Els Camins de la Música

Un mestre absolut del jazz no massa conegut: Martial Solal - I

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 26 Mar 2026 11:41:00 +0100

Lamentablement, la indústria musical té les seues normes i eixes normes marquen els gustos (?) i la popularitat dels músics, valorats no sols en funció de la seua qualitat, sinó que també pel lloc de naixement en més d'una ocasió.

A l'Olimp dels pianistes (i compositors i arranjadors i directors d'orquestra) del jazz, des del punt de vista de la popularitat, és a dir, del coneixement generalitzat per part -fins i tot- de la gent afeccionada a este gènere musical, no hi figuren massa persones no nord-americanes com el francés, nascut a Algèria quan era colònia francesa, Martial Solal.

Reconegut pels grans del jazz del seu temps, que es va estendre per la segona meitat del segle XX i part del XXI, Martial Solal, nascut de pares jueus algerians a Alger el 23-8-1927 i mort a Versailles el 12-12-2024, amb noranta-set anys, ha estat un pianista absolutament virtuós i admirat pels companys de professió de les dues vores de l'Atlàntic, compositor, arranjador i director, que malgrat arrencar la seua trajectòria com a "bopper" confés, influenciat -segons pròpia confessió- per Bud Powell en l'estil i per Erroll Garner en la tècnica, al larg de la seua llarga trajectòria vital i artística va saber evolucionar cap a un estil propi i reconeixible, no perdent mai ni els origens ni el pas de l'evolució msical del seu segle, no sols en el camp del jazz.

A casa se li va estimular a treballar la música, animat per sa mare, cantant d'òpera, iniciant-se ja a partir dels sis anys amb la guitarra, el clarinet i el piano; finalment el piano va guanyar la partida, amb un estil que, a poc a poc, anà conformant-se amb les influències més matineres del tàndem Grapelli-Reinhardt, que no varen ser abandonades en els ambients dels seus treballs per a big band dels anys vuitanta i posteriors, encara que els canvis operats en el món de la música -no sols del jazz- deixen escoltar-se clarament: dissonàncies, sons inesperats i nous, brusques variacions de ritme i de to i un quasi trencament de la línia melòdica tradicional; no debades va estar estudiant i treballant amb Pierre Boulez i el seu Ensemble Intercontemporain, i més gent de la seua corda de sons revolucionaris, que escoltarem al pròxim programa.

Més estimat i conegut potser als Estats Units que a Europa -llevat de França, clar- l'onze d'abril de 2011, amb ja noranta-quatre anys, va fer una memorable actuació a l'auditori de la Llibreria del Congrés (la biblioteca nacional dels Estats Units de Nord-Amèrica), com a homenatge a la seua trajectòria a un gènere considerat per la gent d'enllà com a seu, encara que, evidentment, l'ona del jazz ja havia pegat unes quantes voltes al món.

Al programa de hui escoltarem interpretacions primerenques a piano de coneguts estàndars, que fan destacar el seu virtuosisme tècnic i improvisador i la primerenca influència del be-bop, i unes composicions singulars del mateix Solal amb un vibrafonista belga -"Fats" Sadi Lallemand- amb el qual va estar girant algun temps, gravacions que no ens fan recordar al Modern Jazz Quartet, car ací, malgrat que siguen composicions de Solal, el piano fa un discret contrapunt, cosa no encara freqüent aleshores al jazz, deixant el paper protagonista al vibrafonista.

I al pròxim programa continuarem amb el mestre Martial Solal.

Març de 2026: La BOGERIA i els infants

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 12 Mar 2026 00:00:00 +0100

Programa 747

El gènere humà existeix des de mil·lennis. Al començament, segurament, eren pedres llençades cap a un altre ésser semblant per alguna peça de caça, o per un saborós fruit a la vista. Després aprenguérem a fer eines que aprofitaven per a coses diàries, però que, quan calia, es podien utilitzar per atacar o defendre's. Hi havia persones mortes, assasinades: una, dues, algunes...

Som al març de 2026, segle XXI del calendari cristià. Hem aprés a fer eines més potents i sofisticades que ens estalvien esforç en determinades tasques. També som ara més eficients en matar més, més ràpid, a distància, sense embrutar-se les mans: tot ho podem fer des de la comoditat d'un despatx on, amb una eina informàtica, podem dirigir missatges de mort a milers de kilòmetres de distància per "eliminar" -això no és igual que matar?- persones de forma quasi asèptica, milers de persones prement tan sols un botó.

Com hem avançat! Quanta tècnica, quanta civilització, quant de progrés! Ara els assassins no li veuen la cara a les víctimes; són com ninotets en un videojoc, no els esguita la sang ni s'embruta el seu despatx amb la pols i els gemecs: és la victòria del progrés!

"Benvolgut professor Freud:

Existeix algun mitjà que permeta a l'home deslliurar-se de l'amenaça de la guerra?

En general es reconeix hui que, amb els avançaments de la ciència, el problema s'ha convertit en una qüestió de vida o mort per a la humanitat civilitzada; i, no obstant això, els ardents esforços desplegats amb la intenció de resoldre'l han fracassat fins ara de manera lamentable."

Carta d'Einstein a Freud demanant-li com pot el gènere humà "desfer-se de la guerra" (30 de juliol de 1932)

I estan els infants. Vides que no seran ja mai més perquè uns exemplars del gènere humà, uns que varen ser infants algun dia que ja han oblidat, han deixat les espases de cartró o els videojocs i juguen ara a ser déus, decidint sobre la vida i la mort, sobretot la mort, d'altres éssers humans d'una forma tan asèptica que fa feredat.

Gaza, Cisjordània, Sudan, Ucraïna, Iran i tants i tants llocs que ni sabem on són, racons desconeguts del mapa de la Terra on persones maten persones...i infants.

Quina bogeria de Món, on uns éssers, que es diuen humans, bojos de poder, bojos de bogeria, decideixen sobre la vida i la mort amb els seus poderosos artefactes i amb el seu poder i la seua anbició sense fre...

I Mahler. Al present programa escoltareu algunes músiques que tenen a veure amb el que he escrit fins ací. Unes són músiques de decepció, de lluita altres... i Mahler, que ens reconcilia amb la bellesa, amb l'autèntica civilització, encara que des del dolor pels infants morts: un dolor dolç -és una forma de dir-ho- perquè la seua música ens duu a eixes zones de l'ànima humana on encara hi cap la compassió, la bellesa, l'esperança en un futur diferent.

Amb Raimon vos convide a dir "Diguem NO. Nosaltres no som d'eixe Món"

Weather Report en concert (amb un Jaco Pastorius en estat de gràcia)

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 5 Mar 2026 00:00:00 +0100

Programa 746

A principi de l'any 1976 s'incorporava a la banda de l'australià Zawinul i de l'americà Shorter un jove amb un ego tan gran com la seua capacitat musical. Ell, Jaco Pastorius, ja es va definir aleshores com a "el millor baixista del món"; la realitat és que... ho era, probablement.

El primer disc que va gravar amb la banda, a començament de 1976, va ser l'anomenat "Black Market", i poc temps després es produïa l'actuació de la qual és testimoni la música que se sent al programa: l'actuació al prestigiós Festival de Montreux del set d'agost de 1976.

Equipats amb tota la parafernàlia de teclats i altres eines electròniques, un grup de músics desfermats absolutament, deixaven constància pública i en directe del definitiu naixement d'una música que ha estat anomenada de diverses maneres i que era una fusió de jazz, rock i funk, fonamentalment, però on es poden escoltar troballes sonores provinents de la música culta (?, mai sé com anomenar-la, perquè, és que les "altres músiques" són "Incultes"...?) , de gent com Boulez, Schönberg, Xenakis i molts més.

Però si hi ha una cosa que brilla enormement en l'actuació és la intervenció de

Jaco Pastorius. Arravatador, inspirat, sempre destacant, l'actuació del Pastorius (que ja heu pogut escoltar ací en altres programes) destaca d'una forma tan evident que, encara que la "direcció" del grup la va marcar cada cop més Joe Zawinul, el període de vora quatre anys en què hi va ser el baixista resulta d'allò més destacat dintre de la trajectòria dels Weather Report.

L'actuació, on tothom té un moment per a fer els seus solos o duets és, per al meu gust, una de les millorshttps://www.youtube.com/watch?v=yX1wTtO9SEo actuacions de jazz en directe que he escoltat gravades. Afortunadament, a més, la possibilitat del web fa que pugueu escoltar tot l'espectacle amb so extret del DVD publicat. que podeu veure ACÍ.

Gaudiu-ne!

Musics:
Joe Zawinul: Teclats varis
Wayne Shorter: Saxo
Jaco Pastorius: Baix elèctric
Alex Acuna: Bateria
Manolo Badrena: Percussió, Veu

Llista de peces interpretades:
01 - Elegant People 00:00
02 - Scarlet Woman 07:20
03 - Barbary Coast 15:31
04 - Portrait Of Tracy 25:00
05 - Cannon Ball 30:06
06 - Black Market 36:37
07 - Drum And Percussion Duet 46:58
08 - Piano And Saxophone Duet 53:27
09 - Dr. Honoris Causa And Directions 58:05
10 - Badia 1:05:58
11 - Gibraltar 1:12:07

Muera Cupido. Música teatral en la España del 1700: Fahmi Alqhai i Accademia del Piacere

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 26 Feb 2026 00:00:00 +0100

Programa 745

El panorama musical, no sols el polític, va patir un enorme trasbalsament en els regnes hispànics amb l'arribada dels Borbons després de la guerra de Successió.

Era un moment en què la cort francesa del Rei Sol, Lluís XIV, exercia de pol musical europeu, però la música que estava implantant-se com a moda europea no era la francesa. El barroc, el barroc italià, fonamentalment, era la punta de llança de la innovació musical al Vell Continent.

Les normes d'un cert castissisme musical, que eren les que predominaven al final del període austriacista, es varen vore ràpidament substituïdes per les músiques seguidores del gran Claudio Monteverdi (1567-1643), el primer gran compositor del nou gènere operístic a Itàlia que s'imposava a Europa. A d'ell li varen seguir, entre d'altres, Arcangelo Corelli (1658-1711) i Alessandro Scarlatti (1660-1725), dominant l'escena de la segona meitat del segle XVII fins començaments del XVIII, quan agafaren el relleu el gran Antonio Vivaldi (1678-1741), Tomaso Albinoni (1671-1751) i Domenico Scarlatti (1685-1757), cimeres italianes i cloenda de la preeminència dels nous gèneres barrocs italians.

No varen ser rebudes amb alegria les innovacions de la nova època borbònica per part, sobretot, de músics hispànics partidaris de l'austriacisme cultural (i polític). De fet, la pràctica totalitat dels que apareixen al disc de hui varen exiliar-se per més o menys temps a conseqüència del canvi polític, encara que, en general, tornaren sense tardar massa.

Gran part dels músics més exitosos, barrejant les influències italianitzants amb restes dels girs castissistes i, probablement, amb la idea de prosperar en les modes de la nova etapa borbònica -tan oposada a l'austriacista políticament i culturalment- varen dedicar-se a seguir les innovacions del barroc italià.

Evidentment, cal destacar, des de la nostra ubicació geogràfica i cultural, l'absolut predomini del castellà en els textos dels nous gèneres operístics, producte de la ideologia centralista i la seua conseqüència arran dels decrets de Nova Planta.

