... des de Sant Cugat

The real West Wing

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 08 Feb 2009 12:10:00 +0000

El Vaticà i el canvi climàtic

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 05 Jan 2009 16:43:00 +0000

Avui, a la CNN, sentia un titular que m'ha deixat... vaja... no puc expressar-ho. De fet, he tingut dubtes d'haver interpretat correctament la notícia i m'he connectat a internet per confirmar la informació...

El País, "El Vaticano asegura que la píldora anticonceptiva "contamina y causa infertilidad masculina". El médico español José María Simón Castellví afirma que este método anticonceptivo daña el medio ambiente porque "a través de la orina se liberan toneladas de hormonas""

Més concretament, José María Simón de Castellví, President de la Federació Internacional d'Associacions Mèdiques Catòliques (FIAMC), va escriure el passat 2 de gener a la publicació L'Osservatore Romano, un article titulat Humanae vitae, una profecía científica.

Aquest article és un renovat compromís amb l'encíclica de 1968 de Pablo VI, Humanae vitae, la qual titlla d'immoral l'ús d'anticonceptius.

Han pensat que la millor manera "d'actualitzar" el seu dogma i de celebrar l'aniversari de l'encíclica és vincular-la al canvi climàtic, com? Fent-ne responsables a les dones.

És insostenible que el Vaticà mantingui l'encíclica de la dècada dels 60s (per infalibilitat pontifícia??!!), però encara és més insostenible (en els diversos sentits del terme) que ho vinculi a la lluita contra el canvi climàtic i, encara pitjor, des del més absolut masclisme.

Convocatòria Palestina-Plataforma Aturem la Guerra-Sant Cugat

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 05 Jan 2009 11:40:00 +0000

Acabo de rebre la següent convocatòria:

PALESTINA – PLATAFORMA ATUREM LA GUERRA – SANT CUGAT

REUNIÓ: DIMECRES DIA 7 DE GENER DE 2009

HORA: HORA 19,00 H.

LLOC: ATENEU SANTCUGATENC

Pl. Pep Ventura, 1 (Plaça del Molí)

Sant Cugat del Vallès

Mail contacte: santcugat@ateneu.cat

Telèfon: 93.583.01.48 i 93.674.51.95

Propostes diverses:

a) Impulsar campanya a Sant Cugat, sensibilització i convocatòries.

b) Definir convocatòria local: Proposta concentració dijous 8 de gener

c) Promoure divulgació Manifestació Barcelona de 10 de gener

T’esperem:

Suggeriment: Passa-ho i convida l’assistència.

Seguirem informant.

Sant Cugat del Vallès, 5 de gener de 2009

"I want my money back"

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 28 Dec 2008 16:15:00 +0000

He pensat que us agradaria llegir un petit fragment de guió de "The West Wing". De forma clara i simple ens dibuixa una aproximació de diferències entre demòcrates/republicans; socialdemòcrates/liberals...

Conversa de passadís entre els membres del Gabinet del President, Josh Lyman (JL) i Donna Moss (DM). El guió recupera la famosa frase de M.Thatcher, "I want my money back".

JL: Hola.

DM: Puedo preguntarte algo.

JL: Sobre qué?

DM: El superávit presupuestario.

JL: Claro.

DM: Hay un superávit de 30.000 millones de dólares.

JL: Al final llegará a los 32.000 millones de dólares.

DM: Lo que sea.

JL: Ya sabes lo que dicen.

DM: Qué dicen?

JL: Mil millones por aquí, mil por allá... antes o después empieza a ser mucho dinero.

DM: Eso es muy ingenioso Josh.

JL: No creas... no lo acuñé yo.

DM: Tenemos un superávit de 32.000 millones por primera vez en tres décadas, los republicanos quieren utilizarlo para disminuir los impuestos, verdad?

JL: Sí.

DM: Lo que dicen es que quieren devolverlo al contribuyente.

JL: Sí.

DM: Y por qué no lo devolvemos nosostros?

JL: Porque somos demócratas.

DM: Pero no es dinero del Gobierno.

JL: Claro que sí, está en nuestra cuenta.

DM: Porque hemos recaudado más del que necesitamos.

JL: No es genial?

DM: Devuélveme mi dinero.

JL: Lo siento.

DM: Aún no hemos acabado con esto.

(...)

DM: Qué hay de malo en que me devuelvan mi dinero?

JL: No te lo gastarías adecuadamente.

DM: Qué quieres decir?

JL: Digamos que la parte de tu superávit son 700 dólares, quiero coger tu dinero y juntarlo con el de los demás para pagar la deuda y aumentar la financiación para la seguridad social... qué harías tú con él?

DM: Comprarme un DVD.

JL: Lo ves?

DM: Pero mis 700 dólares ayudan a emplear a la gente que fabrica aparatos de DVDs por no hablar de los que venden DVDs, es la evolución natural de una economía de mercado.

JL: El problema es que el DVD que te comprarías estaría hecho en Japón.

DM: Me compraría uno americano.

JL: No nos fiamos de ti.

DM: Por qué no?

JL: Somos demócratas.

DM: Quiero mi dinero.

JL: No debiste votarnos

(...)

DM: Bocadillos.

JL: Gracias Donna, defender la virtud abre el apetito.

DM: Estaré en mi despacho.

JL: Eh.. Donna...

DM: Sí.

JL: Cuánto te han costado los bocadillos?

DM: 12,95.

JL: Te he dado 20.

DM: Sí, me has dado más dinero del que necesitaba para comprar los bocadillos... de todas formas, conociéndote como te conozco, no puedo fiarme de que inviertas el cambio sabiamente y he decidido invertirlo por ti.

JL: Muy bien, es una pequeña alegoría.

DM: Pero quiero mi dinero.

Mor Josep Casadellà

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 27 Dec 2008 13:53:00 +0000

Aquests dies seguia amb interès les notícies sobre el trencament del pacte de govern a l'EMD de Valldoreix.

[Més info Cugat.cat]

Aquest matí, com cada dia, feia una ullada a les notícies a Cugat.cat i veig que en Josep ens ha deixat.

