocions a la carta?.

Enyorades vibracions celestials, avui papallones fugisseres. Quan els 2 s'arrulien juganers, eren 1 sense deixar de ser 2, quina bella paradoxa!. Aquest 2 que enriqueix a l'1 i es soprenen quan sóna el 4 .

Som un tot fracturat en dues meitats, una part dreta en desús i l'esquerra que s'imposa. Em manquen respostes, m'atabala tanta informació!.

Ser artífex del propi canvi, d'aquell que neix desde dins, entomar la nostra consciència. L'amor, el motor del canvi. La benzina, l'escollim nosaltres!.

♫♫

Harmonitzant...

BELLESA

noreply@blogger.com (Audrey) — Mon, 14 May 2012 21:06:00 +0000

Encertadament dius que, la bellesa està als ulls que la miren,

i si em permets afegiria...

en l'oïde que l'escolta, com la remor del mar.

En el gust assaborit a taula,

en el tacte que acarona

i en les olors que retrobo...

Bellesa que tot ho il.lumina, malgrat els núvols. Conscient que sols és completa al ser compartida...Gràcies!.

PD Córrer darrera bells somnis,

objectius de vida...

♫♫

Three little birds

FONAMENTS...

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 06 May 2012 16:09:00 +0000

Omplir-nos de sentiments?, podríem millor descobrir els que són dins nostre, la nostra essència. Dolça, atenta, comprensiva, riallera..., evident als ulls de qui va més enllà d'una superfície abrupta. Bella essència reclosa darrera una closqueta, protecció?, supervivència?.

Avui trenco l'estructura original...títol, imatge, text, cançó. Aquí l'ordre no altera el resultat final. Nosaltres, però...,necessitem uns fonaments que ens preparin pel misteri de la vida i pels seus camins, no sempre planers. No hi ha queixa pels que fa a les meves bases, tampoc perfecció, sí gratitud per la llavor plantada.

Tot fent camí, t'adones que el món és una xarxa de línees infinites, on tot ressona, com en una orquestra. I sense lògica explicativa, hi ha éssers que brillen en el nostre cor, malgrat no siguin conscients de la seva llum. N'hi ha que esdevenen vent que sacseja l'arbre que va creixent, arrelant, perquè les seves branques desvetllin la seva verdor.

El nostre cor és un engranatge precís i delicat. Una peça sense recanvi. Despertar al què som i pel què som estimats, és possible!. Tinguem tots els nostres sentits ben connectats i les defenses baixes, amb la confiança d'un nen...

A REINVENTAR-NOS!

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 28 Apr 2012 22:32:00 +0000

Ara més que mai, ens toca moure'ns!. Reivindicar les passes de tortugueta, les petjades fermes, els passets dispersos i tossuts..., cadascú al seu ritme!, però sempre endavant sense aturador (si més no, s'intenta...), fer fóra a la Desídia!.

Crisi local, de país, mundial, de paisatges interiors..., pes que com un llast deixa un pòsit gris. Ara més que mai, ens toca moure'ns!.
Conscient dels moviments, dels que hi són, dels que manquen, dels que treuen el caparró...Estimant les presències, vestint els moments de solitud, malgrat pesin.

El raconet que m'acull i m'abraça, em dóna força, font d'al.licients generadors de noves mirades. Estímuls que acaronen la nostra essència i ens esporenen per reinventar-nos i reixir!.

Allò que neguem ens sotmet, el que acceptem ens transforma (Carl Jung).

♫♫

Si vols quelcom...

EL TRESOR DE SANT JORDI

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 22 Apr 2012 22:05:00 +0000

Diu la llegenda que un valent soldat va abatre al drac que tenia atemoritzada a la població, salvant així, a una preciosa donzella que pretenia menjar-se.

Els herois emprenen llargs viatges, s'enfronten a monstres ferotges, que són l'estrall de tot allò que és viu: ramats, tortuguetes, persones, sentiments, il.lusions...Fer camí per connectar amb el tresor de la pròpia identitat, a voltes invisible per un mateix...Brillant, als ulls de l'altri, com els estels del cel. Creure en la nostra màgia, no és tasca fàcil. La imaginació, la millor manera d'atraure tot allò que volem. Reenfocar la mirada. Sortir enfora, abeurar-se de llum, somriures i batre les ales!. Som part d'un complexe engranatge, com deia l'Hugo, on cap part és sobrera. Redescobrir la nostra essència, que deixa rastre, sense la qual, res del que ens envolta seria el mateix. Tot un repte!.