Fahmi Alqhai Koury, violagambista nascut a Sevilla el 1976, de mare palestina i pare sirià, va viure fins als onze anys a Síria on començà els seus estudis musicals, traslladant-se posteriorment a Sevilla, on l'any 1994 va ingressar al Conservatori de Sevilla per estudiar viola da gamba, acabant els estudis amb les màximes qualificacions.

La seua trajectòria el va dur a, entre altres llocs, la Schola Cantorum Basiliensis, a Basilea, lloc on s'han format un enorme grapat de músics interessats per la música barroca i prebarroca, entre ells el català Jordi Savall, amb el qual, durant algun temps, va estar treballant Fahmi Alqhai com a membre d'Hesperion XXI.

L'any 2004 va fundar el seu propi grup, Accademia del Piacere, amb el qual interpreta un variat i agosarat repertori, que va des del renaixement italià fins a contactar amb el jazz i el flamenc, amb un enorme prestigi internacional i consagrant-se en l'actualitat com un dels més destacats intèrprets mundials de la viola da gamba.

L'any 2020, amb la soprano catalana Núria Rial (1975, Manresa) especialitzada també en els camps de la música barroca i prebarroca, va gravar el disc que escoltarem al programa de hui "Muera Cupido", on escoltem músiques de l'època de Felip V, amb àries d'òperes i sarsueles dels noms més coneguts de l'època: Sebastian Durón (1660-1716), gran impulsor del gènere operístic, Francesc Guerau (1649-1722) o el gran José de Nebra (1702-1768) que va consolidar la creació de l'òpera i la sarsuela per estes terres.

Música que ens porta a una etapa de transició musical en Espanya, de la mà, no massa amable amb els valencians, de Felip V, primer de la dinastia borbònica.

Els centenaris oblidats: Josep Cercós i Els Bells Camins

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 19 Feb 2026 00:00:00 +0100

Programa 744

Al món hi ha hagut, hi ha i hi haurà, un grapat de músiques i de músics que, per unes o altres raons, no escoltarem mai. Per a mi, este és el tema del programa de hui.

Estic subscrit a una revista de l'editorial Enderrock dedicada a la clàssica i el jazz que, per raons econòmiques, abans duia encartat un disc però fa temps que ja no és així. Al número d'este mes, vet's per on, sí que hi havia un CD, i al CD la música d'un compositor català del qual, ho reconec, no havia sentit mai ni el seu nom ni la seua música: Josep Cercós i "Els Bells Camins".

Afortunadament, la revista porta una bona informació que m'ha aprofitat per a saber alguna cosa d'ell i saber que, enguany, és el centenari del seu naiximent, que la música del disc és la seua obra pòstuma, i que el que la canta és nebot seu.

I ara anem per parts.

Josep Cercós (Barcelona, 5 de maig de 1925 – Barcelona, 5 de novembre de 1989) el centenari del qual es celebra a Catalunya amb tot d'actes, concerts i exposicions, va ser un compositor potser maldit per circumstàncies personals, socials i polítiques dels anys en què va viure. Persona de caràcter molt autònom i amb una forta personalitat, el seu pas pel món de la música va estar marcat per diverses influències. La primerenca va ser de casa, car son pare, sabater de professió, era un apassionat de la música i tocava el clarinet, cosa que aprofitava per a incrementar els magres ingressos familiars actuant en orquestrines i bandes. Però si hi havia una cosa fixa a casa era que el pare, en tindre una estona lliure, asseia els seus quatre descendents -dos xicons i dues xicones- i els ensenyava solfeig i els feia cantar. El major d'aquells quatre era Josep Cercós i, en veure els seus pares que tenia condicions per a la música, se les varen apanyar perquè el seu fill estudiara amb alguns professors, algú d'ells deixeble d'Enric Granados, encara que amb una metodologia particular de la qual en Josep va renegar sempre. La guerra va interrompre eixe camí.

En acabar, les coses es complicaren amb la mort, entre els anys 1946 i 1949, primer de la mare i després del pare. Malgrat tot i haver de deixar els seus estudis de filosofia a la universitat, no va abandonar els de la música. Als dèneu anys, un cop acabat el conflicte bèl·lic, ja va començar la seua carrera com a pianista, fins i tot amb algunes composicions pròpies. Va tindre la bona sort d'anar a estudiar amb Cristòfol Taltabull, mestre i figura destacada en l'ensenyament de la música a la Catalunya de la postguerra, i amb Ricard Lamote de Grignon, fill del que va ser el fundador de l'Orquestra de València el 1943, Joan Lamote de Grignon.

Els primers mestres l'enfilaven cap a un llenguatge neoclàssic, però alguns contactes el varen donar l'oportunitat de viatjar per Europa i conéixer i estudiar amb dues figures cabdals de l'avantguarda musical europea de la segona meitat del segle XX, Luigi Nono i Ianis Xenakis. El seu impacte va ser important per a Josep Cercós i la seua rebel personalitat va fer que, al seu cap, totes eixes influències cristal·litzaren en una personal visió que, malauradament, les modes musicals i les circumstàncies polítiques de l'època no s'estimaven massa, de manera que, lamentablement, poques de les seues obres, tres simfonies incloses, va poder veure-les estrenades.

Com que a la xarxa podeu trobar prou informació sobre la seua vida i obra, no m'estendré més en esta presentació i passaré a parlar de la música que es pot escoltar al programa.

Josep Cercós tenia un nebot, que estava estudiant cant a Paris a finals dels anys vuitanta del segle passat. Admirador dels "lieds" alemanys i de la "chanson" francesa de l'època i interessat pels passos seguits, mirant a França, per la gent de la "nova cançó" a Catalunya -exemple escampat a tots els països catalans- musicant poetes contemporanis, li va demanar al seu oncle que li escriguera alguna cosa sobre textos de poetes catalans del moment. Després d'alguns dubtes la tria va recaure en un dels millors i més coneguts, Miquel Martí i Pol i el seu llibre "Els Bells Camins". Oncle i nebot varen mantindre una abundant correspondència al respecte, que el cantant diu que guarda curosament, i l'obra va ser enllestida.

Lamentablement l'autor, molt malalt ja, no va arribar a escoltar, més enllà del seu cap, aquells poemes musicats. Eixa és la tasca que l'any 2019 es va proposar el dedicatari, Josep Cabré i Cercós, el nebot que residia a Paris, gravant amb l'ajuda del pianista Miquel Villalba les setze peces musicades pel seu oncle.

Al programa la música anirà tota seguida, sense que l'embrute cap comentari meu, com si estiguéreu en un saló, un petit escenari o un local adient i íntim, gaudint-la sense interrupcions.

No diré massa sobre la música que se sent. La forta personalitat de l'autor, que sempre es va negar a ser etiquetat, el va dur a unes sonoritats on tots els mons vigents a la seua època es barregen sense que cap d'ells predomine.

Espere que, escoltada sense prejudicis, amb tranquil·litat i, a ser possible, més d'una vegada, el lirisme i l'excel·lent veu de baríton de Josep Cabré vos endinsen en un món, com volia l'autor, lluny d'estridències i audàcies innecessàries, però amb una evident connexió amb tota la música del seu temps.

Evidentment, caldrà fer una més extensa escolta de la seua obra -d'aquella que estiga gravada o difosa a la xarxa- que inclou molta música vocal, però també tres simfonies (encara no estrenades) i coses com una obra de "cabaret literari". Tot un calidoscopi que, malauradament, no hem pogut molts escoltar encara, però que caldrà no oblidar de nou.

Bernstein i Lluna: Joan Enric Lluna mira a Leonard Bernstein

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 12 Feb 2026 11:21:00 +0100

Programa 743

La figura de Leonard Bernstein no cal ni tan sols, en un text tan breu com són els comentaris d'este pòdcast, lloar-la. És notòria la seua destacada presència en la música culta i popular, alhora, del segle XX als Estats Units d'Amèrica, com a compositor "genuïnament" nord-americà, on les seues fonts d'inspiració varen ser, fonamentalment, la música dels espirituals negres, el blues i, clarament, el jazz, sobretot el primerenc, i autor d'èxit de diverses peces destacades de l'"òpera" nord-americana, com Candide i, sobretot, West Side Story, que el portaren a la cimera de la popularitat. També cal destacar la seua tasca divulgadora i docent sent el primer director nord-americà de talla internacional format íntegrament al seu país, encara que, com molta gent, es passà també per casa de Nadia Boulanger, a Paris, durant un cert moment.

Doncs bé, heus ací que un destacadíssim músic valencià, solista de talla internacional de clarinet i director d'orquestra, Joan Enric Lluna, nascut el 1962, i que ja ha aparegut en algun moment al programa formant equip amb un dels músics que l'acompanya al disc que repassarem hui, també ha estat fascinat per la figura del nord-americà, que va escriure un bon grapat de peces per a clarinet, dedicades a coneguts clarinetistes de jazz (Woody Herman, Benny Goodman,...). Darrerament, està dedicant molts dels seus esforços en l'activitat d'un grup de cambra de vent, que anomenat Moonwinds -aprofita el seu cognom- engloba un grup de destacadíssims instrumentistes de vent de primer nivell.

Aprofitant totes eixes circumstàncies, Joan Enric Lluna va treure l'any 2018, commemorant el centenari del naiximent de Bernstein, un disc on interpreta peces tant de Bernstein com d'uns altres compositors, però que, d'una forma o altra, destacaven l'enorme petjada deixada pel nord-americà a la música occidental, amb la seua afortunada fusió de jazz i música occidental. Un d'ells també valencià, de Novelda, Òscar Navarro, també clarinetista i company de generació i amic de Joan Enric Lluna.

El CD, amb un molt bon llibret del qual reconec haver tret la major part de la informació per comentar-lo, conté tres composicions de Bernstein i altres tres on el paper del clarinet és destacat i també la influència del compositor homenatjat.

Cal destacar la presència al disc dels seus acompanyants, especialment la de Juan Carlos Garvayo al piano, enorme concertista de paleta i activitat variadíssima i projecció internacional i que ja ha aparegut al nostre programa, junt amb Salvador Bolón al cello, Toni García al contrabaix i Ignasi Doménech a la percussió, tots ells amics del Joan Enric Lluna i "del terreny" amb una, també, gran projecció i prestigi professional.

Com va dir Leonard Bernstein, no hi ha divisions entre música culta i popular, tot és música i ell va escriure de tots els gèneres. Per cert, en això coincideix amb la coneguda opinió de Duke Ellington de què sols hi ha dues classes de música, la bona... i l'altra.

La màgia del directe: Sarah Vaughan al Mr. Kelly

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 5 Feb 2026 00:00:00 +0100

Programa 742

Hi ha una història de superació i lluita contra el racisme a Sarah Vaughan, que volia ser la primera pianista clàssica negra i que fou rebutjada al Conservatori de Newark, a Nova Jersey, pel color de la seua pell. Cal dir que, anys a venir, quan ja estava molt major, el mateix conservatori li va fer un acte de desgreuge. Més val tard que mai.

El rebuig del conservatori li va fer un favor al jazz i, potser, a ella també, perquè va dedicar-se a perfeccionar la seua tècnica pianística pel seu compte... i a cantar.

La història del jazz vocal femení en té, al meu parer, tres cimeres, cadascuna amb les seues característiques: Ella Fitzgerald, Billie Holiday i, clar Sarah Vaughan.