Aquesta trist notícia et fa pensar sobre el que és realment important. El que vull dir és que en Josep, una persona de vàlua, al servei de Valldoreix, ens ha dit adéu, i aquesta és una gran pèrdua.

Des d'aquí voldria expressar el meu condol a la família i a la institució de l'EMD de Valldoreix.

I per finalitzar, un desig polític per Valldoreix: que les branques no ens impedeixin veure el bosc.

La crisis Ninja

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 25 Dec 2008 14:47:00 +0000

Leopoldo Abadia

Exercicis de pedagogia...

Introducció:

I segueix...

I el cas Madoff...

Síndic.santcugat.cat, "autoritas"?

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 20 Dec 2008 09:54:00 +0000

Des de la posada en marxa del Síndic de Greuges de Sant Cugat, la institució ha realitzat les actuacions que reflecteixen les seves memòries (M. Sant Cugat, M. Valldoreix). En qualsevol cas, no podem obviar episodis de "desafortunades declaracions":

En primer lloc, aquest 2008, va excedir-se en les seves "recomanacions" sobre possibles solucions per millorar la mobilitat entorn la plaça de Lluís Millet:

Cugat.cat, "El Síndic proposa tres ubicacions per al bus de l'estació que implicarien expropiacions"

La segona, sobre el Cos de Policia Local:

Cugat.cat, "El Síndic alerta sobre l'existència de policies "intocables""

Les reaccions no s'han fet esperar:

Per una banda, "CCOO demana la dimissió del Síndic de Greuges per les seves crítiques a la policia local"; per part dels grups municipals, "Els partits demanen al Síndic que demostri les seves acusacions sobre la Policia Local si continua mantenint-les"; per part de l'Alcalde, "La Policia Local no té agents intocables".

Finalment, arriba el tancament de la polèmica, "El Síndic de Greuges demana disculpes a CCOO per les seves paraules sobre la Policia Local" amb una puntualització.

Puntualització que segur no ha agradat a la premsa local pel punt 6:

6è.- Per acabar torno al començament. Escolteu-me i llegiu-me per conformar la vostra opinió sobre el que dic o escric i no feu cas dels titulars periodístics, que estan fets per aconseguir l'interès del públic amb grandiloqüència estrident. Reconec que és la feina del periodista i per tant no demano rectificacions sinó que em limito a fer aquestes puntualitzacions.

Dit això, considero de vital importància pels interessos dels santcugatencs i santcugatenques consolidar la institució del Síndic de Greuges. El Sr. Clavell té la "potestas" (en el marc d'un reglament) i, és evident que, declaracions "no-mesurades" no contribueixen a construir "l'autoritas" que requereix el càrrec.

En el cas de les manifestacions del Síndic sobre el Cos de Policia Local, és necessari recordar els articles 19 i 20 del Reglament:

Article 19è

1. Admesa la queixa a tràmit o iniciat l’expedient d’ofici, el Síndic/a Municipal de Greuges adoptarà les mesures d’investigació que consideri oportunes per aclarir els fets objecte de la queixa i donarà compte al servei, dependència, organisme o entitat afectat, perquè en el termini de quinze dies, que podrà ampliar en funció de les circumstàncies que concorrin en el cas, el director o cap li trameti un informe complert sobre l’assumpte.

Article 20è

Si la queixa a investigar afecta a la conducta de funcionaris o personal públic el Síndic/a Municipal de Greuges ho posarà en coneixement del superior jeràrquic de l’afectat i, si s’escau, del cap de personal.

El meu, és un desig d'un Síndic discret i rigorós en el compliment del reglament que l'obliga.

Sobre els electors nord-americans

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 22 Nov 2008 11:36:00 +0000

Setena temporada de "The West Wing"... un guió espectacular... continuem amb l'assessor de campanya, Bruno Gianelli, i el candidat republicà, A. Vinick.

Aquesta és la qüestió que centra molts anàlisis sobre estratègia política, una de les diferències entre Europa i els EUA...

Context: Bruno Gianelli ha trobat per casualitat, en el hall d'un hotel, el maletí perdut del candidat demòcrata M. Santos. Després d'una conversa entre Vinick i Gianelli sobre què fer (si retornar el material a Santos o utilitzar el seu contingut en campanya), el candidat republicà decideix sol·licitar una conversa privada amb el candidat demòcrata. Gianelli vol reflexionar-ne abans perquè sembla que Santos podria tenir coses a amagar...

BG: la prensa no le ha investigado, pero ahora lo hará. Así que, no importa lo que haga con el maletín. Se va a saber. Si se descubre cuando Santos sea Presidente, no sé qué pasará. Será un caos total.

AV: No sería el primer Presidente con un hijo ilegítimo.

BG: Dónde llegaría con esa defensa.

AV: Sabes qué? Si comulgara con las propuestas de un candidato, y quisiera votar por él y algo como esto se supiera, yo le votaría.

BG: Bien, lo haría usted y puede que los votantes de Santos, y todo el mundo en Francia, pero no en este país. Aún no. No quiero que la gente desee cambiar su voto cuando esto se sepa. Los votantes tienen el derecho a saberlo antes de decidir a quién votan.

AV: Bruno... vamos, vamos! estás hablando conmigo. No conviertas en un asunto de Estado ese rollo de respeto a los electores.

BG: Perdone, pero yo respeto a los votantes, por eso gano. Sé lo que les importa. No intento imponerles qué debe importarles.

AV: No es mi idea de liderazgo.

BG: Es mi idea de democracia. Los votantes eligen los términos, no nosotros. Ellos deciden qué es importante. Por eso creo que tienen derecho a saber lo de Santos ahora en vez de dentro de seis meses. Podrían elegir a un Presidente inmerso en un escándalo cuando debería impedir que la tercera guerra mundial estalle en Kazakhstan y no es la clase de hombre que la mayoría del país quiere como jefe. Ahora no.

Gràcies a Cugat.cat

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 20 Nov 2008 20:51:00 +0000

Voldria agrair a Cugat.cat com ha recollit la notícia.

Gràcies!!

Cugat.cat, "Aintzane Conesa ha renunciat al càrrec de regidora en el darrer Ple"

I la vida continua...

noreply@blogger.com (Unknown) — Tue, 18 Nov 2008 14:27:00 +0000

Estic contenta, perquè ahir no vaig plorar malgrat que les emocions provocades per la renúncia ho van posar difícil.