Bona Diada!, ben compartida...

♫♫
Camins...

SEMPRE UN MÉS I MAI UN MENYS!

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 14 Apr 2012 22:22:00 +0000

Sempre un més i mai un menys!.Crit de guerra quan els de casa fem una celebració i alcem les copes amb els millors desitjos a compartir. Anhel assolit, gaudit, perdut...Aquest mai que contraria les normes de la vida.

Sempre un més i mai un menys!.Obre les portes del jardinet, a boniques criatures. Som de casa, encara que no sigui la nostra, quan compartim tot allò que ens fa únics i especials. Ho som, malgrat plogui, nevi o faci sol.

Casa. Més petita o més gran. A ciutat o a recer de les pollancres. Llar on atalaiar el cel i percebre l'escalf que desferma solituds. Espai de bellesa imperfecta que m'acull amb majúscules. Cova?. Indret on trobar-se a un mateix, on deixar-se anar. Cal veure per creure?, passen els sentiments pel sedaç de l'enteniment?. Creure en el batec indispensable!, per veure-hi clar...

Tot recordant aquell puntet que no era estel, sino avió. Llegia. Si pot desaparèixer tan de pressa, potser vol dir que el cel no es tan gran com sembla. O potser més enllà del cel que veiem*, dels núvols no sempre esponjosos, hi ha un altre cel molt més gran, que no s'acaba mai...i per on podem deixar volar la nostra imaginació. Escalfar els motors dels somnis. Bategar a un ritme solidari. Sempre un més i mai un menys!.

♫♫

Take me home!

*Abandonar-se a la passió.

Hiromi Kawakami.

SER TERRA, SER AIGUA...

noreply@blogger.com (Audrey) — Fri, 30 Mar 2012 21:03:00 +0000

Llegia fa uns dies, que hi ha dos menes de terra, una té l'aigua a sota, només cal foradar i surt. És terra fàcil, sortosa?, d'altre món... L'altra depèn del cel, de poca substància, fràgil, capaç d'abeurar aigua d'on brolla l'energia. Tant bon punt en té una mica, floreixen colors retinguts. Em reconec en aquesta terra, a voltes..Lliberar-se de formes que engabien, un repte!. Ser com l'aigua que s'adapta, sense acomodar-se. Amb el somriure i l'abraçada com a punt de trobada.

La vida no té cap sentit, s☼ls podem viure-la. Com sol recordar-me la meva amiga M., una obra de teatre que no permet assajos. Compresa mirant cap enrera...i viscuda endavant. Ser terra, potser de poca vida, em deia la meva iaia, però amb un cor que canta, que riu, que balla, que plora...Terra que té el perfum de la gratitud i els records atresorats a l'ànima.

♫♫

If you were a sailboat...

Pel Dia Mundial de la Poesia...DONA'M LA MÀ

noreply@blogger.com (Audrey) — Wed, 21 Mar 2012 22:23:00 +0000

Per aquest dia... un poema inspirador de força, d'esperança, de superació, protector, d'amor...per a tu, per a mi, per un nosaltres...Us deixo uns fragments que m'agraden especialment.

Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.

Dóna'm la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.

Miquel Martí i Pol

♫♫

Dona'm la mà...

SOSTENIBILITAT DE LES EMOCIONS

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 18 Mar 2012 21:39:00 +0000

Intentar ser mestressa de les meves emocions:

Si em sento deprimida, cantaré.

Si em sento trista, riuré.

Si sento por, em llençaré cap endavant.

Si em sento insegura, alçaré la meva veu.

Si se'm endú la confiança excessiva, recordaré fracassos passats.

Si penso que la meva habilitat no té igual, contemplaré els estels...

Agustine Og Mandino

Se'n feia ressó la ràdio, una nova assignatura alça la veu, Les emocions. Una bona notícia, sí!, en època de crisi. Què sentim i perquè, què ens alegra, què ens entristeix, què ens fa ràbia; què ens fa por; què reprimim; què desitgem; què, qui, com estimem; què ens provoca inseguretat, enveja, enyor.... Com gestionar les emocions i que no esdevinguin un cavall de batalla.

Adreçada als menuts de l'era tecnològica. Mentre nosaltres fem el camí de l'aprenentatge com millor sabem, no sempre és un camí dolç, a vegades abrupte. Desapendre per tornar a apendre. Ser conscients del bategar de l'engranatge personal, percebre la seva fragilitat i la seva bellesa. Desenvolupar habilitats per comunicar-nos, per compendre'ns ('m). Aixopluc per reinventar-nos en hores baixes. Eina que dóna ales per apendre a volar. Per estimar el jo i sobretot, compartir un nosaltres.

