www.canvijove.cat

La pataleta (anti)democràtica de Jordi Hereu

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Tue, 19 Apr 2011 14:18:00 +0000

Ens vam acomiadar d’un mes de març intens, ple d’actes públics i inauguracions a corre-cuita del alcalde Hereu, degut als canvis de la LOREG, amb la obertura del Museu Blau. El museu Blau és la reubicació del museu de Ciències Naturals de Barcelona a un altre espai: L’edifici del Fòrum. Després de 7 anys i 150M€ (!) invertits en l’edifici, sembla que finalment s’ha trobat una funcionalitat a l’espai per a què no només sigui usat pels skaters. Set anys i 150M€. Unes xifres que retraten el consistori en les facetes en què més excel·leix: La ineficàcia i el malversament.

Ineficàcia, perquè resulta dramàtic que hagin tardat 7 anys per trobar un ús raonable per una inversió milionària. I malversament, com a conseqüència de la inacció municipal durant tot aquest llarg període de temps en què l’auditori de base triangular no ha tingut un ús clar.

L’abril ha vingut marcat per la consulta sobre la independència del 10-A, promoguda per BCN Decideix. La consulta que havia de posar fi a la, llavors utòpica, onada iniciada un no tan llunyà 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. Una consulta en què es preguntava a tots els barcelonins si volien o no que Catalunya esdevingués un Estat social i democràtic integrat en la Unió Europea i que ha resultat ser un èxit de participació amb el 21,37% del cens. 257.645 persones han donat suport a la consulta, que són 5.292 més de les que van votar a favor del bipartit municipal que governa la ciutat.

D’uns mesos ençà i amb el despropòsit que esdevingué la consulta de la Diagonal, encara en la memòria de tots els barcelonins, les comparacions en quant a la organització i la futura participació eren cada cop més inevitables. L’equip de govern no les tenia totes i l’incomodava que un procés purament democràtic i sorgit i pagat única i exclusivament pel poble pogués tenir més bona acollida que el que un any abans havia organitzat i anunciat sense èxit, per tot arreu, el propi Ajuntament.

L’orgull, el no saber perdre, sembla ser que ha dut a l’Ajuntament a intentar obstaculitzar la consulta ciutadana, basant-se en els recents canvis de la LOREG i barrejant la plataforma com a organització política per tal de justificar el seu suposat error administratiu que va impedir el desplegament de 400 banderoles per la ciutat per tal de donar a conèixer la consulta i promoure la seva participació. La pilota va passar a mans de la Junta Electoral, que com bé devia haver calculat l’alcalde Hereu, no va emetre sentència fins passada l’efemèride. I fou a favor de BCN Decideix.

Així doncs, l’alcalde ha demostrat ser una persona que només creu en la democràcia i el joc net quan és promogut des del partit; i ha deixat en evidència, un cop més, que no té l’alçada suficient per a ser reelegit alcalde d’una ciutat que en ple segle XXI ha de ser referent i impulsora de mecanismes més participatius que ens acostin a una democràcia a la qual no només puguem veure, sinó amb la que també puguem parlar-hi i sentir-nos nostra.

#elcanvi és escoltar i treballar cada dia com si s’albiressin eleccions

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Fri, 04 Mar 2011 10:43:00 +0000

Una de les moltes queixes dels ciutadans de Barcelona, i probablement la més sonora i antiga que arrosseguem a la ciutat, és haver de veure com l’Ajuntament sembla només disposat a intentar resoldre ràpidament els problemes de la gent quan surten als mitjans de comunicació i/o quan s’acosta la campanya electoral. Un fet trist perquè demostra la poca vocació de servei que tenen la gran majoria dels governants.

Aquest 28 de gener passat, de cara a les eleccions municipals i autonòmiques que es viuran a l’Estat el 22-M va entrar en vigor la modificació de la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General) per part de les corts generals. Una modificació que ha aixecat dubtes sobre la seva constitucionalitat amb un nou concepte anomenat “incompatibilitat sobrevinguda” i que deixa als emigrants de l’Estat a altres països sense la possibilitat de votar per correu en les eleccions municipals. Un fet indignant i contrari a la pràctica habitual a nivell internacional per aquests casos.

Dins dels canvis introduïts també trobem la prohibició als partits polítics i a l’administració de demanar el vot, usar el lema de campanya o inaugurar obres fetes per la pròpia administració des de la convocatòria de les eleccions fins a l’inici de la campanya electoral. Un canvi ben significatiu que triplica la sensació de què en temps d’eleccions els governants no paren de fer spam sobre el que han realitzat o estant “apunt” de finalitzar. En aquest sentit, l’alcalde Hereu, “alliberat” després d’haver vençut contra un fals goliat i envalentit amb una embranzida que només ell es creu, es disposa, sigui com sigui, a tallar la cinta del màxim d’obres en què s’entrevegi el final.

Si el diumenge 27 feia la marató per a poder estar tant en l’acte de la inauguració de la ronda del Guinardó com en la restauració de les quatre columnes de Puig i Cadafalch. El fet del dia anterior ens porta a una d’aquelles situacions que un govern seriós i que es vanta d’estar sempre al costat dels ciutadans no hauria de fer.

Recordant els “millors” temps de la Maleni-ni-partía-ni-doblá inaugurant l’arribada a BCN de l’AVE al Prat amb l’estació a mig construir, l’alcalde Hereu va emular en menor escala, tot s’ha de dir, aquell gran hit, i es va desplaçar al carrer Joaquim Costa, a Ciutat Vella, on es va disposar a inaugurar una remodelació parcial, aprofitant una festa del comerç del propi carrer promoguda pel propi Ajuntament (quina sorpresa, oi?) que va tenir una participació ben escassa (15%) per part dels comerciants. El pitjor de tot és que les obres, que han dut a la zona una sensació constant d’inseguretat, fa més d’un any que estan endegades i no estaran totalment llestes fins al maig.

El més significatiu de tot plegat és la lapidària frase que un restaurador del carrer Ferlandina (un carrer adjacent al Joaquim Costa) va deixar anar a ‘el Punt’ i que mostra el savoir-faire, lamentable, d’un alcalde i un Ajuntament només preocupat d’aplicar maquillatge a la ciutat quan les marques de deixadesa que pateix poden afectar un acte públic: “Cada cop que hi ha una inauguració al MACBA no n’hi ha cap d’indigent, tot està net”.

És aquesta la Barcelona que volem? La que prefereix que els visitants s’enduguin una imatge idíl·lica de la ciutat abans que afrontar i intentar arreglar els problemes dels seus conciutadans? Des de la JNC diem que NO. Que una altra Barcelona és possible. Una Barcelona que a quatre dies de les eleccions no hagi de gastar-se un mínim de 780.000 euros en publicitat per a fer balanç de mandat i enlluernar els ciutadans despistats. Una Barcelona que els barcelonins es puguin mirar amb confiança i proximitat. Una Barcelona que sigui el batec i la veu de tots i cadascun dels barcelonins.

Una Barcelona millor que només serà possible si El Canvi que abandera en Xavier Trias i CiU és capaç d’assolir el gran repte de trencar 32 anys d’història monocolor a lAjuntament de BCN. Un canvi per el qual hem de seguir difonent fins l’últim dia el missatge d’en Trias si volem que esdevingui realitat. Perquè la Barcelona que volem passa per escoltar i treballar cada dia pels barcelonins, no només quan s’albiren eleccions.

CiU denuncia que les polítiques de foment de l’ocupació juvenil impulsades pel Govern de Jordi Hereu són del tot insuficients

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Thu, 21 Oct 2010 17:26:00 +0000

Francina Vila exigeix al Govern municipal polítiques transversals i una estratègia clara per fer front a l’atur juvenil perquè el col·lectiu dels joves representa ja el 35,5 del total d’aturats de la ciutat

El Grup municipal de Convergència i Unió a Barcelona, que presideix Xavier Trias, denuncia que les polítiques de foment de l’ocupació juvenil impulsades pel Govern de Jordi Hereu són del tot insuficients. La regidora de Joventut de CiU, Francina Vila, exigeix al Govern municipal polítiques transversals i una estratègia clara per fer front a l’atur juvenil perquè el col·lectiu dels joves representa ja el 35,5 del total d’aturats de la ciutat.

“Tots coincidim en que l'atur és un problema social greu a Barcelona i que un dels col·lectius més afectats és el dels joves, ja que representa un 35,5 del total d’aturats”, ha exposat Vila. “A aquest fenomen cal sumar-hi altres problemes com l’alta temporalitat dels contractes o l’abandonament escolar, d’un 15 a l’ESO i un 36 ens els graus superiors. Fenòmens tots ells que ens situen a la cua de les ciutats europees”.

Malgrat aquesta situació el Govern en la presentació de l’Informe Desplegament de Mesures per a l’orientació, inserció i desenvolupament professional juvenil en el Consell Plenari afirma que a Barcelona estem en una situació una mica més positiva respecte de Catalunya o la resta de l’Estat. “Però les xifres segueixen essent alarmants”, ha dit Francina Vila.

