CLASSES DE VALENCIÀ

Oral / Redacció 17

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Fri, 25 Nov 2011 11:05:26 PST

El cistell a la mesura de la butxaca

MIQUEL SEN
Per treure el màxim partit al cistell del mercat no s'han de tenir idees preconcebudes, sinó deixar-se guiar per l'impacte visual de tot allò que ens tempta. És un viatge pel món dels sabors en el qual apreciarem els diferents preus i les qualitats de cada ingredient. Després hem d'aplicar, és clar, les lleis implacables de l'economia domèstica.
A l'espera que arribin amb més abundància menjars delicats, com les mongetes del ganxet tot just recollides i productes de tardor com els caquis i els bolets, és cosa d'afinar el receptari a partir del peix blau, un gust profund i a bon preu, que com els bolets són sinònim de diversitat. Sobre els sis euros, verats i sardines donen joc per practicar receptes amb què s'obtenen plats sorprenents, tal com ens han ensenyat japonesos i peruans. El peix blau, lleugerament macerat, és de gran nivell gustatiu.
Amb les fruites típiques de començament de temporada també hi ha una llarga declinació de preus i calibres. No és el mateix -ni val el mateix- una xirimoia de primera que una de tercera. La diferència la trobarem en el gruix de la seva pell i en la quantitat de llavors que amaga un fruit d'aroma que recorda alguns destil·lats. Les magranes segueixen sent una bona aposta per la qual pagarem cap a uns 2,90 euros. En moltes parades ja es venen moniatos. Els seus preus varien, com és norma als mercats. Els que llueixen embalatge de l'Axarquia malaguenya se situen al voltant dels 1,30 euros el quilo. El problema consisteix a atrevir-se a coure un moniato en l'octubre més càlid de les últimes dècades.
El pollastre ha baixat uns cèntims i recupera el seu paper d'aliment popular, fonamental quan les coses de l'economia no van com ens agradarien. El pollastre fregit ha estat un plat madrileny, castís, fins al punt que probablement això de «muntar un pollastre» tingui relació amb certa xuleria molt de verbena de la Paloma. Afortunadament, la interculturalitat ens proporciona armes culinàries per anar més enllà de la tradició, com pot ser fregir aletes de pollastre enfarinades, marinades en mirin i sake, una recepta que els japonesos anomenen tori un karaage.
Així mateix, a les carnisseries els preus ballen en funció de la categoria de les peces. Un xai petit, delicat, pot costar al voltant dels 14 euros el quilo, mentre que amb un exemplar de dimensions més grans podrem estalviar gairebé un 40%, dins d'un ventall de preus que pot portar-nos des dels 35 euros d'un black angus, una raça de boví de Minnesota, fins als 13 euros d'una exquisida carn per estofar de vedella empordanesa.

___________________________________________________________________

Caos i perplexitat a Londres

10/08/11 02:00 -

L'onada desbordada de violència que des del cap de setmana assola la ciutat de Londres de manera brutal, amb ramificacions en altres importants localitats angleses, ha paralitzat la respiració d'una societat britànica que mira amb perplexitat com la seva capital crema sense cap motiu aparent que fes previsible una escalada de desraó tan desaforada. No hi ha dubte que res, ni cap causa, no justifica l'actuació dels violents. I tenen raó les autoritats quan es refereixen als autors dels avalots, els disturbis i les destrosses com a simples delinqüents comuns. Perquè si no ho eren fins ara, la seva actuació purament i simplement nihilista els ha definit.

Probablement els sociòlegs i els analistes polítics tindran feina per analitzar què ha passat perquè s'hagi desencadenat la barbàrie. Segurament es trobaran causes que van més enllà de la superfície, del cas puntual de la mort d'un jove a mans de la policia de Tottenham, sinó que estan arrelades en unes complexes relacions socials i en una situació econòmica preocupant de bona part de la ciutadania britànica. Però en una societat democràtica no es pot justificar de cap manera el recurs al salvatgisme i al desordre públic, una revolta que es gira contra la pròpia societat perquè acaba perjudicant la gent del carrer. Londres és aquest dies el mirall de les contradiccions d'Europa, de la societat occidental. Però les seves autoritats han de garantir que també sigui un model, com sempre ha estat la Gran Bretanya, que les reivindicacions socials perden tota legitimitat sota l'explosió simple de la ràbia i que només amb les armes de la democràcia i el diàleg es pot canalitzar el descontentament. Europa es juga el futur a Londres.

