Apuntes y exámenes resueltos de bachillerato y selectividad

15. Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.

2011-11-19T14:22:00.001+01:00

Joan Fuster, escriptor polifacètic, és la figura culminant de l'assaig de la nostra literatura. És autor d'una extensa obra literària d'una gran diversitat temàtica. Les seues reflexions tracten l'ésser humà, on busca reflexionar i fer reflexionar als lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista.
A més, d'aquesta varietat temàtica l'assaig fusterià presenta moltes formes com l'article, el diari i l'aforisme. De tota manera l'assaig de Fuster respon sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, d'establir a partir d'aquest un examen de consciència.

En ''Nosaltres els valencians'', l'examen de consciència característic de l'assaig fusterià, es converteix en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat.
La seua influència des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. El llibre de Fuster va donar lloc a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparéixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.
Aquesta acció va ser assumit per un nombrós grup d'intelectuals. El moviment nacionalista es va posar en marxa paral·lelament al cultural.
''Nosaltres els valencians'' va despertar la consciència de les joves generacions que emergien en aquell moment, però també l'hostilitat d'una part de la societat que es va sentir qüestionada pel llibre de Fuster.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

16.- Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

2011-11-19T14:02:00.001+01:00

Joan Francesc Mira és escriptor, antropòleg i professor universitari. És autor de novel·les i reculls de contes com 'Borja Papa', 'Quatre qüestions d'amor' o 'Purgatori' amb els quals va guanyar importants premis.
A més de la seua faceta creativa ressalta el seu treball com a traductor, especialment de la 'Divina Comèdia' de Dante Alighieri.

Com assagista, Mira pren un compromís amb el seua país i la seua cultura, vol ser un ciutadà, en concret un ciutadà valencià. Ha escrit sobre la situació de la llengua i el poble valencià, obres com 'Crítica de la nació pura' o 'Sobre la nació dels valencians'. A més, és autor d'una producció assagística abundant, constituïda per escrits publicats en diaris i publicacions periòdiques que després han aparegut recollits parcialment en volum. Articles que solen partir d'una anècota de la vida quotidiana, dirigits al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat, però literari.

Quan se li pregunta si concep els articles com a assajos d'extensió breus, la seua resposta és ''Efectivament. Si no, no n'escriuria, Entenc l'article com una altra manera de fer literatura i per tant el valor literari de les paraules i les idees que conté és fonamental''.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

8.- Explica les característiques més importants de la producció de Salvador Espriu

2011-11-06T19:26:00.001+01:00

Salvador Espriu conrea narrativa, teatre i poesia. Amb el fi de la guerra civil espanyola l'autor dedica tot el seu talent a la poesia que, degut al seu hermetisme, li permet passar més facilment la censura franquista.

La seua obra ha estat influida per les lectures mitològiques i per la Bíblia. La tradició i el mite li aprofiten a Espriu per a expressar les seues inquietuds i sentiments. De la Bíblia escull la cultura jueva amb la qual fa un paral·lelisme (Israel/ poble català).

La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fons i la capacitat per descriure la nostra història col·lectiva fan de la seua obra una de les més importants i destacades de la literatura catalana del segle XX.
A més, el fet que cantants com Raimon musicaren i cantaren els seus poemes va contribuir a la popularització i a la difusió de la seua obra.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

7.- Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

2011-10-16T20:01:00.001+02:00

És el més gran poeta del País Valencià des del segle XV. A la seua obra hi ha al·lusions constants a la guerra i la postguerra que el propi poeta viu, convertint-se en símbol de la recuperació cultural al País Valencià dels 70.
Els àmbits temàtics tractats a l'obra d'EStellés són la poesia amorosa, cívica i quotidiana.

Algunes de les aportacions d'Estellés a la lírica són el seu llenguatge literari, directe i senzill, forjat sobre la llengua poètica dels clàssics valencians, especialment d'Ausiàs March, i la llengua col·loquial que aprengué a l'Horta durant la seua infantesa.

