Un congrés analitza el cinema europeu contemporani a través del gest

.

La Universitat Pompeu Fabra serà la seu del I Congrés Internacional Mutacions del Gest al Cinema Europeu Contemporani, organitzat pel grup de recerca CINEMA (Col·lectiu d’Investigació i Estètica dels Mitjans Audiovisuals), l’ OCEC (Observatori de Cinema Europeu Contemporani) i el Departament de Comunicació de la UPF.

Poster del congrés

La trobada, que analitzarà les imatges del cinema europeu contemporani a partir de la supervivència del gest, té la intenció d’esdevenir un punt de referència per a la recerca en aquest àmbit, i transcorrerà del 31 de maig al 2 de juny a l’auditori del campus de Poblenou.

La inauguració tindrà lloc el 31 de maig a les 9.30 hores, amb les intervencions dels professors del Departament de Comunicació de la UPF Xavier Pérez, coordinador del grup de recerca CINEMA, i Ivan Pintor, coordinador general del congrés. Seguidament, Xavier Antich, filòsof i professor d’estètica de la Universitat de Girona, pronunciarà la primera ponència marc “Variacions i intermitències sobre el gest: la mirada que fuig, la mà que ja no pren”.

En el congrés, obert al públic en general però adreçat sobretot a estudiants de grau i postgrau, llicenciats, professors, investigadors i professionals de l’àmbit de la comunicació i de l’estètica audiovisual, hi és notòria l’empremta de la Mostra Internacional de Cinema Contemporani (MICEC) que durant quatre edicions (2005-2008) va organitzar Domènec Font, catedràtic de Teoria i Historia del Cinema de la UPF i degà dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF (2004-2008), que va morir fa poc més d’un any. És per això que aquest esdeveniment és el marc ideal per fer-li un homenatge i per acollir la presentació de la seva obra pòstuma, Cuerpo a cuerpo. Radiografías del cine contemporáneo.

.

Un fòrum dels principals estudiosos del cinema europeu

Durant tres dies, cineastes, teòrics, pensadors i acadèmics situats a l’avantguarda en la recerca en aquest àmbit reflexionaran al voltant del gest cinematogràfic, que es caracteritza en primer lloc per la transmissió (d’on procedeix cada gest? Com es crea?) i que és una de les maneres d’atendre tant la relació entre cineasta i actor, com també la història del cinema concebuda com una fàbrica gestual, capaç de recollir els gestos de la societat i de crear-ne de nous.

Dins del programa del congrés, que tindrà servei de traducció simultània, destaca la presència a la UPF de noms com ara Victor Stoichita, una de les figures més rellevants dins l’estètica i l’estudi de la pintura a escala mundial; Alain Bergala, teòric cinematogràfic i figura central en l’ensenyament del cinema, o Nicole Brenez, crítica i teòrica central en l’estudi del cinema europeu.

També hi assistiran Gino Frezza, estudiós del cinema italià i la cultura popular; Raffaele Pinto, expert en Dant i la seva relació amb el cinema; Oskana Bulgakovai Dietmar Hochmuth, estudiosos del gest en la tradició soviètica; Adrian Martin, prestigiós crític australià i Carlos Losilla, professor del Departament de Comunicació de la UPF i col·laborador habitual de Caimán Cuadernos de cine i Cultura/s de La Vanguardia.

Tots plegats, a partir de ponències marc, comunicacions i debats, intentaran respondre a preguntes com ara si existeixen uns gests contemporanis del cinema europeu; quin és el seu vincle amb la tradició, tant del cinema europeu com del cinema clàssic nord-americà; com plantegen els diferents cinemes europeus la relació entre el cineasta i l’actor en la creació d’aquesta gestualitat contemporània o si és possible reconèixer un horitzó imaginari europeu comú a partir dels seus gests.

.

Presentació del llibre pòstum de Domènec Font, un atles de les tendències estètiques del cinema contemporani

.

Un dels actes centrals del congrés serà la presentació del llibre Cuerpo a cuerpo. Radiografías del cine contemporáneo, una obra pòstuma i inèdita de Domènech Font  Blanch (1950-2011), editada per Galaxia Gutenberg, que aborda la corporeïtat en el cinema contemporani des dels seus diferents vessants.

Portada del llibre

Josep Joan Moreso, rector de la UPF, presidirà aquest acte-homenatge, que tindrà lloc el 31 de maig, a les 12.45 hores. En el seu decurs, el professor Carlos Losilla, la persona que va fer la feina d’edició del llibre (Domènec Font el va deixar pràcticament enllestit, però sense temps d’ultimar les revisions finals) farà una introducció sobre el seu contingut. Seguidament, Miguel Morey, catedràtic de Filosofia de la UB, i el cineasta Javier Maqua, amics del catedràtic, efectuaran una glossa de l’obra des de les seves respectives visions.

Domènec Font va morir fa poc més d'un any

Domènec Font, que va escriure el llibre durant el temps que va durar la seva malaltia, resumeix tota la recerca que en els darrers anys va desenvolupar al voltant del cinema contemporani, un dels eixos vertebradors del grup de recerca CINEMA, que ell mateix fa fundar i coordinava. L’obra (de més de 600 pàgines), elaborada amb l’ambició de convertir-se en un veritable punt de referència en la bibliografia internacional, constitueix un atles complet de les principals tendències estètiques del cinema contemporani.

Com en anteriors treballs de Domènec Font, el bagatge filosòfic i la reflexió estètica es conjuminen amb anàlisis detallades d’obres cinematogràfiques de referència i de directors de diferents països, com ara Stanley Kubrick, Lars Von Trier, Jean Luc Godard, David Lynch, David Cronenberg, Pedro Almodóvar, Tsai Min Liang o Apichatpong Weeresathakul, entre molts d’altres.

Les metamorfosis en la utilització del cos humà en el cinema contemporani és el fil comú d’aquest treball de recerca: el cinema hi apareix com el laboratori ideal per a la investigació sobre el cos, sobre els contactes que estableix amb altres cossos, els seus enfrontaments, la seva soledat i decadència, però també sobre la seva situació en els nous paisatges postindustrials, la seva relació amb la tecnologia o sobre les fusions que es veu obligat a realitzar per a sobreviure. L’autor no amaga que, en el procés d’elaboració, s’enfronta ell també a un procés de malaltia i vivència crítica del propi cos, que el porta a emmirallar l’escriptura en la pròpia experiència personal.

.

Un taller de cinema en directe i una master class al voltant del gest

Com que la construcció del gest cinematogràfic només pot entendre’s en l’acte de la filmació, el programa del congrés ha inclòs un taller titulat “ El rostre de l’actor com a eina de la narració cinematogràfica”, en el qual el cineasta Mariano Llinás treballarà en directe amb l’actriu Laura Paredes. Llinás és el director de dues de les pel·lícules amb més ressò en el circuit mundial dels festivals en els darrers anys, Balnearios (2002) iHistorias extraordinarias (2008), una pel·lícula de culte sense distribució al nostre país que es projectarà en el marc de la trobada.