La foto que adjunto no és el símbol de la sociovergència ni de la casa gran del catalanisme. És mostra d'un respecte profund per l'Alcalde dels santcugatencs i santcugatenques i també de l'afecte pel Lluís.

Us facilito l'enllaç de la "renúncia", on podeu escoltar la meva intervenció, la de l'Alcalde i Portaveus (bé, menys d'ICV-EUiA, que va intervenir l'Àssum, companya de fatigues de les Comissions Informatives).

Em van regalar moltes coses (fotos, carpeta amb signatures dels compis de consistori...) però el més important, em van regalar paraules maques i sinceres.

Gràcies a tots i totes! ;-)

No voldria semblar "narcisista" però em va agradar un fragment de la intervenció del Salva:

"L'Aintzane amb vint-i-sis anys és una dona formada en democràcia. Ella té interioritzat plenament que cal establir complicitats, que cal dialogar en política i que en el punt de trobada està molts cops, no sempre, la millor de les solucions. L'Aintzane no és una política de tribu, no és de les que busca l'aplaudiment dels propis i això la fa, com veiem en el dia d'avui, estimada per molts més enllà de les pròpies fronteres".

"No sabem a dia d'avui què farà l'Aintzane però el que és segur és que amb vint-i-sis anys té moltes coses encara per fer".

Jo també així ho espero.

Algunes persones m'han demanat que "pengi" la intervenció al bloc. Potser és massa llarga però per petició dels lectors i lectores aquí va.

Gràcies una vegada més i visca Sant Cugat!

Gràcies Sr. Alcalde.

Formalitzo davant el plenari municipal la meva renúncia a l’acta de regidora.

Tenia 16 anys, any 1999. Vaig entrar per primera vegada a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Vestia l’uniforme del col·legi “El Pinar” i em disposava a sol·licitar una entrevista amb Lluis Recoder. La seva secretària em va atendre molt amablement... recordo la pregunta: "Bon dia, ets la filla de l’Alcalde?"

Seguidament, em van comunicar que m’atendria la Regidora Marta Subirà.

El motiu pel qual demanava una entrevista era que realitzava un treball de recerca, el famós treball de recerca de batxillerat. La Marta em va conduir a l’altet de l’Ajuntament i allà vaig gravar la conversa en una cinta que encara guardo.

Setmanes més tard, també sol·licitava una entrevista amb Jordi Menéndez, nou portaveu del grup municipal socialista. I sí, allà m’hi vaig quedar... amb els socialistes.

Dels primers mesos de la meva activitat política recordo la reivindicació d’uns millors serveis bibliotecaris; el naixement del consell local de joves que va promoure una solució pacífica al “conflicte torreblanca” (aleshores casal social okupat); el primer intent d’elaboració d’un pla local de joventut, també es començava a parlar de la sala de concerts... i això es tradueix en moltes i moltes reunions i noms... Quim Oltra, Jordi Guimerà, Jaume Valls, Jordi Castelló, Laia Moix, Fernando Castellarnau... i l'Àngels Ponsa que sempre ens deia que no a tot.

Vaig començar a assistir als primers plens municipals. Els seguia des del públic amb al Ferran Villaseñor. No ens perdiem ni un, i ens quedàvem, gairebé sempre, fins al final (això té molt de mèrit).

He après? Molt. He après que es pot governar des de l’oposició (tot i que evidentment volem governar des del govern). Ho he après del Jordi i del Salva, ho he après del pacte de l’Eix Vertebrador i ho he après del pacte per salvar Can Busquets. La responsabilitat institucional i el sentit de ciutat ens ha acompanyat i acompanyarà sempre, entre d’altres, per salvar la Torre Negra.

També he après que a base d’insistir molt i molt, vostès accepten molt disimuladament, i anys més tard, que potser nosaltres teníem raó. El màxim exponent és la millora en l’eficàcia de la recaptació d’impostos (de l’episodi de l’impulsis a la diputació de barcelona); però també podríem esmentar la necessitat de no romandre aïllats de les institucions metropolitanes o bé de dotar-nos de mes i millors serveis i equipaments públics. Al 1999 nosaltres ja ho deiem: “Volem créixer en serveis”, “requerim d’un ambiciós pla d’equipaments”. Tot això ja al 1999! Com al 1999 també afirmavam que era necessària una segona residència pública per a la gent gran... i algunes mocions ens han rebutjat vostès al respecte...

Molt sovint tendim a oblidar, potser per una qüestió “d’ego polític”, que els protagonistes estan fora d’aquesta sala. Ho pensava l’altre dia en el consell de districte de la Foresta. En aquest ple municipal, l’aprovació de l’acta de la sessió anterior és potser un punt de tràmit... a la floresta lluiten fins i tot per l’aprovació d’una acta. Perquè no és un punt de tràmit. Per a ells significa que l’equip de govern assumeix negre sobre blanc uns compromisos amb uns terminis d’acompliment dels acords... això és accountability, sr. Joly.

Tampoc em deixa indiferent haver rebut una carta “d’Atena, Dones de Sant Cugat”, a través de la qual anuncia que suspen la seva activitat. Això em dol i em dol molt perquè vol dir que alguna cosa no funciona, alguna cosa no estan fent bé vostès. La seva lluita, la d’Atena, és la nostra lluita, la lluita pels drets de les dones, la lluita per a la igualtat.

Espero i desitjo que puguin reemprendre el seu projecte amb el suport de tots i totes.

És per ells i per elles pels qui sento admiració i són un parell d’exemples. D’ells i d’elles també he après molt, no sentint-los sinó escoltant-los.

Han estat doncs uns anys intensos. Conciliar estudis, feina i regidoria es difícil i conciliar tot això amb els anys de joventut també. Però com comentàvem l’altre dia amb l’Alcalde he estat i sóc una privilegiada. És un privilegi estar al servei d’aquesta ciutat i és un privilegi haver-ho fet amb vosaltres i també amb els que ja no hi són per circumstàncies diverses: el Jordi Menéndez, la Neus Sotomayor, el Pau Calsamiglia, el Joan Carrasco, l’Alfredo Bergua, el Xavier Laborda, l’Àngels Solé, el Xavi Cortés. També vull recordar en Jaume Tubau. Jaume, mai l’oblidarem, mai t’oblidaré.

