Lo Piolet

Dolmen de Trullars, Pas de l’escala, Balma Fredai Ruta de la Pedra Seca de Monistrol de Calders

2026-10-22T08:30:00.000+02:00

Trescant pel Moianès

La Ruta de la Pedra Seca de Monistrol de Calders és un dels itineraris més emblemàtics de la comarca del Moianès per descobrir el ric patrimoni de barraques de vinya, tines i feixes construïdes amb aquesta tècnica tradicional.

Desnivell: + 395 metres aprox.

Distància: 13,00 Km. aprox.

Punt de partida: Monistrol de Calders.

Per la carretera B-124, ens apropem a Monistrol de Calders.

Estacionem el vehicle als voltants del carrer Avinguda del Doctor Pere Tarrés.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Comencem a caminar per carrer de l’Església, tot passant pel costat de la l’Església de Sant Feliu.

Prosseguim per un camí cimentat i de seguida un corriolet ens duu directament al Pedró Xic.

Continuem pel carrer dels Horts fins al final per seguir per un camí en sentit Est i que va regirant cap al Nord fins arribar al bonic i encalmat Gorg de Saladic.

Des d’aquest punt, prenem un camí descuidat que avança en sentit Nord-est.

Més endavant el camí regira en sentit Est i continua muntanya amunt tot passant per un pas de roques que superem fàcilment per sortir a una marcat collet.

Continuem, sense defallir, per un corriol que s’enlaira decididament fins arribar a un ressalt vertical.

Per superar aquest ressalt, disposem d’una ferma escala metàl•lica que ens ajuda a guanyar aquest pas de roca.

A la sortida de l’escala hi ha diverses grapes que ens ajuden a sortir fàcilment.

Seguidament, caminem per dalt de la carena amb amplies i agraïdes vistes de l’entorn.

Més endavant, atents, abandonem la pista i seguim per la dreta per una mena de drecera ample que puja directament als Miradors de Trullars ubicats al capdamunt del Serrat dels Guaites.

Entre els dos miradors hi ha una zona de repòs amb una taula i seients de pedra envoltada d’un petit mur de pedra seca.

Desprès de la contemplació, tornem enrere per continuar per la pista que havíem abandonat.

Una pista que ens duu, sense pèrdua, al Dolmen de Pla de Trullars (1), situat al damunt d’un menut turonet.

Tornem a la pista i prosseguim per la mateixa enllaçant amb el GR-177 "Ronda del Moianès".

Passem pel costat d’una primera barraca de pedra seca prou atrotinada i uns metres endavant hi ha un altre, però que l’accés habitualment està barrat.

Seguim caminant pel GR-177, que en poc l’obviem per continuar a mà esquerra fins el Collet de la Baga de l’Om.

Més endavant, quan la pista davalla i en un revolt tancat, hi ha un indicador de la “Ruta de la Pedra Seca” (3).

Prenem aquest corriolet que ens aboca a un pista per la que caminem fins l’Hort de l’Om on es troba un altre barraca de pedra seca prou embrossada.

El camí segueix en suau davallada tot regirant fins un altre barraca de pedra seca, en molt bon estat, ubicada en un camp obert d’oliveres.

Seguim per la mateixa pista en sentit Sud-oest fins arribar a un altre barraca de pedra seca en força bon estat amb una placa de suposada titularitat.

Continuem i més endavant ens apropem a donar una ullada al deixat Mas de l’Om.

Seguidament, caminem fins el Torrent de l’Om que creuem i regirem cap a l’esquerra per continuar per pista fins a que veiem de l’altre costat la dilatada Balma Freda (2).

Davallem per un corriolet i travessem el torrent per ubicar-nos dintre de l'airosa balma citada.

Un cop vista l’espectacular balma, desfem el camí fins el punt on hem regirat al Torrent de l’Om.

De l’altre costat hi ha un altre barraca de pedra seca poc vistosa per l’abundant vegetació que l’envolta.

Prosseguim la caminada en suau i mantinguda pujada fins que ens desviem momentàniament per visitar un altre barraca de pedra seca amb vistes.

Tornem a la pista i transitem envoltats de camps treballats, creuem un torrent i en poca estona trobem un altre ben conservada barraca de pedra seca.

Un poc més endavant la pista regira cap a la dreta i trobem un altre ben conservada barraca de pedra seca sota la Casanova.

Abandonem la pista i passem pel costat de les restes enrunades de la Casanova.

Continuem endavant i entrem a part alta de l’Urbanització Mas Solà per la que transitem fins arribar al Còdol Gros, una roca de grans dimensions força singular.

Seguim davallant per un corriol que ens duu directament a la discreta Font dels Enamorats.

Ja enllacem amb el cami de pujada per arribar al inici de la caminada.

Nota:

(1) El Dolmen de Pla de Trullars es un monument megalític del tipus dolmen consistent en una cambra sepulcral, l'estructura visible actualment és el resultat d'una restitució realitzada l'any 2005.

Es tracta d'un dolmen de cambra simple, amb una caixa de planta rectangular formada per grans lloses falcades a terra i una gran llosa de coberta.

Al voltant de la cambra sepulcral es reconstruí un túmul de pedra i terres de planta circular.

(2) La Balma Freda té unes dimensions màximes de 74 metres d'amplada per 12 metres de fons i una alçada irregular que arriba als 10 metres en els punts més alts.

S'observen les restes d'una petita construcció de pedra seca i també detalls morfològics d'erosió.

Veure croquis de la Balma Freda en aquest ENLLAÇ.

(3) La pedra seca és una tradició constructiva mil•lenària estesa per tota la Mediterrània.

La pedra es col•locava en sec, sense morter o material d'unió.

Aquesta arquitectura està plenament integrada al seu medi, aprofitant els recursos i materials que s'hi troben.

En el recorregut d'aquesta ruta podrem observar diverses construccions fetes amb aquest sistema: barraques de vinya (n'hi ha més de 500 en tot el terme municipal), obres de canalització de torrents i rieres, parets de camins rurals, feixes de vinya, etc.

Breu:

Bona caminada amb diferents ingredients e indrets a visitar que la fan prou entretinguda i atractiva.

Una ruta circular per estirar les cames i anar cercant els diferents punts de interès.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes contrades.

Tot plegat, hem gaudit d’una bona caminada.

Els caminants: Jesús i Josep

Puig Pedrós de Lanós 2842

2026-10-12T09:30:00.000+02:00

Notable muntanya del Massís del Carlit

Desnivell: + 1.100 metres aprox.

Distància: 14,00 Km. aprox.

Punt de partida: Estacionament de la Font Viva o de l’antic telefèric industrial de l’E.D.F.

Entrem a Portè per la “Route des Lacs” i continuem per la pista asfaltada durant uns 3 quilometres aprox. fins a l’estacionament de Font Viva o de l’antic telefèric industrial de l’E.D.F.

Durant els mesos d’estiu, entre les 9.00 i 18.00 hores, l’estacionament esta regulat i cal pagar un peatge, segons temporada i en efectiu.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Sortim de l'aparcament seguint un cartell de "Font Vives"que ens mena per un corriol molt fresat que es dirigeix a l'Estany de Font Viva.

Un bonic corriol que ronda proper al Rec de l’Estany de Font Viva, que ens ofereix diversos petits i bonics salts d’aigua.

Anem pujant pam a pam, fins que tenim la visual de l'estany de Font Viva a tocar.

No ens apropem a visitar-lo i regirem a mà esquerra per un corriolet poc definit que transita per una zona herbada.

En pocs metres, girem a mà dreta i enfilem muntanya amunt per un corriol que fent ziga-zagues en duu fins enllaçar amb el GR-7.

En endavant, caminem més planerament i força estona fins arribar a pocs metres de la presa de l'estany de Lanós.

Continuem per l’esquerra, pel camí que ens duria a la Portella de Lanós i més endavant prosseguim, per la dreta, per una mena de pista abandonada.

Seguidament, anem flanquejant sense perdre cota fins posar-nos al costat del Rec de la Fada.

Propers al rec, progressem muntanya amunt a voltes costerudament tot seguint les escasses fites.

Xino-xano anem guanyant cota fins sortir a una mena d’altiplà amb vistes del cim designat.

Desprès de creuar aquest altiplà, comencem a pujar amb decisió, tot seguint les escasses fites, per on ens sembli més adequada la progressió.

Anem pujant pas a pas per aquest amuntegament de pedres que segurament li procuren el nom de "Pedrós" al cim.

Ens dirigim al Puig Pedrós Sud que ostenta una major alçada, per pocs metres del la punta Nord.

Sense defallir ens plantem al capdamunt de Puig Pedrós de Lanós.

Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims que probablement d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi.

Envoltats d’una boira pixanera, no podem fruir de les comentades esplèndides vistes que disposa.

La idea original era transitar per les tres puntes que li donen forma, però amb aquesta emprenyadora boira i amb el terreny xop, decidim per majoria tirar avall pel mateix camí de pujada.

Arribem a l’altiplà citat anteriorment, tot sortint de la boira pixanera que ens envoltava.

Seguidament, anem desfent tot el camí de pujada i tot just passat l’estany de Lanós el cel s’esvaeix un xic oferint-nos unes millors vistes de l’esplèndid entorn.

Mentre anem fent el llarg flanqueig, podem escoltar i veure la brama d’uns cérvols que ronden propers a la llera del Rec de Lanós.

Xau-xau anem davallant fins arribar a l’estacionament de la Font Viva.

Breu:

Esplèndida ascensió, malgrat la boira pixanera cimera que ens ha espatllat l’encant de les vistes.

La ruta transita per un paisatge 100% alpí, envoltat de cims de gran bellesa.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè

SL-C 129 Del Castell de Montesquiu al Castell de Besora

2026-09-24T10:00:00.000+02:00

Ruta pels castells de El Bisaura

Desnivell: + 400 metres aprox.

Distància: 10,20 Km. aprox.

Punt de partida: Castell de Montesquiu.

Per la carretera C-17, passat Vic, prenem la sortida cap a Sant Quirze de Besora i continuem per la carretera C-17z fins a Montesquiu.

A Montesquiu seguim les indicacions que ens menen cap al Castell de Montesquiu.

Estacionem el vehicle al aparcament habilitat del Castell de Montesquiu.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Sortim de l'aparcament del Castell de Montesquiu i seguim per la carretera asfaltada propera al castell.

Arribem a la Bassa de la Solana del Castell i continuem per la dreta.

Seguim per la pista principal que remunta suaument pel Serrat del Castell.