Que la noticia no sigui paper mullat. Nosaltres trobarem el caminet per sostenir-les. La capacitat de somriure ('ns) amb el cor, està en joc!.

♫♫

Missing you

SWEET DREAMS

noreply@blogger.com (Audrey) — Mon, 12 Mar 2012 21:16:00 +0000

Corro darrera un somni...

que m'esguarda amb mirada protectora.

Un somni engabiat, com un nombre primer, que jo percebo especialment especial. Perquè em sorprén, perquè em remou per dins, perquè em desperta...Un somni wabi sabi, d'una perfecció imperfecta. Corro sota un sostre blau i assolellat.

Corro darrera un somni...

per l'energia que em fa venir cap a tu, com una veueta que m'empeny. Dubtar del que penses, no del que sents.

Un somni lliure per encalçar les il.lusions més dolçes.

Moments blaus que et mosseguen i et piquen l'ullet. Que deixen un dolç sediment en el calaixet que batega. Aquest pòsit és l'abonament del jardinet personal, que ens fa créixer en la confiança en un mateix i en els c@mpanys de ruta més propers.

Moure's per tornar a sentir i qui sap si... per desar l'afegitó no hi entenc, a l'armari de les qüestions tècniques.

♫♫

Sweet dreams

REPENDRE EL VOL

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 03 Mar 2012 23:33:00 +0000

Podem dir no. O podem rectificar. Encara que costi.

...de vegades no cal arribar al canvi total.
Traçar-se una nova línia de
conducta. I seguir-la. Amb discreció i respecte pels
altres, que s’esforcen a representar dignament el seu
paper. Però amb tenacitat. “Que em senti viure!” com
deia en un poema. Que em senti jo. Que nedi, contra
corrent, és clar, com sempre. I potser com tothom.

Miquel Martí i Pol

Podem foragitar els fantasmes. Sentir el batec

que desferma grisos presagis.

Podem invocar la gratitud pels instants compartits

i avivar el foquet intern perquè l'ànima voli per sobre les ombres.

Podem aconseguir que la marmota deixi d'assenyalar l'ordre

dels esdeveniments i trencar l'encanteri que paralitza.

Podem regalar la suavitat d'una carícia,

la tendresa d'unes paraules.

Podem emplenar el cor d'esperances possibles de llum.

Podem deixar de ser hereus perpetus de renúncies.

Podem alimentar els nostres somnis d'engrunes d'arrós
i conformar una platja de somriures.

Podem recórre un camí blau,
malgrat no estar exempts de riscos.

Podem...i no obstant, volem?

♫♫

Learning to fly

COR...(CUIRASSA)

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 25 Feb 2012 18:53:00 +0000

El cor. Un múscul de càrrega que aprèn ràpidament. Si augmentem el pes de somriures, petons, abraçades...respon amb resistència, de manera natural. I les cosetes boniques que acull cerquen el camí de tornada. És generós i s'enforteix de manera gradual.

Som poseïdors de l'engranatge més precís i sensible. Els camins aspres el cobreixen d'espines i la seva suavitat es torna cuirassa. No el deixem a les trinxeres, s'arrauleix. Cal exercitar-lo, és complidor!, però la mandra el conforma.

Hi ha qui no té amor. No donar-ne (se'n), no implica no rebre'n, no ser-ne mereixedors. Allò malmés pot reciclar-se, refer-se. Acceptar les estacions del nostre cor. Alliberar-se de la pedra que posa pals a les rodes...i tornar a sentir com et surt del centre del pit aquell escalf que dóna sentit..., no sóc res sense aquest amor!, malgrat grisos prefixes.

El cor, sense cuirassa. Sentir que l'altre t'importa, que donaries el que fos per saber que és 'feliç' * . Agraeixes la seva existència, que la vida l'hagi creuat en el caminet d'argent . I més enllà de si t'estima, l'estimes lliure i feliç.

La vida és un batec immens, a voltes es contrau i a voltes s'expandeix...

♫♫

Flow...

*Hores d'ara també podem ser-ho,

malgrat #primaveres que fan por!,

gràcies a cada instant únic.

