DidàcTIC

Ens hem mudat!

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Wed, 11 May 2016 21:25:00 +0000

Aquest blog té nova llar. Per això m'he mudat a www.didactik.cat. Espero la vostra visita!!!

[100] No dejamos nada...

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Sun, 24 Jan 2016 22:32:00 +0000

El pasado mes de septiembre, el compañero Ramón Paraíso en esta misma revista publicaba un artículo llamado Reencuentros en la tercera fase. Paraíso reflexionaba sobre la visión que tendrán sus alumnos de él en el futuro como profesor. La lectura de este artículo me ha llevado a una opinión muy clara sobre la huella que dejamos nosotros los docentes en la educación del alumno. Y voy a ser sincero: no dejamos nada

Lo tengo bien asumido. No dejamos nada de nada, nuestra labor sale con la misma facilidad con la que entra. Por más tablets que tengamos en clase, por más flipped que nos pongamos, por más ABP’s que les metamos en el aula, nuestros pupilos no nos recordarán. Admitámoslo: los docentes tenemos el ego subidito, creemos que somos el profesor Keating y que nuestras clases cambiarán el porvenir de esos alegres muchachos para que lleguen a ser personas creativas, libres, capaces de decidir su propio destino. Seremos líderes de su propia revolución, faros de su existencia, un rayo de luz que los guiará hasta conseguir todo lo que se propongan. #No

Personalmente, no me preocupa nada el recuerdo que tengan los alumnos de mí. De hecho, desde mi posición como profesor de adultos, ni tan siquiera debería ser recordado. Creo que el profesor tiene que ofrecer escenarios que enciendan la curiosidad del alumno y le empuje a ser mejor persona. Pero debe ser invisible, desdibujar su figura para no interferir en el reencuentro entre el proceso de aprendizaje y el alumno. Sí, yo también puedo pecar de idealismo/romanticismo docente. Pero es el mejor punto de partida para tratar a los alumnos desde su propia idiosincrasia, dado que hay que tener en cuenta que no tratamos con pedazos de barro que hay que moldear. Son personas que ya vienen moldeadas de casa.

Todas ellas están formadas por vivencias, virtudes, defectos, fracasos, sueños, expectativas de futuro, deseos, desengaños, alegrías, lecturas, intereses, aficiones, etc. Desde esta pluralidad se hace harto complicado llegar a influir con nuestras clases, nuestras metodologías o nuestras TIC. El recuerdo en la memoria de los alumnos dependerá únicamente de ellos. Aunque no todo está perdido. Si queremos llegar a la conciencia de nuestros pupilos hay una estrategia que el profesor debe saber gestionar: el sello personal docente.

Nada de lo que hagamos en clase tendrá vida más allá de lo anecdótico si nos limitamos a impartir contenidos sin más, sin pasarlos por el filtro de nuestra personalidad. Lo más eficaz es enseñar desde la sinceridad, desde la empatía, desde la experiencia, desde la proximidad, desde la asunción de las virtudes y de los errores del profesor que se vuelca de lleno en el alumno, sin añadir etiquetas ni ideas preconcebidas sobre él. Pero sin esperar nada a cambio. Nunca.

Pasar a la posteridad de los alumnos, convertirnos en “memorables”, como diría Fernando Trujillo, no depende tanto de la metodología, sino especialmente de nuestros actos en el aula, de nuestra gestión emocional del alumnado, de tener un código docente inclusivo. No hablamos, por tanto, de ser más original, más innovador o más “colega”. Hablamos de ser más coherentes con nuestra docencia, de ser conscientes de nuestra labor, de saber dotar de humanidad y respeto las clases. Y esto, por desgracia, no es algo que se aprenda en Magisterio o en ningún máster. Hay quién lo llamaría vocación. Yo prefiero llamarlo honestidad. Y no sólo con el alumno, sino con su futuro. Y con nuestra profesión.

Aunque nuestro sello personal docente tiene también que visualizarse en la gestión de los contenidos de la asignatura. En este aspecto, guardo buenos recuerdos de algunos profesores. Pero ninguno hizo nada destacable para “molar”. Y dudo que tuvieran la intención de ser recordados. Lo único que hicieron fue conectarme con los contenidos de manera natural. A este tipo de profesores les encantaba la asignatura que impartían, la explicaban de tal modo que te envolvían y producían interés, te obligaban a entrar en ella, sumergirte para saber más. Y no se ayudaban de espectaculares metodologías didácticas, ¡muchos lo hacían con metodologías tradicionales! ¿Era posible eso? ¿Y cómo lo conseguían? Porque daban sentido al contenido, revisándolo desde perspectivas modernas, actuales, situándolo en un contexto real, cercano. Y lo mejor de todo: despertaban el sentido crítico, una mirada nueva que, en mi caso, me ha permitido poner en cuestión el mundo, generar opiniones diferentes y debates llenos de muchos matices.

Es posible que así —y solo así— dejemos algo de nosotros. Y si no, no pasa nada. No hay que pensar que hemos fracasado. Será entonces cuando deberemos exigirnos más, reflexionar sobre nuestras acciones en clase y encontrar el modo de llegar al recuerdo de los alumnos. Seguramente descubriremos que el impacto emocional en el alumno no se rige por el uso de las innovaciones metodológicas y los recursos TIC más de moda. Sólo con nuestra actitud como docentes, con la manipulación didáctica (en el buen sentido) de nuestros conocimientos, con saber compartirlos desde la perspectiva de los alumnos, con saber aportarles significado en sus vidas para crear colaborativamente una experiencia de aprendizaje podremos proporcionar una educación que perdure en el recuerdo.

Por tanto, no es plantearse que “esto y aquello les va a gustar, les va a encantar, estarán entretenidos…” Nada de eso. Hay que compartir esa experiencia, ese reto capaz de hacer reflexionar al alumno, generarle curiosidades y dudas, construir puentes entre su realidad y los contenidos de la asignatura para conectar (de un modo inconsciente) con el aprendizaje que eclosionará (de un modo consciente) tarde o temprano de su interior. Porque de eso se trata: para que fluya la verdadera educación debemos conocer y enseñar al alumno presente para conectarlo con el alumno futuro. Y cuando estos elementos hagan el “click”, los alumnos nos recordarán en un momento u otro de sus vidas.

En definitiva, no nos debería obsesionar qué pensarán nuestros antiguos alumnos sobre nosotros, sino qué huellas nos han dejado ellos para mejorar la labor en clase con los alumnos que están por venir. Porque lo que para los docentes debe ser más importante es que tengamos presente el recuerdo de nuestros alumnos en los cursos posteriores, ya que influye de verdad en el aula y dejan poso en la educación. Son tan generosos que nos dejan su conocimiento presente para que lo invirtamos en mejoras de futuro. Por ello nosotros, los profesores y profesoras deberíamos recordarlos. A todos. Y hagámoslo con cariño, porque lo son TODO.

Article publicat originalment a INED21.

[099] Els titulars didàcTICs del 2015

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Thu, 31 Dec 2015 11:43:00 +0000

No podia ser d'una altra manera. Acaba aquí el 2015 i voldria fer un balanç del que ha estat un any de redescobriments, de renaixença, de revolucions. I per explicar-ho, ho faré a través de titulars de diari, ja que molts d'aquests fets, siguin positius o no, han estat notícia i han determinat la meva experiència docent d'enguany.

Aquests són, doncs, els titulars didàcTICs del 2015. Espero que us agradin!

Els alumnes fan un tast

de la #gramàticaMàtrix

En el primer trimestre del curs, els alumnes de GES del Centre de Formació Permanent d'Osona Sud (CFPOS) han pogut posar a prova la #gramàticaMàtrix. Aquesta concepte és idea de Josep Miquel Arroyo, professor d'aquest centre, el qual pretén acostar la gramàtica per fer-ne un ús conscient per part dels usuaris.

La idea es va començar a gestar el curs passat, després de diverses experiències positives amb els alumnes i d'una profunda reflexió docent que Arroyo es va veure obligat a fer. El professor vigatà considera que, des de la seva perspectiva metodològica, "no hi ha prou amb la superació d'un repte, sinó reflexionar sobre com l'has superat, especialment a nivell lingüístic". És doncs, des d'aquesta experiència que Arroyo va donar forma a la #gramàticaMàtrix, un enfocament gramatical basat en la unió d'allò que saben els alumnes amb el que han d'aprendre durant el curs.

Tot i que les primeres incursions van ser poc alentadores, hi ha hagut prou indicis per part d'alguns grups que s'està treballant de manera significativa en la millora de la gramàtica i de l'ús que en fan dia a dia els seus alumnes. Està convençut que al 2016 es veuran resultats positius i concluents pel que fa a la implementació d'aquest enfocament gramatical.

El portafoli lingüístic de GES

arriba a la versió 2.0

Després d'un curs en marxa, el portafoli lingüístic de GES s'actualitza. Cap a inicis de gener, els usuaris del portafoli rebran una actualització de l'eina d'aprenentatge que va sorgir durant el passat curs 2014-15. Entre les millores, cal destacar la integració invisible en el procés d'aprenentatge, la millora de les qüestions relacionades a copsar els aprenentatges previs i les reflexions durant el trimestre. A més, s'integra de manera conscient a la #gramàticaMàtrix.

La formació d'adults,

el despertar de la força

L'any 2015 serà recordat cinematogràficament per l'estrena del capítol VII de la famosa saga Star Wars. Però també ho serà per a la formació d'adults, ja que enguany s'ha realitzat una tasca molt interessant per visibilitzar que hi ha molt bones idees en aquest àmbit per a la millora educativa dels alumnes.

Un exemple és el del Josep Miquel Arroyo, professor del CFPOS. Ell n'està modestament satisfet del que ha viscut i del que ha pogut aportar a aquest despertar durant 2015. En destaca, inicialment, la formació obtinguda a través de diversos events, com ara el II Encuentro de Docentes de Lenguas de Secundaria. A més, ha tingut la possibilitat de participar a l'Escola d'Estiu de l'Educació de les Persones Adultes impartint un taller. Per al docent vigatà va ser una experiència molt satisfactòria que connecta amb el seu futur formatiu a mig termini: el doctorat.

Arroyo lamenta, però, no haver assistit al #betacamp, tot i que espera ser-hi en una propera edició. D'altra banda, a la xarxa ha fet pinya amb altres companys* amb els quals comparteix objectius de reivindicació de la bona feina que es fa des de les escoles d'adults, així com des de la comunitat educativa en general. "Tinc previst una col·laboració estable #aquatremans amb Ramon Paraíso per difondre aspectes sobre la formació d'adults i, també, m'agradaria donar continuitat a la iniciativa del web La formació d'Adults, engegada per Quim Balaguer", explica Arroyo.

Un altre fet que vol rememorar és la participació a la revista educativa digital INED21, plataforma des de la qual reivindica el paper de les escoles d'adults en l'entramat educatiu. Però el millor està per arribar, ja que al centre on treballa s'està treballant en un projecte de millora, el qual encaminarà el seu futur els propers anys.

Per acabar, Arroyo confessa que el desig que més espera que es compleixi durant el nou any és el de la creació d'una xarxa d'escoles d'adults i de professionals en aquest sector per tal de fer-la visible i, com diria Jordi Martí, deixi de ser menystinguda per la comunitat educativa.

Encara queda feina per fer i Josep Miquel Arroyo continuarà amb la difusió de les bones pràctiques a l'educació d'adults, sumant esforços com la resta de grans professionals que s'hi dediquen. Per això espera que, al 2016, el despertar d'aquesta força sigui un èxit, no de taquilla, sinó educatiu.

*Gràcies a Ramon Paraíso, Quim Balaguer, Jaume Sans, Joan Padrós, Ester Badal, Javier Íñiguez, Anna Tur, Maximiliano Alcañiz, M.Àngels Araujo, Imma V., Josep Maria Planas, Joan Moya, Diego Redondo, Blanca Pi, Sergi Cercós, Palmira Freixa, Fèlix Eroles i Carme Duran. I, també gràcies per la vostra inspiració, Jordi Martí, Toni Solano, Óscar Boluda, Germán Cánovas, Jordi Domènech, la gent de Xatac5, els de GrOC, Carme Bové, Sergi del Moral, Boris Mir, Helena Erviti, Anna Guim, Ángel J. Gallego, Imma Oliva, la gent de #betacamp, Elisa Tormo, i a tothom qui segueixo a través de les xarxes socials (perdoneu si no us esmento a tots!). Sou la meva formació. Visca Twitter!!!

[098] El primer trimestre en piulades (Tardor 2015)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Wed, 30 Dec 2015 17:57:00 +0000

El #hashtag del trimestre (i de l'any)

És moment de tancar el trimestre. Però en comptes d'explicar-ho a través d'un post corrent, he optat per una altra manera de resumir-lo. He compilat les piulades que he dedicat a la preparació del trimestre, al dia a dia a l'aula, als neguits i pensaments en veu alta que compartia a través de la meva xarxa social de referència.

Així doncs, feu un cop d'ull al que he fet durant el primer trimestre al centre on treballo. En general estic satisfet, tot i que hi ha aspectes que no he gestionat bé:

- No he acabat el repte a GES 1, el qual era realitzar un Draw your life. Ens va faltar l'edició del vídeo. No sé si tornarem a reprendre'l. En el cas de GES 1 Tona vam pensar a canviar el producte final i rebatejar-lo com a Rap your life a petició dels alumnes.

- Els diaris de viatge de GES 2 no han estat el mateix a Tona que a Centelles, així com el curs en general. Mentre que a Tona hem dedicat més temps a la lectura de Cap a terres salvatges, a Centelles, i a causa d'iniciar el curs quatre setmanes més tard, m'he vist obligat a centrar-me en els continguts lingüístics. La lectura s'ha reduït, doncs, a un treball a casa.

- El treball amb el portafoli lingüístic no ha estat ben gestionat. Massa poc temps per implementar-lo a GES. Però després de la revisió, al segon trimestre tindré temps d'esmenar l'error.

- Les expectatives del curs de Grau Superior han anat minvant a mesura que passava el temps. Com sempre, els alumnes a inici del curs tenen una actitud, però a mig octubre es capgira com un mitjó. De tota manera, intento aportar alguna cosa més que el contingut necessari per aprovar l'examen d'accés al grau i he introduït la #gramàticaMàtrix amb uns resultats millorables. A la tornada de les vacances, podré posar-la novament a prova per tal de repassar ortografia.

