Buscant a Wally

I tornen a batre el rècord del Rubik

noreply@blogger.com (Adri) — Thu, 24 Jul 2008 14:35:00 +0000

Semblava que l'anterior rècord duraria bastant de temps, ja que va suposar una important baixada del temps. Però Erik Akkersdijk només ha tardat 2 mesos en batre - i de quina manera!- l'anterior rècord. Així doncs, la nova marca mundial de resolució del cub de Rubik 3x3x3 passar a ser de 7,08 segons, 1,7 segons menys que el rècord de Yu Nakajima.

Tal com expliquen a Microsiervos i al final mateix del vídeo, Akkersdijk va tenir "sort" ja que el cub li va quedar col·locat de manera que es va poder estalviar alguns passos finals. En qualsevol, això no és motiu per restar mèrit a la velocitat manual i també a la mental d'aquest holandès.

(Via Microsiervos)

Petita guia de l'iPhone

noreply@blogger.com (Adri) — Mon, 21 Jul 2008 14:34:00 +0000

Ara que l'iPhone ha arribat per aquestes contrades, molta gent que no és fanàtica d'Apple ha descobert el telèfon i se senten atrets per la seva pantalla multitàctil i les funcionalitats que inclou. Per tota aquesta gent pot ser una mica difícil d'entendre no com funciona l'aparell -que és molt senzill- sinó tot això que es comenta pels blogs, el tema del jailbreak, bootneuter, baseband, 1.1.4, 2.0, PwnageTool... Amb aquest post -una mica més llarg de l'habitual- pretenc apropar a tothom el com i on adquirir un iPhone 3G, i a la vegada explicar a qualsevol usuari els principals dubtes que se'ns poden plantejar.

Però, què és exactament l'iPhone?
Bé, segurament la majoria de gent es podria saltar aquest apartat, però per si de cas algun despistat encara no ho sap, l'iPhone és un terminal electrònic multimèdia que consisteix en tres objectes: telèfon mòbil, iPod, i navegador d'internet a través de Wifi o bé 3G (o EDGE el model antic). [Viquipèdia].
Al principi se'n feia de dues capacitats, 4 i 8Gb. Però ben aviat va desaparèixer el model de 4 i va aprèixer el de 16 (una decisió molt encertada, amb 4Gb ja no vas enlloc). A més, el nou model 3G es pot trobar en color negre o color blanc.
Així doncs, amb l'iPhone podras escoltar la teva música i comprar-ne a la iTunes Store, mirar vídeos (els teus i els del Youtube), navegar per internet, i un munt més de coses.

D'acord, vull un iPhone: On comprar-lo, i per quant?
Aquesta pregunta no tenia sentit fins fa unes setmanes, quan l'iPhone només es podia comprar a Estats Units, Frtança, el Regne Unit i Alemanya. Molts l'havíem aconseguit, però ha estat ara, al arribar a la majoria de països del vell continent, quan comença la conya de on poder trobar el desitjat telèfon.
La veritat és que Apple va subministrar molts pocs aparells arreu, de fet en algunes botigues tan sols en tenien 8 o 10, una xifra realment baixa comptant que es van vendre 1.000.000 d'iPhone 3G el primer dia de posar-se a la venda.
A la web de Movistar sobre l'iPhone podeu trobar una llista de botigues on en teoria venen l'iPhone. El podeu aconseguir si no s'han esgotat, com li ha passat a la paciència de molta gent.

