Responsabilitat Global

[ARTICLE] Quan les polítiques públiques renuncien a l’experiència ciutadana

noreply@blogger.com (Unknown) — Wed, 01 Apr 2026 11:00:00 +0000

Ara que es parla tant de l’experiència de client, i que comerços i empreses competeixen per reduir friccions i facilitar la vida a les persones usuàries, sorprèn que algunes polítiques públiques encara operin com si es poguessin permetre exactament el contrari.

El cas dels nous contenidors d’orgànica de Vilanova i la Geltrú em sembla revelador d'això. Canviar els contenidors per uns altres amb l’obertura tant petita respon a una lògica tècnica de despatx, que sobre el paper pretén reduir impropis i millorar la qualitat de la fracció. La meva sorpresa va ser majúscula en adonar-me que la bossa no hi entrava si no era empenyent diversos cops amb la mà, i això que faig servir bosses petites, reutilitzant les compostables de la compra de verdura, i no les bosses que venen amb aquesta finalitat i són força més grosses.

View this post on Instagram

A post shared by Josep Maria Canyelles - RSC i etimologies (@jmcanyelles)

Altres vídeos sobre la qüestió:

Generar una mala experiència d’ús sembla haver esdevingut, en certs casos, el preu assumible per evitar que alguns facin un mal ús del servei. És a dir: per impedir que una part de la ciutadania hi tiri impropis, es dificulta la vida als qui sí que volen fer les coses bé. I aquest és el punt on el debat deixa de ser anecdòtic. Perquè ja no parlem només d’un contenidor amb un forat massa petit. Parlem d’una manera d’entendre les polítiques públiques. Parlem de si l’administració considera rellevant o no l’experiència ciutadana. Parlem de si creu que la fricció quotidiana que imposa als usuaris és un dany col·lateral menor o bé un indicador central de qualitat institucional i de bon govern.

De fet, deixeu-me ser malpensat: crec que cap de les persones que han intervingut en el procés, enginyers del disseny, empresa fabricant i comercialitzadora, polítics i tècnics municipals tenen per costum dipositar la bossa d'orgànic al contenidor, perquè em semblaria inversemblant que un usuari pugui acceptar passivament una solució tècnica tan inviable. Per això els he proposat un Palomares, com quan als anys seixanta el ministre franquista Manuel Fraga es va banyar a la platja on presumptament hi havien caigut unes bombes nuclears nord-americanes.

A qui perjudiquem? Una política pública no s’hauria de jutjar només per la bondat abstracta del seu objectiu, sinó també per la intel·ligència concreta de la seva implementació i la seva responsabilitat davant la societat, és a dir, els diversos grups d'interès. A qui perjudica i a qui beneficia. No deixa de ser un dilema ètic. Perquè quan, per evitar que alguns ho facin malament, acabes posant traves als qui ho volen fer bé, és legítim demanar-se si no hem confós l’objectiu amb la manera d’assolir-lo.

Sovint compartim finalitats nobles i necessàries: reciclar millor, reduir residus, afavorir hàbits més sostenibles, evitar impropis que malmeten tot el procés. Però si els instruments concrets no estan ben resolts, el resultat pot ser paradoxal: la política que pretenia millorar el comportament acaba erosionant-lo. Hi ha persones que m'han dit que en aquestes condicions deixaran de separar.

No costa pas gaire d’imaginar la casuística. Una persona que baixa l’orgànica i es troba que la bossa no hi entra. Algú gran que no té força. Algú que surt de casa amb una maleta, una criatura o una sola mà disponible. Al cap d’uns dies, la incomoditat esdevé irritació. I la irritació, en alguns casos, es transforma en desistiment. El ciutadà complidor es cansa. I el no compromès hi troba una excusa perfecta.

Hi ha persones que fem un esforç notable per separar bé. Però no tota la ciutadania està igualment compromesa. N’hi ha que tenen una actitud més laxa. N’hi ha que van amb presses i tiren pel dret. N’hi ha que directament no senten cap obligació especial envers el bé comú. Fer veure que tota la ciutadania respondrà amb la mateixa responsabilitat seria ingenu.

Ara bé, admetre aquesta realitat no hauria de portar-nos a una política de disseny defensiu estructural, pensada només per contenir el pitjor comportament possible. Perquè aleshores acabem dissenyant serveis públics contra la ciutadania, o si més no contra una ciutadania imaginada com a sospitosa per defecte.

I això té costos. Funcionals, perquè dificulta l’ús correcte del servei. Socials, perquè castiga especialment certes persones. Reputacionals, perquè la ciutadania percep que ningú no ha provat de debò allò que després li exigeixen utilitzar cada dia. I també té un cost cívic, perquè alimenta aquell discurs tan fàcil com corrosiu segons el qual “tot és un engany”, “millor no reciclar”, o “ens fan perdre el temps”. I en contra del previst uns anys enrere, ara aquests antitot estan creixent.

Em molesten els abanderats de la catàstrofe que justifiquen no separar deixalles perquè hi ha països llançant míssils o perquè grans mandataris van amb jet privat a les cimeres. Són gent maleducada i sense escrúpols, paràsits de la societat, amb raonaments primaris que ben bé podrien arribar a defensar que com que ja he de pagar molts impostos municipals doncs tinc dret a plantar un cagarro enmig de la Rambla. La majoria són o seran votants de l'extrema dreta, que no assumeixen cap responsabilitat persona i que escampen totes les responsabilitats i culpes enfora, cap a polítics, cap a empresaris, cap a nouvinguts... en el que suposa un declivi de la civilització. Per això, cal fer les coses molt bé i no donar-los arguments.

Una política pública també s’hauria d’avaluar per l’experiència d’ús que genera. De la mateixa manera que al món empresarial fa temps que han entès que l’experiència de client forma part del valor ofert, l’administració hauria d’entendre que l’experiència ciutadana forma part de la qualitat del servei públic. No es tracta de convertir la ciutadania en clientela, ni de banalitzar la funció pública amb llenguatges de màrqueting. Es tracta d’una cosa més seriosa: entendre que la legitimitat institucional també es construeix en la interacció concreta, quotidiana i aparentment menor. En la tapa que no s’obre bé. En el tràmit incomprensible. En la web impossible. En el mobiliari urbà dissenyat sense pensar en l’usuari real. En els mesos transcorreguts per obrir un establiment. En tot allò petit que acaba transmetent una idea molt gran: si l’organització ha pensat en tu o no.

Costa no tenir la impressió, en aquest cas, que ningú no va fer una validació prou elemental amb usuaris reals abans d’implantar el canvi. No parlo de grans metodologies sofisticades. Parlo de coses bàsiques: provar el contenidor amb bosses habituals, observar l’ús per part de persones diverses, contrastar-ne l’accessibilitat real, detectar friccions, corregir abans de desplegar. Això, que en el món privat s’entendria com a prova pilot o validació d’experiència, en el sector públic hauria de formar part del respecte degut a la ciutadania. Ara de pressa i corrents s'han hagut de tallar amb ganiveta totes les gomes que dificulten la introducció de la bossa. Per cert que es veu com els tècnics deixen caure les gomes tallades a dins del contenidor, un impropi de categoria! La introducció millora molt però igualment el forat és massa petit.

A més, la comunicació contenia un error: es deia que els contenidors eren accessibles. Entrant al web de l'empresa madrilenya on s'han comprat, es veu que els anomenats accessibles tenen una obertura lateral per facilitar que les persones amb cadira de rodes o de baixa estatura també puguin introduir la bossa. Jo no he vist cap contenidor a Vilanova amb aquesta característica que, per cert, els mitjans de comunicació s'han limitat a reproduir sense cap anàlisi crítica.

I encara una altra derivada. Si és cert que una part del problema prové de persones que tiren la brossa malament, aleshores la resposta no pot consistir únicament a empetitir forats i complicar la vida a tothom. Potser el que cal és una combinació més madura de mesures. Cal facilitar molt més el comportament correcte. Cal millorar la pedagogia allà on sigui necessària. Cal dissenyar millor els dispositius i serveis. Cal segmentar millor les solucions segons contextos i usos.

I sí, calen més sancions dissuasòries. Perquè una societat madura no pot descansar només en la bona voluntat dels complidors ni tampoc en enginyeries de fricció que fan pagar el peatge a tothom. La responsabilitat col·lectiva funciona millor quan combina facilitació, cultura cívica i exigència. El que no sembla raonable és confiar-ho tot a fer incòmode el servei. En altres paraules: si hi ha una minoria que incompleix, la resposta justa no és empitjorar l’experiència de la majoria. La resposta justa és fer possible que la majoria ho pugui fer bé amb normalitat i, alhora, actuar amb més determinació envers qui persistentment no vol jugar net.

Això val per als residus, però també per a moltes altres polítiques públiques. Massa sovint les organitzacions dissenyen processos pensant més en protegir-se de l’ús indegut que no pas a afavorir l’ús adequat. Al món anglosaxó i bona part d'Europa, obres un negoci immediatament i ja tindràs la inspecció, mentre que aquí els funcionaris que paguem entre tots s'han apoderat de l'Administració i decideixen que no pots obrir fins que no t'hi autoritzin. I així van acumulant friccions, petites humiliacions, obstacles absurds i missatges implícits de desconfiança envers la ciutadania. Després ens sorprèn que creixi la desafecció.

I per això, quan parlem d’un contenidor amb un forat massa petit, en realitat estem parlant d’una qüestió molt més gran: si volem administracions que només gestionin procediments des d'un despatx o administracions que sàpiguen liderar responsablement.

[VÍDEO] Burlant el règim

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 15 Mar 2026 22:45:00 +0000

Aquest divendres anant a visitar una empresa al Prat de Llobregat vaig passar casualment per la plaça dedicada a Ovidi Montllor, el cantant i artista nascut a Alcoi. I goita… recordant-lo em va brollar la cançó de la Fera ferotge! La fera ferotge és una de les cançons més icòniques d’Ovidi Montllor. Com Al vent per a Raimon. Sols n'he entonat un trosset del començament però em sembla que no he entonat gaire bé 🙏😅

Es tracta d’una crítica al franquisme, especialment al sentit d’ordre del règim i també a la passivitat de les classes mitjanes. La fera és la representació metafòrica de la ciutadania de l’època franquista, que maldava per recuperar drets fonamentals com la llibertat d’expressió o de manifestació, però que era reprimida per les forces de l’ordre.