Sense pèrdua sortim al Pla de Revell i prosseguim per un marcat sender que avança pel Camí del Castell de Montesquiu al Revell.

Passem pel costat del Revell i continuem endavant, propers als Cingles del Pla del Revell.

El Pla del Revell ens ofereix unes vistes espectaculars del Pirineu, al Nord, i del Bisaura, al Sud.

Igualment podem divisar i contemplar les vistes del Pedraforca i de Montserrat entre d’altres.

Més endavant, fem una ziga-zaga davallant un xic per transitar sota de la cinglera.

Sortim al Collet de la Mongia i avancem per una petita carena de pedra marga que uneix el pla del Revell amb el turó que custodia les restes del Castell de Besora.

Continuem pel Bac del Pla fins la Bassa del Pla, on regirem cap a la dreta i enfilem muntanya amunt.

Un corriol que s’enfila i ens condueix directament fins al capdamunt del Castell de Besora.

Sobre una plataforma a uns 1.025 metres d'altitud, trobarem les restes d'aquest Castell i de l'Església romànica de Santa Maria de Besora.

La visita és merescuda tant pel seu valor arquitectònic i històric com geogràfic.

Fem la visita obligada al conjunt i pugem per unes escales dalt del campanar per fruir de les vistes.

Desprès de la contemplació, desfem el camí fins a la Bassa del Pla per continuar pel Camí del Pla de Revell al Castell de Besora, que davalla suaument.

Xau-xau, caminem per aquest frondós bosc mixt de roure i faig que transita per la Baga del Pla de Revell.

Fruint del cant dels ocells i de la virtut del silenci, avancem còmodament fins arribar a la Bassa de la Solana del Castell.

Enllacem amb el camí de pujada i desfem el camí tot passant novament pel costat del Castell de Montesquiu, fins a l'aparcament del Castell de Montesquiu.

Breu:

Bona caminada que transita per el Bisaura, una comarca natural (veure detall en aquest ENLLAÇ).

Una ruta circular que ens ajuda a conèixer el ric patrimoni arquitectònic d'aquestes contrades.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’unes excel•lents vistes de muntanya.

Els caminants: Clara, Jesús, Josep, Mercè i Sergi

La Munia 3133Pequeña Munia 3096Sierra Morena 3090

2026-08-19T06:30:00.000+02:00

Grimpant per la Cresta de la Munia

Entre les valls de Lalarri i Chisagüés, originades per l’erosió de les glaceres quaternàries durant les últimes glaciacions, hi ha el gran massís de La Munia.

Desnivell: + 1310 metres aprox.

Distància: 12,75 Km. aprox.

Punt de partida: Petramula.

Des de Bielsa ens apropem fins a Chisagües i continuem per la pista fins a Petramula.

Cal remarcar que els últims 2 kms. només son aptes per vehicles 4x4.

Important: S’ha de treure un tiquet (de pagament) a Bielsa per poder accedir a Petramula.

A data d’avui es por treure el tiquet on-line al portal web de l’Ajuntament de Bielsa.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Continuem per la pista escassos metres i prenem, per l’esquerra, un corriol que s’encamina muntanya amunt.

Xino-xano, anem guanyant alçada pel Barranc de Petramula mentre les vistes es van aixemplant generosament.

Arribem al trencall que per la dreta dona accés al Robiñera i prosseguim fins el Collado de las Puertas.

Aquest collado ens introdueix als preciosos i lluminosos Ibones de la Munia.

Passem arran del Ibón inferior de la Munia i tot seguit del Ibón superior de la Munia, per continuar en mantinguda pujada pel Circ de la Munia.

Anem fruïnt de l’envergadura de les admirables vistes de tot arreu fins arribar al Collado de la Munia.

Girem cap la dreta i en un no res comencem a grimpar tot dret pel fil de la cresta.

Anem fent, cercant la línia més lògica i correcte, doncs o no hi ha fites o n’hi ha en diverses direccions.

Arribem al popular Paso del Gato i el superem fàcilment amb l’ajuda d’una gruixuda cadena que fa confiança. Potser a la sortida hi ha un pas més entretingut i/o exigent.

Prosseguim per la cresta, sense defallir, grimpant amb atenció, per un seguit de cimalls fins arribar al capdamunt de La Munia.

Impressionant mirador per tot arreu on podem distingir entre molts altres, l’imponent Monte Perdido i la seva minsa glacera de la cara Nord.

Desprès de la contemplació, continuem crestejant ininterrompudament fins arribar a la Pequeña Munia.

Des de la Pequeña Munia, la Munia s’albira una muntanya tant imponent com esquerpa.

Continuem endavant i comencem a davallar per una pala, fent ziga-zagues fins el planer Col Paget Chapelle.

Remuntem els últims metres pel mig de la carena fins plantar-nos al capdamunt del cim de Sierra Morena.

Ample cim des d’on podem veure detingudament tota la llargaruda cresta de La Munia.

A continuació tornem a enfilar-nos fins la Pequeña Munia i seguidament, crestejem fins a La Munia.

Tornem a fruir amb les inacabables vistes que ens posa en escena aquest airós cim.

Continuem la grimpada, ara en davallada, fins arribar novament al Paso del Gato.

Abans però, com a la pujada, hi ha un pas un xic fi previ a la gruixuda cadena.

Superat el pas, prosseguim la desgrimpada fins arribar al Collado de la Munia.

Ja amb la feina feta, anem davallant tranquil•lament fins als Ibones on aprofitem per fer una aturada.

Després del repòs, passem pel Collado de las Puertas i desfem tot el camí de pujada per arribar a l’estacionament de Petramula.

Breu:

Excel·lent sortida d’alta muntanya que transita en la seva part més alpina, per una llarga cresta que cavalca per 3 cims de 3000 metres.

Esplèndides vistes des d’aquests airosos cims que ens han fet xalar de valent.

Una grimpada constant i mantinguda amb algun que altre pas aeri, per on cal estar acostumat a aquests tipus de terreny.

Tot plegat, hem estirat les cames una bona estona i hem fruit d’una enlluernadora jornada de muntanya.

Els grimpaires: Josep i Rafa

Fonts i Coves de les costes del Puigmal Font del Biot - Font de la Margarita - Font de l'Home MortCova del Borrut - Cova del Penitent - Cova de les Encantades

2026-08-08T09:30:00.000+02:00

Trescant per les Costes del Puigmal

Desnivell: + 360 metres aprox.

Distància: 8,90 Km. aprox.

Punt de partida: Collet de les Barraques.

Per la carretera N-260, des de Planoles, prenem la carretera local que es dirigeix sense pèrdua al Collet de les Barraques.

Abans d’arribar al collet esmentat, on una barrera impedeix el pas de vehicles motoritzats, estacionem el vehicle al voltant.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Comencem a caminar tot seguint el GR-11 que regira al Collet de les Barraques i ens ofereix unes esplèndides vistes de les costes del Puigmal entre d’altres.

Seguim, sense pèrdua, per GR-11 que més endavant, comença a davallar suaument fins arribar a la Font del Biot i a la propera Font de la Margarita.

Continuem la mantinguda davallada fins arribar al Riu Tosa que creuem per un pont de fusta.

A l’altre banda, ens acostem a veure la cabalosa Font de l’Home Mort.

En aquest punt, abandonem el GR-11 i continuem muntanya amunt, per la vall on transita el Torrent del Borrut.

Fent ziga-zagues i proper al Torrent del Borrut, anem remuntant costerudament, sense marques, fins a l’entrada de la Cova del Borrut.

Una cova, bon resguard en cas de pluja, que travessem pel seu interior per sortir de l’altre costat.

Seguidament, davallem fins el Torrent del Borrut on hi ha un petit però bonic salt d’aigua.

Prosseguim de l’altre costat, per les costes del Puigmal, flanquejant a vista.

Arribats a una carena rocosa, davallem i voltem un xic per trobar la Cova del Penitent.

Després de la visita, tornem enrere i remuntem amb decisió fins una mena de collet.

Seguidament, caminem per un corriol, més marcat, que va flanquejant fins arribar a la Cova de les Encantades.

Una cova força apreciada pels espeleòlegs pel seu interior i que compta a una llegenda que diu:

“Hi viuen una gran família d'encantades. Cada nit renten una gran bugada que, per una mina subterrània, baixen fins a les coves de Rialb i d'allí la porten a estendre a l'era gran de vora de Queralbs, on la poden veure de bon matí els traginers i els romeus que pugen al santuari de Núria”.

Desprès, continuem flanquejant per les Costes del Puigmal, creuem el Torrent de les Clotes per seguir fins el Torrent de Font Seca.

Creuem l’anomenat torrent i regirem a mà esquerra per començar a remuntar suaument.

Xino-xano, anem guanyant alçada i en poca estona arribem a la Barraca de la Baga de Feliu.

Continuem avançant per la Costa del Graó, mentre ens anem beneficiant amb les vistes de l’entorn.

Sempre sota l’atenta mirada de l’airós Puigmal, prosseguim la caminada començant a davallar per la Vaquerissa.

Més endavant, abans d’arribar al Collet de les Barraques, prenem un trencall que ens duu a la pista asfaltada.

Només ens resten uns pocs metres per tornar a l’estacionament habilitat.

Breu:

Caminada per les costes del Puigmal a la recerca de fonts i coves del voltant.

Una ruta, sense fer cim, per conèixer racons menys coneguts que resten a l’ombra del majestuós i airós Puigmal.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes contrades.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’unes excel•lents vistes de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè

Salts d’aigua de Cabrera d’Anoia

2026-07-28T09:00:00.000+02:00

Descobrint els salts d’aigua amagats

La ruta recorre l'entorn de les Valls de l'Anoia, territori que ha estat catalogat com a Espai d'interès natural.

Envoltats de bosc, els torrents que van a desembocar al riu Anoia hi formen un seguit de salts d'aigua de gran bellesa.

Desnivell: + 170 metres aprox.

Distància: 8,50 Km. aprox.

Punt de partida: Cabrera d’Anoia.

De l’autopista AP-7, sortim a Sant Sadurní d’Anoia i continuem fins a la població de Cabrera d’Anoia.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Sortim de Cabrera d’Anoia pel carrer de Sant Pere que regira més avall i ronda proper al Torrent de Canaletes.

Més endavant, continuem per la pista de l’esquerra i en breu davallem per un corriol fins al Salt dels Capellans.

Al seu voltant hi ha un seguit de bassetes que conviden a prendre un reconfortant bany.

Prosseguim de l’altre banda per un corriol que s’enlaira costerudament fins sortir la carretera.