Les tarifes són un altre tema. Amb l'iPhone EDGE (el primer) no hi havia problema: qui el tenia aquí és que l'havia alliberat, amb la qual cosa cadascú tenia el contracte que li venia de gust. Ara això s'ha acabat. Sabedora de la situació, i després d'aguantar les queixes de AT&T -l'empresa americana que té l'exclusvitat de l'iPhone al país- Apple va decidir que no sortiria cap iPhone de la botiga sense haver signat el contracte. Abans, compraves el telèfon, te l'emportaves a casa i des de l'iTunes l'havies d'activat. Ara s'ha acabat això, se segueix activant des de l'iTunes però el contracte es fa a la botiga.
Per tant, ara per ara qui vulgui un iPhone s'ha de lligar al contracte que ofereix Movistar i que ja vam comentar per aquí. Això o viatjar a Itàlia, on és il·legal vendre només un telèfon lligat a contracte (quan n'aprendrem, aquí?). Allà el podeu comprar per 499 i 569€, depenent de la capacitat (8 o 16 Gb).
Però si teniu paciència i confiança en els rumors, es comenta que aquí vendran un iPhone lliure abans de final d'any...Jo no m'ho crec gaire, però qui sap.

Però anem al que m'interessa: Què és tot això del jailbreak?
Al cap de poques hores d'aparèixer l'iPhone, un munt de gent va començar a investigat com fer-ho per poder-hi instal·lar aplicacions per treure més profit de l'aparell. Finalment ho van aconseguir, i a través d'una aplicació utilíssima com és l'Installer qualsevol usuari pot instal·lar un munt d'aplicacions creades per gent. Per aconseguir tenir l'Installer cal fer un procés que s'anomena jailbreak, és a dir, fer algunes modificacions al software del telèfon per poder-hi instal·lar el que ens vingui de gust.
Cada cop que Apple treia un nou firmware, una "nova versió" del sistema operatiu, calia que tota aquesta gent tornés a descobrir com obrir (metafòricament) el telèfon perquè nosaltres els usuaris poguéssim seguir instal·lant aplicacions.
Ara fa poc, amb l'aparició de l'iPhone 3G ha aparegut el firmware 2.0 després d'haver passat per moltes altres versions (1.0, 1.0.1, 1.0.2, 1.1.1, 1.1.2, 1.1.3, 1.1.4) i l'1.1.5 per l'iPod Touch. Després d'esperar un parell de setmanes, amb el PwnageTool ja tenim disponible el jailbreak pel firmware 2.0
Amb el jailbreak no només es poden instal·lar coses, per exemple també es possible pujar arxius via FTP a l'iPhone com si es tractés d'una web, o d'un servidor.

AppStore: Si no pots amb l'enemic, uneix-te a ell
Crec que la AppStore es mereix un apartat per ella soleta.
Apple veia el potencial que tenia l'Installer, centenars de programadors invertint el seu temps en crear aplicacions per l'iPhone. I com que d'estúpids no en tenen un pèl, van decidir derrotar (a mitges) el món Installer, i quina manera millor de fer-ho que creant el seu propi "Installer": la AppStore.
Des d'allà, els usuaris de l'iPhone i l'iPod Touch podem comprar aplicacions creades per gent i revisades per Apple. El cost de les aplicacions les tria el mateix programador, n'hi ha de gratuites i de pagament, tot i que diria que la majoria tenen algun cost tot i que pot ser simbòlic (0,79€, 1€...).
Tot i això, en el jailbreak que podem fer actualment a la 2.0, de la mà del DevTeam, ens queda instal·lat el Cydia, un nou repositori d'aplicacions que sembla que substitueix l'Installer (fins que aquest no sigui compatible amb el nou firmware, pel que es comenta).

Moltes de les aplicacions que apareixien a l'Installer s'han passat al costat "dels bons" i ara apareixen a la AppStore, algunes gratuites però d'altres de pagament. Tot i així, hi ha aplicacions com el Twitterrific, el Shazam (genial) o l'Evernote que no les podeu deixar passar.

A més, ja comencen a aparèixerles primeres solucions per alguns problemes que sorgeixen al fer el jailbreak de la 2.0, com per exemple la impossibilitat de desactivar l'EDGE.

A partir d'aquí, us recomano que si teniu un iPhone aneu investigant vosaltres mateixos, us descarregeu aplicacions, proveu el Cydia, i si encara no teniu un iPhone, sapigueu que té molt potencial per explotar, tot i que ara amb la AppStore sembla que la visió de l'iPhone com a plataforma de jocs, per exemple, es comença a explotar.