A més, busca el contrast o trencament amb la tradició més inmediata i la intenta suplir per la tradició clàssica. També fa ús de comparacions i adjectius qualificatius que li donen un ritme lent a la seua poesia.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

3.- La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

2011-09-20T16:20:00.000+02:00

Mercè Rodoreda (Barcelona 1908 - Romanyà de la Selva 1983) és la més gran novel·lista de la literatura catalana moderna. És una escriptora autodidacta que es forma a través de la poesia popular.

La seua obra, al igual que la majoria dels autors de la seua època, està marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure durant la Guerra Civil. A més, l'experiència de l'exili amplià els límits del seu realisme literari.

La seua novel·la també esdevé una reflexió sobre la feminitat i l'amor.

Comença a escriure contes per a revistes, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells.

"La plaça del diamant" és altra de les seus obres més conegudes i que li va permetre reconstruir, des de l'exili, la memòria narrativa de la postguerra que transcorria a Barcelona.

En quant a les característiques del seus contes i les seues novel·les apareixen exiliats, soldats i gent desprotegida que parlem vagament en terra de ningú. Rodoreda utlitza molt la primera persona, el monòleg i, en particular, el monòleg interior.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=40416&p_ex=Rodoreda&p_amb=4842

14. L'obra teatral de Benet i Jornet

2011-08-29T22:08:00.000+02:00

Benet i Jornet es va formar tant a través de les lectures populars i els dials radiofònics, com a la universitat dels anys 60 i a l'EADAG, on va entrar en contacte amb el millor teatre català d'aleshores. Va ser l'únic autor de la seua generació que va aconseguir estrenar amb regularitat, fet pel qual gaudeix d'un reconeixment que no trobem en altres companys.
A més, ha sabut mantenir de manera suficient una certa complicitat estètica i ideològica amb un públic potser minoritari però que l'entén.

La seua obra teatral està composta per un trentena d'obres amb registres molts diferents i entre les quals destaquen les obres del 'Cançons perdudes' i 'Berenàveu a les fosques'.
Durant els primers anys de la seua producció, el medi feia els seus personatges infeliços o cruels, més endavant els porta a la dificultat d'expresar-se.
Encara que una bona quantitat de les seues obres perteneixen al món del teatre també va escriure alguns dels primers serials de televisió de Catalunya, com 'Rosa' o 'Vent del plà', i d'altres serials més actuals com 'Poble Nou'.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

10.- La poesia de Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

2011-08-29T16:12:00.000+02:00

La biografía de Miquel Martí i Pol ha estat marcada pers distints trets definitoris entre els quals destaquen el seu lligam al poble nadiu, la seua condició d'obrer, el seu compromís amb la seua classe social i la malaltia que contragué (esclerosi multiple).

Però Martí i Pol no s'ha dedicat només a la poesia també ha publicat un volum de narracions, dos volums de memòries, una recopilació d'articles periodístics i diverses traduccions.

La seua dedicació a la poesia començà a donar fruits entorn a 1948, sent la seua poesia la més llegida i popular de les darreres décades a Catalunya. El seu to popular el feien accesible a tots els públics però sense perdre el favor de la crítica.

A més, molts cantants van musicar i cantar els seus poemes cosa que engrandi la seua obra. S'han musicat 139 del seus poemes en 45 discos diferents contribuïnt a la difusió de la seua obra.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

4.- Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural

2011-06-17T15:50:00.000+02:00

A 1968 es produeixen protestes contra l'intervenció militar a Vietnam i la discriminació racial i apareix un moviment hippy contra la burgesía. Aquestes protestes arribaren a Europa el maig del mateix any concretament a París. A Espanya arribaren tard i lentes. Aquest ambient social es transmet en unes tendències rupturistes amb les formes tradicionals.
A principi dels 70 la producció novel·lística valenciana no presentava cap síntoma de vitalitat, però a mesura que avança la década dels 70, els joves escriptors van coneixent altres models del nostre àmbit lingüístic i el panorama comença a cambiar.

Per tant, als 70 ens trobem amb l'anomenada generació dels 70, caracteritzada per:
- L'ús d'estructures narratives noves front a les clàssiques.
- Polifonia.
- Autoexploració psicològica.
- El lector pren importància.