Tot allò que he viscut amb vosaltres, està escrit, a la meva manera, però al cap i a la fi, escrit, al meu bloc en prop de 500 articles o posts. I han passat moltes coses... però sempre s’ha preservat allò que anomenem la “cordialitat institucional” i poques vegades hem sentit l’expressió “avui s’ha trencat alguna cosa”.

Gràcies per fer possible aquesta manera de fer que és “marca de la casa” i jo m'hi sento part d'aquesta casa.

Els motius de la meva renúncia els he explicat en les darreres setmanes. He perdut “el pols de la ciutat”. Les meves circumstàncies professionals no em permeten fer allò que s’ha de fer per estar a l’alçada del que aquesta ciutat es mereix. I es mereix regidors i regidores que escoltin allò que passa en el seu dia a dia. En aquests moments no ho puc garantir.

El proper ple municipal prendrà possessió del càrrec Pilar Gorina. Vull reivindicar la Pilar Gorina. Una dona de trajectòria, que porta molts anys implicada en el projecte socialista i en la nostra ciutat. Quan he hagut de prendre aquesta difícil decisió, m’ha ajudat molt saber qui era la número cinc. Pilar, et desitjo el millor i saps que estic al teu costat. Gràcies a l’agrupació del PSC, a tota la seva militància, a la Joventut Socialista de Catalunya i també a Ciutadans pel Canvi. Espero poder haver demostrat en els últims anys que es pot confiar en la gent jove per assumir responsabilitats institucionals, en tot moment he estat conscient del repte. No era un simple repte personal, era un repte generacional.

No voldria cloure aquesta intervenció sense referir-me al Salvador Gausa, el meu portaveu, el Salva. Salva, gràcies. Gràcies per la teva comprensió, pel teu suport. Qui fa política, la fa tota la vida, i la continuarem fent junts, en els encerts i en els errors, en la coincidència i en la discrepància, tot i que poques vegades discrepem.

Renuncio doncs a l’acta de regidora, però no renunciaré MAI a aquesta ciutat que estimo, Sant Cugat.

Sobre la centralitat política i les majories...

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 15 Nov 2008 17:38:00 +0000

Com ja sabeu, sóc una fanàtica de "The West Wing". Avui, he parat atenció a un fragment del guió (sisena temporada, capítol 20), sobre com orientar una campanya electoral.

He recordat, la línia discursiva del President electe, Obama, quan ha incidit en la necessitat d'unir la nació, superant la divisió entre estats demòcrates i estats republicans.

En aquesta ocasió, el guió planteja un diàleg entre el candidat republicà a la Presidència, A. Vinick, i un assessor del partit demòcrata, Bruno Gianelli, que s'ofereix a col·laborar amb els republicans. El repte... guanyar en 50 Estats:

AV: 50 Estados, eh?!
BG: Le suena a locura?
AV: Ha captado mi atención.
BG: Ustedes han ganado en 49 estados, 2 veces, en 30 años y nunca han tenido a alguien tan independiente para los demócratas como usted.
AV: No puedo plantear una campaña en 50 estados sin conocer a mi rival (encara no s'ha nominat al candidat demòcrata).
BG: Espere, si eso se lo ha dicho un asesor, debe despedir a esa persona ahora mismo. Pretendo que desde hoy hasta el día de las elecciones, no mencione nunca a su rival. Esta campaña será sobre usted y las razones por las cuales debería ser presidente y esas razones están en el 60% de los votantes: pro-aborto en los primeros meses, pro-pena de muerte, antihacienda, por la ecología, a favor de un presupuesto equilibrado... y podría seguir.
AV: Siga, siga...
BG: Está en una situación única para hacer una campaña positiva porque la mayoría de los ciudadanos están de acuerdo en la mayoría de los asuntos. Y lo único que podría fastidiar eso es que eligiera a Don Butler como vicepresidente. Dígame que no se le ha ocurrido siquiera y me callo... ya ha visto los periódicos. Todos dicen que Butler está en su lista. Todos los periodistas dicen que es una idea brillante y le garantiza la victoria, y es verdad, pero pírrica.
AV: Tengo que llegar a la base republicana PRO-VIDA, darles alguna razón para votar... yo solo no soy una razón.
BG: Muchos republicanos anti-aborto están más cualificados que Butler.
AV: Qué sabe usted de política republicana?
BG: No me importa la política republicana, ni tampoco la política demócrata... está bien... me caen bien los demócratas... Oiga, ellos aún no lo saben pero usted es lo mejor que les ha pasado jamás. Con usted, la extrema derecha se diluye. No dice que los demócratas no sean patriotas, sólo dice que usted tiene ideas mejores. Está haciendo de la política un juego limpio otra vez... Qué, cree que soy un espía? Que intento darle malos consejos? Me he pasado los veinte últimos años, destrozando este país, buscando disensiones para dividir a los votantes. Usted puede ganar sin hacerlo, en este momento. Si lo hace bien, hará usted mucho más que ganar, dejará de usar la política para dividir la nación, nos mostrará lo que tenemos en común y no las diferencias, usted puede volver a unir esta gran nación.

Tot i que es tracta d'una conversa en el marc de l'enfocament d'una campanya republicana, és evident que podem trobar part de la fisolofia Gianelli en Obama.

Espero que trobeu interessants aquests fragments.

La setena!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 13 Nov 2008 21:46:00 +0000

La tinc! La tinc!

I els dies passen...

noreply@blogger.com (Unknown) — Tue, 04 Nov 2008 13:59:00 +0000

Són molts els missatges que he rebut els darrers dies (al facebook, al bloc, al mòbil) i trucades.

Gràcies per les vostres paraules, m'he sentit acompanyada.

Ahir em vaig despedir dels veïns de la Floresta. Va ser un Consell de Districte tranquil, una tranquilitat que no vol amagar reptes, deures pendents, partides de lliure disposició no executades... admiro als veïns i veïnes i la seva entrega malgrat moltes coses, malgrat l'oblit dels govern liderats per CiU. Com diria aquell veí: "La Floresta pateix un virus anomenat rutina".