Com ha explicat la regidora de CiU fa un any el Govern “va presentar una mesura de govern poc concreta, que no contemplava aplicacions pressupostàries, no esmentava quins recursos s'aplicarien per arribar a uns objectius que tampoc no estaven ben definits, i tampoc comptava amb mètodes d’avaluació”. “Ara”, ha afegit, “ens presenten un resum on podem veure el grau d’assoliment d’alguns objectius, podem constatar que, per exemple, mesures com l’orientació professional inicial, l’ impuls als valors i la cultura del treball, les accions en ocupabilitat juvenil i la promoció de la iniciativa emprenedora no arriben ni tan sols al 50 dels objectius que s’havien marcat”.

A parer de Vila la xifra de 35,5 d’atur juvenil, que dobla l’atur general a la ciutat, posa en evidència que “les mesures impulsades per govern són del tot insuficients”.

Per a Francina Vila “és necessari tenir clar que l'estratègia per fer front a l’atur juvenil s'ha de plantejar a mitjà i llarg termini”, i ha denunciat que “tal i com està plantejat, i com ja vam dir en el seu moment, el Pacte per l’Ocupació no és una eina eficaç i no s’han acceptar propostes ni nostres ni d’altres entitats com el CJB, per exemple. Perquè citar-los a un document, no és suficient”.

Vila ha recordat que “el CJB va presentar el mes de febrer un document a l’Alcalde Jordi Hereu però si el comparem amb l’informe presentat al Plenari no es recull cap de les seves propostes”. La regidora de CiU ha posat dos exemples: on és la resposta a les clàusules socials que el CJB demanava per evitar els subcontractes de joves en precarietat? On és el compromís que l’Ajuntament per evitar la contractació de becaris, com a forma habitual de contractació precària, a les empreses municipals? La regidora nacionalista ha afegit que “les polítiques de joventut són transversals i han de ser compartides amb les entitats juvenils de la ciutat”.

La regidora de CiU ha explicat que el seu grup va proposar els eixos del que havia de ser un “vertader pla per desenvolupar l’horitzó professional i l’emancipació dels joves, centrant-ho bàsicament en la generació d’ocupació i la lluita contra la crisi econòmica, el foment dels emprenedors i la formació de qualitat, innovació i recerca. Aquests eixos els vam convertir en una proposició que va ser aprovada amb el suport de tots els grups municipals en la Comissió de Promoció Econòmica celebrada el passat mes de juny”.

“Avui lamentem que, una vegada més, aquest govern no respecti els acords i que no s’hagin incorporat ni desenvolupat cap de les mesures que van ser acordades per tots els grups municipals”, ha finalitzat Vila.

DOCUMENT ASSOCIAT: Test document [PDF]

El canvi a Barcelona

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Thu, 02 Sep 2010 08:40:00 +0000

Comença el curs polític a Barcelona, tot i que enguany probablement no tindrem les portades de la premsa tan impactants com fa un any, on mostraven com a la nostra ciutat s'exerceix la prostitució en ple centre i a ple dia; però això no vol dir que no succeeixi.

La nostra és una ciutat d'èxit, de moda internacionalment. Cada any, la visiten més de 7 milions de turistes i, és clar, per nosaltres és un orgull poder dir que vivim o som de Barcelona. No ens passa el mateix però amb el seu govern municipal, amb un Ajuntament que hauria de ser de tots però que s'ha convertit en el búnker del PSC.

Un èxit col·lectiu que només pot sobreviure en el temps si s'actua decididament sobre els riscos i problemàtiques que té. Perquè de res serveix ser una ciutat envejada per tot el món, si els que aquí hi vivim no podem participar-hi d'aquest èxit.

L'agonia de Jordi Hereu i del seu equip ja sembla no tenir aturador. Barcelona és una ciutat anèmica, sense pols ni creativitat, que ja no suma esforços entre tots els que l'estimem, la trepitjem i hi vivim. I cada dia som més els que ens preguntem, fins quan podrem seguir així.

Per tot això i molt més, necessitem un canvi. Però no podem deixar-ho aquí, no ens podem conformar en un canvi perquè els qui fa 31 anys que manen ho fan molt malament, sinó que hem d'anar molt més enllà. Hem d'aconseguir tornar a fer entrar la il·lusió per Barcelona a totes i cadascuna de les llars de la nostra ciutat, a tota la gent. Perquè s'ho mereix, i perquè ens ho mereixem.

Cal doncs que tots ens hi deixem la pell, perquè Barcelona i els barcelonins, ens necessiten ara més que mai.

6.000 estudiants sense plaça universitària

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Thu, 29 Jul 2010 16:42:00 +0000

No són poques les veus anònimes que s’han anat sentint els darrers dies a la ràdio i als diaris dirigint crítiques als responsables del sistema de selecció universitària. Irene Rigau, diputada de CiU al Parlament de Catalunya, ha recollit aquest malestar general d’alumnes i pares a la cambra catalana davant el Govern de la Generalitat i especialment del conseller d’universitats, Josep Huguet.

Rigau ha explicat que si el sistema és encara competitiu i relativament eficaç és gràcies a la feina de l’equip tècnic que fa anys que hi treballa, però que la manca de lideratge del Govern en temes d’universitat està perjudicant aquesta feina ben feta i és la causant de la situació actual. “No pot dir, senyor conseller, que és una xifra habitual que 6.000 alumnes no tinguin plaça”, ha dit Rigau durant la seva intervenció. Enguany només el 62% dels prematriculats han obtingut plaça per a la seva primera preferència, mentre que s’havia arribat al 85% anys enrere. El Govern ha de treballar pel futur de Catalunya i la formació adequada dels joves és clau per això. Una formació adequada passa perquè el màxim nombre d’alumnes pugui cursar uns estudis que s’avinguin amb la seva vocació: actualment, falten places en estudis que tenen una gran demanda, però alhora en sobren centenars en altres que tenen una demanda més reduïda. Els recursos no s’estan invertint bé i es perden diners per un costat mentre en falten per un altre, frustrant les expectatives de molts estudiants que no aconsegueixen plaça d’allò que volen estudiar perquè l’oferta no s’ajusta prou bé a la demanda. L’oferta de places aquest any ha augmentat en només 340, mentre que se sabia que la situació actual de crisi motivaria la demanda d’un nombre superior d’alumnes al d’anys anteriors i en col•lectius on normalment n’hi ha poca: se sabia que l’oferta creixeria en centenars d’aspirants i només s’han creat 340 places.
Rigau ha criticat, d’altra banda, la falta de reacció dels consellers Huguet i Castells davant una normativa del sistema de selecció universitària que perjudica clarament els alumnes que fan la selectivitat i el fet que no s’hagin revisat els criteris de selecció. Això ha portat, com a constatat la diputada, a uns resultats molt pitjors dels que els governs tripartits van heretar dels anteriors governs de Jordi Pujol. En època de crisi cal formació —ja s’ha dit i repetit centenars de vegades—, però el Govern resulta ser completament incapaç de donar una opció formativa adequada a 6.000 persones que, volent-se formar, no poden fer-ho per culpa de la inoperància i incompetència de l’actual tripartit.

La JNC de Barcelona porta el ‘Catalonia is not Spain’ als europeus d’atletisme

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Wed, 28 Jul 2010 19:09:00 +0000

Es reparteixenmés de mil cartells amb el lema independentista a les entrades a l’estadi olímpicde Montjuïc.

La JNC procura fer coincidir les seves repartides de cartells amb el lema ‘Cataloniais not Spain’ amb grans esdeveniments de ressò mundial. Si l’any passat java repartir-lo entre els assistents al tram del Tour de France que passava per Catalunya, aquest any la JNC deBarcelona ha dut a terme una novacampanya de difusió coincidint amb el campionat europeu d’atletisme.

“En un moment de màximatensió política com l’actual en les relacions entre Catalunya i Espanya”,declara el portaveu de l’executiu de la JNC de Barcelona, “és vital que els catalansfem sentir la nostra veu fora de les fronteres estatals i fem arribar la qüestiócatalana als ulls d’Europa i del món”. La repartida de cartells entre elsassistents als jocs europeus d’atletisme té un doble objectiu: donar a conèixerla situació política i la realitat nacional de Catalunya als nombrososestrangers que amb motiu d’aquesta celebració esportiva vénen al nostre país, iomplir l’estadi on tenen lloc les proves amb el nostre lema ‘Catalonia is notSpain’ per intentar que sigui retransmèsper la premsa internacional i difondre el missatge al màxim nombre de personesi indrets del món.