Un altra activitat a destacar és la master class que impartirà el cineasta francès Philippe Grandrieux, autor de pel·lícules com ara La vie nouvelle (2002) i Un lac (2008), i que a més, presentarà el seu darrer treball, Il se peut que la beauté ait renforcé notre résolution, al voltant de la figura de Masao Adachi, un dels cineastes japonesos més fascinants i desconeguts a Occident.

Més personal de seguretat els trens que circulen els caps de setmana durant les hores més conflictives

.

Rodalies de Catalunya posarà en marxa, a partir del proper mes de setembre, un pla per incrementar la vigilància en els trens i frenar els actes vandàlics que es produeixen en els combois i a les estacions, especialment durant els caps de setmana. Aquest pla, que suposarà una inversió d’1,9 MEUR, abordarà tant la inseguretat que poden patir els treballadors que desenvolupen tasques d’inspecció i control de bitllets, com la percepció d’inseguretat que poden tenir els usuaris del servei.

Imatge: Viquipèdia

Un altre dels objectius és disminuir els actes vandàlics que causen importants danys a l’interior i exterior del tren. Només l’any passat, el vandalisme va representar a Rodalies de Catalunya una despesa addicional de gairebé tres milions d’euros.

Les accions vandàliques més repetides són l’accionament sense justificar de les alarmes dels trens, el trencament de vidres i del mobiliari de l’interior dels combois o les alteracions d’ordre públic a causa de comportaments incívics o directament violents. El 48% d’aquests actes es concentren els caps de setmana, en horaris de nit i durant les primeres hores del matí. Aquestes situacions no només tenen una repercussió econòmica, sinó que causen retards en la circulació dels trens. Concretament, un de cada cinc retards registrats (19%) estan motivats per causes imputables directament a accions vandàliques.

.

Reforç de vigilància

El reforç de vigilància en el recorregut dels trens suposarà que entre el 57% i el 100% dels combois circulin amb personal de seguretat durant les hores amb major taxa d’incidències, especialment a les nits i primeres hores del matí. A més, es seguirà amb la coordinació i col·laboració amb els cossos de seguretat públics en els punts i trajectes identificats com a més crítics.

L’objectiu de percentatge de trens amb presència de personal de seguretat en el seu recorregut total o parcial, serà el següent:

• De les 20.30h fins a final de servei els divendres, dissabtes, diumenges i festius: entre el 77% i el 100% de trens amb personal de seguretat, depenent de la línia.
• Des de l’inici de servei fins a les 9.00h els dissabtes, diumenges i festius: entre el 67% i el 100% de trens amb personal de seguretat, depenent de la línia.
• Els dies laborables a la línia R3 (l’Hospitalet de Llobregat-Puigcerdà per Vic), entre el 67% i el 83,3% de trens amb personal de seguretat, depenent de la franja horària.

Aquesta inversió en seguretat se suma a la que ja es va començar a aplicar al setembre de 2010, quan Rodalies de Catalunya va incrementar el personal de seguretat a les estacions i a l’interior dels trens per evitar tant el frau com les actituds incíviques. En aquell moment ja es van incorporar en el dispositiu de vigilància un total de 32 agents de seguretat, el que va significar un increment del 20% respecte un dia laborable i un 30% en caps de setmana i festius.

.

Pla de formació

D’altra banda, la Divisió de Transport de la Comissaria General de Mobilitat dels Mossos d’Esquadra ha impartit un curs de formació i dotació als empleats per tal de gestionar situacions de conflicte. El curs va dirigit al personal d’inspecció i control de Rodalies de Catalunya i es tracten, entre d’altres punts, actuacions bàsiques de seguretat pública, habilitats de gestió de l’estrès i actuació en cas de conflicte. Aquest pla de formació és una mostra més de l’estreta col·laboració entre els Mossos d’Esquadra i els treballadors de Rodalies que duen a terme tasques de coordinació en matèria de seguretat en els punts més problemàtics de la xarxa ferroviària.

L’activitat solidària de l’odontòleg Vicente Lozano a l’Índia, portada a la revista ‘The Globe’

.

La revista The Globe, publicació oficial del Col·legi Internacional de Dentistes (ICD), dedica la darrera portada a la tasca humanitària del professor Vicente Lozano de Luaces, del Departament d’Odontoestomatologia de la Facultat d’Odontologia, entre les comunitats dels dalits o intocables a l’Índia. El professor Lozano desenvolupa aquesta activitat en col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer, una iniciativa que té el suport de la Facultat d’Odontologia de la UB i de l’ONG Dentistes sense Fronteres.

La portada de la revista The Globe.

Sota el títol «Dentists without frontiers», la revista publica un article sobre la tasca solidària del professor Lozano de Luaces i els seus col·laboradors al districte d’Anantapur, a l’estat d’Andhra Pradesh (Índia), per donar assistència odontològica als pacients més necessitats i per millorar la formació dels especialistes locals.

Segons The Globe, que es fa ressò de diverses iniciatives solidàries en altres països en vies de desenvolupament, durant l’últim estiu l’equip dirigit pel professor Lozano de Luaces va atendre més de 1.000 nens i 2.500 adults a Anantapur, on hi ha la seu de la Fundació Vicente Ferrer. Cal recordar que el dimecres 23 de maig, la Fundació Vicente Ferrer, representada pel seu director, Jordi Folgado Ferrer, va ser reconeguda amb la Medalla d’Or de la Universitat de Barcelona en un acte que va tenir lloc al Paranimf de l’Edifici Històric.

Vicente Lozano, que és professor titular d’Ergonomia a la UB, va rebre el juny passat la distinció Fellow de l’ICD. Aquesta organització honorària agrupa els dentistes més destacats del món que hagin demostrat, mitjançant les seves activitats, un interès i una preocupació constants envers la professió. El reconeixement com a membre de l’ICD és molt rellevant en el context odontològic i té implícit un comportament ètic i de servei, amb la finalitat d’avançar en l’art i la ciència de l’odontologia en benefici de la salut i el benestar de la humanitat.

Primera edició del concurs literari Flor de Sant Joan 2012

.

Un cop l’any, conten els eslaus, en plena nit de Sant Joan, floreix la falguera. El qui en troba la flor aconsegueix, a més de la felicitat, un do de llengües prodigiós. El camí per trobar-la és difícil i perillós. I malgrat que la flor sembli discreta, tan bon punt es talla, s’obre plenament. Però això només passa en mans de la persona que té curiositat per conèixer món.

Organitza la Secció de Filologia Eslava de la UB

La Secció de Filologia Eslava de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del Consolat General de Polònia a Barcelona, convoca la primera edició del concurs de literatura breu Flor de Sant Joan. Per participar-hi, cal escriure un text breu (microrelat, aforisme, limerick, haiku, microconte, etc.) sobre la nit de Sant Joan en català, castellà, polonès o rus. El termini finalitza el 15 de juny.