Seguim la mateixa per la dreta i més endavant, davallem per un corriol que ens duu a la llera del Torrent de Canaletes i a continuació fins el Salt de Canaletes.

Un altre esplèndid salt d’aigua en un entorn refrescant que convida al repòs.

Desfem el camí per sortir novament a la carretera i continuar per la mateixa.

En poca estona abandonem la carretera esmentada i continuem per un camí que en mantinguda pujada ens trasllada a una altre vall.

Atents a les marques, més endavant, prenem un corriol que davalla amb decisió fins a la llera del Torrent de la Bleda.

Prosseguim per aquest torrent fins arribar al recollit i agradable Salt del Cargol.

Tornem enrere i prenem un corriol que per l’esquerra remunta decididament una bona estona fins sortir a una pista.

Seguim a mà esquerra per aquesta pista i en una cruïlla de pistes, prenem un corriol que davalla fins al delicat Salt de la Font Fresca

Tot seguit, tornem enrere per continuar per la mateixa pista que planeja a estones.

Més endavant, passat un altre cruïlla, prenem un corriol que ens duu fins al Salt de la Mala Dona.

Primer baixarem novament a la llera del Torrent de la Bleda per descobrir el Salt de la Mala Dona.

Seguidament, tornem amunt, passem per dalt del mateix salt d’aigua i continuem per corriol que ens deixa en una pista.

Prosseguim per aquesta pista que ens duu, sense pèrdua, fins a Cabrera d’Anoia

Nota:

Per accedir a tots els salts d’aigua davallarem i pujarem per corriols força drets i sovint atrotinats.

En algun d’aquests corriols hi ha instal•lades cordes que ens poden ser d’ajuda si cal.

Cal remarcar que en cas de pluja, aquets corriols poden ser insegurs.

Breu:

Matinal per estirar les cames i cercar una mica de fresca per aquests salts d’aigua amagats.

Excel•lents i amagats salts d’aigua que permeten agraïdes remullades refrescants a l’estiua.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes contrades.

Tot plegat, hem gaudit d’una bona passejada.

Els caminants: Josep i Rafa

Puig de Dòrria 2547

2026-07-08T09:30:00.000+02:00

Matinal per estirar les cames

El Puig e Dòrria està separat de la Tossa del Pas dels Lladres (2663 m) i del Puigmal (2910 m) pel Pas dels Lladres, nom que indica que era utilitzat pels contrabandistes fins fa poc temps.

Desnivell: + 690 metres aprox.

Distància: 10,30 Km. aprox.

Punt de partida: Collet de les barraques.

Per la carretera N-260, des de Planoles, prenem la carretera local que es dirigeix sense pèrdua al Collet de les Barraques.

Abans d’arribar al collet esmentat, on una barrera impedeix el pas de vehicles motoritzats, estacionem el vehicle al voltant.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Passem la barrera i continuem per la mateixa carretera asfaltada.

Uns metres més endavant, prenem a mà esquerra una pista que s’enlaira suaument.

Més endavant, en un parell de girs, sortim a la carena de la Serra d’Estremera i continuem, a mà esquerra, pel llom de la mateixa.

Xino-xano, anem guanyant metres per un marcat corriol que ronda pel mig d'un preciós bosc.

Mentre anem pujant per La Vaquerissa, en continuada i marcada direcció Nord-oest, la vegetació va minvant mentre que les vistes panoràmiques s’eixamplen.

Sense pèrdua i sense pausa, seguim el marcat camí mentre gaudim de les vistes del majestuós Puigmal i de la menystinguda Tossa del Pas dels Lladres.

Uns metres abans d’arribar al Pas dels Lladres, atents a les fites, girem a mà esquerra i enfilem en direcció inequívoca i sense una traça clara, cap al nostre objectiu.

En poca estona arribem al Puig de Dòrria, vèrtex geodèsic, amb una cota de 2.547 metres, que ens ofereix unes magnifiques vistes de l’entorn.

Un grapat de voltors ronden majestuosament pel cel ennuvolat i ventós.

Podem distingir entre d’altres, el Puigmal, Tossa del Pas dels Lladres, Gorrablanc, l’Olla de Nuria, Serra de Montgrony, així com un munt de cims de la Cerdanya entre d’altres.

Després de la contemplació i d’un petit refrigeri, reprenem la tornada.

Ens dirigim cap al Pas dels Lladres on regirem a mà dreta per començar a davallar.

Des d’aquest punt, davallem en mantinguda baixada tot desfent el camí de pujada.

Xau-xau, anem davallant sense pèrdua, mentre gaudim les esplèndides vistes que ens envolten i d’un grup d’isards que ronden per les costes del Puigmal.

Sense més complicacions, arribem a la barrera del Collet de les Barraques, on tenim estacionat el vehicle.

Breu:

Matinal per estirar les cames amb el jovent i perquè gaudeixin d’aquest entorn immillorable.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes contrades.

Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Jas, Josep, Mercè i Nur

Laugavegur + Fimmvörðuháls Trail

2026-07-02T12:00:00.000+02:00

Una de les millors rutes del món

Coneguda com una de les millors rutes a peu de món, els Laugavegur i Fimmvörðuháls Trail sintetitzan tots els contrastos d’Islàndia.

Glaceres, volcans, fumeroles, aigües termals, cascades infinites i muntanyes de colors.

Aquest tresc és imprescindible si es vol viure l’anima del paisatge islandès en estat pur.

Desnivell: (+) 2.300 metres aprox. (-) 2.860 metres aprox.

Distància: 80,00 Km. aprox.

Etapes:

Laugavegur Trail

01 Landmannalaugar - Hraftinnusker <> 10,30 Km.

02 Hraftinnusker - Álttavatn <> 11,20 Km.

03 Álttavatn - Emstrur <> 16,50 km. + Canyó Markarfljótsgljúfur <> 2,50 Km.

04 Emstrur - Þórsmörk <> 16,00 Km.

Fimmvörðuháls Trail

05 Þórsmörk – Fimmvörduháls <> 13,00 Km.

06 Baldvinsskáli - Skógar <> 13,00 Km.

Curiositats:

(1) Islàndia és la divuitena illa més gran del món i la segona més gran d'Europa, després de Gran Bretanya.

És un dels països menys poblats d'Europa, amb una població de poc més de 350.000 persones. Reykjavik, es la capital més septentrional del món.

(2) Molts islandesos encara creuen en els elfs, o els huldufolk (la gent amagada).

En una enquesta del 1998, el 54,4% dels islandesos van dir que creien en els elfs d'alguna manera.

Hi ha la creença que construir carreteres a través del territori dels elfs pot tenir conseqüències terribles, i la creença islandesa en els elfs és tan forta que el departament d'Administració de Carreteres i Costes d'Islàndia té una resposta estàndard de cinc pàgines per a consultes i queixes sobre els elfs.

Per descomptat, no tots els islandesos creuen en els elfs, i hi ha diversos graus de creença, amb alguns creients incondicionals i alguns més indecisos.

Però el folklore i la llegenda dels elfs islandesos sens dubte estan teixits a la cultura de l'illa.

Per ser justos, és difícil mirar el paisatge escarpat i eteri d'Islàndia i no creure en el poble de les fades.

(3) Islàndia només té un mamífer autòcton, i és la guineu àrtica.

El seu gruixut pelatge blanc (o blau o marró) canvia de color segons l'estació, de manera que es fon amb el paisatge accidentat. Això fa que sigui un animal difícil de detectar.

Els altres mamífers que podeu veure a Islàndia (les vaques, les ovelles, els rens i els cavalls) van ser portats pels colons.

Es creu que la guineu àrtica va arribar a Islàndia després de l'última glaciació, quan el mar entre Groenlàndia i Escandinàvia es va congelar.

Estat físic:

Tot i que no fa falta ser un atleta, si que s’ha de tenir un estat físic acceptable, doncs tot i que les etapes no son excessivament llargues, si que el fet de estar 6 dies caminant pot acumular fatiga.

El fet de creuar descalç algun que altre riu i les condicions meteorològiques, poden fer més incomoda l’etapa corresponent.

També s’ha de tenir en compte que s’ha de ser autosuficient gastronòmicament (cal dur tot el menjar).

Naltros som gent que fem muntanya assíduament i ens vam trobar prou còmodes durant tot el recorregut.

Meteorologia:

Es clar que amb sis dies per davant ens trobarem tot tipus de situacions meteorològiques.

Naltros, les 5 etapes primeres vam tenir de tot una mica i l’ultima de les etapes la vam fer plenament sota la pluja.

Es la meteorologia comuna de la zona, majoritariament impredictible.

Plugim, calamarsa, sol, neu, aigua, vent, boira, mig ennuvolat i alguna condició meteorològica més, son les característiques climatològiques del país.

Trasllat i transport:

El més habitual, encara que hi ha més opcions, es volar directament fins a Reykjavik.

Per moure’ns dintre d’Islàndia, hi ha diverses companyies de bus, que et porten i recullen al inici i final del Trail.

Senyalització:

La ruta està molt ben indicada en tot el trajecte.

Només en cas de boira i/o tempesta, pot ser de molta utilitat un aparell GPS per seguir la ruta més acuradament.

Allotjament:

Durant el Trail hi ha diversos Huts (refugis) per fer nit, que ofereixen allotjament i dret a les instal•lacions de cuina per poder preparar els àpats corresponents.

Cal saber que aquests Huts, no disposen de servei de restauració, sols disposen a la venda un petit assortiment de begudes i snacks. En conseqüència, cal dur el menjar per la totalitat de les etapes.

Degut a la gran afluència i demanda d’allotjament, cal reservar amb molta antelació els Huts corresponents a la central de reserves: Ferðafélag Íslands, the Iceland Touring Association, (FÍ).

En cas contrari, també hi ha la possibilitat de fer acampada (no lliure), sense reserva prèvia.

L’acampada no dona dret a fer servir les instal•lacions de cuina, dret reservat només per els allotjats al refugi.

En tots els refugis, els banys i lavabos, estan en un petit e independent edifici proper al mateix.

Birding:

La travessa prioritza no dur molt de pes, motiu que no permet dur una càmera fotogràfica en condicions per registrar les aus, vol dir que totes les fotos estan presses amb una càmera de butxaca convencional o amb el mòbil, mirant d’apropar-nos tot el possible abans de que fugin.

Vam poder veure e identificar clarament un bon munt d’espècies (veure llistat PDF).

Flora i Fauna:

Quan van desembarcar els primers pobladors a Islàndia, vers I'any 874, l'únic mamífer que hi van trobar va ser la guineu àrtica, que arribà a l'illa al final de l'Edat del Gel.