Tota aquesta explicació no és més que un resum, una petita idea de la immensa quantitat de possibilitats que ofereixen aquest dispositiu. Si tot i això us queda algun dubte, algun motiu que us fa pensar que potser no val la pena comprar-lo o qualsevol cosa, no dubteu en preguntar-ho.

Totem Destroyer

noreply@blogger.com (Adri) — Sat, 19 Jul 2008 14:15:00 +0000

Totem Destroyer [Flash]

Aquest és un d'aquells jocs que comences a jugar-hi i és difícil parar; de fet, els 25 nivell que té es queden curts ben aviat.
És una barreja de coordinació, estratègia i també una mica de sort, tot plegat per aconseguir eliminar el número de blocs que diu sense que la estatueta daurada toqui el terra. Com sempre, els blocs de diferents colors tenen diferents propietats.

(Via Neatorama)

Sentit comú

noreply@blogger.com (Adri) — Fri, 18 Jul 2008 19:13:00 +0000

Si la classe política del país no pot aguantar un programa com aquest, és que tenim una democràcia molt justeta.

Antoni Bassas, periodista i presentador de El matí de Catalunya Ràdio.

Dit avui, el dia del seu acomiadament del programa El Matí de Catalunya Ràdio, l'espai més escoltat a Catalunya. El motiu de la seva renúncia a seguir una temporada més (seria la quinzena) sembla evident, tot i que sembla que la gota que va fer vessar el got va ser una entrevista de El Periódico a Joan Ferran.

Només una pregunta: Si no podem tenir ni "crosta" política, política nacionalista, què representa que hem de fer? Abaixar el cap, fer cas a en Zapatero i anar tirant? Això deu ser el que volen alguns d'aquests que volen semblar una cosa i en són una altra. Amb aquesta gent, com diu un altre programa de la casa, on vols anar a parar?

Esquerrans al poder!

noreply@blogger.com (Adri) — Fri, 18 Jul 2008 15:58:00 +0000

Sembla que estem predestinats a governar. El pròxim president dels Estats Units serà forçosament esquerrà: tant Barack Obama com el senyor McCain estan dins del 13% de la població masculina esquerrana.

Però això no deixaria de ser anecdòtic si no fos que, durant els últims 35 anys, 4 presidents electes dels Estats Units eren esquerrans, sense comptar el que sortirà elegit aquest any.
Els presidents Ford, Reagan, George Bushc (pare) i Clinton eren esquerrans, mentre que només en Bush (fill) i l'expresident Carter eren dretans. Clarament desproporcionat, i encara ho és més si es compara amb els presidents esquerrans d'abans de 1974: James Garfield i Harry Truman.

Des de sempre s'ha cregut que els esquerrants ~~són~~ som més intel·ligents i/o creatius que els dretans (ho diu la pròpia Wikipedia!). Els científics creuen que es deu a la necessitat dels esquerrans a adaptar les coses a la nostra manera de fer ja que vivim en un món fet per i per a dretans. A més, altres estudis indiquen que els esquerrans utilitzen a la vegada més parts del cervell, mentre que els dretans es concentren més en la banda esquerra (la que s'ocupa, entre d'altres coses, de la parla).

Així que ja ho sabeu: val més la pena que manem els esquerrans ;)

(Via Neatorama)

Qüestió de veridicitat

noreply@blogger.com (Adri) — Wed, 16 Jul 2008 20:32:00 +0000

És habitual que la gent confongui el que llegeixen al diari amb les notícies.

Abbott Liebing (1904-1963) Periodista nordamericà.

Una frase genial llegida al peu de No Puedo Creer, d'on últimament extrec molts posts perquè realment és un blog que val molt la pena.Aquesta frase em recorda aquella tan famosa que diu:

La meitat del que diuen els diaris és mentida i l'altra meitat se la inventen.

