www.canvijove.cat

Entrevista a Iñaki Segurado: "Veure com un jove en risc d'exclusió social estudia una carrera és el millor projecte"

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Tue, 31 Jan 2012 13:20:00 +0000

Des d'un Taller de Ràdio, un curs d'informàtica, català, castellà fins a itineraris personalitzats d'inserció, plans de formació ocupacional, servei de creació d'empreses, programes amb entitats com ara "Joves amb Futur" de Barcelona Activa i així una llarga llista de projectes.

La Fundació Trinijove va néixer l'any 1985 per tal d'ajudar en l'àmbit de la formació i inserció sociolaboral de persones amb especials dificultats. Durant aquests 25 anys s'ha treballat activament en el disseny i implementació de mesures i programes innovadors amb la finalitat de superar les situacions d'exclusió social. El passat desembre van rebre el Premi Tàber de la JNC de Barcelona per la seva tasca. Iñaki Segurado, Vicepresident de la Fundació ens parla de la seva tasca.

ENTREVISTA A IÑAKI SEGURADO (Vicepresident Fundació Trinijove)

1. Com defineixes Trinijove?

La defineixo com una entitat territorial sense ànim de lucre que treballa pel col·lectiu més desafavorit, ja siguin joves, dones, entre d'altres.

2. Quins projectes teniu?

La Fundació consta de diferents potes que són la formació, l'assessorament, el suport a la gent, l'emprenedoria, la inserció i una àrea més social i això ens permet tenir diferents tipus de projectes. Tot i això, la nostra principal preocupació és la gent jove per la falta de feina al mercat i les dones perquè ho pateixen molt més. Els projectes s'estructuren en dos àmbits, un primer de prevenció perquè és la forma de treballar aspectes bàsics per detectar problemes reals als barris i el segon, la formació perquè després et porta a l'ocupació a través de programes com l'Incorpora, que és un conveni que tenim amb L'Obra Social de la Caixa, o amb empreses.

3. Què aconseguiu a través d'aquests projectes?

Sobretot millorar aspectes formatius, laborals, donar valors, entre moltes altres coses per tal de crear la necessitat de què estem en un país com Catalunya i s'ha de normalitzar la situació tant pels de casa com pels immigrants. Per exemple, a través de la nostra ràdio els joves poden explicar els seus problemes i troben que és un canal de comunicació i de normalització.

4. Com us organitzeu?

Tenim un patronat que és gent que voluntàriament tira endavant la fundació; després tenim un cos de gent executor que són els tècnics, els que executen els projectes i una part molt important, i després tenim el voluntariat que són sobretot gent jubilada i joves que col·laboren ja sigui amb la ràdio o amb assessorament jurídic o social.

5. Quin paper tenen els voluntaris?

El que més destaco del seu paper és la vocació social i el fet d'entendre el projecte. És molt important veure la disponibilitat i la incorporació d'idees en els projectes perquè es puguin desenvolupar.

6. En un context on l'associacionisme juvenil és baix. Com esteu potenciant la participació dels voluntaris?

En la nostra Fundació els voluntaris ja és gent molt motivada, il·lusionada. El fet que puguin participar directament en el projecte, que siguin un gran reforç a la tasca és la seva major motivació.

7. Quin és el moment i perquè decideixes entrar a Trinijove?

Jo sóc un dels membres fundadors de l'entitat i en aquell moment vam veure que s'havia de fer alguna cosa per millorar la situació del barri al veure els problemes de l'atur, problemes estructurals. Érem un grup de gent amb moltes ganes de fer coses concretes i de poder donar una sortida als col·lectius més desafavorits.

8. Com valores els projectes?

Un dels aspectes és que cada vegada més s'amplien els projectes però també tot i que hi ha moments complicats el millor és veure com té els seus fruits. La millor valoració és veure com has ajudat a un noi/noia i que aquest un cop té més independència se n'ha sortit, té una feina i per tant té una independència que feia uns anys no tenia.Un dels projectes que més valoro és el d'inserció en el món laboral dels joves. Primer de tot fas un estudi de prevenció on mires el seu voltant i estudies els problemes que té per tal de donar-hi una solució. Després hi ha un treball de formació i d'entrada a una empresa o veure com un jove entra a la universitat. Veure com un jove té una continuïtat en aquella empresa o estudia una carrera és el millor projecte.

9. La crisi és un factor que també influeix en l'exclusió social dels joves. Com intenteu superar la situació actual?

Primer de tot cal destacar que tenim un problema estructural que ve de fa d'anys i la crisi ens ho ha posat més de relleu. Un dels problemes que trobem és que no hi ha oportunitats de feina per als joves. Els joves són l'oportunitat del país i si marxen pot ser la mort del país. Ells són el progrés econòmic. Hem de valorar que som un país d'emprenedors, amb idees i cal donar-hi importància, tenim una societat civil amb idees i uns joves que han d'agafar o tenen empenta. Ens interessa que els joves agafin empenta per a què els problemes no hi siguin en un futur.

10. Qui hi ha darrera de Trinijove? Quin és el perfil al que ajudeu?

Ajudem a joves en exclusió o que poden acabar en exclusió. La línia que hi ha entre l'exclusió i la normalització no es veu i el que fem a Trini Jove és recuperar a l'individu, donar-li eines per a què pel seu compte puguin canviar i que en un futur puguin tenir la independència per la seva banda. Tot això ho fem a través del punt d'informació, dels serveis socials del barri, dels mateixos veïns, de la Direcció General d'Atenció a la Infància o l'Atenció Primària.

11. Quin tipus consultes rebeu al mes? Quines són les més freqüents?

Rebem tot tipus de consultes però sobretot de temes laborals i emancipació. Un altre tipus de consultes freqüents són sobre l'exclusió dels discapacitats.

12. Quines dificultats us trobeu en el dia a dia per desenvolupar la vostra tasca?

Com a qualsevol entitat ens trobem que la crisi. La falta d'ofertes laborals complica la inserció laboral. Tot i això hem trobat una sortida i ho hem compaginat amb els serveis de la fundació que ha donat feina a la gent. Actualment tenim unes 70 persones treballant a la Fundació en un servei de jardineria, de neteja, entre d'altres, amb contracte laboral i el seu conveni.

13. Com valores la col·laboració amb altres entitats? quin tipus de relació hi teniu?

És molt important la col·laboració tant amb les empreses com amb el Govern de la Generalitat. Veure com hi ha gent que aposta per nosaltres, per la nostra tasca és molt important i s'ha de mantenir. Actualment tenim unes 100 entitats col·laboradores de tot tipus i es important destacar com aquestes entitats veuen que tenim un projecte, unes idees i que cada vegada més valoren la prevenció, l'assessorament que fem i és per això que mantenim aquesta col·laboració o en surten de noves. Les empreses tenen nom i cognoms com també el Govern de la Generalitat que ha apostat per nosaltres i continuen apostant tot i la situació en la que ens trobem i s'ha d'agrair que ho facin perquè hi ha una preocupació mútua.

14. Quins aspectes et criden l'atenció dels joves de la fundació?

Les seves ganes de superació que tenen. Són joves conscients de que han de canviar la seva situació, que poden sortir d'on estan i que tenen el suport familiar quan decideixen canviar. Fan una reflexió molt important i veuen que han de canviar, que per qüestions de la vida tenen dificultats però tenen la voluntat de fer coses per canviar-ho. Ells també volen una vida normal, tenir feina però tenen una situació familiar que no els hi permet desenvolupar-ho, nosaltres amb la Fundació donem eines i il·lusió per a què ho puguin fer, per a què tinguin una sortida. Et recompensa molt veure com canvia la gent i com se'n surten i tiren endavant quan els hi has donat una petita oportunitat.

15. Com creus que evolucionarà Trinijove?Doncs adaptant-nos als nous temps però sempre amb il·lusió, empenta i amb una tasca constant per tal d'estar treballant pels nostres joves.

Gràcies pel teu temps Iñaki, endavant amb Trinijove i per molts anys més!

Judit Senarriaga,

Presidenta de l’Assemblea de la JNC-BCN

Ara venen les onades

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Tue, 31 Jan 2012 13:02:00 +0000

En les últimes dues setmanes hem estat presents d’un seguit de successos amb un denominador comú que és possible que vegem repetits els propers mesos de forma reiterada: El bloqueig per part de la oposició de projectes de ciutat tot i haver-los defensat amb cos i ànima des dels propis districtes.

Deixant de banda la falta de coordinació interna que sembla haver-hi entre les estructures territorials i de ciutat dels partits de la oposició, que no és un problema menor si de veritat pretenen construir una oposició creïble vers la ciutadania, el fets són que tant el projecte de Can Batlló com l’enèsima remodelació de la plaça Glòries han estat aturades al despatx.

Si bé respecte Can Batlló els grups polítics han incidit més en la forma i el tracte a l’hora de formalitzar la seva oposició inicial, queixant-se per haver-se assabentat per roda de premsa de part dels detalls del desbloqueig. Amb Glòries han posat més èmfasi en el fons, qüestionant la totalitat del projecte a menys que es justifiqui amb cara i ulls què passarà amb tot el trànsit que la plaça suporta.

Al final, però, tot es redueix a pur tacticisme. La qüestió és desgastar un govern que malgrat estar en clara minoria dobla esforços per ser-hi arreu i que en pocs mesos ha aconseguit que la ciutadania vegi que una nova manera de fer les coses és possible. Tacticisme de per se.

Perquè malauradament, el titular o la fotografia és encara el que acaba marcant certes decisions en política. Malgrat que hi hagi un consens en com ha de ser l’actuació a dur a terme, els partits de la oposició reclamen ser partícips del protagonisme que suposen aquestes grans reformes. Tan sigui des de la trinxera o des del sofà. El més important, però, i que reforça el govern Trias és que ambdós projectes han estat, i estant essent, consensuats amb el suport dels veïns.