- Per últim, la gestió del temps de preparació de les classes ha estat el gran inconvenient d'aquest trimestre. Com ja comentava en un altre post, fer feina per un curs que no sé quan sortirà és inútil. Ara, quan surt, m'avisen amb poc marge de maniobra. I enguany, m'he trobat que he hagut de preparar la gran majoria de cursos al mateix temps, just quan començava a caminar amb els grups de GES de Tona. En deifinitiva, va ser un desastre, ja que no em va permetre dedicar el temps que cal als nous cursos ni em va deixar desplegar com tenia previst els queja havia començat. Al segon trimestre, sortosament, tot comença al mateix temps, fet que no treu que hagi de trobar una solució a aquest problema de cara a altres anys.

Malgrat tot, estic satisfet de:

- portar a terme la #gramàticaMàtrix als cursos de llengua. Encara queda molt per fer, però ja començo a traçar un itinerari. Hauré de prendre notes de com el desplego a l'aula;

- experimentar amb l'ensenyament de la gramàtica des de l'observació i l'anàlis i;

- utilitzar la literatura com a llibre de text a classe. No ho he fet com m'imaginava i hauré de prendre nota del que puc millorar;

- a GES, treballar el concepte "fer pinya" a través d'eines com el Tractat de convivència a l'aula. Un encert a grans trets. Caldrà mantenir viva aquesta idea;

- treballar la llengua de manera integral. A GES, explico llengües, no català o castellà. I enguany, l'anglès s'hi incorpora. Encara és d'hora per veure els resultats, però continuarem en aquesta línia el segon trimestre;

- ser conscient de la importància de la temporització.

En definitiva, tot el que he viscut el primer trimestre ha servit per assenyalar el camí que haig de millorar. I el milloraré.

[097] La teràpia del portafoli (2 de 2): la versió 2.0

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Tue, 29 Dec 2015 14:59:00 +0000

En aquesta segona part volia fer èmfasi en el portafoli com a objecte. Després de comprovar de quina manera s'implementa a l'aula amb els raonaments metodològics i gramaticals exposats en el post anterior, vull fixar-me en els apartats que ha de contenir el portafoli.

Per aques motiu, i perquè sigui més entenedor, comparteixo la versió 2.0 del portafoli lingüístic. A tall d'exemple, he agafat el mòdul de Llengua catalana 3 de GES 2 per detallar-ne les passes a seguir.

En essència, hi trobareu:

1. Biografia lingüística (només caldria emplenar-la una vegada, per anar bé, al primer trimestre)

2. Distribució de mòduls del GES

3. Mòdul o mòduls trimestrals, apartat en el qual s'hi inclou:

- objectius i continguts;

- anàlisi prèvia de coneixements;

- preparació prèvia de la tasca trimestral (repte lingüístic);

- #lamevagramàtica o recull d'apunts i evidències lingüístiques adquirides al llarg del trimestre.

4. Valoracions:

- valoracions finals de treballs individuals o en grup (2 versions);

- autoavaluació de la tasca trimestral (repte lingüístic);

- qüestionaris per a la reflexió diària, medial i final. Aquesta última hi inclou apartat relacionat amb les emocions.

Com ja vaig comentar, espero comentaris, suggerències, millores del portafoli. M'agradaria que fos una eina pràctica i, és clar, col·laborativa. Per tant, no dubteu a fer-ne comentaris.

Desitjo que us sigui útil. Per a mi, és i serà imprescindible. Quan el posi a la pràctica, comentaré els resultats al blog.

Portafoli llengües GES 2015 16 (versió 2.0) from Josep Miquel Arroyo Baena

[096] La teràpia del portafoli (1 de 2): introducció a la #gramàticaMàtrix

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Wed, 09 Dec 2015 06:03:00 +0000

Encara treballo en el portafoli lingüístic per a GES. Malauradament, a aquestes alçades del curs no l'he posat en marxa. I sí, la culpa és meva per manca de planificació. Però, sobretot, és perquè he entrat en una mena de loop creat per l'obsessió de preparar el millor portafoli possible.

I no és per menys. Després de les bones sensacions del curs passat, de practicar "l'evoluació", d'equivocar-me en determinades fases de la seva aplicació, de comprovar que és un diamant en brut per a l'aprenentatge de llengües, calia una reflexió i una preparació dignes del que, de ben segur, ha de ser essencial en la meva metodologia.

A manera de teràpia, i amb l'assumpció que no el tindré enllestit com cal per a aquest trimestre, explicaré tot seguit el procés de construcció del portafoli lingüístic i del desenvolupament del que he anomenat la #gramàticaMàtrix. Espero d'aquesta manera reorganitzar les idees i que, també, pugui ser útil a qualsevol docent que estigui interessat a fer servir el portafoli.

Avís! Ni sóc gurú de l'aprenentatge significatiu ni cap cosa semblant. Tot el que explicaré a continuació és fruit de l'experiència, de l'assaig-error aplicat a l'aula, de les lectures de professionals (com ara les de l'omnipresent Daniel Cassany), tot fent ús de recursos que he trobat a Internet i que, evidentment, he adaptat a la meva realitat d'aula.

Així, com tot bon docent, estic en contínua formació. I agrairé la col·laboració de tots vosaltres per esmenar qualsevol error que trobeu al portafoli, per millorar-lo i perquè, en definitiva, pugui ser útil per a tothom. Us emplaço, doncs, a que hi digueu la vostra. Per suposat, podeu proposar millores del portafoli, i, fins i tot, treballar-hi conjuntament.

Anem a veure, doncs, com es pot inserir el portafoli lingüístic a la classe:

1. Què vull aconseguir amb el portafoli?

- Vull que els alumnes (re)coneguin els errors que fan als seus textos (orals i escrits).

- Que sàpiguen trobar solucions adequades per esmenar els seus errors.

- Que sàpiguen corregir textos propis i aliens.

- Que construeixin una gramàtica personalitzada, pràctica i funcional.

- Que coneguin el seu procés d'adquisició de l'aprenentatge de la gramàtica.

- Despertar l'esperit crític i la curiositat per la llengua.

2. Com podré assolir aquests objectius?
Tots aquests objectius s'han de desenvolupar a través de tasques que esdevinguin un repte per als alumnes, els continguts lingüístics del qual han de servir per assolir-lo. L'exploració gramatical a l'aula ha de reunir aquestes premisses:

- Observació de la llengua a través de textos basats en la realitat dels alumnes i en el rerefons temàtic del repte.

- Anàlisi del comportament del contingut lingüístic del repte.

- Coneixement dels vicis, dels errors i del coneixement adquirit de la gramàtica del repte.

- Creació d'una gramàtica de grup i una altra de personal com a treball d'adquisició dels continguts lingüístics.

- Reflexió del que s'ha après i com s'ha après a través del portafoli.

3. Com treballo la gramàtica del repte?
A través del que he denominat #gramàticaMàtrix. És l'ensenyament-aprenentatge de la gramàtica basat en la construcció de ponts entre el coneixement dels alumnes (coneixements previs, vicis lingüístics, experiències, com li ha arribat el coneixement lingüístic, ús que li dóna l'alumne, etc.) i el que encara s'ha d'assolir.

Així, en una primera sessió sempre treballo els continguts lingüístics per primera vegada des de l'exploració de coneixements previs. Així, els alumnes i jo podem fer-nos una idea d'allò que saben i què els falta per arribar-hi.

Tot seguit, podem prendre la píndola vermella (aprenentatge deductiu) per portar a terme activitats d'anàlisi més exhaustiva dels continguts en qüestió. O bé, optar per la píndola blava (aprenentatge inductiu) i que els alumnes descobreixin que hi ha vida més enllà del que ells han après, que hi ha més coneixement i possibilitats de millorar la seva competència gramatical. Per a l'aprenentatge inductiu, considero molt necessària les activitats de correcció de textos perquè obliga a la revisió, al contacte, l’anàlisi i la resolució de l’error ortogràfic, gramatical o textual.

A tall de propostes, es poden utilitzar els següents mètodes:

- Activitats d'aprenentatge deductiu (flipped classroom, creació d'esquemes i resums en grup, escriptura d'apunts col·laboratius en grup, preparació d'una classe, realització de xuletes, creació de mems que sintetitzin la gramàtica, etc.).

- Activitats d'aprenentatge inductiu (resolució de "misteris" lingüístics, jocs, correcció de textos orals i escrits, anàlisi de casos extrets de l'entorn, etc.).

- Activitats de reforç (proves de validació, eines TIC tipus Kahoot, exercicis de resposta tancada, exposició oral, etc.)

4. Com deixo constància del progrés lingüístic durant el procés?
Primer de tot, els alumnes utilitzaran rúbriques per a l'avaluació, les quals les pot fer el professor, els alumnes o tots junts. En aquest sentit, la creació de rúbriques ja és una boníssima activitat d'exploració de coneixements metalingüístics, fet que s'ha d'aprofitat sempre que es pugui.

Aquestes rúbriques, doncs, determinaran els aspectes avaluatius de les tasques que conformen el repte i ajudaran a que els alumnes reflexionin sobre la feina feta, tant de manera individual com en grup.

L'element principal de l'avaluació, però, serà el portafoli lingüístic. Haurà d'incloure-hi evidències recollides al llarg del desenvolupament del repte. A més, el portafoli haurà de contenir un apartat anomenat #lamevagramàtica, en el qual i durant tot el procés, s'hauran realitzat tasques de resum dels aspectes lingüístics treballats a classe.

Pel que fa a la reflexió metalingüística, al final de cada activitat pertanyent al repte, s'hi inclourà un qüestionari on deixin constància del que van aprenent i del que encara han de reforçar.

Finalment, hi haurà lloc per a la reflexió amb una sèrie de valoracions dels alumnes al llarg de tot el procés, així com qüestionaris sobre els aprenentatges lingüístics, el treball realitzat i una proposta de millora per tancar l'informe. En qualsevol moment hi haurà la possibilitat d'establir entrevistes individuals, per parelles o en grup per intercanviar impressions, dubtes i refermar les reflexions recollides al portafoli. Per anar bé, s'ha de fer, com a mínim l'entrevista final.

A grans trets, aquesta seria la manera d'implementar el portafoli lingüístic a l'aula. Ara, faltaria descriure els apartats que hi hauria de contenir. Però això ho deixaré per a un altre post...

[095] Walk: un paso adelante para una nueva escuela de adultos

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Sat, 21 Nov 2015 14:53:00 +0000

I’m learning to walk again I believe I’ve waited long enough Where do I begin? I’m learning to talk again Can’t you see I’ve waited long enough Where do I begin?

Walk, Foo Fighters (Wasting light, 2011)

Son tiempos inciertos para la formación de adultos. Al menos es la impresión que me deja este inicio de curso. Para quien no lo sepa, el mes de septiembre -especialmente en las escuelas de adultos de carácter municipal- es una pesadilla para los docentes. Es la época de hacer el seguimiento a la oferta formativa para que los cursos se puedan abrir con el mínimo de plazas exigidas por los ayuntamientos. Y me he dado cuenta de que, con respecto a otros años, los cursos no acaban de llenarse, el ritmo de inscripciones no ha sido tan intenso como otras veces. Y me temo que no es un asunto local. Entonces, ¿qué pasa? ¿Quiere decir, pues, que hemos tocado techo? ¿Las escuelas de adultos han llegado al final del camino?

¡En absoluto! No me lo creo, ¡por supuesto! Pero sí creo que no conectamos con un sector de público que se oculta por motivos que desconozco. Estoy convencido de que, a pesar de las incertidumbres, hay lugar todavía para la formación de adultos. Pero para salir del callejón sin salida, tenemos que ir en busca de nuevos horizontes. No podemos esperar milagros, tampoco se puede vivir del pasado, de los logros conseguidos años atrás. Demos un paso adelante, sigamos el camino hacia una nueva escuela de adultos.

Y esto, ¿como se hace? A continuación propondré una serie de guías para no perdernos mientras caminamos. Así, empezaremos a generar un replanteamiento del sentido de la escuela de adultos.

1. Deshacernos de las etiquetas

Hemos avanzado mucho hasta ahora gracias a una labor encomiable. ¡Pero hagámosla visible, corcho! Compartámosla, enseñémosla a la sociedad, a la gente, a la comunidad educativa para demostrar que hay ilusión, vida y motivación para ser mejores. Pero enseñémosla también para eliminar falsas etiquetas. La escuela de adultos no es una extensión de un espacio para la gente mayor ni un centro cívico como mucha gente se piensa. Es el ágora donde todo el mundo tiene cabida, el punto de reencuentro del pasado y del futuro, el altavoz de todas las oportunidades que la vida ofrece a nuestros alumnos para iniciar un porvenir, una mejor calidad de vida, una mejor (re)educación.

2. Tomar el pulso al entorno

La sociedad cambia y, por lo tanto, las necesidades también lo hacen con el paso del tiempo. Tenemos que captar, pues, la realidad social que rodea a la escuela de adultos para dar respuesta a cualquier demanda educativa. Esto facilitará la cohesión de la escuela con el entorno, con el tejido educativo y cultural del municipio o ciudad.

3. Saber utilizar la reflexión

Además, debemos exigirnos autoanálisis para mejorar. El aspecto reflexivo permite la valoración de cualquier elemento de la escuela de adultos: desde la gestión pura y dura hasta la tarea administrativa, pasando por la docente, las metodologías -y los métodos-, las evaluaciones, etc. Así, la valoración debe conducir a la reflexión, a nuevos objetivos, a nuevos retos, al conocimiento real de la situación.

En definitiva, la práctica reflexiva tiene que ser el auténtico revulsivo para ir con paso firme hacia el futuro.

4. Tener siempre un plan B (y un plan C, D,...)

No hay soluciones mágicas para la baja demanda de alumnos. De hecho, ni para cualquier adversidad. Sólo hay trabajo constante, planificación de estrategias de futuro consensuadas por el equipo directivo, por los docentes y, en caso de escuelas municipales, también por los ayuntamientos. Hay que vivir en el presente curso, pero también tener perspectiva y preparar el terreno del futuro para actuar a tiempo con más eficacia.

5. Querernos más

Muchos docentes de la escuela de adultos somos personas preparadas para este trabajo: licenciados, profesionales que se han formado académicamente para esta tarea y que, desgraciadamente, están infravalorados. Tenemos que presumir de equipo docente, de profesores, hagámonos valer y mostrémonos como piezas imprescindibles para la mejora de los centros de adultos. Somos PROFESIONALES, sí. Y somos quien debe liderar el cambio en el aula y en la escuela. Somos, por lo tanto, personas que tiene un compromiso con la educación de adultos y que aportaremos a la comunidad todo lo posible para innovar en este ámbito.

Sintámonos orgullosos de pertenecer a una parte de la educación que, a menudo, no se le quiere lo suficiente. ¡Proclamemos a los cuatro vientos nuestro amor a la formación de adultos!