Esclat de violència social al Regne Unit

"Són nens que es dediquen a robar televisors de plasma i vambes"

"Em sorprèn la ineficàcia amb què la policia sembla enfrontar-se a la situació", declara Javier Moreno en el seu testimoni per a EL PERIÓDICO. Aquest ciutadà espanyol resideix des de fa cinc anys a Anglaterra. Actualment viu a Londres, a prop de Croydon, zona de recents altercats. "Des d'aquí puc sentir les sirenes i el continu soroll dels helicòpters que sobrevolen la zona", comenta.
Moreno també destaca que els diferents barris on s'estan produint els disturbis són zones "amb un passat conflictiu" i "grans desigualtats". A més destaca que presenten una "gran barreja cultural", principalment de descendents afrocaribenys.

EL PAPER DE LES FORCES DE SEGURETAT

El paper de la policia i els bombers també mereixen l'atenció del lector que considera que "la Policia aquí és tremendament respectuosa, fins al punt que certs grups perden el respecte", i afegeix: " He vist ciutadans burlar-se d'ells a la seva cara sense que aquests facin res".
En aquesta mateixa línia, comenta que existeix cert temor que "la mà dura pugui agreujar els enfrontaments i l'odi que ja existeix cap a la Policia". Per això, no s'ha recorregut a l'ús de canons d'aigua, bales de goma i fins i tot a l'Exèrcit, per dissoldre aquests grups de joves, als quals aquest lector considera "nens que es dediquen a robar televisions de plasma i vambes".
Per últim Moreno afirma que: "la sensació de pànic i por entre la població, que segueix els fets des de casa" és generalitzada.

_________________________________________________________

Renault produirà un cotxe que costarà 2.500 euros

La gamma d'ultraeconòmics està destinada a països emergents, però també es vendrà a Europa

L'aliança automobilística Renault-Nissan desenvoluparà una nova gamma de vehicles ultraeconòmics, que inclou un automòbil que tindrà un preu de 2.500 euros, a partir de l'any que ve.
L'equip de desenvolupament d'aquesta nova gamma de vehicles barats estarà dirigit per Gerard Detourbet i treballarà en la creació d'un nou cotxe que tindrà un preu tres vegades per sota del model Logan de la marca de baix cost Dacia.
Segons informa el diari francès La Tribune, el projecte de desenvolupament d'aquesta nova generació d'automòbils de molt baix cost en el marc de l'aliança francojaponesa Renault-Nissan es produeix després que la corporació estudiés la possibilitat de portar-lo a terme amb la firma Bajaj, a l'Índia.
L'objectiu d'aquest nou programa de la multinacional automobilística està orientat a la producció i comercialització d'aquests cotxes ultraeconòmicos als països emergents, encara que aquests vehicles també podrien ser venuts al mercat europeu.

JA HI HA UN MODEL DE TATA

El president de Renault-Nissan, Carlos Ghosn, ha assegurat en diferents ocasions la seva intenció que l'aliança automobilística explorés aquesta veta de mercat, en què en l'actualitat es troba el model Nano de Tata Motors.
Durant l'últim Saló Internacional de l'Automòbil, el grup automobilístic va anunciar que estava treballant en el desenvolupament d'un nou model que se situaria per sota dels models Logan i Sandero de Dacia i que es portaria a terme sobre la base del Renault Twingo.

Oral / Redacció 16

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Fri, 25 Nov 2011 11:04:40 PST

A causa de l'aniversari de l'Albufera (100 de la compra al rei i 25 de la declaració com a parc natural), cal fer-hi una ullada a aquesta informació.

albufera_2008val

__________________________________________________________

Ortorèxia

Els ortorèxics sempre busquen hortalisses, verdures i fruites d'origen ecològic.