L’alcalde, que simbolitza el poder repressor, el franquisme, adverteix els vilatans que la fera s’escaparà del lloc on està reclosa i intenta escampar la por entre la població. A mesura que avança la cançó, però, la mateixa fera intenta explicar que no vol fer mal a ningú. El que diu és molt més simple: té fam i la gàbia li queda petita. Vol llibertat.

Finalment intervenen els guàrdies, la redueixen i la tornen a tancar. I aleshores tot torna aparentment a la normalitat: gràcies a la força, «el poble resta en pau».

Malgrat la crítica clara al règim, la cançó va aconseguir burlar la censura de l’època.

View this post on Instagram

A post shared by Josep Maria Canyelles - RSC i etimologies (@jmcanyelles)

[VÍDEO] D'on ve l'enginyeria i cap on ha d'anar

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 15 Mar 2026 17:01:00 +0000

He publicat un microvídeo sobre l’etimologia de la paraula enginyer. L’origen ens remet a l’enginy: la capacitat humana de concebre solucions, d’imaginar artefactes, de posar la intel·ligència al servei de transformar la realitat. Però aquesta etimologia també ens interpel·la sobre una qüestió clau: al servei de què posem l’enginy?

Les escoles d’enginyeria han fet històricament una gran feina en la formació tècnica. Però avui, davant els grans reptes globals —la sostenibilitat del planeta, les desigualtats socials, la transformació tecnològica— potser ja no n’hi ha prou amb formar bons tècnics.

Necessitem enginyers i enginyeres que entenguin el món. Professionals capaços de comprendre les necessitats de la humanitat i d’aplicar el seu coneixement per contribuir a un desenvolupament més sostenible, responsable i orientat al bé comú.

I això implica també una altra dimensió sovint poc present en els currículums tècnics: el lideratge. Perquè molts d’aquests professionals no només dissenyaran solucions tècniques. També hauran de liderar equips, empreses i projectes que poden tenir un gran impacte en la societat.

Potser el repte per a les facultats tècniques és aquest: formar professionals amb enginy… però també amb consciència, visió i capacitat de lideratge. En definitiva, no només enginyers capaços de fer funcionar el món, sinó de contribuir a fer-lo millor.

View this post on Instagram

A post shared by Josep Maria Canyelles - RSC i etimologies (@jmcanyelles)

[ESDEVENIMENT] La relació de l'empresa amb la comunitat i aliances. Jornada a La Unió

noreply@blogger.com (Unknown) — Fri, 13 Mar 2026 09:58:00 +0000

Una de les grans tendències en la responsabilitat social de les empreses és la relació amb la comunitat. És un aspecte sovint desatès o bé abordat de manera bonista, filantròpica o fins i tot reactiva, però poc estructurada i sistematitzada.

Des de Respon.cat estem treballant-hi intensament. Una de les accions ha estat crear aquest Reconeixement a les bones pràctiques de compromís amb la comunitat i les aliances, dins dels Premis Respon.cat.

Us convidem aquest proper dimecres 18 de març a parlar-ne de 16 a 17.30 a la seu de la Unió Catalana d'Hospitals:

Josep Maria Canyelles i Pastó farà una ponència inspiradora sobre la relació de les empreses amb la societat.
La Unió Catalana d'Hospitals reflexionaran sobre la seva aproximació d'aliances i compromís amb la comunitat, com a empresa mereixedora del Reconeixement dins els Premis Respon.cat 2025. Podrem establir-hi un diàleg per comprendre millor com gestionen aquest compromís:
Roser Fernández, directora general de La Unió, i Josep M. Bosch Vidal, responsable de l'Informe de Compromís Social, ens explicaran com creen valor i com ha evolucionat el compromís en #RSE #benestar #sostenibilitat al llarg del temps.
Narcís Bosch Andreu, adjunt a direcció del Consell General de Cambres de Catalunya, facilitarà el diàleg.

Volem aprendre de les empreses i organitzacions que han fet de l'#RSE el cor de la seva #estratègiaempresarial. Vine a aprendre de les guanyadores dels #PremisResponcat2025.

Dimecres 18 de març
De 16 a 17.30h presencial C.València, 333.
Cal inscripció: https://lnkd.in/djHJD35H

Jornada presencial sense cost. Amb preferència per a empreses membres.

Inscriu-te a: https://lnkd.in/djHJD35H

T'hi esperem!

[ESDEVENIMENT] Vols aprendre de les millors empreses en benestar i gestió del temps?

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 12 Mar 2026 16:21:00 +0000

Vols aprendre de les millors empreses en benestar i gestió del temps?

Aquest proper dimarts 17 a les 16h online: AMPANS i el seu model de gestió del temps. Com a empresa mereixedora del Reconeixement a les bones pràctiques de Reforma Horària dels Premis Respon.cat 2025, podrem establir-hi un diàleg per comprendre millor com gestionen aquest compromís envers les persones de l'equip.

Diàleg de Transferència Premis Respon.cat

Dimarts 17 de març
De 16 a 17h online.
Inscripcions: https://lnkd.in/djHJD35H

Volem aprendre de les empreses que han fet de l'RSE el cor de la seva estratègia empresarial. Vine a aprendre de les guanyadores dels Premis Responcat 2025.

Laura Admetlló Perau, responsable de Formació, Desenvolupament de Persones i Benestar d'Ampans, ens explicarà com creen valor i com ha evolucionat el compromís en RSE benestar sostenibilitat al llarg del temps.

Marta Junqué, directora de Time Use Initiative - TUI, facilitarà el diàleg.

Jornada virtual sense cost. Amb preferència per a empreses membres.
Inscriu-te a: https://lnkd.in/djHJD35H
T'hi esperem!

Premis Agenda 2030 Barcelona + Sostenible 2026

noreply@blogger.com (Unknown) — Wed, 04 Mar 2026 11:09:00 +0000

Els Premis Agenda 2030 Barcelona + Sostenible, promoguts per l’Ajuntament de Barcelona, tenen com a objectiu reconèixer i difondre projectes, iniciatives i accions extraordinàries que contribueixen a fer de Barcelona una ciutat més sostenible, seguint els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 i el Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034.

Aquesta convocatòria guardonarà la millor candidatura presentada en cadascuna de les modalitats, d’acord amb els criteris de valoració recollits.

A més de premiar les iniciatives més destacades, els Premis Agenda 2030 Barcelona + Sostenible volen fomentar un espai de trobada i posicionar Barcelona com a referent internacional en l’aplicació de l’Agenda 2030, a fi de projectar iniciatives inspiradores per a altres ciutats del món.

Els premis tenen un jurat format per representants d’entitats, institucions o organitzacions del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat, amb prestigi contrastat en matèria de sostenibilitat, així com representants del Consell de Ciutat com a màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona. El lliurament dels guardons es farà mitjançant un acte presencial organitzat per l’Ajuntament de Barcelona en el marc de les 5es jornades de l’Agenda 2030 de Barcelona que se celebraran els dies 11 i 12 de juny.

Més info: https://ajuntament.barcelona.cat/agenda2030/ca/projectes/premis-agenda-2030-barcelona-sostenible

[VÍDEO] Josep Maria Canyelles explica com la llengua ha de formar part de la responsabilitat social de les empreses

noreply@blogger.com (Unknown) — Tue, 24 Feb 2026 11:56:00 +0000

Podeu accedir a l'enregistrament de la ponència completa de Josep Maria Canyelles i també dels altres ponents.
Aportacions magistrals sobre la Responsabilitat Social Empresarial Lingüística

Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat, va dissertar sobre “La llengua com a part de l'RSC de l’empresa”. Canyelles va afirmar que “hem d’incorporar la llengua com a part de la metodologia de la responsabilitat social de l’empresa”, i va considerar que “no sols la llengua sinó moltes matèries de la relació de l'empresa amb la comunitat encara són fora del perímetre de gestió empresarial”.

Després d'indicar que cal comprendre on s'ubica la llengua en cada empresa segons els graus de responsabilitat (primària, secundària i terciària), va proposar que el que cal és facilitar-ne la sistemàtica per poder-ho abordar de manera normalitzada“ i que, per exemple, amb l’Agenda 2030 no es va estirar el fil de la llengua. Canyelles va cloure demanant que “no s’ha de pensar en el curt termini sinó en un sentit de propòsit i de llegat de l'empresa”.

Més info a: 17.12.25 L'empresariat aposta pel català a la 1a Jornada pel Català a l'Empresa

Es va celebrar la 1a Jornada pel català a l’empresa. El català és negoci: identifiquem casos d’èxit, organitzada per la Fundació Vincle. Va tenir lloc a l’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona, a l’avinguda Diagonal, 452, i va durar un parell d’hores. La jornada va estar conduïda per Mar Forcada, secretària de la Fundació Vincle.

Des de la fundació es va apostar per dur a terme una jornada perquè s’ha detectat la necessitat que hi hagin punts de trobada i de reflexió entre empresaris, representants de l’administració i responsables d’entitats i fundacions que treballen perquè l’ús del català a l’empresa sigui una normalitat.

L’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona es va omplir amb l’assistència d’unes seixanta-cinc persones, la majoria representants d’empreses catalanes –grans, mitjanes i petites–, d’associacions empresarials com FemCAT i Respon.cat, i de la Cambra mateix, i també de càrrecs directius del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), a més d’algunes persones que van venir a títol individual. [...]

Web sobre llengua i empresa: www.elcatalaesnegoci.cat

Responsabilitat Social i Llengua

noreply@blogger.com (Unknown) — Tue, 24 Feb 2026 10:58:00 +0000

Després de la xerrada que vaig fer com a Respon.cat a l'acte de la Fundació Vincle sobre Llengua i Empresa, he provat de fer-ne un resum amb la IA NotebookLM. Ha quedat prou bé.

Aquí podeu trobar l'enregistrament de la ponència de Josep Maria Canyelles (22 min.):

24.2.26 [VÍDEO] Josep Maria Canyelles explica com la llengua ha de formar part de la responsabilitat social de les empreses. Podeu accedir a l'enregistrament de la ponència completa de Josep Maria Canyelles i també dels altres ponents.

Cal alinear el propòsit de les empreses amb el compromís cap a la comunitat, segons Canyelles, convidat als dinars Eticentre a Palma

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 23 Feb 2026 13:24:00 +0000

Alinear el propòsit de les empreses amb el compromís cap a la comunitat, element clau del lideratge

Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat, va valorar aquest i altres aspectes en una nova edició d’«Els dinars d’Eticentre».