6. No desfallecer NUNCA

Si la situación actual es complicada, tenemos que ser fuertes. Analicemos la situación, sacudámonos, reinventémonos, cambiemos el rumbo. Pero nunca dejemos que la marea nos arrastre hacia el desastre. La educación de adultos tiene futuro. Sólo hay que trabajar para construirlo.

En conclusión, de ninguna forma el camino está hecho. Si creemos en nuestras posibilidades, si mostramos la valía de la propuesta educativa, si forjamos puentes con la sociedad y con los alumnos, si aprendemos de los errores y de los aciertos, si sabemos ser honestos y adquirimos la reflexión como estrategia de futuro, le daremos la vuelta al significado de la escuela de adultos para convertirla en un espacio innovador de referencia entre la comunidad educativa.

Lo podemos hacer, paso a paso. Falta únicamente que empecemos desde ahora mismo y demos el primer paso.

(Artículo publicado originalmente en INED21. Para leer más, sigue este link)

[094] Sóc un pringat, but I like it!

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Wed, 11 Nov 2015 07:42:00 +0000

Ja fa aproximadament un mes i mig que el curs ha començat. I ho confesso: no ho porto massa bé. Vaig molt cansat a causa d'un horari que m'obliga a fer torn partit, fet que no em deixa temps per a una bona preparació de les classes, ni per escriure un miserable tuit, fer un post com i quan Déu mana... O per, senzillament, arribar d'hora i amb forces a casa per estar una estona amb la família. Una merda, vaja!

Molts de vosaltres pensareu que teniu horaris pitjors. No ho dubto. Però no escric això per lamentar-me o perquè em compadiu. Ho faig per mostrar que els professors/es d'adults som un pringats en això de l'ensenyament. Aquests horaris són marca de la casa, qui els pateix sap que no hi ha res a fer per evitar-los. Només podem fer una cosa: aguantar i fer-ho el millor possible. Perquè, al capdavall, pensem en els alumnes i procurem que no se'ns noti la burrada d'hores, en el meu cas, fins i tot, de 9 a 20 h non stop almenys dos dies a la setmana.

I és que cada curs em reclama atenció personalitzada, activitats concretes i pensades en funció dels alumnes que conformen la classe. Si li sumem que, a més, segueixo metodologies innovadores, creo continguts exclusius en comptes de copiar-los o de fer la gara-gara al llibre de text de torn, el temps de preparació es multiplica. Tot plegat és insostenible si pretenc mantenir una qualitat a l'aula, perquè tot plegat és incompatible amb la quantitat de cursos o "pirules" horàries que haig de fer per tenir una jornada digna. I per acabar-ho d'adobar, no tots els cursos comencen al mateix temps, cosa que no permet avançar cap mena de preparació. Seria feina sense sentit, ja que hi ha la possibilitat que no s'obri el curs. Un desastre, tu!

Aquesta és la realitat del meu centre i, segurament, la de molts centres d'adults, especialment els de titularitat municipal. Tenim unes ràtios per classes que no responen al criteri lògic de l'oferta i de la demanda, una obesa oferta formativa que es perpetua en el temps i tampoc recull del tot les inquietuds i necessitats reals dels alumnes. Aquesta programació, a més, ha de procurar l'estabilitat laboral dels docents que, com deia abans, han de fer mans i mànigues per arribar a les hores de contracte. I en fem moltes, de mans i mànigues, creieu-me!

Perquè, en definitiva, l'únic que vull és treballar. Perquè m'agrada aquesta feina, perquè m'ho passo bé amb els meus alumnes. D'aquesta manera, puc dir que sóc un pringat, però feliç. Ara bé, ser un pringat no significa quedar-se com un estaquirot a l'espera que les coses canviïn. Així, sóc també un pringat actiu que té la sort d'haver trobat un fantàstic equip de pringats. I tots junts tenim ganes de canviar l'escola on treballem. I ja ens hem posat en marxa. Tenim entre mans un projecte que té com a objectiu sacsejar els ciments del centre per abordar de sense embuts un pla estratègic de millora. No serà fàcil, però tampoc impossible.

És una idea que em motiva, un desig que ens fa empènyer el centre cap a un futur millor. I, de retruc, m'ajuda a tirar endavant, malgrat l'horari, malgrat la son que arrossego, malgrat les hores no remunerades que he fet, malgrat les adversitats horàries que comporta una professió com la de professor d'adults. Sí, sóc un pringat, but I like it!!!

[093] La setmana de la formació: l'espurna del II Encuentro de Docentes de Lenguas de Secundaria

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Fri, 23 Oct 2015 06:59:00 +0000

Per acabar amb aquesta sèrie de posts destinats a la formació que vaig rebre de manera massiva durant la darrera setmana de setembre, m'agradaria parlar-vos de l'experiència al II Encuentro de Docentes de Lenguas de Secundaria.

Tal i com expliquen al blog, el II Encuentro de Docentes de Lenguas de Secundaria es proposava recollir el testimoni de la primera trobada feta a Sevilla el 2014 per tal de -i cito textualment- "impulsar decididamente modelos que integren los conocimientos gramaticales en el uso de la lengua, dando a conocer buenas prácticas, materiales y metodologías que se hayan mostrado efectivas y facilitando materiales o líneas de trabajo que puedan prolongarse más allá del propio encuentro."

Val a dir que el plantejament de la trobada era molt valent i, fins i tot arriscat. Les línies obertes de treball arribaven a nou en forma de tallers. Per suposat, la feina en cadascuna d'elles era inabastable. Sortosament, la intenció dels organitzadors s'adequava a la realitat i van proposar la creació d'un punt d'inici per tal de continuar la investigació més endavant.

Des de la tranquil·litat, doncs, d'aquesta premissa, els tallers van posar-se mans a l'obra durant una jornada de dissabte que va començar amb una rebuda en forma d'esmorzar necessària per tal d'engegar la feinada que ens venia a sobre. Després, la benvinguda a càrrec dels amfitrions Germán Cánovas, a qui vaig tenir el plaer de desvirtualitzar, i Víctor González va servir per orientar a la seixantena llarga de persones que van aplegar-se a l'Europa International School de Sant Cugat.
-

Tots dos van exposar clarament el què i el com: la trobada havia de servir per definir bases de treball estables per al desenvolupament de l'ensenyament-aprenentatge de la llengua. Però per aconseguir-ho, van invocar l'esperit del #betacamp, amb un funcionament de treball horitzontal per promoure la participació i la col·laboració de tots els components del grup.
-

Entre tanta oferta de tallers, vaig optar pel que portava la Carme Durán anomenat Escritura y reflexión metalingüística: un camino de ida y vuelta. Després dels intents fallits per aplicar a l'aula la reflexió metalingüística anys enrere, necessitava reconnectar-me amb l'aspecte de la didàctica de la llengua que més m'interessa. I allà hi era, disposat a absorbir com una esponja tot el que podia aprendre del taller, de la Carme i dels companys.

No em va decebre, ans al contrari. El taller va reordenar les meves idees al voltant d'aquest tema, van agafar més perspectiva, més cos, més seguretat a l'hora de planificar la posada en marxa a l'aula. Per anar al gra, del taller vaig extreure que:

- la llengua s'ha de tractar des de l'experimentació;
- el millor recurs per acostar-se a la llengua és la curiositat;
- cal descobrir, saber analitzar i reflexionar sobre les interioritats de la gramàtica per conèixer-la millor;
- l'aprenentatge ha de transcendir a través de la hipòtesi;
- cal qüestionar-se el funcionament de la gramàtica, posar-la a prova i resoldre les preguntes que puguin sorgir;
- el procés d'adquisició de l'aprenentatge de la gramàtica no ha de tenir límits;
- l'aprenentatge necessita de la participació i de la col·laboració activa dels alumnes i del professor.
-

Per tant, vaig refermar la idea que la gramàtica s'ha de treballar des de la reflexió, des de la metalingüística per tal de donar-li sentit. La llengua s'ha convertit, doncs, en una ciència que cal observar des de la realitat dels alumnes, des de l'ús que en fan, deixant enrere visions tancades que separen la gramàtica de l'oració de la gramàtica discursiva.

Pissarra de la primera sessió experimental amb metodologies reflexives al curs de preparació de la prova de Grau Superior.

En resum, gràcies a aquesta jornada vaig construir un punt de partida gramatical col·lectiu i personal. En l'aspecte col·lectiu, m'agradaria reprendre la tasca realitzada i compartir idees amb els companys del taller i altres persones que els interessi aquest tema. D'altra banda, i a nivell personal, també voldria continuar amb la investigació a l'aula dels punts forts i febles d'un aprenentatge significatiu, focalitzat en l'adquisició d'eines per a la millora de la gramàtica de l'alumne. M'agrada pensar que aquesta visió de la gramàtica va més enllà de l'aprenentatge i pot tenir incidència directa en l'ús de la llengua de cada dia, atesa la seva naturalesa reflexiva.

Després d'unes setmanes, i juntament amb el portafoli i les diferents propostes del que vaig anomenar "evoluació", he començat a explorar a l'aula les entranyes de la gramàtica. Això només vol dir que el II Encuentro de Docentes de Lenguas en Secundaria han aconseguit revifar l'espurna. Ara espero que la resta d'assistents també comencin a fer foc ben aviat. I que ho puguem explicar tot a la tercera edició.

[092] La setmana de la formació (1 de 2): coaching, motivació i drogues

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Mon, 12 Oct 2015 07:10:00 +0000

Un dels objectius d'aquest curs és refrescar els coneixements i aprendre més sobre els meus camps d'actuació: la didàctica de la llengua i de la literatura, la formació d'adults, innovació educativa, etc. I la darrera setmana de setembre vaig patir una sobredosi positiva de formació, els detalls de la qual passo tot seguit a comentar.

Primer explicaré la que vaig fer durant tres dies a la Diputació de Barcelona. L'àrea d'Educació impulsa l'organització dels cursos de preparació per a la prova d'accés a cicles formatius de Formació Professional. I ofereix formació als professionals que hi treballen. En aquest cas, el nom del curs ja ho diu tot: Eines i metodologies específiques de treball amb persones joves i adultes. Motivació i orientació. Intercanvi d'experiències i bones pràctiques.

Durant 15 hores repartides en tres dies, una desena de persones vam rebre una formació per solucionar conflictes i problemes amb el grup classe. No és un tema menor, atès el canvi gradual que han sofert les escoles d'adults pel que fa a la tipologia d'alumnes. D'aquesta necessitat sorgeix, doncs, una formació que assenyala de ple als tres eixos per millorar l'ambient de l'aula: cohesió de grup, motivació i atenció; i tractament de casos relacionats amb consum de drogues. Personalment, els dos primers eixos es van tractar molt encertadament, mentre que l'últim no estava ben focalitzat. Però anem per parts:

1. Cohesió de grup

La classe la va conduir Alícia Marín Muniesa, coach i entrenadora personal. Diria que va ser la sessió ideal, ja que va suposar una immersió en la pràctica de la cohesió de grup per part de tots els assistents. No sóc molt fan del coaching, però haig de donar la raó a que algunes tècniques que ens va mostrar poden ser molt efectives per als nostres alumnes. La sensació de pertinença a un grup comença des de la confiança entre tots els seus membres. I l'Alícia ens va proposar diverses estratègies infal·libles per fer pinya, per crear vincles, per assolir objectius comuns. Fa poc n'he pogut aplicar alguna a les classes de GES i funcionen.

2. Motivació i atenció

En aquesta ocasió, el torn va ser per Màrius Martínez, pedagog i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. No va ser tan "moguda" com l'anterior, però sí la que més interès em va despertar. La sessió va servir per conscienciar-nos que, al marge de l'assignatura que ensenyem, cal nodrir-la amb elements que motivin els alumnes i els permeti estar atents.

Va desmitificar la idea del professor que vol canviar la vida dels alumnes (el mal del professor Keating) i va posar les coses "a puesto". És a dir, no podem canviar els nostres alumnes al 100%, però sí capgirar la tendència negativa per construir un graó que els faci pujar cap a la seva formació. Si coneixem d'on venen els nostres alumnes (fracàs escolar, baixa autoestima, inseguretat, etc), sabrem com motivar-los de manera positiva i fer que la classe sigui un espai de retrobament amb els estudis i de reconciliació amb el seu futur.

3. Tractament dels conflictes relacionats amb el consum de drogues

La primera part de la sessió la va conduir Gemma Garcia Enrich, psicòloga d'Spott. De les tres sessions, aquesta va ser la més fluixa. No vol dir que no fos interessant, sinó que no va assolir l'objectiu que buscava. Tot plegat va ser una sessió informativa de dades relacionades amb els joves, les drogues i les conseqüències en el rendiment escolar. En cap cas va servir per analitzar casos concrets, establir propostes d'actuació a l'aula o reflexionar de manera clara sobre possibles solucions.

Entenc que és un cas que amoïna a un grup important de professors d'adults, però em va semblar una formació per cobrir expedient. En el cas del centre on treballo, en el moment que es detecta un cas de consum a l'aula, s'engega una maquinària que comença per un informe del docent que el detecta, el posa en coneixement del director/a del centre i aquest/a, tot seguit el porta a l'ajuntament del poble corresponent. És a dir, hi ha un protocol. I posaria la mà al foc que, en la majoria dels casos, les escoles d'adults actuen igual. I aquest fet només es va esmentar a les darreries de la sessió!

Malgrat que la informació és sempre benvinguda, entenc que el que es demanava és, sobretot, compartir solucions més que no pas repassar el catàleg de les drogues que una part del nostre alumnat consumeix. Hauria agraït, doncs, l'anàlisi de casos concrets per fixar-nos en la resolució. De tota manera, potser seria més eficaç una formació més local. Vull dir que s'hauria pogut fer "in situ", a cada centre, amb l'anàlisi de casos que hi hagin succeït, amb el coneixement de saber si s'hi aplica algun protocol, amb una orientació personalitzada que resolgui els dubtes i neguits de l'equip docent i de l'equip directiu.

Finalment, la tècnica d'Educació de la Diputació de Barcelona, Anna Ferri, va fer-nos cinc cèntims de l'estat dels cursos de preparació per a la prova d'accés a grau mitjà i superior. Els números no són el meu fort, però va donar dades rellevants que obliguen a reformular algunes qüestions, com ara el futur del curs de grau mitjà.

En conclusió, van ser tres dies de formació necessària per a qualsevol docent que treballi amb grups de grau mitjà o superior. I n'he tret profit, certament. Un curs que està exclusivament destinat a professors d'adults cal fer-lo! Aquest, però, era el nivell 1 de la formació. I ja espero apuntar-me al nivell 2.