L'ortorèxia o ortorèxia nerviosa és un terme creat pel metge estatunidenc Steven Bratman. El terme defineix el que és un Trastorn de Comportament Alimentari (TCA) enfocat en una preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible. A diferència d'altrestrastorns alimentaris no es centra en les quantitats dels aliments sinó en la qualitat.
Bratman descrigué el trastorn per primer cop l'any 1997. Descriu la malaltia com una obsessió perjudicial per a la salut, com ho pot ser un trastorn obsessiu-compulsiu, amb el què el malalt considera una alimentació saludable. L'ortorèxic pot evitar certs aliments, com per exemple els que contenen greixos, preservants, certs conservants, productes d'origen animal. No obstant això pot tenir una mala alimentació. Bratman afirma que la desnutrició és comú entre els seguidors de les dietes de menjar saludable.
Cal no confondre la ortorèxia amb la vigorèxia.E

Etimologia
La paraula ortorèxia prové del grec orthos (just, recte) i orexis (apetència), podent-se definir com "gana justa o correcta".

Símptomes de la malaltia

Els símptomes i les conseqüències de la ortorèxia nerviosa poden incloure obsessió per l'alimentació saludable, desnutrició i mort per inanició. Les persones que pateixen aquest trastorn tenen diferents idees sobre els aliments.

Preocupació exagerada per l'origen dels aliments i quins són els seus components.

Es preocupa més per la qualitat dels aliments que pel plaer de menjar-los.

Culpabilitat per consumir productes que no estan dins les seves normes dietètiques.

Rebuig als menjars socials: dinars familiars, dinars d'empresa, menjar amb amics,per por a quins aliments els seran servits i que temen no seguiran les seves pautes alimentàries.

Parlar contínuament del menjar, rebutjant i malparlant dels productes alimentaris habituals i defensant els productes d'origen ecològic.

Intentar convèncer la gent del seu voltant dels avantatges de la seva rutina dietètica. Pot recomanar llibres de cuina ecològica, amb receptes per cuinar adequadament el menjar, ensenyar pamflets o propaganda de botigues de menjar ecològic, etc.

Cuinar els aliments de formes específiques que se surten de la norma, amb gran cura i precisió. La forma de tallar l'aliment també pot ser tot un ritual per a que el menjar no perdi les seves propietats així com quan de temps s'ha de cuinar. També poden utilitzar estris de cuina determinats: només fusta, només ceràmica, només acer, etc. sempre de forma obsessiva sense tolerar alternatives. En casos severs, l'ortorèxic pot consumir només aliments crus.

Els productes que contenen preservants poden considerar-los perillosos.

Els aliments produïts industrialment els cataloguen com artificials.

Els productes biològics produïts sense pesticides, estabilitzants, conservants, potenciadors de sabor, etc... són considerats saludables. Busquen i consumeixen aliments específicament d'origen ecològic, rebutjant qualsevol altre tipus d'aliment. Tot allò que consumeixen, des de fruita, verdures, llet, pa, etc... tot ha de ser d'origen ecològic garantit.

Poden ser consumidors obsessius de suplements vitamínics, minerals i d'oligoelements.

També solen consumir productes dietètics d'origen natural o ecològic.

La gran majoria de fàrmacs els consideren impurs.

Tipus d'ortorèxics i perfil social del malalt

Es poden trobar tres tipus:

Crudívors: només s'alimenten de menjar cru i s'asseguren que aquest són lliures de pesticides, conservants, herbicides, etc.

Frutívors: només mengen bàsicament fruita i verdures. Alguns d'ells també poden ser crudívors.

Aquells que només consumeixen productes d'origen ecològic.