Un punt que hauria de ser "de tràmit" com "l'aprovació de l'acta de la sessió anterior" es converteix en una cosa molt més profunda: l'assumpció d'uns acords per part de l'Equip de Govern, que lluny d'inquebrantables, són al cap i a la fi... el primer pas per aplicar el principi d'accountability (com diria el Jordi Joly).

Com vaig expressar ahir, ha sigut un plaer escoltar-vos, sentir-vos lluitar de forma incansable.

Avui rebia una nota informativa de Secretaria General. Els passos a seguir quan es renuncia a l'acta de la regidoria:

NOTA INFORMATIVA SOBRE PROCEDIMENT PER A FORMALITZACIÓ RENÚNCIA REGIDORA SRA. AINTZANE CONESA I COBERTURA DE LA CORRESPONENT VACANT

1. Dació de compte al Ple municipal ordinari de 17.11.08 de la carta de renúncia de data 22 d’octubre dirigida per la regidora a l’Alcaldia-Presidència (legalment la renúncia no produeix efectes fins que és ratificada davant del Ple per part del regidor/a).

2. Tramesa al President de la Junta Electoral Central (JEC) de sol·licitud d’expedició de credencial a nom del següent regidor electe de la corresponent candidatura, havent-se d’acompanyar la següent documentació:

a) Original de l’escrit de renúncia de la regidora.
b) Certificació de l’acord plenari municipal en el que el Ple resta assabentat de l’escrit de renúncia i de la ratificació de la mateixa davant del Ple per part de la regidora cessant.
c) Fotocòpia compulsada per Secretaria General de la credencial original de la regidora electa Sra. Aintzane Conesa.
d) Id. id. de les pàgines 253 i 254 del Butlletí Oficial de la Província núm. 99 de 25.04.07, en que apareixen publicades les diferents candidatures per a les eleccions locals de l’any 2007 en el municipi de Sant Cugat del Vallès, entre les quals hi figura la candidatura núm. 2 de la coalició PSC-CpC-PM (aquesta tramesa és necessària per tal que la Junta Electoral Central pugui tenir constància del regidor/a següent al que correspon la substitució i per tant en favor del qual ha d’expedir-se la corresponent credencial signada pel President de la JEC i que en aquest cas és la regidora Sra. PILAR GORINA I SÁENZ DE CABEZÓN).

3. Presa de possessió davant del Ple municipal de la nova regidora.

Observació: Un vegada la JEC recepciona la documentació tramesa per part de l’Ajuntament, l’expedició de la nova credencial sol tardar uns 8/10 dies, ja que cal recollir la signatura del President de la JEC que és a la seva vegada el President del Tribunal Suprem.
3.11.08.

I la vida continua...

Change, we need!

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 02 Nov 2008 11:01:00 +0000

Avui, una imatge val un reportatge a El País

La POLITICA LOCAL (amb majúscules). Una decisió difícil.

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 23 Oct 2008 09:50:00 +0000

Carta oberta als santcugatencs i santcugatenques i als companys i companyes del Partit dels Socialistes de Catalunya a Sant Cugat del Vallès

"Fa una mesos vaig traslladar al Portaveu del Grup Municipal, Salvador Gausa, les dificultats per desenvolupar la meva tasca com a Regidora del Grup Municipal Socialista (PSC-CpC).

La Política Local amb majúscules s’entén des del contacte permanent amb la ciutadania i entitats. Traduir en acció institucional les seves necessitats i demandes en el marc de l’interès general, de la defensa dels principis d’igualtat d’oportunitats, justícia social i solidaritat és la nostra raó de ser.

El projecte dels socialistes ha de ser central, de ciutat, creador de sinèrgies, de sumes i mai de confrontacions.

Sant Cugat ha de ser pensat i somiat entre tots i totes des de la coneixença de cada carrer i plaça, de cada barri o districte.

Escoltant la diversitat de veus, interpretarem millor el que ha de ser, el que vol ser la nostra ciutat.

En aquests moments, les meves circumstàncies personals i professionals no em permeten escoltar atentament la quotidianietat de Sant Cugat, el seu dia a dia. La Política Local amb majúscules resta lluny de la “simple” assistència als plenaris municipals i a les comissions informatives, de la interlocució directa amb els/les Tinents d’Alcalde, els regidors/es de l’Equip de Govern o de la resta de grups municipals.

Per exercir amb responsabilitat el meu càrrec, requereixo d’un contacte permanent amb els ciutadans i ciutadanes que en aquests moments no puc garantir.

L’estima a la meva ciutat fa que prengui aquesta decisió, la de renunciar a l’acta de regidora.

Recordo un dia qualsevol del mes de setembre del 1999 quan vaig demanar una entrevista amb l’aleshores portaveu Jordi Menéndez. Setmanes més tard, engegàvem el grup “Joves Socialistes”, el qual va acabar constituint-se en la Joventut Socialista de Catalunya-Agrupació de Sant Cugat del Vallès.

Han passat els anys i són molts els records i les emocions. Per aquest motiu, no voldria cloure aquesta carta, sense donar les gràcies a les dues persones que han confiat en mi: en Jordi Menéndez i en Salvador Gausa. Gràcies per haver-me permès formar part dels vostres equips, per haver-me transmès la política dels valors i de la “mirada ampla”. He après moltes coses de vosaltres, i espero poder continuar-ho fent.

La dinàmica de confrontació de projectes entre CiU i PSC mai ha sigut un obstacle per arribar a acords de ciutat (pacte de l’eix verterbador, mandat 99-03; pacte per salvar Can Busquets, mandat 03-07), tot i que sempre hem incidit en la necessitat de dotar-nos de més i millors serveis i equipaments públics (recordo la campanya “Volem crèixer en serveis, 1999”). Aquest 2008, finalment, l’Equip de Govern amb majoria absoluta de CiU decideix impulsar l’elaboració d’un Pla d’Equipaments.