CLARIANES INDISPENSABLES

noreply@blogger.com (Audrey) — Thu, 16 Feb 2012 20:49:00 +0000

Fóra deshonesta en no admetre que, a vegades, em visita la Desidia. Sense convidar-la, envaeix el meu raconet i desplega els seus fils sense miraments...Atribuir les culpes a les caboires paparres, a dubtes sense resposta, a preguntes per construir i no ser-ne capaç... seria fàcil i alhora humà, què hi farem!. La nostra grandesa, la capacitat d'estimar, no ens deslliura de les nostres misèries, encara que les disfressem. És un pack.

Estem distrets de la vida que ens pobla, dels estels que vetllen el nostre voltet, del cel blau que eixampla horitzons, del vent que escampa els núvols, del sol que acarona els dies freds.

I dones gràcies a les veus que em cerquen als vespres, al com ha anat el dia?. Gràcies a les tornades inesperades, tan ben rebudes! i compartides amb abraçades de xocolata. I estimes el TQM que arrodoneix el missatge d'una bona amiga.

Petites clarianes en el nostre camí diari, a vegades esquerp. Estimar-nos i estimar, penso que aquest és l'ordre, la llavor que fa créixer el dolç fruït. Ens dóna capacitat per assaborir els bocins que fan vibrar el nostre cor i coratge per posar-nos dempeus, en els moments de feblesa. Reconec la meva fragilitat. La necessitat d'evadir-me en les abraçades que et recullen, en els petons amb gust d'ametlla, en les paraules que em regalen...

Arriscar la clau que obra l'horitzó de la llum, el nostre cor..., tot un repte!.

♫♫

Will you still love me tomorrow?

TOT ESTÀ PER FER...

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 05 Feb 2012 21:59:00 +0000

Un prec en V.O...

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,

Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,

Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.

Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños

Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
Mario Benedetti

Abatre murs que amaguen el sol que sense treva ens saluda.

Empaitar petites fites, quines?, em demanes..., harmonitzar la solitud; compartir la rauxa que habita en la tranquil.litat; que els sinistres no toquin a la porta de casa, quedeu-vos a la feina!.

Fem créixer flors a cada instant, per petites que siguin, plantar una mica de llum per allà on transitem. La llavor que hi cau tot sovint arrela i floreix. Acceptar les ombres que, a voltes, dibuixen un món gris i ensorra'l amb somriures, sense presses... I compre'ns que no és dolent, ans al contrari, és sols que té por, t'ho diu la saviesa del cor.
Caminem el temps que toca. Aquest fred pronosticat convida a recollir-se, però les mans segueixen fredes... Que el calaixet de la melangia, que de tant en tant obrim, no sigui l'amagatall que ens reclogui, sí bocinets de vida sentida, mira'ts amb tendresa i amb la perspectiva que dóna el pas del temps.
Estrenye'ns amb les paraules, amb els braços, amb els somriures...Perquè no estàs (estem) sol(s), perquè jo t'estimo.

Com diu el Mestre Tot està per fer...i tot és possible, pas a pas, amb VOLuntat
d' AuroRa. (Miquel Martí i Pol).

♫♫

I wish you were here

TINC UN PRESENT

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 22 Jan 2012 16:00:00 +0000

Raó vs. intuició omplen els dies.

La vida com una partida d'escacs, podem controlar (intentar) el nostre joc, però els moviments de l'adversari són imprevisibles. Sense saber-ho tenim butlletes (no guanyadores) amagades que qualsevol dia treuen el cap i ens desgavellen el nostre fràgil present. Esperar lo mejor, sí, debes M.P.!, puedes...

Present que et regala uns somriures, bells detalls amb gust d'ametlla i regats amb suc de maduixa i préssec. Un nanit inesperat i benvingut, que acarona la solitud. La gana de tu adherida al cos i les papallones fugisseres...Hi ha nits que esgarrapan l'ànima i dies que acaronen el cor...
Present que avui camines vora rierols, tot recordant curses compartides.
Donar gràcies al present que t'abraça. A aquella pau que s'esmuny pels dits de la mà. Mentre roman la dolçor als llavis.

Present que acotxes poncelles que ben segur floriran, vet ací un pressentiment arrelat al cor!. Tot té el seu precís moment. Tingues cura d'aquest jardinet, és un tresor!.
♣
Que dringui l'atrapa àngels, perquè la lluna torni a vetllar els meus somnis.

♫♫ Present

Feliu Ventura

UN CAMÍ A RECÒRRER

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 07 Jan 2012 18:28:00 +0000

Descreguda de trajectes escrits, predeterminats...Aquest viure, a voltes t'acarona com la remor del mar. D'altres recorda a un cabdell de llana entortolligat, tot buscant el cap fer desfilar-lo...