Una vintena de militants de la JNC de Barcelona,doncs, va repartir-se per les zonesadjacents a l’estadi ahir dimecres a la tarda i va distribuir més de 1.000cartells amb el lema ‘Catalonia is not Spain’. La reacció dels assistentsva ser molt bona: la majoria dels catalans agafaven els cartells amb il·lusió per contribuir a fer arribar elmissatge pro-independentista del 10J al món, i els estrangers, amb interès per saber quina és la qüestiócatalana i quins són els motius que empenten una nació a volerindependitzar-se i formar un nou estat dins el marc europeu.DOCUMENT ASSOCIAT: Test document [PDF]

La JNC de Barcelona celebra l’aprovació de la ILP que prohibirà les corrides de braus

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Wed, 28 Jul 2010 17:02:00 +0000

Avui més que mai, elscatalans i la JNCtenim motius per estar orgullosos del país on vivim i de la feina que es fa desde les nostres institucions polítiques i la societat civil.

En un exercici dedemocràcia exemplar per a les Corts Espanyoles, el Parlament de Catalunyaha acceptat a tràmit i aprovat per majoria absoluta la Iniciativa LegislativaPopular que amb 180.000 signatures havia estat presentada per la plataforma‘Prou’.

Volem donar, doncs, les gràcies als 68 diputats i diputadesque seguint els dictats de la seva consciència hi han decidit votar a favor irecolzem completament les paraules del diputat Josep Rull del grup parlamentaride CiU, que durant el debat ha afirmat que “hiha algunes tradicions que no poden quedar congelades mentre la societat avança”.Així ho creiem nosaltres també; el culte a la tortura i la mort, encara quesigui d’un animal, no ha de formar part dels valors que volem transmetre a lasocietat i són indignes d’unacivilització que com la nostra es basa en el respecte a la vida.

Finalment volem remarcar la importància d’aquest mecanisme democràtic que ha permès a milersde ciutadans anònims posar sobre la taula una qüestió que els preocupava iper a la qual el Parlament de Catalunya té competències. Ser una nació i tenir dret a decidir també significa tenir dret aeliminar antigues pràctiques que poc tenen a veure amb el país que volem ajudara construir per a nosaltres i els nostres fills.

Moltes felicitats a tothom!

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Sun, 11 Jul 2010 19:21:00 +0000

La JNC de Barcelona fa un balanç molt positiu de la manifestació del 10-J. El crit unànime de 1.500.000 catalans acaba de deslegitimar del tot —si és que això era encara possible— el Tribunal Constitucional, que després d’haver volgut estar per sobre de la sobirania del poble català ha rebut per resposta el rebuig explícit, contundent i rotund d’un poble que porta molts anys suportant el desgast que li imposa la casposa Espanya. La sentència emesa pel Tribunal Constitucionalés la primera que s’emet contra una disposició amb valor de llei aprovada directament pel poble, no pels seus representants. Això i, sobretot, el fet que la resta de poders de l’estat ho hagin acceptat i ho hagin considerat legítim perquè va en favor dels seus interessos col·loca l’estat espanyol i sobretot les relacions entre Catalunya i Espanya en un punt de crisi mai assolit fins ara i d’una gravetat que només es pot resoldre amb una resposta contundent, la independència. No només fa segles que Catalunya és menyspreada per Espanya, sinó que això ha anat en augment fins a conduir a la situació actual, una paradoxa impossible de creure en un marc de democràcia: la sentència contra una disposició aprovada directament pel poble i l’acceptació d’aquest fet com a ‘normal’ són símptomes inequívocs que la democràcia espanyola és encara immadura i es troba, malgrat les aparences i els seus vans intents de tractar d’igual a igual països com França o Anglaterra, encara en una etapa d’autoconvenciment dels valors democràtics, però no de sincera convicció i confiança en ells.

La JNC de Barcelona, d’altra banda, se sent orgullosa de sentir-se part activa de la mobilització i participació en la marxa. No només van contribuir a l’elevada participació amb l’assistència de nombrosos militants del partit a la manifestació, sinó que va treballar intensament durant tota la setmana per aconseguir la màxima participació i el màxim ressò de la manifestació a favor del catalanisme més important dels darrers 30 anys. Durant dues tardes senceres, militants de la JNC de Barcelona van repartir 1.500 metres de senyera per tots els edificis de la Gran Via anant porta per porta per tal que tothom pogués penjar el símbol nacional de Catalunya als seus balcons i finestres durant la manifestació. Es van penjar també senyeres a totes les entrades de Barcelona, que van poder ser vistes tant pels barcelonins que tornaven a la ciutat com pels habitants de la resta de Catalunya i del País Valencià que arribaven a Barcelona per assistir a la manifestació. A més, a l’edifici d’un dels xamfrans de Passeig de Gràcia amb el carrer València, hi van penjar una estelada gegant que n’ocupava bona part de la façana acompanyada d’un cartell també de grans dimensions amb el lema "Catalonia is not Spain".
A més de la repartida i penjada de senyeres per la ciutat, els militants de la JNC van repartir fulletons on s’informava de les raons per les quals es convocava la manifestació, de la situació amb què el TC ha resolt el recurs imposat pel Partit Popular contra l’Estatut de Catalunya, la manca de legitimitat que té el tribunal per resoldre sobre una disposició aprovada pel poble català, que com a poble té reconegut —si més no, teòricament— el dret a decidir sobre allò que l’afecta i sobre els canvis que ha imposat a la llei magna de Catalunya. Un total e 5.000 fulletons es van repartir dijous 8 al matí a les sortides de les principals parades de metro de la ciutat i divendres 9 al vespre a les portes dels cinemes de la ciutat, dos llocs, doncs, de màxima concurrència per tal de fer arribar el missatge a tanta gent com fos possible.

Més de 2.300 persones participen en el referèndum organitzat per la JNC de Barcelona

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Fri, 18 Jun 2010 23:11:00 +0000

Un 86 dels votants consideren que si el Tribunal constitucional retalla l’Estatut s’haurà d’iniciar un procés per assolir la independència de Catalunya com un estat de ple dret en el marc de la UE. Al llarg del matí d’avui, la Joventut Nacionalista de Catalunya de Barcelona ha organitzat una consulta pròpia, repartida en deu punts de la ciutat i en els quals han dipositat el seu vot 2.358 persones. El resultat ha estat aclaparador: a la pregunta sobre quina ha de ser la reacció si es retalla l’Estatut, un 86 dels que han dipositat el seu vot a les urnes habilitades per l’ocasió s’ha posicionat a favor d’iniciar un procés d’independència; el 10 s’ha mostrat partidari de posar a consulta l’Estatut retallat, i només el 4 s’ha mostrat favorable a acceptar el nou dictamen. Pel que fa la potestat del Tribunal Constitucional, el 98 l’ha negada i un 2 l’ha donada per vàlida.

Aquesta consulta ha coincidit amb el quart aniversari del Referèndum sobre l’Estatut de Catalunya. Ahir, 18 de juny, es van complir quatre anys des del Referèndum d’aprovació del nou Estatut de Catalunya, que va ser ratificat amb més de 440.000 vots a la ciutat de Barcelona. Avui, la voluntat de Catalunya es troba als despatxos del Tribunal Constitucional a punt de ser retallada després que hagi estat impugnada pel PP, el defensor del poble i algunes comunitats autònomes. Catalunya no té, doncs, un lloc a Espanya; l’estat espanyol, per enèsima vegada a la història, ofega la voluntat dels catalans i no els permet viure i regir-se segons la seva voluntat. La veu d’un poble, la llibertat d’un poble, està sent qüestionada per un tribunal que, malgrat estar completament desautoritzat, malgrat estar anant en contra de la sobirania d’un poble, continua intentant emetre una sentència sigui com sigui, fins i tot recorrent a la votació article per article —segons el propi tribunal, un procediment del tot extraordinari i contraproduent.

Segons la JNC de Barcelona, “avui hem pres el pols a la ciutadania, rectificant així el que els esdeveniments dels últims mesos venien apuntant: que els catalans no accepten que la seva voluntat com a poble, convertida en llei pel procediment que pertoca, es posi en qüestió i que, si malgrat tot el Tribunal Constitucional espanyol decideix retallar l’Estatut de Catalunya, el país està per l’inici d’un procés d’Independència perquè Catalunya esdevingui un nou estat europeu.”

La Joventut Nacionalista de Catalunya de Barcelona ha donat la possibilitat a la gent de la ciutat de respondre a les preguntes:

- Quina creus que ha de ser la reacció en cas que el Tribunal Constitucional retalli l’Estatut?

a. Iniciar un procés per assolir la independència com un Estat de ple dret dins la UE.

b. Posar a consulta popular l’Estatut retallat.

c. Acceptar el dictamen del TC.

- Creus que el Tribunal Constitucional té potestat per retallar o reinterpretar l’Estatut?

a. Sí

b. No

Artur Mas parla sobre l'atur juvenil

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Tue, 08 Jun 2010 11:53:00 +0000

Article d'Artur Mas publicat avui dimarts 8 de juny a El Periódico

Volem ser Holanda...