Als anys 80 assistim a un retorn de les formes narratives clàssiques, amb les següents característiques:
- Narrativa de gèneres: policíaca, històrica ...
- Realisme brut, on es retraten els trets més contradictoris de la societat capitalista.
- L''èxit de vendes fa que els autors puguen viure de les seues obres.
- Aparició d'un nou públic lector amb l'introducció de la llengua a l'enssenyament.

Actualment la gran qüantitat d'escriptors, temes i títols fa que siga complicat el panorama actual de la narrativa. Molta importància té l'obra ''Nocilla Dream'' publicada al 2006, dona origen a una nova generació, Afterspops, que es caracteritzen pel seu inconformisme.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

2.- Explica les característiques més importants de l'obra literària d'Enric Valor.

2011-06-17T15:29:00.000+02:00

Enric Valor és una de les figures clau de la nostra literatura contemporània. Destaca com a rondallista, novel·lista i gramàtic.
En tota la seua obra Valor destaca per l'ús de la técnica del narrador omniscient i subjectiu, per la gran precisió i minuciositat amb la que escriu i pel seu domini de la llengua.

Com a rondallista destaca la seua obra Rondalles Valencianes, que inclou tres tipus de rondalles: rondalles meravelloses, rondalles de costum i rondalles d'animals.
Les rondalles de Valor presenten diverses característiques:
- Espais valencians de la Serra i Foia de Castalla.
- A més d'una recuperació folklòrica es tracta de literatura.
- Utilitza un llenguatge popular però correcte.
- Rondalles seleccionades (rebutja les escatològiques).

Com a novel·lista destaca per:
- Seguir el corrent del realisme europeu.
- Conrea la narrativa curta com a ''Un Fonamentalista del Vinalopó''.
- En les seues novel·les pretén fer la crónica del període historic que va viure.

Com a gramàtic va escriure:
- Millorem el llenguatge.
- La flexió verbal.
- Curs mitjà de gramàtica catalana.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

1.- Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època.

2011-06-16T18:27:00.000+02:00

La pèrdua de la guerra va comportar l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. Durant la postguerra la literatura catalana va sofrir repressió i censura per part del franquisme. Els escriptors es trobaren amb un panorama desolador i sense referents.

El panorama literari el podem dividir en 4 etapes: anys 40, va ser la postguerra més dura, pobresa i aïllament internacional; anys 50, suport dels EUA; anys 60, recuperació económica al País Valencià, Catalunya i les Illes; anys 70, es va donar una forta oposició al règim.

La producció narrativa que es produia presentava un panorama negatiu, responia als gèneres més tradicionals, desfasats de les técniques modernes. L'aïllament cultural fa que als 60 no entren les influències dels grans autors com Joyce, Proust o Kafka.

Els premis de Joanot Martorell començaren a impulsar la novel·la a finals dels 40. Nosaltres els valencians de Joan Fuster va donar un gran impuls als 60.

Els principals corrents de la novel·la de postguerra van ser la novela psicològica, el realisme objectivista i la novel·la existencialista.

Bibliogràfia

Valencià Literatura, Tarbaca Llibres

www.escriptors.cat

Comentari de text valencià

2011-06-14T18:37:00.001+02:00

TRENTA LÍNIES

L'escriptor comença a teclejar amb prevenció. Ha d'escriure un conte curt.

Thotom parla, últimament, de les virtuts de la narrativa curta, però ell, si pogués ser sincer, confessaria que detesta els contes en general i els curts en particular. Tot i això, per no perdre passada, s'ha vist obligat a afegir-se a l'onada de falsaris que simulen ser uns apassionats de la brevetat. Per això l'aterreix la lleugeresa amb què els dits se li desplacen per les tecles, de manera que rere una paraula n'apareix una altra i a aquesta n'hi segueix, i una altra, que acaben per configurar una línia, rere la qual se'n configura una altra - i una altra!- sense que aconsegueixi centrar l'assumpte, perquè està avesat a les distàncies llargues: de vegades necessita cent pàgines per començar a intuir de què va el que escriu, i altres vegades ni amb dues-centes no ho aconsegueix. No li ha passat mai cap amoïnar-se per l'extensió. Com més extens millor: Beneïda sigui cada nova línia, perquè, una rere l'altra, demostren no tan sols la grandària sinó la grandesa de la seva obra, i per això - encara que, en el fons - una, dues o cinquanta línies no afegeixen res a la història que narra - mai de la vida les expurga. En canvi, per escriure aquest conte gairebé hauria d'agafar la cinta mètrica i posar-se a mesurar-lo.