El trastorn és més comú en homes i en persones que tenen un nivell educatiu alt. Així també solen tenir un alt poder adquisitiu. Els productes ecológics o els aliments que reuneixen els requisits que ells anhelen normalment tenen un preu de mercat molt més alt que els aliments corrents. També gasten en recórrer molts quilòmetres anant a comerços on serveixen els aliments i productes que els interessen.
S'han donat casos d'antics malalts d'anorèxia i/o bulímia han passat a tenir el trastorn de l'ortorèxia.
Ja sigui per buscar una cura per a una malaltia específica o simplement excedint-se en la seva preocupació per dur una alimentació saludable, els ortorèxics desenvolupen les seves pròpies regles alimentàries, que al igual que altres trastorns alimentaris, solen ser molt dures i requerixen una gran disciplina i força de voluntat. L'ortorèxic sol seguir dietes depuratives, on neteja el cos de toxines i impureses, sempre consumint aliments que ell considera segurs. Són freqüents les "dietes de dejuni": un dia a la setmana per exemple, poden no menjar res per així depurar el cos de toxines i altres impureses. Creuen que fent dejuni ajuden al cos a netejar-se.
Trencar les normes els pot produir sentiments de culpabilitat i poden fins i tot sentir-se corropunts pel menjar. Creuen haver consumit toxines i altres productes químics altament perjudicials per la seva salut. Tot depenent en quin grau pot estar el trastorn poden fins i tot negar-se a menjar fora de casa per tal de no haver de consumir productes que ells consideren impurs. Si es veuen forçats a menjar allò que rebutjen, poden després autocastigar-se amb dejunis o severes dietes depuratives. Les persones que pateixen ortorèxia acaben per centrar-se quasi exclusivament en el que mengen. El menjar és el centre dels seus pensaments i de la seva vida.
Un ortorèxic és capaç de anar a comprar a establiments molt llunyants de casa seva, fins i tot a quilòmetres només per estar segur que compra els aliments que ell creu que compleixen la seva norma dietètica. Per regle general controlen bé la ubicació de tots aquells establiments que ells consideren de confiança. També solen gastar grans quantitats de diners en aquests aliments ecològics. Els aliments amb aquest origen per norma són de mitjana el doble de cars que el menjar comú. També poden gastar molts diners en suplements vitamínics i dietètics.

Conseqüències en la salut

Tot i aquesta cura amb l'alimentació poden presentar un quadre de desequilibri nutricional. En casos extrems la desnutrició és severa i requereix assistència hospitalària perquè pot conduir a la mort. Un ortorèxic pot patir anèmia, cansament, pèrdua de massa òssia i més predisposició a patir infeccions. Aquest últim símptoma és molt comú en els ortorèxics crudívors. El dany psicològic és també important ja que el trastorn s'apodera de la vida del malalt fent que el seu dia a dia sigui difícil per la constant obsessió pel menjar (cercar-lo, preparar-lo meticulosament, etc) i per la culpabilitat de saltar-se el seu règim alimentari. Un ortorèxic pot privar-se de rebre aliment si alló que se li ofereix no compleix les seves estrictes normes dietètiques.
Curació
Com qualsevol altre trastorn alimentari, l'ortorèxia requereix intervenció mèdica, sigui per part de psiquiatre o de psicòleg. Amb teràpia i medicació es pot arribar a controlar i fins i tot superar l'ortorèxia. Però sempre amb molta dificultat. Tot i els signes de la malaltia descrits, pot ser difícil detectar un ortorèxic. Aparentment pot no presentar signes externs de patir cap trastorn, com és el cas dels anorèxics amb la pèrdua de pes. Exceptuant els casos severíssims on el malalt presenta desnutrició que es pot veure a cop d'ull i es confirma mitjançant els anàlisi clínics corresponents. El tractament i la teràpia és difícil per l'ortorèxic ja que està convençut que no pateix cap trastorn: no vomita el menjar, ni té crisis de menjar compulsivament. Ell menja el millor que un ésser humà pot consumir i creu sincerament que la seva dieta és el paradigma de la salut. Pot haver dificultats per a convèncer-los de medicar-se ja que ells la majoria de medicaments els consideren impurs. Tot i les dificultats sempre és recomanable seguir teràpia per superar el trastorn.