Just ara apareixen noves dades sobre l'atur juvenil quan, de la mà del partit holandès D66, Convergència acaba de concloure un estudi sobre com afronten els Països Baixos la desocupació juvenil. El nostre interès per Holanda té a veure amb el fet que, mentre que nosaltres tenim els índexs més alts d'atur juvenil de la Unió Europea, ells tenen els més baixos. Les xifres amb què treballàvem quan vam iniciar el projecte eren les del primer trimestre del 2009. Els Països Baixos tenien un 6 d'atur juvenil. Catalunya, un 36,2. En el primer trimestre del 2010 ja hem arribat al 40,01, un creixement increïble si es té en compte que el 2007, just abans de la crisi, Catalunya només en tenia un 13,23. Definitivament, no som els Països Baixos del Mediterrani que alguns dels nostres pròcers havien somiat.

Un cop constatat l'abisme que ens separava d'Holanda, he volgut seguir de prop el progrés del treball i saber les raons d'aquest immens gap. El nostre atur, és una cosa sabuda, té a veure amb un sistema productiu –amb excessiva promoció immobiliària– que s'ha col·lapsat amb la crisi. El seu creixement desbocat també té a veure, i així mateix és una cosa sabuda, amb la falta de reacció dels governs dels presidents Zapatero i Montilla.

Més enllà d'això, Holanda té molt poca desocupació juvenil perquè hi lluita en contra amb una determinació que és digna de ressaltar. Una legislació, àmpliament compartida, impulsa els aturats a formar-se en noves habilitats, a buscar feina i a no perpetuar-se en el cobrament de subsidis. Agències públiques dedicades al treball social es disputen fons públics en funció dels seus resultats. Els treballadors socials tenen importants incentius econòmics per cada un dels aturats que aconsegueixen que deixin de ser-ho. Avui, a la immensa ciutat de Rotterdam hi ha 4.300 aturats d'entre 18 i 27 anys. Tots estan perfectament localitzats, se sap de les seves singularitats i possibilitats. Tots, amb o sense estudis, holandesos, immigrants o fills d'immigrants, amb o sense família, alguns amb problemes de drogues o familiars, tindran un entrenador que els orientarà perquè encarin la seva vida cap a l'ocupació.

Si el diferencial d'atur entre Holanda i Espanya-Catalunya és tan diferent, té sobretot a veure amb el fet que ells tenen un sistema educatiu de gran qualitat i molt orientat a inserir els joves en el mercat, mentre que nosaltres tenim un sistema en general poc preocupat pel mercat laboral.

Els diferents informes PISA avalen els bons resultats del sistema educatiu holandès enfront del nostre. En matemàtiques, els Països Baixos estan en tercera posició; en ciències, en el sisè. Espanya està en la posició 23 en els dos àmbits. Catalunya, si computés, estaria una mica més bé que el rànquing general espanyol, però no gaire. No són les úniques dades en què anem endarrerits. En l'economia global, el coneixement de llengües –peculiarment de l'anglès– resulta essencial. Segons xifres oficials de la Unió Europea, els Països Baixos són, amb Suècia i Dinamarca, els que tenen un nivell més alt d'anglès. Nosaltres anem al vagó de cua amb Itàlia, Polònia, Romania i Bulgària. Sent, com som, un país turístic, el tema resulta especialment greu.

A les escoles holandeses, lluny de l'esperit poc exigent que de vegades regna a les nostres, es valora l'esforç dels estudiants. I això no suposa ni fracàs ni abandonament escolar. Allà, la formació professional té tot el prestigi. En diuen Educació Secundària Preparatòria Aplicada (o, per les seves sigles en holandès, VMBO) i la cursen més del 60 dels holandesos d'entre 12 i 16 anys. Un percentatge important estudia enginyeries i en universitats politècniques, de manera que molt pocs entren en el que nosaltres entenem pròpiament com a universitat.

Molt lluny, doncs, del nostre model, ja que tenim el triple d'universitaris que d'estudiants de FP, i això fa que tinguem multitud de llicenciats en diverses matèries en atur, però que freqüentment ens faltin tècnics ben formats per a alguna de les nostres fàbriques. Una situació que és lògic que succeeixi perquè, més enllà de les declaracions, la nostra formació professional, a l'haver-hi repartides les seves competències entre els departaments de Treball i d'Educació, no és prioritària per a cap dels dos i, d'aquesta manera, els resultats són descoratjadors. L'any 2009, només el 54 dels alumnes de grau mitjà es van graduar, mentre que el 2003 van ser el 71. I tan greu com això: en aquest curs, en plena crisi, 2.500 persones s'han quedat sense poder estudiar FP per falta de places. La bondat d'estudiar FP per a la inserció no només l'acrediten els holandesos. A Catalunya, gairebé un 90 dels que tenen un graduat professional troben feina, i superen en molt el percentatge dels llicenciats.

Alguns semblen resignats enfront d'aquestes xifres. Nosaltres, no obstant, no podem resignar-nos amb un problema que frustra expectatives de la nostra joventut i malmet per a la nostra economia una força i una creativitat increïbles. Però ho farem.

La JNC de Barcelona dóna tot el seu suport a Xavier Tiras

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Mon, 07 Jun 2010 21:50:00 +0000

Aquest dissabte, CiU ha celebrat la proclamació de Xavier Trias de nou com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. Aquesta serà la tercera vegada que Trias encapçali la llista de CiU al govern municipal de la capital catalana i aquest cop les enquestes li són més favorables que mai. I és que Trias porta ja molts anys treballant en política i darrerament sobretot en política municipal; Trias coneix la ciutat amb profunditat, l’ha caminada tota per tots els racons i és conscient dels problemes barcelonins.

La JNC de Barcelona va assistir a l’acte per demostrar tot el seu suport a Xavier Trias. Actualment, al grup municipal hi ha una regidora de la JNC, Francina Vila, i a l’equip de treball de l’alcaldable hi ha també altres militants de la JNC de Barcelona, amb qui Trias manté una fluïda relació. En aquest projecte amb què Xavier Trias vol culminar la seva carrera política, la JNC de Barcelona s’ha mostrat sempre compromesa amb la candidatura i amb la idea de Barcelona d’en Xavier Trias i dissabte, amb la seva assistència al multitudinari acte celebrat a l’estació del Nord, va renovar aquest compromís de treballar perquè a les eleccions municipals de la primavera de l’any que ve Xavier Trias pugui vèncer i proclamar-se alcalde.

Esther Padró, consellera municipal de Gràcia, exigeix més polítiques per a joves al districte

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Fri, 14 May 2010 14:24:00 +0000

La inactivitat del govern del districte ha portat al desencant entre els joves i a tancar la porta del diàleg entre govern i joventut, la porta que, per contra, és la que més facilita una resposta ajustada a les seves demandes. És per aquest motiu que Esther Padró, consellera municipal de Gràcia per CiU i la JNC, en una entrevista amb Graciamón TV, la televisió de Gràcia, ha criticat que el govern del districte, en l’àmbit de la política juvenil, únicament hagi creat el centre cívic La Fontana en els tres anys de legislatura que ja han transcorregut; es tracta d’un centre cívic que, efectivament, proporciona un nou espai per a les activitats d’associacions i entitats juvenils, però que d’altra banda és una instal·lació impulsada i finançada des de l’Ajuntament de Barcelona i que, per tant, ha de donar cabuda a tots els joves de la ciutat.

Padró considera aquesta manca d’activitat per als joves del districte una conseqüència lògica del desinterès que l’equip de govern de Gràcia mostra cap a aquest sector de la ciutadania. La prova més evident, segons la consellera municipal, és que no s’ha convocat cap comissió de joventut al districte des de l’octubre de l’any passat. A això cal sumar-hi que la manca absoluta de resposta als problemes dels joves del barri ha anat minvant l’assistència de les organitzacions juvenils a aquestes comissions, fins al punt que a la darrera només hi van acudir els representants de les formacions polítiques. L’oblit a què l’equip de govern de Gràcia ha relegat els joves ha tancat la via més directa de donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu, el diàleg directe entre els polítics i els joves del barri.

La JNC de Barcelona celebra la seva nit blanca repartint 6.000 targetons per demanar joc net per la consulta de la Diagonal

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Wed, 12 May 2010 10:06:00 +0000

La JNC de Barcelona reparteix targetons informatius al llarg de tota la Diagonal, dipositant-los als manillars de les motos aparcades a l’avinguda i als carrers del voltant.

Després del primer dia del procés de participació sobre el futur de la Diagonal, la JNC de Barcelona ha engegat una campanya informativa per reivindicar la informació sobre l’opció C en igualtat de condicions que les altres dues opcions. “L’experiència d’aquest primer dia de votacions”, segons la JNC de Barcelona, “ha fet evident la tergiversació que hi ha en la informació sobre les tres opcions que s’ofereixen en el procés de participació”. En efecte, s’ha detectat que alguns ‘informadors’ que treballen als punts de votació presencial insten deliberadament a votar escollint únicament entre les opcions A i B, o fins i tot l’ocultació deliberada de l’opció C per part d’alguns d’ells; se n’han detectat casos com a mínim al Centre Cívic Can Castelló i a la Biblioteca Joan Oliver. També s’ha detectat l’ocultació de l’opció C a les intranets de votació d’algunes entitats col·laboradores; els casos registrats de moment són els de ‘La Caixa’ i la ‘Caixa Catalunya’. A més, “tant els vídeos publicitaris que es passen als punts de votació presencial com els tríptics informatius que es dóna a la ciutadania i els cartells publicitaris repartits per la ciutat oculten l’opció C, fent referència només a les dues propostes inicials presentades per l’equip de govern del consistori; igualment, també s’oculta la tercera opció a la pàgina de votació via Internet bcn.cat/diagonal”.