És abusrd. És com demanar a un atleta maratonià que corri els cent metres amb dignitat. Un conte, cada nova línia no és una línia més sinó una línia menys, i en aquest cas, concretament, una línia menys fins a la trenta, perquè això és el màxim: ''Entre una i trenta línies'', li ha dit la veu de vellut que li ha telefonat del suplement dominical del diari i li ha demanat el conte. A desgrat, l'escriptor aixeca els dits de les tecles i compta les línies que du escrites: vint-i-tres. Només n'hi falten set fins a la que serà la trentena. Però, després d'escriure aquesta consideració -i aquesta altra- encara n'hi falten menys: sis. Mare de Déu!

És incapaç de pensar res i no teclejar-ho, de manera que cada cosa que pensa se li menja una nova línia vint-i-sis s'adoni que, a només quatre línies del final, no aconsegueix centrar la història, potser perquè de fet -fa temps que ho sospita- no té res a dir i, encara que normalment aconsegueixi dissimular-ho a base de pàgines i més pàgines, aquest maleït conte curt el posa en evidència, motiu pel qual, quan arriba a la línia vint-i-nou, sospira i, amb una sensació de fracàs no del tot justificada, posa el punt i final a la trenta.

(30 línies)

Quim Monzó, Mil Cretins, Barcelona, Quaderns Crema, 2007

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text.

El tema del text podríem enunciar-lo com el procés d'un autor per escriure un relat de trenta línies.

Aquest tema ens es posat al davant en una progressió temàtica constant, el mateix tema 'el procés per escriure el relat' origina distintes informacions o remes com la idea que la narrativa curta està de moda o l'odi de l'escriptor per escriure relats breus.

El títol del text és, en conseqüencia, parcialment temàtic ja que ens acosta a la temàtica del text.

Pel que fa a les parts bàsiques del text, l'estructura externa consta de 30 línies distribuïdes en 4 paràgrafs, dos de diferent extensió ( el primer i l'últim) i altres dos d'igual extensió (el segon i el tercer). A més, trobem un títol en negreta i un peu de pàgina amb la informació d'on s'ha tret el text, llibre Mil Cretins de Quim Monzó.

L'estructura interna del text correspon a la típica divisió d'un text narratiu: plantejament, nus i desenllaç. El plantejament apareix al primer paràgraf, que consta només d'una línia, i ens introdueix el tema del text, el personatge ha d'escriure un conte curt. El nus correspon als paràgras dos i tres on comença a descriure la situació del personatge, la seua actitud de desgrat davant la situació d'escriure narrativa curta que diuen que està de moda. El quart i últim paràgraf presenta el desenllaç del conte, l'escriptor és incapaç de fer només trenta línies, necesita moltes més, de manera que soluciona el problema amb un punt i final a la línia trenta.

b) Resum
Quim Monzó en el seu text 'trenta línies' descriu la situació d'un escriptor davant un encàrrec, un conte de trenta línies per al suplement dominical del diari. L'escriptor és incapaç d'escriure un relat tan breu ja que no aconsegueix centrar el tema del relat, finalment es dóna per vençut i amb una sensació de fracàs finalitza el relat amb un punt i final a la línia trenta.

c) A quina tipologia textual pertany el text? Explica'n les característiques.
La tipologia textual del text és la narrativa ja que es tracta d'un conte i, per tant, és de l'àmbit literari.
Tambè presenta seqüències descriptives amb l'ús de informacions objectives, funció referencial (l. 2-3 o l.20-23) i l'ús de verbs en 3ª persona (parla, detesta, confessaria)

d) Identifica i explica les marques de modalització que hi apareixen al text.
''Trenta línies'' és un text força modalitzat. L'autor fa servir una gran varietat de recursos modalitzadors com expressions iròniques (hauria d'agafar la cinta mètrica i posar-se a mesurar-lo, l.15; lèxic valoratiu com sustantius (virtuts, contes, grandesa); adjectius (vellut, incapaç, absurd); verbs (pensar, detesta); oracions exclamatives (i una altra!, Mare de Déu!).
Tambè apareixen recursos tipogràfics que estan presents a tot el text i contribueixen a la modalització, com per exemple l'ús de guionets utilitzats per a fer aclariments (-i aquesta atra-, -encara que, en el fons-).
A més, també hi trobem recursos d'impersonalització com les oracions enunciatives utilitzades a la primera línia (l'escriptor comença a teclejar amb prevenció. Ha d'escriure un conte curt).