Som un diàleg constant entre la genètica i el nostre entorn. Sí!, tens raó..., els gens exerceixen una influència en els nostres pensaments, en les nostres emocions, però subtil, no determinant. Són l'abecedari del llibre de la nostra vida, però també ens cal una gramàtica, una ortografia. El nostre entorn, les persones que estimem, els moments que compartim, van deixant la seva petjadeta. El nostre cervell és savi i modulable al compàs de les experiències, no deixem d'alimentar-lo (nos!). Que la Desídia no ens embussi amb els seus fils. Inhalem els petits regals de colors que el viure ens regala.

Malgrat els temps diguin el contrari, malgrat els abecedaris que encasellen..., que no ens manqui el coratge per entomar els somnis!.

♫♫

'Always look on the bright side of life'

ARA QUE EL NOU ANY S'ACOSTA...

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 31 Dec 2011 13:50:00 +0000

Al NoU AnY que ja s'acosta, si us plau, sigues magnànim:

Custodia els fanalets de l'amistat, que ens il.luminin!.

Mostra'ns camins transitables i afables.

Regala'ns l'impuls dels somnis i les il.lusions, la seva empenta que no ens falti!. No sentir-nos arrossegats..., tenir ganes de fer cosetes!. D'estimar i que ens estimin, el nostre motor!.

Dibuixa'ns un present que ens escalfi. 366 dies i nits al nostre abast!, perquè el futur és paper mulla't.

Equilibra els moments ben compartits i els de solitud.

Ensenya'ns a sentir-nos grans per dins, malgrat les nostres mancançes.

Tant de bo que així sigui...Gràcies!

Invoco els dies clars (i els cels rogencs que em fascinen), ara que sé que me’n desposseeix el temps.

Miquel Martí i Pol

♫♫

Us desitjo un BON 2012!

ELS MILLORS DESITJOS...

noreply@blogger.com (Audrey) — Thu, 22 Dec 2011 15:50:00 +0000

...de tot cor, per tots vosaltres!, unes Bones Festes Nadalenques i un millor Any Nou 2012!, que ja s'acosta i ens arriba amb un dia més, una nit més...per sumar bons moments.

I què voleu que us digui, m'agraden aquestes dates que desgranen bons desitjos per cada cantonada, per l'oficina, a les andanes del metro, a la botiga de costat de casa. Semblem capaços de percebre la llum que ens envolta, què no sigui un miratge!.

Siguem capaços de creure ens els horitzons possibles, que neixen de la confiança en nosaltres mateixos i en aquells que toquen el nostre cor. Tot i les pedres que ens nafren el camí. Estimem allò què som, més enllà d'esclavatges imposats. Alimentem el nostre paisatge interior de bells colors oblidats. Gaudim de dies on no toquem de peus a terra i de nits amb caminets d'argent compartits. Guanyem el pols a les batalles personals, a la tristesa que a vegades s'instal.la...

Tot recordant...que només hi veiem bé amb el cor, com deia Antoine de Saint Exupery, allò que és essencial és invisible als ulls.

♫♫

BONES FESTES i BON ANY NOU !!

REFERENT(S)

noreply@blogger.com (Audrey) — Fri, 16 Dec 2011 22:05:00 +0000

Referent: Que té relació o connexió amb una persona o cosa o que hi fa referència, una pobra definició per una posició personal significativa. Que té pes en el jardí de la nostra existència. Ens ajuda a construir el nostre jo, dibuixa el nostre paisatge interior. Clar que, en d'altres ocasions, posa pals a les rodes, sense adonar-se'n, perquè no hi ha llibre d'instruccions per aquest mestratge.

Sempre he pensat que res succeix per casualitat, que tot té un perquè. Tot i reconèixer que hi ha fets viscuts, mancants de comprensió per a mi. Som fruït de les relacions que anem teixint, n'hi ha que ens descobreixen un jo oblidat, desconegut. Que et fan creure en horitzons possibles, obren la finestreta dels somnis i imagines, amb certa timidesa, perquè imaginar enriqueix la vida!. Som també aquest enfilall de pensaments, que no es detura.

Què fosc pot arribar a ser l'ésser humà, em diu una amiga i la llum que podem albergar?, em pregunto...Llum que compartida transforma paisatges interiors i ens fa sentir-nos perdurables en les coses més boniques.

Thank you stars ♫♫ per la generositat en creuar els nostres camins!.

Gràcies a tu per romandre prop meu i gràcies als que hi van ser.