Vaughan va néixer a Newark, Nova Jersey, filla d'Asbury "Jake" Vaughan, fuster, que tocava la guitarra i el piano, i Ada Vaughan, una bugadera que cantava al cor de l'església. De fet, les seues primeres, diguem-ne, actuacions, les va fer a la mateixa església que sa mare, com a organista i cantant, com tants i tantes artistes negres de l'època.

En el cas de la Vaughan, el seu amplíssim rang vocal dinàmic, el seu sofisticat sentit harmònic i el fraseig suau i matisat van portar a Vaughan a instal·lar-se a la cimera de les vocalistes de jazz que, fins aquell moment, i gràcies sobretot al trio de dones ja esmentat, varen deixar de ser un element quasi-decoratiu de l'orquestra (se les anomenava "els canaris" de l'orquestra). Després passaren a gravar música de ball, en molts casos, envoltades de florides orquestres amb molta corda i arranjaments embafosos que venien milers de discos en les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle XX.

A poc a poc, però, la seua personalitat, la seua lluita per fer-se respectar i la seua qualitat va fer que la indústria i el públic es rendiren finalment i, encara que en molts casos les gravadores les continuaven fent treure discos ensucrats de tant en tant, el trio esmentat i un grapat de destacades cantants (Betty Carter, Anita O’Day, Nina Simone, Peggy Lee...,) no totes negres, per cert, varen fer que, a partir de la dècada dels cinquanta el seu protagonisme va ser ja imparable al jazz.

Sarah Vaughan va ser una personalitat destacada des d'aquell moment, amb milions de números de venda i una carrera escènica i d'enregistrament que va durar mitja dècada i que continua ja, avui en dia, amb un excel·lent grapat de dones cantants, compositores, arranjadores i directores de les seues orquestres.

A l'exitosa actuació gravada l'any 1957 al club Mister Kelly de Chicago el dia 6 d'agost de 1957, perllongada per altres dues els dies 7 i 8 per l'èxit assolit, que és el que escoltareu al programa, escoltareu a "Sassy" o "la Divina Sarah" en un dels seus millors moments, acompanyada sols pel seu trio, Richard Davis al contrabaix, el meravellós Roy Haynes a la bateria i l'inspirat Jimmy Jones al piano, amb un ambient excel·lentment gravat que ens transporta, si tanquem els ulls, a la relaxada atmosfera del club, gaudint d'una actuació plena d'espontaneïtat i sinceritat artística.

La crítica sol ser prou unànim en posar esta gravació, junt amb la feta el 1954 amb Clifford Brown, com les millors de la seua carrera. Jo no soc tan atrevit, perquè, com fer passar a segon pla tota la resta de gravacions fetes per "Sassy"?

Relaxeu-vos, tanqueu els ulls i somieu que esteu a Chicago el 1957.

Les músiques -quasi- inclassificables: Chick Corea i Return to Forever

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 29 Jan 2026 00:00:00 +0100

Programa 741

De manera quasi paral·lela en el temps, la reacció a la revolució bebop va ser molt semblant a l'ocorreguda amb el que va ocórrer -sobretot a la Gran Bretanya- després de la dissolució dels Beatles.

La consolidació dels instruments electrònics i una certa mirada enrere estilística, junt amb l'ambició de més consideració "cultural" de la música feta per alguns músics inquiets, amb ànsies de renovació, d'evolució, va fer que a la Gran Bretanya apareguera l'anomenat rock simfònic (Yes, ELP, King Crimson, Rick Wakeman...).

Al món del jazz, l'explosió del bop i l'aparició del "free" va deixar prou descol·locada molta gent afeccionada...i a molts músics. Però d'entre la professió hi ha gent que sempre té la necessitat imperiosa de definir la seua personalitat. Sense oblidar el passat jazzístic, sense ignorar la tradició acadèmica i... sense que allò que es feia a l'altra vora de l'Atlàntic els deixara indiferents.

Chick Corea, un músic que sempre es va mantindre en perpètua evolució tractant de trobar la seua veu, mirant de no "perdre el tren" d'allò que ja se sentia de forma aclaparadora a les ràdios, rock&roll, funkie, soul, etc., va apuntar-se també a eixe corrent renovador en el qual el jazz era el "pal de paller" de la seua música, però en el que van entrar, de forma decidida, els nous sons derivats de tota la varietat electrònica. Molta crítica va afirmar que la influència decidida del disc que se sentirà al programa, venia d'aquells músics que, a la Gran Bretanya, havien entrat amb força amb allò del Rock Simfònic, tocant, fins i tot, amb orquestres simfòniques, amb resultats estètics prou dubtosos en eixos casos.

Amb una formació molt variada al llarg de la seua curta existència (1972-1977), encara que hi hagué algunes reunions posteriors per a fer gires amb alguns d'ells, el disc que sona hui al programa "Romantic Warrior", sí que va tindre l'encert de harmonitzar les ànimes musicals de, sobretot, dos músics imaginatius, Chick Corea als teclats i piano, i John McLaughlin a les guitarres, acompanyats amb un genial Lenny White a les percussions i el creatiu baix de Stanley Clarke.

El disc, publicat a finals el 1976, va ser un èxit total -més del milió de vendes- i va ser una consagració definitiva als EUA del jazz-fusió (amb permís de Miles Davis...).

Pel que sembla, tant al Corea com a McLaughlin els va semblar que ja havien arribat a la cimera del que podien fer junts, i després d'un darrer disc, no massa afortunat, varen decidir anar cadascú pel seu compte, fundant-se la Chick Corea Electric Band i la Mahavishnu Orquestra. Però l'eco del Guerrer Romántic va quedar com una fita, per sempre més, del magistral gir d'una de les diverses branques que, des d'aleshores, formen la història del jazz.

Una breu mirada a la història de la música des de la perspectiva dels valencians Spanish Brass

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 22 Jan 2026 20:40:00 +0100

Programa 740

Els Spanish Brass són visitants assidus al programa per dues raons: la primera per la seua qualitat reconeguda internacionalment, i la segona... perquè m'enorgulleix que siguen valencians i sembla que molta gent -llevat de la poca afeccionada a tastar músiques no escoltades amb freqüència- de la terra no sap que ací al costat, i amb freqüents concerts pels pobles valencians, espectacles per a la xicalla i mil coses més, tenim a este grup de cambra de vent metall que honora la tradició musical valenciana des de les bandes fins a col·laboracions amb gent com Carles Dénia o Pep Gimeno "Botifarra", engrandint els horitzons de les músiques tradicionals valencianes amb una perspectiva estètica del segle XXI.

La seua darrera producció és com una menuda caixa de bombons dolços, sucosos i variats: des de Mozart a Ravel, passant per compositors barrocs desconeguts i d'altes actuals nascuts per estes rodalies.

Com que de la seua trajectòria ja n'hem parlat a bastament en anteriors programes, tan sols us pose la imatge de la contraportada del disc on figuren músiques i autors.

Tota la resta ho deixe a la vostra opinió que, de segur, em donarà la raó sobre esta xicoteta caixa de bombons musicals anomenada Spanish Brass & Friends, on dos reconeguts instrumentistes i vells amics seus, el trompetista alemany Matthias Höfs i el trombonista nord-americà Joseph Alessi, els acompanyen, enriquint el seu repertori amb composicions originals i arranjaments preciosos.

Ah! Oblidava un detall per a que vegeu cóm està el panorama: el disc l'han tingut que treure amb un Verkami, al qual este programa ha tingut el gust i l'honor de col·laborar.

Un testament: Stan Getz al Montmartre de Stockolm

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 15 Jan 2026 10:33:00 +0100

Programa 737

Crec que em cal una disculpa per no haver prestat més atenció a la figura de Stan Getz al programa, llevat del disc compartit amb Joao Gilberto que, si bé va resultar un gran èxit comercial, no és representatiu de la seua trajectòria estilística.

Nascut a Filadelfia (2 de febrer de 1927-Malibú, California, 6 de juny de 1991), fill d'immigrants jueus que fugien d'Europa -el seu cognom era Gayetskiva- va ser un infant atret per la música des de la seua infantesa: el seu primer instrument, donats les estretors de la família, va ser una modesta harmònica i pocs anys després li compraren el seu primer saxo. Després de provar amb vàries textures es va decantar pel saxo tenor, encara que dominava tota la gamma i el clarinet.

Assajant a casa a tota hora, va aconseguir un suficient domini de l'instrument com per a que gent de la professió es fixara en ell i, a la precoç edat de quinze anys, ja va començar a treballar professionalment a la banda de Jack Teagarden, ajudant així a la família.

El seu talent ràpidament li va donar una nomenada i va estar treballant en una enorme quantitat del bo i millor de l'època dels 40' i 50' en orquestres de swing com les de Lionel Hampton, Stan Kenton, Jimmy Dorsey i Benny Goodman, éssent el solista a la de Woody Herman del 1947 al 1949. Cal destacar el fet que la seua acceptació al món del jazz, sent un home blanc, era una absoluta excepció llavors i diu molt de la seua vàlua.

Ja com a titular de grup va treballar amb gent com Nat King Cole, Horace Silver o Duke Jordan, Roy Haynes i Max Roach. Com veieu, una llarga llista d'allò més selecte dels anys 40' i 50'.

Els seus problemes -com tanta gent...- amb les drogues i l'alcohol varen estar a punt de trencar la seua trajectòria, però un afortunat segon matrimoni amb una comtessa sueca i un viatge a Suècia el varen salvar i allí i a Dinamarca va estar uns anys residint-hi des dels finals del 50' fins a l'any 1962, en què va tornar als Estats Units per comprovar que la seua popularitat havia minvat en favor dels nous aires de Coltrane i Coleman.

Malgrat que el seu estil s'havia format a cavall de la sonoritat del saxo de Lester "Pres" Young i de les innovacions estilístiques del bebop, la visita dels "popes" de la novíssima "bossa-nova" a Nova York el va fer acostar-se a eixe estil, aconseguint els seus millors resultats comercials amb discos fets junt a Joao GIlberto i la seua "troupe", arribant a aconseguir un Grammy amb una d'aquelles gravacions.

La seua recaiguda en la drogaddicció i l'alcohol varen minvar la seua estrela fins que el 1987 se li va detectar un càncer de fetge que el va fer morir tres anys després, el sis de juny de 1991 a Malibú.

Sabent que s'acostava el final, va voler retornar a Copenhague, on havia fet un bon grapat d'amics i admiradors, per fer unes quantes actuacions amb els seus acompanyants de llavors: el gran pianista Kenny Barron, el baixista Ruffus Reid i el bateria Víctor Lewis que, si bé no estaven previstes per a publicar, afortunadament la ràdio de Copenhague va tindre el gust i l'encert de gravar-les. Eixes gravacions, publicades pòstumament, són de les que s'han extret els números que es varen publicar el 2001 en un CD sota el títol de "Stan Getz Café

Montmartre".

La biografia i els estudis i comentaris que sobre ell s'han fet són abundants tant en revistes i llibres com a la xarxa, i per això jo m'he limitat a donar unes lleus pinzellades. No puc, de tota manera, deixar de destacar la seua sensibilitat, sinceritat interpretativa i puresa de so, on es poden rastrejar les pistes del seu ídol, Lester Young, en el so, i del seu pas pel bebop i el "cool".

Escolteu a Stan Getz que hi ha molt de material a la xarxa i paga la pena absolutament.