Ben aviat, completaré la setmana de la formació amb la crònica del II Encuentro de Docentes de Lenguas.

[091] La evolución ignorada: cambios y retos de la educación para adultos

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Tue, 06 Oct 2015 08:51:00 +0000

Hay un desconocimiento general de lo que es hoy en día la educación para adultos. Muchos piensan que está fosilizada, que vive al margen del mundo educativo y que sirve para “entretener” a un alumnado ya curtido en años. Pues TODOS se equivocan muy fuerte, como diría Miguel Noguera. La educación para adultos ha cambiado notablemente y los implicados en ella trabajan duro para darle la vuelta a esta idea generalizada. Pero pese a los esfuerzos, aún deben luchar contra el olvido de la administración educativa, el desdén de los profesores de otros ámbitos y la desinformación de los alumnos.

Para verter un poco de luz sobre esta cuestión, voy a comentar de qué manera la educación para adultos ha cambiado y qué retos –presentes y futuros– tiene por delante. Para ello, es imprescindible mantener el foco de atención en dos aspectos: en la evolución propia de la escuela de adultos y en el papel del profesional en este ámbito.

LA ESCUELA DE ADULTOS, ANTES Y AHORA

Las escuelas de adultos surgieron a mediados del siglo XIX. El objetivo era, en general, alfabetizar y formar en saberes básicos a los adultos (en esa época el término se refería a adolescentes entre 13 y 15 años) a través de clases nocturnas o dominicales. Además, no era para nada una educación obligatoria, salvo en poblaciones de más de 10.000 habitantes. El problema de esta formación es que no difería en nada a la escolarización elemental. De hecho, las aulas, los profesores y las metodologías eran exactamente las mismas que educaban a los pequeñines.

No será hasta inicios del siglo XX que los centros de adultos comenzarán a parecerse a los actuales. Se creó una primera reglamentación exclusiva para estos estudios, con objetivos determinados y unas asignaturas concretas. De todos modos, todavía tenía demasiados parecidos con la enseñanza primaria y, como ésta, se centraba exclusivamente en la memorización, en la alfabetización pura y dura.*

Por desgracia, en pleno siglo XXI, la visión en algunos aspectos no es muy diferente. La comunidad educativa se la mira aún con displicencia, en plan “perdonavidas” sin saber que el ecosistema de la escuela de adultos ha cambiado. Lo cierto es que es un espacio más complejo: la infraestructura, la organización actual, los objetivos y la oferta formativa se han multiplicado. Así, no sólo alfabetiza, sino que también consigue que muchos alumnos obtengan la ESO, se formen para los exámenes de Grado Medio, de Grado Superior, de diferentes idiomas, consigan un certificado oficial de informática; o, simplemente, aprendan dibujo y pintura, practiquen yoga, creen su propio scrapbooking o conversen sobre la última novela que han leído. Es por esto que el mayor cambio está en la heterogeneidad de su oferta.

Por supuesto que en la escuela de adultos cabe cualquier aprendizaje. Es más, debe dar respuesta a todas las necesidades posibles. Y hay tantas necesidades como motivaciones para iniciar una formación en la escuela de adultos. Puede ser que surjan para buscar una mejora de la situación laboral, para “refrescar” la mente, para aprender lo que no se pudo en su momento, para pasar el rato, etc. Sea cual sea, la escuela de adultos es el lugar de referencia dónde el aprendizaje debe reencontrarse con la curiosidad, con la emoción, con las personas de tú a tú.

Por tanto, nadie puede quedar excluido, dado que, a diferencia de otros estudios, el alumno se inscribe porque quiere aprender, lo desea. Esta ventaja convierte a la escuela de adultos en un espacio abierto, inclusivo y ecléctico. En este sentido, como reto de futuro, debe seguir en esta línea y saber gestionar un espacio tan heterogéneo, dando respuesta a las necesidades de los alumnos.

Pero no podemos detenernos ahí. Porque la educación de adultos no puede pecar de ofrecer un trato clientelar a los alumnos: “entras, haces el curso y te vas”. La formación que se realiza, sea por la motivación que sea, debe complementarse con estrategias para la construcción de un entorno vivo en el que no sólo aprende, sino que se aporta conocimiento en beneficio de toda la sociedad. Se necesita, pues, añadir humanidad a la formación de adultos. Esto significa enseñar en la conciencia social, en la pertenencia a una comunidad, en la capacidad integradora y generadora de cultura para todos. Son herramientas que ayudarán a adquirir una formación para toda la vida que satisfaga todas las necesidades. Pero al mismo tiempo, será una formación valiente y comprometida con las personas, con el territorio y con uno mismo.

LOS PROFESORES DE ADULTOS, ANTES Y AHORA

Por otra parte, no cabe duda de que el rol docente en la educación para adultos no es el mismo. Hace poco más de un siglo, la educación de los adultos era, simplemente, una extensión de los estudios básicos, pensada sobre todo para enseñar a leer, escribir, calcular y, claro, a rezar. Si a eso se le suma la precariedad de los recursos, unos profesores poco preparados para tratar con un alumnado que apenas asistía a clases después de una dura jornada laboral, se obtiene una enseñanza para adultos muy pobre.

Actualmente, si bien es cierto que aún hay docentes que están en la escuela de adultos como en una especie de limbo a la espera de un trabajo mejor, o que han construido su “cementerio para elefantes” particular; la mayoría de los profesores que trabaja en las escuelas de adultos son PROFESIONALES. Unos profesionales comprometidos con la enseñanza de adultos, conocedores de la idiosincrasia de este tipo de formación que saben aplicar metodologías que fomentan el aprendizaje colaborativo, participativo y democrático. Saben qué es eso de la innovación educativa, saben gestionarla para ofrecer a los alumnos nuevas experiencias de aprendizaje basadas en la práctica, saben conectar con ellos –con los alumnos y con las personas–, con sus necesidades, sus ritmos de aprendizaje, su realidad.

Porque hay que entender de una vez por todas que son otro tipo de alumnado con características propias. Cada uno de ellos tiene ya una maleta llena de saberes y, aún más importante, de experiencias de éxitos y de fracasos sonados. Debemos ser conscientes de la realidad de cada alumno para ayudarle a reordenar esa maleta, que siga metiendo más conocimientos que construyan su aprendizaje futuro. Como objetivo de futuro, pues, los docentes tenemos que potenciar el aprendizaje autónomo, desarrollando de este modo la personalidad, el espíritu crítico y la conciencia social de cada uno. Necesitamos para ello metodologías que rompan con las maneras tradicionales, que creen experiencias educativas colaborativas con impacto tanto dentro como fuera del aula. Además, estas metodologías deben ayudar a (re)conocer las estrategias de aprendizaje de cada alumno y a generar nuevas expectativas de futuro.

Asimismo, también es importante que se establezcan puentes con la comunidad educativa del entorno, con agentes sociales, cívicos y culturales para aprovechar al máximo la educación de kilómetro 0, la que se origina en las aulas, la que se expande por el barrio y la que, en definitiva, se comparte con todo el municipio o ciudad. Todo ello servirá para lograr un objetivo doble: proporcionar educación de calidad y cultura de proximidad para todos.

Pero es aún más importante echarnos una mano entre todos. Hay que fortalecer los lazos entre escuelas de adultos y profesionales para compartir experiencias, metodologías y proyectos. Por esto, debo reivindicar más presencia de la educación de adultos en jornadas y congresos educativos, así como más espacios de reflexión propios dónde se puedan confeccionar futuras líneas de investigación.

En fin, ése es mi deseo: que la idea de educación para adultos no se menosprecie ni que se ignore, sino que siga evolucionando. Porque no es sólo un lugar de alfabetización, ni tampoco un “recurso” que saca las castañas del fuego a las administraciones educativas para rebajar el alto fracaso escolar. La educación para adultos cuenta con profesores capaces de generar innovación educativa para el bien de los alumnos. La educación de adultos tiene cuerpo y, sobre todo, alma, la cuál va unida a la comunidad, al barrio, al entorno de sus alumnos y a su desarrollo personal.

En conclusión, la escuela de adultos demuestra que se ha ganado un respeto en el sistema educativo, construido con profesionalidad, cercanía y compromiso social con los alumnos. Y con la Educación.

(Article publicat originalment a INED 21)

BIBLIOGRAFÍA

*Guereña, J.L. (2009): Las Escuelas de adultos revisitadas (segunda mitad del siglo XIX – principios del XX). Moreno Martínez, P.L. y Navarro García, C. (Coords.) Perspectivas.

[090] Carta abierta al alumnado de un centro de adultos*

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Sun, 20 Sep 2015 13:13:00 +0000

Estimado alumnado,

Mañana se inicia el curso 2015-16 en los centros de formación de personas adultas de Cataluña y, seguramente, ya habrá empezado o estará a punto de hacerlo en el resto de España.

Profesores y alumnos compartimos nervios e ilusión en el inicio del nuevo curso. Nosotros, por un lado, porque ponemos por fin rostros a los grupos para los que hemos pensado y repensado mil y una actividades durante los últimos meses. Vosotros, por el otro, porque retomáis vuestros estudios después de meses e incluso años de haber estado alejados del mundo académico.

Para aquellos que hace años que no pisáis un aula sabemos que es un momento complicado. Volver a adquirir rutinas y hábitos de trabajo en relación al estudio puede resultar un pelín estresante, especialmente en aquellos casos en los que debéis compaginar el curso con trabajos, hijos y otras obligaciones propias de la vida adulta. No obstante, nuestra experiencia nos dice que el esfuerzo, el trabajo y la ilusión que dedicáis en esta vuelta a las aulas puede asegurar el éxito de la empresa.

Conocemos, pues, las dificultades derivadas del regreso a las aulas, pero también de las motivaciones que os mueven. Son muchas las personas que pasan por nuestros centros cada año. Cada una de ellas con realidades y situaciones personales totalmente diferentes. Aunque tienen un denominador común: la inquietud que os empuja a complementar vuestra formación con miras a acceder, en la gran mayoría de casos, a una mejora profesional.

Es posible también que a muchos de vosotros no os haga falta ningún título. Pero esa inquietud os ha traído hasta un centro de formación de adultos para estudiar algo que os complemente, que os divierta, que os entretenga, que os refresque la memoria o que os acompañe. Nosotros, evidentemente, estaremos a vuestro lado. Porque sea cual sea la meta, estudiar os hace grandes, os fortalece el espíritu. Y porque, en definitiva, el (re)aprendizaje tiene muchas caras, muchas respuestas a una sola pregunta, muchos héroes que luchan para conseguir un mismo objetivo: la voluntad de ser mejores personas.

Nosotros, los docentes, tenemos compromisos que van más allá de impartir clases. Para empezar, el compromiso con vosotros, los alumnos. En vuestro recorrido educativo, cada uno tenéis una serie de experiencias repletas de éxitos y de fracasos. Los profesores somos conscientes de ello y debemos ayudaros a volver a ese recorrido desde donde lo dejasteis, aprovechando vuestras aptitudes, fortaleciendo vuestras debilidades con el fin de construir un aprendizaje de futuro. Pero, además, y durante la construcción de vuestro recorrido, hay que cultivar el aprendizaje autónomo, el desarrollo del espíritu crítico y la conciencia social como herramientas de soporte de la educación para toda la vida.

Para cumplir con este compromiso, los docentes utilizaremos metodologías que rompan con las maneras tradicionales, que se alejen de lo que hayáis vivido con anterioridad en el aula. No podemos repetir esquemas de fracasos anteriores, necesitáis retos que os impliquen en vuestro aprendizaje. Los profesores os queremos despiertos, abiertos, motivados. Por eso, debemos originar auténticas experiencias educativas, colaborativas e impactantes tanto dentro como fuera del aula.

Y es que las aulas no son celdas. Todas deberían tener las puertas abiertas. Y en ese sentido, otro de los compromisos que debemos cumplir los docentes es establecer puentes con la sociedad, con la comunidad educativa, con las entidades cívicas, sociales y culturales del entorno. Durante vuestra estancia en los centros de adultos, pasáis de ser alumnos a creadores de conocimiento, os convertís en agentes activos de la comunidad. Sois portavoces de la educación de kilómetro 0, la que se genera en las aulas, la que se expande por el barrio y la que, finalmente, se comparte con vuestro municipio o ciudad para proporcionar cultura de proximidad.

En conclusión, para que este curso sea un éxito, todos debemos comprometernos al máximo. Y juntos haremos de este duro camino un paseo compartido. Porque entre tanto aprendizaje, compromiso y tal, hay que disfrutar del paisaje, pasarlo bien, hacer unas risas con los compañeros, con los profesores, con las administrativas, con las señoras de la limpieza del centro. Si estamos contentos, estamos motivados. Y aprendemos. Y eso es lo que, al fin y al cabo, queremos todos.

¡Feliz inicio de curso!

*Aquest article ha estat escrit a quatre mans pel Ramón Paraíso i jo mateix. El Ramón és director del CFA Dolors Paul (Cunit) i podeu seguir-lo a través del blog De vuelta. És un espai sobre reflexió educativa, centrada en la formació per a persones adultes.

A la xarxa no hi ha gaire blogs que professin l'educació per a adults. Però tot i això, el blog del Ramon hi ha obtingut força notorietat. Els seus escrits mostren dubtes, projectes de futur i reflexions d'interès que posen de manifest la bona feina que es realitzen en alguns centres d'adults per tal de dignificar-los i reivindicar-los com a espais d'innovació educativa i de renovació vital per als nostres alumnes.

Gràcies per donar-me l'oportunitat d'escriure aquest post amb tu, Ramón. Espero que sigui l'inici d'una sèrie de col·laboracions.

[089] Un pas endavant cap a una nova escola d'adults

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Fri, 18 Sep 2015 15:36:00 +0000

Són temps incerts per a la formació d'adults. Almenys és la impressió que tinc després de gairebé tres setmanes de començar el nou curs. Per qui no ho sàpiga, el mes de setembre a les escoles d'adults és un malson per als docents. És l'època de vetllar l'oferta formativa d'aquest any, de fer el seguiment perquè els cursos s'obrin amb el mínim de places exigides pels ajuntaments. I m'estic adonant que, a diferència d'altres anys, els cursos no s'acaben d'omplir del tot, el ritme d'inscripcions no és tan intens com altres vegades. I em temo que no és un afer local. A tall d'exemple, el Quim Balaguer també escrivia al seu blog sobre aquesta qüestió. Vol dir, doncs, que hem tocat sostre? Què passa? Les escoles d'adults han arribat a la fi del camí?