Les empreses han de treballar el seu propòsit en el marc d’una gestió transversal de la responsabilitat social que configuri el seu model.

View this post on Instagram

A post shared by Josep Maria Canyelles - RSC i etimologies (@jmcanyelles)

La darrera edició d’«Els dinars d’Eticentre» va estar dedicada a «Empreses amb propòsit i compromís amb la comunitat. Tendències en el lideratge empresarial i la competitivitat sostenible» i va comptar amb la presència de Josep Maria Canyelles, responsable de Respon.Cat. La trobada, celebrada a Esment, va generar un animat debat entre els assistents, que van tenir l’oportunitat de conèixer les línies d’actuació d’aquest organisme, que reuneix empreses i organitzacions compromeses amb la Responsabilitat Social de Catalunya amb l’objectiu de promoure la competitivitat sostenible com a factor estratègic.

Canyelles va assenyalar que des de l’organisme que presideix estan treballant en el foment del sentit de propòsit de les empreses “assegurant que les empreses, quan gestionin la seva responsabilitat social, ho facin de manera estratègica, és a dir, que formi part de la visió del model d’empresa i de l’estratègia de l’empresa, modificant la seva missió corporativa per transformar-la en un propòsit”.

En aquest sentit, Canyelles ha assenyalat que en els darrers temps han detectat un interès creixent de les empreses en aquesta matèria. Entre les diverses accions que s’han impulsat des de Respon.Cat per donar resposta a aquesta inquietud destaca el manifest per a una economia amb propòsit, posat en marxa fa dos anys, i que compta amb el suport de totes les organitzacions empresarials catalanes. “Queda clar que hi ha una consciència clara sobre aquests temes”, afirma Canyelles, que ha remarcat la importància que les empreses comprenguin que han de treballar el seu propòsit, però en el marc d’una gestió transversal enfocada a la responsabilitat social.

Per dur a terme un canvi d’orientació, des de Respon.Cat consideren imprescindible promoure que les empreses incorporin una política d’empresa de relació amb la comunitat. “Les empreses i organitzacions tenen polítiques de recursos humans, de gestió, d’inversions o de màrqueting, però el que no té ningú és una política de relació amb la comunitat”, va assegurar. Crear aquestes noves polítiques és un dels reptes que s’han marcat des de l’organització, a més de crear espais de trobada entre el món social i el món empresarial.

La intervenció de Canyelles va generar debat entre els assistents, que van mostrar la seva coincidència en què els temes socials, en general, encara queden fora del perímetre de la gestió empresarial. A la trobada hi van assistir socis com la consultora Eugènia Cusí, la vicepresidenta de PIMEM, Laura Calvo, el cap de servei de Talent i Emprenedoria d’ADR Balears, Pere Jiménez, Enric Benito de Tot Herba, la gestora cultural Mari Pau Ruiz o la directora de Sostenible XXI, Celina Álvarez, entre d’altres.

Els dinars d’Eticentre són un lloc de reunió per a les empreses sòcies i aquelles persones i companyies que creuen en el ferm propòsit de posar l’ètica i les qüestions socials al centre de la presa de decisions empresarials.

Font

Canyelles: l’ús del català a l'empresa no ha de dependre només dels valors de la propietat sinó que ha de formar d’una sistematització de la responsabilitat social empresarial

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 16 Feb 2026 11:35:00 +0000

Amb motiu del Manifest pel català a l’empresa, promogut per la Fundació Vincle, al qual ja s’han adherit prop de 200 empreses, patronals i associacions empresarials, el Diari de la Llengua fa una entrevista a diferents empreses i també a Respon.cat: Xavier Albertí, president de la Selva i també vicepresident de la Fundació Vincle; Manel Prat, cap del departament de Màrqueting i Innovació de BonPreu; Xavier Capellades, director general de Parlem; Jordi Manent, coordinador de la Fundació Vincle. Transcrivim l'entrevista a Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat, i podeu accedir a totes les entrevistes.

Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat, organisme empresarial que promou la responsabilitat social de les empreses (RSE) a Catalunya, treballa per incloure el factor de la llengua en els valors i la filosofia de les empreses. Canyelles defensa que l’ús del català en tots els àmbits de l’empresa no ha de “dependre només dels valors de la família propietària” com passa sovint, sinó que ha de ser fruit d’una “reflexió empresarial” que es manifesti “en una política de llengua” de la mateixa manera que n’hi ha en altres àmbits com el respecte al medi ambient.

Perquè la responsabilitat lingüística de les empreses no sigui només una declaració d’intencions, Canyelles diu que s’han de “sistematitzar” les polítiques, prendre mesures concretes i avaluables i no “fer les coses de qualsevol manera”.

Entre les prioritats que el director de Respon.cat creu que s’haurien d’aplicar a les empreses hi ha el foment de l’ús social del català. “L’etiquetatge és important perquè és presència i forma part del paisatge, però, en aquest moment, el tema fonamental és l’ús social de la llengua i això vol dir que dins de l’empresa el català es faci servir entre treballadors, entre les persones de l’empresa que estan en contacte amb la clientela o amb els proveïdors. El català s’ha de veure com un ascensor social, com una via d’integració al país”, assenyala Canyelles, que proposa que es diguin a terme mesures, encara que semblin modestes, com ara que els treballadors estrangers d’un restaurant es diguin entre ells els plats de l’establiment per ser capaços d’entendre i atendre correctament després els seus clients. “Al carrer parla la llengua que vulguis, però si treballes en una empresa és l’empresa qui ha de determinar quina és la llengua que s’ha de fer servir i la solució òptima, des d’un punt de vista socialment responsable, és que la salutació sigui en la llengua del país i que, a continuació, la conversa sigui en la llengua oficial que determini el client”, diu Canyelles.

Per altra banda, Xavier Albertí, president de la Selva, també ha estat entrevistat al diari El Punt Avui:
“El català es defensa al súper, que és una gran biblioteca”.

El llenguatge planer entra de ple en el terreny jurídic: què aporta la ISO 24495-2:2025

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 22 Jan 2026 08:43:00 +0000

Quan una persona llegeix per primer cop un document legal, sovint no sap on és exactament “allò que l’afecta”, ni què ha de fer amb la informació. El resultat és paradoxal: documents que volen ser segurs i rigorosos acaben sent poc útils, perquè el destinatari no els pot utilitzar sense ajuda professional.

Això no passa necessàriament per mala fe. Passa perquè la claredat no s’improvisa: cal mètode, criteri compartit i una mirada realment centrada en qui rep el missatge.

Del marc general (ISO 24495-1) a l’aterratge jurídic (ISO 24495-2)

La sèrie ISO 24495 sobre llenguatge planer va arrencar amb la ISO 24495-1:2023, que defineix els principis rectors del llenguatge planer en qualsevol àmbit: un text és útil si la informació és pertinent, trobable, comprensible i utilitzable.

Ara, amb la publicació (agost de 2025) de la ISO 24495-2:2025, “Plain language — Part 2: Legal communication”, l’ISO fa el pas que molts esperaven: aplicar aquest mateix marc a un dels terrenys més sensibles i amb més conseqüències pràctiques per a les persones, el jurídic.

La norma parteix d’una idea potent: el llenguatge jurídic planer és aquell en què redacció, estructura i disseny són tan clars que els lectors poden trobar la informació que necessiten, entendre-la i utilitzar-la sense friccions innecessàries.

Un canvi de focus: no “llegibilitat”, sinó ús real

Un dels missatges més rellevants de la ISO 24495-2 és que l’enfocament centrat en el lector s’ha de poder mesurar en termes d’ús del document: si el lector és capaç de prendre decisions informades, exercir drets i complir obligacions. No n’hi ha prou amb indicadors formals o fórmules de llegibilitat.

Això és especialment important en entorns on la qualitat jurídica es confon, massa sovint, amb complexitat expressiva.

Què vol facilitar, exactament, la ISO 24495-2?

La norma explica com aplicar els principis de la part 1 a contextos jurídics amb quatre finalitats molt concretes:

Arribar a audiències diverses, amb necessitats comunicatives també diverses.
Respectar requisits legals de forma, estructura i disseny (és a dir: claredat sense perdre validesa formal).
Explicar conceptes legals complexos i matisats, en lloc d’amagar-los darrere d’opacitat.
Acompanyar processos que el lector ha de seguir per exercir drets i obligacions.

I ho fa amb directrius aplicables a múltiples tipus de documents: textos legislatius, contractes, formularis, resolucions, informes i comunicacions administratives, entre d’altres.

La terminologia no s’elimina: s’explica

Aquí hi ha un punt que pot interessar molt a les empreses: la ISO 24495-2 és explícita en afirmar que, en comunicació jurídica, la terminologia no és ornamental; és essencial per a la precisió. La clau no és “rebaixar” el contingut, sinó fer-lo entenedor.

La norma proposa, en síntesi, tres vies complementàries:

Explicar els termes (definicions o aclariments quan apareixen),
usar només la terminologia necessària (evitar argot i tecnicismes gratuïts), i
incorporar recursos no lingüístics quan ajudin de debò (esquemes, diagrames, elements de navegació, etc.).

Per què això importa a l’empresa responsable

Per a una organització, comunicar jurídicament de manera planera no és només una qüestió d’estil: és una peça de bon govern i de relació ètica amb els grups d’interès.

Pot reduir costos i temps (menys consultes, menys incidències, menys malentesos).
Pot incrementar l’eficàcia i el compliment (quan s’entén, es compleix millor).
Pot reforçar la confiança (quan es percep transparència i respecte).
I pot facilitar processos com la traducció o la digitalització de documents i serveis.

I la versió en català?

A diferència de la part 1 (que va disposar de versió catalana via UNE i TERMCAT), la ISO 24495-2 s’ha publicat recentment i, de moment, la versió completa està disponible en anglès.

Més informació:

[ESDEVENIMENT] Xerrada de Josep Maria Canyelles sobre propòsit i responsabilitat social a Palma

noreply@blogger.com (Unknown) — Wed, 21 Jan 2026 11:37:00 +0000

Eticentre, l'organització que acull les empreses compromeses amb l'RSE de les Illes Balears, comença l’any organitzant trobades que suposin un valor afegit i estiguin a l’avantguarda de les qüestions que uneixen ètica i empresa.