Tot i que no existeixen rèptils ni amfibis, el territori compta amb altres mamífers com els visons, els rens o óssos polars ocasionals que viatgen amb fragments de gel procedents de Grenlàndia.

La costa Islandesa conserva una varietat important de mamífers marins.

Entre la seva fauna també s'hi troben unes 1.300 espècies conegudes d'insectes, un nombre baix en comparació d'altres països.

Els ocells aquàtics com les gavines i els frarets són una part molt important de la vida animal d’Islàndia.

Quant a la flora, l'arbre nadiu més nombrós és el bedoll del Nord, que creixia en boscos frondosos per tota l'illa abans de la desforestació produïda per les primeres poblacions del país.

Referències:

Revista Muntanya (número 912) ⇒

Revista Vèrtex (número 261) ⇒

Wikipedia

Breu:

Aquest trekking es pot fer en 6 etapes o menys, a gust del consumidor, però creiem que les distancies de les etapes són les adequades per poder gaudir de la caminada en tots els sentits.

Igualment al final de cada etapa, hi ha altres rutes afegides més o menys llargues pel voltant, com a complement.

Resumint, podem afirmar que aquest tresc a banda d’espectacular és impressionant en tots els aspectes que li donen forma com el feréstec paisatge, la llum i els colors naturals entre d'altres.

Tot plegat, hem fruit d'un trekking extremadament espectacular en un entorn verge i salvatge.

Els senderistes: Josep i Mercè

Laugavegur + Fimmvörðuháls TrailEtapa 6 / Baldvinsskáli - Skógar

2026-07-01T07:30:00.000+02:00

Darrera etapa amb aigua per tots costats

Desnivell: (+) 60 metres aprox. (-) 950 metres aprox.

Distància: 13,20 Km. aprox.

Descripció de l’etapa:

Avui tot és baixada i aigua. Iniciem la marxa de bon matí sota un ruixat insistent.

Comencem la davallada en direcció Sud i més endavant creuem el riu Skóga per un pont metàl•lic.

Seguim el camí que tota la estona, ronda proper al riu fins al final de la jornada.

Contemplem així l'espectacle de més de 24 cascades que se succeeixen al llarg del curs fluvial fins a l’Oceà Atlàntic.

El colofó final arriba amb l'ultima cascada, Skógafoss, un impressionant salt d'aigua de més de 60 metres de caiguda que fa trontollar el terra.

Aquest el punt final d'aquest excel•lent Trail, on hi ha diferents autobusos que ens portaran a Reykjavik.

Breu:

Darrera etapa que hem dut integralment sota la pluja i que malauradament no ens ha permès gaudir plenament de tot el contingut. Coses de la impredictible meteorologia d’Islàndia.

Tota la etapa és una suau i mantinguda davallada, plena de cascades, fins arribar al final del Trail.

La cascada final de Skógafoss, és tot un espectacle visual com a premi final d’aquesta inoblidable caminada per les terres Islandeses.

Els senderistes: Josep i Mercè

Laugavegur + Fimmvörðuháls Trail Etapa 5 / Þórsmörk - Baldvinsskáli

2026-06-30T08:30:00.000+02:00

Primera etapa de la segona part, anomenada Fimmvörðuháls Trail

Desnivell: (+) 970 metres aprox. (-) 280 metres aprox.

Distància: 12,60 Km. aprox.

Descripció de l’etapa:

Avui és dia d'ascensió. L'objectiu és arribar al serrat de Fimmvörðuháls.

En sortir del refugi prenem direcció SW i voregem el riu Krossá durant 2 Kms.

El cabal del riu és molt suau i es pot creuar mitjançant els ponts mòbils que hi ha instal•lats.

Ens trobem a les portes de Godaland, la terra dels déus, on poc després de deixar el petit refugi de Básar comença l'ascensió cap a Fimmvörðuháls per una frondosa zona boscosa.

Si en un principi avancem vers el SW, després girem cap al Sud i seguim el costat dret de l'espectacular canyó Strákagil, que es va fent més profund a mesura que guanyem altura.

La vegetació també va canviant al llarg de la ruta i queda limitada a la típica molsa fluorescent del paisatge islandès.

A la cota 800 s'arriba a una gran esplanada, Morinseiol, que hem de travessar durant 2 kms. de Nord a Sud i que ens proporciona una panoràmica espectacular de les glaceres de la zona.

Continuem ascendint per un camí de roca volcànica amb moltes fissures.

Trobarem un estret pas de roca que disposa d'una instal•lació de cadenes (sovint atrotinada) que ens ajuda a passar més còmodament si cal.

El vessant de la muntanya desprèn el vapor que ha quedat latent de l'explosió del volcà Eyjafjallajökull, que es va fer famós per tancar l'espai aeri de mitja Europa l'any 2010.

En aquesta jornada passem pel costat de Móoi i Magni, dos grans cràters que es van formar durant l'erupció del volcà.

Conseqüentment, s'han convertit el les dues muntanyes més joves del planeta, amb només cinc anys d'edat.

Avui estem fruint de valent amb aquesta etapa de muntanya, la més alpina de tot el Trail.

La combinació de lava solidificada amb immenses clapes de neu crea un paisatge sorprenent i original.

Aquesta zona sovint està inundada d'una boira espessa, per tant s'ha d'anar amb compte i seguir els senyals especials que s'han habilitat.

El minúscul refugi de Fimmvörðuháls (1040 metres) es troba molt a prop, en direcció W i situat en un vessant que separa les glaceres de Mýrdallsjökull i Eyjafjakkajökull.

Si tenim sort i fa bon temps, podrem veure per primer cop tot l'esplendor de la costa atlàntica.

Naltros, peró, continuem muntanya avall fins arribar al també minúscul refugi de Baldvinsskáli on farem nit.

Breu:

Cinquena etapa que inicia la segona part del Trail anomenada Fimmvörðuháls, la més alpina i afavorida, segons es comenta.

Caminem per tot un seguit d’indrets de muntanya que li donen un caràcter més alpí i salvatge.

Igualment caminem entre dues majestuoses glaceres, que li proporcionen grandesa al panorama.

A la part alta del recorregut, trobem molta neu, fent-nos percebre un caire hivernal en aquest tram.

Arribem al refugi i en poca estona comença a plovisquejar amb intensitat, avui hem estat de sort meteorològicament.

Els senderistes: Josep i Mercè

Laugavegur + Fimmvörðuháls Trail Etapa 4 / Emstrur - Þórsmörk

2026-06-29T09:00:00.000+02:00

Darrera etapa de la primera part, anomenada Lauagavegur Trail

Desnivell: (+) 390 metres aprox. (-) 640 metres aprox.

Distància: 16,00 Km. aprox.

Descripció de l’etapa:

Comencem el dia caminant en direcció SW entre els màgics turons d'Emstrur.

A l'horitzó s'intueix la llengua glacial del Mýrdalsjökull, una de les glaceres més grans d’Islàndia,amb una superfície de 500 km2.

El camí ens obliga a passar per un pontet entre les dues parets que formen el congost dei riu Fremri-Emstruá, l'aigua del qual prové del desglaç de Entujökull.

Avancem en paral•lel al canyó que hem creuat mentre anem baixant, fet que es nota en la vegetació que ens rodeja, de la molsa i matolls als arbusts i arbres.

A la vegada, el terra deixa de ser de pedra negra i passa a convertir-se en dunes de sorra negra.

El plugim no afluixa, però no ens lleva el gaudir de les esplèndides vistes al nostre caminar.

A la dreta s'albira l'Einhyrningur, una muntanya que, segons la perspectiva, pot semblar la forma d'un escarabat.

Aviat arribem a Þórsmörk, que en islandès significa bosc de Thor.

Abans, peró, falta creuar descalços l’últim riu de la jornada, el Prönga, que és el més ample de tot el trail.

S’ha de cercar acuradament el millor pas, doncs el riu te un voluminós cabdal i no val badar.

Tot seguit entren al bosc de Thor, un indret humit de bedolls que creixen rodejats d'una vegetació exuberant, amb encisadores flors de mil colors.

Aviat trobem un desviament que ens mena cap al refugi de Þórsmörk.

Es tracta d'una regió molt turística amb diversos refugis i zones d'acampada.

De fet, s'hi arriba amb autobús de línia.

El campament, ubicat al peu de la imponent carena de Godaland (terra dels déus), suposa per a molts caminants el final del Trail, ja que les dues etapes següents tenen fama de ser les més dures.

Es calcula, segons fonts oficials, que només un 10% dels caminants continuen amb la segona part anomenada Fimmvörðuháls Trail.

Però la ruta original acaba a Skógar, al costat de la costa atlàntica, així ho mana la voluntat divina.

Ens allotgem a un dels refugis més confortables de tot el Trail i aprofitem per recuperar forces.

Breu:

Quarta etapa que culmina la primera part del Trail anomenada Laugavegur.

Una etapa, altre vegada, espectacular pel que fa amb els contrastos i paisatges captivadors.

Travessem diversos rius, peró, en l’últim haurem d’aplicar-nos per sortir estalvis.

Es requereix tota una tècnica per travessar rius, com buscar el pas menys fons entre d’altres.

Caminem per un seguit de valls que, com no pot ser d’altre manera, mentre ens enamoren per la seva gran bellesa.

Arribem al refugi o zona més turística, que disposa d’una botigueta un xic més sortida.

Els senderistes: Josep i Mercè

Laugavegur + Fimmvörðuháls Trail Etapa 3 / Álftavatn - Emstrur

2026-06-28T08:30:00.000+02:00

Una de les etapes més sensacionals del Trail

Desnivell: (+) 280 metres aprox. (-) 341 metres aprox.

Distància: 16,50 Km. aprox.

Descripció de l’etapa:

Aquesta etapa, tot i que pràcticament té poc desnivell, és una de les més maques del Trail tot i que s'han de creuar quatre rius.

De fet, pocs metres després de sortir del refugi s'ha de travessar el riu Bratthálskvísl.

Uns 4 kms. més tard passem per davant del refugi Hvannngil.

Continuem en direcció SW, on trobem un riu amb molt cabdal, el Kaldaklofskvísil, i pocs metres després el riu Bláfjallakrvísl, on l'aigua arriba pràcticament fins al genolls.

Prosseguim vers el SW, on ens trobem el cim Stórasula.

Tot i no tenir més de 900 metres d'altitud, destaca al mig d'una vall tan plana.