La música amagada a les catedrals: Harmonia del Parnàs i Marian Rosa Montagut

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 8 Jan 2026 00:00:00 +0100

Programa 738

Normalment, i fins que va arribar la música als teatres i les sales de concert cap al segle XVIII, els compositors no eren els propietaris de la seua música ni tenien el dret de quedar-se amb les partitures, car tota eixa documentació i els drets sobre les obres pertanyien als que pagaven per ella, nobles, reis, papes, grans burgesos i... les esglésies i catedrals, per a les quals els Mestres de Capella escrivien sota encàrrec obres per a celebrar dates commemoratives de caràcter religiós: misses solemnes per a ocasions especials, celebracions litúrgiques o grans moments esdevinguts a eixes catedrals com, per exemple, bodes, soterrars o

grans fastos que es celebraren en eixe lloc, incloses coronacions de reis i altres. Les obres escrites per a eixes ocasions es quedaven -així s'expressava normalment als contractes dels mestres de capella- en poder dels qui havien pagat per l'obra o estaven a sou.

Aquelles obres, en molts casos, no es tornaven a interpretar MAI i, per tant, quedaven als arxius de les catedrals o, en tot cas, als arxius privats dels rics-homes que havien pagat per elles. Això fa que, en temps moderns, quan l'interés per la música antiga -convencionalment anomenada així quan és anterior al 1750, aproximadament, és a dir, l'anterior al barroc, més o menys- es va despertar, els haja calgut "submergir-se" als músics per ella interessada en prestatges -en el millor dels casos- o amuntegaments de papers plens de pols d'uns quants segles, per a descobrir algunes joies musicals que, sense el seu esforç, estudi i interés, hagueren estat oblidades per sempre més, amb les excepcions dels autors molt coneguts, dels quals circulaven de vegades còpies manuscrites que han arribat als nostres dies.

La tasca del músic-musicòleg, amb l'ajuda d'investigadors varis i treballs de restauració de documents antics, és d'una dimensió descomunal perquè, normalment, aquelles músiques s'interpretaven i adequaven en cada cas a la quantitat i classe de músics de cadascuna d'aquelles capelles (particulars o eclesiàstiques). Per eixa raó, allò que normalment va quedar escrit com una partitura, rarament excedia de la melodia principal i un cert acompanyament continu, més o menys detallat, però que, per a cada ocasió, calia adaptar als músics que es tenien a l'abast en cadascuna de les capelles de músics.

Situats ací, el músic-musicòleg-investigador cal que escorcolle en la documentació adjunta de l'època -no sols musical- per saber quants i quins instruments eren els que formaven cada conjunt instrumental i fer l'arranjament necessari per a la seua interpretació actual, tractant de "reconstruir/imaginar" el so amb què varen ser escoltades al seu moment, procurant, en la mesura del possible, fer-ho amb instruments antics o de nova construcció reproduïts de dibuixos, escultures, etc. de l'època, junt amb instruments que, més o menys evolucionats, s'utilitzen encara: violins, arpes, flautes de fusta, etc. Tota eixa tasca és el que s'anomena "interpretació historicista", una denominació que, apareguda a començaments del segle XX, ha dut al redescobriment de precioses músiques que, sense la seua tasca, haurien caigut totalment en l'oblit, privant-nos de l'enorme plaer que suposa escoltar novament peces que, sense estes persones esforçades, ens farien impossible accedir a la història i evolució d'este art.

Esta llarga introducció ve al cas perquè la música del programa, gravada artesanalment, forma part d'eixos treballs de recuperació de peces que tenen entre dos-cents i tres-cents anys- i que, per unes raons o altres, es troben a l'arxiu de la Catedral de València.

L'artífex d'eixa recuperació/investigació i posterior interpretació de la música que s'escolta al programa, van a càrrec de Marian Rosa Montagut, nascuda a Benifaió, fundadora i directora del grup Harmonia del Parnàs, que dirigeix la interpretació, junt amb el Cor de la Catedral de València.

L'actuació tingué lloc el vint de novembre de 2025. No era la primera vegada que feia concerts d'aquest tipus l'Harmonia del Parnàs i, supose, no serà la darrera i continue tornant a la vida antigues músiques, tresors oblidats sota la pols.

A l'arxiu dels nostres programes es pot escoltar la discografia de l'Harmonia del Parnàs, la trajectòria del qual seguim amb molt d'interés

JoAnne Brackeen: Una innovadora i autodidacta pianista de jazz-2

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 25 Dec 2025 00:00:00 +0100

Programa 737

"M'encanten tots els escenaris musicals per igual, ja siga en solitari, trio, quartet, etc. Si toque massa en una combinació, comence a voler fer-ne una altra. M'agrada més la complexitat i la intimitat d'un petit grup que una big band perquè hi ha més espai per a la creativitat espontània. Aquesta és la meua preferència, però qui sap? Això pot canviar”.

- Joanne Brackeen

L'autodefinidora frase que encapçala el blog és prou explicativa per entendre què és i com vol tocar el seu piano la JoAnne Brackeen. En efecte, a la música que escoltareu en el programa podeu copsar, mínimament, com s'enfronta al teclat: sense límits estilístics, sense manies sonores i amb la desimboltura i la llibertat que ella li demana a la música, unida a la seua solvència tècnica, la imaginativa capacitat per a les improvisacions i les innovacions musicals que proposa.

És, per a una pianista quasi una obligació interpretar peces amb el teclat davant d'ella, sense més gent al seu costat, alguna vegada (o moltes). És així, amb la nuesa dalt de l'escenari, sols ella i el piano com, quasi obligadament, cal que diga la seua i, a ser possible, que eixe moment estiga gravat com a testimoni autèntic del seu tarannà artístic, sense adorns externs ni companyia que la puga ajudar o dialogar amb ella.

JoAnne Brackeen ha gravat, en tota la seua carrera, sols tres discos en solitari. Hui n'escoltarem dos, allunyats quasi un quart de segle entre ells, gravats en estudi. El tercer va ser una actuació en directe l'any 1989 on interpretava versions i peces pròpies.

Al meu parer, són els gravats a l'estudi els que millor deixen copsar la seua creativitat, el seu estil, percussiu quan pertoca, dolç i suggerent quan la peça ho demana, i els seus recursos tècnics i estilístics que abasten, en allò que pertoca al jazz, la total història d'esta música negro-africana, que ha conquerit el món sencer. En els discos es poden escoltar música "stride", booguie-wooguie, dolces balades, bop estricte -on demostra la seua excel·lent tècnica pianística- fins a arribar a peces que sonen tant a free-jazz com a música de les avantguardes europees de la primera meitat del segle XX. Tot això passant, de vegades, per la música afro-cubana i brasilera.

El primer disc a escoltar, anomenat "Mythical Magic", publicat el 1978, és un recull de peces pròpies, gravat sols tres anys després del seu primer àlbum com a titular (que escoltàreu al programa anterior). En ell s'expressa de forma lliure i personal, després d'haver estat formant part de diversos "combos" i, fonamentalment, treballat com a pianista dels -ni més ni menys- Jazz Messengers d'Art Blakey, amb un estil ja molt propi, imaginatiu en les composicions/improvisacions i audaç en les formes, unes característiques que l'han acompanyat al llarg de tota la seua carrera.

El segon disc que escoltarem s'anomena "Popsicle Illusion" i en ell, quasi vint-i-cinc anys després - any 2000- ens arravata amb un grapat de temes propis i algunes imaginatives versions del "Michelle", de Lenon i McCartney, "Bess, You Is My Woman Now", de l'òpera dels germans Gershwin, plena de lirisme i una innovadora visió del famós "Nature Boy" de George Alexander Aberle ("eden ahbez") que va popularitzar la veu de Nat "King" Cole.

Com que, gràcies a "la xarxa" es poden escoltar tots dos àlbums fàcilment, he optat per presentar-los fent-ne una tria d'ambdós com a "carta de presentació", al meu programa, d'esta important compositora i pianista que ha encetat i obert innovadors camins en la música que, de segur, seran aprofitats per més gent.

La història de pianistes de jazz, no inclou sols a Bud Powell, Herbie Hancock, Bill Evans, Oscar Peterson, el pioner Art Tatum, Thelonious Monk o Keith Jarrett, entre altres destacats, sinó que cal incloure a dones com Mary Lou Williams, Lil Hardin Armstrong o Carla Bley i, evidentment, a JoAnne Brackeen.

JoAnne Brackeen: Una innovadora i autodidacta pianista de jazz-1

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 18 Dec 2025 00:00:00 +0100

Programa 736

JoAnne Brackeen és una compositora i pianista que ha tocat jazz amb els millors des que era molt jove.

JoAnne va néixer JoAnne Grogan al sud de Califòrnia el 1938, i va començar a tocar el piano a l'edat de 6 anys. Va ser un piano de cua que, casualment, va aparéixer per casa dels seus pares, que la va atreure a les tecles, però "misteriosament" va desaparéixer i va ser reemplaçat per un petit piano vertical. Les seues primeres lliçons van ser un desastre, perquè el professor demanava als estudiants que tocaren exercicis clàssics bàsics. En una entrevista digué que "Esta no era la meua idea del que era la música per a piano!. El que realment volia tocar era el que estava escoltant a la ràdio. Així que, per descomptat, no vaig practicar".

I per la ràdio va començar a aprendre amb els enregistraments del pianista de Rock&Roll Frankie Carle, a qui va imitar mentre s'ensenyava a tocar i improvisar. Va aprendre a utilitzar les dues mans i es va adonar que necessitava instrucció per aprendre. Va estar uns 6 mesos, va copiar al voltant de vuit dels solos i els va memoritzar. Va aprofitar per tocar a les funcions de l'escola quan tenia 11 anys guanyant els seus primers diners com a música mentre tocava en una big band a l'estil de Glenn Miller a la seua ciutat.

El seu talent no va passar desapercebut i va ser acceptada al Conservatori de Música de Los Angeles, però va abandonar per continuar amb el jazz perquè "massa de l'educació del dia era ineficaç. Tot el que feien era parlar de música. Si no puc veure o fer alguna cosa del que estic aprenent, m'avorrisc molt", diu la Joanne Brackeen. Ho va deixar tot excepte les lliçons de piano, mantenint-les, perquè volia enfrontar-se al repte del piano clàssic.

A causa de les seues bones qualificacions, va poder crear el seu propi horari, continuar treballant i ser pagada com a professional per actuar. Una rara gesta per a una dona en la dècada de 1950.

"Has de tocar almenys un 10% millor que qualsevol home. Has de saber més. Això és el que dic a les dones", va dir Brackeen, "No hi ha tantes dones al jazz en comparació amb els homes".

A finals de la dècada de 1950, a l'edat de 20 anys, JoAnne ja estava asseguda a jam sessions a Los Angeles, tocant amb pesos pesants com Dexter Gordon i actuant amb Charles Lloyd o Bobby Hutcherson. La seua carrera de jazz començava amb bona velocitat. Va conéixer i es va casar amb el saxofonista Charles Brackeen a principis dels anys seixanta i vMiles Davisan tenir quatre fills junts.

Quan la parella es va traslladar a Nova York a mitjans dels anys 60, JoAnne va començar a cridar l'atenció del millor dels intèrprets de jazz i va treballar amb gent com Woody Shaw i Dave Liebman. Divorciada, i contràriament a allò que sol passar, Joanne mai va deixar la seua carrera durant este període en què es va haver de fer càrrec assoles dels seus quatre fills: “No sempre estava criant però, mai vaig deixar de tocar”. I va passar els següents anys (1969 - 1972) amb l'excel·lent banda The Jazz Messengers, dirigida per Art Blakey. L'Art la presentava en públic com a "la seua filla adoptiva", diu Joanne, “va ser la primera persona a dir totes les coses que vaig sentir dins meu des que tenia 9 o 10 anys, crec que va influir en tota la meua experiència musical. ".