Els guardons que es lliuraran són la Flor de falguera, a la millor obra escrita en català; la Flor de helecho, a la millor obra escrita en castellà; Kwiat paproci, a la millor obra escrita en polonès, i Цветок папоротника, a la millor obra escrita en rus.

Els textos dels guanyadors seran publicats en una edició limitada de punts de llibre fets especialment per a l’ocasió. Els autors rebran com a obsequi llibres de literatura russa i polonesa.

Les bases del concurs es poden consultar a la pàgina de Facebook Eslavística UB.

Plans de la Generalitat per la lluita contra la pobresa

.

Un de cada cinc catalans està actualment en risc de pobresa. Aquesta xifra s’agreuja quan parlem d’infants i de joves. Davant d’aquesta situació, el Govern ha fet un esforç pressupostari i ha destinat per a aquest any més de 400 milions d’euros per pal·liar la pobresa a Catalunya.

Dalí, 1945.

Eradicar aquesta situació i evitar l’exclusió social, sobretot, de nens, persones grans, famílies monoparentals, dones i en general les persones que viuen soles, és una de les prioritats, segons anuncia l’Executiu.

Les dades són preocupants perquè en només cinc anys el risc de pobresa ha augmentat gairebé un 3% i el major increment ha estat en famílies monoparentals amb un o més infants a càrrec.

També s’ha detectat una pobresa emergent en persones afectades directament per la situació de crisi que vivim i que fins ara havien estat situades en perfils d’ingressos estàndards. D’altra banda, la pobresa estructural és més habitual entre les dones, especialment quan tenen més de 65 anys.

Per fer front a aquesta situació, el Govern treballa de forma transversal amb actuacions en diversos àmbits:

Ambit educatiu: ·         mantenir plans educatius d’entorn ·         ajuts de menjador ·         desplaçament

La majoria es destinaran a: ·         la Renda Mínima d’Insersió ·         programes d’insersió laboral

·         finançament de programes socials d’habitatge que inclouen ajuts per pagar el lloguer ·         prestacions d’urgència per evitar desnonaments i execucions hipotecaries ·         impuls i el suport a les entitats que atenen en pisos persones amb risc d’exclusió residencial

En l’àmbit de la Justícia: ·         garantia d’assistència jurídica gratuïta

La majoria es destinaran a: ·         Programes per mantenir serveis social en l’àmbit del risc d’exclusió social ·         ajudes d’urgència social ·         subvencions a entitats del tercer sector social ·         prestacions econòmiques ·         programes preventius per infants i adolescents ·         plans locals d’inclusió social ·         ajuts a les famílies amb infants a càrrec en situació de vulnerabilitat

.

5 milions per a les entitats que treballen a peu de carrer

El Govern ha obert una convocatòria de subvencions de 5 milions d’euros per a les entitats del Tercer Sector Social de Catalunya per tal que:

• Atenguin persones sense llar mentre recuperen la seva autonomia personal i els vincles socials
• Desenvolupin serveis per atendre les necessitats bàsiques d’alimentació i higiene
• Facin accions preventives per tal d’evitar l’exclusió social de persones que estan en situació de pobresa com a conseqüència de l’actual situació de crisi
• Facin accions per lluitar contra la pobresa infantil i juvenil

Les apnees del son s’associen amb un risc més alt de mortalitat per càncer

.

Els trastorns respiratoris del son s’associen amb un risc més elevat de tenir problemes cardiovasculars, metabòlics i neurocognitius. Nous estudis demostren que també comporten un risc més gran de manifestació de tumors, i fins i tot de mortalitat per càncer.

El professor del Departament de Medicina, Josep Maria Montserrat i el catedràtic del Departament de Ciències Fisiològiques I, Ramon Farré

Treballs experimentals en animals, dirigits per investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), la Universitat de Barcelona i l’Hospital Clínic de Barcelona, han demostrat que els episodis repetits d’hipòxia —un subministrament inadequat d’oxigen característic de l’apnea del son— es vinculen a una progressió accelerada del càncer.

Els nous resultats experimentals són els primers que suggereixen que les apnees del son es podrien relacionar amb un major risc de mortalitat per càncer en les persones.

Els experiments en animals que van donar origen a aquesta hipòtesi van ser dirigits pel catedràtic de la UB Ramon Farré i el seu equip de Biofísica Respiratòria i Bioenginyeria del Departament de Ciències Fisiològiques I de la Facultat de Medicina de la UB i de l’IDIBAPS.

Ara, una col·laboració amb l’equip del Dr. F. Javier Nieto, del Departament de Ciències de la Salut de la Població de l’Escola de Medicina i Salut Pública de la Universitat de Wisconsin (Estats Units), ha permès demostrar en una gran cohort de pacients que les apnees del son augmenten el risc de mortalitat per càncer.

Per la seva banda, el Dr. Farré col·labora habitualment amb el Dr. Josep Maria Montserrat, del Servei de Pneumologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, membre de l’IDIBAPS i professor del Departament de Medicina de la UB.

En estudis experimentals en una cohort de pacients espanyols d’apnea amb finançament de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), s’ha comprovat que el risc de patir càncer també podria augmentar en pacients amb apnees del son. Aquestes investigacions han rebut el suport del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES).

Estudis in vitro i en animals suggereixen que la hipòxia intermitent promou l’angiogènesi i el creixement tumoral. Per això, els investigadors han examinat dades de mortalitat recollides durant 22 anys de la cohort del son de Wisconsin. Aquest estudi prospectiu ha analitzat en 1.522 persones els predictors i la història natural dels desordres del son mitjançant tècniques de polisomnografia.

Els resultats, els principals responsables dels quals són els doctors Javier Nieto i Ramon Farré, es van presentar el diumenge 20 de maig durant la Conferència Internacional de la Societat Toràcica Americana (ATS 2012) a Sant Francisco. A més, també s’han publicat a la revista The American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine (AJRCCM).

En aquesta gran cohort, el risc de mortalitat per qualsevol causa, i per càncer en particular, es va ajustar per edat, sexe, índex de massa corporal, tabaquisme i altres factors. En comparació amb els subjectes sense apnees del son, el risc relatiu de mortalitat per càncer es multiplicava per 1,1 en els participants de l’estudi amb trastorn respiratori del son lleu; per 2,0 en aquells amb trastorn moderat, i per 4,8 en aquells amb trastorn greu. Això significa que, en cas de desenvolupar un càncer, el fet de sofrir apnees del son severes en podria accelerar la progressió. Així i tot, cal fer nous estudis per demostrar si els pacients que sofreixen un càncer agressiu es podrien beneficiar del diagnòstic precoç i del tractament dels trastorns respiratoris del son.