És per aquest motiu que la JNC de Barcelona ha fet una repartida de més de 6.000 díptics informatius per tota la Diagonal. Al díptic es fa una explicació detallada de què comporta l’opció C, que expressa un registre d’opinions molt més ampli que el que hi vol llegir l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu. “Hereu va declarar dilluns que per a ell l’opció C vol dir que no es toca la Diagonal”, però segons la JNC de Barcelona, “realment l’opció C és també la d’aquells que estan a favor de la reforma, però creuen que ha d’anar acompanyada de mesures relacionades amb una bona canalització del trànsit que deixarà de circular per l’avinguda o una reforma important de la xarxa de transport públic en superfície”. Al díptic, a més de desenvolupar amb claredat el significat de l’opció C, s’aporten altres informacions sobre les opcions A i B que no apareixen a la publicitat feta pel consistori, com ara el cost de vora 220 milions d’euros que hauran de sufragar les arques municipals, la durada de les obres, que serà de com a mínim tres anys, la impossibilitat d’utilitzar una L9 que encara no estarà acabada i que se suposa que ha de suplir els canvis circulatoris provocats per la reforma o la manca total de lloc per aparcar els milers de motos que diàriament estan aparcades a la Diagonal.

La JNC de Barcelona vol fer públic també el seu malestar pels resultats que fins ara ha tingut la posada en marxa del procés de participació sobre el futur de la Diagonal, ja que el sistema de votació està resultant ser un fracàs absolut. La jornada de dilluns 10, el primer dia de votacions, va significar “un cúmul de despropòsits al que ja ens te massa acostumats l’Alcalde Hereu el seu grup de govern”. El dia es va iniciar amb una fallada generalitzada del sistema informàtic, col·lapsat per la quantitat d’usuaris. El sistema no es va normalitzar fins vora el migdia, tot i que es van continuar registrant incidències durant les primeres hores de funcionament. A més, el software utilitzat va resultar ser incompatible amb alguns sistemes de navegació que requeria la instal·lació de programes addicionals als ordinadors d’alguns dels participants. El vot a distància, a banda d’això, va registrar problemes pel retard en l’enviament del missatge de mòbil que proporciona la clau per poder votar. Durant el primer dia de procés participatiu, es va detectar també una fallada en el mecanisme de votació instal·lat als ordinadors dels treballadors municipals. De fet per les imatges enregistrades, vam poder descobrir que el mateix Alcalde no va poder votar degut a aquests problemes tècnics tot i que Hereu va intentar dissimular enganyant a la gent fent veure que votava, fet que la JNC de Barcelona troba “absolutament lamentable i molt indicatiu del poc sentit democràtic del nostre Alcalde que no reconeix quan es fa el ridícul tot i l’escandalós grapat de milions que s’han malgastat”. Pel que fa la votació presencial, s’ha detectat una manca de protecció del votant, ja que el sistema no respecta la privacitat del vot, donat que les pantalles són, en la majoria de casos, clarament visibles per a altres persones que es trobin al punt de votació. A més d’això, es van detectar errors a les adreces dels punts de votació facilitades per l’Ajuntament i problemes tècnics ens els lectors de signatura electrònica.

Ramon Morell reivindica la construcció de l'IES Angeleta Ferrer

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Fri, 07 May 2010 21:12:00 +0000

A la sessió plenària del Districte de l’Eixample del passat dimarts, Ramon Morell, conseller municipal de la JNC i CIU, va realitzar un prec a proposta de la JNC de la Dreta de l’Eixample instant el govern del Districte a iniciar la construcció i posada en marxa de l’IES Angeleta Ferrer situada al carrer Marina.
El conseller municipal va assenyalar que ja fa molts anys que els veïns del Districte esperen aquest equipament educatiu tan important pel barri, remarcant que una qüestió tan sensible com l’ensenyament no es pot deixar de banda. Ha argumentat també que els joves són el futur de la ciutat i mereixen l’aplicació íntegra del Pla d’Equipaments Escolars 2008-2010.

Morell, en al.lusió al Pla d’Equipaments Escolars de la ciutat, n’ha descrit el nul grau d’aplicació. Aquest pla preveia 411 milions d’euros (60% finançat per la Generalitat i 40%, pel consistori) dels quals 67 milions d’euros estaven destinats a noves construccions i 344, a reformes de centres educatius. La realitat, però, és ben lluny d’aquests objectius, ja que només s’han invertit 680.000 euros del total previst per a noves construccions, és a dir, un ridícul 1%, i, pel que fa les reformes de centres educatius, només 68 milions d’euros, un trist 19%.
Morell va reiterar al Districte que defensi els interessos dels ciutadans davant els incompliments flagrants tant per part de l‘Ajuntament com de la Generalitat en matèria d’educació, ja que aquesta és la feina que ha de realitzar.
En el torn de rèplica, l’equip de govern es va limitar ha acceptar que existien retards en el finançament dels equipaments escolars. Va sentenciar també que la inversió de la Generalitat en matèria educativa en els últims set anys havia estat molt superior que en 23 anys de govern de CIU, fet difícil de creure tenint en compte les dades d’inversió en centres educatius existents.

Jordi Hereu o com fer una consulta ciutadana de forma desastrosa

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Sat, 24 Apr 2010 17:59:00 +0000

Com a nacionalistes, ens preocupa doblement la consulta sobre la Diagonal. D’una banda, perquè estimem la ciutat, i no ens sembla pas un ‘simple joc electoral’ la reforma de la seva principal artèria i de l’altra, perquè organitzar tan malament una consulta, estableix un trist precedent per a posteriors consultes populars, que impulsarem quan en Xavier Trias sigui l’Alcalde de Barcelona.

A les eleccions municipals del 2007, tots els partits ens vàrem presentar amb “l’aprofundiment democràtic i la participació ciutadana” com un dels eixos (més o menys principals, segons el color) del nostre model de ciutat. Es tractava doncs, entre moltes altres mesures, d’impulsar processos participatius per a la co-decisió respecte els equipaments, el barri, o la mateixa ciutat de Barcelona. En alguns casos, es tractaria de mecanismes de trobada i participació entre Administració i ciutadans i entitats, i en alguns altres, de consultes populars (vinculants o no) sobre una matèria concreta.

La primera gran prova de foc d’aquesta bona voluntat compartida, la trobaríem en el procés per a la reforma de l’Avinguda Diagonal, concretament entre els trams que van des de Francesc Macià fins a la Plaça de les Glòries. Una manera certament ben paradoxal de començar a implementar els processos participatius a gran escala.

A l’inici de tot el procés, tots els grups polítics hi varem estar d’acord tant en que la Diagonal necessitava una reforma, com que aquesta es fes a través d’un gran procés participatiu (amb o sense consulta). Va ser Esquerra, qui va forçar al govern municipal (en minoria) en que el mecanisme per fer-ho, fos la consulta. Però per dur-la a terme (i segons la Carta Municipal) eren necessaris els vots d’una altra força política, i va ser quan CiU va introduir la tercera opció (C – cap de les dues) com a una de les condicions per dur a terme la consulta (una consulta no té sentit si no pots expressar democràticament el teu rebuig i/o dubte respecte el projecte a consulta, tal i com existeix el vot en blanc o nul a unes eleccions democràtiques!).

Avui, ens trobem a menys de tres setmanes per a què comenci la consulta (del 10 al 16 de Maig) i quin és el balanç que en podem fer de tot plegat? Desastrós.

Desastrós perquè el govern municipal no ha buscat el consens ni abans de redactar els dos projectes (A i B) ni pel que fa a la “campanya” per animar als ciutadans a votar. Ben al contrari, ens trobem davant d’una consulta on cap dels dos projectes agrada a pràcticament ningú (comerciants, taxistes, plataformes en suport del transport públic,...) i que pitjor encara, la campanya (com sempre, amb pressupostos escandalosos) està farcida de publicitat que amaga reiteradament una de les 3 opcions de la consulta (la C) i els costos i els terminis d’execució reals de tot el projecte.

Desastrós perquè no sabem com es finançarà en una ciutat que té la seva hisenda fortament marcada per la crisi, i que per culpa de l’incompetència en la gestió del govern d’Hereu, està sotmesa a la tutela financera de la Generalitat i a una forta retallada d’inversió, per tal de fer front al seu deute...