Des de l’inici de la legislatura el PP s’havia deixat estimar de forma reiterada i ha facilitat en la mesura del possible les coses, esperant poder formalitzar un pacte de govern. Mig any després, han vist que no serà possible. I ràpidament han canviat el xip, cap a una oposició dura i gairebé intransigent, com la que duu practicant des del inici, a nivell de ciutat, el PSC. Ambdós, PSC i PP, treballant amb una mateixa idea: forçar l’entrada dels populars, tard o d’hora, al govern. Fet en què el PSC, a menys que la futura direcció de Barcelona canviï el rumb, hi sumarà esforços per a poder establir-se com la principal veu de la oposició.

Ara, doncs, venen les onades. 10 mesos, fins a l’aprovació dels següents pressupostos, en els que notarem més que mai el que significa governar en minoria. Uns mesos en què caldrà fer un esforç titànic per explicar al màxim de bé el projecte de ciutat als veïns i seguir escoltant-los com fins ara per a què les declaracions de la oposició no creïn dubtes sobre la nostra obra de govern. Uns mesos en què haurem de posar les bases d’una nova transparència documental i informativa entre govern i oposició que assenti les bases per a poder fer una política més dialogant i menys demagògica.

Sergi Sarri

Vice-coordinador d'Acció Política de la JNC-BCN

Primers passos al Districte de Sarrià Sant-Gervasi

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Tue, 31 Jan 2012 12:57:00 +0000

Fa mig any aproximadament de la constitució de l'Ajuntament de Barcelona per part del nou govern de la ciutat, el mateix temps que fa que tinc l'honor de ser conseller municipal del Districte. Un càrrec que em permet estar en contacte amb veïns i veïnes i treballar dia a dia per millorar el districte. Aquesta experiència m'ha permès conèixer de més a prop parts del districte que coneixia, però no prou, i d'altres parts que m’eren totalment desconegudes tot hi haver-hi viscut durant tota la vida. Els primers mesos de conseller m’han servit per començar a conèixer veïns i veïnes que participen en la vida del barri des de les associacions de veïns i comerciants, veure els problemes que tenen i començar a solucionar-los des del districte. La meva experiència està sent molt positiva, he estat amb contacte amb veïns, escoltant-los i mirant de resoldre o millorar els problemes, participant d’activitats que les mateixes associacions realitzen, participant dels consells, etc. També com a conseller de mobilitat he estat pendent de les diferents actuacions que s'han portat a terme dins del Districte.

Una de les primeres afectacions en les que ens vàrem trobar va ser l’aturada provisional de les obres de la L9 al seu pas pel districte, on tres de les estacions que s’han de construir ja estaven a mig començar i com tota obra, generava greus problemàtiques per als veïns de l’entorn. Des del districte i amb vistes a no saber quan es podrà continuar amb les obres, ens vàrem posar en marxa per demanar a la Generalitat que tornes a re-urbanitzar les zones mes afectades per la construcció de les estacions. La plaça Joaquim Folguera s'urbanitzarà provisionalment per a què els veïns de la zona puguin gaudir de l’espai una altra vegada, a l’estació del carrer Mandri, es restituiran els carrils de circulació i a l’estació de Sarrià, s’alliberarà el carrer de Pau Alcover i es tornarà a la configuració original.

També el Districte es veurà afectat per les obres de millora, ampliació i adaptació de l'estació de Gràcia ja que des del passat dia 16 i fins d'aquí uns tres mesos la L7 que uneix pl. Catalunya amb Av. Tibidabo veurà escurçat el recorregut d’entre pl. Molina fins Av. Tibidabo.

Aquestes són només una petita mostra de les actuacions que s’han dut i s’estan duent a terme al Districte. Seguirem treballant, per millorar el districte sempre amb el consens dels veïns i des de la proximitat que tenim a traves dels diferents òrgans de participació i la relació directa amb entitats i veïns.

Manel Sardà,

Militant de la JNC-Sarrià Sant-Gervasi i Conseller Municipal de CiU al districte de Sarrià-Sant Gervasi

Més educació: el pilar per sortir de la crisi

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Tue, 31 Jan 2012 12:37:00 +0000

No és difícil trobar joves que tot i tenir una llicenciatura finalitzada, amb màster i pràctiques laborals o inclús doctorat; es trobi aturat o acceptant feines que no són pròpies de l’àmbit pel qual s’ha format. L’economia de Catalunya, supeditada a l’espanyola, pateix aquesta situació amb una taxa d’atur del 19,4% i superant el 40% a nivell juvenil. Per contra, països forts de la UE mantenen una taxa d’atur baixa, i inferior al 10% a nivell juvenil. Si comparem economies podem trobar múltiples causes, però el principal resum que en podem extreure és que les empreses catalanes no contracten nous treballadors perquè no guanyen diners amb la nova contractació. És un problema de productivitat, que és baixa pel cost que té.

La baixa productivitat comparada de la nostra economia, té també diversos orígens; però una de les causes i de les principals, es troba en el sistema educatiu i universitari. És significatiu, que el fracàs escolar de Catalunya (31,9%) dobli la mitjana de la UE i igual de preocupant és que l’economia no consideri òptims o necessaris incorporar nous llicenciats al mercat laboral.

Les causes del fracàs escolar es troben en dos fronts, principalment en uns docents desbordats per manca de recursos, econòmics, de formació pròpia, d’impossibilitat d’individualització, d’establir complicitat amb l’entorn familiar, etc. Dades com el fet que el fracàs escolar sigui el doble en les escoles públiques, que en centres concertats, o el triple que en centres privats independents, ho confirmen. El greuge, és tal que la taxa de graduats d’ESO dels centres públics al 2007 era del 61,1%; sent la taxa més baixa d’Espanya, i molt lluny del 90% que busca la UE, o del 80% (aprox.) del País Basc i Navarra.

Aquesta situació, no només perjudica a qui la pateix, sinó a la pròpia societat, i al nivell educatiu amb el que molts alumnes assoleixen el pas a la universitat. És vox populi dins la docència universitaria l’escassa preparació amb la que iniciem els estudis universitaris, no només conceptual, sinó d’esforç, aspecte que explicaria que molts estudiants no busquin l’excel·lència acadèmica, o inclús abandonin la Universitat. Si sumem que la Universitat planteja una metodologia d’ensenyament molt més tradicional, de transmissió de coneixements, i anacrònic a l’actual realitat del mercat laboral, que busca tenir treballades les competències laborals necessàries; és lògic que avui en dia les empreses no ens considerin amb la formació adequada.

Les solucions són clares, Catalunya ha d’invertir més en educació; el nivell d’inversió per alumne es troba 7 punts per sota de la mitjana espanyola, i té la taxa de despesa en educació respecte el PIB més baixa d’Espanya, per contra Euskadi té una inversió per alumne de 57 punts per sobre de la mitjana. Però no és només inversió el que es necessita, Finlàndia paradigma de l’educació europea, té una inversió per alumne similar a Euskadi, i obté millors resultats. Això és degut a la major exigència dels docents a nivell de formació. També es fa necessari saber treballar amb els alumnes en risc de fracàs escolar, i entendre la situació en la que es troben, on generalment sol ser per un ambient familiar poc adequat o retroalimentació amb altres alumnes en la mateixa situació de fracàs escolar. Reforçar les escoles amb educadors extraescolars, que facin un reforç escolar, un seguiment i una atenció, o utilitzar elements motivadors com l’esport, la dansa o la música, no seria cap tonteria a plantejar.

A nivell universitari, no cal simplement una major inversió, sinó un canvi de plantejament i saber aprofitar els Graus, que demanen una major capacitat procedimental i de competències que les Llicenciatures. Ampliar les beques públiques i no simplement de caràcter econòmic, sinó de convenis laborals amb empreses tot establint programes educatius integrals i de dos anys entre l’empresa colaboradora i la universitat, possibilitant a l’alumne treballar i estudiar amb una compensació econòmica. Buscar l’excel·lència acadèmica premiant la possibilitat de realitzar postgraus de manera becada; ampliant les partides econòmiques així com beques destinades als alumnes que decideixen realitzar I+D a les Universitats; trobar convenis laborals també amb els estudiants que realitzen el Doctorat, etc.

En conclusió, Catalunya ha de fer un esforç en educació. A nivell econòmic considerablement, també a nivell social i els propis estaments educatius, però especialment l’universitari. Les xifres, són preocupants; cal entonar un mea culpa, plantejar-se reflexions i sobretot, que les universitats es preguntin per què un alumne recent llicenciat i amb màster, té dificultats per trobar feina. No cal oblidar que també som víctimes del dèficit fiscal, i la situació s’agreujarà degut a la fràgil situació financera de la Generalitat, on el 20% del pressupost està destinat a pagar deute. És urgent que la població entengui la necessitat de la independència, o com a mínim un pacte fiscal que elimini el greuge comparatiu que patim, perquè en definitiva, ens permetrà tenir un teixit educatiu i universitari fort, entre molts altres aspectes, i no només beneficia a uns, sinó a tots.

Josep Palau,

Militant de la Dreta de l'Eixample

La pataleta (anti)democràtica de Jordi Hereu

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Tue, 19 Apr 2011 14:18:00 +0000

Ens vam acomiadar d’un mes de març intens, ple d’actes públics i inauguracions a corre-cuita del alcalde Hereu, degut als canvis de la LOREG, amb la obertura del Museu Blau. El museu Blau és la reubicació del museu de Ciències Naturals de Barcelona a un altre espai: L’edifici del Fòrum. Després de 7 anys i 150M€ (!) invertits en l’edifici, sembla que finalment s’ha trobat una funcionalitat a l’espai per a què no només sigui usat pels skaters. Set anys i 150M€. Unes xifres que retraten el consistori en les facetes en què més excel·leix: La ineficàcia i el malversament.

Ineficàcia, perquè resulta dramàtic que hagin tardat 7 anys per trobar un ús raonable per una inversió milionària. I malversament, com a conseqüència de la inacció municipal durant tot aquest llarg període de temps en què l’auditori de base triangular no ha tingut un ús clar.