D’altra banda, amb la cohort analitzada en el marc del Grup d’Estudi del Son de la SEPAR s’ha aconseguit reunir les dades de 5.246 pacients que van ser diagnosticats d’apnees del son en set centres hospitalaris espanyols entre l’any 2000 i el 2007. Aquest estudi, realitzat pel Dr. Francisco Campos, de l’Hospital de Valme (Sevilla), i coordinat pel Dr. Josep Maria Montserrat, ha mostrat que al 5,7 % de pacients amb trastorns respiratoris del son se’ls va diagnosticar un càncer durant el seguiment, i que el risc de tenir càncer augmentava proporcionalment a la gravetat de les apnees del son. En un estudi independent presentat també en l’ATS 2012, el grup de l’IDIBAPS-UB-Clínic presenta noves dades obtingudes a partir del ratolí. Aquest treball demostra que l’efecte de la hipòxia intermitent en el creixement del càncer és molt més fort en els ratolins sense obesitat que en els ratolins obesos.

És necessari, per tant, confirmar amb nous estudis la relació entre els trastorns respiratoris del son i la mortalitat per càncer. Si aquesta hipòtesi es confirma, caldrà analitzar si el diagnòstic i tractament d’aquests trastorns en pacients amb càncers agressius podria estar indicat per allargar-ne la supervivència.

Els investigadors de l’IDIBAPS-UB-Clínic -centres adscrits al campus de la salut de la UB, HUBc- seguiran treballant, juntament amb col·laboradors de reconegut prestigi com els de la Universitat de Wisconsin i els experts espanyols de la SEPAR i el CIBERES, per aprofundir en el coneixement de les relacions entre els trastorns respiratoris del son, l’obesitat i la mortalitat per càncer.

Es desenvolupa un nou sistema per a la prospecció eòlica

.

Des de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, ubicada al Barcelona Knowledge Campus (BKC), ha desenvolupat un sistema innovador de prospecció eòlica dissenyat per poder-se aplicar especialment en entorns marins.

Imatge del globus aerostàtic durant un enlairament de prova des de la Facultat de Física de la UB.

El projecte es basa en un globus aerostàtic del qual penja un mòdul amb sensors meteorològics i altres sistemes de posicionament que permeten saber en cada moment quina és la força i la direcció del vent independentment de l’orientació del globus.

El sistema, que ha estat coordinat pel professor Bernat Codina, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, i que ha desenvolupat Andriy Lyasota, enginyer aeronàutic rus que actualment és alumne del màster universitari d’Enginyeria en Energia (UB-UPC), permet enviar les dades mitjançant una connexió wi-fi a la unitat de seguiment i enregistrament. El mòdul de sensors, a més, disposa de llums de posicionament i d’anticol·lisió que permeten mantenir el globus enlairat permanentment.

El prototip de globus aerostàtic fa tres metres de llarg i té una forma similar a una oblada. Gràcies a aquest disseny pot suportar vents de fins a 150 km/h i arribar a una alçada de 150 metres mitjançant un cable que aguanta 600 quilos. En la fase inicial del projecte els investigadors de la UB han fabricat un prototip real del sistema i les primeres proves de vol i de recollida de dades han estat molt prometedores.

El professor Bernat Codina n’explica les característiques: «La tecnologia actual ens ha permès recuperar la idea d’utilitzar un globus aerostàtic i incorporar-hi tot un equip de sensors que en conjunt pesen quatre quilos».

Bernat Codina, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, i Andriy Lyasota, enginyer aeronàutic rus i alumne del màster universitari d’Enginyeria en Energia (UB-UPC)

En el futur es preveu que l’energia eòlica es desenvoluparà preferentment en l’entorn marí. Fins ara, els estudis previs per detectar els emplaçaments idonis es fan instal·lant torres meteorològiques o altres sistemes de mesura sobre plataformes marítimes que requereixen grans inversions. El sistema desenvolupat a la UB permetria instal·lar el globus aerostàtic en una boia flotant, la qual cosa aportaria una reducció significativa de costos en la campanya prèvia de prospecció.

D’altra banda, tal com apunta Andriy Lyasota, «aquest sistema permetria minimitzar l’impacte ambiental en el fons marí ja que no requereix cap edificació». Tot i així, l’expert conclou que «caldria resoldre alguns reptes tecnològics com ara aconseguir que pugui aguantar fins a un any en condicions extremes» per poder tenir aplicació en prospeccions eòliques.

La UB serà una de les seus de l’Atri dels Gentils, un fòrum d’intercanvi i de diàleg entre intel·lectuals

.

Barcelona acollirà els dies 17 i 18 de maig la cinquena edició de l’Atri dels Gentils, una trobada d’intel·lectuals creients i laics que reflexionaran al voltant de l’art, la bellesa i la transcendència.

El Paranimf de l’Edifici Històric acollirà divendres, 18 de maig, les activitats de la segona jornada de l'Atri dels Gentils.

Aquest fòrum el promou l’Arquebisbat de Barcelona i el Pontifici Consell de la Cultura i l’organitza la Facultat de Teologia de Catalunya, amb la participació de la Facultat de Filosofia de la UB i la Fundació Joan Maragall.

Les activitats es desenvoluparan a la Universitat de Barcelona, la Sagrada Família, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i les sessions es podran seguir presencialment o a través del web de l’Atri dels Gentils.

Segons Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, l’objectiu del fòrum és que «les grans qüestions de l’Església penetrin en la societat mitjançant el respecte mutu i el diàleg». En aquesta ocasió, s’han volgut unir els conceptes d’Església i cultura i s’ha convidat pensadors contemporanis per tal que reflexionin al voltant d’un tema concret.

Participaran en les jornades els cardenals Lluís Martínez Sistach i Gianfranco Ravasi, a més dels crítics d’art Juan Manuel Bonet i Daniel Giralt-Miracle, el teòleg Santiago del Cura, els filòsofs Xavier Rubert de Ventós i Rafael Argullol, l’il·lustrador Perico Pastor, el poeta i físic David Jou, l’escriptora Carme Riera, el sociòleg Salvador Giner, el filòleg Jordi Llovet, el músic Joan Guinjoan i l’editor Jaume Vallcorba, entre d’altres.

.

Dijous, 17 de maig

La inauguració de l’Atri dels Gentils tindrà lloc aquest dijous, 17 de maig, a les 19.30 h, a l’MNAC. Hi intervindran el cardenal Gianfranco Ravasi, prefecte del Pontifici Consell de la Cultura, i el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell. A continuació, es desenvoluparan les ponències. El crític d’art Daniel Giralt-Miracle parlarà de «La humanitat de l’ésser humà, fonament de l’art»; el monjo de Montserrat i antropòleg Lluís Duch farà la xerrada «El símbol, entre el present i l’absent»; Rafael Argullol, rector emèrit de la Universitat Pompeu Fabra i professor d’Estètica, dissertarà sobre «L’art com a contemplació i comunió», i Micol Forti, dels Museus Vaticans, farà la presentació «L’art religiós, àmbit de revelació i de diàleg entre Déu i l’home». La moderació del diàleg serà responsabilitat de la rectora de la Universitat Ramon Llull, Esther Giménez Salinas.Les intervencions musicals seran a càrrec de Lídia Pujol, acompanyada a l’orgue per Dani Espasa.

Aconsegueixen prolongar la vida de ratolins un 24%

.