Qüestió de patrocinis

noreply@blogger.com (Adri) — Tue, 15 Jul 2008 18:15:00 +0000

Una pregunta ràpida:
Quin dels jugadors de la selecció americana de bàsquet pels Jocs Olímpics no té contracte publicitari amb Nike?

Una petita pista: mireu mans i peus...

(Via No Puedo Creer - Noticias)

Hoygans de campionat

noreply@blogger.com (Adri) — Mon, 14 Jul 2008 15:25:00 +0000

Un hoygan és un neol·logisme creat en motiu d'aquesta gent que comenta a blogs i webs i que utilitzen un vocabulari i una expressió escrita més que deficient, a més d'escriure coses sense interès ni relació amb el post. Van bastant lligats als trolls dels fòrums. Tot i que poden arribar a ser una molèstia, molta gent s'ho agafa amb humor -com ha de ser- i en fan estudis, concursos, recopilacions... Potser amb algun exemple quedarà més clar:

HOYGAN NESESITO LOS DEBERES ME PUEDENALLUDAR, NO SE MUCHO DE HIMFORMATICA PERO TANBIEN KIERO HENTRAR EN EL HORDENADOR DE MI BEZINO KOMO LO AGO TAMBIEN KIERO SU PASWORL DEL HOTMAL?

Però pel que sembla, els Hoygan estant començant a envair també el món real: (Via No Puedo Creer - Que lo hayan inventado)

Qüestió de sistemes operatius

noreply@blogger.com (Adri) — Fri, 11 Jul 2008 20:00:00 +0000

Symbian = el Microsoft dels mòbils.
OS X de l'iPhone = el Mac OS dels mòbils.
Windows Mobile = el DOS dels mòbils.

- Eduardo Arcos, Alt1040.

This is sand

noreply@blogger.com (Darmstadi) — Fri, 11 Jul 2008 15:27:00 +0000

This is sand és un joc molt senzill que consisteix en fer dibuixos amb sorra. Té unes ordres molt senzilles: polsar C per escollir el color de la sorra, polsar E per esborrar el dibuix. També té una galeria pels dibuixos que fa la gent.

(Via Changethethought)

Plans per l'iPhone 3G

noreply@blogger.com (Adri) — Thu, 10 Jul 2008 12:10:00 +0000

Fa poc ha acabat una roda de premsa de Teléfonica Movistar on ha explicat les condicions de venta de l'iPhone 3G que començarà demà. El preu del telèfon en si varia segons el pla de veu i dades que contractem. Per exemple, amb un pla de 90€ mensuals en veu i 15€ en dades, tindríem l'iPhone per 0€. Per si penseu comprar-vos-el, aquí teniu el que haureu de pagar:

Consum de veu: 9 € Consum de dades:15 €

Preu terminal 8 GB: Migració i alta: 299 € Portabilitat: 269 €Preu terminal 16 GB: Migració i alta: 359 € Portabilitat:329 €

Consum veu: 20 € Consum dades: 15 €

Preu terminal 8 GB: Migració i alta: 149 € Portabilitat: 129 €Preu terminal 16 GB: Migració i alta: 209 € Portabilitat: 189 €

Consum veu: 40 € Consum dades: 15 €

Preu terminal 8 GB: Migració i alta: 49 € Portabilitat: 39 €Preu terminal 16 GB: Migració i alta: 109 € Portabilitat: 99 €

Consum veu: 60 € Consum dades: 25 €

Preu terminal 8 GB: Migració, alta i portabilitat: 0 €Preu terminal 16GB: Migració, alta i portabilitat: 59€

Consum veu: 90 € Consum dades: 15 €

Qualsevol combinació i qualsevol model: 0€

Demà, el dia del llançament oficial, ja faré una entrada parlant del nou iPhone però també del nou firmware, el 2.0, i la AppStore.(Via iPodizados, on també podeu consultar el programa de punts de l'iPhone)

Actualització (16:46): La versió 7.7 de l'iTunes ja està disponible. Aquezta versió es prepara per l'arribada de l'iPhone 3G però sobretot pel firmware 2.0 i la App Store.