Ejemplo comentario de texto castellano resuelto

2011-06-12T22:01:00.000+02:00

INTERNAUTAS

Soy una adicta a la microelectrónica. Como millones de españoles, yo también soy internauta. No cultivo las redes sociales por el tiempo que consumen, pero son una herramienta maravillosa: el huracán de libertad que está recorriendo los países árabes cabalga sobre ellas. La tecnología ha creado una realidad paralela, un mundo virtual tan grande como el mundo real. En las redes hay de todo, desde héroes que alientan revoluciones hasta cretinos que utilizan Internet para insultar. Hasta aquí, todo normal, porque el ciberespacio reproduce la vida, y la vida es así de contradictoria.

El problema es que la sociedad desconoce y teme ese mundo virtual y todavía no ha aprendido a valorarlo. Si tú transportaras a un tipo del siglo XIX al año 2011, seguro que la catarata de estímulos lo abrumaría tanto que, de primeras, ni siquiera sabría distinguir la publicidad de las noticias. Pues bien, creo que hoy nos sucede lo mismo: periodistas y políticos le conceden una indiscrimanada importancia a cualquiera que diga representar a los internautas y que llene alguna red social de mensajes furiosos (cosa bastante fácil cuando tienes tiempo). En medio del guirigay cibernético, aún no sabemos diferenciar lo significativo de lo insustancial, ni aplicamos las normas de evaluación que usamos en la vida real. Por ejemplo, la protesta de Anonymous cuando la gala de los Goya salió en primera de todos los diarios, aunque eran cuatro gatos; yo he participado en manifestaciones animalistas con mucha más gente y jamás hemos salido en ningún lado (por cierto, mil gracias a Anonymous por perseguir al torturador de perros).

La Red está llena de grupos de una sola persona y las adhesiones son volátiles, pero le otorgamos igual relevancia a una protesta lúcida que a las chillonas chorradas tipo colegio mayor de unos cuantos veinteañeros en Facebook. No sé si ponerme a llorar o partirme de risa.

(46 líneas texto original)

Martes 1 de marzo de 2011

El País, Rosa Montero

COMENTARIO DEL TEXTO

Estamos ante un texto cuyo tema define y sintetiza la idea principal, y el cual podríamos enunciarlo de la siguiente manera: Uso e importancia mediática de las redes sociales.

Mediante el resumen simplificaremos las principales ideas del texto.

Rosa Montero, en su texto ''Internautas'' nos habla de la poderosa herramienta que son hoy en día las redes sociales, llegando a compararlas con un mundo paralelo que reproduce la vida.

Por otro lado, la autora muestra su asombro ante la actitud de los políticos y periodistas, quienes otorgan excesiva importancia a estas redes.

En cuanto a su estructura se trata de un texto periodístico, más concretamente de un artículo de opinión, por lo que su esquema organizativo encaja con la estructura tripartida de: introducción, cuerpo o desarrollo y conclusión.

Así, pues, la estructura interna del texto se inicia en el primer párrafo, con la presentación del tema o introducción.

A ello, le sigue el desarrollo, constituido por el segundo párrafo. La autora se centra en el tema, aportando datos y referencias respecto a las redes sociales.

La conclusión, expuesta en el último párrafo, muestra la idea que el autor defiende, la tesis, la cual se encuentra explícita: ''Le otorgamos igual relevancia a una protesta lúcida que a las chillonas chorradas tipo colegio mayor de unos cuantos veinteañeros en Facebook''.

Por ello, la estructura del texto es sintetizante pues se produce como resultado de lo expuesto anteriormente.