P.S. I gràcies Ariadna per recordar-me una conversa, un instant ben compartit...
( Ara sí :-) ).

CLAREDATS INSPIRADORES

noreply@blogger.com (Audrey) — Tue, 06 Dec 2011 22:55:00 +0000

Si no podem mestrejar els anys per fer-ne

tot d'enfilalls de llum meravellada,

ni ens és donat deturar el temps i creure

que l'horitzó sempre ens serà propici,

pensem almenys la vida com un àmbit

de claredats possibles, i vivim-la...

Miquel Martí i Pol

Sempre m'han fascinat els girasols, no pel color...,

una és decanta més per un ventall menys cridaner.

Sí per la seva saviesa en vinclar-se a la vida, al solet que ens escalfa.

Ufanosos, grans i protectors.

Amb la capacitat de redreçar-se cap a la llum,

de no deixar-se abatre pels embats del dia.

El fred que clivella, el pensaments embullats, l'enyor...

que bufetegen les claredats.

I no sé per què, veig en ells una concepció pausada del temps,

com en les tortuguetes, tarannà inhalador de vida.

Ser girasol. Abraçar el solet que ens acarona,

les persones que ens estimen, el blau del cel que ens acull,

les dolces paraules de l'Ombra de Ton Chien, finalment!.

No deixar de somiar!,

per convertir en realitat desitjos que sovintegen la nostra ment,

ancorats en el nostre cor.

Esmerçar les nostres energies en apropar allò que desvetlla la nostra essència.

Som cavalls guanyadors, mereixedors de bellesa, sols ens cal creure-ho...

En paraules de la bella Fiamme: Viu i deixa't inspirar!

♫♫

Energize me!

@LS NOMBRES PRIMERS

noreply@blogger.com (Audrey) — Sun, 27 Nov 2011 19:00:00 +0000

Els nombres primers són divisibles només per la unitat i per ells mateixos. S'estan al seu lloc en la infinita sèrie dels nombres naturals, enclosos igual que tots entre dos o més, però un pas més enllà respecte els altres. Són nombres suspectes i solitaris...

♣

Va obrir la boca per respondre que sentir-se especial és la pitjor de les gàbies que un es pot construir, però al final no va dir res.

La solitud dels nombres primers (Paolo Giordano) .

Absorbida per cada paraula, per cada emoció que va desgranant.
No sempre una lectura aconsegueix commoure't...
Una metàfora delicada de la vida? o un paralel.lisme d'existències fràgils?. Aïllament, culpa, intimitat, tendresa, inquietud, rendició...Acceptació, un tarannà infantil? o un pensament lúcid per aconseguir la serenitat del jo?.

Relacionar-nos per entendre'ns, per créixer...,
més enllà d'experiències colpidores.

♫♫
Alone

SOLCAR LES AIGÜES

noreply@blogger.com (Audrey) — Mon, 21 Nov 2011 07:50:00 +0000

En clau de temps i amb molt de patiment.

Vet ací com podem guanyar el combat que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.

En clau de temps i potser en solitud, acumulant en cadascú la força de tots plegats

i projectant-la enfora.

Solc rera solc pel mar de cada dia, pas rera pas amb voluntat d'aurora.

Convertirem els silencis en or

i els mots en foc.

Miquel Martí i Pol

Que l'arbre (malmés) no impedeixi veure el bosc,
la bellesa del nostre jardinet personal.
Pobladors d'aquest bosc, on convergeixen tot un ventall de colors.

Canviar la forma de mirar (nos) les coses, perquè les coses canviïn,
ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
Solquem el camí d'aquest possible, alliberador d'ancoratges que estrényen l'ànima.

♫♫
Riu avall

ESCOLTAR-NOS...

noreply@blogger.com (Audrey) — Sat, 12 Nov 2011 21:54:00 +0000

Bastir el nostre jardinet personal, perquè llueixi tot i el pas del temps,

que no sempre bressola, passa per escoltar-nos, per preguntar-nos...

A cada inhalació i exhalació redreçar la postura que ens oprimeix,

expandir cos i ànima. Ser present. Tornar a habitar aquest cos que s'expressa sense paraules, però que es fa sentir. Estimar-lo. Som cos i ment. Que a vegades el vent fueteja i d'altres recorda l'olor de pell i el gust d'uns llavis estimats.

Parar atenció, més enllà de les necessitats inqüestionables.

Fer un esforçet constant pel propi camí, entomar-lo, tot i la nostra vulnerabilitat.

Donar un cop de cor és possible...

♫♫

Namasté...