Lògica aplastant XXIX

noreply@blogger.com (Adri) — Tue, 08 Jul 2008 14:11:00 +0000

Recuperem, una vegada més, les nostres lògiques aplastants (sí, ja sabem que és incorrectíssim!). Fa temps que vaig llegir aquest post a Alt1040, i sincerament em sonava que ja l'havia plantejat aquí. No té una "resposta correcta", com la qüestió de les tres persones en una illa: el tema està en veure què i com valora cadascú el que té, el que pot guanyar i el que pot perdre:

Tenim 10000 caixes. N'hi ha una que si l'obres, et mata. En canvi, totes les altres contenen 1000€. La pregunta és senzilla: quantes caixes obriries?

(Via, com ja he dit, Alt1040)

Missatges gegants vistos des de l'aire

noreply@blogger.com (Darmstadi) — Mon, 07 Jul 2008 13:28:00 +0000

Des del bloc de Google Sightseeing, un bloc que es dedica a ensenyar imatges curioses que troba la gent pel Google Earth, vaig descobrir aquesta espectacular declaració d'amor:

Si us hi fixeu, un cotxe és gairebé igual de gros que les lletres més petites del missatge. Ara, no sé si la tal "Gina" ho va poder llegir, com no fos en avió...

Més missatges gegants

On carai és en Matt?

noreply@blogger.com (Adri) — Sun, 06 Jul 2008 19:23:00 +0000

Matt Harding (www.wherethehellismatt.com) ja és quasi bé una celebritat mundial gràcies als seus vídeos on recorre diversos països del món fent una ~~estúpida~~ curiosa dansa.
Aquest 2008 ha editat el seu tercer vídeo, on inclou una novetat: Matt ja no balla sol (em recorda un títol de sèrie). Ha tardat 14 mesos i ha visitat més de 40 països. En aquest cas, els habitants dels diferents països acompanyen Matt en la seva estrafolària però envejada aventura: a qui no li agradaria donar la volta al món amb l'únic objectiu de gravar un vídeo?

Vídeo en alta resolució.

(Via Pixel y Dixel)

96 unitats

noreply@blogger.com (Darmstadi) — Fri, 04 Jul 2008 20:36:00 +0000

L'altre dia em vaig quedar pensatiu al veure això:

96 unitats...

No entenc perquè no en posen 100. Vaig pensar en si tenia alguna lògica matemàtica, però no se'm va acudir res amb 2^5 * 3. Com no sigui una estratègia comercial per obtenir més beneficis...

Per cert, quan ho vaig comentar em va dir que hi ha uns paquets de magdalenes que contenen literalment "de 19 a 21 unitats". Em va dir on les podia trobar, així que si les trobo ja penjaré la foto.

Com confondre un idiota

noreply@blogger.com (Adri) — Fri, 04 Jul 2008 15:48:00 +0000

Que ningú s'ofengui ;)

(Via No Puedo Creer - Noticias)

Una mica d'història: els inicis de la càmera digital

noreply@blogger.com (Adri) — Wed, 02 Jul 2008 18:35:00 +0000

Tothom avui en dia té alguna càmera digital; si més no, la majoria de gent en té, ja que els últims anys han experimentat un augment de vendes i ús espectacular. Però això de la imatge digital, és tan nou?Doncs resulta que no. Curiosament, hem de retrocedir fins l'any 1969 (dic curiosament perquè devia ser un bon any, ja que també va arribar el primer home a la Lluna) quan Willard Boyle i George Smith van inventar els sensors CCD, un element bàsic en les càmeres digitals actuals. Al cap d'un any, els laboratoris Bell van construir la primera videocàmera que utilitzava un CCD.