Aviat el verd intens de la zona d'Álftavatn va deixant pas a un paisatge lunar.

Caminem bocabadats, guaitant el sensacional paisatge per tot arreu.

Davant nostre s'estén una immensa plana deserta rodejada de muntanyes de molsa, entre les quals destaca la impressionant Hattafell.

Segons assegura la gent local, en aquesta muntanya hi viu una comunitat d'elfs.

Després d'una llarga caminada per aquest desert negre apareix una gran depressió on hi ha el refugi d'Emstrur.

Un cop al refugi, val la pena aproximar-se al Markarfljótsgljúfur, un impressionant canyó esculpit a la roca durant milers d'anys pel pas de l'aigua. Veure TRACK en aquest enllaç.

És una de les vistes més recomanables d'aquesta etapa.

Breu:

Tercera etapa en la que ens doctorem en travessar rius.

Es requereix tota una tècnica per travessar rius, com buscar el pas menys fons entre d’altres.

Caminem enlluernats amb la bellesa d’aquesta etapa que ens brinda uns paisatges i unes muntanyes d’una exquisida delicadesa.

El paisatge es va obrint extensament al nostre pas, per l'enorme desert negre, envoltat de muntanyes de vellut verd fluorescent.

Els senderistes: Josep i Mercè

Etapa 3 / Álftavatn - Emstrur

Etapa 3 Plus / Canyó Markarfljótsgljúfur

Laugavegur + Fimmvörðuháls Trail Etapa 2 / Hrafntinnusker - Álftavatn

2026-06-27T08:30:00.000+02:00

Travessem el primer riu d’aigua glaçada

Desnivell: (+) 152 metres aprox. (-) 630 metres aprox.

Distància: 11,20 Km. aprox.

Descripció de l’etapa:

Continuem en direcció Sud, on el paisatge dels primers quilometres és prou semblant al que vam veure al final de l'etapa anterior.

Anem perdent cota mentre la neu va minvant progressivament.

Després de 6 Kms. aprox. arribem a l’espectacular balcó d'Alftarvatn, on als nostres peus observem una immens extensió de prats, turons, rius i valls d'un color verd molt intens.

Just al final d'aquesta vall es pot veure un gran llac amb el refugi on passarem la nit.

A partir del balcó, el camí baixa més de 300 metres aprox. i després planeja cap al refugi.

Més endavant, ens trobem amb un obstacle natural inesperat.

Hem de travessar el riu Grashagakísl i, com que no té pont, no queda més remei que treure's les botes i creuar-lo pel mig.

El cabdal dels rius va variant segons avança l’estiu, cosa que ens obliga a cercar el pas menys fons.

Durant tot el tresc serà molt freqüent el fet de travessar rius d'aigua glaçada que no tenen ponts habilitats o que estan malmesos.

Per aquest motiu és prou important endur-se unes bones xancles de riu.

El camí segueix fins l'estany i el refugi d'Alftarvatn ubicat a una alçada de 540 metres aprox.

L'entorn és idíl•lic i es recomana, si s'ha arriba amb temps, fer petites excursions a les muntanyes que rodejen el llac.

Breu:

Segona etapa que iniciem sota un plugim, fenòmens atmosfèrics típics d’aquest país.

La climatologia d’Islàndia la podríem descriure com impredictible.

Anem davallant mentre anem deixant enrere el gruix i els ponts de neu.

El paisatge es va obrint vistosament al nostre pas, tot caminant per terres negres i muntanyes de vellut.

Una etapa amb desnivell majoritàriament negatiu, que ens duu a un refugi ubicat en un indret espectacular.

Els senderistes: Josep i Mercè

Laugavegur + Fimmvörðuháls Trail Etapa 1 / Landmannalaugar - Hrafntinnusker

2026-06-26T09:00:00.000+02:00

Reconfortant bany en aigües termals abans del inici del tresc

Desnivell: (+) 570 metres aprox. (-) 150 metres aprox.

Distància: 10,30 Km. aprox.

Descripció de l’etapa:

Després de tonificar-nos amb un bany termal al riu de Landmannalaugar el dia previ al inici del trail, iniciem l'etapa dirigint-nos cap a l’Oest per un camí inundat de roques volcàniques.

La neu està molt present en tot el paisatge, donant-li un toc encara més salvatge.

Al cap de 1 km. aprox. s'arriba a un extens camp verd des d'on es gira en direcció Sud.

Els colors del paisatge canvien del gris al marró, vermell, negre i groc.

Un fenomen que es deu a la intensa activitat geotèrmica de l'illa, on les fumeroles desprenen sofre de l'interior de Ia muntanya i tenyeixen el paisatge.

A mesura que guanyem altura, la perspectiva s'amplia amb vistes de turons de riolita, muntanyes multicolors travessades per lava negra, molsa fosforescent i neus perpètues.

A mà dreta, veiem una roca allargada que, segons la mitologia islandesa, és el dit del peu d’un troll enterrat.

Un cop assolits gairebé els 1.000 metres d'altitud, s'estén una zona relativament plana durant 3 Kms. on s’hi troben unes aigües termals que desprenen fumaroles per tots costats.

Prosseguim pujant, sempre en direcció Sud_Sud-oest.

La terra, ara ja només de color negre, està cada cop més coberta de neu perpètua.

En arribar a la cota 1.060 es pot veure el refugi on dormirem, el de Hrafntinnusker.

Per aquestes dates el refugi esta tot enclotat de neu arreu, donant-li un caire plenament hivernal.

Breu:

Primera etapa per tastar el terreny i al mateix fruir del paisatge, feréstec i salvatge, que ens impressiona a cada pas.

Una etapa amb un desnivell positiu raonable, però amb més neu de l’esperada a cotes altes.

Els senderistes: Josep i Mercè

Puigpedrós 2915

2026-05-30T08:30:00.000+02:00

Sostre de les comarques Gironines i Sostre comarcal de la Cerdanya

El Puigpedrós (nom preferent a la Baixa Cerdanya), o Puig de Campcardós (nom habitual a l'Alta Cerdanya), és una muntanya de 2.915 metres situada entre els municipis de Ger, Guils de Cerdanya i Meranges, a la comarca de la Cerdanya i la comuna de Porta, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

És el cim més alt de les comarques gironines, així com el més alt de la comarca de la Cerdanya.

Desnivell: + 780 metres aprox.

Distància: 13,70 Km. aprox.

Punt de partida: Refugi de la Feixa.

Propers a Puigcerdà, prenem la carretera GIV-4035 en direcció a Guils de Cerdanya i a continuació cap a l’estació d'esquí nòrdic Guils-Fontanera.

Passat l’estació d'esquí, es continua per una pista de terra força atrotinada apta (a data d’avui) per turismes (no baixos) on s’ha de circular a pas de bou fins situar-nos al propi Refugi de la Feixa.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Avancem per la pista de la Feixa fins una cruïlla de camins per on abandonem la mateixa pista i prenem un camí que s’endinsa pel bosc en sentit Nord.

Caminem sense sortir del camí, acotat per ser una zona delimitada de protecció del tristament amenaçat Gall Fer. Hi ha rètols amb les recomanacions e indicacions dels Agents Rurals.

Al final d’aquest camí, sortim a l’Estany de Malniu, un estany natural d'origen glacial situat a l'oest de la Cerdanya a 2250 m sobre el nivell del mar, amb una superfície de 5.9 hectàrees i una fondària màxima de 13.5 metres.

Voregem l’estany per l’esquerra i continuem en direcció Oest mentre el camí es va redreçant suaument.

De seguida, el camí puja tot dret i sense contemplacions en direcció al Roc de la Llosa.

Sortim al Serrat de les Perdius Blanques per on continuem muntanya amunt sense defallir.

Més endavant arribem al Pic de les Molleres del Puigpedrós, porta d’entrada als altiplans de muntanya anomenats “les Molleres”.

Avancem per aquests altiplans, sovint molls, en clara direcció al cim del Puigpedrós.

Mentre ens apropem observem que hi han com dues puntes, la de la dreta es el cim reial i la de l’esquerra es on hi ha el vèrtex geodèsic.

Ens dirigim primerament a la punta de la dreta, cim oficial del Puigpedrós amb una cota de 2.915 metres.

Igualment aquest cim es el sostre de la Cerdanya i el sostre de les comarques Gironines.

Fruïm de les esplèndides i generoses vistes mentre fem un merescut repòs.

Reprenem la caminada i anem a visitar el punt geodèsic del ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), ubicat a l’altre punta cimera.

Fem les fotos de compliment i comencem la davallada que passa pel mateix camí de pujada.

La idea original era fer una ruta circular, per això hem sortit del refugi de la Feixa, però donat que s’estaven complint les prediccions meteorològiques, hem optat per tornar pel mateix camí.

Així doncs, tornem a passar per les Molleres i pel Pic de les Molleres del Puigpedrós, per començar a davallar definitivament fins l’estany de Malniu.

Tot baixant, se’ns ha confirmat la decisió de tornar pel mateix camí, doncs la pluja s’ha fet present.

Voregem novament l’estany i acabem de desfer tot el camí fins el refugi de la Feixa.

Breu:

Una caminada que ronda per un paisatge d’alta muntanya i que transita per alguns dels racons més bonics de la Cerdanya.

Igualment aquest cim ostenta diferents etiquetes com 100 cims i sostres de comarca i província, meres excuses per aquesta excel•lent excursió.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè

Miranda del Príncep 993Can Maçana - La Foradada - Miranda del Princep Refugi Vicenç Barbé - Sant Pau Vell - Can Maçana

2026-05-25T09:30:00.000+02:00

Un excel•lent mirador d’Agulles i Frares Encantats

Les agulles són el resultat més evident del particular relleu de la muntanya de Montserrat i per això té un interès especial la seva identificació.

Moltes agulles formen part de l’imaginari col•lectiu català.

Perquè les seves formes s’han integrat en llegendes, rondalles, auques i una àmplia literatura que ha tingut com a subjecte la muntanya de Montserrat.

Desnivell: + 410 metres aprox.

Distància: 7,80 Km. aprox.

Punt de partida: Can Maçana.

Des del Bruc, per la carretera BP-1101 ens apropem fins a Can Maçana, on estacionem el vehicle.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Comencem a caminar pel GR-172 i/o Camí de la Roca Foradada fins al Coll de Guirló.

Obviem el camí de la dreta (per on tornarem) i continuem per l’esquerra en clara direcció a la Roca de la Foradada.

Propers a la Cadireta prenem un corriolet que per la dreta, s’enfila decididament fins la ventejada Roca Foradada.