En absolut! No m'ho crec, és clar! Però sí crec que no arribem a un sector de públic que s'oculta per motius que desconec. Estic convençut que, malgrat les incerteses, hi ha lloc encara per a la formació d'adults. Però per sortir de l'atzucac, hem de sortir a la cerca de nous horitzons. No podem esperar miracles, tampoc no es pot viure del passat, de les fites aconseguides anys enrere. Fem un pas més, fem camí cap a una nova escola d'adults.

I això, com es fa? Tot seguit proposaré una sèrie d'eixos que podrien obrir la via a un replantejament del sentit de l'escola d'adults:

Desfer-nos de les etiquetes
Hem fet molt bona feina fins ara. Fem-la visible, carai! Compartim-la, ensenyem-la a la societat, a la gent, a la comunitat educativa per demostrar que hi ha il·lusió, vida i motivació per ser millors. Però ensenyem-la també per eliminar falses etiquetes. L'escola d'adults no és una extensió del casal per a la gent gran ni un centre cívic i prou com molta gent es pensa. És l'àgora on tothom hi té cabuda, l'altaveu de totes les oportunitats que la vida dóna als nostres alumnes per aconseguir un millor futur, una millor qualitat de vida.

Prendre el pols a l'entorn

La societat canvia i, per tant, les necessitats també ho fan amb el pas del temps. Hem de copsar, doncs, la realitat social que envolta a l'escola d'adults per tal de donar resposta a qualsevol demanda educativa. Això facilitarà la cohesió de l'escola amb l'entorn, amb el teixit educatiu i cultural del municipi o ciutat.

Fer servir la reflexió

A més, ens hem d'exigir autoanàlisi per millorar. L'aspecte reflexiu permet la valoració de qualsevol element de l'escola d'adults: des de la gestió pura i dura fins a la tasca administrativa, passant per la tasca docent, metodologies, avaluacions, etc. Així, la valoració ha de portar a la reflexió, a nous objectius, a nous reptes, al coneixement real de la situació. En definitiva, la pràctica reflexiva ha d'esdevenir l'autèntic revulsiu per caminar de manera ferma cap al futur.

Tenir sempre un pla B (i un pla C, D,...)
No hi ha solucions màgiques per a la baixa demanda d'alumnes. De fet, ni per a qualsevol adversitat. Només hi ha treball constant, planificació d'estratègies de futur consensuades per l'equip directiu, pels docents i, en cas d'escoles municipals, també pels ajuntaments. Hem de viure en el present curs, però també tenir perspectiva i preparar el terreny del futur per actuar-hi a temps amb més eficàcia.

Estimar-nos més

Molts docents de l'escola d'adults som persones preparades per a aquesta feina: llicenciats, professionals que s'han format acadèmicament per a aquesta tasca i que, malauradament, no són prou valorats. Hem de presumir d'equip de l'escola, dels professors, fem-nos valer i mostrem-nos com a peces imprescindibles per a la millora dels centres d'adults. Som PROFESSIONALS, sí. I som qui ha de liderar el canvi a l'aula i a l'escola. Som, per tant, gent que té un compromís amb l'educació d'adults i que aportarem al grup tot el possible per innovar en aquest àmbit.

Sentim-nos orgullosos de pertànyer a una part de l'educació que, sovint, no se l'estima prou. Proclamem als quatre vents el nostre amor a la formació d'adults!

No defallir MAI
Si la situació actual és complicada, hem de ser forts. Analitzem la situació, sacsegem-nos, reinventem-nos, capgirem el rumb. Però mai deixem que la marea ens porti cap al desastre. L'educació d'adults té futur. Només cal treballar-hi per construir-lo.

En conclusió, de cap manera el camí està fet. Si creiem en les nostres possibilitats, si mostrem la vàlua de la proposta educativa, si forgem ponts amb la societat i amb els alumnes, si aprenem dels errors i dels encerts, si sabem ser honestos i adquirim la reflexió com a estratègia de futur, serem capaços de reinventar el sentit de l'escola d'adults perquè esdevingui un espai innovador i de referència educativa.

Ho podem fer, pas a pas. Però comencem des d'ara mateix a caminar...

[088] Mestre! Una DAFO i una ronda d'objectius, si us plau!

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Wed, 16 Sep 2015 10:36:00 +0000

Ara que el curs està a punt de començar (almenys per als adults), recupero l'anàlisi DAFO del curs 2014-15. No el vull perdre de vista! M'ha de servir com a entrant del gran àpat 2015-16!!!

Després d'aquesta anàlisi, basada en la que va fer el gran Jaume Sans, vaig extreure els objectius del proper curs. I ara, un per un, procuraré menjar-me'ls sense atipar-me.

Necessitats i inquietuds sobre la meva tasca docent

Curs 2015-16

- Establir una estratègia metodològica per a l'aprenentatge de la llengua.

- Treballar l'autocorrecció de textos orals i escrits.

- Saber temporalitzar els continguts i les activitats d'aprenentatge.

- Investigar sobre les estratègies d'adquisició de llengües (metacognició).

- Aprofitar les consultes d'articles, els articles, la formació i les lectures de llibres que faig durant l'any acadèmic.

- Establir un sistema d'organització dels recursos i altres materials autoformatius.

- Continuar amb l'ús i millora del full d'anàlisi i reflexió a l'aula.

- Fer visible l'aprenentatge significatiu als alumnes.

- Continuar amb la millora de la base de l'enfocament comunicatiu a l'aula.

- Millorar el portafoli com a base de l'aprenentatge de la llengua i com a element important per a l'avaluació del curs.

- Promoure la reflexió i l'avaluació del procés entre els alumnes.

- Evidenciar el progrés lingüístic.

- Continuar amb l'ús d'eines TIC bàsiques (correu electrònic, cerca d'informació, lliurament de treballs amb processador de textos, blog, etc.).

- Introduir el mòbil a l'aula.

- Fer perdre la por als alumnes a la publicació de continguts a Internet.

- Col·laborar activament en el canvi metodològic del centre.

- «Fer caliu» al voltant de la formació d'adults a les xarxes socials i al meu entorn proper.

Són nombrosos objectius i força exigents, però espero no

deixar ni una engruna a finals de curs.

I tu, quin àpat d'objectius i propostes has demanat

per a aquest curs?

Els vols compartir?

[087] Come as you are o l'actitud grunge de l'aprenentatge

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Tue, 01 Sep 2015 07:06:00 +0000

He decidit no preparar res per a aquest curs que comença. S'ha acabat programar cursos que encara no sé si jo seré el docent. És possible, fins i tot, que no hi hagi prou alumnes!

Aquesta és una de les realitats amb les quals cada any haig de conviure. I, és clar, no m'agrada. Sóc dels que planifiquen setmanes abans de començar el curs, dels que durant el mes d'agost ja preparen material del curs, dels que sospesa els pros i contres de les activitats mentre passeja per la platja. Però aquest any, no. És inútil organitzar un curs invisible. Llavors, per què perdre el temps?

Enguany viuré la docència amb un esperit nou, un esperit adolescent. Mudaré la pell del professor hipermetòdic i calculador per convertir-me en un paio senzill que construirà els cursos futurs en el present immediat. No faré volar coloms si és que els coloms no venen abans cap a mi. Que els alumnes que no conec vinguin cap a mi, que s'hi acostin com van ser, com vull que siguin, com a amics, com vells enemics*. Tant fa! Viuré l'aprenentatge amb tots ells de la mateixa manera: amb energia, amb ràbia, amb passió.

Vine, doncs, curs 2015-16! Et prometo que no porto cap arma perillosa, tret d'una pistola metodològica carregada de reptes, projectes i reflexions. I la dispararé indiscriminadament a l'aula. Els alumnes seran els protagonistes d'un espectacle que els farà creure en el futur, malgrat les adversitats. Aquest és l'objectiu: crear un futur en comunitat, obert a qualsevol experiència i aprenentatge. I, és clar, no puc fer-ho sol. Necessitaré dels futurs alumnes per tocar tots junts la cançó més enèrgica de totes. Només llavors saltaré de l'escenari, quan hi hagi públic!

Però mentre no arribi el dia del concert, hi ballaré sol, grenyes amunt i avall. Sé que estic a punt per a tot, l'esperit adolescent sempre ho està. I el desig em mantindrà viu fins que el miratge del curs que comença es manifesti físicament i vulgui acompanyar-me a l'escenari d'enguany.

*Adaptació lliure de la cançó Come as you are, de Nirvana.

[086] ¿Para qué sirve la educación para adultos?

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Wed, 19 Aug 2015 06:30:00 +0000

Voy a empezar fuerte la primera colaboración con INED21 preguntándome lo siguiente: ¿para qué sirve la educación? Puede que no sea nadie (y no lo soy) para responder a esta pregunta. Hay, además, profundas reflexiones de personas que hablan con la seguridad digna de las auténticas eminencias de la docencia. Pero podría añadir una nueva lente a todo este caleidoscopio educativo si hablo desde el ámbito en el cual trabajo: la formación para personas adultas. Es por esto que replanteo la pregunta: ¿para qué sirve la educación para adultos?

Para muchos, éste es el cajón de sastre del sistema educativo, olvidado por las instituciones educativas y eventos relacionados con la innovación pedagógica, ahogado por iniciativas privadas e infravalorado por los que creen que es una “educación de segunda”. Lo que mucha gente desconoce es que la educación para las personas adultas ha cambiado mucho y, afortunadamente, se está reivindicando como una plataforma que puede impulsar decisivamente el futuro laboral y académico de los estudiantes que pasan por sus aulas.

Desde mi punto de vista, la escuela de personas adultas facilita una segunda oportunidad, pero también una tercera, una cuarta o una quinta. ¡E incluso una primera oportunidad! ¿Es posible eso? Evidentemente que lo es si se tiene en cuenta que el perfil del alumnado es tan heterogéneo como único a la vez. Las circunstancias vitales y la (mala o difícil) experiencia académica son los argumentos más repetidos por todos los alumnos que deciden retomar sus estudios. El aumento gradual de estudiantes en las aulas de adultos demuestra que nunca es tarde para (re)aprender, hecho que da sentido al lifelong learning. Este concepto rompe con la tradicional creencia que la educación es un período que se vive durante una etapa limitada de nuestras vidas.

Por tanto, no entiendo la educación como quien recuerda “la mili” o el día de su boda. La educación es un proceso permanente de construcción y adquisición de conocimientos formal e informal. Esto significa que cualquier persona debe tener la oportunidad de subirse de nuevo a un tren que, por un motivo u otro, tuvo que abandonar. Entonces, la educación de personas adultas sirve, en términos generales, para reemprender de nuevo el viaje hacia el aprendizaje de los alumnos, partiendo de los conocimientos previos para conectarlo de nuevo y de manera consciente con la vía de su propio proceso educativo.

Partiendo, pues, del hecho que los alumnos ya tienen una mochila de experiencias educativas, saberes adquiridos a través de diversas metodologías y vivencias de éxitos y fracasos, la escuela de adultos reorganiza lo aprendido hasta el momento por los alumnos para orientarlo hacia lo que le falta por alcanzar. Pero además, dirige también este aprendizaje hasta la estación de una formación futura, reconducida y contextualizada siempre a las inquietudes personales y las necesidades académicas futuras de los alumnos.

Para espolearlos durante el viaje, muchos optarían por utilizar las palabras esfuerzo, estudio, voluntariedad o responsabilidad para crear un discurso que incite a valorar el trabajo que supone la construcción de un futuro. Yo intento rehuir de estos parámetros a la hora de tratar con los alumnos que quieren retomar sus estudios y, en cambio, les hablo de otro concepto todavía más importante: la conciencia. Creo que es el término clave para animar los alumnos jóvenes y no tan jóvenes porque determina la predisposición de los alumnos ante el proceso de aprendizaje. Para entendernos, hay que activar el mecanismo que permita el “cambio de chip”, hacer que los alumnos se impliquen de manera activa en su formación y asuman un compromiso con su futuro. Y esta es una tarea que hay que poner en marcha desde el primer día.

Claro está que no es un trabajo fácil para los alumnos, pero tampoco para los profesionales. Porque ya no sólo se trata de conseguir un título o ganar una formación, sino que en muchos casos es asumir un reto. Entiendo qué pueden sentir tanto los alumnos jóvenes como los no tan jóvenes que retoman su formación en una escuela de adultos. Y es que no hay nada más difícil que enfrentarse con el fantasma del fracaso escolar. Las malas experiencias académicas reviven, las oportunidades perdidas reflotan y las piernas de la seguridad flaquean. Por eso, además de conocer sus intereses, sus antecedentes académicos y sus motivaciones, se debe crear un vínculo de confianza mutua que permita al alumno ser consciente de que su reincorporación a la educación es el primer paso para volver a la vía de su aprendizaje.

Aunque todo este proceso de concienciación también necesita profesores entregados y motivados. Pero, sobre todo, formados. Hace algunas décadas, la formación del profesorado en la educación para adultos estaba basada en la experiencia previa con otros cursos de primaria y de secundaria, la cuál resulto imprescindible para conformar una base formativa para el aprendizaje en este ámbito. Ello no provocaba que se tuviera la sensación de que a los docentes de las escuelas de adultos nos faltara preparación, dada la tipología de los alumnos y de la especificidad de los estudios. O dicho de otro modo, tratábamos la educación para adultos como si fuera una educación para niños o adolescentes. Afortunadamente, y desde hace bastantes años, ha habido una mejora sustancial de la calidad formativa en la educación para adultos. Y todo gracias al trabajo de profesionales que han querido mejorar las metodologías en este ámbito educativo, a una oferta de másters y postgrados de calidad, a proyectos conjuntos entre centros de adultos, al intercambio entre docentes de experiencias y recursos a través de las redes sociales, etc. Todo ello ha dignificado una formación que, en estos tiempos, se ha revalorizado y emerge como un motor de innovación educativa. De hecho, debe serlo por naturaleza.

Si tenemos en cuenta que, entre otros factores, algunas maneras de enseñar les han hecho fracasar en su época formativa anterior, queda claro que no podemos enseñar como antes a unos alumnos que pretenden retomar los estudios. Por ello, y para conseguir ese clima de confianza, los profesores deben agitar a los alumnos con metodologías que se aparten de las de toda la vida, que sean más vivas, dinámicas, prácticas, que conecten con su entorno real y que permitan la reflexión de lo aprendido y cómo se ha aprendido. De este modo, se consigue el ambiente ideal para motivar a los alumnos a rehacer y encaminar el proceso de aprendizaje.