L’abril ha vingut marcat per la consulta sobre la independència del 10-A, promoguda per BCN Decideix. La consulta que havia de posar fi a la, llavors utòpica, onada iniciada un no tan llunyà 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. Una consulta en què es preguntava a tots els barcelonins si volien o no que Catalunya esdevingués un Estat social i democràtic integrat en la Unió Europea i que ha resultat ser un èxit de participació amb el 21,37% del cens. 257.645 persones han donat suport a la consulta, que són 5.292 més de les que van votar a favor del bipartit municipal que governa la ciutat.

D’uns mesos ençà i amb el despropòsit que esdevingué la consulta de la Diagonal, encara en la memòria de tots els barcelonins, les comparacions en quant a la organització i la futura participació eren cada cop més inevitables. L’equip de govern no les tenia totes i l’incomodava que un procés purament democràtic i sorgit i pagat única i exclusivament pel poble pogués tenir més bona acollida que el que un any abans havia organitzat i anunciat sense èxit, per tot arreu, el propi Ajuntament.

L’orgull, el no saber perdre, sembla ser que ha dut a l’Ajuntament a intentar obstaculitzar la consulta ciutadana, basant-se en els recents canvis de la LOREG i barrejant la plataforma com a organització política per tal de justificar el seu suposat error administratiu que va impedir el desplegament de 400 banderoles per la ciutat per tal de donar a conèixer la consulta i promoure la seva participació. La pilota va passar a mans de la Junta Electoral, que com bé devia haver calculat l’alcalde Hereu, no va emetre sentència fins passada l’efemèride. I fou a favor de BCN Decideix.

Així doncs, l’alcalde ha demostrat ser una persona que només creu en la democràcia i el joc net quan és promogut des del partit; i ha deixat en evidència, un cop més, que no té l’alçada suficient per a ser reelegit alcalde d’una ciutat que en ple segle XXI ha de ser referent i impulsora de mecanismes més participatius que ens acostin a una democràcia a la qual no només puguem veure, sinó amb la que també puguem parlar-hi i sentir-nos nostra.

Sergi Sarri,

Vice-coordinador d'Acció Política de la JNC-BCN

#elcanvi és escoltar i treballar cada dia com si s’albiressin eleccions

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Fri, 04 Mar 2011 10:43:00 +0000

Una de les moltes queixes dels ciutadans de Barcelona, i probablement la més sonora i antiga que arrosseguem a la ciutat, és haver de veure com l’Ajuntament sembla només disposat a intentar resoldre ràpidament els problemes de la gent quan surten als mitjans de comunicació i/o quan s’acosta la campanya electoral. Un fet trist perquè demostra la poca vocació de servei que tenen la gran majoria dels governants.

Aquest 28 de gener passat, de cara a les eleccions municipals i autonòmiques que es viuran a l’Estat el 22-M va entrar en vigor la modificació de la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General) per part de les corts generals. Una modificació que ha aixecat dubtes sobre la seva constitucionalitat amb un nou concepte anomenat “incompatibilitat sobrevinguda” i que deixa als emigrants de l’Estat a altres països sense la possibilitat de votar per correu en les eleccions municipals. Un fet indignant i contrari a la pràctica habitual a nivell internacional per aquests casos.

Dins dels canvis introduïts també trobem la prohibició als partits polítics i a l’administració de demanar el vot, usar el lema de campanya o inaugurar obres fetes per la pròpia administració des de la convocatòria de les eleccions fins a l’inici de la campanya electoral. Un canvi ben significatiu que triplica la sensació de què en temps d’eleccions els governants no paren de fer spam sobre el que han realitzat o estant “apunt” de finalitzar. En aquest sentit, l’alcalde Hereu, “alliberat” després d’haver vençut contra un fals goliat i envalentit amb una embranzida que només ell es creu, es disposa, sigui com sigui, a tallar la cinta del màxim d’obres en què s’entrevegi el final.

Si el diumenge 27 feia la marató per a poder estar tant en l’acte de la inauguració de la ronda del Guinardó com en la restauració de les quatre columnes de Puig i Cadafalch. El fet del dia anterior ens porta a una d’aquelles situacions que un govern seriós i que es vanta d’estar sempre al costat dels ciutadans no hauria de fer.

Recordant els “millors” temps de la Maleni-ni-partía-ni-doblá inaugurant l’arribada a BCN de l’AVE al Prat amb l’estació a mig construir, l’alcalde Hereu va emular en menor escala, tot s’ha de dir, aquell gran hit, i es va desplaçar al carrer Joaquim Costa, a Ciutat Vella, on es va disposar a inaugurar una remodelació parcial, aprofitant una festa del comerç del propi carrer promoguda pel propi Ajuntament (quina sorpresa, oi?) que va tenir una participació ben escassa (15%) per part dels comerciants. El pitjor de tot és que les obres, que han dut a la zona una sensació constant d’inseguretat, fa més d’un any que estan endegades i no estaran totalment llestes fins al maig.

El més significatiu de tot plegat és la lapidària frase que un restaurador del carrer Ferlandina (un carrer adjacent al Joaquim Costa) va deixar anar a ‘el Punt’ i que mostra el savoir-faire, lamentable, d’un alcalde i un Ajuntament només preocupat d’aplicar maquillatge a la ciutat quan les marques de deixadesa que pateix poden afectar un acte públic: “Cada cop que hi ha una inauguració al MACBA no n’hi ha cap d’indigent, tot està net”.

És aquesta la Barcelona que volem? La que prefereix que els visitants s’enduguin una imatge idíl·lica de la ciutat abans que afrontar i intentar arreglar els problemes dels seus conciutadans? Des de la JNC diem que NO. Que una altra Barcelona és possible. Una Barcelona que a quatre dies de les eleccions no hagi de gastar-se un mínim de 780.000 euros en publicitat per a fer balanç de mandat i enlluernar els ciutadans despistats. Una Barcelona que els barcelonins es puguin mirar amb confiança i proximitat. Una Barcelona que sigui el batec i la veu de tots i cadascun dels barcelonins.

Una Barcelona millor que només serà possible si El Canvi que abandera en Xavier Trias i CiU és capaç d’assolir el gran repte de trencar 32 anys d’història monocolor a lAjuntament de BCN. Un canvi per el qual hem de seguir difonent fins l’últim dia el missatge d’en Trias si volem que esdevingui realitat. Perquè la Barcelona que volem passa per escoltar i treballar cada dia pels barcelonins, no només quan s’albiren eleccions.

Sergi Sarri,

Vice-coordinador d'Acció Política de la JNC-BCN

CiU denuncia que les polítiques de foment de l’ocupació juvenil impulsades pel Govern de Jordi Hereu són del tot insuficients

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Thu, 21 Oct 2010 17:26:00 +0000

Francina Vila exigeix al Govern municipal polítiques transversals i una estratègia clara per fer front a l’atur juvenil perquè el col·lectiu dels joves representa ja el 35,5 del total d’aturats de la ciutat

El Grup municipal de Convergència i Unió a Barcelona, que presideix Xavier Trias, denuncia que les polítiques de foment de l’ocupació juvenil impulsades pel Govern de Jordi Hereu són del tot insuficients. La regidora de Joventut de CiU, Francina Vila, exigeix al Govern municipal polítiques transversals i una estratègia clara per fer front a l’atur juvenil perquè el col·lectiu dels joves representa ja el 35,5 del total d’aturats de la ciutat.

“Tots coincidim en que l'atur és un problema social greu a Barcelona i que un dels col·lectius més afectats és el dels joves, ja que representa un 35,5 del total d’aturats”, ha exposat Vila. “A aquest fenomen cal sumar-hi altres problemes com l’alta temporalitat dels contractes o l’abandonament escolar, d’un 15 a l’ESO i un 36 ens els graus superiors. Fenòmens tots ells que ens situen a la cua de les ciutats europees”.

Malgrat aquesta situació el Govern en la presentació de l’Informe Desplegament de Mesures per a l’orientació, inserció i desenvolupament professional juvenil en el Consell Plenari afirma que a Barcelona estem en una situació una mica més positiva respecte de Catalunya o la resta de l’Estat. “Però les xifres segueixen essent alarmants”, ha dit Francina Vila.

Com ha explicat la regidora de CiU fa un any el Govern “va presentar una mesura de govern poc concreta, que no contemplava aplicacions pressupostàries, no esmentava quins recursos s'aplicarien per arribar a uns objectius que tampoc no estaven ben definits, i tampoc comptava amb mètodes d’avaluació”. “Ara”, ha afegit, “ens presenten un resum on podem veure el grau d’assoliment d’alguns objectius, podem constatar que, per exemple, mesures com l’orientació professional inicial, l’ impuls als valors i la cultura del treball, les accions en ocupabilitat juvenil i la promoció de la iniciativa emprenedora no arriben ni tan sols al 50 dels objectius que s’havien marcat”.

A parer de Vila la xifra de 35,5 d’atur juvenil, que dobla l’atur general a la ciutat, posa en evidència que “les mesures impulsades per govern són del tot insuficients”.

Per a Francina Vila “és necessari tenir clar que l'estratègia per fer front a l’atur juvenil s'ha de plantejar a mitjà i llarg termini”, i ha denunciat que “tal i com està plantejat, i com ja vam dir en el seu moment, el Pacte per l’Ocupació no és una eina eficaç i no s’han acceptar propostes ni nostres ni d’altres entitats com el CJB, per exemple. Perquè citar-los a un document, no és suficient”.

Vila ha recordat que “el CJB va presentar el mes de febrer un document a l’Alcalde Jordi Hereu però si el comparem amb l’informe presentat al Plenari no es recull cap de les seves propostes”. La regidora de CiU ha posat dos exemples: on és la resposta a les clàusules socials que el CJB demanava per evitar els subcontractes de joves en precarietat? On és el compromís que l’Ajuntament per evitar la contractació de becaris, com a forma habitual de contractació precària, a les empreses municipals? La regidora nacionalista ha afegit que “les polítiques de joventut són transversals i han de ser compartides amb les entitats juvenils de la ciutat”.