Són moltes les iniciatives que el Grup Municipal Socialista (PSC-CpC) ha impulsat durant els darrers anys i cada una d’elles està inspirada en el nostre projecte, en els nostres programes electorals: el Síndic Municipal de Greuges, l’Oficina Local d’Habitatge, la Sala de Concerts, l’impuls d’una segona residència pública de gent gran, la defensa de la mediació social comunitària, el suport logístic i tècnic a l’associacionisme santcugatenc, la lluita contra la violència masclista, vetllar pel desplegament de la Llei de Promoció d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència i pel suport al tercer sector social, el seguiment de la supressió de barreres arquitectòniques per fer de Sant Cugat una ciutat accessible,… i també, hem defensat en el Ple Municipal, iniciatives del Govern de l’Estat com la reforma del Codi Civil que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe.

També, ens hem implicat en processos participatius de definició dels eixos estratègics de diversos àmbits de política pública: Pla Local de Joventut, Pla de Ciutadania, el Pla d’Igualtat, el Pla de Cultura… i aquest mandat (07-11) en el Pla d’Equipaments que he esmentat anteriorment.

Des d’aquí voldria expressar el meu suport a la tasca que continuarà fent el Grup Municipal Socialista (PSC-CpC).

Aquesta és també la meva Agrupació, continuaré vinculada a ella i defensant el nostre projecte.

Resto a la disposició de tots vosaltres.

Una abraçada molt forta."

Aintzane Conesa
Sant Cugat, 23 d’Octubre de 2008

... y descubrió la sopa de ajo

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 04 Oct 2008 19:38:00 +0000

Aquesta és l'entrada número 470... my god! com passa el temps...

Bé, aquest post està de dedicat al Recoder 2.0.

És molt probable que no tingui ni idea sobre la "política 2.0", però el seu cap de gabinet ha pensat que si Recoder vol fer el salt a la política nacional, ha d'ocupar una quota d'espai a la xarxa (Marc, ja ens diràs quan engegues el seu facebook).

Fa anys que molts practiquen i ell, ara, predica.

Recoder està molt lluny de la filosofia 2.0. Segur que compartireu aquesta opinió quan llegiu el decàleg de l'amic Donaire ;-)

És curiós que cada post permeti una opció de conversió del post es format pdf, una altra d'impressió i una tercera per enviar-li un mail (que sortirà publicat a on?).

Més info!

El que sí que ens vol deixar clar és que és "l'enviat especial d'Al Gore" i que farà moltes conferències sobre el tema (aquesta idea és "fijo" de la Subi, nova presidenta de la sectorial de medi ambient de CDC). Xavi Boix! Què n'opines?!!

Festa Creu Roja Sant Cugat-Rubí

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 28 Sep 2008 12:42:00 +0000

Avui he disfrutat molt. He assistit a la Festa de la Creu Roja Sant Cugat-Rubí. Una barreja de jornades de portes obertes, reconeixement de la tasca dels voluntaris i professionals, recorregut històric.

Molts assistents: el President i Vicepresident de Creu Roja Catalunya, el Predident i Vicepresidents locals Sant Cugat-Rubí, Carmela Fortuny (CiU), Joan Calderon (ICV-EUiA), Xavier Reinaldos (CiU-Rubí), jo mateixa i molta gent coneguda del poble ("de tota la vida"), responsables d'entitats del tercer sector... ha sigut un acte molt maco i entranyable i he après moltíssim.

M'ha sorprès el nou museu on hem trobat la primera ambulància de Sant Cugat del 1921 (la carregaven en el tren fins a Provença i una vegada arribaven l'estació, feien camí fins l'Hospital Clínic).

També hem trobat uns registres del 1936. El personal identificava els cadàvers. És a dir, gràcies a Creu Roja aquestes persones no formen part del "llistat" de desapareguts.

Hem visitat les instal·lacions que funcionen des del 1987 (abans operaven des del C/Santiago Rusiñol, a tocar del Tobella).

Aquesta entitat, com ja sabeu, no només intervé en situacions de guerra o desastre natural, sinó que els seus serveis donen resposta a les necessitats quotidianes de molts ciutadans i ciutadanes santcugatenques.

Les àrees d'intervenció són: socorrisme i emergències, intervenció social, cooperació internacional, medi ambient, ocupabilitat.

En concret es pot destacar, pel que fa a l'atenció directa: teleassistència domiciliària, sergei d'atenció telefònica per a cuidadors de persones grans, centre terapèutic de malalties neurològiques, servei de teleassistència mòbil per dones víctimes de violència masclista, banc de roba solidari, punt de trobada familiar, reforç escolar, tallers educatius, captació de sang, banc ortopèdic... i moltes coses més!!

Per cert, ens han comentat que volen adquirir una espècie de carpa inflable que costa 6.000€ per atendre amb més qualitat a les persones en situacions d'emergència. La Carmela (CiU) s'ha compromès ha estudiar-ho i jo estaré pendent que ho faci ;-)

En definitiva, ha sigut un plaer haver assistit i conegut una mica més a les persones que integren Creu Roja.

PD: Aquest post està dedicat a A.B.

La sisena!!!!!!!!!!!!

noreply@blogger.com (Unknown) — Tue, 23 Sep 2008 20:09:00 +0000

Vull compartir la meva alegria amb tots i totes vosaltres ;-)

II Jornades de Comunicació Ramon Barnils amb Antoni Bassas, Salvador Cot, Àlex Salmon i Josep Maria Balcells...ah! i David Madí!

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 20 Sep 2008 13:41:00 +0000

Ahir arribava a Sant Cugat de la feina i volava cap el Claustre del Monestir. A les 19h s'inauguraven les II Jornades de Comunicació Ramon Barnils.

Cap a quarts de 7, em vaig creuar amb l'Alcalde al Carrer Xerric... el vaig saludar: "Adéu Lluís!". Es dirigia (crec) a la Plaça Barcelona, a l'antic Ajuntament, a oficiar un casament?! doncs sí... però, vaig pensar... "com és possible si inaugura amb un parlament?!"

L'Eduard Anguita (ERC), eficient assessor del grup municipal d'ERC, em va comentar que començaria a les 19.30 i que el Raül Grangé, portaveu d'ERC, esperava a "El Mesón"... vaig preguntar si em podia sumar a la trobada ja que amb 30 minuts de marge... no volia encara entrar al Claustre.