Boyle i Smith amb el seu invent

I aquí és on comencen les disputes sobre qui va ser el primer a crear el que podem considerar la "primera càmera digital de la història": alguns, per exemple, defensen que va aparèixer de la mà de SONY i la seva càmera MAVICA. Però els bloggers de Microsiervos i Tu Experto parlen sobre una altra càmera, creada per Steve Sasson, enginyer de Kodak, el 1975. Aquest prototip necessitava 16 bateries de cadmi, dotzenes de circuits digitals i analògics i un cassette per poder fer una fotografia. A més, tardava 23 segons en capturar una imatge, i no cal dir que en blanc i negre.A més, per veure les imatges calia un reproductor també dissenyat per Sasson, així que en realitat cap d'aquestes càmeres es pot considerar com digital per si soles, ja que necessitaven algun aparell extern per visualitzar-ne les captures.

El monstre de Steve Sasson

La primera càmera comercialitzada va ser la RC-701 de Canon, de 180.000 píxels i que costava 27.000 dòlars. A partir d'aquí, van anar millorant i incorporant noves característiques, com per exemple imatges en color, emmagatzematge en targetes de memòria, fins arribar a les càmeres actuals.

Canon RC-701 (RC significa Realtime Camera)

(Via Que sabes de)

Mòbil-dependència

noreply@blogger.com (Darmstadi) — Wed, 02 Jul 2008 15:01:00 +0000

El telèfon mòbil ja porta anys que va deixant de ser telèfon per a convertir-se en un aparell amb múltiples funcions: agenda, Internet, càmera de fotos... Google ha fet una petita exageració en clau d'humor en un vídeo sobreviure un dia amb telèfons mòbils titulat "Què pots fer amb el teu telèfon?" (What can you do with your phone?):

Aquest vídeo és la presentació de la campanya Mobile Tricks en què s'ha de mostrar les habilitats que té cadascú amb el telèfon mòbil.

(Via Ateneu Popular)

Qüestió d'encertar-la

noreply@blogger.com (Adri) — Tue, 01 Jul 2008 15:03:00 +0000

És evident que hi ha hagut gent al llarg de la Història que ha tingut molt bones idees, ha sabut explotar-les i ha aconseguit triomfar. Però els que passen més desapercebuts són els que no podien dir res més allunyat de la veritat.

La televisió serà un fracàs; la família mitjana americana no té temps per veure-la.
New York Times - 1939

Diria que el mercat mundial d'ordinadors és del voltant de 5 persones.
Thomas Watson, President d'IBM - 1943

Tot el que es podia inventar ja ha estat inventat.
Charles H. Duell, Director de la oficina de patents - 1899

Una memòria RAM de 640Kb serà suficient per a qualsevol.
Bill Gates, President de Microsoft - 1981

Segurament era gent molt llesta, ja que els seus càrrecs no demostren el contrari, però no van estar del tot encertats en aquestes declaracions.

Tràgica conferència friqui-científica

noreply@blogger.com (Darmstadi) — Sun, 29 Jun 2008 22:39:00 +0000

Dos investigadors van organitzar una conferència sobre l'estudi sociològic en els mons virtuals i, com que el món real els deu semblar poc interessant van decidir fer la conferència en un món virtual com és el del World of Warcraft (WoW).

La idea en sí no és dolenta, així t'estalvies el fet de mobilitzar als assistents que potser no són de la mateixa ciutat o país de manera que poden assistir-hi des de la cadira de l'ordinador. Tot i així van sorgir alguns petits problemes relacionats amb que no tots eren jugadors d'aquest joc o, si ho eren, tenien un nivell baix i els era difícil d'accedir al lloc de la conferència per manca de diners del joc. Aquí, els personatges de més alt nivell assistents a la conferència, van subvencionar als novells i es va aconseguir que tothom pogués accedir-hi. En total hi van assistir 128 participants.

La conferència va durar tres dies que van transcórrer sense incidents excepte el darrer dia, quan els membres de l'Aliança els van descobrir i els van matar a tots.