Así, y desde mi experiencia en la formación permanente, el docente debe fomentar métodos de aprendizaje motivadores con proyectos reales que permitan el análisis y la reflexión sobre el mundo que nos rodea, con el objetivo de aprovechar y mejorar las herramientas cognitivas y metacognitivas de nuestros alumnos. De esta manera la educación para personas adultas tendrá sentido, ya que sabrán focalizar su aprendizaje en la vida y sabrán valorar la oportunidad que nunca les concedió el sistema educativo para completar su formación. Pero también tomarán consciencia de que el viaje de su educación aún no ha acabado y que tienen toda una vida para aprender, descubrir y compartir.

Article publicat originalment a INED21 (17-08-2015)

Més col·laboracions a INED21

[085] DidàcTIC a INED21

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Sun, 16 Aug 2015 14:57:00 +0000

Volia anunciar-vos que~~, en breu, iniciaré~~ he iniciat la col·laboració amb INED21, la revista digital d'educació i aprenentatge en castellà. Sens dubte, és un espai plural i de referència a la xarxa per la visió multidisciplinar de l'educació, generada a través dels professionals que hi participen i dels excel·lents articles que s'hi poden llegir.

Agraeixo de tot cor als responsables d'aquesta publicació l'oportunitat d'escriure-hi perquè serà una excel·lent manera de donar visibilitat a l'educació de les persones adultes, des de la perspectiva més genèrica del terme.

Així, i per diferenciar els articles que escriuré a INED21 dels posts de DidàcTIC, intentaré desenvolupar temes que facin reflexionar sobre l'educació permanent (innovació educativa, metodologies, el paper del professor d'adults, reptes pendents, etc) i permetin donar una imatge moderna i enriquidora de la formació d'adults.

Espero, doncs, que sigui una col·laboració fructífera i apassionant. Si m'hi voleu acompanyar, sereu benvinguts.

[084] Retorn al futur 3: portafoli docent 2014-15 (3 de 3)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Fri, 14 Aug 2015 07:13:00 +0000

I ja som a la tercera part de la trilogia. Una part que ha de ser un viatge al futur curs 2015-16. Vinc d'un optimisme basat en els petits canvis realitzats a la metodologia i a l'actitud durant aquest curs, aspectes que volen reprendre l'esperit docent dels meus inicis. En part, estic satisfet, però puc avançar una mica més aquest curs. I per diverses vies.

Al marge de la microrevolució que ja he començat a gestar a l'aula, i de la qual ja n'he parlat a les dues parts anteriors, un focus important d'atenció de cara al futur serà la difusió de noves metodologies i estratègies entre els meus companys docents. Fa anys que sóc "el raro" al claustre de l'escola i durant aquest temps he predicat en el desert sobre les bondats d'una altra manera de fer classe. Enguany, però, el claustre ha començat a preocupar-se per una renovació del centre i han sorgit propostes interessants, però poques que afectin a la metodologia a l'aula. Jo sóc dels que pensen que un centre s'ha de refer des de dins cap a fora. No val només canviar el logo i invertir-hi en tecnologia. Importa -i molt- que es reflexioni sobre la qualitat de les classes que s'hi realitzen. És a dir, el professor ha d'esdevenir el motor del canvi educatiu des del centre.

I sembla que aquesta premissa ha estat escoltada des de l'Ajuntament de Tona, perquè a finals del curs passat vam començar a planificar des del canvi de metodologia un curs especialment difícil: el de preparació per a les proves d'accés de Grau Mitjà. Les sessions de preparació del curs amb la tècnica d'Ensenyament i l'equip de professors ha estat el més productiu i innovador que he fet en els més de 10 anys que sóc al centre.

És un projecte que enguany ens aportarà èxits i, també, fracassos. Però, sobretot, aportarà experiència per començar a generar un canvi de rumb cap a una formació de qualitat en l'àmbit dels adults. Pot ser també un revulsiu per a tot el claustre de docents i una oportunitat per exposar idees que qüestionin com fem classe i per què ho fem així. En aquest sentit, m'he ofert per fer alguna sessió parlant de metodologies diferents a la tradicional i com s'hi apliquen. Per tant, vull ser part activa per a la promoció d'aquests canvis que, poc a poc, han de revifar l'entorn de treball i, de retruc, millorar la formació d'adults.

M''agrada pensar que puc fer alguna cosa per millorar l'educació d'adults. I aquest any, per exemple, he tingut l'oportunitat de dir-hi la meva. Així, guardo un magnífic record del taller que vaig impartir a l'Escola d'Estiu de l'Educació de les Persones Adultes. Mai abans no havia fet formació a professors i em va agradar molt el feedback que es va crear. I, sobretot, el fet d'aportar la meva experiència a la causa de la formació d'adults. A més, ben aviat començaré a col·laborar amb INED21. Serà un altre altaveu per fer arribar a molta més gent què és l'educació per a adults i què s'està fent -i què es pot fer encara!- en aquest àmbit.

Sortosament, no estic sol en aquesta tasca de pedagogia, de millora i (afegeixo) de dignificació de la formació d'adults. Un altre objectiu de futur és establir lligams -tant a nivell de centre com a nivell personal- amb altres escoles d'adults que apostin per una modernització d'un ensenyament que sempre és a la cua del Departament. Gràcies a persones com el Ramón Paraíso, el Joan Padrós i altres professionals que he tingut el plaer de conèixer a través de les xarxes socials (i a alguns, personalment), he pogut comprovar que hi ha feina per fer i que, junts, es poden fer projectes que facin visible la professionalitat, la innovació i la funcionalitat en l'àmbit de la formació d'adults i de l'ensenyament-aprenentatge de llengües.

Així doncs, el futur promet ser esperançador. Malauradament, però, a nivell formatiu, hauré d'esperar almenys un any més per realitzar el curs de doctorat. Hi ha altres despeses familiars (no oblido pas les factures pendents!) que no m'ho permeten. Però començaré a fer lectures relacionades amb els temes d'interès (pràctica reflexiva, cognició i metacognició lingüística, aprenentatge significatiu, etc.) per suplir aquesta mancança i apaivagar les ganes que tinc de posar-m'hi. A més, aprofitaré per millorar l'anglès, que el tinc ben rovellat! I qualsevol formació relacionada amb la llengua i la didàctica serà sempre benvinguda!

Per acabar només vull afegir l'anàlisi DAFO del curs 2014-15, basat en el que ha realitzat l'amic Jaume Sans; i els objectius del proper curs. Una reflexió del passat que ha marcat el futur. La resta encara ha d'arribar-hi.

Necessitats i inquietuds sobre la meva tasca docent

Curs 2015-16

- Establir una estratègia metodològica per a l'aprenentatge de la llengua.

- Treballar l'autocorrecció de textos orals i escrits.

- Saber temporalitzar els continguts i les activitats d'aprenentatge.

- Investigar sobre les estratègies d'adquisició de llengües (metacognició).

- Aprofitar les consultes d'articles, els articles, la formació i les lectures de llibres que faig durant l'any acadèmic.

- Establir un sistema d'organització dels recursos i altres materials autoformatius.

- Continuar amb l'ús i millora del full d'anàlisi i reflexió a l'aula.

- Fer visible l'aprenentatge significatiu als alumnes.

- Continuar amb la millora de la base de l'enfocament comunicatiu a l'aula.

- Millorar el portafoli com a base de l'aprenentatge de la llengua i com a element important per a l'avaluació del curs.

- Promoure la reflexió i l'avaluació del procés entre els alumnes.

- Evidenciar el progrés lingüístic.

- Continuar amb l'ús d'eines TIC bàsiques (correu electrònic, cerca d'informació, lliurament de treballs amb processador de textos, blog, etc.).

- Introduir el mòbil a l'aula.

- Fer perdre la por als alumnes a la publicació de continguts a Internet.

- Col·laborar activament en el canvi metodològic del centre.

- «Fer caliu» al voltant de la formació d'adults a les xarxes socials i al meu entorn proper.

[083] Retorn al futur 2: portafoli docent 2014-15 (2 de 3)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Wed, 12 Aug 2015 08:12:00 +0000

Torno a pujar al Delorean del doctor Emmet Brown per continuar amb les reflexions del curs 2014-15. Si bé en el primer post comentava el retorn a l'enfocament comunicatiu i les bones sensacions obtingudes amb els reptes d'enguany i la transformació de l'aula com a espai viu dels alumnes, toca ara parlar de les metodologies, el tractament dels continguts lingüístics i de la pràctica reflexiva portada a terme a través del portafoli.

I és que un dels elements dels quals m'enorgulleixo més aquest curs és el de la implementació del portafoli. La 1a versió és una aproximació a l'objectiu de fer un aprenentatge significatiu, autoregulat, reflexionat i capaç de mostrar com els alumnes aprenen llengua. Encara queda camí per córrer i aspectes que cal millorar. Per exemple, el més difícil d'enguany ha estat el seguiment constant perquè els alumnes l'utilitzin. En aquest sentit, n'hi ha hagut que no han participat de la proposta, tot i advertir-los que el procés desenvolupat al portafoli seria un dels punts clau per a l'avaluació. A més, m'ha quedat pendent la part d'entrevistes medials i només han pogut l'inicial i la final.

Per tant, s'ha de fer un pas més i redissenyar el portafoli com a base de l'aprenentatge i element important de l'avaluació del curs. Al capdavall, l'aprenentatge no és un estat sinó un procés. Això em porta a desenvolupar un altre element que lliga amb aquesta idea i amb el portafoli: l'autoreflexió per part dels l'alumnes sobre l'aprenentatge de la llengua.

Sé que és un aspecte possiblement més abstracte i més complicat de treballar-lo i d'assolir-lo, però m'interessa l'adquisició de la llengua dels alumnes i la conscienciació d'aquesta adquisició per a la formació d'una base per als aprenentatges futurs. A nivell teòric vull formar-me en aquest camp per tal de saber encaminar un neguit docent que m'acompanya des de fa anys. Per aconseguir-ho cal tornar-hi i fer, doncs, una reflexió profunda de l'aprenentatge de la llengua a GES (i als altres cursos de llengua) per lligar-la amb els interessos dels alumnes i a les seves estratègies d'aprenentatge, utilitzant elements de metacognició. En aquest sentit, enguany em centraré especialment en el reforç de l'(auto)correcció com a eina d'aprenentatge lingüístic. I, és clar, el portafoli lingüístic m'ha d'ajudar també en aquesta tasca!

Per acabar, també he volgut revisar l'ordenació dels continguts gramaticals per als cursos que imparteixo, especialment els de GES. He procurat seguir la pauta establerta a inicis de curs. Vaig separar els temes segons els nivells de graduat i em dóna la sensació que encara no està bastit. No hi ha un equilibri entre morfologia, sintaxi, lèxic, llengua oral, etc. A les classes de GES sembla que tot s'encara cap a la creació de diferents tipologies textuals i em sembla bé, però no del tot encertat, cosa que em genera dubtes. Haig d'intentar que les explicacions gramaticals no només girin al voltant d'aquest fet.

Ja parteixo de la base que no faig classes tradicionals de gramàtica. Sempre busco una activitat o una metodologia adient al grup i que sigui diferent a la normal per donar a conèixer els continguts, per practicar-los i per treure un profit per al repte trimestral. M'he ajudat d'exemples reals de llengua, de recursos clàssic però fets de manera diferent (dictats, mems, ludificació, correccions), d'algun recurs de la "flipped classroom" i de la constant comparació amb altres llengües.

El que tinc clar és que no em caso amb cap metodologia. És una lliçó que tinc ben apresa. No hi ha solucions màgiques en això de l'aprenentatge de la llengua, sinó metodologies i estratègies adequades per a cada objectiu comunicatiu, per a cada grup i context. Vull construir, doncs, una metodologia que se serveixi de l'aprenentatge informal, de la creativitat, dels aprenentatges previs dels alumnes i de l'humor per arribar a l'assoliment de la gramàtica del curs. Continuaré en aquesta línia de cara al proper curs i espero millorar-la poc a poc. Perquè sé que als alumnes, tot i estranyar-los d'inici, s'hi han interessat i l'han feta seva. Així ho demostra la constant negociació dels termes del repte, de la creació de rúbriques, del tipus d'avaluació, dels criteris que s'hi tindran en compte, de la comunicació que s'ha establert entre tots. No es tracta només d'aprendre llengua, sinó de passar-ho bé mentre s'aprèn, de democratitzar l'aula, de donar el protagonisme als alumnes, a la llengua i a l'aprenentatge.

Materials del mòdul de Literatura de GES 1.

Malauradament, a GES, aquesta cerca contínua de maneres d'ensenyar llengua es tradueix en feina extra que, si la combinem amb la ingent feina que suposa portar a terme els reptes, com ara la revista, ha provocat que no pugui enllestir tots els continguts del mòdul, com ara els de català de GES 1 durant el 2n trimestre. Entenc que en alguns moments del curs vaig haver d'encabir amb calçador alguns temes i no crec que sigui la manera correcta de fer llengua i de donar-li un significat i una coherència amb els objectius del curs i de les tasques que es realitzaven en aquell moment. Per això, controlar la temporalització serà important el proper curs per tal de fer encabir els continguts i les activitats d'aprenentatge per igual; i trobar estratègies per poder assolir-ho tot plegat.

En definitiva, he volgut tornar al passat per millorar el present i els resultats són esperançadors. Aprendre de les hòsties, dels errors, deixar de banda l'autocomplaença i canviar el present. He extret el millor d'aquests moments i comportaments passats, els quals han definit el tarannà aquest curs. Ara només cal continuar xino-xano per aquest camí que he traçat. De ben segur que el meu futur docent m'ho agrairà.

Per cert, i el futur, com pinta? No us perdeu la tercera part d'aquesta reflexiva trilogia!

[082] Retorn al futur: portafoli docent 2014-15 (1 de 3)

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Mon, 10 Aug 2015 08:55:00 +0000

Amb la calma de l'estiu i amb la vista posada en el nou curs -i en la clareta que m'acompanya mentre escric això- poso punt i final al curs passat. Per això, volia deixar algunes reflexions d'un any que considero que ha estat de pel·lícula. De fet, si hagués de posar-li un títol, triaria Retorn al futur. I per homenatjar una de les millors sagues del cinema, jo també he optat per fer un post en forma de trilogia.

Per començar, l'he batejada amb el nom Retorn al futur perquè després dels cops rebuts i la desorientació viscuda el passat curs, vaig decidir fer una mena de reset i viatjar al passat per tornar al punt de partida, on la il·lusió i l'esperit dels meus primers anys van esdevenir la base del canvi actual.

Així, el curs 2014-15 ha estat el de la represa de l'enfocament comunicatiu, però des de la visió de l'experiència. M'he quedat amb els elements que han funcionat durant els anys anteriors i els he aplicat amb una millor actitud i una major fermesa. Per exemple, he apostat per activitats que promouen el treball cooperatiu, la presa de decisions, la demostració dels coneixements apresos durant el curs a través d'un repte i tasques de suport.