Desprès de gaudir de la bellesa d’aquest indret tant peculiar i de les generoses vistes, desfem el corriolet i tornem al GR-172 que havíem abandonat.

Seguim i més endavant arribem al trencall amb un rètol que per la dreta, ens mena cap a Frares Encantats pel Coll de Port.

Continuem per aquest camí en mantinguda pujada, que transita sota les imponents parets Nord de Frares Encantats.

Arribem a un nou trencall i prosseguim per l’esquerra, pel camí que ens mena cap a Coll de Port.

Sota les airoses parets de Frares Encantats, passem per la recollida Font del Coll de Port i en poca estona sortim al Coll de Port.

Seguim avançant i en poca estona arribem a l’amagada i recollida Font de l’Esllavissada.

Caminem pel Camí de la Portella i en poca estona arribem al Pas del Príncep, punt d’anada i tornada a la Miranda del Príncep.

Per l’esquerra, prenem un corriolet enganxat a l’Agulla Inferior del Pas del Príncep.

Flanquegem per sota del Bitllot amb uns passos de roca, amb poca exposició.

Sortim al que seria el collet entre el Bitllot i la Miranda del Príncep e iniciem una grimpada per la seva canal herbada central.

Tot grimpant accedim al capdamunt de l’esvelta i airosa Miranda del Príncep.

Fruïm de les esplèndides vistes que ens brinda aquesta excel•lent balconada i miranda d’Agulles i Frares Encantats, mentre ens entretenim identificant un munt d’agulles de renom.

Seguidament, desfem el camí fins el Camí de la Portella per continuar amb la caminada.

Més endavant traiem el nas, mitjançant una petita grimpada, a la Miranda Petita.

Continuem pel mateix camí fins al refugi Vicenç Barbé on fem una aturada tècnica.

Prosseguim i passem pel Pas de la Portella per continuar fins el Coll de Guirló on enllacem amb el Camí de la Foradada.

Més endavant, ens desviem per l’esquerra per anar a visitar les runes de Sant Pau Vell, així com fruir de les panoràmiques vistes d’Agulles que ens brinda el seu apropiat mirador.

Desprès de l’observació, tornem al Camí de la Forada per desfer el camí fins a Can Maçana.

Breu:

Caminada pel rovell de l’ou de les sensacionals Zones d’Agulles i Frares Encantats.

Zones molt preuades i acaronades pels escaladors montserratins, amb una infinitat de vies de gran bellesa.

Hem caminat per Montserrat, endinsant-nos per camins i corriols amb alguna que altre grimpada aïllada.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Gilbert, Josep, Mercè, Monica, Rafa i Xavi

Albarda Castellana 1176

2026-05-22T08:30:00.000+02:00

Sostres Comarcals en Família

L’Albarda Castellana s’erigeix com el cim més alt de la comarca del Baix Llobregat.

Això es dóna perquè Sant Jeroni, sostre de Montserrat, és el vèrtex limítrof de les comarques de l’Anoia i del Bages.

L’Albarda es situa per sota de Sant Jeroni i s’ubica dins la comarca del Baix Llobregat.

Desnivell: + 480 metres aprox.

Distància: 9,10 Km. aprox.

Punt de partida: Monestir.

Des de Monistrol de Montserrat prenem la carretera BP-1121 que ens duu directament al Monestir de Montserrat.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Sortim del Monestir i enfilem per les Escales dels Pobres, tot passant pel Pas dels Francesos fins a la Plaça de Santa Anna, on aprofitem per fer un mos a l’ombra.

Continuem muntanya amunt, passem pel costat de l’inconfusible Panxa del Bisbe fins el Pla dels Ocells.

Xino-xano anem guanyant cota pel sender que ens duu sense pèrdua pel mig del boscam.

Enllacem amb el Camí nou de Sant Jeroni i progressem pel Camí de Sant Jeroni fins que l’abandonem per un corriol que puja decididament per la nostre esquerra.

Arribem al Coll de les Pinasses i enfilem la pujada final que passa per un petit flanqueig i més endavant una curta grimpada que ens dona accés al cim de l’Albarda Castellana.

Igualment l’Albarda Castellana ostenta l’etiqueta de Sostre Comarcal del Baix Llobregat.

Aprofitem per fruir de les esplèndides vistes que ens ofereix aquest solemne cim, de tot Montserrat, a banda i banda.

Després de la contemplació e identificació d’un munt d’agulles, reprenem la caminada tot davallant fins el Camí de Sant Jeroni.

Avancem i en poca estona obviem el Camí vell de Sant Jeroni per continuar pel Camí nou de Sant Jeroni.

Xau-xau, amb calma, caminem una bona estona tot gaudint de les magnifiques vistes de la regió de la Tebaida amb les seves majestuoses roques de la Panxa del Bisbe, l'Elefant, la Prenyada i la Mòmia entre moltes altres.

Igual passem per sota dels airosos i ventejats Gorros i Magdalenes amb el Trencabarrals al front.

Arribem a Sant Joan i continuem pel Camí de les Ermites que comença a davallar fins a Sant Miquel

Una estona més i arribem de nou al Monestir de Montserrat, ple a vessar de turistes de tota mena.

Breu:

Caminada en família, amb el jovent, pel cor de Montserrat a la recerca del sostre comarcal del Baix Llobregat, endinsant-nos per camins i canals amb alguna que altre grimpada aïllada.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona i profitosa jornada de muntanya familiar.

Els caminants: Esther, Francesc, Jas, Josep, Mercè, Nur, Pepita i Raquel

39a Cursa Nou Barris

2026-05-17T09:00:00.000+02:00

No totes les curses son planes

La Cursa Popular de Nou Barris és una cursa atlètica que se celebra anualment al districte de Nou Barris de Barcelona des de l'any 1986, organitzada pel Club d'Atletisme Nou Barris i l'Ajuntament de Barcelona.

Amb un recorregut de 5 o 10 km, forma part dels actes de la festa major del districte, a la segona quinzena de maig.

Distància: 5 Km

Punt de partida: Pg. Andreu Nin / Pintor Alsamora (davant de SOM Multiespai)

Recorregut:

Passeig d’Andreu Nin, Vèlia, Escòcia, Arnau d’Oms, Piferrer, Avinguda Rio de Janeiro, Passeig Valldaura, Passeig d’Andreu Nin, Passeig de Fabra i Puig, Manuel Sancho, Avinguda Meridiana, Can Dragó.

Breu:

Una de les curses clàssiques del calendari barceloní, traçada, muntada i organitzada perfectament.

La cursa disposa d’un recorregut que fa honor al seu lema : “No totes les curses són planes”

Un recorregut que transita pels carrers de Nou Barris amb algun tram de pujada i “falsos llanos”

Tot plegat, una bona cursa per estirar les cames de bon matí.

Els runners: Josep i Mercè

Secans de Lleida

2026-05-09T08:00:00.000+02:00

Fotos cedides per Olga Gairin

Pardalejant pels Secans de Lleida

Els Secans de Lleida, un espai declarat Zona d'Especial protecció per a les Aus, en aquest cas les aus estèpiques.

Aquestes aus, normalment de coloracions críptiques i costums terrerícoles, acostumen a fer el niu a terra, i algunes d'elles tenen espectaculars danses d'aparellament, com el sisó.

Entre aquestes aus destaquen el sisó o ànec de secà, el torlit, la calàndria, l'esparver cendrós, el gaig blau, el cruixidell o el mussol emigrant.

Els secans de la plana de Lleida són representatius de les comunitats d’ocells d’hàbitat de secà pseudoestèpic del continent europeu.

Observació:

Secans de Belianes - Preixana

Timoneda d’Alfés

Alfés - Teuet (1)

Secans de Vinfaro

Riu Set a Aspa [les Teuleries]

Mas de Melons (2)

Mas de Matxerri (2)

Breu:

Els Secans de Lleida ens ofereixen la possibilitat de “pardalejar” per aquests hàbitats feréstecs i esteparis, on podem trobar les espècies típiques d’aquestes zones específiques, algunes d’elles úniques a Catalunya.

Haurem d’anar canviant de zona dintre dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida per anar afegint observacions a les llistes.

Tot plegat, hem fruit d’una esplèndida i profitosa jornada ornitològica.

Castell de la Popa o Castell de Castellcir 852

2026-05-06T08:30:00.000+02:00

Trescant per la Sauva Negra

La Sauva Negra és una fageda a l'entorn del punt de trobada dels termes municipals de Castellcir, de la comarca del Moianès, on hi ha la major part del bosc, i Balenyà i Centelles, de la comarca d'Osona, que es reparteixen l'extrem oriental del bosc.

Com a espai del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), el de la Sauva Negra és de dimensions reduïdes (110 hectàrees).

Desnivell: + 530 metres aprox.

Distància: 14,90 Km. aprox.

Punt de partida: Castellcir.

Per la carretera B-59 ens apropem fins a Castellterçol.

Seguidament prenem la carretera B-1310 fins al petit nucli de Castellcir.

Estacionem el vehicle pel voltant del Casal Municipal.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Sortim de Castellcir en lleugera davallada, propers al Torrent del Rossinyol i en la cruïlla, prenem la pista de l’esquerra.

Abans de creuar el Torrent d’Esplugues, continuem per un corriol que marxa per la dreta.

En poca estona, abandonem aquest corriol momentàniament i davallem per un corriolet que baixa decididament, creua el Torrent d’Esplugues i remunta costerudament fins a la Balma del Torrent d’Esplugues.

Una balma obrada amb restes de murs de pedra seca i amb un destacat salt d’aigua (veure croquis en aquest ENLLAÇ).

Tornem al corriol que havíem abandonat i prosseguim fins enllaçar amb una còmoda pista.

En breu la pista es difumina i continuem caminant fins novament a una pista.

Després, abandonem la pista esmentada i anem davallant fins a una segona pista per la que seguim fins el Pas de la Tuna.

Continuem per la pista de la dreta fins el Pou Cavaller, gran pou de glaç amb una llegenda que diu:

“Les nits sense lluna se sent el trot d'un cavall al voltant de la Font del Cavaller. Ningú l'ha vist mai, però es creu que es tracta d'un cavaller que sorgeix del fons del pou, i de qui cal guardar-se'n”.

En endavant, ens anem endinsant per la frondosa i espectacular fageda de la Sauva Negra.

Fruint de la exquisida vegetació i de nombrosa i agradable cantadissa dels ocells anem progressant pas a pas.

Més endavant, prenem un corriol a mà dreta que remunta decididament, pel mig de l’ombrívola Sauva Negra fins a la refrescant Font de la Sauva Negra.