Desastrós perquè no hi ha consens ni polític ni social que animi a la participació (ja prou baixa en un marc de desafecció política).

I desastrós finalment perquè els que creiem de veritat en la necessitat de l’aprofundiment democràtic i en la codecisió, veiem com se’ns escapa al nostre davant una magnífica oportunitat que a més, marcarà negativament el futur de les consultes, que les farem, a Barcelona.

La JNC de Barcelona visita el Parlament de Catalunya

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Sat, 17 Apr 2010 16:30:00 +0000

Prop d’una quarantena de militants de la JNC de Barcelona gaudeixen d’una visita al Parlament de Catalunya guiats pel diputat del grup parlamentari de CiU i ex secretari general de la JNC, Jordi Cuminal.

La visita es va iniciar amb un recorregut per les sales de passos perduts, durant la qual els visitants van escoltar la història de l’edifici, que va construir-se el 1716 com a edifici militar al cor de la Ciutadella de Barcelona; les seves funcions van canviar quan Barcelona va créixer i la Ciutadella va deixar de ser un lloc estratègic per a la vigilància de la ciutat. Va actuar de Parlament ja durant l’època de la Segona República i va subsistir com a tal fins als inicis de la guerra civil espanyola. Aleshores el palau va ser abandonat, fins que es va restaurar la democràcia i, amb ella, els seus òrgans; l’edifici va ser llavors restaurat i va recuperar les seves funcions.

A continuació, els assistents van passar a l’hemicicle on es reuneix el Ple i van escoltar les explicacions sobre la història de la sala i la forma com es desenvolupa el dia a dia a l’assemblea catalana. Jordi Cuminal va explicar algunes anècdotes de la feina de parlamentari i la seva experiència de quan va entrar al grup parlamentari a mitja legislatura. Quan més tard el grup va passar a una de les sales de comissions, el parlamentari de la JNC va explicar les principals tasques que es realitzen al Parlament, el funcionament d’un grup parlamentari i un breu estat de la qüestió sobre la Llei de Cinemes que actualment s’està treballant en una comissió de la qual ell forma part. En un moment de la xerrada amb els militants, Jordi Cuminal els va fer una observació que segurament resumeix el simbolisme d’aquest edifici: “cada dia, quan entrem aquí, som conscients que, ens diguin el que ens diguin els espanyols i per molt que facin des de Madrid, el cert és que aquest edifici va ser construït per atacar Barcelona i controlar Catalunya i, en canvi, actualment és el lloc on s’aproven les lleis dels catalans i d’on va sortir el nostre Estatut”.

Èxit de la paradeta de la JNC al portal de l’Àngel de Barcelona

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Mon, 12 Apr 2010 06:31:00 +0000

La JNC, en consonància amb la campanya de sortida al carrer que està duent a terme CiU aquests mesos, va instal·lar una paradeta al portal de l’Àngel , el passat dissabte, a la ciutat de Barcelona, per tal de tenir un contacte més proper amb la ciutadania i escoltar de primera mà les idees dels barcelonins més joves.

La paradeta de la JNC hi va estar present a la ciutat comtal durant tota la tarda del dissabte fins ben entrada la nit i va assolir un nombre considerable de visitants als quals se’ls hi va repartir globus, caramels, targetons de la JNC i, també, es van vendre samarretes i material vari.
Entre d’altres temes, els militants de la JNC presents a la paradeta van informar als interessats sobre diferents temes com l’habitatge, educació i universitats, immigració i civisme, entre d’altres.
La iniciativa va ser una festa i l’èxit aconseguit durant la jornada fa preveure que una nova paradeta tornarà a sortir als carrers de Barcelona.

Vine a la JNC

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Fri, 09 Apr 2010 19:11:00 +0000

Dissabte 10 d'abril a partir de les 17h, apropa't al Portal de l'Àngel per conèixer la JNC.

Perquè ens preocupen els problemes dels joves.

Xavier Trias denuncia que el Govern d’Hereu no ha construït cap dels centres previstos en el Pla d’Equipaments Escolars 2008-2011

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Wed, 31 Mar 2010 14:45:00 +0000

El Cap del Grup de CiU fa un balanç molt negatiu de l’aplicació del pla quan falta un any per la seva finalització i exigeix a l’Alcalde que canviï de prioritats i doni resposta a les necessitats educatives de la ciutat. El president del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, denuncia que el Govern d’Hereu no ha construït cap dels centres previstos en el Pla d’Equipaments Escolars 2008-2011. El Cap del Grup de CiU fa un balanç molt negatiu de l’aplicació del pla quan falta un any per la seva finalització i exigeix a l’Alcalde que canviï de prioritats i doni resposta a les necessitats educatives de la ciutat.
Aquest matí Xavier Trias, acompanyat del regidor d’Ensenyament de CiU, Gerard Ardanuy, i de pares i mares del CEIP Fluvià, ha ofert una roda de premsa per fer balanç del Pla d’Equipaments Escolars 2008- 2011 (vegeu document adjunt) davant d’aquest centre escolar, que des de fa tres anys imparteix les classes en uns barracots. “Volem denunciar, al costat de les famílies, els incompliments tant del govern Municipal i com de la Generalitat en la construcció d’escoles i instituts a la ciutat de Barcelona”, ha dit Trias.

L’Ajuntament de Barcelona va elaborar el Pla 2008-2011 que preveia i comprometia: 411 milions d’euros (60% Generalitat, 40% Ajuntament). 67 milions per a noves construccions i 344 per a reformes, ampliacions i millores (RAM). 7 CEIP, 7 IES, Escola Massana, 3 centres de Formació d’Adults, 4 Escoles de Música i 10 serves educatius al districtes.
“Però a data d’avui, passat l’equador del Pla d’Equipaments Escolars 2008-2011, el balanç és del tot negatiu. El Govern municipal incompleix els compromisos i no dóna resposta a la necessitat de construcció de nous centre escolars”, ha dit Trias. El cap del grup de CiU ha recordat que fa tres anys, quan s’estaven construint els barracots del CEIP Fluvià, ja va denunciar que no s’estava donant resposta a les necessitats escolars de la zona., “les famílies porten tres anys en la mateixa situació”.
A parer del líder municipal de CiU en èpoques de dificultat econòmica el que ha de fer qualsevol govern és prioritzar i veure amb què gasta els diners: “es poden arreglar voreres o decidir que una de les prioritats és l’ensenyament. El que no es pot fer és omplir-se la boca amb que la prioritat és l’ensenyament, fer una roda de premsa anunciant un pla 2008-11 per anunciar la construcció de centres escolars i que passats tres anys no se n’hagi fet ni un. És sorprenent”.
Segons Xavier Trias “ni la Generalitat de Catalunya ni l’Ajuntament de Barcelona estan complint” i ha lamentat que “el Consorci no sigui una eina important per tirar endavant el Pla. Es fa fer el Consorci per col·laborar amb la Generalitat però és lamentable que no hi hagin posat els diners”.
Trias ha criticat que les administracions només hagin aportat un 15% dels 411 milions previstos en el Pla, “el resultat és que seguim amb barracots i que dels centres que estava previst acabar el 2011 no n’hi hagi cap. És molt greu, denota la manca d’interès i una equivocació en les de prioritats”.
El regidor d’Ensenyament de CIU ha detallat els incompliments del Pla i ha criticat que l’Ajuntament, amb l’anunci del Pla 2008-2011, situés com a compromís de la seva acció de govern que l’educació arribés a tothom, “a un any d’acabar el pla continuen sense construir-se els nous edificis i els alumnes han de seguir estudiant dins de barracots, alguns alumnes es troben en situació de provisionalitat des del curs 2007-2008, com el CEIP Fluvià on ens trobem”.
A parer d’Ardanuy hi ha una evident manca d’interès per part del Govern Municipal, com demostren les xifres: dels 67 milions previstos en el Pla per a noves construccions només se n’han invertit 680.000, un 1,01%; i dels 344 milions per a reformes, ampliacions o millores només se n’han invertit 68, un 19%. “A un any de la finalització del Pla el nivell de compliment és escandalosament baix, el que denota la manca de prioritat de l’Ajuntament en aquest àmbit. Tot plegat”, ha dit Ardanuy, “és només un foc d’encenalls, una gran fotografia que no es transforma en una realitat”.
Xavier Trias ha denunciat una situació greu de menysteniment i de no fer les coses: “no pot ser que en tres anys no es tiri endavant cap centre escolar, és realment sorprenent que indica una greu manca d’interès. Tornem a denunciar al costat de la famílies que s’està perdent el sentit de la prioritat. L’ensenyament ha de ser una prioritat”. “L’Ajuntament es dedica a fer propaganda i grans plans però que després incompleix. Compleixen els plans i comencin les obres, no pot ser que a 2010 no estigui res començat”, ha conclòs Trias.