Mitja hora de conversa amb el Raül i l'Eduard... veiem que arriba l'Antoni Bassas... també apareixen el Jordi Puigneró (CiU) i en Toni Ramon (ERC). En Jordi, ens confirma que els regidors i regidores estàvem convocats a les 19h per una errada d'algú... en fi, no passa res! S'agraeix passar una estona de bona conversa.

També, veiem al moderador de la taula rodona, el nostre Antoni Bassas "a la santcugatenca", en Xavier Fornells. Comentem breument l'anècdota de la tertúlia radiofònica del dimarts de Ràdio Sant Cugat:

ESCOLTAR 1a part
ESCOLTAR 2a part

En Xavi proposa centrar-se en la crisi econòmica, als representants dels grups municipals del Consistori.

La portaveu del PP, Berta Rodríguez, recorda que "aquest cap de setmana se celebra el 150è aniversari de l'aparició de la Verge de Lourdes".

En Fornells salta:"Sra. Rodríguez, proposa que per solucionar la crisi, hem d'anar a Lourdes?",

Recomano que ho escolteu!!! ;-)

Seguint amb les jornades de comunicació, vull felicitar als organitzadors.

Vam entrar els regidors i regidores al Claustre, el cel amenaçava pluja, ens vam trobar amb la Marta Subirà (CiU), molt contenta amb la seva nova responsabilitat a la sectorial de medi ambient de CDC, i amb el David Madí. En Madí, és alt i més enllà de comentar en aquest bloc que és alt, afegir que no genera amb la seva actitud ni proximitat ni confiança. Cosa que no em va sorprendre.

La conferència inaugural, a càrrec d'Antoni Bassas, i la posterior taula rodona van analitzar les relacions entre polítics i periodistes... relacions simbiòtiques, complexes... periodistes que volen marcar l'agenda política i polítics que volen determinar el què és notícia i el que no ho és, relacions de poder, creuament de criteris polítics i de criteris empresarials..., un bat-i-bull de reflexions, d'anècdotes... van ser dues hores intenses acompanyades d'una forta pluja, sota l'encant de les columnes del nostre estimat claustre i, a estones, d'un remor de cant de monjos gairebé imperceptible.

Alguns interessats van deixar que planegés la idea que amb el tripartit hi ha menys llibertat d'expressió... etc, etc... bé, què dir-vos del David Madí.

En definitiva, per no donar informació esbiaxada, escolteu la conferència i el posterior debat entre els ponents convidats. Val la pena!

Més informació: arxius de so.

Si no fuera por estos momentos...

noreply@blogger.com (Unknown) — Tue, 16 Sep 2008 19:03:00 +0000

Avui m'agradaria fer un reconeixement a l'Eli, la Marian i la Sònia.

De tant en tant, ens trobem per dinar per explicar-nos com vivim la nostra quotidianietat, la qual està plena de somnis, d'esperances, d'esforços, de superació, de projectes, de sentiments, d'anècdotes, de somriures i perquè no dir-ho d'alguna llàgrima.

Moltes gràcies per estar sempre "en lo bueno, en lo malo, en la salud y en la enfermedad".

Petons!!

Supressió de barreres arquitectòniques

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 14 Sep 2008 16:06:00 +0000

Aquest estiu, l'Alcalde ha fet unes declaracions a Cugat.cat sobre la supressió de barreres arquitectòniques a la nostra ciutat.

Com sempre, reclama la implicació d'altres administracions obviant la responsabilitat del seu Govern Local en l'execució del Pla de supressió de barreres arquitectòniques.

Com sempre... fem història...

Al 2001, el Ple Municipal va aprovar per unanimitat (a proposta de PSC-CpC i ICV) una moció sobre el Pla de Promoció de l'Accessibilitat i de Supressió de Barreres Arquitectòniques. En concret, la part dispositiva de la moció, establia els següents ACORDS:

RECOLLIR en un únic document totes les actuacions previstes per part dels diversos àmbits de gestió en matèria de millora de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

ELABORAR, en un termini màxim de sis mesos, un Pla de promoció de l’accessibilitat i supressió de les barreres arquitectòniques, que reculli el que estableix la Llei 20/1991 i en especial:

Construcció de més espais d’aparcament, que respectin l’amplada exigida per a la mobilitat d’aquest col·lectiu;
Construcció de rampes sense acabaments inadequats, amb material antilliscant, confrontades per tal de garantir el creuament complert de les vies públiques i senyalitzades amb un anagrama identificador per evitar la seva obstaculització per part dels vehicles;
Instal·lació de semàfors adequats als invidents;
Dotar a les plataformes d’accés al transport públic de l’amplada necessària, avui totalment insuficient;
Compliment estricte de la llei pel que fa a nous locals d’ús públic, tant municipals com d’iniciativa privada i adequació dels edificis públics existents (policia estatal, correus, ajuntament, hisenda,...);
Dotar de baranes totes les escales d’accés a espais públics;
Cobriment de les conduccions d’aigua dels jardins del Monestir per evitar probables accidents;
Eliminar les barreres arquitectòniques d'accés a les places públiques (Octavià, Pep Ventura, Barcelona, d'en Coll, Rafael Casanova, Centre Cultural, Pere San...).

CONTEMPLAR, en concordància amb l’article 4.2) de la Llei 20/1991, en els propers pressupostos d’inversions les partides necessàries per a l’execució de les obres contemplades en l’esmentat Pla.

Durant el mandat 2003-2007 el CRID va realitzar un diagnosi sobre les barreres arquitectòniques a Sant Cugat del Vallès i va quantificar el cost de la seva supressió.

En l'anterior legislatura també es va crear una comissió d'accessibilitat, amb representació de les àrees de territori i serveis socials de l'Ajuntament i de la taula de discapacitats, per tal de vetllar perquè l'obra nova s'executés tenint en compte l'accessibilitat física dels nous equipaments públics (Masia Torreblanca i nou Ajuntament).