Diversos estudis han demostrat que és possible allargar la vida mitjana d’organismes de nombroses espècies, inclosos mamífers, actuant sobre diferents gens. Fins ara això ha implicat modificar permanentment els gens dels animals des de la fase embrionària, la qual cosa no es planteja en humans.

Imatge: UAB

Els investigadors del CNIO i del CBATEG han provat ara que és possible allargar la vida de ratolins amb un tractament que actua directament sobre els gens, però que s’aplica a animals adults, i una única vegada. Ho han fet mitjançant teràpia gènica, una estratègia mai abans emprada per combatre l’envelliment. La teràpia ha demostrat ser segura i efectiva en ratolins.

Els investigadors van tractar a ratolins adults, d’un any d’edat; i vells, de dos anys. En tots dos casos la teràpia gènica va tenir un efecte “rejovenidor”. Els ratolins que van ser tractats en complir l’any van viure, de mitjana, un 24% més; els de dos anys, un 13% més. A més, la teràpia va millorar sensiblement la salut dels animals, retardant l’aparició de malalties associades a l’edat -com la osteoporosis i la resistència a la insulina- i millorant els valors d’indicadors d’envelliment, com la coordinació neuromuscular.

La teràpia gènica aplicada es basa en tractar l’animal amb un virus l’ADN del qual ha estat modificat; els gens virals han estat substituïts per un dels gens més importants per a l’envelliment: el de l’enzim telomerasa. La telomerasa repara els extrems dels cromosomes, els anomenats telòmers, i en fer-ho frena el rellotge biològic de la cèl·lula i per tant de l’organisme. El virus, en infectar a l’animal, actua com un vehicle que diposita el gen de la telomerasa en les cèl·lules.

Aquest treball “demostra que és possible desenvolupar una teràpia gènica antienvelliment amb telomerasa sense augmentar per això la incidència de càncer”, escriuen els autors. “Els organismes adults acumulen danys en l’ADN resultat de l’escurçament dels telòmers, aquest treball mostra que una teràpia gènica basada en la producció de telomerasa és capaç de reparar o retardar aquest tipus de dany”, afegeixen.

En 2007, el grup de Blasco va demostrar que és possible prolongar la vida de ratolins transgènics -el genoma dels quals ha estat modificat de forma permanent en la fase embrionària- fent que les seves cèl·lules expressin telomerasa i, a més, gens extra de resistència al càncer. Aquests animals viuen un 40% més de l’habitual i no tenen càncer.

Els ratolins tractats amb la teràpia gènica ara assajada tampoc tenen càncer. Els investigadors ho atribueixen al fet que la teràpia comença quan els animals ja són adults, i per tant no tenen temps d’acumular el nombre de multiplicacions aberrants necessàries per a l’aparició de tumors.

També és important el tipus de virus emprat per portar el gen de la telomerasa a les cèl·lules. Els autors van usar virus molt segurs, àmpliament usats en teràpia gènica amb un gran èxit en el tractament de l’hemofília i malalties oculars. Són virus que deriven d’uns altres no patògens en humans i que no tenen capacitat per replicar-se.

Sobre la teràpia assajada en aquest treball, Fátima Bosch assenyala: “Usem un vector que expressa el gen d’interès (telomerasa) durant un llarg període de temps, i per tant es va realitzar un tractament únic. Això podria ser imprescindible per a una teràpia antienvelliment, ja que qualsevol altra estratègia requeriria d’una administració constant del fàrmac durant tota la vida del pacient, augmentant el risc d’efectes adversos”.

Encara que aquesta teràpia no sigui aplicada a humans contra l’envelliment, almenys a curt termini, sí pot obrir una nova via al tractament de malalties relacionades amb la presència en els teixits de telòmers anòmalament curts, com alguns casos de fibrosis pulmonar humana.

.

El llistat es divideix en tres classificacions: una per als programes de directius (open), una altra per als programes a mida per a les empreses (custom) i una tercera que combina les posicions de les dues classificacions anteriors. En aquesta darrera, ESADE es col·loca en la 5a posició mundial.

Edifici d'ESADE

Segons Alfons Sauquet, degà d’ESADE Business School, “aquest ascens demostra la feina que ha desenvolupat l’escola en els darrers anys, però no tan sols pel que fa a la formació de directius i a la gestió empresarial. També és el resultat de l’impuls que ha fet en aspectes clau, com la globalització i la internacionalització de tots els seus programes”.

Igualment, Sauquet destaca l’evolució que han experimentat els programes a mida per a les empreses: “Davant la conjuntura actual, l’escola ha sabut adaptar-se a les necessitats de cada organització, i ajudar-les a enfrontar-se als nous reptes.”

Per això, la internacionalització, la qualitat dels programes i la innovació a les aules són alguns dels factors que han obtingut més bona nota en la classificació. Tots aquests són elements claus per a les empreses per sortir reforçades de la crisi econòmica actual. En aquest sentit, ESADE es converteix en un partner estratègic de cada organització, ja que les acompanya en la implantació d’estratègies empresarials i en el desenvolupament de les capacitats organitzatives dels seus directius.
.

Qualitat dels programes per a directius

La formació adreçada a directius ha obtingut també bons resultats en la classificació. Els darrers quatre anys, ESADE ha experimentat una evolució significativa, i s’ha situat en la 12a posició mundial i en la 7a europea. Aquesta tendència explica igualment la feina que du a terme acompanyant els executius en la implementació de les seves estratègies empresarials.

D’altra banda, els participants es mostren molt satisfets amb la metodologia aplicada en els programes d’ESADE adreçats tant a executius que exerceixen càrrecs d’alta direcció com a aquells que cerquen les últimes tendències en estratègia, internacionalització i finances globals. En aquesta matèria, destaquen els programes oberts Advanced Management Programme (AMP) i Programme for Management Development (PMD®).

A l’últim, l’aspecte més valorat pels directius és el seguiment que fa ESADE un cop han acabat el programa (1a posició global). ESADE els proporciona un acostament entre la teoria de les aules i la seva aplicació pràctica quan tornen als seus llocs de feina.
.

Les empreses valoren la internacionalització

En el rànquing dels programes a mida per a empreses (custom), ESADE se situa en el top 5 mundial en col•locar-se en la 4a posició.

Un dels aspectes que expliquen aquest resultat és la internacionalització. ESADE és una de les escoles més ben valorades a escala mundial pel nombre de participants estrangers a l’aula i pel caràcter internacional de les empreses clientes. Un aspecte que confirma l’aposta d’ESADE per la multiculturalitat, amb un protagonisme creixent dels programes adreçats a un públic directiu divers i impartits a diversos països.

Un original sistema per estudiar el comportament dels insectes

.

Els resultats del treball s’han publicat el mes d’abril a Nature Scientific Reports i hi han participat Zenon Mathews amb Paul Verschure, investigador i director del grup de recerca en Cognició, Computació i Robòtica (SPECS), i investigador ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), respectivament, conjuntament amb Sergi Bermúdez, abans investigador d’SPECS i ara de la Universitat de Madeira (Portugal),  i científics del Max Plank Institute (Alemanya).