La enunciación de la tesis se justifica mediante el uso de argumentos en los que el emisor intenta convencer al receptor de la validez de su opinión. Encontramos argumentos de los siguientes tipos: argumentos de experiencia personal ( yo he participado en manifestaciones animalistas ... l.35-37); argumentos de autoridad (periodistas y políticos le conceden demasiada importancia ... l.23-26) y analógicos o comparativos ( ... un mundi virtual tan grande como el mundo real ... l.8-9).

Tras analizar la coherencia pasamos a analizar la siguiente propiedad textual, la adecuación. Ésta es una propiedad que caracteriza a los textos que están bien construidos desde el punto de vista comunicativo.

Existen diferentes aspectos de la adecuación en el comentario de texto: tipología textual, función comunicativa, participantes de la comunicación y registro idiomático.

Internautas, es un texto periodístico que, por su extensión, podría ser un artículo de opinión, dirigido a una gran mayoría de lectores. Su finalidad es la de crear opinión, a partir de un tema de actualidad, las redes sociales, de gran interés social y que últimamente suele ser especialmente polémico.

Por tanto, el tono del discurso es reflexivo y su forma de elocución es exositiva y argumentativa.

Como en todo texto expositivo-argumentativo, las funciones del lenguaje predominantes son la expresiva (mil gracias a Anonymous por perseguir al torturador de perros, l.38-39) y la apelativa (El problema es que la sociedad desconoce y teme ese mundo virtual, l.15-16). También aparecen otras funciones como la referencial (el ciberespacio reproduce la vida, y la vida es así de contradictoria, l.13-14) y la poética (el huracán de libertad que está recorriendo los países árabes cabalga sobre ellas, l.5-7).

La modalización, demuestra el grado de subjetividad o presencia del autor. Ésta se manifiesta mediante el uso de determinados elementos modalizadores como: léxico valorativo (cretinos, maravilloso, chillonas) y recursos literarios como la metáfora y la personificación (el huracán de libertad que está recorriendo los países árabes cabalga sobre ellas) y la hipérbole (mil gracias a Anonymous ... l.38-39).

En cuanto a la cohesión del texto presenta distintos aspectos a tratar: cohesión gramatical y cohesión léxica.

Comenzaré por los que intervienen en la cohesión gramatical. Deíxis, se trata de una referencia directa a los elementos de la situación comunicativa. Encontraremos deíxis personal, como ''yo'' (l.2-35) que muestra la presencia del autor; y ''tú'' (l.17) la presencia del receptor.

También se muestra la deíxis espacial (aquí) y temporal (siglo XIX, l.18)

En cuanto a los conectores, mecanismo de cohesión que ordenan y conectan semánticamente segmentos textuales, podemos encontrar los siguientes: como (comparación), pero (adversación), pues bien (resumen) o por cierto (digresión).

También podemos encontrar una catáfora ('le' l.42), anticipa el significado de ''una protesta lúcida ...'' (l.43)

Hay una anáfora en la línea 12, ''Hasta aquí'', recoge todo lo nombrado anteriormente.

La cohesión léxica se hace presente mediante relaciones semánticas entre palabras del texto, como: palabras pertenecientes a un mismo campo semántico (internauta, microelectrónica, redes sociales, tecnología, mundo virtual o ciberespacio); sinonimia (ciberespacio/mundo virtual); antonimia (héroes/cretinos); hiperónimos (tecnología da lugar a > microelectrónica, ciberespacio, redes sociales, internauta, ciberespacio y mundo paralelo); metáfora (el huracán de libertad que está recorriendo los países árabes cabalga sobre ella) y repetición de palabras relacionadas con las palabras claves del contenido del texto (internautas, redes sociales).

Tiempos verbales

2011-06-08T12:35:00.002+02:00

TIEMPOS VERBALES

--->PRESENT SIMPLE
Se utiliza para expresar:
- Hábitos y rutinas.
Ej.: I go to work by bus.
- Hechos científicos.
Ej.: Water boils at 100 degrees centigrade.
- Creencias o estados.
Ej.: I believe in ghosts.
Con el present simple suelen usarse adverbios de frecuencia como usually, never, once a week o always.