La regidora de CiU ha explicat que el seu grup va proposar els eixos del que havia de ser un “vertader pla per desenvolupar l’horitzó professional i l’emancipació dels joves, centrant-ho bàsicament en la generació d’ocupació i la lluita contra la crisi econòmica, el foment dels emprenedors i la formació de qualitat, innovació i recerca. Aquests eixos els vam convertir en una proposició que va ser aprovada amb el suport de tots els grups municipals en la Comissió de Promoció Econòmica celebrada el passat mes de juny”.

“Avui lamentem que, una vegada més, aquest govern no respecti els acords i que no s’hagin incorporat ni desenvolupat cap de les mesures que van ser acordades per tots els grups municipals”, ha finalitzat Vila.

DOCUMENT ASSOCIAT: Test document [PDF]

El canvi a Barcelona

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Thu, 02 Sep 2010 08:40:00 +0000

Comença el curs polític a Barcelona, tot i que enguany probablement no tindrem les portades de la premsa tan impactants com fa un any, on mostraven com a la nostra ciutat s'exerceix la prostitució en ple centre i a ple dia; però això no vol dir que no succeeixi.

La nostra és una ciutat d'èxit, de moda internacionalment. Cada any, la visiten més de 7 milions de turistes i, és clar, per nosaltres és un orgull poder dir que vivim o som de Barcelona. No ens passa el mateix però amb el seu govern municipal, amb un Ajuntament que hauria de ser de tots però que s'ha convertit en el búnker del PSC.

Un èxit col·lectiu que només pot sobreviure en el temps si s'actua decididament sobre els riscos i problemàtiques que té. Perquè de res serveix ser una ciutat envejada per tot el món, si els que aquí hi vivim no podem participar-hi d'aquest èxit.

L'agonia de Jordi Hereu i del seu equip ja sembla no tenir aturador. Barcelona és una ciutat anèmica, sense pols ni creativitat, que ja no suma esforços entre tots els que l'estimem, la trepitjem i hi vivim. I cada dia som més els que ens preguntem, fins quan podrem seguir així.

Per tot això i molt més, necessitem un canvi. Però no podem deixar-ho aquí, no ens podem conformar en un canvi perquè els qui fa 31 anys que manen ho fan molt malament, sinó que hem d'anar molt més enllà. Hem d'aconseguir tornar a fer entrar la il·lusió per Barcelona a totes i cadascuna de les llars de la nostra ciutat, a tota la gent. Perquè s'ho mereix, i perquè ens ho mereixem.

Cal doncs que tots ens hi deixem la pell, perquè Barcelona i els barcelonins, ens necessiten ara més que mai.

6.000 estudiants sense plaça universitària

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Thu, 29 Jul 2010 16:42:00 +0000

No són poques les veus anònimes que s’han anat sentint els darrers dies a la ràdio i als diaris dirigint crítiques als responsables del sistema de selecció universitària. Irene Rigau, diputada de CiU al Parlament de Catalunya, ha recollit aquest malestar general d’alumnes i pares a la cambra catalana davant el Govern de la Generalitat i especialment del conseller d’universitats, Josep Huguet.

Rigau ha explicat que si el sistema és encara competitiu i relativament eficaç és gràcies a la feina de l’equip tècnic que fa anys que hi treballa, però que la manca de lideratge del Govern en temes d’universitat està perjudicant aquesta feina ben feta i és la causant de la situació actual. “No pot dir, senyor conseller, que és una xifra habitual que 6.000 alumnes no tinguin plaça”, ha dit Rigau durant la seva intervenció. Enguany només el 62% dels prematriculats han obtingut plaça per a la seva primera preferència, mentre que s’havia arribat al 85% anys enrere. El Govern ha de treballar pel futur de Catalunya i la formació adequada dels joves és clau per això. Una formació adequada passa perquè el màxim nombre d’alumnes pugui cursar uns estudis que s’avinguin amb la seva vocació: actualment, falten places en estudis que tenen una gran demanda, però alhora en sobren centenars en altres que tenen una demanda més reduïda. Els recursos no s’estan invertint bé i es perden diners per un costat mentre en falten per un altre, frustrant les expectatives de molts estudiants que no aconsegueixen plaça d’allò que volen estudiar perquè l’oferta no s’ajusta prou bé a la demanda. L’oferta de places aquest any ha augmentat en només 340, mentre que se sabia que la situació actual de crisi motivaria la demanda d’un nombre superior d’alumnes al d’anys anteriors i en col•lectius on normalment n’hi ha poca: se sabia que l’oferta creixeria en centenars d’aspirants i només s’han creat 340 places.
Rigau ha criticat, d’altra banda, la falta de reacció dels consellers Huguet i Castells davant una normativa del sistema de selecció universitària que perjudica clarament els alumnes que fan la selectivitat i el fet que no s’hagin revisat els criteris de selecció. Això ha portat, com a constatat la diputada, a uns resultats molt pitjors dels que els governs tripartits van heretar dels anteriors governs de Jordi Pujol. En època de crisi cal formació —ja s’ha dit i repetit centenars de vegades—, però el Govern resulta ser completament incapaç de donar una opció formativa adequada a 6.000 persones que, volent-se formar, no poden fer-ho per culpa de la inoperància i incompetència de l’actual tripartit.

La JNC de Barcelona porta el ‘Catalonia is not Spain’ als europeus d’atletisme

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Wed, 28 Jul 2010 19:09:00 +0000

Es reparteixenmés de mil cartells amb el lema independentista a les entrades a l’estadi olímpicde Montjuïc.

La JNC procura fer coincidir les seves repartides de cartells amb el lema ‘Cataloniais not Spain’ amb grans esdeveniments de ressò mundial. Si l’any passat java repartir-lo entre els assistents al tram del Tour de France que passava per Catalunya, aquest any la JNC deBarcelona ha dut a terme una novacampanya de difusió coincidint amb el campionat europeu d’atletisme.

“En un moment de màximatensió política com l’actual en les relacions entre Catalunya i Espanya”,declara el portaveu de l’executiu de la JNC de Barcelona, “és vital que els catalansfem sentir la nostra veu fora de les fronteres estatals i fem arribar la qüestiócatalana als ulls d’Europa i del món”. La repartida de cartells entre elsassistents als jocs europeus d’atletisme té un doble objectiu: donar a conèixerla situació política i la realitat nacional de Catalunya als nombrososestrangers que amb motiu d’aquesta celebració esportiva vénen al nostre país, iomplir l’estadi on tenen lloc les proves amb el nostre lema ‘Catalonia is notSpain’ per intentar que sigui retransmèsper la premsa internacional i difondre el missatge al màxim nombre de personesi indrets del món.

Una vintena de militants de la JNC de Barcelona,doncs, va repartir-se per les zonesadjacents a l’estadi ahir dimecres a la tarda i va distribuir més de 1.000cartells amb el lema ‘Catalonia is not Spain’. La reacció dels assistentsva ser molt bona: la majoria dels catalans agafaven els cartells amb il·lusió per contribuir a fer arribar elmissatge pro-independentista del 10J al món, i els estrangers, amb interès per saber quina és la qüestiócatalana i quins són els motius que empenten una nació a volerindependitzar-se i formar un nou estat dins el marc europeu.DOCUMENT ASSOCIAT: Test document [PDF]

La JNC de Barcelona celebra l’aprovació de la ILP que prohibirà les corrides de braus

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Wed, 28 Jul 2010 17:02:00 +0000

Avui més que mai, elscatalans i la JNCtenim motius per estar orgullosos del país on vivim i de la feina que es fa desde les nostres institucions polítiques i la societat civil.

En un exercici dedemocràcia exemplar per a les Corts Espanyoles, el Parlament de Catalunyaha acceptat a tràmit i aprovat per majoria absoluta la Iniciativa LegislativaPopular que amb 180.000 signatures havia estat presentada per la plataforma‘Prou’.

Volem donar, doncs, les gràcies als 68 diputats i diputadesque seguint els dictats de la seva consciència hi han decidit votar a favor irecolzem completament les paraules del diputat Josep Rull del grup parlamentaride CiU, que durant el debat ha afirmat que “hiha algunes tradicions que no poden quedar congelades mentre la societat avança”.Així ho creiem nosaltres també; el culte a la tortura i la mort, encara quesigui d’un animal, no ha de formar part dels valors que volem transmetre a lasocietat i són indignes d’unacivilització que com la nostra es basa en el respecte a la vida.

Finalment volem remarcar la importància d’aquest mecanisme democràtic que ha permès a milersde ciutadans anònims posar sobre la taula una qüestió que els preocupava iper a la qual el Parlament de Catalunya té competències. Ser una nació i tenir dret a decidir també significa tenir dret aeliminar antigues pràctiques que poc tenen a veure amb el país que volem ajudara construir per a nosaltres i els nostres fills.

Moltes felicitats a tothom!

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Sun, 11 Jul 2010 19:21:00 +0000

La JNC de Barcelona fa un balanç molt positiu de la manifestació del 10-J. El crit unànime de 1.500.000 catalans acaba de deslegitimar del tot —si és que això era encara possible— el Tribunal Constitucional, que després d’haver volgut estar per sobre de la sobirania del poble català ha rebut per resposta el rebuig explícit, contundent i rotund d’un poble que porta molts anys suportant el desgast que li imposa la casposa Espanya. La sentència emesa pel Tribunal Constitucionalés la primera que s’emet contra una disposició amb valor de llei aprovada directament pel poble, no pels seus representants. Això i, sobretot, el fet que la resta de poders de l’estat ho hagin acceptat i ho hagin considerat legítim perquè va en favor dels seus interessos col·loca l’estat espanyol i sobretot les relacions entre Catalunya i Espanya en un punt de crisi mai assolit fins ara i d’una gravetat que només es pot resoldre amb una resposta contundent, la independència. No només fa segles que Catalunya és menyspreada per Espanya, sinó que això ha anat en augment fins a conduir a la situació actual, una paradoxa impossible de creure en un marc de democràcia: la sentència contra una disposició aprovada directament pel poble i l’acceptació d’aquest fet com a ‘normal’ són símptomes inequívocs que la democràcia espanyola és encara immadura i es troba, malgrat les aparences i els seus vans intents de tractar d’igual a igual països com França o Anglaterra, encara en una etapa d’autoconvenciment dels valors democràtics, però no de sincera convicció i confiança en ells.