Flywalk system. Imatge: UPF

La recerca duta a terme per aquest treball ha consistit en l’estudi del comportament de quinze mosques sotmeses a set senyals olfactius diferents, en base a les seves preferències i la seva sensibilitat olfactives mitjançant el sistema Flywalk.

El sistema consta de quinze túnels de vent alineats, reguladors de vent i una videocàmera, segons es mostra a la figura.

Els investigadors van emprar mosques del gènere Drosophila, com a model experimental. Seguidament, els insectes es van sotmetre a repetides pulsions de diferents substàncies oloroses de manera controlada,  pel que fa a la composició, la concentració i el temps d’exposició a les substàncies en investigació.

.

El comportament dels insectes és olor i sexe específic

A través del sistema Flywalk es va poder fer el seguiment del comportament dels insectes i enregistrar-lo a temps real i a alta resolució,  amb una precisió de fins a 100 mil·lisegons.

Amb aquesta original plataforma d’anàlisi s’ha posat de manifest que el comportament dels insectes és olor específic, de manera que quan els insectes perceben un olor que els és atractiu provoquen moviments dirigits a contra vent, mentre que quan perceben un olor que els és repel·lent (a benzaldehid, per exemple) , les mosques disminueixen la seva activitat.

Imatge: UPF

Aquests canvis de comportament presenten igualment diferències segons sigui el  sexe. Per exemple, les mosques femelles responen més que els mascles a olors relacionades amb els aliments, com ara l’acetat d’etil.  Els científics han relacionat aquest fet amb què les femelles busquen el lloc idoni per fer la posta d’ous per tal que les larves resultats tinguin suficient aliment al seu abast.

També amb Flywalk s’ha vist que a través dels òrgans olfactius les mosques discriminen el sexe dels seus congèneres, fins al punt que els mascles determinen l’estat d’aparellament de les mosques femelles en base a senyals olfactius.

Amb una feromona, l’acetat de cisvaccènic, el mascle de Drosophila marca la femella durant la copulació.  Amb això aquest gènere s’assegura que la descendència procedirà només d’un mascle concret. Amb el Flywalk s’ha comprovat experimentalment que aquesta substància realment actua de repel·lent per a mosques mascles.

Portada de la revista `Science Signaling’ dedicada a una recerca sobre l’origen de la multicel·lularitat

.

Una de les preguntes més desafiadores de la biologia actual és la de l’origen de la multicel·lularitat, és a dir, dels mecanismes moleculars que van permetre l’aparició dels animals multicel·lulars a partir dels seus predecessors unicel·lulars, un procés clau en la història evolutiva dels organismes al planeta.

L'article ha estat publicat en portada a la revista Science Signaling.

Segons un article publicat en portada a la revista Science Signaling, les proteïnes tirosina-cinasa, unes molècules imprescindibles en la maquinària cel·lular, es van diversificar abans de l’origen dels organismes pluricel·lulars.

En aquest treball hi han participat, entre altres experts, els investigadors Iñaki Ruiz-Trillo, Hiroshi Suga i Alex de Mendoza, del Departament de Genètica de la UB i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) -adscrit al campus d’excel·lència internacional Barcelona Knowledge Campus (BKC)- amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB).

.

Dels éssers vius unicel·lulars als multicel·lulars

La transició biològica cap a la multicel·lularitat és un pas crític en la història evolutiva dels metazous. Tal com explica el professor Ruiz-Trillo, «històricament, es creia que un factor determinant en aquest procés era l’adquisició de nous gens que van permetre arribar a una multicel·lularitat complexa, com per exemple, la invenció de nous gens involucrats en l’adhesió, la comunicació i la diferenciació cel·lular».

En l’estudi, però, les dades mostren que, «més que aquests gens nous, el factor clau va ser, probablement, una millor regulació i una coadaptació de gens presents en l’ancestre unicel·lular a noves funcions en un context multicel·lular», assenyala el científic.

Les proteïnes tirosina-cinasa són indispensables en processos cel·lulars bàsics com ara la proliferació, la migració, el metabolisme energètic i la comunicació intercel·lular. Tot i el seu paper fonamental en el context multicel·lular, el seu origen en l’escala evolutiva dels metazous encara té moltes incògnites.

Imatge: Viquipèdia

En l’article, dirigit per Iñaki Ruiz-Trillo i amb Hiroshi Suga com a primer signant, l’equip científic revela noves pistes sobre l’origen dels gens codificadors de proteïnes tirosina-cinasa (citosòliques i receptores) en la transició cap a la multicel·lularitat.

.

Comparant gens amb els predecessors unicel·lulars

En concret, els experts comparen diverses seqüències genètiques en organismes unicel·lulars eucariotes (Capsaspora owczarzaki i Ministeria vibrans, molt propers evolutivament a animals i fongs) i en metazous i coanoflagel·lats, que són els organismes unicel·lulars més pròxims filogenèticament als metazous.

Segons els resultats, tant les tirosina-cinasa citosòliques (CTK) com les tirosina-cinasa receptores (RTK), van sorgir abans de l’aparició de la multicel·lularitat. Ara bé, mentre que les CTK es van diversificar abans de l’origen dels metazous, les RTK van experimentar diversificacions independents en metazous i en els llinatges unicel·lulars, de manera que, en els animals i en els seus parents unicel·lulars, les RTK actuals són totalment diferents.

Per a l’equip científic, aquest patró d’evolució diferent entre les CTK i les RTK planteja nous interrogants sobre el paper biològic de les proteïnes tirosina-cinasa en els organismes unicel·lulars. «Una explicació possible —suggereix Ruiz-Trillo— és que les CTK, ubicades en un context intracel·lular, no van haver de variar gaire en passar dels ancestres unicel·lulars als animals multicel·lulars. En el cas de les RTK, que connecten la part externa de la cèl·lula amb la interna, van haver de variar molt més en la transició d’un context unicel·lular (on la part externa és l’ambient) a un de multicel·lular (on el medi extern és l’interior de l’organisme)».

Leszek Borysiewicz, vicerector de la Universitat de Cambridge: «El creixement econòmic vindrà de les universitats de recerca europees»

.

El creixement econòmic és la prioritat de tots els governs europeus, i s’espera que arribi ben aviat. Però, com hi poden contribuir les universitats? Les universitats de recerca europees ja hi estan contribuint econòmicament de manera considerable, això és evident.

Eduquem la força de treball del futur, fem la recerca que els governs, les empreses i la indústria ens encarreguen a través de contractes de recerca, així com descobriments i invents que, formalitzats en els darrers anys amb el nom de transferència tecnològica, el sector privat utilitza per generar beneficis econòmics.

Leszek Borysiewicz. Imatge: UB

Posem un exemple de la Universitat de Cambridge: el 1960, dos llicenciats d’aquesta universitat van crear una empresa anomenada Cambridge Consultants, i van començar a desenvolupar un clúster d’empreses d’alta tecnologia al voltant de la universitat. Això posteriorment es va conèixer com a fenomen Cambridge, és a dir, el procés mitjançant el qual científics emprenedors van crear empreses per beneficiar-se de la proximitat d’una gran universitat de recerca i, a mesura que el clúster creixia, de la proximitat d’altres empreses que feien coses semblants.

Al voltant de la ciutat ara tenim més de 1.400 empreses d’alta tecnologia i de biotecnologia, des de petites empreses derivades (spin-outs) creades recentment a partir dels laboratoris universitaris, fins a filials d’empreses multinacionals com Microsoft. Onze empreses de les que van començar en el clúster de Cambridge estan valorades actualment en més de mil milions d’euros. Per exemple, Autonomy, empresa líder en programari, o ARM, fabricant de microxips que es troben a tots els telèfons mòbils, cotxes i televisors.

El que no és tan obvi és que la contribució de les universitats a l’economia és tan eficaç precisament perquè aquest no és el nostre objectiu principal. La productivitat econòmica és un subproducte de l’ensenyament i de la recerca que duem a terme per uns altres motius. Si aquest fos el nostre objectiu principal, si les universitats es convertissin en la branca de recerca i desenvolupament de la gran indústria, llavors la nostra destacada contribució es perdria.

El fenomen Cambridge no es va planificar i, en molts aspectes, va ser inesperat. És difícil creure que hauria tingut més èxit si la universitat s’hagués proposat crear intencionadament aquest efecte econòmic. Un dels motius és que els descobriments que tenen més contribució econòmica acostumen a provenir de la recerca bàsica, sense objectius pràctics immediats, i no pas de la recerca aplicada, propera al mercat.

Si, posem per cas, una empresa farmacèutica encarrega a les universitats la tasca de millorar l’eficàcia d’un fàrmac determinat, el resultat serà útil econòmicament i socialment, però limitat, i potser seria més eficaç que es dugués a terme en el si de l’empresa.

Ara bé, altres tasques més fonamentals, com ara identificar una nova molècula, s’ubiquen molt millor en una universitat de recerca intensiva pluridisciplinària. En aquest cas, un investigador universitari intenta principalment descobrir, per curiositat, com funciona un procés biològic fonamental, i els resultats poden ser il·limitats i transformadors.

Això és precisament el que van fer Francis Crick i James Watson als laboratoris Cavendish de Cambridge el 1952. El seu descobriment de l’estructura del DNA ha tingut un efecte en les nostres vides i, com a exemple de benefici econòmic d’un subproducte, ha generat milers de milions d’euros.

Els dos exemples estan connectats: la recerca farmacèutica que es duu a terme avui es basa en la recerca bàsica d’ahir. Encara que la transferència de l’una a l’altra és llarga (disset anys en alguns camps d’estudi), és evident que no es pot trencar. La recerca bàsica que fem ara s’aplicarà en els propers anys. No podem deixar el rebost buit als nostres successors.

George Porter, expresident de la Royal Society, l’acadèmia de la ciència del Regne Unit, va anar més enllà i va insistir en el fet que la recerca bàsica i la recerca aplicada són en el fons el mateix: «Hi ha dos tipus de recerca: l’aplicada i la que encara no s’ha aplicat».

Europa té la sort de tenir universitats de recerca intensiva fortes que poden fer un pas endavant per fer front als desafiaments actuals. Moltes són membres de la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), que, en el marc del congrés que celebra el 10è aniversari d’aquesta associació, es pregunta com seran les universitats de recerca del futur. És una pregunta oportuna, ja que la Unió Europea està enllestint el disseny del futur marc de finançament de recerca, Horitzó 2020, un programa que destinarà més de 80.000 milions d’euros en set anys a la recerca i a la innovació a Europa. Aquestes grans quantitats de diners són el factor que determinarà com es desenvoluparan les universitats europees.

Cal que les nostres universitats se centrin únicament i exclusivament en la recerca bàsica i deixin la recerca aplicada i la innovació als instituts de recerca i als laboratoris d’R+D del sector privat? L’exemple del fenomen Cambridge ho desaconsella rotundament.

La Universitat de Cambridge pot oferir a les empreses del clúster accés a un ampli ventall de recerca —bàsica i aplicada—, amb els serveis de suport corresponents (oficines de transferència tecnològica, parcs científics i vivers d’empreses, capital inicial). No és aconsellable separar la recerca aplicada de la que encara no s’ha aplicat, i pot ser que ni tan sols sigui possible.

És important, doncs, que les universitats siguin el lloc on es dugui a terme qualsevol tipus de recerca, sobretot perquè són les últimes institucions capaces d’integrar el coneixement provinent de fonts i disciplines molt diverses.

Les universitats poden identificar avenços interessants en llocs inesperats i combinar-los per aportar solucions pràctiques a grans problemes. Ho poden fer gràcies al seu abast acadèmic, perquè són autònomes i perquè donen llibertat als investigadors, a títol individual, per seguir indicis prometedors. Per bé que els nostres físics i bioenginyers puguin inventar un nou aparell amb capacitat de generar beneficis econòmics, les nostres facultats de lletres i d’humanitats —sociòlegs, economistes, advocats—poden transformar aquesta capacitat en un benefici socioeconòmic sostenible. Com a integradors, podem equiparar finançament en recerca i problemes socials.

Així doncs, a l’hora de dissenyar el programa Horitzó 2020, la Unió Europea hauria de reconèixer que és precisament la recerca universitària, tant l’aplicada com la que encara no s’ha aplicat, la que produeix el creixement sostenible a llarg termini que tant necessita Europa.

Val la pena preguntar-nos per què les universitats volen aquestes àrdues responsabilitats. La resposta es troba en la nostra missió: servir la societat. Si en algun moment l’àmbit acadèmic no estava prou vinculat amb el món real, aquest moment ja ha passat del tot. Servir la societat és l’essència del que fem. Només si continuem investigant en totes les disciplines i en qualsevol punt de l’ampli ventall de la recerca, des de la forma més directa d’innovació aplicada fins a la indagació més fonamental sobre la manera com funciona el món, les universitats europees tindran la clau del creixement de les nostres economies i de les nostres societats.

Els rectors de la LERU subscriuen el contingut d’aquest document:

Dymph van den Boom (Universitat d’Amsterdam), Dídac Ramírez i Sarrió (Universitat de Barcelona), Timothy O’Shea (Universitat d’Edimburg), Hans-Jochen Schiewer (Universitat Albert Ludwig de Friburg), Jean-Dominique Vassalli (Universitat de Ginebra), Bernhard Eitel (Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg),Thomas Wilhelmsson (Universitat d’Hèlsinki), Paul F. van der Heijden (Universitat de Leiden), Mark Waer (Universitat Catòlica de Lovaina), Keith O’Nions (Imperial College de Londres), Malcolm Grant (University College de Londres), Per Eriksson (Universitat de Lund), Enrico Decleva (Universitat de Milà), Bernd Huber (Universitat Ludwig Maximilian de Munic), Andrew Hamilton (Universitat d’Oxford), Jean Chambaz (Universitat Pierre i Marie Curie), Guy Couarraze (Universitat París Sud), Alain Beretz (Universitat d’Estrasburg), Bert Van der Zwaan (Universitat d’Utrecht), Andreas Fischer (Universitat de Zuric).

.

UAB / L’objectiu del projecte és analitzar les diferències esquelètiques que presenten els cossos segons el tipus d’estructura funerària on han estat inhumats. Amb la recerca els investigadors podran realitzar aportacions teòriques i metodològiques generals capaces de reconstruir la història i evolució seguida per les restes inhumades amb unes característiques i context determinats.

Imatge: UAB

L’ús d’aquests models és bàsic per poder conèixer aspectes relacionats amb l’origen dels dipòsits funeraris antics (primaris o secundaris), tipologies i rituals funeraris, o les característiques i naturalesa d’alteracions ante i post-mortem de les restes.

Les instal·lacions on es es fa la recerca, als afores del municipi lleidatà, permeten als investigadors disposar d’un espai que recrea les condicions de les tipologies funeràries bàsiques que al llarg de la història de la humanitat s’han utilitzat per enterrar cossos.

Es tracta d’un espai d’uns 120 metres quadrats on els investigadors poden fer inhumacions controlant totes les variables que comporta cada enterrament, com el tipus d’estructura funerària, la posició i característiques del cos que s’enterra, el dia de la inhumació, les dades climàtiques i els elements que acompanyen les restes.

.

26 inhumacions

Fins ara s’han realitzat un total de 26 inhumacions de porcs (Sus scrofa domestica) enterrats en diverses estructures funeràries individuals. Si bé l’experiència pretén comparar l’estat de les restes en la fase esquelètica, segons com s’hagi produït la descomposició del cos (espai buit versus espai reblert) s’ha jugat amb diferents variables controlades, com són l’edat de l’animal, el sexe, les patologies i la causa de mort. En alguns casos l’enterrament ha estat amb calç, i en d’altres s’ha embolcallat l’animal amb una tela de cotó per veure la incidència de la roba.

La hipòtesi de partida dels investigadors és que exemplars de característiques molt similars i enterrats amb la mateixa posició però en estructures funeràries de tipologia diferent mostraran diferències esquelètiques al moment de la seva exhumació.

A finals de març es va fer l’última inhumació, i al llarg del mes d’abril s’han acabat els treballs d’adequació de les instal•lacions, donant així per acabada la primera fase del projecte.

D’aquí a uns dos anys els investigadors valoraran la idoneïtat d’ iniciar-ne la segona fase, que comportarà l’obertura de les estructures funeràries i l’excavació de les restes. L’exhumació es farà seguint una acurada metodologia arqueològica que permeti observar els elements ossis i la seva relació i posició amb total precisió.

.

Ampli ventall d’aplicacions

“Projecte Tafonòmic” vol ser un espai de recerca científica obert a iniciatives o programes d’investigació compatibles amb la recerca que s’hi està portant a terme.

El fet que es tracti d’un projecte experimental pioner i que els resultats de la investigació puguin oferir un ampli ventall d’aplicacions en relació al món de l’arqueologia i l’antropologia forense ha despertat ja l’interès d’altres àmbits científics, com la Unitat Canina dels Mossos d’Esquadra, -amb l’elaboració del seu nou programa d’ensinistrament caní per a la recerca de persones desaparegudes-.

També empreses de prospecció arqueològica s’han mostrat interessades en el projecte. En aquest cas per tal de validar l’ús de tècniques geofísiques en la localització i caracterització d’ inhumacions per a usos forenses o arqueològics.

El mosaic genètic està relacionat amb l’envelliment i el càncer

.

El mosaic genètic és la coexistència en un mateix individu de al menys dos tipus de cèl·lules amb diferent composició genètica. Aleshores es parla de mosaicisme i aquesta alteració, quan afecta a determinades regions del cromosoma, s’associa amb l’aparició d’algunes malalties.

Luis A. Pérez-Jurado.

El treball que s’ha publicat a Nature Genetics, que ha estat coordinat per Luis A. Pérez-Jurado, cap de la Unitat de Genètica del (CEXS) de la UPF i Stephen J. Chanock, del National Cancer Institute (NIH) a Bethesda dels EUA, posa de manifest que la presència d’aquestes poblacions cel·lulars en mosaic té relació amb l’envelliment i amb el càncer.

Aquesta recerca és la continuació d’un treball anterior realitzat per membres de la Unitat de Genètica del CEXS de la UPF, que ja va posar de manifest en el seu moment que el mosaïcisme és una font de variació genètica molt més comuna del que se suposava i que pot estar igualment present en individus aparentment sans.

.

El mosaic genètic, l’envelliment i el càncer

Els resultats del treball s’han obtingut de l’estudi d’una extensa cohort de pacients: 31.717 persones amb diagnòstic de càncer i 26.136 persones lliures d’aquesta malaltia, que han actuat com a controls,  tots ells procedents de quaranta-vuit estudis realitzats als NIH en el marc del Genome-wide association study (GWAS)

Les anomalies cromosòmiques s’han determinat a partir de mostres d’ADN provinents de sang i de saliva. Un total de 517 individus (0,89%) presentaven anomalies cromosòmiques. En els individus lliures de càncer la freqüència de poblacions cel·lulars anòmales augmentava clarament amb l’edat, essent del 0,23% en els individus amb menys de 50 anys i d’un 1,91% en els individus del grup d’edat entre 75 i 79 anys.

Localitació de mosàics genètics en el genoma. Imatge: UPF

Els resultats de l’estudi han mostrat que el mosaicisme és més freqüent en els individus amb càncer i, potencialment, podria ser un indicador per la detecció precoç del càncer, una prova per al cribatge de fases incipients del desenvolupament tumoral.

Efectivament, la freqüència de les anomalies en mosaic s’ha vist és més alta pels individus amb càncer, amb un 0,97% en front del 0,74% en els individus lliures de càncer. Amb una diferència encara més significativa si es tenien en conte només les mostres d’individus amb càncer obtingudes de forma prèvia a qualsevol diagnòstic o tractament.

Concretament, els individus diagnosticats de leucèmia han presentat una incidència més gran de mosaïcisme en mostres recollides fins i tot un any abans del diagnòstic, en comparació amb els  individus lliures de càncer.

.

Una línia de recerca amb múltiples contribucions

En aquest exhaustiu treball han participat una seixantena d’institucions de nou països diferents, un total de cent vuitanta-nou investigadors de tot el món, entre els quals hi ha Benjamín Rodríguez-Santiago i Olaya Villa, investigadors vinculats al qGenomics, spin-off o empresa derivada de la UPF que a més,amb Luis P. Pérez Jurado, són membres del CIBERER (Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras).

Hi han participat també altres membres del CEXS de la UPF i el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), Francisco X. Real, Gaëlle Marenne i Núria Malats, respectivament, a més d’investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), Manolis Kogevinas i Juan R. González,  que han desenvolupat el programari  per a l’estudi, conjuntament amb diversos centres de recerca internacionals.