--->PRESENT CONTINUOUS
Se utiliza para:
- Situaciones temporales o transitorias.
Ej.: Jenny is living with her aunts this month.
- Acciones que están sucediendo en el momento en que se habla.
Ej.: Guillermo is watching TV.
- Futuras acciones.
Ej.: I'm meeting Thomas tomorrow.
Es frecuente su uso junto con expresiones de tiempo como today, now o at the moment.

--->PAST SIMPLE
Se usa en los siguientes casos:
- Acciones pasadas finalizadas en el presente.
Ej.: He finished school the last Friday.
- Decribir dos acciones pasadas.
Ej.: You got home late and went straight to sleep.
Expresiones de tiempo como for, ago, then o yesterday son habituales en este tiempo.

--->PAST CONTINUOUS
Es utilizado para las siguientes situaciones:
- Past simple + Pasado continuous.
Ej.: I was taking a shower when the phone rang.
- Acciones inacabadas o continuas.
Ej.: Peter was watching TV at nine o'clock yesterday.

--->PRESENT PERFECT SIMPLE
Se emplea para:
- Acciones pasadas con un resultado en el presente.
Ej.: I can't go out tonight because I have broken my leg.
- Acciones ocurridas en un momento indeterminado del pasado.
Ej.: I have been in Edinburgh.
- Expresa noticias.
Ej.: Rafael Nadal has won Roland Garros.
Va seguido de expresiones como since (desde), already (ya), just (acabar de hacer algo), still (todavía) o yet (todavía, utilizado en oraciones negativas).

--->PAST PERFECT SIMPLE
Usado en los siguientes casos:
- Para hablar de acciones que sucedieron antes de otra acción.
Ej.: My friends had already left when I got to the club

--->PAST PERFECT CONTINUOUS
Tiene el mismo uso que el Past perfect simple a diferencia que éste lo usamos para dar importancia a la duración de la actividad.
Ej.: I'd been studying all morning, so I was exhausted by lunchtime.

--->FUTURE
(WILL)
- Decisiones tomadas en el momento de hablar.
Ej.: Isn't that Katie? I'll go and talk to her.
- Predicciones.
Ej.: In the year 2100 cars will fly.
- Para hacer promesas
Ej.: I'll come tomorrow, don't worry.
(GOING TO)
- Predicciones basadas en pruebas o evidencias.
According to scientifics in the year 2030 the Earth is going to suffer droughts.
- Decisiones tomadas en el pasado para el futuro.
We are going to travel to England.

ESQUEMA TIEMPOS VERBALES

Ejemplo comentario de texto histórico resuelto

2011-06-08T12:29:00.003+02:00

EJEMPLO COMENTARIO DE TEXTO HISTÓRICO

TEXTO 1

''La revolución social, o sea, el acto de fuerza que permita a la clase obrera consciente conquistar los elementos necesarios para verificar la transformación de la propiedad de modo que las clases sociales queden abolidas y cada individuo sea dueño del producto de sus esfuerzos, es lo que constituye el principal deseo de los que ansían ver reinar la paz y la armonía entre todos los seres humanos [...] Pero no se trabaja por la Revolución social, no se va a ella hablando frecuentemente de matanza y exterminio. No se va a la Revolución social predicando al obrero que mate al patrono que le explota. Ni aconsejando a los trabajadores que se apoderen de lo que haya en escaparates y en las tiendas. Ni hablándoles de quemar edificios y destruir propiedades [...] Se va a la Revolución social dando a conocer a los trabajadores las causas de su inferioridad [...] organizándolos en todas partes, para que puedan luchar contra los patronos cuando éstos quieran empeorar la situación o no atiendan a las mejoras, organizándolos para que se peleen en el terreno político [...] a fin de que, llegado el momento oportuno, tenga empuje bastante para vencer a la burguesía y capacidad suficiente para crear el nuevo orden social que ha de reemplazar al régimen capitalista [...]

Pablo Iglesias. El Socialista, 25 de noviembre de 1892.