Més enllà d'aquests inputs, no tenim coneixement sobre l'estat d'execució del Pla de supressió de barreres arquitectòniques. És evident que ens sumem a la reivindicació de l'Alcalde, pel que fa als edificis de la delegació d'Hisenda i de la Comissaria de Policia estatal, però hem de garantir una mirada àmplia. No volem declaracions parcials, volem que CiU faci una dació de compte sobre allò que ha fet per donar acompliment a aquella moció del 2001.

Sr. Recoder, més responsabilitat i menys victimisme.

Facebook

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 13 Sep 2008 11:35:00 +0000

Avui llegia un article publicat a El País: "Amigos en facebook; en la calle ni verse".

Aquest article m'ha fet reflexionar... bé, de fet ja em va fer pensar un grup-facebook que s'ha creat: "Perquè m'agregues d'"amic" al Facebook si mai no em saludes pel carrer??

Tot seguit, la descripció del grup:

"T'agreguen i mai t'han donat la mà? fan veure que no et veuen quan us creueu pel carrer? no et coneixen de res i t'agreguen? almenys presenta't ostia! què passa, que fa maco tenir 387.000 amics al facebook? millor tenir-ne 10 i que et saludin pel carrer! Això és un grup per a tots aquells que us sentiu identificats amb aquesta situació, a veure si fem que facebook sigui més una xarxa social i menys un aparador visible a com més persones millor!".

Si hagués de destacar alguna cosa del facebook és que et permet comunicar-te de forma àgil i ràpida amb els teus contactes (que no amics majoritàriament), compartir informació, comentar-la, contrastar-la. L'Altre dia vaig "actualitzar l'estat" explicant que m'havia trobat al tren al meu amic de la infància, al Dani Martínez, i que m'havia convençut per passar-me de la blackberry a l'i-phone. Aquesta frase va generar un reguitzell de comentaris interessants.

Si hagués de posar un exemple sobre el polític que millor ús en fa, és l'eurodiputat Raül Romeva.

Es tracta d'anar més enllà d'agregar o acceptar gent indiscriminadament per tal de convertir-ho en una autèntica xarxa de comunicació social.

Jo ho reconec, sóc una autèntica fan del facebook ;-)

A Sant Cugat tenim algunes xarxes interessants:

Ràdio Sant Cugat (Cugat.cat), administrada per la Sílvia González;
Sant Cugat del Vallès, coordinada per la Sònia Carbó; en aquest últim, es va obrir un punt de comentaris sobre les wiffi zones a Sant Cugat... i aquí tanco el cercle, amb el post que vaig escriure a l'agost ;-)

Ara sí, comencem!

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 11 Sep 2008 15:25:00 +0000

Diada Nacional de Catalunya és sinònim de tret de sortida del nou curs polític.

Aquest matí, passava a recollir al Ferran per anar a plegats a l'ofrena floral al monument Rafael Casanova.

Primera pregunta: hi ha rampa d'accés? sembla que no... (aviat us explicaré el motiu de la pregunta).

A Sant Cugat hem viscut la diada païnt encara la transició del poble a ciutat. Sembla que tinguem el cor partit entre l'escenari de la nova plaça de la vil·la (entorn del nou ajuntament) i l'escenari de la plaça Barcelona (antic consistori). En la primera, hissada de bandera; en la segona, tradicional concert i discurs de l'Alcalde, aquesta vegada sense el cant dels segadors de cloenda, atès que s'havia cantat prèviament.

Avui la cap de protocol de l'Ajuntament ha tingut una alegria. Li he retornat la "medalla" de càrrec electe. Ho hauria d'haver fet després de Festa Major però no va poder ser perquè, sincerament, en algunes coses sóc una mica despistada. Ahir a la nit, vaig agendar-me al mòbil a les 9 a.m. del matí: "retorn medalla Maribel". Amb tot el carinyo i respecte, vaig pensar: "sinó li lliuro, em farà budú!" ;-)

Avui també dia de retrobades post-estiuenques i amb el cap en el Ple Municipal del proper dilluns.

Més i millor finançament per Catalunya, aquest és com sabeu el missatge central d'aquesta Diada Nacional de Catalunya.

Ahir voltava per la Plaça Sant Jaume. Alcaldes i Alcaldesses es concentraven a l'Auditori de Palau per sumar-se a aquesta reivindicació. El President Montilla, com sempre, excepcional.

Visca Catalunya!

Enllaços d'interès:

PSC Sant Cugat, Manifest PSC Sant Cugat Diada Nacional de Catalunya
Gencat.cat, "Missatge del President Montilla amb motiu de l'Onze de Setembre de 2008"

Territori Wi-Fi

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 31 Aug 2008 10:17:00 +0000

Matí de diumenge, notícies i articles d'opinió... avui llegeixo a La Vanguardia: "I el portátil conquistó el café".

Fa "4 dies" que tinc portàtil (bé, de fet un ULTRA-portàtil) però més d'un any, blackberry, i haig de dir que, tot i que no em considero "una bohemia digital", una vegada t'acostumes a tenir accés a qualsevol font informativa els 365 dies l'any, les 24 hores al dia, ho acabes considerant "un servei bàsic".

Accés a una finestra oberta al món. Poder comunicar-te anytime, anywhere... twitter, facebook...

Poder fer un post des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Cugat o navegar allà on el wi-fi ens ho permeti serà dia a dia més habitual, més quotidià.

Us recomano el següent enllaç i us animo a que participeu en la detecció de les "wi-fi zones". Subi! Com ho tenim a Santcu?! A Castelldefels a la platja!

Ubiquity

noreply@blogger.com (Unknown) — Wed, 27 Aug 2008 17:54:00 +0000

Poc a poc em mentalitzo de la tornada... voldria fer un post poc habitual en el meu bloc, per la temàtica.

Aquesta tarda estava fent un cop d'ull a les "actualitzacions d'estat" de contactes del facebook i he vist tres casos "d'ubiquity". Immediatament he anat al google i sincerament no entenia res. El següent vídeo m'ha ajudat a situar-me:

Posteriorment he pensat que el Carlos Guadian segur que havia escrit alguna cosa, i no m'he equivocat!

A continuació podeu instal·lar-vos el prototip.

Més informació per començar a utilitzar-lo!