Fem un petit repós i prosseguim tot creuant una pista i en poca estona, sortim al Coll de Sauva Negra.

Ara caminem pel espaiós Pla de la Bruga i arribats a una segona edificació, continuem per la dreta.

Un corriol que va davallant suaument, fins sortir al Coll de Prims, on hi ha una petita bassa que la voltem per aprofitar les vistes que ens ofereix del Montseny.

Sense pèrdua, seguim per la pista i més endavant l’abandonem momentàniament per remuntar per un corriolet que puja decididament fins a la Bauma d’en Roma, antic refugi de bandolers.

Una balma obrada amb murs de pedra seca i restes de jaços de fusta al seu interior (veure croquis en aquest ENLLAÇ).

Tornem a la pista que havíem abandonat i continuem endavant per tornar-la a abandonar per un camí que puja fins el airós i ventejat Castell de la Popa (1).

Pel darrera accedim a la porta d’entrada, malauradament a data d’avui l’accés esta tancat degut al perill de despreniments.

Pel marge dret, comencem a davallar per un camí que transita pel Serrat del Castell.

Sortim als Camps de la Poua per seguir davallant fins a Ca l’Antoja, proper a l’embassament de Ca l’Antoja.

En la cruïlla següent, ens desviem per anar a donar una ullada Sant Andreu de Castellcir.

Tornem a la pista i prosseguim per un corriol que va remuntant suaument fins sortir a Castellcir.

Nota:

(1) El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

És un monument històric inscrit en el registre de Béns Culturals d'Interès Nacional del patrimoni català i en el de Béns d'Interès Cultural del patrimoni estatal amb el codi RI-51-0005246.

També conegut com el Castell de la Popa, va ser aixecat per dominar i defensar la vall de la riera del Tenes.

Els seus orígens no són del tot clars, encara que segons el Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, està documentat des de l'any 1014.

La seva principal característica és que està situat en un lloc força inusual: sobre un promontori rocós en forma de vaixell amb 100 metres de llarg i no més de 7 metres a la part més ampla.

Al segle XI, la fortalesa estava ocupada per la família Castellcir, nom pel qual es coneix aquest municipi català de la comarca de Moianès.

Allí van residir, no sense polèmiques, fins al segle XIV, quan el llinatge va desaparèixer a causa de la pesta negra.

Breu:

Bona caminada que transita per l’exquisida fageda de la Sauva Negra, un espai de singular bellesa protegida dins del Pla d’Espais d’Interès Natural.

Igualment visitem el Castell de Popa o Castell de Castellcir, airós i ventejat castell dalt d’una esvelta formació rocosa.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes contrades.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una profitosa jornada de muntanya.

Els caminants: Jesús i Josep.

Muntanya dels Àngels (Puig Alt) 485Montigalar 464

2026-04-25T09:00:00.000+02:00

La Muntanya dels Àngels, el punt culminant de les Gavarres gironines

El massís de les Gavarres és una alineació muntanyosa de la Serralada Litoral Catalana que forma un arc que marca els límits geogràfics meridionals de la plana de l'Empordà.

El massís de les Gavarres constitueix, juntament amb les Muntanyes de Begur, l'extrem septentrional de la serralada litoral catalana.

Té la forma d'un gran arc que s'obre cap al nord, a cavall entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i una extensió propera als 350 km², repartits per una vintena de municipis.

Desnivell: + 570 metres aprox.

Distància: 15,30 Km. aprox.

Punt de partida: Coll de Portell.

Des de carretera C-65, abans d’arribar a Quart, prenem la carretera GIV-6441 en direcció a Montnegre.

Arribats al Coll de Portell, ubicat al quilòmetre 10 aprox., entrem perf la pista que s’enfila a mà esquerra i en 15 metres aprox. trobem un petit replà on podem estacionar el vehicle.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Comencem a caminar per l’ample pista en clara direcció Nord, pel Camí de Montigalà.

Més endavant, abandonem la pista i continuem per un corriol que va davallant fins el Rissec.

Creuem aquest petit torrent i pel davant mateix, prenem un corriolet que puja sense contemplacions.

Sortim a una pista per la que continuem muntanya amunt, transitant per la Serra de Ca l’Estiu.

Pas a pas anem guanyant cota i passem pel costat del Puig d’en Llac per anar regirant cap a l’esquerra.

Un xic més planerament anem flanquejant cap a l’Oest fins el Coll del Portell.

Més endavant, creuem la carretera GIV-6703 i de l’altre costat continuem fins arribar al capdamunt de la Muntanya dels Àngels, també anomenada Puig Alt.

Dalt del cim hi ha el Santuari dels Àngels, que aprofitem per fer una visita al seu interior.

Tot seguit, abandonem el Puig Alt per un camí que ronda proper a la carretera GIV-6703.

Arribem al testimoni homenatge del Surolí, barreja de surera i alzina de les Gavarres, que actualment no existeix. Aquest Surolí fou testimoni d’una historia d’amor, segons compta la llegenda.

Seguidament, creuem la carretera GIV-6703 i davallem per una pista en que transita pel Camí de Can Vinyoles Vell.

Xau-xau, caminem planerament pel mig del Montnegre, un paisatge de boscos, d’alzines, suros i arbres de fulla fosca que han donat nom a aquest racó d’aquestes muntanyes de les Gavarres.

Caminem i passem pel Pla de Llagostera i més endavant, abandonem la pista per un camí que ronda per l’esquerra.

Antigament es passava pel costat de Ca n’Estivalca, però a data d’avui, el camí esta barrat amb clares advertències de que es tracta d’un camí privat.

Això fa que hem de donar una petita volta afegida per sortir passat aquesta (privada) ubicació.

Prosseguim la caminada per la pista que ronda per les Planes de Ca n’Estivalca.

Passem pel costat del Petit Montigalar i més endavant, abandonem la pista i prenem un corriol que ens duu, sense pèrdua, fins al capdamunt del Montigalar.

Fem un mos mentre fruïm de les esplèndides i amplies vistes de l’Empordanet, Massís del Montgrí i les Illes Medes entre d’altres.

Tornem al camí i continuem en clara davallada fins l'obert i exposat Balcó de les Bruixes.

Un ventejat balcó que també ens ofereix unes airoses i fantàstiques vistes de l’entorn.

Seguidament, tornem uns metres enrere i prenem un corriol prou atrotinat, que davalla tot dret.

Sortim a una antiga pista i continuem per la dreta fins enllaçar amb la pista i camí d’anada.

Ara només cal desfer el camí per aquesta còmode pista que planeja fins on tenim estacionat el vehicle.

Nota:

(1) El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats i de més devoció de les terres gironines, i s'hi venera la Mare de Déu dels Àngels.

És al cim del Puig Alt o Muntanya dels Àngels, al Massís de les Gavarres, al terme municipal de Sant Martí Vell (Gironès).

El santuari té un espaiós cambril, un petit orgue i una dependència per a l'exposició dels nombrosos exvots que ofereixen els pelegrins.

Des del santuari es gaudeix d'una bona visió sobre l'Alt i Baix Empordà, el Gironès i la Selva i limiten el seu horitzó els Pirineus, el Montseny i la mar.

L'edifici és una obra inclosa a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Breu:

Bona caminada que ronda per les Gavarres Gironines amb un paisatge 100% mediterrani i unes vistes privilegiades del Empordanet entre moltes altres.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer aquestes contrades.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè.

XLVIII Embardissada

2026-04-19T07:00:00.063+02:00

L’Embardissada, molt més que una caminada

L’Embardissada és el segell identificatiu del Centre Excursionista d’Olot i un dels clàssics de l’excursionisme català.

Aquesta marxa per l’Alta Garrotxa neix al maig del 1978, tot i que des de la tercera edició que es celebra a l’abril.

La seva singularitat és que discorre gairebé tota per camins.

I això que és un atractiu pels participants, és a la vegada una dificultat per a l’organització perquè, prèviament a cada edició, hi ha molta feina a estassar i recuperar camins.

Desnivell: + 755 metres aprox.

Distància: 20,15 Km. aprox.

Punt de partida: Hostalnou de Bianya.

Entre Sant Joan de les Abadesses i Olot, per la carretera N-260, arribem a l’Hostalnou de Bianya.

Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta:

Hostalnou de Bianya, Sant Valentí de la Cau, Pedró de Sant Tomàs, Malforat, Sant Martí del Clot, Hostalnou de Bianya

Recorregut:

Aquesta edició XLVIII, estrenem lloc de sortida: Els Morrals d’Hostalnou de Bianya.

En altres edicions s’havia sor tit del terme municipal de la Vall de Bianya, però mai des d’aquest indret.

En aquesta edició ens movem entre la Vall de Bianya i la Vall del Bac ja que una part del recorregut transcorre per la Serra d’Amont i Sant Tomàs.

Aquesta edició combina de forma bastant equitativa paisatges agrícoles i forestals ja que al fons de la Vall de Bianya trobem un mosaic agrari on predominen conreus com els farratges i l’emblemàtic blat de moro, que per aquestes dates encara no ha nascut, però ja es pot intuir els camps on es cultivarà.

Quan ens enfilem cap a la muntanya, deixem enrere la terra conreada per endinsar-nos a un dens bosc d’alzines que ens recorda la importància del carboneig que va tenir aquest indret abans de l’aparició dels combustibles fòssils.

També trobem unes pedres molt curioses que semblen tretes de les construccions maies, inques o asteques, però que no tenen res a veure amb aquestes cultures.

El que si que trobem són elements de la cultura cristiana com padrons i ermites que ens porten a una època on la fe era més present que avui dia.

Si en voleu saber més del patrimoni natural i arquitectònic que trobareu a l’Embardissada us convidem a ampliar la informació al llibret digital i descobrir l'itinerari tot seguint el mapa.

Breu:

Una caminada perfectament organitzada, amb els necessaris avituallaments, que permet gaudir d’aquesta ruta que transita per indrets d’enorme bellesa de l’Alta Garrotxa, entre la Vall de Bianya i la Vall del Bac.

Cal destacar la carena de Sant Tomàs on hi ha un excel•lent mirador cap al nord, cap a la vall del Bac i cap a les muntanyes de l’Alta Garrotxa (Talló, puig Ou, Montmajor, Montpetit, Comanegra, Bestracà, Ferran, Bassegoda...) amb el massís del Canigó, el Costabona, les muntanyes d’Ulldeter, serra Mirador des de la Pedra Blava - Volcans la Garrinada i Montsacopa, Cavallera i el Taga al fons.