La JNC de Barcelona, d’altra banda, se sent orgullosa de sentir-se part activa de la mobilització i participació en la marxa. No només van contribuir a l’elevada participació amb l’assistència de nombrosos militants del partit a la manifestació, sinó que va treballar intensament durant tota la setmana per aconseguir la màxima participació i el màxim ressò de la manifestació a favor del catalanisme més important dels darrers 30 anys. Durant dues tardes senceres, militants de la JNC de Barcelona van repartir 1.500 metres de senyera per tots els edificis de la Gran Via anant porta per porta per tal que tothom pogués penjar el símbol nacional de Catalunya als seus balcons i finestres durant la manifestació. Es van penjar també senyeres a totes les entrades de Barcelona, que van poder ser vistes tant pels barcelonins que tornaven a la ciutat com pels habitants de la resta de Catalunya i del País Valencià que arribaven a Barcelona per assistir a la manifestació. A més, a l’edifici d’un dels xamfrans de Passeig de Gràcia amb el carrer València, hi van penjar una estelada gegant que n’ocupava bona part de la façana acompanyada d’un cartell també de grans dimensions amb el lema "Catalonia is not Spain".
A més de la repartida i penjada de senyeres per la ciutat, els militants de la JNC van repartir fulletons on s’informava de les raons per les quals es convocava la manifestació, de la situació amb què el TC ha resolt el recurs imposat pel Partit Popular contra l’Estatut de Catalunya, la manca de legitimitat que té el tribunal per resoldre sobre una disposició aprovada pel poble català, que com a poble té reconegut —si més no, teòricament— el dret a decidir sobre allò que l’afecta i sobre els canvis que ha imposat a la llei magna de Catalunya. Un total e 5.000 fulletons es van repartir dijous 8 al matí a les sortides de les principals parades de metro de la ciutat i divendres 9 al vespre a les portes dels cinemes de la ciutat, dos llocs, doncs, de màxima concurrència per tal de fer arribar el missatge a tanta gent com fos possible.

Més de 2.300 persones participen en el referèndum organitzat per la JNC de Barcelona

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Fri, 18 Jun 2010 23:11:00 +0000

Un 86 dels votants consideren que si el Tribunal constitucional retalla l’Estatut s’haurà d’iniciar un procés per assolir la independència de Catalunya com un estat de ple dret en el marc de la UE. Al llarg del matí d’avui, la Joventut Nacionalista de Catalunya de Barcelona ha organitzat una consulta pròpia, repartida en deu punts de la ciutat i en els quals han dipositat el seu vot 2.358 persones. El resultat ha estat aclaparador: a la pregunta sobre quina ha de ser la reacció si es retalla l’Estatut, un 86 dels que han dipositat el seu vot a les urnes habilitades per l’ocasió s’ha posicionat a favor d’iniciar un procés d’independència; el 10 s’ha mostrat partidari de posar a consulta l’Estatut retallat, i només el 4 s’ha mostrat favorable a acceptar el nou dictamen. Pel que fa la potestat del Tribunal Constitucional, el 98 l’ha negada i un 2 l’ha donada per vàlida.

Aquesta consulta ha coincidit amb el quart aniversari del Referèndum sobre l’Estatut de Catalunya. Ahir, 18 de juny, es van complir quatre anys des del Referèndum d’aprovació del nou Estatut de Catalunya, que va ser ratificat amb més de 440.000 vots a la ciutat de Barcelona. Avui, la voluntat de Catalunya es troba als despatxos del Tribunal Constitucional a punt de ser retallada després que hagi estat impugnada pel PP, el defensor del poble i algunes comunitats autònomes. Catalunya no té, doncs, un lloc a Espanya; l’estat espanyol, per enèsima vegada a la història, ofega la voluntat dels catalans i no els permet viure i regir-se segons la seva voluntat. La veu d’un poble, la llibertat d’un poble, està sent qüestionada per un tribunal que, malgrat estar completament desautoritzat, malgrat estar anant en contra de la sobirania d’un poble, continua intentant emetre una sentència sigui com sigui, fins i tot recorrent a la votació article per article —segons el propi tribunal, un procediment del tot extraordinari i contraproduent.

Segons la JNC de Barcelona, “avui hem pres el pols a la ciutadania, rectificant així el que els esdeveniments dels últims mesos venien apuntant: que els catalans no accepten que la seva voluntat com a poble, convertida en llei pel procediment que pertoca, es posi en qüestió i que, si malgrat tot el Tribunal Constitucional espanyol decideix retallar l’Estatut de Catalunya, el país està per l’inici d’un procés d’Independència perquè Catalunya esdevingui un nou estat europeu.”

La Joventut Nacionalista de Catalunya de Barcelona ha donat la possibilitat a la gent de la ciutat de respondre a les preguntes:

- Quina creus que ha de ser la reacció en cas que el Tribunal Constitucional retalli l’Estatut?

a. Iniciar un procés per assolir la independència com un Estat de ple dret dins la UE.

b. Posar a consulta popular l’Estatut retallat.

c. Acceptar el dictamen del TC.

- Creus que el Tribunal Constitucional té potestat per retallar o reinterpretar l’Estatut?

a. Sí

b. No

Artur Mas parla sobre l'atur juvenil

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Tue, 08 Jun 2010 11:53:00 +0000

Article d'Artur Mas publicat avui dimarts 8 de juny a El Periódico

Volem ser Holanda...

Just ara apareixen noves dades sobre l'atur juvenil quan, de la mà del partit holandès D66, Convergència acaba de concloure un estudi sobre com afronten els Països Baixos la desocupació juvenil. El nostre interès per Holanda té a veure amb el fet que, mentre que nosaltres tenim els índexs més alts d'atur juvenil de la Unió Europea, ells tenen els més baixos. Les xifres amb què treballàvem quan vam iniciar el projecte eren les del primer trimestre del 2009. Els Països Baixos tenien un 6 d'atur juvenil. Catalunya, un 36,2. En el primer trimestre del 2010 ja hem arribat al 40,01, un creixement increïble si es té en compte que el 2007, just abans de la crisi, Catalunya només en tenia un 13,23. Definitivament, no som els Països Baixos del Mediterrani que alguns dels nostres pròcers havien somiat.

Un cop constatat l'abisme que ens separava d'Holanda, he volgut seguir de prop el progrés del treball i saber les raons d'aquest immens gap. El nostre atur, és una cosa sabuda, té a veure amb un sistema productiu –amb excessiva promoció immobiliària– que s'ha col·lapsat amb la crisi. El seu creixement desbocat també té a veure, i així mateix és una cosa sabuda, amb la falta de reacció dels governs dels presidents Zapatero i Montilla.

Més enllà d'això, Holanda té molt poca desocupació juvenil perquè hi lluita en contra amb una determinació que és digna de ressaltar. Una legislació, àmpliament compartida, impulsa els aturats a formar-se en noves habilitats, a buscar feina i a no perpetuar-se en el cobrament de subsidis. Agències públiques dedicades al treball social es disputen fons públics en funció dels seus resultats. Els treballadors socials tenen importants incentius econòmics per cada un dels aturats que aconsegueixen que deixin de ser-ho. Avui, a la immensa ciutat de Rotterdam hi ha 4.300 aturats d'entre 18 i 27 anys. Tots estan perfectament localitzats, se sap de les seves singularitats i possibilitats. Tots, amb o sense estudis, holandesos, immigrants o fills d'immigrants, amb o sense família, alguns amb problemes de drogues o familiars, tindran un entrenador que els orientarà perquè encarin la seva vida cap a l'ocupació.

Si el diferencial d'atur entre Holanda i Espanya-Catalunya és tan diferent, té sobretot a veure amb el fet que ells tenen un sistema educatiu de gran qualitat i molt orientat a inserir els joves en el mercat, mentre que nosaltres tenim un sistema en general poc preocupat pel mercat laboral.

Els diferents informes PISA avalen els bons resultats del sistema educatiu holandès enfront del nostre. En matemàtiques, els Països Baixos estan en tercera posició; en ciències, en el sisè. Espanya està en la posició 23 en els dos àmbits. Catalunya, si computés, estaria una mica més bé que el rànquing general espanyol, però no gaire. No són les úniques dades en què anem endarrerits. En l'economia global, el coneixement de llengües –peculiarment de l'anglès– resulta essencial. Segons xifres oficials de la Unió Europea, els Països Baixos són, amb Suècia i Dinamarca, els que tenen un nivell més alt d'anglès. Nosaltres anem al vagó de cua amb Itàlia, Polònia, Romania i Bulgària. Sent, com som, un país turístic, el tema resulta especialment greu.

A les escoles holandeses, lluny de l'esperit poc exigent que de vegades regna a les nostres, es valora l'esforç dels estudiants. I això no suposa ni fracàs ni abandonament escolar. Allà, la formació professional té tot el prestigi. En diuen Educació Secundària Preparatòria Aplicada (o, per les seves sigles en holandès, VMBO) i la cursen més del 60 dels holandesos d'entre 12 i 16 anys. Un percentatge important estudia enginyeries i en universitats politècniques, de manera que molt pocs entren en el que nosaltres entenem pròpiament com a universitat.

Molt lluny, doncs, del nostre model, ja que tenim el triple d'universitaris que d'estudiants de FP, i això fa que tinguem multitud de llicenciats en diverses matèries en atur, però que freqüentment ens faltin tècnics ben formats per a alguna de les nostres fàbriques. Una situació que és lògic que succeeixi perquè, més enllà de les declaracions, la nostra formació professional, a l'haver-hi repartides les seves competències entre els departaments de Treball i d'Educació, no és prioritària per a cap dels dos i, d'aquesta manera, els resultats són descoratjadors. L'any 2009, només el 54 dels alumnes de grau mitjà es van graduar, mentre que el 2003 van ser el 71. I tan greu com això: en aquest curs, en plena crisi, 2.500 persones s'han quedat sense poder estudiar FP per falta de places. La bondat d'estudiar FP per a la inserció no només l'acrediten els holandesos. A Catalunya, gairebé un 90 dels que tenen un graduat professional troben feina, i superen en molt el percentatge dels llicenciats.