La JNC de Barcelona insta el consistori a concloure la tasca de supressió de referències franquistes tant d’una de les principals fonts cartogràfiques

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Thu, 18 Mar 2010 10:15:00 +0000

Encara avui, gairebé trenta-cinc anys després de la mort de Franco, existeixen a la via pública de la ciutat alguns noms que recorden les dictadures franquista i primoriverista i que promouen l’enaltiment personal d’algunes figures destacades dels respectius règims totalitaris o del seu imaginari. En aquest sentit, l’existència de carrers com ara Aviador Franco al districte de Sants-Montjuïc no són res més que una rèmora del passat que a més suposa un incompliment dels principis exposats en el primer punt de l’article 15 de la llei de “memòria històrica” 52/2007 i en què queda ben clar que: “Les administracions públiques, en l'exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la Revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. Entre aquestes mesures podrà incloure la retirada de subvencions o ajuts públics.”

La gravetat de la situació encara és major si atenem al fet que el consistori ha estat incapaç d’esmenar la denominació anacrònica que encara mantenen alguns portals importants d’Internet com ara “Google Maps”, que en la seva representació gràfica de la ciutat presenta la Plaça Francesc Macià sota la ominosa denominació de Plaça Calvo Sotelo. L’Ajuntament de Barcelona, en tant que òrgan administratiu de la ciutat, representació del ple de la ciutadania barcelonina i emblema en ell mateix de la seva voluntat democràtica —la qual xoca de ple amb l’ideari defensat pels règims a què remeten els noms de carrers i places a què fen referència—, té la responsabilitat política de vetllar per la correcta difusió de la nomenclatura dels carrers, especialment en un portal de la xarxa de tanta importància com els recursos oferts per Google als internautes. Altres carrers que es troben al Google Maps són: Carrer Albarrasí, Carrer del general Almirante, Carrer Ignasi de Ros, Carrer dels pirineus espanyols, Carrer del quarter de Simancas, Carrer del terç de la mare de Déu de Monserrat. A més, hi ha carrers que no s'han canviat a la realitat i que encara recorden la simbologia franquista com el Carrer de l'Aviador Franco i el Carrer de Fernando Primo de Rivera.

Per la JNC BARCELONA: “Aquesta és una nova mostra de la inconsistència política i la falta de caràcter que acusen Hereu i el seu govern. Fins i tot en aquelles qüestions en què existeix un consens entre la opinió del govern municipal i la de la oposició, aquest demostra una flagrant incapacitat per dur a terme les polítiques adequadament”.

Es per això que: “la JNC Barcelona demana a l’Ajuntament de Jordi Hereu que acceleri l’eliminació de les restants referències als règims totalitaris, i preservi la memòria democràtica dels barcelonins eliminant de la via pública els darrers símbols de les dictadures que van assolar el país durant el segle XX i fent tots els possibles perquè els mapes que es refereixin a la ciutat mantinguin un registre actualitzat en la denominació dels carrers que no pugui dur a malentesos sobre el rebuig sense pal·liatius que senten els barcelonins cap aquests règims totalitaris”.

La JNC de Barcelona mostra el seu rebuig davant les declaracions xenòfobes expressades el 13 de març a la nostra ciutat

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Wed, 17 Mar 2010 16:20:00 +0000

La JNC del Barcelona lamenta que un partit hagi presentat un cap de llista amb un missatge tan excloent i manifesta el seu rebuig a propostes semblants tant a nivell de Barcelona com a tota Catalunya. Posicionaments com els que s’expressaren són els que trenquen el llarg i delicat procés d’integració que el nostre país, com a terra d’acollida que sempre ha estat, ha emprès des d’anys ençà. Malgrat que aquest procés no ha estat tan reeixit com tots voldríem, només amb una integració des de la diferència podrem esdevenir un país cohesionat on tothom s’hi senti acollit, al marge de les diferències d’origen de llurs ciutadans. El Barcelonès, tot i que no té una taxa d’immigració molt per sobre de la mitjana respecte la resta de la població (18’9%) és on més immigració hi ha (431.625 nous catalans censats). D’aquests nous catalans, el 44% (191.543) tenen menys de 29 anys, en comparació al mateix segment d’edat dels nascuts a Catalunya (26%). És per això que la JNC de Barcelona considera que “és en el segment de la població jove i immigrant que s’han de dur a terme les principals accions, ja que s’hi sumen dos col·lectius (immigrants i joves) que per si sols ja són vulnerables”.

Així mateix, la JNC de Barcelona manifesta que “en un context de crisi en el qual tots els sectors socials s’han vist afectats en major o menor mesura, s’ha de tenir en compte que un dels sectors més constrenyits per la difícil situació és la població de nous catalans, les xifres són clares: el 44’3% es troba a l’atur, en comparació amb el gens menyspreable 29’8% dels nascuts en territori català”. Els immigrants han contribuït amb el seu esforç a bastir el país durant els darrers anys i és la nostra tasca vetllar perquè tothom, també els nous catalans, puguin reincorporar-se al mercat laboral i tots junts puguem seguir dins del nostre teixit productiu. En aquesta línia, s’ha de fer referència a la competència que recull d’Estatut sobre autoritzacions especials de treball, que podria constituir un recurs molt útil en un moment en què la conjuntura econòmica deixa exposats a un risc greu a diversos col·lectius. Cal afegir també que el context econòmic, juntament amb l’enduriment a nivell europeu de les polítiques d’estrangeria, ha contribuït al descens important d’arribada de persones. La tardor del 2008 tots els grups polítics van signar el pla de treball d'immigració de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'esperit de treballar conjuntament el tema candent de la immigració a Barcelona, i sobretot en segons quins barris com per exemple el Raval. Per afrontar els nous reptes cal que Catalunya i Barcelona emprin les eines de què disposin. El marc de referència a nivell de país és el Pacte Nacional d’Immigració, en què els principals partits polítics i agents socials acordaren treballar junts per gestionar satisfactòriament aquesta nova realitat. La Llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya, encara en fase de tramitació, també estableix directrius clares sobre les mesures de primera acollida, i és així mateix una eina útil per garantir el benestar i la integració dels nous catalans. No obstant, Segons la JNC de Barcelona, “més enllà de cobrir les necessitats bàsiques de la població immigrada, també se’ls ha de proporcionar una manera de subsistir dignament a mitjà i llarg termini: aquesta aposta passa per la formació. Cal destacar la Formació Professional, que permetria ampliar les oportunitats dels treballadors nous catalans i constituiria un plus de valor afegit per a la nostra economia”. En una situació com l’actual la convivència i col·laboració entre tots és més necessària que mai. Els postulats excloents no fan més que crear una fractura que amenaça de trencar la pau social. És per això que “el projecte de país amb què la JNC se sent identificada s’allunya totalment del populisme xenòfob que ja ha fet estralls en altres països europeus, i al qual sens dubte hem de posar fre tan aviat com sigui possible”. A més, “actuacions i reaccions xenòfobes com les de certs partits polítics no ajuden a generar sentiment patriòtic. La nostra voluntat és que els nous catalans s'acabin sentint catalans, però no per imposició ni obligació, sinó per opció elegida, volguda. I això passa per una bona acollida, i sobretot per una bona interacció entre uns i altres ja que tots tenim les mateixes necessitats i inquietuds”. La nostra organització vol fer un toc d’alerta per apel·lar a la responsabilitat de la ciutadania i que aquesta no caigui en els paranys d’aquest tipus de propostes polítiques, que juguen amb la generalització de l’estereotip i la discriminació per a obtenir el poder, i el projecte de les quals no pretén servir a tots els ciutadans per igual.

La JNC de Barcelona demana a l'Ajuntament i a TMB que no s'excusin de fer front a l'incivisme al Metro darrere de campanyes propagandístiques

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Tue, 16 Mar 2010 15:06:00 +0000

La JNC de Barcelona fa públic el seu reclam d’una millora eficient del sistema de control de validació del bitllet al metro. Els joves nacionalistes consideren que aquesta millora s’ha de basar en dos pilars fonamentals: una millor formació i noves eines per als revisors per tal que puguin dur a terme la seva feina amb garanties de seguretat, eficiència i celeritat, i la implantació del sistema de doble validació (a l’entrada i a la sortida) a tota la xarxa del Metro, un sistema que és el que preval a les principals ciutats europees i que redueix considerablement la possibilitat d’utilitzar el servei de transport suburbà sense pagar.