Oral / Redacció 15

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Fri, 25 Nov 2011 11:03:05 PST

La dieta Dukan, el negoci per davant de la salut

Pierre Dukan ha obtingut ingressos milionaris amb un mètode que té milers de seguidors

Una bona part de la comunitat científica considera que és un frau

Una enquesta mostra que el pes es recupera amb el temps

L'anomenat mètode Dukan per perdre pes viu el seu any de glòria a l'Estat espanyol. Però el fenomen, difós gràcies al boca-orella i als fòrums d'internet, no és nou. El seu creador, el francès Pierre Dukan, ha acumulat en els darrers anys ingressos milionaris gràcies a la venda dels seus llibres (el més conegut, No sé com aprimar-me), serveis per internet i la seva consulta privada. El mètode, basat en un consum elevat de proteïnes i en la prohibició dels hidrats de carboni, té milers de seguidors i defensors –fins i tot dins de la comunitat mèdica–, però també té l'oposició frontal d'endocrinòlegs i nutricionistes, que no només afirmen que el mètode és ineficaç a mitjà i llarg termini, sinó que el titllen de fraudulent i de potencialment perillós.

El darrer cop que la comunitat científica ha infligit al mètode Dukan és l'enquesta que el grup francès CCM Benchmark –dedicat a la investigació en nutrició– va fer pública fa dues setmanes. Segons els resultats obtinguts després de consultar prop de 5.000 persones que havien seguit el mètode Dukan, gairebé el 80% havien recuperat els quilos perduts quatre anys després d'iniciar la dieta, mentre que el percentatge de fidels que havien tornat al seu pes en menys d'un any era del 35%. L'estudi francès conclou, a més, que, tal com passa amb altres dietes que prohibeixen certs aliments i que plantegen la pèrdua de pes com un esforç de superació personal, és habitual l'aparició de “sentiments de culpa, baixa autoestima i símptomes depressius”.

El mètode Dukan també es troba a la llista negra de l'Agència de Seguretat Alimentària Francesa, mentre que L'Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes va publicar el març passat un posicionament molt crític amb aquesta dieta. Violeta Moizé, nutricionista de la unitat d'obesitat de l'hospital Clínic, va ser una de les firmants del document i assegura que, a banda de suposar “un frau econòmic”, el mètode Dukan, com altres dietes proteiques que se segueixen sense supervisió mèdica, pot provocar alteracions, com estrenyiment, alopècia, osteoporosi, càlculs renals i afeccions més greus, com ara insuficiència renal.

Moizé recorda l'existència d'estudis clínics que associen l'excés d'ingesta de proteïnes (bàsicament provinents de la carn) amb un increment de la mortalitat. “Augmenta la incidència de càncer de còlon, ja que si una persona menja més carn, deixa de consumir altres aliments saludables rics en fibra”, afirma.

El fet, però, és que els fidels al mètode en defensen l'eficàcia a l'hora de perdre pes. Per Moizé, la clau d'aquesta pèrdua de pes cal buscar-la en el fet que “si es limita la dieta al consum de proteïnes, òbviament la persona no podrà ingerir 2.500 calories provinents de la carn, perquè l'avorriria; com a màxim en consumirà 1.000 i aquesta reducció és el que explica l'aprimament”.
Solució fàcil
Per al doctor Manel Puig, cap de servei d'endocrinologia de l'hospital Germans Trias i Pujol, les dietes basades en un únic nutrient, en aquest cas les proteïnes, “semblen una solució fàcil, però no són la solució” si la persona vol perdre pes de forma permanent. En primer lloc, perquè es tracta d'un patró alimentari “avorrit i, per tant, difícil de seguir”.

A més, Puig alerta que en persones amb patologia de base, per exemple, amb diabetis o insuficiència renal, l'excés de proteïnes pot causar problemes seriosos. No obstant això, per Puig, el principal problema de la dieta Dukan no és tant de salut com derivat del fet que és difícil de mantenir. “Un cop s'abandona, el pes es recupera a gran velocitat”.

