impressions

La cronovia del 31 de setembre

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Wed, 28 Mar 2012 20:58:00 +0000

No és pas cap broma. A la Colonia Palma Real de Puerto Vallarta, a l'estat de Jalisco, a Mèxic, existeix el carrer 31 de setembre.

Vaig enviar una carta, a una adreça que vaig trobar de Puerto Vallarta, demanant si em podien fer arribar una foto de la placa. Uns dies després, em van comunicar que engegaven un procediment administratiu del que acompanyaven un jpg del document d'aquest expedient. Es donaven un termini de cinc dies per a que l'Ajuntament donés compliment a la meva sol·licitud. Passat aquest temps rebia un altre document oficial en el que s'acollien a la possibilitat legal d'allargar la gestió 5 dies més, per la quantitat de feina que tenien, i això certificat per un altre document jpg.

Avui m'ha arribat, ben puntual, la resposta amb dos documents oficials i una foto. Una carta de la persona que ho va ordenar -que casualment, es diu de nom i cognom com la dona del príncep Felip-, la nota de l'empleat que va anar a fer la foto i finalment, la foto del carrer, en absència de placa.

Una llàstima que no tingui placa però amb la foto del carrer ja paga la pena tot l'esforç que hi han posat tots en l'intent d'aconseguir-ho. És evident que ja els he donat les gràcies, no n'hi ha per menys.

Adjunto tots els documents i us recomano el número 04 d'aquest àlbum de Flickr. Tots tenen el seu què, però aquest i la foto són dignes de conservar-los. De fet, m'hagués generat un problema encabir la foto del carrer 31 de setembre en el carrendari però ja ho hagués resolt.

Cronovies en el suplement de La Vanguardia

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Thu, 08 Mar 2012 21:37:00 +0000

Dissabte passat, en el suplement de La Vanguardia Es Estils de vida, va aparèixer de la mà d'Oriol Ripoll un article -a la secció, En Joc- que parlava de diverses iniciatives lúdiques que, arran de l'existència d'Internet, han aprofitat aquesta plataforma per fer-les extensives i participatives a més gent. Com que feia referència a Cronovies, us adjunto el pdf de l'article.

Voldria aprofitar per dir-vos que Cronovies segueix tenint molt bona salut i que aquest any ja ha incorporat més de 60 carrers, entre els que trobem cronovies de nous països com Veneçuela, Estats Units o Tunis. A més, m'agradaria fer notar que estem a punt de cobrir 200 dates del carrendari; ens en falta una per assolir aquesta fita.

La senyoreta Palmarola

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Sun, 04 Mar 2012 21:33:00 +0000

La senyoreta Palmarola és una cançó de Cagalàstics que la Pilar, avui, ha trobat a Internet. M'he posat en contacte amb en Josep Magem (Cagalàstics) i m'ha comentat que fa més de quaranta anys havia anat a l'escola a Vic amb una senyoreta que es deia Palmarola -Carmen, creu recordar-. Diu, textualment, que la pobra dona no s'inflava pas ni era tan rabiüda com diu la cançó (bé, una mica de mal geni sí que tenia). Les cançons de Cagalàstic són cançons per riure, per cantar, per aprendre a ser i somniar..., tal com ell les defineix al Facebook.

La cançó la podeu trobar en aquest enllaç. i la lletra diu

La Senyoreta Palmarola era una mestra de l'escola
que els matins quan arribava,
tots pensàvem aquesta dona està inflada.
Era una dona rabiüda, una vella molt geniüda,
que de tant empipada com estava
cada dia més i més s'anava inflant, inflant, inflant...
Fins que un dia la Senyoreta, al matí quan va arribar
inflada com una bola, ja no es va poder aguantar...
I al mig de la classe se li va escapar...
Un pet, pet, pet, pet, pet
ai, ai, ai, ai quina pudor.
Un pet, pet, pet, pet, pet
tapat el nas que va de debò.
Un pet, pet, pet, pet, pet
ai, ai, ai, ai quina pudor,
la Senyoreta Palmarola
va fer un pet / que déu n'hi do!
I la pobra senyoreta des de el dia que va fer el pet
va quedar ben desinflada
i mai més ja no va tornar a estar empipada.
I és que la gent que té mal geni, han de vigilar,
perquè els que sempre s´empipen
al final poden rebentar.
Hem d'estar contents com gínjols, sempre hem de riure i cantar
o ens inflarem com una bola, com la pobra senyoreta Palmarola.
Que al mig de la classe se li va escapar...
un pet, pet, pet, pet, pet
ai, ai, ai, ai quina pudor
un pet, pet, pet, pet, pet
tapat el nas que va de debò
un pet, pet, pet, pet, pet
ai, ai, ai, ai quina pudor
la senyoreta Palmarola
va fer un pet / que déu n'hi do!

No és la primera cançó que porta el nostre cognom. En aquest enllaç del web del cognom podreu veure una referència a dues cançons més que porten per nom Palmarola. Una del cantant italià Roberto Gatto que canta l'illa Palmarola, al Laci, i l'altra del grup Terramaris.

Fer la fi del cagaelàstics vol dir acabar malament en la fortuna, en la salut; anar a mal borràs. És conegut el poema de Concepció G. Maluquer (1914-2004) de l'Auca de l'enfadós (pdf de la revista satírica La Pipa d'en Roc) que es refereix als darrers dies de Franco com la fi del cagaelàstics.

Casp, 45. La Barcelona modernista

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Fri, 17 Feb 2012 17:44:00 +0000

He trobat una pàgina a Internet on surten fotos de la casa de l'avi Joan del carrer Casp, 45. És un recull dels edificis modernistes de Barcelona i és curiós per les imatges que s'hi poden contemplar.
Veieu-la aquí.
A més, a Internet, en aquest document hi surt aquesta descripció

Casa Joan Palmerola (1904-1905). Situada al carrer Casp, 45. És un edifici en el qual es distingeix clarament la diferència entre el propietari i els llogaters. Només la porta d’entrada i el pis principal estan decorats amb relleus de pedra floral-vegetals. Al vestíbul hi ha el característic arrimador ceràmic que Granell utilitzà en altres obres. Un cancell dóna pas a l’escala del pis noble on destaca la claraboia envitrallada.

Calçotada Marmellar 2012

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Thu, 16 Feb 2012 22:38:00 +0000

A aquestes alçades ja sabeu tots que heu de complir amb la calçotada a Marmellar. Enguany el 25 de març. Un costum i ritual, alhora.

Com ja és habitual, aquest cop també s'ha confeccionat el cartell commemoratiu. Sense en Tàpies, però tenim la Pilar. Ella, la Pilar, amarada d'actualitat, ha sabut interpretar la crisi amb una finesa que no se m'ha fet difícil de copsar. Un calçot, no més. Segur que si us ho pregunto hi trobareu un munt d'interpretacions. Aquesta és, exclusivament, la meva. Jo que no hi entenc ni un borrall d'art però, això sí, m'hi esforço molt. Vosaltres també hi podeu dir la vostra però, si us plau, no em feu la conyeta de que està farcit de petits lacasitos.

Apa, encara no sé perquè em toca fer el pregó cada any però deixeu-me fer una recomanació final: aixequeu-vos ben d'hora, ben d'hora i arribareu a punt per tastar les famoses coques del Pla de Manlleu.

La meva banyera

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Sat, 21 Jan 2012 19:28:00 +0000

Feu clic sobre la foto per ampliar-la

No us recomano la prejubilació ni la jubilació. Us ho explicaré, doncs podria sorprendre aquesta afirmació. D'entrada et pregunten, i ara què fas? Dubten de que sigui l'estat ideal. Com es poden emplenar tantes hores? Ha de ser molt avorrit tenir tant de temps lliure a la teva disposició. Si els respons, per exemple, que cada dia vas a una classe de body pump, o que fas un curset d'història de cinema expressionista alemany ja estan tranquils. No són vuit hores de body pump, però fa el pes. Sempre em pregunto, però què fan els caps de setmana? Tant malament s'ho passen? Si t'agrada estar vuit hores veient la tele, és un pecat? T'aixeques a les deu, del llit a la taula, de la taula al sofà, del sofà a la taula, de la taula al sofà i passant per la taula un altre cop abans d'anar al llit. Molt, molt de sofà. Amb el comandament a la mà, unes crispetes i la xibeca, of course. Si t'agrada ... Només es viu una vida.
Jo no he triat això, però ...

Cada dia vaig a un centre d'activitat física on no fa massa em van fer una banyera exterior amb bombolles per a mi sol. En diuen spa i també hidromassatge o iacuzzi. M'han penjat tota classe d'avisos d'advertiments amb lletra grossa -ja fan bé, perquè sense ulleres no hi guipo- on, per exemple, em diuen que no m'hi estigui més de deu minuts. Jo sóc molt complidor i, com a molt, me n'estic trenta, però les tècniques -les noies que dirigeixen activitats- mai m'han hagut de cridar l'atenció ja que primer faig deu minuts, a continuació torno a comptar deu minuts més i així vaig fent. Mai em passo. Us asseguro que és un plaer. Ara a l'hivern els coneguts em saluden a través dels vidres i la situació em recorda el Floquet de Neu que girava l'esquena als curiosos. De moment procuro mantenir les formes.

També n'han penjat un altre que diu que respecti el silenci. De quan en quan no me'n puc estar de simular alguna conversa i es que si no ho fes així em tornaria ximple. Aleshores engego qualsevol tema. No cal ningú que em respongui. Hi ha molts que fan el mateix, tot i tenir interlocutors.

Quan surto de la banyera amb bombolles ja és una altra història que forma part d'un altre capítol. El que sí que us diré, es que passo pel costat de l'anomenada zona de gandules, totalment buit. Si algun dels rètols indiqués zona de ganduls potser faria servir les cadires plegables amb el seient de roba que reconec que fan bona pinta, però no vull que em confonguin. Tampoc entendré mai aquesta discriminació.

Potser algú es preguntarà per què no recomano la prejubilació però, si som molts més, encara em trobaré qui em demani un espai a la meva banyera. A l'estiu sempre hi havia els que s'hi ficaven i, per això, van haver de construir-ne una altra d'interior i ara tots van a la seva banyera.

Respostes escaients

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Mon, 16 Jan 2012 14:44:00 +0000

Avui he anat a dinar amb en Josep Maria -el meu germà- i mentre enfilàvem cap a taula sento que pregunten a uns comensals, que ja estaven asseguts, què volien de beure, ¿Vino blanco o tinto? De seguida he pensat, i tu què els respondries que no et fan el pes ni l'un, ni l'altre? S'ha d'estar preparat i no mostrar-se cagadubtes, oi? De cop li dic al meu germà que els respondria El vino que tiene Asunción (havia de ser en castellà ja que no sé si l'Assumpta té vi). No la trobeu adient?

A les postres, quan demano el cafè, m'acostumen a preguntar si el vull sol. Molt sovint els responc Sí. Només el cafè. Oi que si els demano un got d'aigua, no em pregunten si la vull sola?. I no és que els vulgui fer la brometa, és que n'estic fins el monyo d'aquestes influències peninsulars. Fins fa uns anys demanaves un cafè i tothom sabia què és el que volies. Aviat ens faran sucar-hi els calamars.

Amb tot això, m'ha vingut al cap que el meu sogre, més d'un cop, quan em preguntava com anava tot, i el responia amb un lacònic bé, em deixava anar, Que duri! Sempre he trobat que és una resposta excel·lent, carregada de bons desitjos i, fins i tot, l'he aplicada en algun cas.

Si voleu ampliar el costumari us convido a publicar-ho en els comentaris.

El rellotge

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Wed, 28 Dec 2011 17:40:00 +0000

Avui, Dia dels Innocents, és el dia de les bromes. Encara que aquesta que podreu escoltar en el mp3 que us adjunto no va ser precisament en aquest dia, aquest matí l'han radiada en el programa d'El món a RAC1 on demanaven bromes que la gent ha fet o li han fet. Ja has mirat què portes penjat a l'esquena?