Per això, el pròxim 30 de gener tindrà lloc la primera edició de l’any dels dinars d’Eticentre. En aquesta ocasió, comptarem amb el reconegut expert en responsabilitat social de les empreses i organitzacions i director de Respon.cat, Josep Maria Canyelles. Ell ens explicarà quines són les tendències actuals en lideratge empresarial i competitivitat sostenible.

Com sempre, serà una oportunitat excel·lent per conèixer les vostres impressions al respecte i compartir una estona junts per continuar sumant esforços posant l’ètica al centre de les empreses.

Data: 30 de gener
Hora: 14 hores
Lloc: Cafè Pes de Sa Palla (Plaça del Pes de la Palla, 3, Centre, 07002 Palma)

Confirma assistència: Els dinars d'Eticentre: Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat: Emplenar formulari

Per què són singulars els Premis Respon.cat i per què hauries d'assistir-hi?

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 18 Jan 2026 10:54:00 +0000

Arriba la desena edició dels Premis Respon.cat, el gran espai de reconeixement de la responsabilitat social a Catalunya.

Quan es va posar en marxa Respon.cat, a mitjan 2014, vam abordar quines activitats havíem de prioritzar, entre les moltes coses que ens agradaria fer i les possibilitats reals d'engegar molts programes alhora. Fer uns premis era una de les accions lògiques que pertocaven a una entitat que havia nascut per a ser l'organisme empresarial de referència en RSE a Catalunya. Però vam debatre si pel fet de ser una acció tan típica havíem de començar per aquí o deixar-ho per a més endavant.

La resposta fou sí a uns premis però amb un caràcter molt nostre. I què volia dir això? Doncs que no havien de servir per premiar les mateixes empreses de sempre en les mateixes matèries de sempre. Sense que això s'hagi d'entendre com a cap crítica a ningú, vam entendre que havíem d'aportar alguna cosa nova, havíem de crear valor. Intuíem com fer-ho i ho hem anat portant a la pràctica.

Volíem premiar coses diferents. I premiem la trajectòria en el compromís responsable. Però també la reforma horària, el voluntariat d'empresa o els territoris socialment responsables, per exemple, que no ho feia ningú. Volíem llançar un missatge de matèries que calia reconèixer, que tenien un caràcter innovador. I també vam considerar que també era bo reconèixer persones ja que finalment la responsabilitat social d'una organització requereix lideratges ètics.

Un pas endavant. Amb motiu dels 10 anys hem previst una posada al dia de les categories dels premis. Enguany se n'incorporen dues més i presentarem durant l'acte els canvis que seran operatius a partir de l'onzena edició.

Volem premiar tant empreses grans com pimes. I entre les pimes, tant mitjanes com petites! A banda dels premis a la trajectòria, que tenen modalitat per a empreses grans i per a pimes, en els altres reconeixements, obrim les portes a tota mena d'empreses i el fet de ser més grans no genera més avantatge!

Volíem divulgar les bones pràctiques. Els Premis no havien de ser merament un acte de reconeixement sinó que tot plegat havia de fomentar l'intercanvi de bones pràctiques. Per això, unes setmanes després de l'acte de lliurament dels premis, s'organitza una jornada de transferència de les bones pràctiques.

Volíem posar-ho fàcil a les empreses. Algunes empreses començaven a estar cansades de presentar-se a tants premis havent d'emplenar molts formularis, mentre que altres no s'hi presentaven mai de manera que no tenien cap opció. Vam optar per crear unes comissions tècniques que facin la feina d'esbrinar quines empreses podien merèixer el reconeixement, fent que per a les empreses premiades o per al conjunt de les proposades la seva participació en el procés sigui una sorpresa; una merescuda sorpresa.

Volíem travar aliances. I per això Respon.cat disposa d'un Consell social, integrat pels principals organismes empresarials i socials catalans, que fan les aportacions de les propostes a partir del seu coneixement sectorial o territorial. D'aquesta manera, fem que els premis siguin realment els de tot Catalunya, que moltes organitzacions se'ls puguin sentir també seus, que tots puguem sumar.

Volíem fer-lo córrer pel territori. I estem fent un any a Barcelona i un any a altres ciutats. Així, hem fet actes a la Seu Vella de Lleida, a Girona i a Vilafranca del Penedès, Mataró. Així els premis també són una mica més de tothom, i les pimes ubicades fora de la metròpoli els poden veure com a més propers.

Volíem sorprendre! No la sorpresa per la sorpresa, sinó senzillament el resultat de fer una cerca de casos interessants que no tenen per què ser casos esperats. I moltes al llarg d'aquests anys han resultat francament interessants!

Data: dimarts 27 de gener de 2026
Hora: 17:00 a 18:25 h
Obrirem portes a les 16:15 h
Abans i després de l’acte hi haurà un espai relacional
En acabar, brindarem plegats amb un còctel
Lloc: Saló dels Cònsols de la Llotja de Mar: Pg. d’Isabel II, 1, Barcelona
Aforament limitat, cal inscripció prèvia
Formulari d’inscripció

[ESDEVENIMENT] Acte de lliurament dels Premis Respon.cat 2025 - 27 gener Llotja de Mar

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 18 Jan 2026 10:45:00 +0000

Data: dimarts 27 de gener de 2026
Hora: 17:00 a 18:25 h
Obrirem portes a les 16:15 h
Abans i després de l’acte hi haurà un espai relacional
En acabar, brindarem plegats amb un còctel
Lloc: Saló dels Cònsols de la Llotja de Mar: Pg. d’Isabel II, 1, Barcelona
Aforament limitat, cal inscripció prèvia
Formulari d’inscripció

Descobreix com es construeix un país d’empreses compromeses

Els Premis Respon.cat reconeixen les iniciatives empresarials que impulsen una economia amb valors i impacte positiu. En aquesta edició premiem bones pràctiques en les categories de:

Premi a la trajectòria del compromís en RSE per a empreses grans
Premi a la trajectòria del compromís en RSE per a empreses petites i mitjanes
Reconeixement al programa ambiental de col·laboració
Reconeixement a les bones pràctiques en reforma horària
Reconeixement al programa empresarial de voluntariat
Reconeixement al territori socialment responsable

A més, enguany s'incorporen dos nous reconeixements:

Reconeixement al compromís amb la comunitat i aliances
Reconeixement a la innovació sostenible

També hi haurà un reconeixement especial a una persona per la seva trajectòria exemplar en responsabilitat social. Serà una sorpresa que revelarem una setmana abans… Pareu atenció!

A més, aquesta serà la desena edició dels Premis Respon.cat. Per això, estem preparant un acte ben especial.

Un dels moments clau de l’any per a l’RSE a Catalunya

L’acte de lliurament dels Premis Respon.cat és molt més que una cerimònia: és una celebració col·lectiva del compromís empresarial, un espai de trobada per a les organitzacions que volen transformar el seu entorn i una oportunitat única per connectar amb una comunitat que lidera amb propòsit.

Inscriviu-vos als Premis!

[ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: la responsabilitat social ja és una qüestió estratègica

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 28 Dec 2025 18:46:00 +0000

La responsabilitat social ja no és un complement voluntarista ni un exercici de bona voluntat. S’està convertint en una dimensió estratègica de la gestió empresarial, imprescindible per afrontar un context marcat per la incertesa, la crisi climàtica i la fragmentació social. Aquesta és una de les idees centrals que defensa Josep Maria Canyelles i Pastó, director de Respon.cat, en l’entrevista publicada avui 28-12-2015 al dossier Empreses amb propòsit del diari ARA.

Canyelles explica que Respon.cat va néixer amb la voluntat de crear un espai de trobada entre empreses compromeses amb una manera diferent de fer empresa, capaç de generar impacte positiu més enllà del resultat econòmic. L’objectiu, afirma, no és que aquestes empreses siguin una excepció exemplar, sinó que aquest model acabi esdevenint la normalitat.

Al llarg dels darrers anys, la responsabilitat social ha evolucionat incorporant àmbits que abans quedaven fora de la lògica empresarial: economia circular, empresa saludable, relació amb la comunitat, propòsit corporatiu o, més recentment, els reptes associats a la tecnologia i la intel·ligència artificial. Segons Canyelles, aquest procés de maduració fa que aspectes abans considerats “externs” passin a formar part del nucli de la gestió.

Un dels punts clau de l’entrevista és la idea que tenir propòsit no vol dir fer allò que correspon als governs o a les ONG, sinó fer diferent allò que ja forma part de l’activitat empresarial. Integrar la responsabilitat social no és renunciar a la lògica de negoci, sinó trobar “la quadratura del cercle”: ser més sostenibles en tots els sentits, també en l’econòmic.

Canyelles destaca també l’evolució dels consumidors, cada vegada més capaços d’entendre i valorar les apostes responsables de les empreses. Tot i reconèixer que en contextos de crisi el preu pot tornar a ser determinant, defensa que no sempre el producte sostenible és més car i que, en molts casos, aporta un valor afegit en salut, qualitat i impacte social.

Pel que fa a la comunicació, adverteix de la necessitat de diferenciar entre transparència i màrqueting. No totes les empreses han de fer del seu compromís una bandera comercial, però sí que han d’actuar amb coherència i claredat, evitant tant l’opacitat com el rentat de cara.

En un moment de forta incertesa global i de retrocessos en alguns consensos socials, Canyelles fa una crida a empreses valentes i amb lideratge, capaces de mantenir la mirada llarga i avançar voluntàriament en responsabilitat social més enllà de les obligacions legals. La crisi climàtica, la transició energètica i la pèrdua de cohesió social, alerta, no permeten lectures curtes ni estratègies reactives. [--> vegeu posicionament Respon.cat]

De cara al futur, Respon.cat vol continuar creixent i, sobretot, impulsar la sistematització de la responsabilitat social dins de les empreses, reforçant el propòsit, la relació amb la comunitat i la gestió ètica. El repte, conclou, és contribuir a fer possible un país amb empreses de propòsit, de totes les dimensions, capaces de generar impacte positiu econòmic, social i ambiental i de gestionar la complexitat amb excel·lència.

Altres entrades relacionades:

Podeu adherir-vos al Manifest per una Economia amb Propòsit a www.empresesambproposit.cat

[DOSSIER ARA] El propòsit, el nou criteri per competir i créixer a llarg termini

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 28 Dec 2025 18:44:00 +0000

Les empreses que volen tenir futur ja no poden limitar-se a créixer en termes econòmics. En un context marcat per la incertesa global, la pressió social i els grans reptes ambientals, el propòsit s’ha convertit en un factor clau de competitivitat. Així ho constata el dossier Empreses amb propòsit del diari ARA publicat avui 28-12-2025, que analitza com cada vegada més empreses integren el triple impacte —econòmic, social i ambiental— al centre de la seva estratègia.