Tot plegat, hem gaudit d’aquesta, entre d’altres caminades que permeten conèixer el territori en profunditat i al mateix temps estirar les cames una bona estona.

Els caminants: Anita, Gilbert, Josep, Mercè, Mònica, Rafa, Salut i Xavi

Meridià Verd / La Roca del Vallès - Ocata

2026-04-06T09:30:00.068+02:00

La darrera etapa del Meridià Verd que creua la Serralada del Litoral

Aquest itinerari, que permet creuar transversalment, de nord a sud, el Parc de la Serralada del Litoral, és la darrera etapa d'una ruta molt més llarga que segueix -el més fidelment possible- l'anomenat Meridià Verd.

Aquest meridià, que uneix Dunkerque amb Barcelona passant per París, serví, l'any 1799, per establir la longitud del metre i, en conseqüència, el Sistema Mètric Decimal.

Desnivell: + 495 metres aprox.

Distància: 19,45 Km. aprox.

Punt de partida: La Roca del Vallès.

Recorregut:

Sortim de l’Ajuntament i transitem pels seus carrers en direcció a Rocatomba, on s’inicien el camins SL-C 137 (Ruta prehistòrica II Can Planes), PR-C 36 i la Ruta del Meridià Verd.

Anem entrant en matèria i en poca estona arribem al Dolmen de Can Planes.

Seguim en clara direcció Sud i entrant pels frondosos boscos de la Replana de Can Planes, passem pel costat de la Pedra de l’Escorpí.

Més endavant, ens desviem monemtaneament per anar a veure la bonica Font de la Mansa.

Tornem al camí per continuar caminant pel mig del Bosc de Ca l’Argent fins enllaçar amb el GR-92.

En suau i mantinguda pujada, passem pel Coll de Sant Bartomeu que dona pas a l’Ermita de Sant Bartomeu.

Continuem pel Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu transitant pel Bosc d’en Pere.

Prosseguim pel mateix camí, sempre ben indicat, fins al Menhir de Can Camat.

Sense deixar el camí, passem pel costat del Turó de Banús i continuem fins al Dolmen de la Roca d’en Toni.

Seguim la caminada fins la Creu de Can Boquet on hi ha un centre d’informació.

Seguim avançant pel propi camí tot deixant el Turó de Pedrells a la nostra dreta fins la Surera de la Molinera.

Mantenim el pas pel mateix camí i ens apropem a veure la Font de Sant Mateu i continuar fins a la bonica ermita de Sant Mateu.

Seguidament, passem pel Coll de Gallemí on abandonem el GR-92 per començar a davallar decididament pel La Plana del Mal Temps.

Passem pel costat del Turó d’en Baldiri i més endavant, atents, prenem el camí de la dreta obviant el camí de l’esquerra que ens duria cap a Premià de Mar.

En endevant, la ruta esplèndidament senyalada fins aquest punt, misteriosament deixa d'estar senyalada fins a l'entrada de Teià.

La pista baixa decididament mentre ens ofereix unes vistes excepcionals del Maresme i de la Mar Mediterrània.

Anem davallant i passem pel costat del cementiri de Teià per entrar a la població de Teià.

Caminem els últims llargs metres per la carretera de Teià, propera a la Riera de Teià.

Arribats arran de mar, passem per un pas subterrani per poder arribar al monòlit que testimonia el Final del Meridià Verd.

Nota:

(1) El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre.

El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d'Ocata, al Masnou.

En concret, és el meridià situat a 2° 20′ 14,025″ a l'est del meridià de Greenwich.

A la platja d'Ocata del Masnou hi ha un monòlit commemoratiu a pocs metres del mar.

Breu:

Interessant ruta que travessa integrament la Serralada del Litoral des de La Roca del Vallès fins a Ocata.

El Meridià Verd és molt més que un simple itinerari, és el fil conductor que ens connecta amb la història.

Avui no fem cap cim, però hem fruït de tot l’entorn d’aquest esplèndid Parc de la Serralada del Litoral.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer aquestes contrades.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una profitosa jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè.

Tossal Gros de Vallbona 804 PR-C 58 La Serra del Tallat

2026-04-04T10:00:00.058+02:00

Sostre Comarcal de l’Urgell

Desnivell: + 460 metres aprox.

Distància: 17,50 Km. aprox.

Punt de partida: Rocallaura.

Des de l’autopista AP-2, prenem la carretera C-14.

Seguidament la carretera TP-2335 i la carretera LP-2335 fins a Rocallaura.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Baixem a la carretera LP-2335 i al davant, creuant la carretera, hi ha un cartell on comença oficialment el PR-C 58 “ de la Serra del Tallat.

Durant tot el recorregut trobarem i ens creuarem amb diferents rutes, que comparteixen trams, com la Ruta del Cister, GR’s i altres rutes locals.

De fet tot el PR-C 58 resta poc marcat pròpiament i caldrà estar atent a les indicacions i al track per no fer-nos un embolic en determinats moments.

Caminem doncs, en direcció Sud, pel Camí dels Hostalets i deixem enrere una cruïlla on seguim a mà esquerra, per la dreta es per on tornarem.

En suau i mantinguda pujada anem fent ruta tot passat pel Pla del Bisbe.

Més endavant regirem cap a la dreta i en breu, ens apropem momentàniament a donar una ullada al Santuari del Tallat.

Tornem enrere i continuem fins a una cruïlla, amb un pal indicador, per seguir a mà esquerra i anar remuntant pel Camí Ral en clara direcció al Parc Eòlic.

Més endavant, creuem la carretera TV-2338 i Cap del Coll per continuar per la pista del davant.

Arribem a un trencall on continuem per l’esquerra, camí d’anada i tornada, en direcció Oest.

Continuem per la pista fins prendre un corriol a mà dreta, marcat amb una fita, que remunta decididament fins al capdamunt del Tossal Gros de Vallbona.

Sostre Comarcal de l’Urgell amb una cota de 804 metres.

Fem un repòs i un petit àpat, dalt del cim, mentre gaudim de les extenses vistes que ens ofereix.

Desfem el camí fins al trencall anterior per seguir el PR-C 58 que transita per sota dels enormes aerogeneradors o molins de vent.

Poc a poc anem deixant enrere el Parc Eòlic mentre caminem pel Camí de Senan en clara direcció Nord.

Xino-xano, arribem al bonic poble de Montblanquet i ens dirigim al carrer de la Plaça on hi ha una esplèndida font on ens refresquem.

Sortim del poble per la carretera LV-2338 i en breu prenem a mà dreta el Camí de Montblanquet.

Sense pèrdua, caminem una bona estona tot passant per un parell de pujades fins enllaçar amb el camí d’anada.

Ara només ens cal desfer el camí fins a Rocallaura i anar a fer la reconfortant cervesa abans de marxar.

Breu:

Una senzilla caminada que ens ofereix aquest sender PR-C 58 que te com a afegit principal el cim del Tossal Gros de Vallbona.

Un cim sense grans pretensions però que ostenta les etiquetes de Cim Comarcal de l’Urgell, “100 cims un repte d’altura” de la FEEC i 100 cims emblemàtics segons el ICGC.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes contrades.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una plaent passejada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè.

Puig Rodó 308Castell de Montgrí 303

2026-03-28T09:30:00.057+01:00

Els privilegiats balcons de les Illes Medes, el Golf de Roses i del Baix Ter

El massís del Montgrí és un massís muntanyós calcari a la vora del mar Mediterrani al nord-est de la comarca del Baix Empordà i que, de fet, constitueix la separació natural entre aquesta i la de l'Alt Empordà.

Les característiques geològiques i climàtiques del massís, per la proximitat amb el tram baix del riu Ter, la desembocadura d'aquest riu i els aiguamolls de l'Empordà, la presència de les dunes, els penya-segats i les coves abundants, fa que presenti una gran diversitat d'hàbitats que el fan atractiu per a un gran nombre d'espècies animals i vegetals.

Desnivell: + 350 metres aprox.

Distància: 5,70 Km. aprox.

Punt de partida: Torroella de Montgrí.

A Torroella de Montgrí, anem a cercar l’estacionament públic ubicat a la Roda Pau Casals.

Veure punt de partida a Google Maps.

Recorregut:

Sortim en direcció Nord, seguint en primera instancia el SL-C 17 que remunta i passa per les 3 capelles fins arribar al Coll de Santa Caterina.

Unes capelles dedicades al rosari, encara que la tradició popular els atribueix la funció d'ermites primitives de Santa Caterina, segons sembla daten del segle XVII.

Veure la llegenda de les Capelles i creu de Santa Caterina en aquest ENLLAÇ.

Abandonem el SL-C 17 i continuem per l’esquerra en suau però mantinguda pujada.

Passem primer pel Puig del Cau del Duc i seguidament arribem al Puig Rodó.

El Puig Rodó, nom que l'Institut Cartogràfic de Catalunya atribueix a la muntanya popularment coneguda com a Muntanya d'Ullà o també Puig Anill és una muntanya de 307,9 metres a cavall dels municipis de Torroella de Montgrí i Ullà, a la comarca catalana del Baix Empordà.

Aquest cim ens ofereix unes excel•lents vistes de l’Empordanet, Castell de Montgrí i del Massis del Montgrí entre d’altres.

Desfem el camí fins al Coll de Santa Caterina on trobem la Creu de Santa Caterina.

Enllacem amb un tram del Gr-92 que ens duu, sense pèrdua, fins al Castell de Montgrí (1).

Visitem l'imponent Castell de Montgrí (1) i pugem dalt de les seves muralles per donar-li la volta i fruir de les esplèndides vistes de 360º des d’on podem divisar l’Empordanet, Massis del Montgrí i les Illes Medes entre d’altres.

Desfem el camí fins el Coll de Santa Caterina per començar a baixar pel mateix camí de pujada tot passant per les 3 capelles novament.

Xino-xano, anem davallant, sense pèrdua, fins a Torroella de Montgrí.

Nota:

(1) El castell del Montgrí (anomenat també de Torroella de Montgrí o de Santa Caterina) és una fortificació militar del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.

Fou construït entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II d'Aragó al cim del massís del Montgrí, al terme de Torroella de Montgrí a la comarca del Baix Empordà.

El Montgrí és una petita muntanya de tipus calcari, situada a 6 km del mar.

Des del cim es veu la plana de l'Empordà fins al Canigó.

Breu:

Curta caminada però força interessant al mateix temps pel contingut i per les excepcionals vistes que ens ofereixen els dos cims per igual.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer aquestes contrades.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè.