Últimes cartes al webmestre de Girona.com

Violència domèstica. La Kosòvia obtè el divorci per Justícia.

Kosòvia, obté el divorci per Justícia. 1.- Gràcies per l’existència de les Nacions Unides. Es veritat que quan el nacionalisme serbi en la seva bogeria portà la guerra a Kosòvia, l’ONU, tant neutralitzada pobreta, no hi feia res, ni l’OSCE, que també hi tenia competèn-cia. Hi haurien d’haver anat les N.U. en un acte de govern, policia, protecció i per posar el cas en mans de la Justícia Internacional, però hagué de ser una intervenció de salvament privada dels Estats Units d’Amèrica i aliats qui hi anés per posar fi a la massacre. Si el Govern d’un estat actua contra una part del seu poble o contra un dels pobles sota la seva protecció i govern i el desposseix dels seus drets, maltracta, agredeix, emprèn un genocidi, i el vol fer fora de casa seva i de les seves propietats, han de ser els governs i institucions internacionals qui li demanin i després ordenin que s’aturi i restauri el dret per a tots. I si aquetes no ho fan com era el cas, han de ser els veïns privats qui facin aquesta actuació de denúncia, de policia i salvament de fet en solidaritat. Si uns lladres criminals entren en una casa i segresten, amemnacen o en fan fora els amos i residents, i la policia, el govern i la justíca pròpia no actuen, hauran de ser els veïns qui els ajudin com si d’apagar foc es tractés. Malgrat tot això, finalment i perquè el Dret es molt fort, les coses han estat conduïdes a l’ONU i ho resoldran aquesta i la Justícia, i les potències interventores, no han sigut ocupants ni conqueridors, ni hi han adquirit drets, perquè no es casa seva. Les Nacions Unides no son una organització sinò sobretot el Dret nou que ha declarat els dret humans universals, que ha il.legalitzat la guerra i les conquestes, i ha declarat el temps de la decolonització i el dret d’autodeterminació dels pobles institucions de Dret. 2.- L’atonyinament d’un poble per un altre, d’una nacionalitat per una altra, es un cas de violència domèstica o “de gènere” que en diuen, de discriminació nacional, i dona dret a la protecció social de les víctimes, a la separació de cossos i béns, i si aquestes van per justícia, al divorci. No es pot obligar i condemnar ningú a estar casat i sotmés a un imperi estat que et maltracta i el vol la pell, et roba i et vol treure de casa, i a la condemna despossessió i desterrament de l’agressor, i a la reparació i devolució en justícia. 3.- L’alliberament, protecció, separació i procés de divorci de la Kosòvia ha estat molt millor actuació de policia de fet que no la intervenció en Bòsnia Herzegòbina. En els acords de Dayton encara que siga molt important aturar la guerra, l’agressor, el delinquent, se sortí amb la seva en gran part; s’ha quedat amb les terres que va ocupar, no ha tornat les cases als seus propietaris, ha fet ptevaldre la neteja ètnica i no ha estat jutjat ni condemnat en justícia. 4.- Kosòvia no serà un estat albanès i estarà bé així. Està bé que no hagin promogut l’annexió a l’Albània veïna. Una separació no ha de donar lloc a una anexió. Intèrnamennt haurà de ser una suïssa, un alliberament i no una victòria. Hi ha comarques amb població majoritària eslava sèrbia i també de difosa, i no poden pas fer com Milòsevitx. Ha de tractar tota la seva gent, comunitats i ciutadania amb igualtat, i fer un estat de Dret. Bescanó, 2 de febrer de 2007. Signat: Jordi Carrera.

La Kosòvia anant per Justícia obtè el divorci

La Kosòvia obté el divorci, anant per Justícia. Quan el nacionalisme serbi en la seva bogeria portà la guerra a Kosòvia, l’ONU, de tant neutralitzada pobreta, no deia ni hi feia res; ni l’OSCE, que també hi tenia competència. Hi havien d’haver anat les N.U. en un acte de govern, policia, salvament i per posar el cas en mans de la Justícia Internacional, però hagué de ser una intervenció de privada dels Estats Units d’Amèrica i aliats qui hi anés per posar fi a la massacre. Si el govern d’un estat actua contra una part del seu poble o contra un dels seus pobles i el desposseix dels seus drets, maltracta, agredeix, n’emprèn el genocidi, i el vol fer fora de casa seva i de les seves propietats, han de ser els governs i institucions internacionals qui li demanin i després ordenin que s’aturi i restauri el dret per a tots. Si el govern nacional no ho fa hauran de ser els governs internacionals qui ho facin en accions de policia i justícia. Però, i si aquestes institucions tampoc no ho fan, com era el cas? Hauran de ser els veïns privats qui facin aquesta actuació de denúncia, de policia i salvament de fet, en solidaritat. Es com quan uns lladres criminals entren en una casa i segresten, amemnacen o en fan fora els amos i residents, i la policia, el govern i la justíca pròpia no actuen, o pitjor encara consenten i abonen els agressors: hauran de ser els veïns qui els ajudin, com si d’apagar foc es tractés. Finalment, i perquè el Dret es molt fort, les coses han estat conduïdes a l’ONU i aquesta i la Justícia ho resoldran. Les potències interventores, no n’han sigut ni ocupants ni conqueridors, ni hi han adquirit drets, perquè no es casa seva. ( Aquí si i a altres llocs no, USA i UE ? Si. Si aquí es just que es faci, i serà un precedent. ) Malgrat tot hem de dir grràcies per l’existència de les Nacions Unides. L’ONU es sobretot el Dret Nou que ha declarat els dret humans universals; ha il.legalitzat la guerra, les conquestes i el colonialisme; ha obert el temps de la decolonització, i ha proclamat el dret d’autodeterminació dels pobles com una institucions del Dret humà i internacional.. L’atonyinament d’un poble per un altre, d’una nacionalitat per una altra, es com un cas de violència domèstica i dóna dret a les víctimes a la protecció social i a la separació de cossos, i per Justícia, al divorci i a la condemna de l’agressor a despossessió i desterrament i a fer la reparació i devolució en justícia. No es pot obligar i condemnar cap persona a estar casat i sotmés a un imperi o estat que et maltracta i et roba, et vol expulsar de casa, i et fer desapareixer. L’alliberament, protecció, separació i procés de divorci de la Kosòvia ha estat una actuació de polícia de fet molt millor que no la intervenció a Bòsnia Herzegòbina. En els acords de Dayton, encara que siga necessari i prioritari aturar la guerra, l’agressor se sortí amb la seva en gran part; s’ha quedat amb les terres que va ocupar, no ha tornat les cases als seus propietaris, ha fet prevaldre la neteja ètnica i no ha estat jutjat ni condemnat. Kosòvia no serà un estat albanès sinò “Kosòvia” i una mena de suïssa. Hauria de ser un alliberament i no una victòria. Haurà de tractar tothom amb igualtat, i fer un nació política en estat de Dret. Està bé que ni ells ni Albània no hàgin promogut l’annexió. Una separació per anar bé no ha de donar lloc a una anexió que duria el cas a una clàssica guerra per l’expansiò i possessió territorial. És un divorci per Justícia i no un divorci lliure. Bescanó, 2 de febrer de 2007 Signat: Jordi Carrera i Serra

Habitatge per viure, cal

Habitatge per viure. Aturar l’expansió i creació de sòl i habitatge finacers i crear una tipologia exclusiva d’habitage protegit per viure, es possible. 1.- L’accés a un habitatge digne es una necessitat i un dret social establert per la Constitució de l’Espanya de 1977-78 i per tant també de Catalunya i dels catalans. Està relacionat amb l’Autonomia i l’autogovern i amb l’Ordenació del Territori i l’Urbamisme. Aquestes dues competències son exclusives de Catalunya des de la Generalitat Provisional i per l’Estatuts d’Autonomia de 1979 i de 2006. Sobretot depèn de l’Urbanisme ( planejament ) en quina materia són competents – altíssimament i / o totalment competents - els Ajuntaments ( els governs i majories municipals ) i la Generalitat. El municipis també tenen una altíssima autonomia i competència en això. Fins ara aquestes responsabilitats no han estat exercides en interès general del país , conservació de natura i dels recursos, de l’Economia i del poble català, ni pel Govern de la Gtat, ni pels Ajuntaments, ni pel Govern central. 2.- Conservar la terra agrícola. Protegir-la. Alliberar-la. Ja no son els pagesos els defensors i reivindicadors de terra agrícola. Ha de ser la societat qui ho faci, i afavorirà els agricultors i ramaders professionals. Gestió de terra agrícola per empresaris agricultors i ramaders comerciants, sense perjudici dels indis de la terra, de llibertat per a les microactivitats i produccions agrícoles o ramaderies extensives etc.Agricultura econòmica i no social. Agricultura ecològica. Agricultura de gran producció. Agroindústria comercial. Agricultura, Universitat i FP. Liberalitzar l’agricultura i la ramnaderia, que no siga de subvencions i de concessió espanyola, actalana o europea. Agricultors comerciants i no protegits. Catalunya i els països catalans son un gran mercat de consum per a l’agricultura de qualitat i de proximitat. Contratació, seguretat social i sistema de protecció de l’atur per als jornalers agrícoles, Qui n’ha de pagar la protecció del camp ? El sol urbà i urbanitzable, els seus propietaris, i la societat catalana, comarcal, etc.Vies de pagament: unitats de compensació de beneficis i càrregues del creixement urbà. Cobertura real de les necessitats d’equipaments via cessions. Contribucions especials per a la creació i contrucció de serveis més enllà del que el planejament urbanúistic crei i permeti. Conservar i ordenar el boscs i terrenys forestals i muntanyes.- Parcs naturals però econòmics i humans locals integrals. Agricultura, ramaderia, turisme, esquí, parcs eòlics, hidroelectricitat, regadius, indústria. Repoblació del nuclis i comarques rurals. No a les segones residències. Si a la repoblació permanent municipal i comarcal dels secans, muntanyes Si a activitats econòmiques, industrials, turístiques ( hotels petits, bed & brecfast, visites de tradicions, bestiar, fauna, flora i natura etc. Que els pobladors i comunitats locals ( on hi ha comuns ) siguin els capitalistes del seu país. Protecció del païsatge. 3.- Autonomia, Urbanisme i Habitatge. L’evidència dels fets demostra que aquesta màxima competència urbanística i d’ordenació del territori no ha estat feta servir per a la finalitat que ens ocupa i ha estat feta a favor dels interessos financers dels sectors amb més pes i possibilitats. L’urbanisme del franquisme ha quedat petit, ja no es escusa de res. En general i majorment aquests anys han fet polítiques classistes d’interessos a favor dels negocis especuladors dels venedors i especuladors de sòl. Els costs en infraestructures i implantació de serveis necessaris per l’expansió urbana, turística i de segones residències ha estat fet amb càrrec a la societat en general i no dels polígons o de la nova ciutat creada. També han robat l’aigua a uns per donar-la als altres. Ho han fet en contra de l’habitatge econòmic,de la conservació de recursos i natura,de la preservació de la terra agrícola i contra l’Economia. 4.- Com se pot solucionar el problema de l’habitatge? No es pot fer com fins ara creant més oferta de sòl urbanitzable que donarà lloc a més inflació immobiliària i a més sòl i habitatge financer, fins a vendre tot el país. La carestia de l’habitatge es contraria a l’Economia productiva i comercial. Fa car el treball nacional i fa esclaves les persones.Subvencionar els pisos per als joves es subvencionar el preu del sòl. La reducció dels interessos de les hipoteques es converteix en puja de presu del pisos. L’habitatge val el que en donen. Tot l’augment va al sòl i a l’expansió de l’habitatge finacer. Subvencionar els lloguers fara`apujar el preu dels lloguers. Els preus pugen fins allà on els que necessiten els pisos poden pagar i efectivament paguen. L’arrendament mensual es mes gran o semblant a les mensualitats de les hipoteques. Crear habitatge social en arrendament o subvencionar els arrendament - lliures ,com no pot ser d’altra manera - fins a un màxim limitatiu, no podrà solucionar el problema de l’habitatge. Sempre seran programes escassos. Algú en sortirà beneficiat pero els pobres o la gent amb menys recursos no. L’habitatge de protecció oficial que s’ha estat fent ha anat desembocant al mercat lliure i es converteix en habitatge financer . Per poder finançar la construcció “ massiva “ limitada d’habitatge vivenda per a la gent que no en té, la única solució ha de ser de propietat i de venda amb hipoteca. Inversió de futur de les famílies. L’Administració pública, el Pressupost, no té prou recursos per fer-ho. Què s’hauria de fer ? Moratòria urbanística per estudiar i aprovar la llei. Però...que no siga per capejar circumstancialment la situació, ajornar el problema i no fer ni promoure res com va pàssar amb la moratòria per la MAT. No crear més sòl urbanitzable per a habitatge lliure o financer. El que ja hi ha i el sòl que ja té drets aprovats pel planejament es immens i molt més del que ara es veu i podem pensar.Les coses aprovades pel planejament es veuen molts anys més tard, quan s’executen. Aquest sòl i aquestes cases no baixaran de preu, continuaran pujant i els comprarà la gent que a més d’un habitatge n’acumula d’altres o juga a la borsa i els capitalitza per a una millora posterior. Es el que ha passat fins ara.. Qui vulgui comprar cases financeres o de segones residències que vagi a Múrcia o allà on ho vulguin i permetin. Si no poden fer pisos ni comprar pisos aquí que vagin a altres llocs. No hi fa res que marxi el capital. Ja en farem més i millor la gent de la terra. Això no suposaria un “mai més ni enlloc”, però si ...... que trencaria la febre de l’or Urbanística d’aquest temps. 4.- Un mercat assegurat d’habitatge social per viure. Crear una tipologia i un mercat paral.lel de compravenda garantida d’habitatge - vivenda protegit no convertible.- La societat, la solidaritat nacional dels contribuents, tan sols pot subvencionar aquest tipus de sòl i d’habitatge.Unes subvencions econòmiques no embutxacables. Suposo que molta gent a la vida tan sols aspira a tenir treball o empresa, casa i família i seguretat. Qui no vulgui o no es pugui passar a l’habitatge lliure podrà viure tranquil fins a morir. Per què hi hagi mercat d’aquest pisos i habitatges cal que el puguin vendre quan ho necessitin, per canvi de residència, per comprar un habitatge lliure, per mort dels pares. Si el venen lliurement a tercers la gent en pagaria un traspàs, i feta la llei feta la trampa. El preu oficial de venda d’aquest habitatge pujaria anualment segons un índex a estudiar i establir relacionat amb variables com l’IPC regional o provincial, el salari mínim interprofessional, el salari mitjà regional, i el preu regional o local de l’habitatge lliure,etc, disminuit en el cost de rehabilitació i reparació de l’habitatge i dels serveis comuns del bloc en el seu cas. Els comprador hauria de ser sempre el municipi o la comarca que els tornaria a adjudicar segons condicions i criteris de concurs ( data sol.licitud, localitat - lloc de treball o de residència - necessitat – casats, tenir fills, per tenir preferències a un s o per canviar d’un habitage protegit a un altre quan surti l’ocasió ), de qualsevol edat, joves o grans que encara no ho tinguin resolt a que necessitin deixar el mercat lliure i baixar al mercat d’habitatge protegit. Aquest pas forços pel municipi permetria la mobilitat geogràfica si en els lloc de destinació també existeix aquest sistema. Això vol dir que acabria implantnat-se arreu. Les adjudicacions serien sempre en propietat, compravenda. Els adquirent han d’invertir i comprar-lo. Haurien d’estar exempts d’impost de transmissions i els costs administratius, notarials i de registre serian d’iva reduït. ( La línia de parcs d’habitatge públic de lloguer per als mes pobres que no poden ni comprar habitatges per viure protegits, es una altra tipologia i una altra política social assitencial..) Les administracions municipals, en contractes d’obres i serveis, gestionarien el manteniment, administració dels serveis comuns i la rehabilitació dels habitatges. Pel mateix preu ho poden gestionar i contractar les comunitats de veins si ho demanen i compleixen. L’ajuntament haurà d’autoritzar el pla de manteniment dels serveis comuns Els cost dels treballs de manteniment i funcionament dels serveis comuns , que serien obligatoris, serien taxes ( tributs ) i podran ser liquidats i cobrats administrativament en voluntària i els impagats en executiva. En vendre’s, del preu de venda del pis en descomptar els costs de rehabilitació es descomptarien també el deutes de manteniments impagats. Tornat a l’Ajuntament, un cop descomptat els deutes pagaria la diferència al propietari i el tornaria a adjudicar. 5.- Sòl industrial, econòmic i no financer i implantació d’indústries per concessió. Crear tipologia de sòl per a usos econòmics per concessiò, llicència. Sòl econòmic. Els gastos i inversions en tecnologia, el protecció del medi ambient i no en despeses d’urbanització o obligació d’anar a sol car. Els polígons industrials son interessos financers i especuladors del sòl que sangren i fan impossible la indústria. Evitar que valgui més vendre el sòl i requalificar-lo que la indústria. Politica de promoció d’activitat econòmica i industrial arrelada a la terra, molt vinculada. No es el mateix la indústria volant, circumstàncial, que hauria de ser per concessió finalista. Sòl barato afectat a la indústria però no convertible en solars financers. Internacionalització de l’economia catalana dins del mercat lliure i dels mercats comuns.Un país es una casa, una família, una solidaritat. La seva economia i riquesa real no s’aprecia per l’explotació dels uns sobre els altres dins de la família, sinó en la relació entre el que exporto i el que importo, i entre el que guanyo fora i el que pago fora. Això es la renda i el benefici del país. No es necessari créixer i créixer,i explotar i explotar els recursos i acumular gent, autopistes, vies de pas, aigua, nuclears, i passar a tenir 8 milions de persones d’aquí a poc, i 10 després, i altre tant a València i a Mallorca ? Amb l’ordenació del territori i l’urbanisme podem influir en la direcció del desenvolupament i l’Economia que volem, i establir limitacions conservadores del patrimoni i de la terra nacionals. Com pararem aquesta gran roda infernal de la venda de la terra si no aturem l’expansió urbanística . No hi haurà remei. Ho robaran tot, l’Ebre també. L’Urbanisme,havia de crear dotacions d’equipaments, infraestructures, dotació de recursos, cessions, ampliació a càrrec seu dels serveis municipal que l’expansió urbana necessitaria, segons les mentalitats i necessitats del temps, etc. Això no s’ha fet. L’expansió urbana ha generat dèficits que estan pagant els antics sòls urbans que ja n’havien creat i dotat o no i tot ho han anat carregant a la societat general. Les segones residències gasten sòl, territori i serveis ( i no contribueixen gaire a l’economia local ). Bascanó, 10 d’octubre de 2006. Jordi Carrera.

PER UN GOVERN DE TÈCNICS

Aneu a visitar el metge per a consultar un problema legal? ¿Confiarieu el disseny d'una hipotètica casa a un advocat? I què em dieu dels vostres ordinadors: els duríeu a arreglar a cal flequer? Doncs encara que sembli mentida, almenys un cop cada quatre anys se'ns canvien així de radicalment els paràmetres, sortim de tota lògica, i a través del nostre vot transferim la gestió de bona part dels nostres assumptes quotidians a uns personatges, altrament dits polítics, que en no pocs casos tenen nul.la formació acadèmica per a exercir les tasques per a les que han estat nomenats. Posaré exemples, ho concretaré: Què hi fa un llicenciat en filologia encapçalant el departament d'agricultura? O una diplomada en ciencies físiques: és el perfil més adient per a ocupar la poltrona de benestar i família? I en Joaquim Nadal, distingit historiador: les obres públiques seran el seu fort per generació espontània? Podria continuar, creieu-me que amb l'exalcalde de Girona no acabaria la llista. Després passa el que passa, es governa com es governa, a cegues, erràticament; a cop d'estudis externs que a tots plegats ens costen un ull de la cara (56 milions d'Euros només els dos primers anys de l'antic Tripartit!). Estudis que, se suposa, hauran d'haver estat confiats als qui precisament caldria que lideressin aquestes conselleries, els veritables entesos, que en els tres casos exposats bé podrien ser un pèrit agrícola, una treballadora social i un enginyer de camins, respectivament. Proposaria la creació d'un govern tècnic, un equip de gent professional, preparada i coherent, experimentada. Que portés a terme una acció política eficaç, amb coneixement de causa. Amb mètode: cada despesa al seu punt exacte, sense malbaratar els recursos. Caldria acabar d'una vegada amb la dualitat dreta-esquerra en una societat com la nostra, cada cop més racional i tecnificada. Hauríem de poder triar els nostres representants consultant llistes obertes, escollir persones independents que tinguessin la potestat de fer i desfer sense haver de sotmetre's a cap doctrina, a cap partit polític que pogués fer d'elles el que li plagués, més tard, com fa poc hem vist a l'ajuntament de Barcelona. Quin benefici ens poden aportar les paraules grandiloquents, els discursos tenyits de buida retòrica, les exaltacions messiàniques... Fa falta una anàlisi freda, quirúrgica, de tots els problemes que ens envolten, trobar-ne la sortida emprant el sentit comú, la inteligència, i sobretot la metodologia que les diferents disciplines del saber ens posen a l'abast per aconsseguir-ho. Oi que sortiríeu corrents del quiròfan si ens vingués a intervenir ni que fos el més docte dels filòsofs? Doncs per què hem de beneir tant ineficaç intrusisme?

L'estat de les nacionalitats, els pobles i la igualtat

L’estat de les nacionalitats, els pobles i la igualtat nacional a Espanya. ( Carta oberta al Sr.Rodríguez Zapatero, amb motiu del debat sobre l’estat de la nació espanyola. ) 1.- Quan el debat i no admissió a tràmit de la reforma de l’Estatut del País Basc presentat pel Lehendakari Iberretxe, el representant del PP Sr Rajoy va dir que a Espanya no hi havia més pobles que el poble espanyol. Em va saber greu que vós com a líder d’un esperat socialisme liberal o els altres partits que també s’havien de sentir ofesos, com ara ERC, IU/EU-ICV, CiU o el BNG, no el contestessiu clarament davant de tota Espanya diguent-li, per exemple: “Senyor, amb la Constitució a la mà us hem de dir que no la coneixeu, la Constituciò. Al preàmbul de motivaciò aquesta declara, entre altres coses: “La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de: Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just. Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions. Col•laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.” A Espanya hi ha diferents pobles i diferents nacionalitats i no tan sols la castellana . L’article 2 estableix tres preceptes constitutius de l’estat espanyol de 1977-78 iguals en valor, que es condicionen els uns als altres i que estableixen un contracte: “La Constitució es fonamenta en: a) la indissoluble unitat de la Nació espanyola, b) pàtria comuna ( i indivisible ) de tots els espanyols, i c) reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren, i la solidaritat entre totes elles.” I l’autonomia porta el dret d’autogovern. Dir que tan sols val la condició de la indissoluble unitat i negar les altres es incomplir el contracte nacional. Es dubtós que l’exigència de ” solidaritat “ pugui obligar legalment per si sol i que pugui anar més enllà de ser un principi moral. Però la solidaritat exigeix com a mínim reconeixement de l’altre, respecte i no discriminació.” 2.- Parlant de solidaritat, Sr. Zapatero. N’heu vist gaire de solidaritat amb Catalunya durant aquest temps d’estudi, aprovació i negociació de la reforma de l’Estatut d’Autonomia ? No hem pas vist que el President del Govern o els representants de les institucions generals ( comunes ? ) hagin sortit en defensa del bon nom, honor, drets i igualtat nacional de la nostra nacionalitat i la nostra regiò / nació, ni que hagin arribat a cap jutjat denúncies d’autoritats, jutges nacionals, fiscals, presidents o parlaments de comunitats autònomes o del vostre Govern per calúmnia, acusació falsa, ofensa a l’honor, linxament moral o discriminaciò nacional. Com pot ser que ens tractin de lladres, d’estragers, d’enemics a batre, de classistes, de racistes, de “privilegiats” pel fet de ser catalans, i “contra Catalunya todo vale “, i no ho hagueu intentat aturar i fer-hi front? No us sembla preocupant i xenòfoba aquesta animadversió nacional crònica, impulsada i consentida, que considera espanyol, patriòtic i normal anar contra Catalunya-nació ? A Espanya hi ha quatre nacionalismes propis, com a mínim, i la igualtat és plurinacional i no castellana, senyor. 3.- A Catalunya estem convençuts de ser tractats amb discriminació nacional per part d’Espanya, en les mes diverses matèries, com ara : Tributària i fiscal; autovies de paetge; museus nacionals, en infraestructures, en inversions ferroviàries i en colonització i impediment dels nostres aeroports i de les nostres comunicacions amb el món. Doble pagament de carreteres, televisió, ràdio, trens, sanitat i ensenyament, cosa que vol dir manca o defecte de serveis públics generals bàsics que com tots, amb les nostres quotes i imposts hem finançat i paguem els d’arreu de l’estat, i en canvi no tenim ni gaudim aquí en proporció igual a la població, i hem de suplir i pagar en serveis privats. Haver de suportar el monopoli d’estat d’Endesa privatitzat a la russa i que no voleu desmuntar i patir l’ecanyament econòmic pel centralisme monopolista d’estat castellà. Patir un sistema de repetides redistribucions territorials de la renda en cascada, desfavorables, un darrera de l’altra: IRPF, tornada de fons europeus, plans d’inversions de l’estat, arbitrari repartiment territorial de la solidaritat social pública, inversions de capitalitat, que es transforma en una redistribució de la renda personal discriminatòria i abusiva contra els nacionals de Catalunya i de les altres comunitats injustament gravades en perjudici de l’economia i de la competitivitat. Si tot això no es veritat, perquè no voleu que hi hagi comptes clars i transparència ? Si hi ha repartiments territorials dels tributs com pot ser que no es publiquin les balances fiscals regionals ? Si la Constitució ja preveu sistemes fiscals diferents com el concert i el cupo de Nabarra i Euskadi o els règims especials de Canàries i de Cèuta i Melilla, per què no es pot establir un sistema de concert per a tots amb transparència d’esforç fiscal i solidaritat social per als pobres i necessitats, que permetria un estat més barat , mi més econòmic, competitiu i innovador i menys burocràtic? Per què no es pot establir un sistema d’igualtat de tracte i d’accès als serveis públics bàsics que es declarin “ serveis mínims generals “ per a totes les persones dins d’un sistema tributari general, igual i progressiu? Per què no podem fer de l’Agència Tributària General una institució independent dels governs, comuna i consorciada , amb comptes clars i transparents per llei, en tots els sentits? 4.- Quan algú començà a plantejar que el projecte d’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30.09.05 era plenament constitucional, que les lleis de bases i orgàniques no eren Constitució i no podien contravenir-la ni restringir-la, i ni els Estatuts no podien disminuir els drets i les obligacions dels ciutadans i de les nacions, els combatents de la “causa nacional” varen passar a dir que a més d’estar dins dels límits de la Constitució, farien que l’Estatut respectés l’interès nacional o general d’Espanya. Pregunto: La vida, la llibertat i la igualtat i la no discriminació nacional de Catalunya i de la Catalanitat, no son interès nacional d’Espanya, i tant com ho puguin ser Castella, la Castellanitat i el castellà, per exemple? 5.- A la Constitució per a la Uniò Europea, en acceptar sense discusió el que l’azanarisme hi havia posat i en l’aprovaciò posterior, hi vàreu deixar que la llengua d’Espanya era “l’espanyol” i prou. Bé sabeu que dir-ne “espanyol” es totalitari, per excloent i discriminatori, i que la Constitució en l’art article 3, entre altres coses, diu: “1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.” Per què no la vareu respectar en això? Quan ho fareu rectificar ara que encara podem abans que el procès d’aprovació d’aquesta no continuï i sigui mes dificil esmenar-ho ? Per què a l’Aragò el català i l’occità pirinenc encara no han estat reconegudes com a llengues pròpies i oficials ? Bescanó 31 de maig / 02 de juny de 2006. Jordi Carrera.

La manifestació del 14 de maig

Amics lectors, la situació precària en la que ens trobem molts joves (i no tant joves) per raó de l'habitatge està minant les nostres vides. Els preus s'han disparat i cada vegada és més difícil aconseguir un raconet per fer-hi vida. Per això, el dia 14 de maig ens vam reunir unes dues míl persones (mil segons les autoritats) a la Plaça de Catalunya com a protesta per la situació actual. La 'sentada' popular, però, no només es va convocar, com sabreu ja, a Barcelona: a moltes capitals d'Espanya també es va reunir força gent amb les mateixes dificultats per aconseguir un habitatge a un preu raonable. Però amb una vegada no n'hi haurà prou. L'exemple francès ens demostra que les reivindicacions contínues, perseverants, de la joventut també poden ser una gran força de pressió. A mi m'ha desencisat, però, l'èxit parcial que ha tingut la convocatòria del diumenge: ¿per què no hi ha assistit la gent? Potser es pensava tothom que això seria quelcom de marginal, de quatre radicals insatisfets, però no és així. Hi havia gent de tot tipus, sobretot joves, però tots teniem en comú el problema de l'habitatge. Jo hi era. I tornaré a assistir a la propera manifestació que es convoqui. Ara ja veieu que la cosa va de debó. ¿Us quedareu plegats de braços? Us recomano que llegiu de tant en tant www.viviendadigna.org per tal de conèixer quina serà la pròxima manifestació. Aprofito, també, per donar a conèixer el meu blog personal dedicat al problema de l'especulació inmobiliària, alhora que us convido a participar-hi amb totes les aportacions, comentaris o suggeriments que volgueu: nicasanipasta.blogcindario.com (no poseu les www!). Ànims, companys, que junts serem més forts! toni_nicasanipasta

Descobrir Colom ès: Descobrir Catalunya i desc. Espanya

Descobrir Colom és: descobrir Catalunya i descobrir Espanya. La publicaciò del llibre “Cristòfol Colom, Príncep de Catalunya” de l’historiador Jordi Bilbeny esdevindrà un aconteixement per a la Catalanitat. No es més important perquè en Colom fos català, - que ho és i molt en la nostra situaciò - sinò per què, essent-ho, evidencia com, per robar i per “raons d’estat”, Castella i després Espanya, han falsificat sistemàticament fonts i documents i han practicat la destrucciò de la Història, per inventar-ne una altra de seva, a mida, castellana exclusiva. Aquesta obra ens parla de nosaltres, de l’ànima i dels nostres mèrits; i descobreix la gran mentida de l’Espanya única castellana. Ara ja sabrem qui era en Colom; qui eren els germans Yañez, Eanes o Anes Pinson, mariners portuguesos afincats a Pals i amics seus; que Fra Bartolomé de las Casas era català i es deia Bartomeu Casaus; que l’expediciò fou concebuda, promoguda, finançada i realitzada per la Corona d’Aragò des de Barcelona, Catalunya i València; que els mariners del primer viatge eren catalans i que els primers missioners que hi envià la cristianitat també. Que les Naus del primer viatge sortiren de Pals i pel segon partiren de Barcelona. Sabem quines banderes portaven, i en nom de quin rei, Colom, prengué possessiò de les terres descobertes. El procediment del falsejament i la destrucciò de la Història ( i de construcciò d’una Història falsa ) fou la censura dels documents i dels llibres, sense passar la qual no es podia publicar re sota pena a de mort i especialment si parlaven de les Índies. Els censors podien reescriure parcticament els llibres o canviar-hi dades, fets o els noms de persones, llocs, ciutats, regnes i nacions; i tergiversar els continguts, treure’n o afegir-hi passatges i planes, etc i fer desapareixer els originals.Les finalitats de la tergiversaciò de la Història del Descobriment eren, parlant clar, robar i robar: una, primera i immediata, desposseir Colom i els seus successors del títols i drets que l’hi havien atorgat en les Capitulacions; i l’altra d’estratègia del nacionalisme castellà, l’expropiaciò de Catalunya i Aragò. Dues concepcions i tradicions constitucionals d’Espanya s’enfrontaven fa 500 anys. Una, el model castellà, ha estat la conquesta, destrucciò i assimilaciò dels altres regnes, l’Espanya de conquesta. Galícia,Astúries i Lleòn, Múrcia, Granada, Sevilla, Nabarra desaparegueren com a regnes, passaren a ser Castella; el fill més jove matà i es menjà els pares. A Castella, llevat dels senyorius forals bascos, no hi restava viu ningú més que no fos ella mateixa. És el model del poder absolut, de la religiò única i del partit únic. L’altra, el model catargonès, iniciat amb el contracte d’Uniò d’Aragò i Catalunya, ampliat amb la creaciò dels regnes de València i de Mallorca per Jaume I, i mes tard amb els regnes de Sicília, Nàpols i Sardenya, es l’estat contractual. Els estats, regnes i nacions que s’hi uneixen continuen existint, amb un rei de regnes comú. Aquest podria ser el paradigma de Lliberalitat i l’estat de Dret del seu temps i d’ara, i un exemple per a la Uniò Europea. Desprès de la uniò matrimonial i dinàstica que en feren els reis Ferran II el Catòlic i d’Isabel de Castella, i fins a la guerra de Successiò, la relaciò entre els antics regnes del nostre costat, entre ells i Castella, jurídica i constitucional, continuà essent una uniò de regnes. L’escut d’Espanya que vindria d’aqueixa uniò, avui encara, en els símbols, aparences i composiciò, es més català que no pas castellà. Una altra cosa es qui mana per majoria i abús de poder. Conclusiò: En Colom fou el Descobridor del Nou Món, fet que donà pas a les conquestes americanes. Ara, el Descobriment de la personalitat d’en Colom dona pas al Descobriment de la Corona d’Aragò, de Catalunya, de València i de Mallorca, i de nosaltres mateixos; i al descobriment de l’Espanya que uns i altres i tots plegats tant hem patit i patim. Bascanò, 31 de març de 2006. Jordi Carrera .

EL POETA ANALFABET

Amb ganes, deixe caure els colzes sobre la pàgina on tracte de comprendre les intencions d’un titular de premsa que, malauradament, no cercaria altra cosa, crec, que un entreteniment fácil del més epilèptic fullejador de diaris: “Analfabet publica un llibre de poemes”… Noticia curiosa, com tantes. Llegida està… ¿Fugim ara? Aturem-nos una estona. ¿No poden “crear” poesia els analfabets? ¿Està prohibit per una llei en contra? ¿I per què no haurien de poder publicar? ¿No mereixen ser llegits? Sincerament, m’estimaria més llegir alguns llibres d’analfabets que uns altres dels anomenats “cultes”, perquè aquells diuen veritats i mentides que certes marededéus de la literatura mai no sabrien dir o que, en qualsevol cas, les dirien amb la boca massa plena. L’ ”analfabet” en qüestió, explica el periòdic, és un malagueny criador de cabres, Juan Perea, que somia dia i nit en publicar el seu tercer llibre de poemes. Un poemari que, mentre aprén a llegir i a escriure, enregistra en un cassette. Fa uns anys recità els seus primers poemes en una emisora de ràdio i, gràcies a una transcripció, va fer publiques les seues poesies: “Soy poeta y analfabeto, y digo lo que pienso”, sentencia. El diccionari ras descriu l’analfabetisme com “la falta d’instrucció elemental, com és el desconeixement de la lectura i de l’escriptura”t,. Però també existeixen unes altres definicions d’analfabetisme -emprades més sovint en Sociología- on s’anomenen analfabetes a totes aquelles persones que sí saben llegir i escriure, i que fins i tot “saben” navegar per la Internet, però que en canvi disposen d’escasses eines per a comprendre les coses que passen al món i que habitualment fracassen en el moment d’exposar o, simplement, crear els seus propis raonaments. Juan, el poeta criador de cabres, sempre ha sabut construir les seues idees, sense saber llegir ni escriure ni navegar per la Internet; tècnicament, seria un analfabet, d’acord, però de cap manera ho seria si atenem a la segona de les definicions.

et vull

Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi. Si em dius 'et vull', que el sol faci el dia molt més llarg, i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat. Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. I així pren tot el fruit que et pugui donar el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. Què demà mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar. Si véns amb mi, no demanis un camí planer, ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg.

ICONES D'AMOR I ODI

ICONES D'AMOR El cel s'expandeix violent, la mar rebenta en onades, el bosc en mils flamarades, la pluja en tràgic torrent, la humanitat decadent es baralla a dentegades, i amb tantes ments ben cegades s'albira un futur roent... però en mig nostre hi ha icones curulles d'un gran valor i agents de la pau social, admiro a tantes persones que viuen amb fe i amor pel triomf de tot dret moral. Que la fe i l'amor ICONES D'AMOR El cel s'expandeix violent, la mar rebenta en onades, el bosc en mils flamarades, la pluja en tràgic torrent, la humanitat decadent es baralla a dentegades, i amb tantes ments ben cegades s'albira un futur roent... però en mig nostre hi ha icones curulles d'un gran valor i agents de la pau social, admiro a tantes persones que viuen amb fe i amor pel triomf de tot dret moral. Que la fe i l'amor ICONES D'AMOR El cel s'expandeix violent, la mar rebenta en onades, el bosc en mils flamarades, la pluja en tràgic torrent, la humanitat decadent es baralla a dentegades, i amb tantes ments ben cegades s'albira un futur roent... però en mig nostre hi ha icones curulles d'un gran valor i agents de la pau social, admiro a tantes persones que viuen amb fe i amor pel triomf de tot dret moral. ICONES D'AMOR El cel s'expandeix violent, la mar rebenta en onades, el bosc en mils flamarades, la pluja en tràgic torrent, la humanitat decadent es baralla a dentegades, i amb tantes ments ben cegades s'albira un futur roent... però en mig nostre hi ha icones curulles d'un gran valor i agents de la pau social, admiro a tantes persones que viuen amb fe i amor pel triomf de tot dret moral. Que la fe i l'amor d'uns quants acabi amb l'odi de tants...

Cant del retorn

Cant del retorn Tornem de batalles, —venim de la guerra, i no portem armes, pendons ni clarins; vençuts en la mar i vençuts en la terra, som una desferra. Duem per estela taurons i dufins. Germans que en la platja plorant espereu, ploreu, ploreu! Pel mar se us avança —la host macilenta que branda amb el brand de la nau que la du. Adeu, oh tu, Amèrica, terra furienta! Som debils per tu. Germans que en la platja plorant espereu, ploreu, ploreu! Venim tots de cara —al vent de la costa, encara que ns mati per fred i per fort, encara que restin en sense resposta més d'un crit de mare quan entrem al port. Germans que en la platja plorant espereu, ploreu, ploreu! De tants com ne manquen duem la memoria, de lo que sofriren, —de lo que hem sofert, de la trista lluita sense fe ni gloria d'un poble que s perd. Germans que en la platja plorant espereu, ploreu, ploreu! Digueu-nos si encara la patria és prou forta per oïr les gestes —que li hem de contar; digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta la llengua am que l'haurem de fer plorar. Si encara és ben viu el record d'altres gestes, si encara les serres que ns han d'enfortî s'aixequen serenes damunt les tempestes i bramen llurs boscos al vent ponentí, germans que en la platja plorant espereu, no ploreu: rieu, canteu!

Res no ès mesquí (sempre)

Res no és mesquí Res no és mesquí, ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern - Primavera d'estiu. I tot és Primavera: i tota fulla, verda eternament. Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. I si l'heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja. Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa. -Avui, demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Un punt 2 per al Preàmbul de l'Estatut.

BON NADAL, 2006 ! Quan vingueren ja hi érem. Quan vingué Roma, ja hi érem. Arribà el Cristianisme i ja érem. Vingueren l’ègira, l’islam i el califat; ja érom; ja hi érom. Baixà Carlemany; érem i vam ser. Ens alliberà, i és sant a Girona. Baixà França en creuada. Conquerí a ferro, sang i foc l’Occitània Manya i ens separà. Però ja érem i encara en som, d’occitans. Unió Exemple d’Aragó i de Catalunya .València i Mallorca hi nasqueren per Jaume I , i fins Nàpols i Sicília s’en feren. Ramon Llull, Penyafort, la Mercè, Tirant lo Blanch, Ausiàs March, els Borja i Colom. I Roger de Flor, heroi de roc dur. Vingué Castella però ja érem reis. Donà el Nord dels Pirineus de torna, que no era seu. Tres-cent s any fa que Castella ens feu seus, per conquesta, Utrecht i decrets de Nova Planta, i així ella es f eu Espanya. Però nosaltres encara som, i mai no ens hem donat. Hem viscut molt, canviat, i aprés, per necessitat i per força, i som més que mai. Hem fet i som Economia supeditada. Per Economia i per Llibertat visquem encara; per mèrits, i no pas per feudals o per robar. La Catalunya beneïda, si bé es mira, som. La nacionalitat catalana, la Catalanitat del món, la llengua catalana, els països catalans d’Espanya. No som Cast ella. Vam patir molt pel francès. Hem patit molt per la Guerra Civil. Vam ser a Càdiç 1812 i a la Gloriosa, i hem estat sempre a la República; a la Primera, a la Segona, i ara, a la Tercera amb Rei. El nacionalisme espanyol, les castes d’Estat absolut, no l’han volgut mai, la Constitució; ni el 78, ni ara. No hi volen res nostre ni res d’altri, ni nacionalitat, ni llengua; ni el nom. Tan sols de possessió, i de súbdits i esclaus mos volen. Catalunya es Constitució, i no l’Imperi espanyol; i Aragó, i València i Mallorca, i les nacionalitats en som. Visca Catalunya plena i lliure hauria de dir Espanya, i no morta! Ser nació, vol dir : ser ! Ni ser, no podem ? Autònoms o independents, volem! Un poble no ha de ser amo d’un altre. Per Dret, Llibertat i Economia, la desconquesta d’Espanya volem. Per la Constitució, ho volem! Aquest podria ser el punt 2 del preàmbul de l’Estatut. Jordi Carrera Girona, 06 de desembre de 2005.

LA LLETRA PETITA DE L'ESTATUT

LA LLETRA PETITA DE L'ESTATUT Si hom s'entreté a tamisar la divisió territorial de Catalunya que proposa el nou estatut fent ús del sedàs del compte de la lletera, trobarà que, sencillament, els números no quadren. Per una banda sol.licitem un finançament més just del que tenim, fins aquí d'acord. Però per l'altra, ai las!, resulta que en nom d'una suposada eficàcia descentralitzadora, els del tripartit ens crearan ni més ni menys que set vegueries. Quatre d'elles ja funcionen, virtualment; són les diputacions provincials que cambiaran el nom i s'articularan com a tals, d'acord amb aquesta nova divisió administrativa. Les altres tres, però, seran noves de trinca, fet que suposarà, no en dubteu, un notable dispendi per a les nostres ja sofertes arques. O sinó imagineu, no cal que sigueu experts en matemàtiques: tres noves delegacions de la Generalitat per a cada vegueria inaugurada, oficines ben llampants per cadaescun dels departaments, directors, sotsdirectors, secretaris, administratius, auxiliars... Tot aixó sense tenir en compte els anomenats Consells de Governs Locals, uns organs igualment previstos, també de nova creació, on es veuran representats els municipis i les mateixes vegueries en les institucions de la Generalitat. La seva composició, evidentment, es complementarà mitjançant una nova remesa d'alts funcionaris que s'emportaran una altra bona picossada. Tanmateix, està per veure en què es convertiran els Consells Comarcals. Diuen que tenen previst el seu desmantellament, però què voleu que us digui... ¿De veritat creieu que unes institucions que funcionen des del 1987 s' esborraran de la nit al matí? L'errada va ser crear-les, diria jo, car suposen una evident duplicitat de serveis respecte a les actuals Diputacions. Però ara que, malauradament, les hem de mantenir un any rere l'altre, segur que el que no faran serà enviar a l'atur als centenars d'escrivents que s'hi guanyen les garrofes. INFLACIÓ D'ALTS CÀRRECS, SOUS I PENSIONS VITALÍCIES Crec que aquest escrit no seria del tot complert si no esmentés la monstruosa càrrega que ens ha de suposar el fet de mantenir una de les administracions amb més presència d'alts càrrecs de l'estat, els sous dels mateixos, en molts casos superiors al que arriba a ingressar ni més ni menys que el president del Govern Espanyol. I com no, la darrera presa de pèl, les pensions vitalícies que segur que aprovaran, en benefici dels caps de fila d'institucions com el Consell Consultiu i la Sindicatura de Comptes. En fi, que ja veieu per què demanen més finançament... Tanta cobdícia no ens pot fer arribar a bon port, de cap de les maneres. Seguirem treballant per a ells, eternament; ja se sap que perquè una minoria de privilegiats visquin com reis, uns altres n'hem de pagar les consequències.

PLOU SOBRE MULLAT, AL DESERT DEL PREMI BERTRANA

Si l'any passat era la qualitat, deien, la que va morir assedegada, víctima d' uns autors que no es mereixien ni una trista menció honorífica, aquest any, a una vella coneguda de les lletres catalanes li han reflotat l'obra amb la cirereta d'un nou premi, no fora cas que es perdés un valor de primer ordre. Del despreci més absolut per els concursants de l'edició passada, el Bertrana d'enguany ha derivat cap a l'escenificació d'un divorci editorial amb festa inclosa. Maria Barbal deixa el grup 62 i s'apunta a Columna. Novament, la ombra planetària del senyor Lara ha ofuscat el que hauria de ser la incorruptible filosofia d'un premi literari, la promoció de nous talents, l'entronització de noves idees, de noves maneres de fer. 'És un moment difícil per als autors catalans', ens diu la Maria. Sens dubte! Poca gent llegeix, aquesta és la desgràcia. Només que les seves històries es venen perquè té a disposar les bondats de tota una indústria al darrera, que no ho tingui en compte. És un fet legítim que no ho questiono, només faltaria. El que sí em repugna es que s'utilitzi el Bertrana com a camp de batalla entre dos titans del llibre, per immortalitzar els somriures dels de sempre i finalment omplir-los les panxes de canapés i vermuts. Que a fora hi ha molts autors que esperen una oportunitat que se'ls nega a tota costa, que fan la travessia al desert mentre a d'altres ja els llisca, la pluja, de tan remullat com tenen el sostre.

UN NOU BLOC

UN NOU BLOC PUBLICARÀ EN CATALÀ TRADUCCIONS DE POESIA GALAICO-PORTUGUESA L’escriptor Xulio Ricardo Trigo i la traductora Júlia Cortès Ortega han posat en marxa el bloc “El pont sobre el llac” (http://elpontsobreelllac.lamevaweb.info/) que s’anirà omplint durant els pròxims mesos amb versions al català de poetes gallecs, portuguesos i brasilers. Aquesta nova iniciativa neix, segons els autors, davant l’escassa resposta dels sectors tradicionals de l’edició a l’hora de publicar literatura en llengua portuguesa o les seves variants. No hi ha, però, intenció de renuncia a altre tipus de publicacions, atès que, com opina Trigo, “no es tracta de fer la competència al llibre imprès, que pensem tindrà encara una llarga vida, sinó més aviat d’obrir noves vies de comunicació entre dues cultures, la catalana i la galaico-portuguesa, que, amb breus excepcions, s’han ignorat força durant els últims temps.” El bloc arxivarà traduccions i també notícies importants que relacionin els països esmentats, així com biografies i referències d’altres traductors i obres que hagin estat vessades al català des del portuguès o viceversa. Trigo, poeta i novel•lista que ja manté a la xarxa el bloc sobre literatura i art “El violinista celest” (http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/4498), i ha traduït, amb la col•laboració de Júlia Cortès Ortega, obres de Eugénio de Andrade, José Cardoso Pires, Yolanda Castaño, Cesáreo Sánchez Iglesias, Mario Cesariny, Agustín Fernández Paz o Xosé Maria Álvarez Cáccamo (Foc blanc, Alzira, Bromera, 1995. Premi Cavall Verd de Traducció Poètica), entre altres.

Us hi heu trobat amb ....

és molt fotut per a una persona d`edad avançada que després de haver estat molt de temps treballant , s`hagi de trobar davant d`un interrogatori en una ETT fet per una estudiant de ESO que tot just es pensa haver descobert la sopa d`all , això em fa en que pensar , envers que grácies al nostre gran govern que ha deixat entrar a tot tipus de gent al país ,( només un apunt : -els que venen en pateres i es queden per aquí estan tots vacunats? ), bé , continuo : ara et fan interrogatoris , escanners , i de tot a les empreses de treball temporal o ETT`s , ara en surten com bolets d`aquestes , es veu que ningù recorda el que va passar , la polemica sobre aquesta mena d`entitats ja fa un temps , a sobre hi foten mainada gens preparada o sense experiència laboral fent de jutge , a veure si una persona serveix o no per a tal feina , quins criteris pot tenir una persona acabada de sortir d`un institut per jugar amb el futur laboral d`una altre persona , repeteixo , grácies al meravellós govern i sistema que tenim , s`ha de tenir un diploma fins i tot per anar al quarto de bany , jajaja....

TANT 'FESTATUT' PER AIXÓ?

Definitivament ens prenen a tots el pèl, aquests del tripartit: tota una campanya de recollida de propostes per el nou estatut, per aprovar el que han aprovat? Siusplau, home... siusplau... O sino fixeu-vos en les iniciatives que al final s'han adoptat, veureu que són poc més que paper mullat: -Dret a morir dignament. (Recordeu que l'eutanàsia està expressament prohibida per llei, i que les cures pal.liatives ja s'administren a tots els hospitals. Llavors: què aporta de nou aquest 'dret'? RES!! -Dret a l'emancipació. (Faltaria més!! O es que no podien marxar de casa, els joves, fins ara? Què els tenien lligats al llit, els pares, en base a una llei o altra? -Dret a la autonomia de la dona. (Que potser vivim a l'època dels Romans, quant la dona era poca cosa més que un burro de càrrega? Una dona necessita que una llei com aquesta de l'estatut li concedeixi la seva natural autonomia? Per favor... Aixó és el que valem, els ciutadans, senyors. En realitat ens volen a la seva imatge i semblança, que els imitem: que parlem molt i no diguem absolutament res.

L'atenció de cara al client

m’agradaria que el poble de salt a l’hora de comprar un telèfon mòbil sàpigues a on dirigir-se i a on no. no recomano la botiga redcom de salt per la seva poca educació i una nul•la atenció de cara al client. l’anomena’t jefe de la botiga sembla ser que deu estar abduït per els extraterrestres perquè mai estar localitzable i tampoc no ten el mínim interès per els problemes de la seva botiga. i el problema es que per culpa d’aquests anomenat ' jefe ' la marca que representa la botiga queda en un pèssim lloc quant no tindria perquè. en fi amics del poble de salt que no ús passi mai pel cap comprar un telèfon mòbil en aquesta botiga perquè al final ús sentireu estafats com m’ha passat a mi. hi han diverses botigues a salt i girona que ús atendran com deu mana. gracies redcom de salt per fer-me veure i deixar veure al demes el poc saber fer que teniu en tots els aspectes.

EL PORT DE LA SELVA

Uno de los pueblos más bellos de la Costa Brava y también uno de los más desagradables en cuestión de ruidos. Imposible descansar y mucho menos dormir por las noches. Motos superando en muchos aspectos la contaminación acústica en decibelios y circulando a altas horas de la madrugada. se avisa a los municipales pero no pueden hacer nada porqué la gente está de vacaciones???. Debido a los ruidos las personas para hablar tienen que gritar. Las pelotitas botando a altas horas. PROPONEMOS AL SR. ALCALDE que en la entrada del pueblo se instalé un slogan como el de Barcelona ' MOU-TE SENSE SOROLL' NO ET DEMANEM RES QUE NO SÁPIGUES FER. Sabemos que no hay solución pero lo pedimos por el bién del precioso pueblo, los peces que están estresado y las personas que vamos a veranear desde hace muchos años. Gracies.

nashville

Sabies que? Hacerse Oficial de la Policía en Nashville Estándares para empleo Criterio en cuanto al previo uso de las drogas Escala de pagos Beneficios Tabla de flujo para el proceso de empleo Información para los exámenes de pre-empleo Conozca a algunos de nuestros oficiales Preguntas que se hacen frecuentemente Pongase en contacto con un oficial de recluta Estándares Para Empleo Dos años (60 horas de semestre) de estudios académicos generales de un instituto superior acreditado (college) o universidad con un promedio total de notas de 2.0 (“C” promedio) en una escala de 4.0. Las horas para cursos de mejora no se tomarán en cuenta. No se evaluarán más de dos (2) transcripciones. Las horas acumuladas y el promedio de puntos (GPA) debe aparecer en la transcripción. Los candidatos deben entregar transcripciones “oficiales” que satisfagan los Estándares Educacionales de Metro. Por lo menos una mitad del total de horas se deben tomar en la residencia, no más de la mitad se debe ganar en créditos no tradicionales. O Los solicitantes deben tener por lo menos 2 años de deber militar activo dentro de 3 años de la fecha de la solicitud y poseer un diploma de la escuela secundaria o su equivalente. Y Debe tener un mínimo de 21 años de edad. (debe solicitar 2 (dos) meses antes de cumplir 21 años). La Agudeza Visual de la Distancia en cada ojo no debe ser peor de 20/100 (Snellen) sin corregir, corregido 20/20 en el ojo mejor y 20/30 en el otro ojo. La visión binocular debe ser de 20 pies. Debe tener percepción de profundidad normal. Debe tener visión de color normal. Licencia de conducir “Clase D” valida. Ciudadano de los Estados Unidos. No haber sido condenado, o haberse confesado culpable, o entrado en un alegato de nolo contendere a un cargo de cualquier delito grave o a cualquier violación de cualquier ley federal o de estado u ordenanzas del estado relacionadas con la fuerza, la violencia, el robo, la deshonestidad, el juego, los licores o sustancias controladas. Sus antecedentes de conducción se considerarán parte de la investigación de antecedentes para esta posición. Las ofensas múltiples y/o accidentes con cargos son motivos para la descalificación o eliminación del registro de elegibilidad. Despido honorable del Servicio Militar (si corresponde) Los requerimientos médicos para enlistarse o para una cita ya sea con el Ejercito (Army) o con la Naval (Navy) son bases para la conformidad física en el momento de la cita. Satisfacer estándares fijados por los Estandares de Oficiales de la Paz de Tennessee y la Comisión de Entrenamiento, y adoptada por la Asamblea General de Tennessee el 24 de junio del 1.983, T.C.A. 38-8-106. Criterio en Cuanto al Previo Uso de las Drogas No haber usado la marihuana dentro de 3 años de su solicitud. El uso de la marihuana no debe exceder 10 veces. No haber usado otra droga ilegal dentro de 7 años de su solicitud. El uso combinado de otras drogas aparte de la marihuana no debe exceder 5 veces. No vender ninguna droga o (No haber vendido ninguna droga?) Podría tener una descalificación permanente por el uso de la heroína, LSD, PCP, y cocaína en roca, (Crack). No haber tenido un patrón de abuso de drogas legales o legendarias (incluyendo esteroides). Debe pasar el examen de poligrafía que concierne el uso.

TV3 , La teva?