Alguns semblen resignats enfront d'aquestes xifres. Nosaltres, no obstant, no podem resignar-nos amb un problema que frustra expectatives de la nostra joventut i malmet per a la nostra economia una força i una creativitat increïbles. Però ho farem.

La JNC de Barcelona dóna tot el seu suport a Xavier Tiras

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Mon, 07 Jun 2010 21:50:00 +0000

Aquest dissabte, CiU ha celebrat la proclamació de Xavier Trias de nou com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. Aquesta serà la tercera vegada que Trias encapçali la llista de CiU al govern municipal de la capital catalana i aquest cop les enquestes li són més favorables que mai. I és que Trias porta ja molts anys treballant en política i darrerament sobretot en política municipal; Trias coneix la ciutat amb profunditat, l’ha caminada tota per tots els racons i és conscient dels problemes barcelonins.

La JNC de Barcelona va assistir a l’acte per demostrar tot el seu suport a Xavier Trias. Actualment, al grup municipal hi ha una regidora de la JNC, Francina Vila, i a l’equip de treball de l’alcaldable hi ha també altres militants de la JNC de Barcelona, amb qui Trias manté una fluïda relació. En aquest projecte amb què Xavier Trias vol culminar la seva carrera política, la JNC de Barcelona s’ha mostrat sempre compromesa amb la candidatura i amb la idea de Barcelona d’en Xavier Trias i dissabte, amb la seva assistència al multitudinari acte celebrat a l’estació del Nord, va renovar aquest compromís de treballar perquè a les eleccions municipals de la primavera de l’any que ve Xavier Trias pugui vèncer i proclamar-se alcalde.

Esther Padró, consellera municipal de Gràcia, exigeix més polítiques per a joves al districte

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Fri, 14 May 2010 14:24:00 +0000

La inactivitat del govern del districte ha portat al desencant entre els joves i a tancar la porta del diàleg entre govern i joventut, la porta que, per contra, és la que més facilita una resposta ajustada a les seves demandes. És per aquest motiu que Esther Padró, consellera municipal de Gràcia per CiU i la JNC, en una entrevista amb Graciamón TV, la televisió de Gràcia, ha criticat que el govern del districte, en l’àmbit de la política juvenil, únicament hagi creat el centre cívic La Fontana en els tres anys de legislatura que ja han transcorregut; es tracta d’un centre cívic que, efectivament, proporciona un nou espai per a les activitats d’associacions i entitats juvenils, però que d’altra banda és una instal·lació impulsada i finançada des de l’Ajuntament de Barcelona i que, per tant, ha de donar cabuda a tots els joves de la ciutat.

Padró considera aquesta manca d’activitat per als joves del districte una conseqüència lògica del desinterès que l’equip de govern de Gràcia mostra cap a aquest sector de la ciutadania. La prova més evident, segons la consellera municipal, és que no s’ha convocat cap comissió de joventut al districte des de l’octubre de l’any passat. A això cal sumar-hi que la manca absoluta de resposta als problemes dels joves del barri ha anat minvant l’assistència de les organitzacions juvenils a aquestes comissions, fins al punt que a la darrera només hi van acudir els representants de les formacions polítiques. L’oblit a què l’equip de govern de Gràcia ha relegat els joves ha tancat la via més directa de donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu, el diàleg directe entre els polítics i els joves del barri.

La JNC de Barcelona celebra la seva nit blanca repartint 6.000 targetons per demanar joc net per la consulta de la Diagonal

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Wed, 12 May 2010 10:06:00 +0000

La JNC de Barcelona reparteix targetons informatius al llarg de tota la Diagonal, dipositant-los als manillars de les motos aparcades a l’avinguda i als carrers del voltant.

Després del primer dia del procés de participació sobre el futur de la Diagonal, la JNC de Barcelona ha engegat una campanya informativa per reivindicar la informació sobre l’opció C en igualtat de condicions que les altres dues opcions. “L’experiència d’aquest primer dia de votacions”, segons la JNC de Barcelona, “ha fet evident la tergiversació que hi ha en la informació sobre les tres opcions que s’ofereixen en el procés de participació”. En efecte, s’ha detectat que alguns ‘informadors’ que treballen als punts de votació presencial insten deliberadament a votar escollint únicament entre les opcions A i B, o fins i tot l’ocultació deliberada de l’opció C per part d’alguns d’ells; se n’han detectat casos com a mínim al Centre Cívic Can Castelló i a la Biblioteca Joan Oliver. També s’ha detectat l’ocultació de l’opció C a les intranets de votació d’algunes entitats col·laboradores; els casos registrats de moment són els de ‘La Caixa’ i la ‘Caixa Catalunya’. A més, “tant els vídeos publicitaris que es passen als punts de votació presencial com els tríptics informatius que es dóna a la ciutadania i els cartells publicitaris repartits per la ciutat oculten l’opció C, fent referència només a les dues propostes inicials presentades per l’equip de govern del consistori; igualment, també s’oculta la tercera opció a la pàgina de votació via Internet bcn.cat/diagonal”.

És per aquest motiu que la JNC de Barcelona ha fet una repartida de més de 6.000 díptics informatius per tota la Diagonal. Al díptic es fa una explicació detallada de què comporta l’opció C, que expressa un registre d’opinions molt més ampli que el que hi vol llegir l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu. “Hereu va declarar dilluns que per a ell l’opció C vol dir que no es toca la Diagonal”, però segons la JNC de Barcelona, “realment l’opció C és també la d’aquells que estan a favor de la reforma, però creuen que ha d’anar acompanyada de mesures relacionades amb una bona canalització del trànsit que deixarà de circular per l’avinguda o una reforma important de la xarxa de transport públic en superfície”. Al díptic, a més de desenvolupar amb claredat el significat de l’opció C, s’aporten altres informacions sobre les opcions A i B que no apareixen a la publicitat feta pel consistori, com ara el cost de vora 220 milions d’euros que hauran de sufragar les arques municipals, la durada de les obres, que serà de com a mínim tres anys, la impossibilitat d’utilitzar una L9 que encara no estarà acabada i que se suposa que ha de suplir els canvis circulatoris provocats per la reforma o la manca total de lloc per aparcar els milers de motos que diàriament estan aparcades a la Diagonal.

La JNC de Barcelona vol fer públic també el seu malestar pels resultats que fins ara ha tingut la posada en marxa del procés de participació sobre el futur de la Diagonal, ja que el sistema de votació està resultant ser un fracàs absolut. La jornada de dilluns 10, el primer dia de votacions, va significar “un cúmul de despropòsits al que ja ens te massa acostumats l’Alcalde Hereu el seu grup de govern”. El dia es va iniciar amb una fallada generalitzada del sistema informàtic, col·lapsat per la quantitat d’usuaris. El sistema no es va normalitzar fins vora el migdia, tot i que es van continuar registrant incidències durant les primeres hores de funcionament. A més, el software utilitzat va resultar ser incompatible amb alguns sistemes de navegació que requeria la instal·lació de programes addicionals als ordinadors d’alguns dels participants. El vot a distància, a banda d’això, va registrar problemes pel retard en l’enviament del missatge de mòbil que proporciona la clau per poder votar. Durant el primer dia de procés participatiu, es va detectar també una fallada en el mecanisme de votació instal·lat als ordinadors dels treballadors municipals. De fet per les imatges enregistrades, vam poder descobrir que el mateix Alcalde no va poder votar degut a aquests problemes tècnics tot i que Hereu va intentar dissimular enganyant a la gent fent veure que votava, fet que la JNC de Barcelona troba “absolutament lamentable i molt indicatiu del poc sentit democràtic del nostre Alcalde que no reconeix quan es fa el ridícul tot i l’escandalós grapat de milions que s’han malgastat”. Pel que fa la votació presencial, s’ha detectat una manca de protecció del votant, ja que el sistema no respecta la privacitat del vot, donat que les pantalles són, en la majoria de casos, clarament visibles per a altres persones que es trobin al punt de votació. A més d’això, es van detectar errors a les adreces dels punts de votació facilitades per l’Ajuntament i problemes tècnics ens els lectors de signatura electrònica.

Ramon Morell reivindica la construcció de l'IES Angeleta Ferrer

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Fri, 07 May 2010 21:12:00 +0000

A la sessió plenària del Districte de l’Eixample del passat dimarts, Ramon Morell, conseller municipal de la JNC i CIU, va realitzar un prec a proposta de la JNC de la Dreta de l’Eixample instant el govern del Districte a iniciar la construcció i posada en marxa de l’IES Angeleta Ferrer situada al carrer Marina.
El conseller municipal va assenyalar que ja fa molts anys que els veïns del Districte esperen aquest equipament educatiu tan important pel barri, remarcant que una qüestió tan sensible com l’ensenyament no es pot deixar de banda. Ha argumentat també que els joves són el futur de la ciutat i mereixen l’aplicació íntegra del Pla d’Equipaments Escolars 2008-2010.

Morell, en al.lusió al Pla d’Equipaments Escolars de la ciutat, n’ha descrit el nul grau d’aplicació. Aquest pla preveia 411 milions d’euros (60% finançat per la Generalitat i 40%, pel consistori) dels quals 67 milions d’euros estaven destinats a noves construccions i 344, a reformes de centres educatius. La realitat, però, és ben lluny d’aquests objectius, ja que només s’han invertit 680.000 euros del total previst per a noves construccions, és a dir, un ridícul 1%, i, pel que fa les reformes de centres educatius, només 68 milions d’euros, un trist 19%.
Morell va reiterar al Districte que defensi els interessos dels ciutadans davant els incompliments flagrants tant per part de l‘Ajuntament com de la Generalitat en matèria d’educació, ja que aquesta és la feina que ha de realitzar.
En el torn de rèplica, l’equip de govern es va limitar ha acceptar que existien retards en el finançament dels equipaments escolars. Va sentenciar també que la inversió de la Generalitat en matèria educativa en els últims set anys havia estat molt superior que en 23 anys de govern de CIU, fet difícil de creure tenint en compte les dades d’inversió en centres educatius existents.