El dossier parteix d’una idea clara: les organitzacions amb un propòsit definit, coherent amb els seus valors i alineat amb l’activitat del negoci generen més confiança, són més resilients i asseguren un creixement sostenible a llarg termini. En canvi, els models orientats exclusivament al benefici mercantil comencen a quedar desconnectats de les expectatives dels consumidors, dels treballadors i de la societat en general.

Després de dècades d’evolució, la responsabilitat social corporativa ha deixat de ser un element perifèric per convertir-se en una dimensió estructural de la gestió empresarial. Les empreses són cada vegada més conscients de l’impacte real de les seves decisions i entenen que ser socialment responsables no és només necessari, sinó també estratègic. La globalització, la influència creixent dels grups d’interès, l’exigència de transparència, la protecció de la reputació i els canvis reguladors n'han accelerat el procés.

Com a resposta a aquest nou escenari, les empreses amb propòsit es multipliquen i la responsabilitat social esdevé un espai de trobada per a organitzacions molt diverses. L’èxit empresarial ja no es mesura només amb indicadors financers: les empreses més avançades amplien la mirada per donar resposta a uns consumidors cada vegada més informats, crítics i exigents, i a una societat que demana coherència entre el que les empreses fan i el que diuen.

A Catalunya, aquest canvi de paradigma es concreta en iniciatives com el Manifest per una Economia amb Propòsit, que fa una crida al món empresarial a assumir de manera activa la seva responsabilitat envers la societat, orientant-se al triple impacte econòmic, social i ambiental. No es tracta d’afegir una nova etiqueta ni una certificació més, sinó d’oferir un marc de referència perquè cada empresa pugui avançar des de la seva realitat, integrant el propòsit en la cultura, la gestió i la presa de decisions.

El dossier es completa amb entrevistes i reportatges que mostren com aquest enfocament ja és una realitat en sectors molt diversos: des d’empreses públiques i cooperatives centenàries fins a projectes industrials, agroalimentaris, energètics o de mobilitat. En tots els casos, el propòsit no apareix com un relat accessori, sinó com un element que orienta l’estratègia, la relació amb el territori i la generació de valor compartit.

Les entrevistes a Josep Maria Canyelles i Pastó, director de Respon.cat, i a Josep Santacreu i Bonjoch, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, aporten el marc conceptual i institucional del dossier. Tots dos coincideixen a assenyalar que el propòsit empresarial no és fer “coses que no pertoquen”, sinó fer millor —i de manera diferent— allò que ja forma part de l’activitat empresarial. El propòsit esdevé així una eina per gestionar la complexitat, generar impacte positiu i construir empreses més resilients, capaces d’atraure talent, guanyar confiança i contribuir al bé comú

En conjunt, Empreses amb propòsit dibuixa un missatge inequívoc: tenir propòsit no és una moda ni una opció reputacional, sinó una condició imprescindible per a la competitivitat, la sostenibilitat i la legitimitat de les empreses en el món actual.

Des de Respon.cat, valorem i agraïm al diari ARA —mitjà de referència i empresa membre de Respon.cat— el seu compromís responsable en l'activitat periodística i específicament la publicació d’aquest dossier, que contribueix a fer visible un debat clau per al present i el futur del teixit empresarial del país.

Altres entrades relacionades:

Podeu adherir-vos al Manifest per una Economia amb Propòsit a www.empresesambproposit.cat

[DOSSIER ARA] Grup TERSA: economia circular i transició energètica al servei del territori

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 28 Dec 2025 18:16:00 +0000

La transició energètica i l’economia circular ja no són conceptes teòrics, sinó decisions i projectes concrets que incideixen directament en el dia a dia de la ciutadania. El reportatge dedicat a Grup TERSA al dossier Empreses amb propòsit del diari ARA mostra com una empresa pública metropolitana integra sostenibilitat, responsabilitat social i servei al bé comú com a pilars del seu model de gestió.

Grup TERSA, empresa membre de Respon.cat, opera en l’àmbit de la gestió ambiental, la generació d’energia renovable i l’economia circular, i s’ha consolidat com un aliat estratègic dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. El seu model es basa en la combinació d’expertesa tècnica, visió de servei públic i col·laboració institucional, amb una clara orientació a generar valor social, ambiental i econòmic a llarg termini.

En el camp de les energies renovables, el grup ha reforçat especialment la producció solar fotovoltaica, gestionant centenars d’instal·lacions i oferint suport tècnic a ajuntaments i administracions. Aquesta activitat contribueix a avançar cap a un model energètic més autosuficient, descentralitzat i sostenible, reforçat pel paper de Barcelona Energia, la comercialitzadora pública d’energia 100% renovable.

La gestió dels residus és l’altre gran eix del projecte. A través de la valorització energètica i dels centres de tractament, Grup TERSA transforma un repte ambiental en una oportunitat, reduint emissions, recuperant materials i generant energia útil que dona servei a barris i equipaments metropolitans. El reportatge posa en relleu l’impacte tangible d’aquest model en termes d’eficiència, economia circular i retorn al territori.

La sostenibilitat i la responsabilitat social corporativa formen part del nucli de la gestió. Mitjançant SIRESA, el grup impulsa l’educació i la sensibilització ambiental, el compromís ciutadà i la participació en xarxes com Barcelona + Sostenible. Aquests àmbits es reforcen amb una estratègia que integra criteris ambientals, socials i de bon govern en la presa de decisions.

El reportatge subratlla també l’aposta per la transparència, l’ètica, la igualtat, el benestar laboral i la descarbonització, configurant un model de servei públic orientat a la transició energètica justa. En el marc del dossier, el cas de Grup TERSA exemplifica com el propòsit empresarial es pot traduir en polítiques públiques coherents, mesurables i amb impacte positiu real sobre el territori.

Altres entrades relacionades:

Podeu adherir-vos al Manifest per una Economia amb Propòsit a www.empresesambproposit.cat

[ENTREVISTA] Josep Santacreu: tenir propòsit ja no és una opció, és imprescindible per ser competitiu

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 28 Dec 2025 18:15:00 +0000

En un context de canvis accelerats i incertesa global, les empreses que no integren el propòsit i la responsabilitat social difícilment podran ser competitives a mitjà i llarg termini. Aquesta és la tesi central de Josep Santacreu i Bonjoch, president de la Cambra de Comerç de Barcelona i president d’honor de Respon.cat, en l’entrevista publicada al dossier Empreses amb propòsit del diari ARA avui 28-12-2025.

Santacreu defensa que la manera catalana de fer empresa ha incorporat històricament tres elements diferencials: innovació, obertura internacional i una mirada de responsabilitat cap a l’entorn, els treballadors i el territori. Durant molts anys, explica, aquest compromís es va exercir de manera discreta, gairebé silenciosa. Avui, en canvi, el repte és fer-lo explícit, estructurat i alineat amb les expectatives socials actuals.

Segons Santacreu, les empreses ja no poden limitar-se a complir la llei ni a obtenir bons resultats econòmics. Cada vegada es valora més que siguin capaces de tenir una mirada integral, que incorpori la sostenibilitat ambiental i la cohesió social com a part del seu model de negoci. En aquest sentit, el concepte de propòsit permet concretar compromisos i orientar l’acció empresarial davant de les grans transformacions socials.

L’entrevista alerta, però, d’un risc de retrocés. Després d’uns anys en què la responsabilitat social semblava un consens àmpliament assumit, han reaparegut veus que qüestionen que les empreses s’hagin de preocupar per qüestions com la igualtat o la sostenibilitat. Santacreu es mostra preocupat per aquesta tendència, amplificada per determinats corrents internacionals, i defensa que una empresa no pot anar bé si la societat no va bé. [--> vegeu posicionament Respon.cat]

Com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona, reivindica el paper de les institucions empresarials per acompanyar les empreses i defensar un model econòmic que generi valor compartit. En un entorn de transformacions tecnològiques, socials i productives, considera que l’empresa és un espai clau per acompanyar les persones, formar talent i mostrar bones pràctiques que després es projecten a la societat.

Un dels aspectes més destacats de l’entrevista és la relació entre propòsit i talent. Santacreu subratlla que avui són els professionals qui trien les empreses on volen treballar, i que el talent busca organitzacions amb valors, compromeses amb l’entorn i amb bones pràctiques internes. Per això insisteix que apostar per la responsabilitat social no és una qüestió d’imatge ni de moda, sinó una condició imprescindible per ser competitiu.

Finalment, fa una crida a la responsabilitat compartida de tots els actors: empreses, consumidors i ciutadania. Les decisions de compra, recorda, també són una forma d’incidència, i cal estar disposats a premiar les empreses que fan bé les coses, encara que això impliqui un esforç addicional. El futur de l’empresa, conclou, passa per alinear el propòsit corporatiu amb el propòsit de les persones i del país.

Altres entrades relacionades:

Podeu adherir-vos al Manifest per una Economia amb Propòsit a www.empresesambproposit.cat

Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal i un 2026 amb el propòsit d'avançar vers el desenvolupament sostenible

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 25 Dec 2025 12:29:00 +0000

Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal i un 2026 amb el propòsit d'avançar vers el desenvolupament sostenible

Imatge: Josep Maria Canyelles, Riu Rivert, Conca de Dalt (6 de novembre de 2021). Aquests capellons s'han format per la calcificació de la molsa i tota la foto mostra la vida que porta l'aigua i com afecta la flora i àdhuc la geologia.

Recull de Nadales anteriors:

L'empresariat aposta pel català a la 1a Jornada pel Català a l'Empresa

noreply@blogger.com (Unknown) — Wed, 17 Dec 2025 09:02:00 +0000

El conseller Francesc Xavier Vila anima els empresaris a transmetre als treballadors els beneficis que genera l’aprenentatge de la llengua.
Josep Mateu (RACC) i Jaume Roures (Abacus Futur) expliquen sense complexos el seu compromís empresarial pel català i com fan negoci en català amb tota normalitat.
Josep Maria Canyelles explica com la llengua ha de formar part de la responsabilitat social de les empreses.