Benvinguts a l`explicació de certes coses que d`una manera o no ens afecten a tots , per començar això ens basarem en la manipulació i entreteniment o distracció que ens donen cada dia per a no pensar realment en les coses en que hem de raonar com a éssers humans que som , senyors i senyores , nens i nenes , joves i adults , benvinguts tots al circ de la televisió , TV3 , la teva ? , o millor dit : la seva , la televisió autonòmica catalana carrègada en gran part de espais sectaris , m`explico : sempre els mateixos convidats a els programes que anomenen magazines , els mateixos actors de doblatge posan les seves reconegudes i repetitives veus a cada pel.lícula , ( - que no hi han més actors/actrius de doblatge a Catalunya ? , és un tema sectari aquest , dèu ser que no els interessa ) sèrie o el que sigui , debats i comentaris entre temes que fan i desfan des que el home és home i la dona és dona , sense aportar cap mena de cosa nova a descobrir , és a dir , ens fan creure que han descobert la sopa d`all , una de dues , o ens tracten d`ignorants o ens tracten de tontos , si senyors , TV3 , la que diuen que és la teva , ja esta bé , estem criticant altres cadenes televisives però la catalana tampoc s`en salva de caure en els mateixos tòpics , disfrassats per a no deixar-se veure tant com a les altres , però parlant clarament , van del mateix pal , tatllada per el mateix patró , els de la ràdio a la tele i els de la tele a la ràdio des fa ja més de 15 anys o més , no estic jutjant la professionalitat de ningù , però sempre estem veient a els mateixos , programes calcats amb títols diferents , formats i subformats sense innovació televisiva , i la gent s`ho empassa tot , més que TV3 , s`hauria de dir : Barcelona F.C.B. T.V. o simplement , Cèntrica o Egocèntrica Televisió de Catalunya , per a dir-ho d`alguna manera , siguem raonables senyors , per a sort aquí no es fan programes de safreig , però si es fan programes amb els quatre gats que estan llogats 365 días a l`any , per conveniències o per a comoditat i mandra d`anar a cercar gent interessant que ens aporti aire fresc o coneixements nous , un exemple : cada any per Sant Jordi ens venen la moto parlant i comentant opinions envers els escriptors mediàtics , però és que TV3 n`está ple de gent mediàtica , des el primer que surt al darrer , repetint convidats a magazines per a opinar i que es pensen que hi entenen de tot pel sol fet d`haver fet qualsevol cosa , un llibre , un disc , etc.. , exercint de periodistes coma altres cadenes del territori espanyol n`hi ha de diferent qualificació , ja que surten de productes o projectes sense cap ni peus , si , tots sabem quina és la solució , apagar l`aparell , o posar-te un video , dvd o el que sigui , agafar un llibre , anar a passejar , etc... , però a l`hora de la veritat , tothom encen la televisió per a estar una mica al cas de les coses que pasan , n`hi haurà algù que dirà , et pots informar tambè llegint els diaris , és el peix que es mossega la cua , molts dels que escriuen a els diaris estan a la mateixa perola anomenada anteriorment , aon anirem a parar ... jajaja

ELS HOSPITALS NO SÓN PORT AVENTURA

Si hom ho compara amb el drama que per a moltes famílies pot arribar a suposar el fet de comptar amb un membre ingressat en una d'aquestes institucions, aixó tal vegada podria ser una petitesa, una qüestió fins i tot simbòlica, m'en faig el càrrec. Però no per aixó m'estaré de criticar la immensa barra que crec que demostren tenir els promotors –siguin els que siguin, tan se val- de sengles parquings de pagament que darrerament s'han inaugurat als dos hospitals del gironès, el Trueta i el nou Santa Caterina, a Salt. Sembla mentida fins a quin grau d'insensibilitat poden arribar a exhibir alguns elements de la nostra espècie envers els seus semblants. Lucrar-se d'aquesta manera, a partir del sofriment de persones que --amb la feliç excepció de les parteres-- poden estar passant per moments emocionals baixíssims, crec que es absolutament repugnant, crec que demostra, amb tots el ets i els uts, el camí que malauradament encara ens queda per recórrer fins arribar a ser cívics del tot. No voldria fer dramatisme barat, ni provocar la llagrimeta perquè sí a ningú, només faltaria; tan sols vull plantejar una situació extrema tipus, que per desgràcia podria ser ben real, la de qualsevol persona que es veiés obligada a abonar un ticket de potser vàries hores de durada després d'haver perdut aquell familiar tan estimat, aquell amic o amiga tan íntim, aquell... Per favor! Em sembla que sobren les paraules, no creieu? Sé que tot plegat ho gestiona Mifas, i que els beneficis afavoreixen a un col.lectiu, el dels discapacitats, que mereix tot els meus respectes. El que no crec que sigui de rebut, el que no tolero, es que despleguin el seu negoci als hospitals. Que allí la gent no hi va a divertir-se, per favor! Que precisament no són Port Aventura, ni de bon tros.

carta desde el corazón

Carta desde el corazón de una madre : Después de tantos años de no tenerlos aquí cerca, les escribo esta carta. Tantos años que se fueron de casa, lejos, a buscar un futuro en tierras lejanas, el futuro que no les daba la patria que los vio nacer. Los mismos años que los lloro, porque no los tengo a mi lado. ¿Quién dispuso que yo no pudiera vivir mi vejez acompañada de mis hijos, mis nietos? ¿Quién dispuso que mis nietos tuvieran que crecer sin el amor de sus abuelos? Sin poder abrazarlos, darles los buenos días, consolarlos por un juguete roto, por una tos que no se va? Cada año que pasa, para ustedes es un año más de experiencia, para nosotros, que ya cruzamos los sesenta y tantos, casa año que pasa, son diez años menos de plazo para vivir. No se engañen, no viviremos para siempre, no estaremos por siempre esperándolos, mirando al cielo a ver si llega el avión que los trae de vuelta a casa. Un día se darán cuenta que estamos demasiado viejos o que el tiempo pasó para nosotros más velozmente de lo que queríamos y no estamos más. No se engañen, cada día que pasa, es un beso menos, una caricia menos, y nosotros necesitamos esa caricia, ese beso para seguir viviendo. Sabemos que para ustedes cada día que pasa es un dólar más, pero ese dólar no compra la felicidad, ¿quién se los dijo? Los seguiremos esperando, rezando, mirando al cielo, esperando el milagro de verlos llegar y abrazarlos nuevamente a ustedes y a nuestros nietos. Vuelvan, Vuelvan pronto a su barrio, a sus olores, a sus amigos, a la casa que los cobijó, a la calle de su niñez, al calor de su hogar. Los quiere, Un corazón lastimado.

Aquests del PP...

Els cou la democràcia quant el vent gira, quant perd majestuositat el vol de la seva gavina i es passeja arran de terra, li han carregat tan les ales d'odi i mentides... Ara resulta que el president Zapatero ha permès que ETA entri al parlament basc, que, vés per on, s'estigui encetant un procés constituent a través del qual un grapat d'enemics de les essències pàtries es carregaran en breu la seva Espanya. Amb el vist-i-plau de PSOE, faltaria més. I qui diu PSOE diu ERC, que si fa no fa són el mateix, defensen el mateix, que és similar al que desitgen els malvats de Batasuna. De grups violents d'ultradreta ni pensar-ho, eh?, no en busqueu que no n'hi ha. I es que a hores d'ara hauríeu de saber que a en Carrillo el varen provocar ni més ni menys que els mateixos policies al servei del govern. Que no, que la culpa no va ser d'aquests altres terroristes, home, aquests campions de la nostàlgia que mai consideraran com a tals. Sembla mentida, però són tristament reals, aquestes bestieses que alguns prohoms d'aquest partit propaguen amb total impunitat, un dia rere l'altra i amb la inestimable col.laboració d'una conegudíssima emissora de ràdio embolcallada de cera. No els mereix cap mena de respecte l'opositor, el dissident. O es pensa com ells o no hi ha misericordia pels impius. Fixeu-vos sino amb els votants de l'esquerra més refractària del Pais Vasc, els han convertit en apestats etarres. Diuen que no condemnen la violència, val, fins aquí d'acord. També podrien baixar del burro i rebutjar amb contundència la lluita armada, que ja tarden! Però escolteu una cosa: que potser han criminalitzat mai el franquisme? No es va vessar ni una sola gota de sang quant l'avi manava? Potser diran que aixó és aigua passada, que cal mirar cap al futur, cicatritzar velles ferides. Però els vull recordar que la seva violència encara perdura, encara en queden encenalls en l'actuar d'aquestes bandes que repeteixo, no consideren com a terroristes. Potser fora bo que s'ajuntessin d'una punyetera vegada, que fessin pinya, formessin un partit i es dediquessin a convéncer. Sí, a aquesta gent també convidaria a entrar a qualsevol parlament, per què no? Però, vés tu quina coincidència, també els cou, i tan, la democracia...