Jordi Hereu o com fer una consulta ciutadana de forma desastrosa

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Sat, 24 Apr 2010 17:59:00 +0000

Com a nacionalistes, ens preocupa doblement la consulta sobre la Diagonal. D’una banda, perquè estimem la ciutat, i no ens sembla pas un ‘simple joc electoral’ la reforma de la seva principal artèria i de l’altra, perquè organitzar tan malament una consulta, estableix un trist precedent per a posteriors consultes populars, que impulsarem quan en Xavier Trias sigui l’Alcalde de Barcelona.

A les eleccions municipals del 2007, tots els partits ens vàrem presentar amb “l’aprofundiment democràtic i la participació ciutadana” com un dels eixos (més o menys principals, segons el color) del nostre model de ciutat. Es tractava doncs, entre moltes altres mesures, d’impulsar processos participatius per a la co-decisió respecte els equipaments, el barri, o la mateixa ciutat de Barcelona. En alguns casos, es tractaria de mecanismes de trobada i participació entre Administració i ciutadans i entitats, i en alguns altres, de consultes populars (vinculants o no) sobre una matèria concreta.

La primera gran prova de foc d’aquesta bona voluntat compartida, la trobaríem en el procés per a la reforma de l’Avinguda Diagonal, concretament entre els trams que van des de Francesc Macià fins a la Plaça de les Glòries. Una manera certament ben paradoxal de començar a implementar els processos participatius a gran escala.

A l’inici de tot el procés, tots els grups polítics hi varem estar d’acord tant en que la Diagonal necessitava una reforma, com que aquesta es fes a través d’un gran procés participatiu (amb o sense consulta). Va ser Esquerra, qui va forçar al govern municipal (en minoria) en que el mecanisme per fer-ho, fos la consulta. Però per dur-la a terme (i segons la Carta Municipal) eren necessaris els vots d’una altra força política, i va ser quan CiU va introduir la tercera opció (C – cap de les dues) com a una de les condicions per dur a terme la consulta (una consulta no té sentit si no pots expressar democràticament el teu rebuig i/o dubte respecte el projecte a consulta, tal i com existeix el vot en blanc o nul a unes eleccions democràtiques!).

Avui, ens trobem a menys de tres setmanes per a què comenci la consulta (del 10 al 16 de Maig) i quin és el balanç que en podem fer de tot plegat? Desastrós.

Desastrós perquè el govern municipal no ha buscat el consens ni abans de redactar els dos projectes (A i B) ni pel que fa a la “campanya” per animar als ciutadans a votar. Ben al contrari, ens trobem davant d’una consulta on cap dels dos projectes agrada a pràcticament ningú (comerciants, taxistes, plataformes en suport del transport públic,...) i que pitjor encara, la campanya (com sempre, amb pressupostos escandalosos) està farcida de publicitat que amaga reiteradament una de les 3 opcions de la consulta (la C) i els costos i els terminis d’execució reals de tot el projecte.

Desastrós perquè no sabem com es finançarà en una ciutat que té la seva hisenda fortament marcada per la crisi, i que per culpa de l’incompetència en la gestió del govern d’Hereu, està sotmesa a la tutela financera de la Generalitat i a una forta retallada d’inversió, per tal de fer front al seu deute...

Desastrós perquè no hi ha consens ni polític ni social que animi a la participació (ja prou baixa en un marc de desafecció política).

I desastrós finalment perquè els que creiem de veritat en la necessitat de l’aprofundiment democràtic i en la codecisió, veiem com se’ns escapa al nostre davant una magnífica oportunitat que a més, marcarà negativament el futur de les consultes, que les farem, a Barcelona.

La JNC de Barcelona visita el Parlament de Catalunya

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Sat, 17 Apr 2010 16:30:00 +0000

Prop d’una quarantena de militants de la JNC de Barcelona gaudeixen d’una visita al Parlament de Catalunya guiats pel diputat del grup parlamentari de CiU i ex secretari general de la JNC, Jordi Cuminal.

La visita es va iniciar amb un recorregut per les sales de passos perduts, durant la qual els visitants van escoltar la història de l’edifici, que va construir-se el 1716 com a edifici militar al cor de la Ciutadella de Barcelona; les seves funcions van canviar quan Barcelona va créixer i la Ciutadella va deixar de ser un lloc estratègic per a la vigilància de la ciutat. Va actuar de Parlament ja durant l’època de la Segona República i va subsistir com a tal fins als inicis de la guerra civil espanyola. Aleshores el palau va ser abandonat, fins que es va restaurar la democràcia i, amb ella, els seus òrgans; l’edifici va ser llavors restaurat i va recuperar les seves funcions.

A continuació, els assistents van passar a l’hemicicle on es reuneix el Ple i van escoltar les explicacions sobre la història de la sala i la forma com es desenvolupa el dia a dia a l’assemblea catalana. Jordi Cuminal va explicar algunes anècdotes de la feina de parlamentari i la seva experiència de quan va entrar al grup parlamentari a mitja legislatura. Quan més tard el grup va passar a una de les sales de comissions, el parlamentari de la JNC va explicar les principals tasques que es realitzen al Parlament, el funcionament d’un grup parlamentari i un breu estat de la qüestió sobre la Llei de Cinemes que actualment s’està treballant en una comissió de la qual ell forma part. En un moment de la xerrada amb els militants, Jordi Cuminal els va fer una observació que segurament resumeix el simbolisme d’aquest edifici: “cada dia, quan entrem aquí, som conscients que, ens diguin el que ens diguin els espanyols i per molt que facin des de Madrid, el cert és que aquest edifici va ser construït per atacar Barcelona i controlar Catalunya i, en canvi, actualment és el lloc on s’aproven les lleis dels catalans i d’on va sortir el nostre Estatut”.

Èxit de la paradeta de la JNC al portal de l’Àngel de Barcelona

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Mon, 12 Apr 2010 06:31:00 +0000

La JNC, en consonància amb la campanya de sortida al carrer que està duent a terme CiU aquests mesos, va instal·lar una paradeta al portal de l’Àngel , el passat dissabte, a la ciutat de Barcelona, per tal de tenir un contacte més proper amb la ciutadania i escoltar de primera mà les idees dels barcelonins més joves.

La paradeta de la JNC hi va estar present a la ciutat comtal durant tota la tarda del dissabte fins ben entrada la nit i va assolir un nombre considerable de visitants als quals se’ls hi va repartir globus, caramels, targetons de la JNC i, també, es van vendre samarretes i material vari.
Entre d’altres temes, els militants de la JNC presents a la paradeta van informar als interessats sobre diferents temes com l’habitatge, educació i universitats, immigració i civisme, entre d’altres.
La iniciativa va ser una festa i l’èxit aconseguit durant la jornada fa preveure que una nova paradeta tornarà a sortir als carrers de Barcelona.

Vine a la JNC

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Fri, 09 Apr 2010 19:11:00 +0000

Dissabte 10 d'abril a partir de les 17h, apropa't al Portal de l'Àngel per conèixer la JNC.

Perquè ens preocupen els problemes dels joves.

Xavier Trias denuncia que el Govern d’Hereu no ha construït cap dels centres previstos en el Pla d’Equipaments Escolars 2008-2011

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Wed, 31 Mar 2010 14:45:00 +0000

El Cap del Grup de CiU fa un balanç molt negatiu de l’aplicació del pla quan falta un any per la seva finalització i exigeix a l’Alcalde que canviï de prioritats i doni resposta a les necessitats educatives de la ciutat. El president del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, denuncia que el Govern d’Hereu no ha construït cap dels centres previstos en el Pla d’Equipaments Escolars 2008-2011. El Cap del Grup de CiU fa un balanç molt negatiu de l’aplicació del pla quan falta un any per la seva finalització i exigeix a l’Alcalde que canviï de prioritats i doni resposta a les necessitats educatives de la ciutat.
Aquest matí Xavier Trias, acompanyat del regidor d’Ensenyament de CiU, Gerard Ardanuy, i de pares i mares del CEIP Fluvià, ha ofert una roda de premsa per fer balanç del Pla d’Equipaments Escolars 2008- 2011 (vegeu document adjunt) davant d’aquest centre escolar, que des de fa tres anys imparteix les classes en uns barracots. “Volem denunciar, al costat de les famílies, els incompliments tant del govern Municipal i com de la Generalitat en la construcció d’escoles i instituts a la ciutat de Barcelona”, ha dit Trias.