(Via Ecetia)

Modificació al blog: posts relacionats

noreply@blogger.com (Adri) — Sun, 29 Jun 2008 18:05:00 +0000

Seguint els passos de Blogmundi, he col·locat a Buscant a Wally un apartat que, al clicar sobre un post, en mostra alguns posts relacionats en funció de les etiquetes que contingui.

Així, si feu clic sobre una entrada arxivada a Apple i Informàtica i Internet, us apareixeran a la dreta els títols d'un seguit d'entrades d'aquest mateixa temàtica. És una bona manera de que vosaltres els lectors podeu recuperar entrades més antigues del blog però relacionades amb el tema de l'entrada que heu clicat, i que per tant us interessa.

Cançons de l'estiu en català

noreply@blogger.com (Darmstadi) — Sun, 29 Jun 2008 17:31:00 +0000

Arriba l'estiu i a ràdios i televisions ja comencem a sentir aquelles musiquetes banals i casposes que al començament fan gràcia, però que acaben per tornar-te boig. Sí, em refereixo a les cançons de l'estiu.

Segons la Viquipèdia, una cançó de l'estiu és "aquella o aquelles cançons comercials que més impacte mediàtic causen en la societat durant els mesos d'estiu. Solen tractar-se de cançons amb tornades enganxoses, molt ballables, i són les més difoses amb diferència en tots els mitjans de comunicació audiovisual, així com en bars i discoteques. No existeix cap organisme que les designi oficialment; les cançons de l'estiu són denominades com a tals pels mitjans de comunicació". Sent així, no tenim, els catalans, les nostres pròpies cançons de l'estiu? Doncs resulta que sí.

La història de la cançó de l'estiu en català va començar amb les cançons que segur que molts recordeu que feia servir d'espots publicitaris TV3 als diferents estius. Aquesta n'és la història:

Estiu 1990: Canya a TV3 (La Trinca).
Estiu 1992: Canya fresca (versió de Canya a TV3).
Estiu 1993: Munta't-ho bé (Els Pets).
Estiu 1994: El teu estiu (Sau).
Estiu 1995: Fes la teva amb TV3 (Lax'n'busto).
Estiu 2000: Enmig de la mar (Menaix a Truà).
Estiu 2003: Medecina (Dusminguet).
Els estius de 2005 i 2006 es va intentar fer una cosa semblant.

D'aquestes cançons, segurament, les que van triomfar van ser les primeres (fins al 1995), la resta van passar més desapercebudes. Però no totes les cançons de l'estiu en català han estat anuncis de TV3, tot i que, en la majoria dels casos, han passat pels programes d'aquesta cadena per promocionar-se. Aquestes cançons, han anat sortint aquests últims anys i sembla que han agafat força, tot i que encara els en falta molta per a arribar a cançó de l'estiu. Les més destacades són aquestes:

Estiu 2006: Samarreta (Gertrudis): Sens dubte, aquesta fou una cançó que va sonar força durant aquell estiu.
Estiu 2007: Verigut (Miquel Mariano): Cançó realitzada mig en broma per l'autor que va destacar entre les cançons d'aquell any.
Estiu 2008: Aquest estiu ens trobem amb dues candidates a possible cançó de l'estiu:

La primera és la cançó "Vull saber-ho tot de tu" de La Casa Azul que és la sintonia del programa "Els 25" de TV3.

I la segona és la cançó es diu "Aerolínies Menorquines" i és de Miquel Mariano, que es comença a perfilar com a Georgie Dann català.

Finalment, cal destacar que Lleida Televisió ha dut a terme una iniciativa semblant a la de TV3 amb els espots dels estius amb sintonies del grup "The Companys" (anys 2006 i 2007).