La 1a Jornada pel català a l’empresa enceta un nou camí d’impuls del català que agrupa empreses sensibilitzades i actives per la llengua

Ahir es va celebrar la 1a Jornada pel català a l’empresa. El català és negoci: identifiquem casos d’èxit, organitzada per la Fundació Vincle. Va tenir lloc a l’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona, a l’avinguda Diagonal, 452, i va durar un parell d’hores. La jornada va estar conduïda per Mar Forcada, secretària de la Fundació Vincle.

Xavier Albertí, vice-president de la Fundació Vincle: “a l’empresa cal l’obligatorietat del coneixement i ús del català”

En el seu discurs de benvinguda, Albertí va advertir que la jornada “vol ser la primera d’una cita anual per tractar el tema específic que ens mou: conjugar el món econòmic amb la llengua i el sentir del país” i, concretament, “fomentar l’ús de la llengua en el món de l’empresa, des del propi àmbit”.

Va deixar clar que el català és negoci perquè suma tant en l’àmbit professional com en el comercial i va proposar un seguit d’accions per dur a terme en l’àmbit empresarial: militància lingüística (els empresaris tenen una avantatge, i és que tenen poder de decisió), inversió massiva en la catalanització (tasca dirigida a l’Administració pública), definició d’un model de país que no passi pel creixement desbocat, l’obligatorietat del coneixement i ús del català i la seducció (convèncer del positivisme del català).

Albertí va dir que “és un goig comptar per fi amb una conselleria que curiosament s’ha creat en un govern no nacionalista català, per la qual cosa afavoreix un caràcter més transversal i “apolititzat” de la llengua”. I va demanar “que pugui comptar amb un pressupost i una infraestructura mínimament equiparable a qualsevol altra”.

Pel que fa a l’obligatorietat del català, Albertí va precisar que cal legislar a favor del català i fer complir les normatives com el Codi del consum, i que no parlem en cap cas d’una imposició intransigent i sobtada si no d’una tasca progressiva acompanyada d’ajudes”.

Finalment, el vice-president de Vincle va animar als assistents que contribueixin a l’entitat amb una adhesió econòmica, subscrivint-se al butlletí o bé duent a terme Plans lingüístics d’empresa.

Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística: “la no atenció en català genera desconfiança”

El conseller Vila va intervenir a la jornada elogiant un programa “que fa goig” i ressaltant “les potencialitats de la llengua des d’una mirada pragmàtica”. Va afirmar que “l’empresa és central per garantir la cohesió social” i que en la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) surt la preocupació per la preservació de la identitat i la seva relació natural amb la llengua.

Vila va deixar clar que “la no atenció en català genera desconfiança” entre aquelles empreses que actuen d’aquesta manera. Va afirmar que “l’empresa ha tingut i té un paper clau d’integració lingüística” i que l’aprenentatge del català és un indici de la voluntat d’integrar-se al país.

El conseller va animar els empresaris del fet que “hem de transmetre als treballadors els beneficis que generen l’aprenentatge de la llengua” i va alertar que Catalunya es troba en una cruïlla i disjuntiva de la història: entre triar per una societat cohesionada o descohesionada. També va assegurar que “el català ha de guanyar prestigi: guanyar valor simbòlic i instrumental”.

Finalment, va destacar que “l’empresa és la principal institució d’integració de les persones adultes”, i va demanar esforç i compromís perquè “el futur de la llengua no està escrit i el construïm entre tots”.

Aportacions magistrals de Josep Maria Canyelles sobre la Responsabilitat Social Corporativa i de Ferran Suay sobre què més pot fer l’empresa pel català

A continuació, durant la jornada van tenir lloc dues lliçons magistrals més aviat breus relacionades amb el món de l’empresa i la llengua. D’una banda, Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat, va dissertar sobre “La llengua com a part de l'RSC de l’empresa”.

Canyelles va afirmar que “hem d’incorporar la llengua com a part de la metodologia de la responsabilitat social de l’empresa”, i va considerar que “no sols la llengua sinó moltes matèries de la relació de l'empresa amb la comunitat encara són fora del perímetre de gestió empresarial”.

D’altra banda, Ferran Suay, professor de Neurociència de la Universitat de València, va preguntar-se si “Poden parlar més en català les empreses?”. Suay va afirmar que els darrers lustres s’han fet moltes coses bones per la llengua, però en canvi s’ha abandonat el treball dels usos lingüístics interpersonals. Va dir que “si deixem que la llengua depengui dels usos espontanis, el sistema sempre convergirà cap al castellà, encara que tinguem majoria de catalanoparlants, que no és el cas”. I que per això cal un pla d’acció.

Suay està convençut que si les empreses realitzen Plans lingüístics, hi ha molt de marge perquè el català millori. Aquests plans haurien d’abordar tant aspectes formals com protocols lingüístics i els usos interpersonals. Finalment, va dir que els reptes a superar són bàsicament tres: la inèrcia (continuar amb la invisibilització del català), la por (la por d’imposar el català) i la inconsistència (la manca de coherència entre el dir i el fer).

El debat: Josep Mateu, “el català el veiem com un mitjà de negoci”; Jaume Roures: “si Fernando Alonso entén i parla el català és perquè de petit mirava els dibuixos animats a TV3”

Josep Lluís Segú, empresari i patró de la Fundació Vincle, va moderar el debat “El potencial que té el català per fer negoci empresarial”, que va comptar amb la presència de Josep Mateu, president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), i de Jaume Roures, president d’Abacus Futur.

Roures va començar precisant que la principal responsabilitat és de l’Administració, i que els mitjans de comunicació són claus pel català (abans el Club Super 3 i ara l’SX3). Va explicar l’anècdota que el pilot Fernando Alonso entén i parla el català perquè de petit passava llargues estades a Catalunya i mirava els dibuixos animats que feien per TV3. Per això va remarcar que cal un imaginari col·lectiu en català. Va apuntar que el món audiovisual és importantíssim, i alhora va donar una xifra positiva provinent del Gremi d’Editors: les vendes en català continuen pujant des de fa uns anys i l’increment del 2024 ha estat d’un 4%. En aquest sentit, el 75% dels joves que tenen entre 14 i 24 anys llegeixen en català. Roures va comentar que quan treballava a Mediapro les comunicacions es feien en tres llengües –català, castellà i anglès– i que s’enviaven arreu del món així.

Per la seva banda, Josep Mateu va ressaltar el fet que els empresaris són caps i, per tant, forjadors de persones, per la qual cosa tenen una responsabilitat amb la llengua. Va explicar que els anys 70 el RACC era un grup castellà i que el gran salt el va fer entre 1985 i 1990, quan la seva política lingüística d’empresa s’encamina que el català sigui la llengua principal. Per Mateu, “es va fer per motius pràctics perquè el català es va veure com un mitjà per fer negoci”. Mateu va confessar que avui dia la gestió lingüística és molt més complexa i que “ens costa trobar proveïdors que t’abasteixin en català”, ja que sovint no faciliten les eines en català. Va afirmar que actualment el 70% dels clients del RACC volen rebre la informació en català i que “en el tema del català a l’empresa has de mantenir la tensió contínuament perquè sinó perds pistonada”.

Tant Roures com Mateu van deixar clar que la qualitat del servei i dels productes que ofereixes és un factor molt important.

L’acte es va cloure amb un brindis pel català a l’empresa.

Podeu consultar el programa en aquest enllaç

Web sobre llengua i empresa: www.elcatalaesnegoci.cat

Font: www.fundaciovincle.com

Memòria Responsabilitat Social i Llengua

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 15 Dec 2025 22:48:00 +0000

Memòria de la tasca que Josep Maria Canyelles ha portat a terme en matèria de Responsabilitat Social i gestió lingüística, des de Responsabilitat Global, Vector5 o Respon.cat, i tant de recerca, divulgació, activisme, docència, i diàleg amb grups d’interès:

Iniciatives

Respon.cat posa en marxa un Grup de Treball sobre Responsabilitat Social i llengua, que actualment està donant forma a una Guia.
Microvídeos sobre l'origen etimològic de mots en català relacionats amb els ODS i l'RSC: #motsresponsables.
Amb motiu de l’Any Internacional de les Llengües i de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural, Responsabilitat Global va començar a treballar per la incorporació dels aspectes lingüístics dins la materialitat de la Responsabilitat Social. butlletí en català.
Canal sobre RSE i Llengua dins Responsabilitat Global.

Publicacions, entrevistes, estudis i treballs de camp:

16.2.26 Canyelles: l’ús del català a l'empresa no ha de dependre només dels valors de la propietat sinó que ha de formar d’una sistematització de la responsabilitat social empresarial.

"Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès". Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (2010)
Consultoria per a Pimes. Tallers tutorats "La llengua com a valor empresarial. Un enfocament de responsabilitat social i gestió del multilingüisme". Programa Diputació de Barcelona (2010)
Bones Pràctiques de Responsabilitat Social en aspectes lingüístics (2010)
Entrevistes sobre RSE amb unes 30 empreses, on hem tractat el tema d’RSE i llengua, i que han donat lloc a fitxes d’RSE (2006-2010)
Estudi per a la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya titulat: “La materia linguistica en el marc de l'RSE” (152 pàgs) (2007). D'aquest estudi se'n va donar comptes al Parlament: Informe sobre la matèria lingüística en el marc de la responsabilitat social de les empreses (RSE)
Es crea a Euskadi un model per treballar la Responsabilitat Lingüística Empresarial, que té en compte les reflexions de Responsabilitat Global (2022)

Vídeos sobre RSE i llengua:

El 2n Congrés CONVIT fa una crida a la presentació d'experiències (2011). Taula rodona de "Comunicació i Empresa" al Congres Convit 2011. Es debat sobre llengua i RSE. La primera intervenció de Josep Maria Canyelles comença al minut 6:50. CLIQUEU A LA IMATGE

Ponències sobre RSE i llengua:

17.4.16 Responsabilitat Social i llengua en una jornada sobre empresa, turisme i RSE a Saragossa, amb una ponència de l'expert Josep Maria Canyelles (no s'inclou la ponencia) // [es] Responsabilidad Social y lengua en una jornada sobre empresa, turismo y RSE en Zaragoza, con una ponencia del experto Josep Maria Canyelles (no se icluye la ponencia)
Ponència a la Jornada Consum i Llengua (22.10.10)
Taula rodona a Girona: "La llengua en la responsabilitat social de les empreses" (27.5.10). Notícia posterior: Canyelles concreta com aplicar l'RSE en matèria de llengua
“La corresponsabilitat social a les empreses: implicacions sociolingüístiques”, dins Jornada “Perspectives sociolingüístiques i llengua catalana”, Manacor.
Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa. Ponència titulada "Les llengües com a part integrant de la Responsabilitat Social de les Empreses"
Jornades Multilingüisme i Llengua pròpia. Reptes i oportunitats per a l’economia catalana (28.11.07)

Articles sobre RSE i llengua:

13.5.16 Responsabilitat social davant grups d'interès diferents (Article publicat el 15-05-2016 a la Revista de Llengua i Dret) // [es] Responsabilidad social ante grupos de interés diferentes (Artículo publicado el 15-05-2016 en la revista de lengua y derecho)
Article per a la revista Dret i Llengua: "Aproximació al respecte lingüístic des de la responsabilitat social de les empreses" (desembre 2010)
Entrevista a la revista Consumidor (2010)
Article per a la revista Llengua i Ús: “Llengua i Responsabilitat Social de les Empreses”

Format electrònic (alguns articles i reflexions):

Cursos RSE i llengua:

Professor del Màster d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment Lingüístic, del Departament de Filologia Catalana i la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB i del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Diversos cursos sobre RSE i llengua, organitzats pel Consorci per a la Normalització Lingüística (2010: Lleida i Barcelona; 2011: Lleida; Barcelona i Girona)
Curs "La gestió lingüística en el marc de la responsabilitat social de les empreses i de les entitats", organitzat per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística. Dues edicions (Barcelona i Lleida)
Curs sobre RSE i llengua, organitzat per l'Escola d'Administració Pública de les Illes Balears (presencialment a Palma i per videoconferència a les altres illes). notícia
Curs RSE per a l’alta direcció de PIMES catalanes, dins programa RSE.PIME (Dept.Treball i Cambres de Comerç)
Els continguts d’RSE i llengua s’han integrat en tota la formació que portem a terme en matèria d’RSE. La formació que portem a terme es pot veure a les pàgs 11-12 de la memòria

Com a compromisos propis, dins la gestió de la nostra Responsabilitat Social disposem de:

Codi Ètic i compromisos lingüístics
Tracció dels propis partprenents en referència també a la llengua: Cas Greenpeace (directe.cat, xarxanet.org), Hisenda, Renfe, o les pròpies accions docents (Responsabilitat social lingüística en l'acció docent), GasNatural, SegurCaixa...

Finalment, la nostra acció en aquesta matèria es visualitza en els cercadors d’internet: cerqueu "responsabilitat social de les empreses" llengua al Google.

Nota: adreça escurçada d'aquesta entrada: http://dom.cat/8z

[ESDEVENIMENT] El català a l’empresa. El català és negoci. 1a Jornada de la Fundació Vincle amb la col·laboració de Respon.cat

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 27 Nov 2025 09:02:00 +0000

Jaume Roures (Abacus), Josep Mateu (RACC) i Xavier Albert (La Selva) explicaran el potencial del català a l’empresa.
Josep Maria Canyelles (Respon.cat) i Ferran Suay (Estratègies Lingüístiques) destacaran com integrar dins la responsabilitat social de l’empresa i en el dia a dia.
El conseller Francesc Xavier Vila també intervindrà a l’acte, que tindrà lloc a la Cambra de Comerç de Barcelona.

D’acord amb l'afany de la societat catalana de normalitzar l’ús de la llengua pròpia també en l’àmbit empresarial, la Fundació Vincle, en col·laboració amb Respon.cat, impulsen la 1a Jornada pel català a l’empresa. El català és negoci: identifiquem casos d’èxit. Recordem que el 26 de juny passat la Fundació Vincle presentar públicament el Manifest pel català a l’empresa, que va comptar amb més de 200 inscripcions d’empreses, patronals i associacions empresarials.

Hi haurà dues intervencions complementàries al debat que emmarcaran la importància de l’ús del català a l’empresa. D’una banda, Josep Maria Canyelles i Pastó ens parlarà de la llengua com a part de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les empreses, i tot seguit Ferran Suay i Lerma, dissertarà sobre si les empreses poden incrementar l’ús del català, tant intern com extern, i quin és el seu grau òptim.

L’acte tindrà lloc a l’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona (av. Diagonal, 452, planta 1) el dilluns 15 de desembre a les 17.30 h.

La jornada comptarà amb la benvinguda de Mar Forcada, secretària del patronat, i les intervencions de Xavier Albertí, vicepresident de la Fundació Vincle, i de Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística.

Centraran el tema de la jornada en el fet que moltes empreses, petites, mitjanes i grans, fan negoci en català i sobre quin és el seu potencial. Perquè ens ho expliquin, comptarem amb la presència de Jaume Roures, president d’Abacus Futur, i de Josep Mateu, president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), empresa membre de Respon.cat. El debat serà moderat per l’empresari i patró de Vincle Josep Lluís Segú.

La jornada es clourà amb un brindis pel català a l’empresa.

Podeu consultar el programa aquí mateix.

La jornada és oberta a tothom i la inscripció és gratuïta. Podeu emplenar el formulari d’inscripció aquí.

Informació bàsica

Acte: 1a Jornada pel català a l’empresa. El català és negoci: identifiquem casos d’èxit
Dia: dilluns 15 de desembre de 2025
Hora: 17.30 h
Lloc: auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona, a l’avinguda Diagonal, 452, planta 1
Intervinents i conferenciants: Mar Forcada, Xavier Albertí, Francesc Xavier Vila, Josep Maria Canyelles, Ferran Suay, Josep Lluís Segú, Jaume Roures i Josep Mateu.
Formulari d'inscripció
Per a qualsevol dubte, contacteu per correu o al telèfon 691 913 169

Inscriviu-vos-hi!

Jornada “Cultura i Empresa: Impacte i transformació per al futur de Girona”

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 17 Nov 2025 09:54:00 +0000

La Fundació Catalunya Cultura i Temporada Alta ha organitzat l’acte Cultura i Empresa: Impacte i transformació per al futur de Girona, que tindrà lloc el dilluns 24 de novembre a la Casa Solterra de Girona a les 18.30 h. Serà una trobada pensada per descobrir com la cultura pot convertir-se en una aliada estratègica de la RSC per al desenvolupament i la competitivitat empresarial.

Inscripcions: https://bit.ly/241125Girona

Lleida acull una jornada clau per repensar el territori com a espai de corresponsabilitat col·lectiva

noreply@blogger.com (Unknown) — Tue, 11 Nov 2025 11:48:00 +0000

Divendres 7 de novembre, Lleida.

El Seminari de Territori Socialment Responsable Lleida 2025, celebrat al Museu Morera, ha reunit més de seixanta organitzacions compromeses amb la sostenibilitat, la cohesió social i el desenvolupament humà. L’esdeveniment, organitzat per Respon.cat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida i la Cambra de Comerç de Lleida, ha esdevingut un espai únic de diàleg i co-creació per avançar cap a un model de territori corresponsable, capaç de generar valor compartit i impacte positiu.

El territori com a agent actiu de transformació

Al llarg de la jornada, s’ha posat en relleu la necessitat de reconèixer el territori com un subjecte actiu en el desenvolupament sostenible. Les intervencions han coincidit a subratllar que només des d’una comunitat cohesionada, participativa i orientada a propòsits comuns es poden afrontar amb èxit els grans reptes socials, econòmics i ambientals.

S’han abordat qüestions clau com la vertebració social, el sentit de pertinença, la retenció del talent, la innovació social o la construcció de capital social a escala local.

Un mosaic d’actors compromesos

El matí ha estat protagonitzat per grups de treball mixtos que han reunit empreses grans, mitjanes i petites, cooperatives, entitats socials, universitats, administracions públiques i mitjans de comunicació. A través de dinàmiques col·laboratives, els participants han compartit experiències i bones pràctiques per promoure aliances territorials transformadores.

És especialment rellevant la diversitat d’agents presents: quatre empreses grans, quatre mitjanes, quatre petites, quatre cooperatives, quatre organismes públics, quatre experts en persones, quatre en col·lectius vulnerables, quatre organitzacions empresarials, quatre del tercer sector i quatre universitats i experts, entre d’altres. Una mostra representativa de la pluralitat del país i del seu compromís amb la sostenibilitat.

Proclamació del Manifest de Lleida per uns Territoris Socialment Responsables

El moment culminant de la jornada ha estat la proclamació del Manifest de Lleida per uns Territoris Socialment Responsables, un document que recull els compromisos compartits de les seixanta organitzacions participants i fa una crida oberta a totes les entitats del país a sumar-se a la construcció d’un model territorial basat en l’ètica, la sostenibilitat i la corresponsabilitat.

El Manifest de Lleida alerta dels desequilibris territorials com un risc creixent per al país i reivindica la necessitat d’una mirada integrada entre món rural i urbà. Afirma que la cohesió territorial és una condició per al progrés de Catalunya i reclama que les empreses assumeixin un compromís actiu amb el territori on operen, contribuint al benestar de la comunitat i al desenvolupament dels seus actius locals.

El text promou aliances entre empreses, organitzacions socials, institucions i ciutadania per abordar reptes comunitaris i reforçar la confiança i el talent arrelat al territori. També convida totes les organitzacions a fer créixer una cultura de corresponsabilitat territorial, on cada actor assumeixi el seu impacte i la seva contribució més enllà de la pròpia missió.

Podeu consultar el Manifest de Lleida per uns Territoris Socialment Responsables al web de Respon.cat.

Un llegat que continua

Amb aquesta edició, el Seminari de Territori Socialment Responsable reprèn el fil dels seus referents anteriors —Sitges (2007), Vilanova i la Geltrú (2017) i Igualada (2024)— i consolida un espai estratègic per repensar la relació entre organitzacions, comunitats i territori, reforçant l’esperit d’un nou paradigma de desenvolupament compartit.

Durant l’acte de cloenda de la tarda Josep Maria Canyelles i Pastó, director de Respon.cat, ha proclamat el Manifest de Lleida per uns Territoris Socialment Responsables.

A la taula rodona sobre les aliances per contribuir a fer un millor territori, Ramon Térmens, president d’Electrodomèstics Taurus, va destacar la importància de l’arrelament territorial com a base per crear valor social i econòmic. Va remarcar que la creació de valor s’ha de fer des de la solidaritat i no només sumant peces. Ferran Alemany Figuerol, gerent de Torrons i Mel Alemany, va posar en valor la col·laboració amb Centres Especials de Treball i va defensar la responsabilitat d’operar des de micropobles per preservar territori i teixit social. Lourdes Mora, directora d’RSE a Fundació Aspros, va subratllar la necessitat de trencar esquemes per generar aliances innovadores que aportin valor social, ambiental i econòmic.

Daniel Ortiz Llargués, director general del CIRE, Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, de la Generalitat de Catalunya, va remarcar que cal augmentar la massa crítica per fer avançar l’RSE, construir xarxa i elaborar un mapa de TSR amb indicadors, per reforçar lideratges col·laboratius i sostenibles. Va assenyalar 10 reptes que han d’afrontar els territoris socialment responsables.

Rafel Oncins i Pujol, president de Respon.cat i director d’RSC a Plusfresc, va alertar sobre el risc de despoblació i va defensar que el reequilibri territorial i la sobirania alimentària són claus per a una Catalunya cohesionada i resilient.

Pompili Roiger Juny, vicepresident de la Cambra de Comerç de Lleida, va expressar orgull pel compromís empresarial del territori i va destacar el valor de les aliances generades al Seminari per avançar cap a un territori més responsable.

Miguel Luis Lapeña Cregenzán, director adjunt de Promoció de la Ciutat, La Paeria, Ajuntament de Lleida, va posar en relleu la transversalitat de la jornada i va agrair la implicació dels diferents agents públics i privats en el desenvolupament del TSR.

Joan Talarn i Gilabert, president de la Diputació de Lleida, va destacar el valor de la reflexió compartida entre institucions i empresariat per garantir que la població pugui viure i treballar al territori, reforçant l’orgull rural.

Veure les fotografies destacades de l’acte

Sobre Respon.cat

Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya, es va constituir el 2014 amb la voluntat de ser l'organisme empresarial de referència en RSE a Catalunya.

És una associació que agrupa cent quaranta empreses, de sectors i dimensions molt diverses, compromeses amb el progrés de la seva RSE i amb fer de Catalunya un territori socialment responsable. Disposa de grups de treball, espais d’aprenentatge, impulsa el Manifest per una Economia amb Propòsit i organitza anualment els Premis Respon.cat, el Programa d’acompanyament RSE.Pime i el Programa de Formació en RSE.

respon.cat

Josep Maria Canyelles parlarà de responsabilitat social lingüística empresarial a Palma

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 09 Nov 2025 21:38:00 +0000

IX Jornada de Dinamització Lingüística: l'ús del català a les empreses

Un any més, l'Institut d'Estudis Baleàrics organitza la Jornada de Dinamització Lingüística, que enguany se centra a exposar iniciatives i recursos per fomentar l’ús del català en el sector de l’empresa i el comerç.

La Jornada es farà dia 11 de novembre, al matí, al Parc Bit de Palma (Centre Empresarial Son Espanyol, carrer de Laura Bassi, 1), i també es podrà seguir en línia.

Els destinataris són, principalment, tècnics de dinamització lingüística de les diferents administracions públiques, a més d’empresaris i comerciants de qualsevol sector. Així mateix, està oberta al públic general interessat en la matèria.

Tant per assistir-hi presencialment com per seguir-la virtualment, és imprescindible fer inscripció prèvia, del 22 d’octubre al 5 de novembre, a través d'aquest formulari:

https://forms.office.com/e/PAMBGnYG5W

Font

PROGRAMA DE LA JORNADA https://www.caib.es/pidip2front/files/annexes/2025/11/7/3256080.pdf

9.00 h Benvinguda, a càrrec de Pedro Vidal, secretari autonòmic de Cultura i Esports.

9.10 h «La responsabilitat social de les empreses: l’aspecte lingüístic», a càrrec de Josep Maria Canyelles (expert en responsablitat social de les empreses i organitzacions: Respon.cat / Vector5.cat / Responsabilitat Global).

9.45 h «Un modelo de gestión de la responsabilidad lingüística de las empresas: el proyecto ERALAN», a càrrec de Belen Uranga (investigadora de l'Oficina Tècnica del Soziolinguistika Klusterra).

10.15 h «Programas para dinamizar el uso del gallego en el tejido empresarial de Santiago de Compostela: Premios Manuel Beiras, Galego Empresas y Videoconsellos», a càrrec de Marta Besada (tècnica del Departament de Llengua Gallega de l'Ajuntament de Santiago de Compostel·la) i Rosa M. Cardeso (secretària general de la Cambra de Comerç de Santiago de Compostel·la).

10.45 h «Iniciatives del CPNL per promoure el català en l’àmbit comercial», a càrrec de Guillem Pujades (tècnic de normalització lingüística al Consorci per a la Normalització Lingüística) i Mireia Adell (coordinadora de dinamització i assessorament al Centre de Normalització Lingüística Baix Llobregat Nord).

11.15 h Pausa i cafè.

11.45 h «Som de barri, de ciutat... o com agrair que et reben amb un “bon dia”», a càrrec d’Immaculada Cerdà (cap de Foment de l'Ús del Valencià de la Diputació de València).

12.15 h «Els drets i deures del comerç i el consum», a càrrec de Bernat Prats (responsable de l'oficina de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears).

12.45 h «Bones pràctiques d’ús del català i gestió del multilingüisme en la comunicació empresarial», taula rodona amb empreses de les Illes Balears, moderada per Cristina Bugallo, periodista.

- Set Hotels: Caralp Mariné, directora de màrqueting i comunicació.
- Melicotó: Jaume Vich, soci fundador.
- Agromart: Toni Sorell, responsable de màrqueting.
- Joan Marc Restaurant: Joan Marc Garcias, fundador.
- Picnic Comunicació: Lina Nadal, directora creativa i estratègica.

13.30 h Preguntes i debat.

13.45 h Clausura, a càrrec de Llorenç Perelló, director de l'IEB.

https://www.caib.cat/sites/moulallengua/ca/ix_jornada_de_dinamitzacio_linguitica_2025/

https://www.dbalears.cat/balears/llengua/2025/11/08/412885/jornada-dinamitzacio-linguistica-ieb-tractara-del-catala-les-empreses.html

https://www.caib.es/pidip2front/ficha_convocatoria.xhtml?lang=ca&urlSemantica=la-ix-jornada-de-dinamitzacio-linguistica-de-linstitut-destudis-balearics-ieb-tractara-de-lus-del-catala-a-les-empreses

Responsabilitat Global

[ARTICLE] Quan les polítiques públiques renuncien a l’experiència ciutadana

[VÍDEO] Burlant el règim

[VÍDEO] D'on ve l'enginyeria i cap on ha d'anar

[ESDEVENIMENT] La relació de l'empresa amb la comunitat i aliances. Jornada a La Unió

[ESDEVENIMENT] Vols aprendre de les millors empreses en benestar i gestió del temps?

Premis Agenda 2030 Barcelona + Sostenible 2026

[VÍDEO] Josep Maria Canyelles explica com la llengua ha de formar part de la responsabilitat social de les empreses

Responsabilitat Social i Llengua

Cal alinear el propòsit de les empreses amb el compromís cap a la comunitat, segons Canyelles, convidat als dinars Eticentre a Palma

Canyelles: l’ús del català a l'empresa no ha de dependre només dels valors de la propietat sinó que ha de formar d’una sistematització de la responsabilitat social empresarial

El llenguatge planer entra de ple en el terreny jurídic: què aporta la ISO 24495-2:2025

Del marc general (ISO 24495-1) a l’aterratge jurídic (ISO 24495-2)

Un canvi de focus: no “llegibilitat”, sinó ús real

Què vol facilitar, exactament, la ISO 24495-2?

La terminologia no s’elimina: s’explica

Per què això importa a l’empresa responsable

I la versió en català?

[ESDEVENIMENT] Xerrada de Josep Maria Canyelles sobre propòsit i responsabilitat social a Palma

Per què són singulars els Premis Respon.cat i per què hauries d'assistir-hi?

[ESDEVENIMENT] Acte de lliurament dels Premis Respon.cat 2025 - 27 gener Llotja de Mar

[ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: la responsabilitat social ja és una qüestió estratègica

[DOSSIER ARA] El propòsit, el nou criteri per competir i créixer a llarg termini

[DOSSIER ARA] Grup TERSA: economia circular i transició energètica al servei del territori

[ENTREVISTA] Josep Santacreu: tenir propòsit ja no és una opció, és imprescindible per ser competitiu

Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal i un 2026 amb el propòsit d'avançar vers el desenvolupament sostenible

L'empresariat aposta pel català a la 1a Jornada pel Català a l'Empresa

El conseller Francesc Xavier Vila anima els empresaris a transmetre als treballadors els beneficis que genera l’aprenentatge de la llengua.

Josep Mateu (RACC) i Jaume Roures (Abacus Futur) expliquen sense complexos el seu compromís empresarial pel català i com fan negoci en català amb tota normalitat.

Josep Maria Canyelles explica com la llengua ha de formar part de la responsabilitat social de les empreses.

La 1a Jornada pel català a l’empresa enceta un nou camí d’impuls del català que agrupa empreses sensibilitzades i actives per la llengua

Xavier Albertí, vice-president de la Fundació Vincle: “a l’empresa cal l’obligatorietat del coneixement i ús del català”

Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística: “la no atenció en català genera desconfiança”

Aportacions magistrals de Josep Maria Canyelles sobre la Responsabilitat Social Corporativa i de Ferran Suay sobre què més pot fer l’empresa pel català

El debat: Josep Mateu, “el català el veiem com un mitjà de negoci”; Jaume Roures: “si Fernando Alonso entén i parla el català és perquè de petit mirava els dibuixos animats a TV3”

Memòria Responsabilitat Social i Llengua

[ESDEVENIMENT] El català a l’empresa. El català és negoci. 1a Jornada de la Fundació Vincle amb la col·laboració de Respon.cat

L’acte tindrà lloc a l’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona (av. Diagonal, 452, planta 1) el dilluns 15 de desembre a les 17.30 h.

Informació bàsica

Jornada “Cultura i Empresa: Impacte i transformació per al futur de Girona”

Lleida acull una jornada clau per repensar el territori com a espai de corresponsabilitat col·lectiva

El territori com a agent actiu de transformació

Un mosaic d’actors compromesos

Proclamació del Manifest de Lleida per uns Territoris Socialment Responsables

Un llegat que continua

Josep Maria Canyelles parlarà de responsabilitat social lingüística empresarial a Palma

IX Jornada de Dinamització Lingüística: l'ús del català a les empreses