Paga o no paga la pena?

noreply@blogger.com (mclaret) — Thu, 15 Dec 2011 16:03:00 +0000

Diu la Mercè que no paga la pena penjar-la al bloc. No ho comparteixo i em prenc la llibertat de penjar-la com les altres que hem rebut. Jutgeu vosaltres, paga o no paga la pena? Bones festes, Mercè.

Percepcions

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Tue, 13 Dec 2011 18:42:00 +0000

Aquest aqüeducte que acabem de passar vaig tenir la sensació de que faria bon temps. De que no plouria ni faria massa vent. A vegades et mous per sensacions, d'altres és la pròpia natura que t'envia els seus senyals i d'altres és gasNatural. Aquesta vegada va ser un d'aquests darrers casos.

Passejava per Llafranc i vaig ensopegar amb aquest full penjat d'un fanal i és aleshores quan vaig entendre que no podia fer mal temps aquells dies. Si els de la gasística s'atrevien a penjar-lo per a que els veïns anotessin l'última xifra del comptador, era impensable la pluja ni que fossin quatre gotes.

Felicito aquesta empresa pels programes de divulgació del medi ambient i per aquestes originals iniciatives que malauradament, i passa amb sovintesa, no són prou valorades.

Els andorrans també us desitgem bones festes

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Mon, 12 Dec 2011 20:58:00 +0000

Aquesta felicitació porta implícita una forta càrrega de simbolisme. Llisqueu, esmunyiu-vos, sortegeu els problemes que ens volen aclaparar. El 2012 a remuntar!
JEJ (Jana, Encarna i Jordi)

La nadala de la Pilar

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Tue, 06 Dec 2011 16:57:00 +0000

La Pilar s'ha avingut a penjar la seva nadala al bloc i és que a mi, el dibuix, em sembla genial. M'agraden aquests tres reis que tot i la feina que se'ls ve al damunt aquests dies, lluny de preocupar-se'n, tenen temps per oblidar-se de tot i passar-s'ho bé. Em preocupa, això sí, si estaran a punt el dia 6 ja que el rei negre té una merda com un piano. Que no vagin a l'establia el dia 25 tant me fa però el dia 6 haurien de fer la seva feina, oi?. Queda temps. Ja ho notarem.

enigmoles

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Tue, 29 Nov 2011 18:54:00 +0000

Avui, 29, hem conegut les dades del Baròmetre i, teòricament, demà a les 8 del matí es lliuren les dades d'audiència de l'EGM. D'entrada vull deixar constància de que no tinc preferència ni per RAC1 ni per Catalunya Ràdio. Indistintament escolto ambdues en funció del programa. Sé, també, que tots han guanyat amb aquestes dades. Això de la interpretació de resultats és com el fet de tenir raó que és la cosa més ben repartida de totes. Tothom n'està convençut que en té i molta. Per descomptat que aquesta reflexió no és pas meva.

Avui he decidit fer de Màrius Serra i he pensat unes enigmoles per celebrar els resultats però, Catalunya Ràdio no m'inspira i m'ha resultat més fàcil trobar-ne per a RAC1. Així que us les presento i si voleu conèixer el resultat aneu als comentaris d'aquest post on he penjat les respostes. Bona sort!

Vejam,

a) Aquest enigma us acompanya en l'èxit. T'aconsella la ràdio líder en audiència, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 1

b) esquinço totes les enquestes de l'EGM, de 9 lletres. Solució: vés al comentari 2

c) cerco aixopluc amb l'emissora que més m'agrada, de 9 lletres. Solució: vés al comentari 3

d) faig patchwork tot animant-vos per les ones, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 4

e) quan me'l vaig trobar vaig saber que era del 2000, de 10 lletres. Solució: vés al comentari 5

f) la tauleta com expressió de la meva llunyana fidelitat, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 6

g) d'un lloc on la ràdio és terapèutica, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 7

També demà, si no vaig errat, lliuren el premi Ondas a en Jordi Basté i a ell va dedicada aquesta darrere enigmola.

h) l'única escola que començada per la teulada s'enduu els guardons, de 5 lletres. Solució: vés al comentari 8

Argentina reconeix Catalunya

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Sun, 27 Nov 2011 21:08:00 +0000

Argentina ha estat el primer país en reconèixer Catalunya com a nou estat. En un edifici del carrer Ausiàs Marc -entre Girona i Bailèn-, aquesta tarda ja onejava la bandera d'Argentina en el balcó de la seva recent estrenada ambaixada.
Lògicament, el tram de carrer ha estat tallat i el que m'ha estranyat és la presència de cotxes antics i un camió de Modasa que potser l'hi portava el mobiliari a l'ambaixador. Hi havia força gent però menys de la que m'hauria esperat per un esdeveniment d'aquesta importància. Benvinguts de totes formes. Desitgem que aquest sigui el primer d'un seguit de gestos del mateix tarannà, ben aviat.

Ho diem als castellers / Odiem que es tallés.

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Thu, 17 Nov 2011 17:05:00 +0000

Acompanyo una jove a l'estanc i l'espero a la porta. Des de fora veig un rètol que l'avisa del perills del tabac avís per fumadors: moriran, delirant, en un tranquil lament. Penso immediatament en el mal que li fa fumar i, quan surt, li pregunto si no li diu res el que indicava el rètol. Sorprès em comenta que estava intentant entendre per què havia d'anar tan lluny? Què vol dir m'ho diran tranquil·lament els perfumadors de l'Iran?

I és que amb el llenguatge s'ha d'afinar molt ja que et pots trobar en casos com aquell que anava dient que pensava adoptar un indi visible davant els atroços intents de manar que els segreguin i el del costat, que ho sentia, va sortir corrents perquè havia entès començava a dubtar que fos indivisible i haver de demanar que s'agreguin un cop fets a trossos. O quan el Papa, passejant per Barcelona -se suposa i no s'oposa, fent una infracció de trànsit- el seu ajudant li etziba S'ha enterat (sic) que ho diem al pas zebra? i va fer una cara d'esparverat ja que va entendre Santedat, odiem el pessebre?. La cosa no va anar més enllà en cap d'aquests casos, com tampoc el d'aquella dona que el marit li volia canviar el cotxe i li diu al pagès, que volia desfer-se del seu tot terreny, ella s'oposaria, de tenir, de tractor, si va lenta i ell encara li rebaixava més el preu del tractor perquè va entendre que ella fos valenta suposaria detenir el detractor.

I després, el que costa desfer malentesos!

Un dia a Vic amb la família comercial

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Wed, 02 Nov 2011 20:50:00 +0000

L'Enric acompanyava les nenes per Vic en un passeig on tot convidava a sentir-se com a casa. Així ja sabíem que en el carrer Argenters s'hi troba des de fa molts anys la botiga de joguines Palmarola d'Interkits però ara s'hi ha posat una bacallaneria de nom Creus, porta per porta. Ens és totalment aliena aquesta coincidència pero les nenes Palmarola-Creus van aprofitar per fer-s'hi la foto.

Si voleu veure totes les fotos cliqueu aquí.

Avui 3C

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Sun, 16 Oct 2011 05:23:00 +0000

No és que avui sigui un dia de preestrena de cinema. És quelcom millor: tota la vida dedicada a la informàtica i avui és un dia remarcable, per celebrar-ho. És el meu dia 3C; en faig trenta-ce. No m'amago anys. Simplement, estic acostumat a fer-ho en hexadecimal. És un hàbit que m'ha arrelat i ara, que estic a 4 anys de canviar de setzenari, em seria molt difícil modificar. Espero rebre la targeta però com la meva Marta ja la té (ella la paga perquè encara no li correspon), en tinc dubtes. En tot cas em conformo amb una cronovia que em falti i si ho feu us convido a una copa de cava a casa.

90-60-90?: ho pagarem car.

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Sun, 16 Oct 2011 05:19:00 +0000

Aquesta és una histònia molt curta, del gènere de les enigmoles, no apte per a gent aliena a la família i amb prou feines si en sou.

No cal que us recordi que els propers 3 mesos s'aprofundirà en la crisi i ens situarem molt lluny d'aquelles mítiques mesures del 90-60-90. No és pas que ens ho imposi el Sr. Boi Ruiz, ni tampoc ens calen estudis que ho avalin, però irremeiablement passaran a ser del 60-50-30. Hauran de transcórrer 30 anys perquè ens puguem recuperar però ja amb uns cossos un xic deformes molt tocats per la crisi actual (90-80-60). Llei de vida.

Cronovies: remodelació de continguts

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Thu, 15 Sep 2011 20:32:00 +0000

Oi que sona bé el 31 de setembre i per què a Riudecanyes no els cal el dijous? Doncs són dues notícies recents que trobareu a Cronovies. Ara Cronovies té un format més propi de bloc i encara que s'han eliminat algunes pestanyes -de 6 n'hem passat a 3- no s'ha perdut gens de contingut. Tot al contrari, s'ha incrementat. La pestanya bloc permet més rapidesa en la inclusió de notícies relatives als cronovies i conté totes les notícies escampades abans en les altres parts del bloc. També s'ha incorporat el carrendari a la pàgina inicial per fer més visible l'objectiu de la pàgina. Ha estat una remodelació de continguts; el canvi de disseny resta per a més endavant.

Paral·lelament s'ha intentat difondre-la per diversos mitjans i és per aquestes accions que el diari Avui digital, recollia aquest matí les entrades esmentades del bloc.

Curiositats de les cronovies

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Wed, 17 Aug 2011 20:32:00 +0000

Quan vaig fer la foto, el 9 de març d'enguany, la placa deia Plaça del Vuit de març / Dia de la dona treballadora. Avui 17 d'agost el text ha canviat. Ara diu Plaça del Vuit de març / 8 de març, dia de les dones. Un canvi subtil interpretable des de l'òptica del primmirat. Probablement el funcionari que ho va decidir va pensar, a posteriori, que totes les dones no treballen i que calia refer la feina però ben feta. No fos que s'enfadés aquella que, quan pel matí posa els peus a terra, directament s'asseu al sofà de casa seva i només el deixa per tornar al llit. Ah! I també ara és més clara ja que, per si no ho sabíeu, Vuit de març és 8 de març. No sé què costa una placa però malaguanyats diners!
Curiositats de les cronovies

La cronovia és de la ciutat de Barcelona.
.

Els premis de l'enigmàrius: lleus motius per acumular indignació amb els bancs.

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Wed, 15 Jun 2011 16:03:00 +0000

Es cobren 100€ o 250€ segon el premi. Vas a Unnim i t'obren un pla d'estalvi on ingressen els diners. Aquest pla com a molt et dóna un 1% anyal. Diuen que estan obligats a fer-te una assegurança i et cobren una quantitat anyal per aquest concepte que supera l'interès que et donen. I ja d'entrada. Això no t'ho expliquen quan obres el pla. Si aquests diners els deixessis tota la vida arribaries a tenir 0€. Quan ho vaig plantejar els vaig comentar que a mi em semblava molt bé deixar els diners a la seva entitat però sempre que tingués un rendiment positiu. Ho van entendre. És fàcil d'entendre, oi? Però el protocol és aquest i és el que s'ha de fer.
Vaig decidir rescatar els diners. El primer pas és transferir els diners del pla d'estalvi a un compte corrent. Això no és immediat. Un operari de la central es posa en una punta del cable i va bufant els bits fins que arriben a l'oficina. Dos dies d'espera per tornar a l'agència i obtenir el que quedava dels premis (uns 3€ menys dels 350€).
Si d'entrada els hi dieu que us voleu emportar la totalitat dels diners del premi, haureu d'esperar dos dies per a que l'import del premi es carregui en el pla d'estalvi (és un altre operari de la central el que bufa els bits perquè sinó no durarien gaire).

És la banca! I a qui t'has de queixar si el premi el donen ells? Petits detalls per omplir al calaix de la indignació.

Tant se val on estem, si en el sud o en el nord, el crit valent que sap tothom: Barça!

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Sat, 28 May 2011 14:43:00 +0000

Aquí i a la República de Maurici, tots pendents del partit d'avui.