Llegendes urbanes: avions enlairant-se des de cintes transportadores?

noreply@blogger.com (Adri) — Sat, 28 Jun 2008 23:50:00 +0000

Una qüestió que realment fa parar a pensar: Si col·loquem un avió sobre una cinta transportadora que es mogui a la mateixa velocitat que l'avió però en sentit contrari, serà capaç d'enlairar-se?
Penseu-vos-ho una mica, i seguiu llegint.

Fent servir la lògica, però sobretot la física, arribem a la següent conclusió: Sí, sí que podria enlairar-se, tot i la "oposició" de la cinta.
I per què?
La qüestió és la següent: per què un avió s'enlairi, fa falta una cosa (segurament més, però en aquest cas tan sols ens interessen aquestes), que l'avió es desplaci a través de l'aire. Fins aquí tothom d'acord. Però la següent pregunta és la que interessa: la cinta transportadora, impedeix que l'avió es desplaci per l'aire?

I la resposta és que no. El primer que ens passa pel cap és que si tant l'avió com la cinta es mouen a 100 Km/h i en sentit oposat, la suma de velocitats serà 0, i per tant no hi haurà possibilitat d'enlairament. Però si hem dit que sí que pot enlairar-se, què falla aquí?
Doncs que aquesta suma de velocitats donaria 0 si fossin les rodes les que es moguessin a 100 Km/h, però en realitat no són elles, sinó que la força, el moviment, són proporcionats per les hèlices o els motors (turbines). Les rodes, en realitat, giren lliurement, i per tant l'únic que fa la cinta és donar més velocitat a les rodes, en cap moment les "frena".
Com a curiositat: perquè un avió s'enlairi, necessita que els motors proporcionin una força equivalent a un terç del pes de l'aeronau.

Per tant, és evident que si un avió no es mou no es pot enlairar, però el fet de que estigui sempre al mateix lloc no implica "que no es mogui", com és el cas.

(Via Genciencia)

Hi ha gaire aigua a la Terra?

noreply@blogger.com (Adri) — Sat, 28 Jun 2008 14:12:00 +0000

A l'esquerra, tota l'aigua del món reunida en una bombolla, mil quatre-cents milions de kilòmetres cúbics (1.400.000.000 Km³). Aquesta bombolla inclou l'aigua de mars, rius, oceans, núvols, aigua subterrània...
A la dreta, el mateix però amb tot l'aire del món, 5.140.000.000.000.000 tones. Les dues bombolles, a nivell del mar.

La imatge respecta les proporcions de les bombolles amb la Terra, per tant si sabem que la Terra són 185 píxels, la bombolla d'aigua 22, i la d'aire 30, fent alguns càlculs podem assegurar que la imatge és correcta.

Vist així, potser sí que sembla que falta aigua...

(Via Alt 1040)

Llista de "Pedias"

noreply@blogger.com (Xavi Arnés) — Fri, 27 Jun 2008 15:42:00 +0000

Entre tots els que naveguem sovint per internet, qui més qui menys, visita sovint la Wikipedia per consultar dades o ampliar coneixements. Però com la Wikipedia hi ha altres enciclopèdies virtuals tot i que amb temàtica especial.

Per fer un repàs podríem començar per mencionar les enciclopèdies humorístiques. Frikipedia és la més visitada a Espanya però Inciclopedia és semblant i té articles en 55 idiomes.

Una altra web que visito sovint és la Lostpedia, allà hi ha tota la informació necessària de la serie Lost, o Perdidos. El fet que sigui una serie en la que passen tantes coses fa que sigui gairebé impossible recordar-les totes i aquesta web t’ajuda.

Però la llista és llarga. La Wookieepedia sobre star wars, la Chickipedia de noies, la Dealipedia de negocis, la Congresspedia sobre el congres de diputats d’Estats Units, la Kalipedia d’educació, la Madridpedia, la Tuningpedia, la PhysicalTherapyPedia... I evidentment, a la Pedia trobareu una llista de moltes de les pèdies que existeixen en anglès.

Algunes conserven el mateix format que la original, altres el canvien de dalt a baix.