Allò més curiós va ser com en va formar part de The Jazz Messengers. Estava en una actuació seua i, en un intermedi, es va acostar i va demanar la deixaren tocar i el pianista li deixà el seu lloc. En acabar, l'Art es va dirigir a ella per contractar-la. Va ser l'única dona en tocar amb els Messengers.

Es va convertir en una de les pianistes més lloades de l'època, treballant extensament amb les llegendes del saxofon com Joe Henderson (tres anys) i Stan Getz (dos anys).

A mitjans dels anys setanta, JoAnne Brackeen ja liderava els seus propis grups. Es va establir com a pianista i compositora d'avantguarda a les seues aparicions a tot el món, consolidant la seua reputació com una de les més innovadores i dinàmiques dels pianistes. Els seus trios van comptar amb intèrprets destacats com Eddie Gómez, Jack DeJohnette, Billy Hart i altres. "Hi hhttps://grokipedia.com/page/Joanne_Brackeen#discographya una mena de sentiment que rep de certs artistes, com Ornette Coleman, on no t'avorreixes escoltant-los", afirma Joanne, dient que la seua música es nega a quedar-se quieta. "No vull mirar el color vermell durant una hora. Per què no puc tenir diferents colors? M’agrada que la meua música tinga esta sensació, diferents colors".

La trobada amb esta excel·lent pianista m'ha dut a fer que li dedique un parell de programes. El primer és el de hui.

Es tracta del debut en solitari de la pianista en 1975 ,que la va mostrar movent-se en un fons post-bop "a la forma de Blakey, Joe Henderson, etc.", però sempre amb un clar segell personal. Va estar gravat el 1975, l'any en què va deixar el grup de Joe Henderson per al de Stan Getz. s'anomena "Snooze" i va comptar amb els talents de Cecil McBee al contrabaix i Billy Hart a la bateria, dos dels seus més habituals acompanyants a les gravacions al llarg de tota la seua discografia. Les peces que s'escolten són una mescla de seues i altres com Nefertiti de Wayne Shorter, i Circles i Old Devil Moon de Miles Davis.

Una afortunada sorpresa: "Tous les matins du monde" i Jordi Savall

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 11 Dec 2025 00:00:00 +0100

Programa 735

L'any 1991 va tindre un especial significat per a Jordi Savall i la música barroca. En efecte, en eixe any es va estrenar la pel·lícula "Tous les Matins du Monde", dirigida pel francés Alain Corneau on, el guió, basat en una novel·la de Pascal Quignard, es narrava la història, fonamentalment, de dos músics barrocs francesos, Marin Marais i del seu mestre Jean de Sainte-Colombe, conegut a l'època com Le Maître (El Mestre de Sainte-Colombe)

Músics coneguts i reconeguts en el seu temps, el llarguíssim regnat de Lluis XIV, el Rei Sol que, amant de la música, va promocionar al llarg del seu regnat una gran multitud de músics a la seua cort, d'entre els quals, al mateix nivell de popularitat i abundància productiva, es trobaven Marin Marais i Jean-Baptiste Lully, arribant ambdós a dirigir les principals formacions musicals de la cort.

La fortuna va voler que el director del film demanara a un músic català que li fera la banda sonora: Jordi Savall. Nascut l'u d'agost de 1941, Savall ja era aleshores un músic reconegut com a director i investigador especialitzat en l'anomenada "música antiga", entenent com a tal el barroc i les èpoques anteriors. La idea del director no era fer una banda sonora a l'ús, sinó que, en una coŀ.laboració estreta amb Savall, el que volia era que les músiques que sonaren foren adients al moment històric i les circumstàncies dels personatges, de manera que quan aquests estaven interpretant una peça la música estiguera perfectament d'acord amb la història i moments narrats.

Sorprenentment per al director i tots els seus participants, la pel·lícula va ser un èxit arrabassador a França i en molts altres països i. La música va ser interpretada i dirigida per Jordi Savall a un petit grapat de set músics reunits sota el nom de Le Concert des Nations, d'entre els quals destacarem a la seua esposa, la soprano Montserrat Figueras i el virtuós violinista Fabio Biondi, en formacions variades. Els instruments que es varen utilitzar per recrear el so escaient a aquella música barroca eren dues sopranos, un violí, tres violes "de gamba", entre elles la del mateix Jordi Savall, una tiorba i un clavecí, alguns d'ells originals de l'època.

Doncs bé, el disc amb la banda sonora va escalar els primers llocs de les llistes dels més venuts, al costat dels ídols pop de l'època, provocant un renaixement de l'interés per la música barroca i anteriors que, aleshores, també estaven treballant de forma especial persones com Tom Koopman, William Christie o Nikolaus Harnoncourt, però que no havien arribat a un públic tan ampli com el que va aconseguir la banda sonora de "Tous les Matins du Monde".

Això va suposar una enorme empenta a la popularitat, tant del músic com de l'època musical que conreava, generant una onada d'interés per part d'una gran quantitat de músics joves que es varen interessar i conrear aquelles músiques "antigues" a les quals les modes i una certa preferència generalitzada en els segles XIX i XX per la música del període romàntic, des de Beethoven "cap endavant", quasi ignorant les de Bach "cap enrere".

No puc ací deixar de destacar que, d'entre aquella gent que ara i ací, al País Valencià, es dedica a estes músiques, destaquen per a mi dues formacions de talla internacional, "La Capella de Ministrers", dirigida per Carles Magraner i "L'Harmonia del Parnàs" que sota la batuta de Marian Rosa Montagut han arribat a uns nivells d'excel·lència reconeguda mundialment.

Evidentment, tota la música barroca francesa no es resumeix en la que sona al programa. La recollida a la banda sonora, en seguir els passos de l'acció cinematogràfica, resulta en general molt intimista, però d'una intensitat interpretativa i una densitat emotiva que t'endinsa en el món dels protagonistes i et corprén.

El pròxim programa continuarem amb el tema.

Julia Hülsmann: el jazz centreeuropeu d'una dona

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 4 Dec 2025 09:49:00 +0100

Programa 734

No està massa sobrat el jazz europeu de veus femenines que arriben a tindre un cert ressò públic. Una troballa accidental a la ràdio, amb una versió de la "Nana" de Manuel de Falla, traslladada al llenguatge jazzístic amb una cura, una sensibilitat, un amor per la peça enormes, sense desfigurar en absolut l'original del gadità, em va fer iniciar la recerca. Encara que el nom em sonava, no l'havia escoltat encara: la recerca va pagar la pena.

El disc que escoltarem, on estava la peça de Falla esmentada, s'anomena "In Full View". Publicat pel segell de Manfredd Eicher -ECM- que no sol equivocar-se en la gent que fitxa i que, a més, dona total llibertat als músics sense forçar mai la seua línia a la recerca de la comercialitat (observeu el seu catàleg), ja era un garantia, però el resultat va ser una de les millors experiències en l'escolta d'un grup de jazz modern darrerament.

Julia Hülsmann va néixer a Bonn el 1968. Va prendre classes de piano clàssic a partir dels onze anys i va montar la seua primera banda als 16. El 1991, es va traslladar a Berlín per estudiar piano jazz a la Universitat de les Arts (HdK) i l'any següent es va unir a la Jove Orquestra de Jazz Alemanya (BuJazzO). Des de 1997, Hülsmann ha treballat amb el seu propi trio, tocant en clubs i festivals de tot Alemanya, fonamentalment, sense fer grans gires fora del seu país, cosa que pot explicar la seua manca de reconeixement més enllà.

El seu treball d'aprenentatge es va fer amb una excel·lent colecció de mestres es troben gent com Walter Norris, i David Friedman. Mentre estudiava va anar a tallers amb gent com l'inspirador Richie Beirach, la gran música Maria Schneider (repetidament escoltada en este programa) o també Jane Ira Bloom, que, com podreu veure a la web, vaig presentar els dos penúltims programes.

Més interessada en la compJúlia Hülsmann,osició i la recerca d'un so propi i exercint el seu mestratge en una prestigiosa escola de Berlín, la seua discografia, encetada amb altres gravadores, es va engreixar molt profitosament a l'entrada a ECM el 2008 amb, per ara, poc més d'una dotzena d'àlbums.

Júlia Hülsmann, que manté com a base del seu treball interpretatiu el format de trio amb Marc Muellbauer (baix) i Heinrich Köbberling (bateria), ha anat incorporant intèrprets a les seues gravacions i actuacions, en forma de quartet, quintet i octet fins i tot, sense perdre mai el so característic en el qual ha sabut integrar les noves incorporacions.

La tradició musical i l'aprenentatge primerenc marquen clarament en el seu estil, un estil que recorda més la música de cambra europea que la d'un "combo" jazzístic a l'ús, malgrat que va començar la seua carrera, lògicament, versionant clàssics dels músics afroamericans.

El seu so suau, plàcid, mesurat, sense que sobren notes, pot recordar a la música de cambra europea dels darrers dos segles (Satie, Mompou) però amb una flaire jazzística molt estilitzada, molt treballada, amb moments de gran lirisme -una característica del seu estil. El seu piano mai apareix en un primer pla aixafant els seus col·legues, ben al contrari, tant els solos com les autories de les composicions, estan repartides entre tots els components del grup.

El pianisme de la Julia Hülsmann recorda potser a Chopin o Liszt en la delicadesa, no atacant mai les tecles amb força, més bé acaronant-les, a la recerca de la subtilesa.

El 2012, el trio es va convertir en un quartet amb l'addició del trompetista anglès i intèrpret de flugelhorn Tom Arthurs, una formació amb la qual va llençar el disc que escoltareu al programa "In Full View".

Homenatje pòstum a Claudia Montero: Ana María Archilés a la guitarra.

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 27 Nov 2025 00:00:00 +0100

Programa 733

Al nostre programa ja hem repassat, al seu moment, la discografia de l'estimada i admirada Claudia Montero, la compositora argentina instal·lada de feia molts anys a València. Dels discos que s'han tret posteriors al 2011, any de la seua desaparició, ens quedava un per escoltar. Es tracta de l'anomenat "Evocaciones de la lluvia".

La intèrpret és la guitarrista Ana Maria Archilés, nascuda a Almassora l'any 1970, que va treballar amb la Claudia Montero en alguns projectes. De fet, crec recordar que alguna de les peces gravades està dedicada ella per l'autora. Es tracta d'un petit grapat de composicions interpretades a guitarra, encara que alguna d'elles té una versió per a altres instruments o per a guitarra i orquestra de corda.

L'encant, la calidesa encisadora de la música de la Claudia traspua totes i cadascuna de les peces on, evidentment, l'aroma del tango i del seu enyor per Buenos Aires estan ben presents no sols en la música, sinó fins i tot als títols.

Com que de Claudia Montero hem parlat a bastament als comentaris que acompanyaven a cadascun dels programes a ella dedicats, no m'estendré més. Tan sols destacar que, com que el disc no donava per omplir el programa, hem inclòs una petita composició/suite anomenada, clar, "Suite de los Buenos Aires", interpretada a guitarra i flauta travessera, encara que hi ha també, i ho podeu comprovar al YouTube, versions per a piano i flauta travessera.