A més, aquest repte sempre ha estat lligat amb l'entorn dels alumnes. D'aquesta manera, hem elaborat una revista, exposicions, curtmetratges i altres treballs que mostressin de portes enfora la feina que s'ha fet a l'aula. I tot plegat, en alguns casos, ha sorgit fruit de la improvisació del grup, de ser valent, agafar el repte i portar-lo més enllà. És la prova que l'aprenentatge ha estat ben viu i la majoria d'alumnes ho han agraït.

Un altre aspecte positiu és la decoració de la classe. L'hem "tunejat" amb elements de treball, com si l'aula fos un mural i un mirall que evidenciés els coneixements, els dubtes dels alumnes i fos un punt recurrent d'explicacions posteriors (mur de l'ortografia, mems d'ortografia, desitjos dels alumnes, imatges diverses, etc. ). L'aula s'ha transformat en un espai còmode i personalitzat que ha reflectit l'emoció, els dubtes i el bon humor, elements bàsics per a l'aprenentatge.

Part dels articles de la revista Digues-me, realitzada pels alumnes de GES 1.

Com a element de millora de l'enfocament comunicatiu, voldria arrodonir l'experiència del repte amb l'element de l'aprenentatge de la llengua perquè els alumnes el visualitzin. Com a docent, jo ja veig que treballen llengua i que aprenen continguts gramaticals, però els alumnes de vegades no ho acaben de tenir clar. No estan acostumats a l'aprenentatge informal i a la pràctica real de les competències lingüístiques.

Per això, i analitzant l'experiència d'enguany, redissenyaré l'avaluació perquè permeti visualitzar millor als alumnes el progrés i l'aprenentatge. Caldrà, doncs, aprofundir en el que vaig anomenar com a evoluació, una manera de valorar més el procés d'aprenentatge que la memorització de conceptes. Per a aquesta avaluació seran necessàries dues coses: l'ús del portafoli i la cerca de recursos i estratègies per fer visible allò que fan els alumnes quan aprenen llengua.

Són aspectes que, si m'ho permeteu, us explicaré a la 2a part de la trilogia.

[081] Sospirant a l'Escola d'Estiu de l'Educació de les Persones Adultes

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Wed, 08 Jul 2015 10:21:00 +0000

El passat dilluns vaig tenir l'oportunitat de participar a l'edició d'enguany de l'Escola d'Estiu de l'Educació de les Persones Adultes (#EEAdults15). Desconeixia totalment l'existència d'aquest event i em va alegrar conèixer la iniciativa. I encara més, formar-ne part.

Un dels organitzadors, l'amic Ramón Paraíso, em "va enredar" per portar a terme un taller relacionat amb la proposta didàctica que plantejo als meus cursos del Centre de Formació Permanent d'Osona Sud. I m'hi vaig deixar enredar amb els ulls tancats!

Haig de confessar, però, que em va costar preparar la sessió, atesa la desconeixença del públic al qual m'havia de dirigir, les expectatives d'aquest, els dubtes per plantejar una sessió pràctica, etc. Però gràcies als consells i l'experiència del Ramón, vaig aconseguir trobar el camí adequat i el perfil de taller que buscava.

L'objectiu del taller era que els assistents coneguessin la metodologia per construir reptes als alumnes de les classes de llengües. D'aquesta manera, passaríem del sospir motivat per molts factors negatius -els quals vam comentar- al sospir en positiu.

Pel feedback dels assistents, crec que els va interessar força el plantejament comunicatiu dels reptes. Molts em demanaven per l'avaluació i per l'experiència amb el portafoli lingüístic com a opció de valoració del procés més que no pas de l'adquisició de continguts. Aquest és, de fet, el quid de la qüestió i el motiu pel qual el repte ha d'esdevenir motor del canvi de xip metodològic perquè l'aprenentatge de llengües tingui significat entre els alumnes. I només així, a través d'experiències reals, podrem fer que els alumnes sospirin de satisfacció per haver superat el repte.

Espero, doncs, que als assistents els agradés el taller i hagués servit d'inspiració per a futures accions docents a l'aula de llengües. Agraeixo finalment l'oportunitat d'explicar les meves experiències a l'aula als organitzadors de l'event. Ja sabeu que podreu comptar amb mi per a futures edicions. Quan vulgueu, hi torno!

PD: Us deixo la presentació en versió pdf. És una pena no poder-la penjar tal i com la vaig mostrar, però l'essencial és aquí.

Catàleg de reptes i sospirs: experiències innovadores a l'aula de llengües dels centres d'adults from Josep Miquel Arroyo Baena

Diapositiva 17 - Link explicatiu de la revista del centre.

Diapositiva 18 - Link explicatiu de la campanya publicitària.

Diapositiva 21 - Link a Tipus de tasques i a Avaluació.

[080] - Quedem com a amics: una reflexió sobre innovació educativa

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Tue, 23 Jun 2015 10:29:00 +0000

Sóc dels que s'enamoren amb certa facilitat. No és d'estranyar, doncs, que durant els primers anys com a professor em fixés en la innovació educativa. Des que la vaig conèixer, he llegit i rellegit àvidament força articles per tal de saber més sobre ella. Demanava a companys de feina si la coneixien, compartia amb altres docents virtuals el meu amor cap a ella. Fins i tot vaig crear un blog per parlar-ne!

Així és com ja fa gairebé 5 anys que vaig obrir DidàcTIC. I després d'aquest temps, encara rellegeixo els primers posts no sense passar una mica de vergonya aliena: quina innocència en les meves paraules, els meus comentaris, ... Llavors no sabia que conquistar la innovació educativa no es fa de la nit al dia. I quan vaig començar a flirtejar amb ella, vaig adonar-me de la veritat.

Aquest bloc és testimoni, així com els seguidors i, com no, els meus alumnes, dels meus encerts i errors per acostar-me a la innovació educativa. Mai no havia estat tan segur que la manera d'ensenyar llengua i literatura havia de seguir un camí diferent. Fins llavors, havia estimat l'ensenyament tradicional. Va ser el meu primer amor. Vaig establir una relació de submissió total. Sentia una mena d'estimació platònica, ideal: m'imaginava una aula banyada pel sol matiner, amb els alumnes asseguts i en silenci, tots amb els deures acabats i expectants a la meva entrada a l'aula, pendents en tot moment del que els explicaria a classe. Quina ingenuïtat, mare meva! La bufetada de la realitat va ser sonada! L'ensenyament tradicional era tot el contrari del que pensava, fet que em va obligar a assumir que no duraríem gaire temps junts. I així va ser.

Tot i que la meva relació amb ella era com la d'aquelles exnòvies a les quals no saps per què, però encara et sents atret per ella, per les classes magistrals que omplien el meu ego. Què voleu que us digui! No en sabia més, tenia uns vint-i-sis anys!!! Per mirar d'oblidar-me d'aquesta tortuosa relació, vaig decidir matricular-me al postgrau de Formació de Professorat de Català per a Adults. I anys més tard, a la versió transformada en un màster. Va ser una decisió encertada.

Durant els anys de formació vaig començar a tenir contacte amb la innovació educativa. I com n'era, d'atractiva! Vaig saber què era això de l'aprenentatge significatiu, l'aprenentatge basat en projectes, metodologies basades en les TIC, etc. Va ser una època esplendorosa i que va fer capgirar de dalt a baix tot els meus esquemes didàctics. L'amor va sorgir, la passió desenfrenada per saber-ne més era el motor del meu dia a dia. Em sentia realitzat i acceptat per una actitud davant l'ensenyament de la llengua i la literatura.

Però no va ser l'únic amor que vaig tenir. Vaig conèixer també la reflexió docent. No era tan sumptuosa com la innovació educativa. De fet, me la van presentar i amb prou feines la vaig saludar. Són com aquelles persones que, sovint, es creuen al llarg de les nostres vides i a les quals infravalorem o, simplement, ignorem. Però, un dia, i no sabem com, esdevenen les més importants del nostre petit món. En el meu cas, el dia va arribar quan vaig adonar-me'n com se les gasta la innovació educativa.

Durant el postgrau i el màster vaig posar a prova aquestes noves metodologies. I els resultats no van ser espectaculars. Però no volia abandonar les meves aspiracions amoroses i vaig continuar darrera la innovació educativa. I quan les coses anaven maldades, anava a plorar a les espatlles de la reflexió docent. Pobra mossa! Va arribar un punt en què tots dos ens coneixíem tant que, finalment, em vaig enamorar d'ella. Va ser així que vaig acabar la formació amb una xicota (reflexió docent) i un amor no correspost (innovació educativa).

La relació amb la reflexió docent va anar massa ràpida: vaig fer-li lloc al piset en forma de blog (aquest que llegiu) i vaig iniciar el camí cap a les bones pràctiques docents... no sense oblidar-me de la innovació educativa. Sempre hi era: allà on mirava m'imaginava un projecte, una activitat, una unitat didàctica, ... Com diu la cançó: era obsessió. Deixava la reflexió al pis i em passava el dia a fora, vagant amb la intenció de ser correspost per la innovació educativa. I no us penseu que era un pagafantes! Va haver moments que semblàvem una parelleta... perquè jo sé que, en el fons, m'estimava. Per exemple, quan vaig portar a terme la unitat didàctica dels contes, amb l'exposició FotoLicus 2.0, les wikis d'obres literàries, la publicitat, o els curtmetratges del cinefòrum. Quins temps!!!

Però, és clar, no tot dura per sempre. Després d'una temporada de satisfaccions, vaig demanar-li formalitzar la relació. Va ser una mala idea. Cada vegada que volia passar més temps al seu costat, ella s'esmunyia dels meus projectes. Parlo d'un parell d'anys enrere.

Crec sincerament que vaig embogir d'innovació educativa perquè vaig provar de tot: xarxes educatives, classes semipresencials, el "learning by doing", fer"flipar" l'aula,... Estava tan capficat que vaig fixar-me més en el continent que en el contingut. I vaig perdre el nord. Vaig oblidar-me de la selecció de continguts, de l'avaluació, dels alumnes, de tot. Tanta innovació descontrolada va fer adonar-me que m'estava perjudicant la salut mental i docent. Era, doncs, el moment de deixar-la i recuperar el seny.

Malgrat tot, la reflexió docent em va tornar a rebre amb les portes obertes. Em va fer notar que, per sobre de tot, no és negatiu estimar la innovació educativa. Però abans havia de saber qui sóc realment. Vaig mantenir converses realment interessants amb la reflexió que em van ajudar a redefinir-me i reconduir el camí docent que havia malmès per culpa d'una obsessió.

Així és com vaig voler recuperar l'esperit postmàster i sentir-me, sobretot, professor de llengua i de literatura. Vaig fer notar a la innovació educativa que havia de distanciar-me'n. Era vital saber prioritzar aspectes de la docència com l'avaluació, el contingut de cada seqüència didàctica, de cada projecte, temporitzar-ho tot, establir una planificació adequada per a cada curs i per a cada grup. Perquè, per sobre de qualsevol concepte, ensenyo llengua i literatura. Ara, com la faig arribar als alumnes és una altra qüestió. I és aquí on sí que demano consell a la innovació educativa.

Actualment, doncs, la relació amb ella és cordial. No estic pas enamorat, ja se m'ha passat l'efecte embriagador de les seves infinites possibilitats. Però ens entenem força bé: em suggereix idees, em proposa metodologies i agita de manera sana i racional la nostra amistat. Perquè ara només som amics. L'amor el guardo per a la reflexió, a la qual considero la millor eina d'innovació educativa possible. És la que m'ha permès regenerar el motor docent aquest curs i qui sempre ha estat al meu costat. És, també, un element important que haig de saber transmetre als companys i als alumnes: uns, per a millorar com a docents; els altres, per arribar a aprendre llengua des de l'experiència.

En definitiva, he après que estimar la reflexió és apostar per un amor infinit cap a la professió docent, cap a la millora constant, cap a la felicitat.

[079] - El repte, alliberat: crònica del naixement de Digues-me

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Wed, 29 Apr 2015 06:30:00 +0000

No hi ha sentiment més desitjat que el de la llibertat. Necessitem sentir que som capaços de deixar-nos anar sense que cap barrera ens aturi. I a l'aula, les primeres barreres amb les quals ens trobem són les parets de l'aula. Durant aquest trimestre he volgut trencar-les, obrir de bat a bat les finestres i fer que la veu dels alumnes s'escampi per tot el centre i tota la comunitat. D'aquest desig de llibertat va sorgir una revista anomenada Digues-me.

El dia de Sant Jordi va ser l'escollit per publicar el primer número de Digues-me. Ha estat elaborada pels grups de GES 1 de Tona i de Centelles en un treball conjunt ple de dificultats, però també de satisfaccions. Ara intentaré explicar l'experiència, els encerts i les millores que cal fer de cara a properes edicions.

La idea neix del repte que llenço als alumnes de fer una revista. Per portar-la a terme, vaig aglutinar les activitats dels mòduls de Lengua castellana 2 i de Llengua catalana 2. D'aquesta manera m'assegurava una temporització coherent perquè els alumnes assolissin el repte. I de retruc, treballava les dues llengües al mateix temps.

La negociació dels continguts va ser l'element més divertit i emocionant. L'adequació de les notícies, dels reportatges i de l'entrevista es van decidir en funció del possible lector a qui ens adreçàvem: qualsevol alumne del centre. Això ens va obligar a parlar del registre més adequat, de la llengua que s'havia d'utilitzar, de la llargada dels textos, del paper de les imatges i dels peu de foto, de la selecció dels continguts, de l'estructura, del perfil d'entrevistat més adient, etc. Un debat molt intens que va ajudar a disseccionar qualsevol publicació que trobàvem, a ser crítics amb tot allò que llegíem i, és clar, amb tot allò que escrivíem.

D'altra banda, les activitats van ser força diverses. Pel que fa a les d'escalfament, vam treballar des de l'anàlisi de diaris i de publicacions a la correcció de textos periodístics, passant per la pràctica d'escriptura de notícies en grup i dictats diversos per repassar ortografia i gramàtica. A més, cal sumar les tasques pròpies de l'avaluació: escriure una notícia (individual), un reportatge (grup classe) i una entrevista (grups de centre). I aquí és on els alumnes van demostrar el seu compromís amb el repte.