L’Ajuntament de Barcelona va elaborar el Pla 2008-2011 que preveia i comprometia: 411 milions d’euros (60% Generalitat, 40% Ajuntament). 67 milions per a noves construccions i 344 per a reformes, ampliacions i millores (RAM). 7 CEIP, 7 IES, Escola Massana, 3 centres de Formació d’Adults, 4 Escoles de Música i 10 serves educatius al districtes.
“Però a data d’avui, passat l’equador del Pla d’Equipaments Escolars 2008-2011, el balanç és del tot negatiu. El Govern municipal incompleix els compromisos i no dóna resposta a la necessitat de construcció de nous centre escolars”, ha dit Trias. El cap del grup de CiU ha recordat que fa tres anys, quan s’estaven construint els barracots del CEIP Fluvià, ja va denunciar que no s’estava donant resposta a les necessitats escolars de la zona., “les famílies porten tres anys en la mateixa situació”.
A parer del líder municipal de CiU en èpoques de dificultat econòmica el que ha de fer qualsevol govern és prioritzar i veure amb què gasta els diners: “es poden arreglar voreres o decidir que una de les prioritats és l’ensenyament. El que no es pot fer és omplir-se la boca amb que la prioritat és l’ensenyament, fer una roda de premsa anunciant un pla 2008-11 per anunciar la construcció de centres escolars i que passats tres anys no se n’hagi fet ni un. És sorprenent”.
Segons Xavier Trias “ni la Generalitat de Catalunya ni l’Ajuntament de Barcelona estan complint” i ha lamentat que “el Consorci no sigui una eina important per tirar endavant el Pla. Es fa fer el Consorci per col·laborar amb la Generalitat però és lamentable que no hi hagin posat els diners”.
Trias ha criticat que les administracions només hagin aportat un 15% dels 411 milions previstos en el Pla, “el resultat és que seguim amb barracots i que dels centres que estava previst acabar el 2011 no n’hi hagi cap. És molt greu, denota la manca d’interès i una equivocació en les de prioritats”.
El regidor d’Ensenyament de CIU ha detallat els incompliments del Pla i ha criticat que l’Ajuntament, amb l’anunci del Pla 2008-2011, situés com a compromís de la seva acció de govern que l’educació arribés a tothom, “a un any d’acabar el pla continuen sense construir-se els nous edificis i els alumnes han de seguir estudiant dins de barracots, alguns alumnes es troben en situació de provisionalitat des del curs 2007-2008, com el CEIP Fluvià on ens trobem”.
A parer d’Ardanuy hi ha una evident manca d’interès per part del Govern Municipal, com demostren les xifres: dels 67 milions previstos en el Pla per a noves construccions només se n’han invertit 680.000, un 1,01%; i dels 344 milions per a reformes, ampliacions o millores només se n’han invertit 68, un 19%. “A un any de la finalització del Pla el nivell de compliment és escandalosament baix, el que denota la manca de prioritat de l’Ajuntament en aquest àmbit. Tot plegat”, ha dit Ardanuy, “és només un foc d’encenalls, una gran fotografia que no es transforma en una realitat”.
Xavier Trias ha denunciat una situació greu de menysteniment i de no fer les coses: “no pot ser que en tres anys no es tiri endavant cap centre escolar, és realment sorprenent que indica una greu manca d’interès. Tornem a denunciar al costat de la famílies que s’està perdent el sentit de la prioritat. L’ensenyament ha de ser una prioritat”. “L’Ajuntament es dedica a fer propaganda i grans plans però que després incompleix. Compleixen els plans i comencin les obres, no pot ser que a 2010 no estigui res començat”, ha conclòs Trias.

La JNC de Barcelona insta el consistori a concloure la tasca de supressió de referències franquistes tant d’una de les principals fonts cartogràfiques

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Thu, 18 Mar 2010 10:15:00 +0000

Encara avui, gairebé trenta-cinc anys després de la mort de Franco, existeixen a la via pública de la ciutat alguns noms que recorden les dictadures franquista i primoriverista i que promouen l’enaltiment personal d’algunes figures destacades dels respectius règims totalitaris o del seu imaginari. En aquest sentit, l’existència de carrers com ara Aviador Franco al districte de Sants-Montjuïc no són res més que una rèmora del passat que a més suposa un incompliment dels principis exposats en el primer punt de l’article 15 de la llei de “memòria històrica” 52/2007 i en què queda ben clar que: “Les administracions públiques, en l'exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la Revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. Entre aquestes mesures podrà incloure la retirada de subvencions o ajuts públics.”

La gravetat de la situació encara és major si atenem al fet que el consistori ha estat incapaç d’esmenar la denominació anacrònica que encara mantenen alguns portals importants d’Internet com ara “Google Maps”, que en la seva representació gràfica de la ciutat presenta la Plaça Francesc Macià sota la ominosa denominació de Plaça Calvo Sotelo. L’Ajuntament de Barcelona, en tant que òrgan administratiu de la ciutat, representació del ple de la ciutadania barcelonina i emblema en ell mateix de la seva voluntat democràtica —la qual xoca de ple amb l’ideari defensat pels règims a què remeten els noms de carrers i places a què fen referència—, té la responsabilitat política de vetllar per la correcta difusió de la nomenclatura dels carrers, especialment en un portal de la xarxa de tanta importància com els recursos oferts per Google als internautes. Altres carrers que es troben al Google Maps són: Carrer Albarrasí, Carrer del general Almirante, Carrer Ignasi de Ros, Carrer dels pirineus espanyols, Carrer del quarter de Simancas, Carrer del terç de la mare de Déu de Monserrat. A més, hi ha carrers que no s'han canviat a la realitat i que encara recorden la simbologia franquista com el Carrer de l'Aviador Franco i el Carrer de Fernando Primo de Rivera.

Per la JNC BARCELONA: “Aquesta és una nova mostra de la inconsistència política i la falta de caràcter que acusen Hereu i el seu govern. Fins i tot en aquelles qüestions en què existeix un consens entre la opinió del govern municipal i la de la oposició, aquest demostra una flagrant incapacitat per dur a terme les polítiques adequadament”.

Es per això que: “la JNC Barcelona demana a l’Ajuntament de Jordi Hereu que acceleri l’eliminació de les restants referències als règims totalitaris, i preservi la memòria democràtica dels barcelonins eliminant de la via pública els darrers símbols de les dictadures que van assolar el país durant el segle XX i fent tots els possibles perquè els mapes que es refereixin a la ciutat mantinguin un registre actualitzat en la denominació dels carrers que no pugui dur a malentesos sobre el rebuig sense pal·liatius que senten els barcelonins cap aquests règims totalitaris”.

La JNC de Barcelona mostra el seu rebuig davant les declaracions xenòfobes expressades el 13 de març a la nostra ciutat

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Wed, 17 Mar 2010 16:20:00 +0000

La JNC del Barcelona lamenta que un partit hagi presentat un cap de llista amb un missatge tan excloent i manifesta el seu rebuig a propostes semblants tant a nivell de Barcelona com a tota Catalunya. Posicionaments com els que s’expressaren són els que trenquen el llarg i delicat procés d’integració que el nostre país, com a terra d’acollida que sempre ha estat, ha emprès des d’anys ençà. Malgrat que aquest procés no ha estat tan reeixit com tots voldríem, només amb una integració des de la diferència podrem esdevenir un país cohesionat on tothom s’hi senti acollit, al marge de les diferències d’origen de llurs ciutadans. El Barcelonès, tot i que no té una taxa d’immigració molt per sobre de la mitjana respecte la resta de la població (18’9%) és on més immigració hi ha (431.625 nous catalans censats). D’aquests nous catalans, el 44% (191.543) tenen menys de 29 anys, en comparació al mateix segment d’edat dels nascuts a Catalunya (26%). És per això que la JNC de Barcelona considera que “és en el segment de la població jove i immigrant que s’han de dur a terme les principals accions, ja que s’hi sumen dos col·lectius (immigrants i joves) que per si sols ja són vulnerables”.

Així mateix, la JNC de Barcelona manifesta que “en un context de crisi en el qual tots els sectors socials s’han vist afectats en major o menor mesura, s’ha de tenir en compte que un dels sectors més constrenyits per la difícil situació és la població de nous catalans, les xifres són clares: el 44’3% es troba a l’atur, en comparació amb el gens menyspreable 29’8% dels nascuts en territori català”. Els immigrants han contribuït amb el seu esforç a bastir el país durant els darrers anys i és la nostra tasca vetllar perquè tothom, també els nous catalans, puguin reincorporar-se al mercat laboral i tots junts puguem seguir dins del nostre teixit productiu. En aquesta línia, s’ha de fer referència a la competència que recull d’Estatut sobre autoritzacions especials de treball, que podria constituir un recurs molt útil en un moment en què la conjuntura econòmica deixa exposats a un risc greu a diversos col·lectius. Cal afegir també que el context econòmic, juntament amb l’enduriment a nivell europeu de les polítiques d’estrangeria, ha contribuït al descens important d’arribada de persones. La tardor del 2008 tots els grups polítics van signar el pla de treball d'immigració de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'esperit de treballar conjuntament el tema candent de la immigració a Barcelona, i sobretot en segons quins barris com per exemple el Raval. Per afrontar els nous reptes cal que Catalunya i Barcelona emprin les eines de què disposin. El marc de referència a nivell de país és el Pacte Nacional d’Immigració, en què els principals partits polítics i agents socials acordaren treballar junts per gestionar satisfactòriament aquesta nova realitat. La Llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya, encara en fase de tramitació, també estableix directrius clares sobre les mesures de primera acollida, i és així mateix una eina útil per garantir el benestar i la integració dels nous catalans. No obstant, Segons la JNC de Barcelona, “més enllà de cobrir les necessitats bàsiques de la població immigrada, també se’ls ha de proporcionar una manera de subsistir dignament a mitjà i llarg termini: aquesta aposta passa per la formació. Cal destacar la Formació Professional, que permetria ampliar les oportunitats dels treballadors nous catalans i constituiria un plus de valor afegit per a la nostra economia”. En una situació com l’actual la convivència i col·laboració entre tots és més necessària que mai. Els postulats excloents no fan més que crear una fractura que amenaça de trencar la pau social. És per això que “el projecte de país amb què la JNC se sent identificada s’allunya totalment del populisme xenòfob que ja ha fet estralls en altres països europeus, i al qual sens dubte hem de posar fre tan aviat com sigui possible”. A més, “actuacions i reaccions xenòfobes com les de certs partits polítics no ajuden a generar sentiment patriòtic. La nostra voluntat és que els nous catalans s'acabin sentint catalans, però no per imposició ni obligació, sinó per opció elegida, volguda. I això passa per una bona acollida, i sobretot per una bona interacció entre uns i altres ja que tots tenim les mateixes necessitats i inquietuds”. La nostra organització vol fer un toc d’alerta per apel·lar a la responsabilitat de la ciutadania i que aquesta no caigui en els paranys d’aquest tipus de propostes polítiques, que juguen amb la generalització de l’estereotip i la discriminació per a obtenir el poder, i el projecte de les quals no pretén servir a tots els ciutadans per igual.