Música per gaudir i recordar la gran compositora que ens va deixar un dia de 2021, quan estava en el seu millor moment compositiu i amb les seues obres interpretant-se arreu del món.

La vida!!

Una mestra de so inconfusible: Jane Ira Bloom

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 20 Nov 2025 00:00:00 +0100

Programa 732

Durant més de quaranta anys Jane Ira Bloom ha estat una d'un petit grapat de saxofonistes en centrar-se exclusivament en el soprano, l'instrument més agut de la gamma, però al qual esta dona li treu uns sons d'una extremada dolcesa i subtilitat. El seu estil privilegia les notes llargues, les pauses, produint una música que respira, que flueix de manera natural. La Bloom cerca l'esperit lliure per improvisar d'una manera que busca l'ànima. Un dels trets més notables de Bloom és la seva capacitat per donar profunditat a composicions que es basen en melodies aparentment simples.

El seu mestratge, no sols com a instrumentista del soprano, sinó com a música, està amplament reconegut per músics de totes les generacions. Ja vàrem comentar que una de les compositores més notables de l'actual avantguarda nord-americana, Caroline Shaw, escoltada recentment ací, li reconeix el mestratge.

El disc que s'escoltarà hui al programa, "Early americans", va estar guardonat amb un Grammy l'any 2017 en l'apartat de "Millor àlbum de música immersiva" (ells sabran què vol dir això... encara que crec que es refereixen a gravades en "surround sound"). El cas és que va ser el primer àlbum que Jane Ira Bloom gravava en format de trio, després de trenta-sis anys de professional, amb Mark Helias al contrabaix i Bobby Previte a la bateria, dos vells amics i reconeguts músics, amb el lideratge de Jane Ira Bloom, clar, al saxo soprano. L'àlbum és el seu 16é com a líder.

Les peces interpretades tenen una barreja d'ambients i estils, però sempre dintre d'un ambient acurat, més líric unes vegades, com en els dos solos que fa, com en altres peces amb un ritme més marcat on els seus companys creen un ambient que de vegades s'acosta al "free", amb una gran quantitat de subtileses i una varietat infinita del baixista Helias, i Previte proporcionant una propulsió irresistible, rica i viva amb el color, però sempre seguint la tònica marcada pel so avellutat de la saxofonista.

El disc inclou un parell de peces no acompanyades, com he esmentat. Una està dedicada al difunt Kenny Wheeler, que captura l'estat d'ànim líric i meditatiu del trompetista canadenc. L'altra, l'única peça no escrita per Bloom, és una interpretació, profundament sentida, de la peça final de "West Side Story" de Bernstein "Somewhere", on el lirisme de la composició es mostra nu i encisador. Ambdues peces incorporen un lleugerissim toc, quasi imperceptible d'eco, que arrodona l'ambient íntim però intens de la interpretació.

En definitiva, un excel·lent disc que n'estic segur que vos agradarà, que vos captarà l'atenció si l'escolteu en un ambient, preferiblement, calmat, per degustar adequadament tots els matisos.

Com a nota final, dir-vos que el seu darrer treball d'enguany "Songs In Space", ha estat nominat per als Grammy d'enguany. No li resulta estranya la cosa perquè, a part del disc que escoltareu, guanyador el 2017, va tindre tres nominacions anteriors.

Mestres amagats: Jane Ira Bloom & Fred Hersch

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 13 Nov 2025 10:51:00 +0100

Programa 731

La quantitat de músiques i músics que es dediquen al jazz als EE.UU. és tan gran que no totes eixes personalitats arriben a ser conegudes fora dels límits del seu país. Al programa ja hem dedicat programes a algunes d'eixes persones, de mestria reconeguda i respectada pels professionals i afeccionats nord-americans, que no sempre aconsegueixen que el seu reconeixement ultrapasse les fronteres.

Ja feia algun temps que li seguia la pista a una dona, Jane Ira Bloom, dominadora del saxo soprano i reconeguda mestra de l'instrument, a la que li volia dedicar algun programa. Em cridava l'atenció el seu so personal, característic, matisat, i la seua utilització, de forma esporàdica però ja des de feia temps, de les possibilitats que l'electrònica musical té a l'hora de treballar els sons naturals dels instruments. Per altra part, el seu alé musical, sempre vorejant els límits del "so estàndard" i les seues col·laboracions amb músics d'arreu del món emparellant el seu saxo amb altres instruments de latituds variades no m'havien passades desapercebudes.

Fa poc, espigolant la seua discografia, vaig trobar una gravació reeditada recentment en CD, en la que feia duo amb un pianista que jo desconeixia, Fred Hersch però que també resulta que és un mestre del piano, dominador tant de la música anomenada clàssica com d'una àmplia varietat d'estils en el que, predominantment, destaca com a músic de jazz. El seu mestratge és amplament reconegut i, com a mostra del respecte que li té el món professional, cal destacar que el super-reconegut pianista Brad Mehldau, ha declarat en diverses ocasions que l'ombra de Fred Hersch sempre ha estat present per a ell, sobretot en l'aspecte de la tècnica pianística.

L'escolta del disc em va encantar amb el so perfecte, tranquil i ben dominat del saxo de la Jane Ira Bloom, així com l'originalitat de la seua música de la qual n'és autora en alguna de les peces, amb moments de caire típicament postbop junt amb altres que voregen el free.

Respecte a l'altre membre del duo, el pianista Fred Hersch, també autor d'algunes de les obres del disc, es compenetra perfectament amb la sonoritat del saxo de la Jane Ira Bloom, en una sèrie de músiques que, sense escarafalls de lluïment tècnic, més aïna pel contrari, creen una atmosfera encisadora, que ens penetra, ens agafa, que ens resulta enormement atractiva.

El nombre de reconeixements i guardons d'ambdós és aclaparador, sobretot de revistes especialitzades i associacions jazzístiques vàries, que destaquen l'enorme respecte que se'ls té al món del jazz.

El seu encontre professional, amb gira inclosa, va durar uns tres anys entre els 1982 i 1985. Va ser el 1984 quan varen gravar un disc anomenat "As One", publicat l'any següent, que és el que vos propose hui.

Com que la música del disc, com ja he comentat, resulta especialment encisadora, he optat per posar el disc complet sense tallar la seua escolta amb la meua veu, per no trencar la "màgia" de l'ambient que crea. N'estic segur que gaudireu de la seua escolta com la vaig gaudir jo.

Recomane especialment la darrera peça, anomenada "Janeology" on, encara que figura com a autor el Fred Hersch, n'és una catifa estesa pel pianista per a que la Jane Ira Bloom puga esplaiar-se en una intervenció tan inspirada com lluïda tècnicament. Una petita joia.

Un finestral obert i que entre l'aire: Caroline Shaw-2

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 6 Nov 2025 00:00:00 +0100

Programa 730

"Estic constantment inspirada en Bach, potser no en el seu món sonor per se, sinó en el seu amor per la música, l'amplitud del que va crear, el seu impuls constant per fer coses." Caroline Shaw

I no solament per Bach, és clar. De fet en alguna entrevista que he trobat, esmenta tant Mozart com Arvo Part. En definitiva, el que preten és com comenta " La meua parella diu que la meua música és una porta a la teràpia. És la meua manera de processar el món que m'envolta"

La màgia de la música és quelcom que sols una minoria d'éssers privilegiats pot crear. En un programa anterior, entrevistant a la música de Benifayó Marian Rosa Montagut, artista que roda el món amb la seua música "antiga", va dir que "No ets tu qui tria la música, sinó la música la que et tria a tu".

Caroline Shaw toca tots els aspectes del món musical, car és, com a mínim, compositora, cantant, violinista, arranjadora, productora... i en tots ells diu que es troba a gust, que tot eixe món és, en definitiva, la música hui. Que tant se li dona treballar en un cor, gran o petit, que amb un grup de cambra, una orquestra, una o un cantant o grup pop, rock, folk, en definitiva que allò que li agrada és fer música.

La seua darrera aventura, després d'haver aconseguit el seu cinqué Grammy en la categoria de Millor música de Cambra/Petit Ensemble, amb el disc "Rectangles and Circumstance," amb el grup Sō Percussion. , és un duo - "Ringdown"- amb Danni Parpan, ambdues cantants, ambdues utilitzant instruments digitals, fent una música que elles anomenen "electrònic pop".

La informació que, mitjançant la xarxa, es pot obtenir sobre ella és tan "oceànica", que he renunciat a posar més enllaços dels que hi ha al text de l'anterior pòdcast. La seua edat actual, quaranta-tres anys, ens dona la idea que encara té moltes coses a fer... i les farà perquè, en primer lloc, no en té prou mans per als encàrrecs que li arriben, però també, perquè n'estic segur que, en aquests moments, per dir-ho d'alguna forma, alguna cosa li estarà rodant pel cap per compondre alguna obra nova.

Al programa dee hui escoltareu una peça de cambra per a Clavicembal o piano i quartet de corda, i una altra, que a mi em sembla sublime, anomenada "OCHRE" , per a cor sols.

De segur que ella opina, com la Marian Rosa Montagut, que "la música l'ha triat"

Un finestral obert i que entre l'aire: Caroline Shaw-1

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 30 Oct 2025 10:20:00 +0100

Programa 729

Si en altres èpoques el centre de la innovació es trobava a Europa, fonamentalment a Alemanya i França, és evident que, en aquests moments i, sobretot, al segle XXI, el lloc on s'està treballant més en el camp de la renovació musical és, de forma evident, els Estats Units d'Amèrica.

L'existència d'un bon grapat d'universitats i altres institucions, d'entre les quals la més coneguda  -evidentment- és la Berklee School què, amb la seu central a Boston, té els tentacles escampats arreu del món (un d'ells a València) i si bé el jazz és un gènere d'especial interès als Estats Units, és ben cert que també l'anomenada "clàssica" està rebent d'enllà unes enormes espentes per a la seua renovació,  amb una notòria presència de dones.

La música que escoltareu a este programa, i al que ve, neix del treball, la inspiració i l'esperit d'espentar els límits dels sons musicals  cada cop més enllà d'una jove compositora nascuda a la localitat de Greenville l'u d'agost de 1982, té ara, per tant, quaranta-tres anys... i ja quatre Grammys i un Premi Pulitzer (la persona més jove i dona en rebre'l) anomenada Caroline ShawSoprano, violinista, compositora i arranjadora, i encara que el seu camp de composició es decanta preferentment al gènere vocal, el seu ja enorme catàleg inclou, a part de la seua col·laboració amb un variat grup d'agrupacions vocals, de cambra, orquestral i de bandes sonores, treballa també amb gent del blues, hip-hop, reggae i pop. En aquest darrer camp no em puc deixar de comentar que la majoria dels arranjaments del disc "Motomami" de Rosalía (una persona realment atípica en el món de la música de masses) són seus. Però també, per exemple, ha escrit obres per encàrrec de mites de l'Ópera com la Renée Fleming o Anne Sofie von Otter, amb la qual s'ha gravat un disc.