Recordeu que també hi tenim una porra amb premi (dormir al Pic Casamanya)

Molta sort!

(foto penjada a Facebook fa una estona)

A Cristian i Núria, que tingueu molta sort.

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Mon, 23 May 2011 21:42:00 +0000

Res us he de contar si tots ho vau viure. Se'ls veia tan contents que contagiava, oi? Feia la impressió que tot estava molt assajat i això no s'aconsegueix sense una bona motivació, sense il·lusió. Molts detalls, moltes sorpreses i originalitat. Només se'ls pot agrair que hagin volgut compartir-ho amb nosaltres. Una festa molt maca.

Una d'aquestes sorpreses la van aportar la Montse i la Laia en la lectura d'un deliciós escrit que tot ell és una metàfora. N'hi van haver d'altres que segurament els va emocionar molt però aquest el ressalto per la seva senzillesa i pel seu missatge. Era com un conte. Un conte d'aquells en que superades les dificultats tots veiem i volem el desenllaç feliç. El Sol i la Lluna segueixen il·luminant però també saben que n'estem agraïts de la seva escalfor i de la seva llum.

La Montse me l'ha fet arribar i us indico un enllaç per si el voleu llegir. S'ho val molt.

Fotos a Picasa

1. arribada i casament

2. les fotos amb els nuvis

3. sopar

4. entre el sopar i el ball

5. regals
6. ball

País

noreply@blogger.com (antoni maria claret palmarola i creus) — Fri, 15 Apr 2011 17:08:00 +0000

Avui Google Videos m'ha enviat un correu anunciant-me que tanca aquest servei. M'avisava per si encara en tenia algun de penjat, que el recuperés i l'incorporés al YouTube. Quan he entrat a Google Videos he vist que en tenia tres i un d'ells 1984. Reis a casa els avis estava blocat. No el podia recuperar. No li he donat cap importància ja que he pensat que podien haver-lo blocat per fer massa temps sense ser visualitzat.

Els he localitzat al meu ordinador i els he penjat, aquest cop a YouTube. No ha passat gaire estona que he rebut un correu de YouTube en el que em diu que el contingut o la llicència del vídeo pertany a EMI. Entre incrèdul i sorprès m'han agafat ganes de riure. M'han robat la pel·lícula!, he pensat de seguida.

M'ha costat entendre-ho però finalment se m'ha engegat la bombeta.

Doncs no, el lladre he estat jo. La música, els 45 segons de música que inclou, d'una cançó dels anys 50, és un lladronici sense miraments.

Us adjunto l'enllaç del vídeo, però si per cada visualització que en feu em presenten una factura, ja m'ajudareu a pagar-la,oi?

Ara tinc por. Tinc por de moltes coses. De que m'enxampin pel carrer taral·lejant una cançó o pensant en una tonada concreta; de la veïna del principal que sempre neteja cantant i jo que l'escolto per la finestra del lavabo; de quan posem la ràdio si algú de l'escala aprofita per escoltar-la, de, de, de, ....

Costaria gaire abaixar-nos de l'autobús d'aquest món i muntar-nos en una altra línia que no sigui de circumval·lació?

P.S. Juro, en nom de l'SGAE, de l'EMI i de tots els sants, que si hi ha alguna expressió registrada a l'escrit anterior és per culpa de la meva ignorància, encara que ja sé que aquesta no m'exclou de la culpa.

Tornarem

noreply@blogger.com (mclaret) — Sat, 19 Mar 2011 10:21:00 +0000

Ahir va sortir la notícia al diari Ara del rodatge de Tornarem, una minisèrie sobre uns republicans catalans que es van exiliar el 1939 i que van lluitar de mà amb els aliats per alliberar París amb l'objectiu de tornar posteriorment a Catalunya per fer fora el dictador.
Concretament, el proppassat dilluns dia 7, vàrem poder presenciar una part del rodatge fet al carrer Ausiàs March al costat de l'estàtua de Rafael de Casanova i que sorprén per la modificació del paisatge urbà.

En podeu veure algunes fotos nostres en aquest enllaç de Picasa o en aquest altra de Flickr.