Val a dir que tot el contingut és original. Vam eliminar el clàssic "cortapega" i el vam canviar pel resum, per les comparacions de les fonts d'informació; i per la investigació exhaustiva, fet que va permetre l'escriptura d'uns textos periodístic magnífics. Estic molt orgullós, sobretot, de la implicació en els reportatges i del treball realitzat conjuntament per tots els alumnes per a la preparació i l'elaboració de l'entrevista. La coordinació de les tasques de creació i selecció de les preguntes, d'ordenació del qüestionari, de l'execució i de la transcripció va resultar fàcil. I també vull destacar l'encert de fer l'entrevista a un exalumne del centre. Van creure més coherent entrevistar un personatge proper i que fos representatiu del centre. Jo els vaig proposar, doncs, al Joan, un senyor que va demostrar el tòpic de l'ensenyament per a adults: mai és tard per tornar a reprendre els estudis.

Però, malauradament, la calma amb la qual vam començar el trimestre i, després, la il·lusió d'enllestir el producte va provocar que, al final m'entrés la pressa per l'avaluació. I tot plegat va repercutir en una mala planificació de les tasques de Llengua catalana 2. Sabien quines eren les que corresponien a Lengua castellana 2, però vaig modificar les de Llengua catalana 2 una mica sobre la marxa. És per aquest motiu que el tractament de les tasques lingüístiques en català no tinguessin les mateixes oportunitats de desenvolupar-se durant el trimestre.

Malgrat tot, l'avaluació seguia regida per rúbriques creades pels alumnes, el diari personal d'aula i el portafoli lingüístic. I el meu paper en el procés del repte va ser, molt a pesar meu, de guia i redactor en cap de les improvisades taules de redacció que muntàvem a l'aula. No m'estava d'orientar-los en cas de necessitat, de resoldre problemes, de suggerir propostes de millora, etc. En propers anys, vull que tinguin més autonomia per tal de resoldre alguns dels esculls que ens hem trobat (comunicació entre centres, saber contactar amb les fonts, maquetació de la revista, traduccions a altres idiomes, etc.).

Al marge de les millores que ja he esmentat, cal que planifiqui amb ells les tasques, els requisits i condicions de lliurament. Això farà que dediqui el mateix temps als continguts lingüístics dels mòduls, a fer una selecció de tasques més acurada i a establir una temporalització s'ajusti a l'obtenció de resultats. Tot plegat, generarà més il·lusió i empenta per assolir l'objectiu final: la publicació de la revista.

Sóc conscient que hem tirat pel dret en algunes fases de la construcció. I tot ve causat per la manca de planificació a llarg termini. Preníem decisions en poc espai de temps, canviàvem de tipus de text en funció de la feina realitzada, etc. Però, en part, aquesta inèrcia feia que cada sessió fos emocionant, diferent i divertida. Com a docent, viure en aquest caos era l'essència de la meva tasca i, diguem-ho poèticament, l'elixir que dóna sentit a l'educació, a la vida. Quan ABSOLUTAMENT TOT està planificat, no hi ha lloc per a la inquietud. En aquest sentit, van ser unes classes genials.

Fragment del portafoli d'un alumne valorant el repte de fer la revista.

I el resultat? Doncs vosaltres direu! Jo, personalment, estic encantat amb el resultat. Ara toca fer difusió i fer que la revista voli i s'alliberi de la presó de l'aula. El repte ja ha sortit al carrer i els meus alumnes ja pensen en un de nou... I és que la llibertat és addictiva i el desig d'obtenir-la és encoratjador.

[078] - Amb molta correcció!

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Sun, 29 Mar 2015 18:17:00 +0000

Enguany tinc com a objectiu revisar les activitats lingüístiques perquè s’ajustin a l’aprenentatge basat en projectes. I, sobretot, perquè casin amb el meu cavall de batalla personal: l’adquisició d’eines lingüístiques i metalingüístiques per millorar la consciencia d’ús de la llengua. I després de les experiències que he tingut durant els dos trimestres, he redescobert una bona aliada: la correcció.

No és la primera vegada que preparo activitats relacionades amb la correcció. Fins ara li he donat força importància al treball de revisió de textos, sobretot durant el procés de lliurament de les primeres versions d’un treball oral o escrit. Però aquest curs n’han coincidit unes quantes que m’han servit per copsar les reaccions dels alumnes. I val a dir que m’han sorprès gratament. Perquè la correcció obliga a la revisió, al contacte, l’anàlisi i la resolució de l’error ortogràfic, gramatical o textual.

És, doncs, una eina per qüestionar-se els textos que llegeixen o que creen. I els alumnes han respost amb curiositat, amb diàleg i amb interès a aquestes activitats, les quals també ajuden a aprofundir en els conceptes lingüístics del mòdul, a polir la gramàtica personal i esmenar els seus vicis. En definitiva, els vol fer conscients de l’us de la llengua i de l’adquisició que en fan.

Per no estendre’m gaire, passo de seguida a explicar aquestes activitats:

Dictats

Confesso que sóc enemic del dictat tradicional. I això que, sorprenentment, a la majoria dels alumnes els agrada. Però un altre dictat és possible i és el que he posat a la pràctica: dictats a veus, creatius, en grups, … El fet de capgirar la sempre feixuga tasca del dictat ha suposat la descoberta de multitud d'opcions per treballar l’ortografia i l’expressió escrita, al mateix temps que els alumnes s’ho passen bé.

Revisio de textos

Normalment als alumnes se’ls oblida revisar els textos que realitzen. I amb tasques com les que he proposat aquest trimestre he volgut incidir en la importància de lliurar els textos ben polits de faltes i ben construïts. Així, vam corregir anuncis sense censura ortogràfica ni expressiva, la carta de Belén Esteban i altres textos extrets de la realitat que ens envolta.

El treball va ser molt interessant perquè van sortir dubtes i preguntes relacionades amb la planificació del text, el registre lingüístic, la millora dels textos escrits, les propietats textuals, etc. Sembla, doncs, que aquestes activitats ajuden a conscienciar-los que som el que escrivim, que els nostres textos reflecteixen el nostre caràcter i diuen molt més de nosaltres que no ens pensem.

Gamificacio de l’ortografia

No tinc experiència amb activitats de gamificació, però vaig voler provar-ne una per conèixer la reacció dels alumnes. I vaig preparar un concurs per parelles per esbrinar qui en sabia més sobre la B i la V. La resposta va ser molt satisfactòria i la competència sana entre ells va fer d’aquesta activitat una bona eina per treballar i memoritzar un dels maldecaps ortogràfics dels alumnes. Va ser una bona manera també de connectar el concurs amb els mems ortogràfics que havien creats dies enrere, ja que van servir de "xuleta".

És evident, però, que no només es tractava de portar a terme l'activitat. Gràcies a la lectura Reparar l'escriptura (Didàctica de la correcció de l'escrit) de Daniel Cassany, vaig adonar-me del potencial que té la revisió i la posterior reflexió que se'n fa. Per això, cadascuna d'aquestes activitats acabava sempre amb el mateix eslògan: corregir i classificar.

Sí, els alumnes havien de corregir els errors prèviament comentats i, després, classificar-los en calaixos gramaticals: ortografia, morfosintaxi, lèxic i textual. Finalment, i després dels comentaris pertinents, analitzàvem els motius i fèiem evidents a través del mur de l'ortografia de classe; però també deixant constància de tot plegat al portafoli. Amb aquesta col·lecció de mostres, els alumnes s'adonaven dels errors gramaticals i de la freqüència amb la qual l'acostumaven a fer. Però més important que tot això és que es feien conscients del problema i havien de buscar la millor opció per tal de solucionar-lo.

Així doncs, els processos que posen en marxa aquestes propostes han obert un ventall de possibilitats que cal continuar investigant. De fet, vull millorar-les i, fins i tot, afegir-ne de noves per treballar els objectius gramaticals del mòdul de manera informal, divertida i arrelada a la realitat, a la curiositat i a la voluntat dels alumnes.

D’aquesta manera, els alumnes podran forjar-se una base lingüística que els permeti una millor comprensió dels conceptes que es puguin treballar al curs i que són la clau per assolir-ne el repte. I si a això li afegeixo l’explicitació al portafoli dels coneixements adquirits, podria obtenir una combinació guanyadora perquè construeixin estratègies pròpies que millorin la revisió de l’expressió escrita i tractin allò que han creat amb responsabilitat. I és clar, amb molta correcció.

[077] - Les cendres del primer trimestre

noreply@blogger.com (Josep Miquel Arroyo Baena) — Wed, 25 Feb 2015 13:28:00 +0000

Com sempre, faig tard. El dia a dia docent i la resta d'obligacions com a pare de família -hi ha vida més enllà de l’aula!- m'impedeixen seguir un ritme normal de publicació. Però ara que tinc una estona, volia deixar revifar el foc del que va succeir el passat trimestre als cursos de GES.

Com ja he comentat, enguany és un curs en què l'esquerda amb la tradició s'ha fet més visible. Evidentment, he continuat amb característiques de la casa, amb aspectes que sé que han funcionat i que, ara com ara, s'han adaptat perfectament a la meva manera de realitzar les classes. Així, continuo amb l'aprenentatge basat en projectes; és a dir, segueixo amb els reptes per als alumnes. Crec, sens dubte, que és la millor manera d'atraure'ls i d'integrar-los en el seu propi aprenentatge.

Encara que, a diferència d'altres anys, penso que la millora de l'avaluació és el més destacable del trimestre. Com ja he comentat extensament al blog, he incorporat el portafoli lingüístic, una eina que si be no he explotat del tot, crec que té molt de futur per endavant. El fet que els alumnes hagin integrat aquesta eina al dia a dia, dóna a entendre que tenen ganes d’explicar què aprenen i com aprenen; volen expressar-se. I el portafoli és un excel·lent micròfon per verbaltizar tot un procés d'aprenentatge.

Rúbrica del treball argumentatiu de Llengua catalana 3.

Però no només hi ha el portafoli com a element destacable, sinó que el realment revolucionari -si es pot dir així- és la bona sintonia que s'ha creat entre els alumnes i, en definitiva, la democratització de l'aula. Un exemple -de molts- d'aquest traspàs de poders a l'aula és la incorporació de les rúbriques que s'han utilitzat en els moduls. I fins i tot ja en el segon trimestre les hem construït conjuntament!

A poc a poc, doncs, va calant un dels objectius que m'he proposat aquest trimestre: la destrucció dels rols clàssics a l'aula. I sembla ser que estan succeint coses positives i interessants. Això fa que m'ho passi molt bé i que aprengui de tot el que passa a classe, encara que hi hagi problemes… perquè n’hi ha hagut. Hi ha alumnes que no s'han integrat gens en el procés, uns altres que qüestionen en tot moment qualsevol proposta. Costa molt que, tant uns com altres canviïn el xip. Segueixen esperant de mi una repetició de la metodologia bulímica que, en part, els ha portat aquí. No m'enfado per això, tampoc pretenc canviar ningú, però sí que m'esforço el doble perquè comprenguin les meves motivacions. Ara com ara, el resultat juga en la meva contra, ja que no són capaços ni de portar el portafoli al dia. I mentre la mentalitat sigui la de “només vull aprovar”, no seré capaç de fer que participin de les bondats de la metodologia proposada. Però no perdo l'esperança, ja que de vegades deixen anar rampells de creativitat, de comprensió, d'aprenentatge. És només qüestió que despertin del somni.

Exemple de l'exposició del grup GES 1 Centelles.

Com a projectes destacables d'aquest trimestre, m'agradaria destacar sobretot el de Llengua castellana 1. M'interessava treballar el tema de les descripcions, de la biografia, els verbs en present i les diverses formes verbals per explicar fets en passat. Per no repetir el que vaig fer l'any passat -que no em va satisfer massa- vaig pensar que els alumnes podrien explicar bons records i que, a més, els poguessin exposar a l'escola. La idea, per cert, la vaig treure d'una notícia sobre un museu que està a Zagreb (Croàcia): el Museu de les Relacions Trencades (Museum of Broken Relationships). Aquesta exposició no està feta per artistes reconeguts, sinó per persones anònimes, les quals a través d'un objecte, expliquen una història de ruptura emocional. Basant-me així en aquesta exposició, vaig proposar als alumnes a fer el mateix: una mostra d'objectes acompanyats per un text en el qual es descriurà l’objecte i s'hi explicarà la història relacionada amb aquest objecte. Vaig eliminar com a tema d'inspiració les relacions trencades per donar-li un enfocament més positiu. D'aquesta manera, va passar a anomenar-se el Museu dels Bons Records.

El resultat va ser molt interessant, ja que els alumnes van escriure sobre les seves vides i així mateix ho van poder mostrar, compartir amb la resta de la classe, però també amb l'escola. I és que l'exposició es va penjar als passadissos i estava oberta a tothom. Compartir aquest tipus d'històries va fer que els alumnes es relacionessin més entre ells. El problema com sempre va ser la temporització, fet que va produir que l'exposició no es pogués completar fins a inicis del segon trimestre. Encara així, les possibilitats d'aquest projecte són interessants.

Exercici amb plans i angles (Llengua catalana 3 Tona)

I a nivell lingüístic, com deia, es treballen els verbs en passat (pretérito perfecto, imperfecto), verbs en present, la descipció, aspectes de propietats textuals; i categories gramaticals (el substantiu, el verb, l'adjectiu i el determinant).

Sens dubte, aquest és el projecte del qual més satisfet estic. I no és que els de Llengua catalana 1 o el de Llengua catalana 3 no fossin motivadors. El que passa és que no vaig saber adaptar-los a aquesta nova mentalitat. Així que vaig tirar d'experiència i l'única cosa que vaig fer va ser afegir-los l'element de l'avaluació, però sense revisar les caraceristiques dels productes finals.

Queda pendent, per tant, una revisió dels projectes d'aquests mòduls perquè tenen moltes possibilitats, sobretot en l'aspecte social. És a dir, els productes que surten de l'aula tenen vida fora d'ella com han demostrat aquest any els podcast que han creat els alumnes del nivell 1 i els curtmetratges realitzats pels alumnes de nivell 2. Com a millora per als següents anys, i pel que fa al podcast de Llengua catalana 1, es podria penjar al web i fer-ne difusió a través de les xarxes socials del centre. De la mateixa manera, els curtmetratges de Llengua catalana 3 podrien ser mostrats com en un certamen cinematogràfic organitzat pel centre, o fins i tot presentar algun curt en un concurs de curtmetratges proper a la població. La qüestió per millorar l'experiència passa, doncs, per connectar-la amb la realitat més enllà de l'aula, trencar les parets de la classe i dirigir l'aprenentatge al carrer. Només així té sentit TOT.

En conclusió, el primer trimestre ha servit per posar a prova les idees que vaig exposar per millorar les classes durant aquest any. Si bé van iniciar el foc, ara cal seguir avivant-lo. No el deixaré aquí, per descomptat. El primer trimestre ja és cendra, però el segon encara segueix cremant.