M'interessa ressaltar, sobretot, el seu treball en la utilització de la veu. Fundadora i membre de l'octet vocal mixt Roomful of Teeth (del qual podeu escoltar ací el disc guanyador del Grammy 2024) el seu tractament de la veu, amb sospirs, murmuris, petits recitatius amb variacions absolutament originals, unes dissonàncies absolutament precioses i una utilització de les paraules que fa encaixar en la música com una nota més i no com a suport del text, donen com a resultat uns sons originals i absolutament encisadors. No deixa, òbviament, d'utilitzar les eines que l'electrònica musical actual dona als músics d'ara, però, com a excel·lent compositora i arranjadora que és, l'efecte no deriva en una presència evident d'aquestes tècniques, pel contrari, la integració perfecta fa que el que l'oient percep es, simplement, música. Amb sonoritats sorprenents, potser, per a les oïdes poc propícies a la renovació musical, però que donen un color molt personal a les seues composicions sense eixir-se'n -aparentment- del "cànon" tonal.

Una figura absolutament calidoscòpica de la qual escoltarem hui un parell de peces i el pròxim programa altres, més centrades a la música instrumental. Al de hui sonarà l'esmentada guanyadora del premi Pulitzer, "Partita per a huit veus" i altra, anomenada, "Narrow Sea", on la línia argumental és l'aigua en diverses situacions. Dues delícies.

Espere que gaudiu amb la seua escolta.

I la pròxima setmana més... 

El jazz mira Bach amb respecte: Modern Jazz Quartet

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 23 Oct 2025 17:55:00 +0200

Programa 728

No és la primera vegada que ací escoltem al Modern Jazz Quartet, però l'anterior programa, en què el Classical Jazz Quartet s'atrevia amb Rachmaninov, em va recordar que, abans que ells i -segons el meu gust- de forma més acurada, el grup de més llarga vida a la història del jazz ja s'havia atrevit amb música de J. S. Bach.

La seua fórmula era més respectuosa amb la música original, per una part, i per l'altra, havia aprofitat els ensenyments del mestre per compondre peces originals, acoblant la tonalitat a la indicada, en la designació alemanya d'aleshores, a les lletres B=si-A=la-C=do-H=la com un homenatge.

El plantejament era molt més coherent i, a més, no varen aprofitar l'acceptable recepció del públic, per repetir la fórmula amb altres compositors, el que diu molt de la seua seriositat a l'hora d'acostar-se a la música, sense defugir -òbviament- l'èxit comercial, però sense "estirar la goma" per aconseguir èxit comercial.

El disc, anomenat Blues on Bach va tindre una molt bona acollida de la crítica i una acceptable acollida del públic, al seu moment, encara que ara està reconegut com un dels millors discos de jazz de la història. La moda en el jazz estava amb les radicals inovacions de Coltrane i Coleman, fugint del be-bop per una part i l'audiència més jove tenia al rock i altres músiques de més "fàcil digestió" al seu punt de mira.

Com que ja als altres programes vàrem parlar de la seua història i trajectòria, no anem hui a allargar-nos molt més ací. Tan sols posaré alguns enllaços específics del disc per a que en sapigueu una miqueta més dels criteris amb què es va fer i la causa final de posar-se a fer eixa tasca, cosa que està profundament lligada a l'admiració del líder del MJQ, el pianista, arranjador i compositor John Lewis.

Els clàssics "reciclats": Rachmaninov i el Classical Jazz Quartet

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 16 Oct 2025 10:27:00 +0200

Programa 727

Des de sempre els compositors han tingut la temptació d'agafar obres de compositors antics o contemporanis per fer-ne la "seua" versió d'aquelles peces. El mateix Pare Bach va fer, per exemple, un bon grapat de versions d'obres de Vivaldi, compositor llavors contemporani d'èxit.

Des dels començaments del jazz, allà pels finals del segle XIX i començaments del XX, va haver-n'hi compositors i intèrprets que agafaven peces o fragments d'obres clàssiques i les adaptaven lliurement al seu llenguatge jazzístic, de forma més o menys espontània; "ragging the classics" era com anomenaven a eixa forma d'acostar-se a aquells compositors.

D'entre els més reeixits podem trobar un pianista i compositor francés, Jacques Loussier, que va tindre un enorme èxit comercial a la dècada dels 1960/70 amb les seues gravacions sobre BacRachmaninov,h. L'any 1973, un excel·lent quartet liderat per John Lewis al piano i pel vibrafonista Milt Jackson, el Modern Jazz Quartet, varen treure un exitós "Blues on Bach", amb cinc peces composades/arranjades per John Lewis sobre cinc conegudíssimes obres de Bach. Com es veu, la llavor de J. S. Bach encara dona -i donarà- molts fruits.

A començaments dels 2000 el pianista Kenny Barron i el baixista Ron Carter, dos veterans ja aleshores, varen pensar en, seguint les petjades del Modern Jazz Quartet, fer quelcom semblant. Reclutaren al també veterà Lewis Nash per a la bateria i, per completar el model del MJQ reclutaren a un jove vibrafonista Stefon Harris, i tragueren, sota el nom de Classical Jazz Quartet , una versió jazzística del "Trencanous" de Tchaikovsky, que va resultar ben acollida comercialment. Animats per l'èxit, varen treure tres àlbums més dedicats a Bach, Rachmaninov i altre amb fragments dels anteriors i algun fragment de Haëndel. La crítica no va ser massa condescendent, sobretot, amb el dedicat a Bach.

Nosaltres hem pensat que, encara que siga com a curiositat, podríem oferir-vos un dels més reeixits, el dedicat a Rachmaninov, concretament a l'obra més coneguda del rus, el seu Concert nº 2 per a Piano i Orquestra. En aquest cas l'acollida va ser també prou favorable encara que, per a mi, hi ha molt més de jazz que de Rachmaninov, però, en tot cas, l'excel·lència dels intèrprets fa que la seua escolta siga molt agradable i siga una vibrant sessió de jazz, amb uns discrets tocs de Rachmaninov.

El retorn discogràfic d'una excel·lent veu valenciana: Ester Andújar

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 9 Oct 2025 00:00:00 +0200

Programa 726

Nascuda a València l'any 1976, la vida d'Ester Andújar ha estat sempre immersa en la música.

Des dels seus començaments, ja fa algun decenni fins al disc que escoltareu al programa , de hui hi ha un recorregut d'aprenentatge primer i de mestratge després. El seu debut, amb "Tristeza de Amar" (2002), va revelar la seua facilitat per abordar peces de jazz complexes amb elegància.

El seu segon àlbum, que vàreu poder escoltar al nostre programa 79, "Celebrating Cole Porter" (2005) com a primer programa de la tercera temporada allà pel 2010, va estar gravat a Nova York amb un conjunt internacional i que ha estat remasteritzat el 2024, va mostrar el seu domini del so del mestre Cole Porter, acompanyada per un excel·lent grapat de músics nord-americans. Un disc que feia esperar una trajectòria més abundant de gravacions.

Amb aquell disc va fer una sèrie de gires per uns quants països europeus i de fora del continent. Va fer actuacions i col·laboracions amb molta gent, tant de la terra com d'artistes internacionals en gira europea, la llàstima, però, és que per circumstàncies, en què tenen a veure tant els temes artístics com els personals, ha calgut esperar fins començaments d'aquest any 2025 per tindre l'oportunitat de gaudir de la seua veu en una gravació feta sota el nom d'Ester Andújar.

El disc "Inner Songs", que va eixir a la llum al principi d'aquest any, ens mostra un aspecte molt interessant de l'Ester Andújar, la seua capacitat com a cantautora, i fent-ho -a més a més- en tres llengües: valencià, castellà i anglés, a més d'una cançó de l'autor brasiler Toninho Horta.

Encara que, tant l'ambient del disc com l'acompanyament, en quartet, és estrictament jazzístic, les seues interpretacions, com he llegit per algun lloc, estan entre un jazz tranquil, tipus Chet Baker, unes lletres que fan recordar un jove J.M. Serrat i unes inflexions vocals que, per a mi, l'acosten a l'actual Sole Jiménez. No sé què opinarà Ester Andújar d'aquesta apreciació meua, però l'aire estrictament jazzístic del disc de Cole Porter queda un poc difuminat en aquest disc, encara que, a alguna de les cançons, continua demostrant la desimboltura amb la que aborda l'"scat", reforçant l'aspecte més jazzístic del seu cant.

Les lletres, per cert, cal destacar que no són textos innocents, sinó que aborden temes com els assassinats masclistes o l'aspiració republicana i la memòria històrica o la destrucció del territori, junt amb d'altres de temàtica més personal, més íntima.

Esperem amb curiositat al pròxim llançament d'Ester Andújar, per veure cap on es decanta.

Per cert, no puc estar-me de destacar que la gravació ha eixit sota el segell, clar, de SEDAJAZZ RECORDS. La barrancada no va poder amb ells.

P.D,: Els seus discos es poden escoltar en, pràcticament, totes les plataformes,

Arvo Pärt (II):L’espiritualitat és el punt.

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 2 Oct 2025 00:00:00 +0200

Programa 725

Arvo Pärt compara la seua música amb la llum blanca, trencada en colors només quan es refracta a través del prisma dels oients.

La música d'Arvo Pärt exigeix l'amor i la dedicació dels seus intèrprets, però pràcticament res dels seus oients, oferint un so atemporal que beu tant del minimalisme renaixentista com del modern, i capaç d'arribar a un públic estàndard i als avantguardistes per igual.
Arvo Pärt és àmpliament estimat d'una manera que normalment està reservada per a les estrelles del pop, algunes de les quals fins i tot el consideren amb un immens respecte. Michael Stipe, de R.E.M. ha anomenat la seua música "una casa en flames i una calma infinita" i la cantautora P.J. Harvey va dir que l'agitació d'un costat i les parts silencioses de "Tabula Rasa" són una experiència tan consumista, que només pot gestionar-la una vegada a l'any. Thom Yorke, de Radiohead, va descriure escoltar les seues obres com estar "trucant a una paret, i que hi aparega un forat on es pot veure un nou món del qual desconeixia completament l'existència".

És pràcticament inaudit que un compositor viu siga objecte d'una novel·la gràfica, Pärt ho és. La seua música s'utilitza en hospitals i a Hollywood, en ballets i en teatre. Els propers mesos serà un personatge popular, amb homenatges previstos a tot el món pel seu 90é aniversari, l'onze de setembre.

Pärt ha impregnat la seua música amb la religió i l'espiritualitat "que la gent realment necessita". Sembla que ha deixat d'escriure fa diversos anys i s'ha retirat de la vida pública. Els que estan a prop d'ell diuen que està en declivi cognitiu.

El catàleg d'Arvo Pärt, doncs, és més o menys complet. S'està interpretant de manera més àmplia que mai, per artistes nous i sovint molt joves, però això no arriba a descriure el seu lloc en el camp musical. Ha aconseguit una cosa que pocs compositors han fet: va inventar un sistema de composició, que anomena tintinnabuli, i va arribar a un nombre impensable d'oients per a la música clàssica.

Pärt, que va arribar a la majoria d'edat a l'Estònia soviètica, no semblava que poguera arribar a la fama mundial. Va començar a compondre amb un estil abrasivament avantguardista i serialista en obres com "Nekrolog", que, mentre estava de moda a Occident, el va posar "sota sospita" a l'URSS. Tot era Xostakóvitx i Prokófiev aleshores. Però hi havia aquesta música estranya que era diferent del que feien els altres, i arribava d’Estònia. Malgrat tot, encara que tenia recolzament a Tallinn va patir una crisi. "Estava convençut que simplement no podia continuar amb els mitjans compositius a la meua disposició", va dir més tard. "Simplement, no hi havia prou material per a continuar, així que vaig deixar de compondre per complet".