TEXTO 2

La Federación de Trabajadores anarco-colectivistas, que es la agrupación más numerosa que existe en España [...] no espera ni quiere nada del Estado y sí de la organización de la clase trabajadora, organización distinta y opuesta a la de otros partidos políticos; porque éstos aspiran a la conquista del gobierno y los anarquistas deseamos la abolición de todos los poderes autoritarios [...] Nuestro primer Congreso celebrado en septiembre de 1881, dijo: ''... los obreros de la Región española han puesto especial empeño en marcar la línea de conducta [...] transformar la propiedad privada en colectiva, [...] los obreros tomen en usufructo las fábricas, talleres, ferrocarriles, minas ...''

1 de mayo de 1883. Manifiesto de la Federación de Trabajadores de la Región Española (FTRE).

CUESTIONES:

1.- Identificación de las fuentes.

2.- Ideas principales de las fuentes. Breve contexto y bloque temático al que pertenece.

3.- Conceptos: ''colectivismo'' y ''régimen capitalista''.

4.- a) Inicio y desarrollo del movimiento obrero, utiliza la información aportada por las fuentes.

b) Proceso de industrialización en la España del siglo XIX.

1.- Identificación de las fuentes.

La fuente del primer texto es directa, primaria e histórica. Se trata de un texto público, concretamente de un artículo del periódico ''El Socialista'' del PSOE, fundado por Pablo Iglesias.

El texto es de carácter político, explicativo e informativo y su tema principal es la revolución social. Su autor es individual, Pablo Iglesias.

La fuente del texto segundo es directa, primaria e histórica. El texto corresponde a un fragmento de un manifiesto político cuyo autor es colectivo, Federación de Trabajadores de la Región Española (FTRE).

El tema del texto es el objetivo por el que fue creado FTRE y su definición.

2.- Ideas principales de las fuentes. Breve contexto y bloque temático al que pertencen.
La idea principal del primer texto es la revolución social que debe realizar el proletario contra el burgués.
Al inicio del texto se da una definición del término y a continuación se da una explicación de como se debe llevar a cabo. Para Pablo Iglesias la revolución social no se lleva mediante la fuerza y la violencia sino que se deben dar a conocer las causas de la inferioridad de los obreros.
Una vez los obreros son conocedores de las causas de la Revolución social deben mediar con los patronos para intentar mejorar la situación.
Al final del texto aparace la finalidad de la Revolución social, vencer a la burguesía y crear un nuevo orden social que ha de reemplazar al régimen capitalista.

El segundo texto tiene como idea principal la organización de los trabajadores por parte de la Federación de Trabajadores de la Región Española. También se pretende conseguir la abolición de la clase trabajadora y transformar la propiedad privada en colectiva, fin de cualquier autoridad anarquista.

Las dos fuentes se corresponden con el último tercio del siglo XIX, un período en el que aparecen y se consolidan partídos y organizaciones de tipo obrero. Este hecho es consecuencia del crecimiento del número de trabajadores tras la Revolución Industrial y las transformaciones de la propiedad privada de la tierra.
La Revolución social era parte de la política propuesta por los socialistas.
El Socialista, al que pertence el fragmento a comentar, era el periódico en el que los socialistas plasmaban su ideología y estrategias.
La Federación de trabajadores anarco-colectivista nace en 1883. Defendían el comunismo libertario pero debido a las propias divisiones internas y a las represiones sufridas no tardó en disolverse.

Así, pues, los textos pertenecen al período de la Restauración monárquica situado dentro del bloque temático de la construcción y consolidación del Estado liberal.

TEMARIO DE SEGUNDO DE BACHILLERATO (Comunidad Valenciana)

2011-06-08T12:27:00.002+02:00

NÚCLEOS TEMÁTICOS

1.- LA CRISIS DEL ANTIGUO RÉGIMEN (1808 - 1833)
- Reinado de Carlos IV.
- Guerra de Independencia.
- Restauración borbónica.
2.- CONSTRUCCIÓN Y CONSOLIDACIÓN DEL ESTADO LIBERAL (1833 - 1931)
- Reinado de Isabel II.
- La Gloriosa; Primera República.
- La Restauración.
3.- TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS Y CAMBIOS SOCIALES EN EL SIGLO XIX Y PRINCIPIOS DEL XX.
4.- CRISIS DEL ESTADO LIBERAL
- La Segunda República.
- La Guerra Civil.
5.- LA DICTADURA FRANQUISTA
6.- TRANSICIÓN ESPAÑOLA