Segons la JNC de Barcelona, “El mes passat en una compareixença feta a petició del grup municipal de CiU, l’Assumpta Escarp, responsable de TMB, va assegurar que el percentatge de gent que es cola al Metro és de l’1.11%, però qualsevol usuari pot testimoniar que aquesta xifra constitueix una absoluta distorsió de la realitat i que el percentatge real és molt més elevat”. Escarp va explicar les mesures que es preveuen adoptar per a fer front a aquest tipus de negligències: un augment de la presència de revisors, una major celeritat en la instal·lació de les màquines de validació amb portes de vidre i una campanya publicitària per a la conscienciació ciutadana. “Les mesures anunciades per TMB”, segons la JNC de Barcelona, “no ens semblen suficients; no n’hi ha prou amb un augment de la quantitat de revisors, sinó que cal que alhora s’augmentin els recursos formatius i materials de què disposen. A més, malgrat que efectivament les màquines de validació amb portes de vidre redueixen el nombre de persones que es colen al Metro, és evident que no ho impedeixen; així doncs, des de la JNC de Barcelona considerem que la seva instal·lació total –actualment només la L2 té aquest sistema a totes les seves estacions– ha d’anar acompanyada de la implantació del sistema de doble validació, en entrar i en sortir del metro, que és el més habitual a les principals ciutats europees i que als FGC ha comportat una reducció del 90% de la xifra de persones que utilitzen fraudulentament el servei. Per tal de contrarestar l’augment de temps de validació que això suposa, cal concretar i accelerar de forma paral·lela el sistema de validació sense contacte”. Els joves nacionalistes reclamen també que es faci públic el cost que aquesta campanya suposarà tant a TMB com al govern municipal.

Finalment, en consonància amb la denúncia que fa uns dies feia el regidor de mobilitat de CiU, Eduard Freixes, la JNC de Barcelona demana que la presència de revisors a la xarxa del Metro s’estengui durant tota la seva franja horària de funcionament, amb un control de revisió les 24 hores durant les nits que el Metro ofereix servei ininterromput, i es concreti un “pla de xoc” que augmenti els efectius a les estacions amb un major índex de frau.

Les proves olímpiques dels Jocs de Jordi Hereu

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Wed, 10 Mar 2010 16:09:00 +0000

El Conseller Municipal de l’Eixample de la JNC reclama explicacions per l’abandonament de les polítiques de joventut del Districte

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Fri, 05 Mar 2010 21:40:00 +0000

En la darrera sessió Plenària del Districte de l’Eixample el passat dia 2 de març, Ramon Morell, Conseller Municipal de la JNC i CIU, va intervenir per preguntar a l’equip de govern sobre l’evolució de les polítiques de joventut a l’Eixample i la valoració que el propi executiu del districte en fa.

El fet és que en els últims sis mesos ha quedat palès que l’acció en matèria de política juvenil al Districte és un desgavell. Així ho va denunciar Morell durant la seva exposició, on va enumarar cada un dels punts del PAD (Pla d’actuació del Districte) que el govern del Districte incompleix. El Districte segueix navegant a la deriva en matèria d’equipaments juvenils, on ens trobem que en tot l’Eixample només n’hi ha un i en mal estat, l‘Espai Jove de l’Eixample (conegut com a Casa Groga). A part d’això, no s’ha elaborat cap pla funcional per l’edifici Transformadors ni pel futur equipament de les Arenes, ni tampoc s’ha dissenayat res en relació a l’equipament que s’encabirà a l’espai de la Model ni al de l’entorn de la plaça de les Glòries. Seguint en la descripció d’incompliments, tampoc s’ha creat cap hotel d’entitats ni s’ha realitzat el programa de viver d’empreses, així com tampoc s’han fet seguiments participatius sobre el seguiment del Pla Director de Joventut ni s’ha procurat l’habitatge dotacional per a joves previst al Pla de l’Habitatge.

En resposta a l’exposició, el Conseller de Joventut va insinuar sorprès que no entenia el sentit de la pregunta demostrant així que des del punt de vista del govern no existeix cap situació anòmala en temes relatius als joves de l’Eixample.

Morell va assenyalar que s’estaven fent molt malament les coses en matèria de polítiques juvenils, ja que es noten greus símptomes de dessídia i abandoanement per part del govern cap als joves. Un exemple clar és la decissió de l’equip de govern de rescindir el conveni que mantenien amb la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample per tal de gestionar l’Espai Jove de l’Eixample (Casa Groga). El motiu d’anul.lar l’acord és resultant de les difícultats que els gestors cívics tenien per ocupar-se del bon funcionament de l’equipament. Un fet que no hagués succeït mai si des del Districte s’hagués tutelat, ajudat, ofert recursos i col.laborat amb els joves que gestionaven l’espai, és a dir si el govern del Districte hagués estat treballant colze a colze amb els joves.

Seguidament, Morell va demostrar com el Districte ha realitzat una augment de despesa corrent per tal de contractar els serveis de l’empresa privada que ara s’ocupa de la gestió de l’Espai Jove de l’Eixample (Casa Groga), una despesa impropia en època de crisis, on un de cada tres joves és a l’atur. Heus aquí una mostra més que el govern de l’Eixample en matèria de joventut ha perdut les cartes de navegar.

En el torn de rèplica, en aquest cas per part d’una neguitosa Assumpta Escarp, es va limitar a evadir totes les incògnites suscitades durant la intervenció. A més, la Regidora va acusar de “maldestre” al Conseller Municipal de CIU, suposem que per haver denunciat unes mancances greus i una mala feina en matèria de joventut al Districte del qual Escarp és responsable.

Proposem un marc d’incentius per a empreses i treballadors per frenar i reduir l’atur juvenil

noreply@blogger.com (JNC - Barcelona) — Thu, 04 Mar 2010 10:14:00 +0000

Que en un context de crisi mundial augmenti l’atur és una conseqüència lògica d’aquesta situació i segurament cap govern té força suficient per esmorteir completament l’impacte que una convulsió tan forta del mercat originada al sector financer pot tenir damunt l’ocupació de la seva població. Ara bé, que després de dos anys les conseqüències d’aquesta crisi no s’hagin pogut frenar malgrat l’extens període de reacció que representen aquests dos anys i malgrat que l’economia mundial comenci a donar clars signes de recuperació, ja no és ni obvi ni admissible.

És vergonyosa la passivitat de l’Ajuntament de Barcelona i del govern català; portem mesos denunciant la manca d’efectivitat de les minses mesures que s’han pres des d’aquests dos òrgans. A tot plegat, cal sumar-li les mesures més aviat contraproduents que està prenent el govern espanyol en matèria econòmica. La crisi ha fet augmentar sobretot l’atur juvenil; el col·lectiu de joves ha estat el més afectat per la recessió econòmica, ja que és el col·lectiu que concentra un major nombre de contractes temporals. Les polítiques econòmiques que s’estan aplicant són insuficients i no ho diem nosaltres, sinó que ho demostren les xifres: si el mes de gener de l’any passat el nombre total d’aturats menors de vint-i-nou anys era de 17.394, el mes de gener d’aquest any la xifra s’ha incrementat fins als 21.629. Les notícies sobre la recuperació econòmica, tant a molts països de la Unió Europea com a les grans potències mundials que més afectades s’havien vist per la crisi, demostren que no es tracta de les meres conseqüències del daltabaix que va patir el mercat fa dos anys —i del qual, certament, encara es ressent—, sinó d’una mala resposta i una mala gestió de la crisi per part dels governs que tenien al seu abast ajudar l’economia a sortir d’aquest pou.
Vista, doncs, la situació i preocupats pel futur que espera a tota una generació si les males polítiques econòmiques endarrereixen la seva plena incorporació al mercat de treball i, per tant, la seva emancipació econòmica, la JNC ha preparat una proposta per intentar frenar l’atur juvenil i reconduir la situació actual cap a un estat de recuperació econòmica que millori la qualitat de vida de la població, en especial dels joves, i ens posi a l’alçada dels països capdavanters d’Europa. Aquesta proposta es basa en la creació d’un marc que incentivi la contractació tant per part dels empresaris com per part dels joves treballadors, dinamitzant així el mercat de treball. Es tracta de reduir els costos —segurs i potencials— de la contractació per a les empreses i, alhora, facilitar l’estabilitat dels joves als seus nous llocs de treball. Això es pot projectar de dues maneres possibles:
Una opció és partir d’un contracte indefinit amb un cost zero d’acomiadament (incentiu per a l’empresari) la rigidesa del qual anés augmentant progressivament de forma paral·lela a l’avanç del jove al seu nou lloc de treball (incentiu per al jove). D’aquesta manera, es facilitaria la contractació de joves sense renunciar als drets que ha d’atenir tot treballador, ja que el jove aniria adquirint de forma progressiva estabilitat i seguretat a la feina i dret d’indemnització en cas d’acomiadament.
L’altra opció és incentivar la contractació —sempre en règim de contractes indefinits— de joves subvencionant amb fons públics els costos potencials d’acomiadament. Es tracta d’una fórmula semblant a la que s’ha aplicat a Alemanya: la clau radica en el fet que, assumint que l’Administració pública ha de patir despeses a causa de la crisi econòmica, aquestes es destinin a facilitar i assegurar l’ocupació, de manera que, quan se superi la crisi, hi hagi un major nombre de joves amb una feina estable, en comptes de destinar-se als mers subsidis d’atur (tal com passa quan les polítiques econòmiques no aturen el creixent acomiadament), que resolen la situació econòmica present de l’aturat, però no li garanteixen ni estabilitat ni ocupació un cop superada la crisi i expirada la subvenció d’atur.