Va entrar en un període de tranquil·litat en el qual va escriure molt poc, es va unir a l'Església Ortodoxa Russa i va omplir quaderns amb dibuixos i esbossos que reflectien una creixent fascinació amb el cant pla. Va escriure música reduïda a una sola línia de melodia, i Michael Pärt, el seu fill, va dir que son pare havia fet la broma de què "qualsevol reducció addicional es traduiria en silenci".

No va passar molt de temps abans que Arvo Pärt passés del serialisme, experimentant amb una tècnica de collage que barrejava música antiga, com el cant gregorià, amb la dissonància moderna. Finalment, amb "Credo" el 1968, va fer un gir cap a l'obertament espiritual, com Sofia Gubaidulina a Rússia i Henryk Gorecki a Polònia. Però això va posar-lo en una posició encara més incómoda amb l'"establishment" soviètic.

Va entrar en un període de tranquil·litat en el qual va escriure molt poc, es va unir a l'Església Ortodoxa Russa i va omplir quaderns amb dibuixos i esbossos que reflectien una creixent fascinació amb el cant pla. Va escriure música reduïda a una sola línia de melodia, i Michael Pärt va dir que el seu pare ha fet broma que "qualsevol reducció addicional es traduiria en silenci".

En un discurs de 2007, Arvo Pärt va dir que "havia d'arribar a un estat on pogués trobar un llenguatge musical amb el qual volgués viure"; estava buscant "una petita illa de so, un "lloc" dins meu, on -diguem-- podria produir-se un diàleg amb Déu".

El resultat, el 1976, va ser un solo de piano anomenat "Für Alina", que va servir com una mena de prototip per a tintinnabuli, una paraula que prové d'una eina, amb una petita campana, que es fa cervir a cerimònies ortodoxes. La seua partitura sembla un gravat modern de la música renaixentista. Les notes no tenen tiges, de manera que apareixen com a ovals a la pàgina i no tenen un ritme estricte. No hi ha signatura de temps, ni compassos per mesura; en canvi, hi ha barres separades de frases senceres, per llargues o curtes que siguen. El tempo i l'expressió depenen completament de l'intèrpret.

Les regles matemàtiques de certes avantguardes (dodecafonisme, Xenakis...) sovint conduïen a obres emocionalment fredes en el modernisme musical, però el sistema de tintinnabuli produeix naturalment tensió harmònica i resolució serena. I tot torna a l'espiritualitat de Pärt; una vegada va dir a Paul Hillier, un dels seus primers i més fidels seguidors, que la veu M significava "el món subjectiu, la vida quotidiana egoista del pecat i el sofriment", mentre que la veu T era "el regne objectiu del perdó".

El nou sistema de Pärt va conduir a una sèrie d'obres que ara es consideren clàssiques, incloent-hi Tabula Rasa, Fratres i, potser la seua peça més famosa, "Spiegel im Spiegel". Gairebé tota la seua música des de "Für Alina", la producció de gairebé mig segle, ha estat tota en l'estil tintinnabuli.

No obstant això, no va poder continuar treballant a Estònia. A mesura que el seu futur es va fer insostenible, ell i la seua família van aconseguir amb la seua segona esposa, Nora, emigrar a Israel a causa del seu origen jueu, que, com el seu marit, s'havia convertit al cristianisme ortodox rus. Però després van anar a Viena, on l'editor d'Universal va oferir a Pärt un contracte i un refugi de facto. Finalment, la família es va establir a Berlín, on van romandre durant gairebé tres dècades abans de tornar a Estònia el 1980

La música de Pärt va cridar l'atenció de Manfred Eicher, el fundador d'ECM Records, que va crear un segell (ECM New Series) només per llançar l'àlbum "Tabula Rasa" el 1984. Va ser la catapulta de Pärt, una catapulta a l'atenció global que mai ha desaparegut ja.

Sempre hi ha un element de misteri a la fama, però Pärt sembla haver encertat una mena d'expressió en la música que té un profund efecte en les persones, independentment del molt que sàpiguen de música o no. L'efecte d'això ha estat doble; les seues obres han estat ben rebudes per un públic del New Age, després criticades per alguns especialistes cínics com a "sant minimalista". La seua espiritualitat és àmplia, recordant elements de múltiples religions. El seu llenguatge harmònic seria tant a casa al segle XV com el XXI. És un so sense límits.

S'ha dit que la música de Pärt és més que tranquil·la; és, en general, trista, però d'una manera que resulta empàtica en lloc d'entristida". Tampoc és populista ni fàcil. Si de cas és personal, devocional, producte d'una línia compositiva, el que ell va anomenar "la seua manera de “respirar dins i fora”. També s'ha guiat per la creença que "l'art s'ha d'ocupar de l'etern i no només del corrent", potser una altra font de la seua apel·lació a les masses. Malgrat tota l'accessibilitat, però, la música de Pärt és difícil d'interpretar. Els intèrprets han dit que requereix una mena d'abnegació. Les obres, en la seua construcció neta i en la seua economia musical, resisteixen la sobreexpressió. "No volem sentir l'actuació de l'intèrpret", va dir Hillier. “Només fer música és suficient” .

Les obres d'Arvo Pärt solien ser una especialitat de minories, però això ha canviat amb el temps; el seu estil s'ha absorbit per l'ecosistema de conservatoris i sales de concerts.“Silhouette” (que Järvi va estrenar el 5 de setembre) és la seua darrera obra més coneguda. estil s'ha absorbit per l'ecosistema de conservatoris i sales de concerts.“Silhouette” (que Järvi va estrenar el 5 de setembre) és la seua darrera obra més coneguda."És una gran música", va dir Paul Hillier, el conjunt del qual va establir un estàndard primerenc per interpretar les obres de Pärt. “És tan senzill com això”.

Nota d'agraÏment: La majoria d'aquest text ha estat extret i reelaborat a partir d'un article de "The NY Times", del periodista Joshua Barone, amb motiu del 90é anniversari d'Arvo Pärt.

"Arvo Pärt Reached Pop Star Status. Now He’s Ready to Rest."

https://www.nytimes.com/2025/09/11/arts/music/arvo-part-90th-birthday.html

Arvo Pärt (I):1+1=1

noreply@blogger.com (Enric Pastor Roig - Ràdio Klara) — Thu, 25 Sep 2025 00:00:00 +0200

Programa 724

Nascut a Paide, una petita localitat d'Estònia, l'onze de setembre de 1935 -ha fet, per tant, 90 anys fa pocs dies- Arvo Pärt va ser un dels innovadors de la música soviètica, junt amb la recentment desapareguda en març d'enguany, Sofia Gubaidulina, que ens va deixar a l'avançada edat també de noranta-tres anys.

La vida del compositor va patir una enorme quantitat de canvis en tots els sentits, tant vitals com polítics, religiosos i musicals.

Quan tenia tres anys, separats els seus pares, va traslladar-se amb sa mare a una altra petita localitat pròxima, Rakvere, on va començar els seus estudis tant generals com musicals, dintre dels motlles de l'escola soviètica, car quan tenia cinc anys, Estònia va ser incorporada a l'URSS pel pacte Molotov-Ribbentrop. Va estudiar diversos instruments, encara que fonamentalment es va dedicar al piano.

En acabar els seus estudis secundaris, amb dinou anys es va traslladar a la capital, Tallin, on va ingressar al conservatori, dedicant-se fonamentalment a l'estudi de la composició i de la música popular estoniana. Aquests estudis varen ser interromputs pel servei militar (1954-1956) on va interpretar l'oboé i la percussió a la banda. En acabar el servei militar va reincorporar-se al conservatori estudiant, fonamentalment, amb un professor, Heino Eller, que va resultar importantíssim per a ell i amb el qual mantingué una amistat de per vida.

Una circumstància favorable va ser que entrà a treballar com a tècnic de so a Ràdio Estònia del 1958 al 1967 i això, junt amb la influència de Heller, que el va introduir al dodecafonisme, i algunes eixides a l'Europa occidental, li varen descobrir el món de les avantguardes que a mitjan segle XX estaven aclaparant la innovació de les teories musicals (neoclassicisme, dodecafonisme, serialisme, sonorisme, collage, música aleatòria,...) i, malgrat el rebuig que per part de les directrius oficials soviètiques es mantenia envers eixes innovacions sembla que a Tallin, lluny de Moscou, hi havia un cert ambient que, al voltant del mestre Heller, anava fent camí.

Arran de l'estrena el 1968 d'una de les obres que podreu escoltar al programa "Credo", l'ambient oficial al seu voltant es va enrarir pel seu caràcter explícitament religiós. La composició del "Credo" amb el rebuig de certs àmbits, el seu allunyament de les fórmules avantguardistes occidentals, unida a la seua incorporació a l'església ortodoxa, el varen dur a un període de silenci compositiu i personal de vora una desena d'anys, en els quals va sobreviure escrivint música per a pel·lícules i TV, cosa que ell no considerava com a la "seua" música. Eixe silenci es va trencar l'any 1977 amb l'estrena a Tallin de, entre altres, l'altra obra que escoltareu hui, "Tabula Rasa", doble concert per dos violins, solos, piano preparat i una petita orquestra de cambra. L'estrena va suposar un enorme èxit. Malgrat això, la pressió des dels llocs de direcció cultural soviètica va ser tan intensa que l'any 1980, es va exiliar a Viena.

Aquell període de reflexió, però, va ser enormement productiu des del punt de vista de la formació del seu mètode compositiu. Influït per l'escolta de música del renaixement, del cant pla religiós i de les influències que anaven arribant-li de les avantguardes occidentals, a les quals va renunciar per considerar-les massa estrictes, massa rígides, junt amb l'aprofundiment del seu sentit religiós, varen fer-lo arribar a un estil que ell anomena "tintinnabuli". Un "tintinnabuli" és una petita campana que s'usa en determinades cerimònies religioses ortodoxes.

Segons un destacat musicòleg, "el cor de l'estil de "tintinnabuli" està en el so de la música. El sistema de composició de Pärt, en els seus termes més senzills, reuneix dues línies: la veu M, o la melodia, sempre escrita en escala diatònica i la veu T, el tintinnabuli, format per una tríada fixa, el tipus més comú d'acord. L'efecte és d'una línia superior errant sobre una base que, en la seua i estàtica fiabilitat, s'assembla a campanes d'església immutables. Les dues línies, lligades per regles d'harmonia, formen un tot inseparable, el que el va portar a encunyar la fórmula 1 + 1 = 1."

Segons explica la seua dona, Nora, a la fórmula 1+1=1 el primer 1 és la part M, el segon 1 és la part T, la "tintinambuli", la triada d'acords. Eixes dues parts donen com a resultat l'obra final (=1) que, diu Pärt, deixa a l'oient la interpretació de les sensacions, la interiorització dels sons, allò que li suggereix o li fa sentir; és en eixe moment quan Pärt diu que l'obra està completa: a l'interior de l'oient.

Les seues partitures no solen dur indicacions de ritme ni tempo, deixant en mans dels músics la llibertat de la interpretació de l'obra, encara que, òbviament, porten indicacions sobre la idea de l'obra, l'ambient, l'esperit.

Diu un crític que "la seua llengua harmònica seria tant a casa al segle XV com al XXI" i, com que sempre cal etiquetar-ho tot, s'ha definit el seu estil com a "minimalisme religiós".

Al següent programa escoltarem més música d'Arvo Pärt i afegiren més detalls de la seua vida i obra.