Triomfa el culte a la proteïna

Pierre Dukan no ha descobert res nou amb el seu mètode, tot i que ha sabut vendre'l per tot el món i treure'n grans beneficis. El mètode Dukan és l'hereu d'altres dietes basades en un elevat consum de proteïnes, com la dieta Atkins, molt popular als anys vuitanta. El mètode Dukan es divideix en quatre fases (Atac, Creuer, Consolidació i Estabilització) durant les quals l'alimentació es basa en la ingesta de 100 aliments (72 del món animal i 28 del vegetal), amb clar protagonisme dels productes amb elevat contingut proteic (bàsicament carns, ous i peix). La primera fase prohibeix la ingesta de vegetals i d'hidrats de carboni. Més endavant, s'obre la porta a verdures i fruites, però els hidrats de carboni –principal font d'energia en una dieta variada–, continuen prohibits fins a la darrera fase. Hi ha estudis que confirmen que la ingesta de proteïnes com a font d'energia fonamental fa perdre pes. La raó, segons el cap d'endocrinologia de l'hospital Germans Trias i Pujol, Manel Puig, és que, si no hi ha hidrats de carboni, el cos ha de gastar molta energia (i recorre a les reserves de greix) per processar les proteïnes i convertir-les en glucosa, procés que comporta un desgast en la funció renal.

______________________________________________________

“Indignats”, primer llegat

L'assistència a les assemblees dels barris i els pobles s'ha multiplicat des de l'esclat del moviment retallades ·

La unió per afrontar el tancament de serveis sanitaris, símbol de la resistència a Catalunya

Ja no hi ha acampades, ni a Barcelona ni a la cèlebre Sol. La plaça de Catalunya presenta l'aspecte turístic i l'ambient calorós d'altres estius, i només unes aparatoses obres de restauració del sòl l'allunyen del seu aspecte habitual. Gairebé no queda cap rastre d'“indignats” ni de pancartes reivindicatives al centre de la ciutat, i les càrregues policials, més o menys justificades, han quedat com un record desagradable. Només els turistes que descansen asseguts davant el monument a Francesc Macià i donen menjar als coloms configuren ara la imatge de la plaça que va ser l'escenari de la segona acampada més gran del moviment dels “indignats” a tot l'Estat.

El que el 15-M ha aconseguit amb el pas del temps no és tan visible com aquelles acampades que van donar la volta al món amb el castís nom de Spanish revolution, però té un valor que supera l'impacte inicial de les protestes: el missatge ha calat en la societat, que es veu cada cop més reflectida en un moviment que no es conforma a haver de pagar els plats trencats de l'esclat de l'economia mundial, ni tampoc a haver de portar una vida pitjor tot i treballar més. Perquè, a més de problemes en l'economia domèstica, la crisi ha comportat retallades severes en serveis socials fonamentals, fins ara un pal de paller que semblava intocable i indiscutible.

Les retallades en sanitat
“El 15-M ha estat el motor mobilitzador per a molta gent que, amb la crisi i les retallades, ha vist com el que es deia a les acampades i a les assembles també els afectava a ells”, comenta Xavi Celà, un jove que va participar en l'acampada de la plaça de Catalunya. Ho explica mentre es dirigeix a l'hospital de l'Esperança, al barri barceloní de Gràcia, per protestar pel tancament del servei d'urgències. Aquest hospital no és l'únic damnificat per la política restrictiva del govern en la sanitat pública. La reducció del 10% del pressupost dels centres sanitaris públics de Catalunya s'ha traduït en un ERO a diversos centres catalans, i darrerament, en el tancament de 85 centres a tot el país durant l'estiu, cosa que resulta especialment conflictiva per als centres d'atenció primària (CAP) pel seu sentit de proximitat. Tant és així que, com ja informava aquest diari el 30 de juliol passat, els veïns de moltes localitats del país estan ocupant els seus CAP com a protesta. Una actuació que el Xavi relaciona directament amb el 15-M: “El moviment després de les acampades s'ha multiplicat. Ara a les assemblees dels barris i els pobles hi ha molta més gent interessada a venir a escoltar i a col·laborar; és més fàcil organitzar protestes, i no només contra les retallades, també contra els desnonaments, per exemple”, comenta, amb relació a l'evolució del moviment des que es va retirar dels grans focus.

La llosa de la hipoteca
Precisament, com diu el Xavi, intentar evitar desnonaments és un altre dels punts més importants a les assemblees. La resistència veïnal per evitar-los “s'ha multiplicat” des que els “indignats” van entrar en escena, explica, i hi coincideix Adrià Alemany, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Des de la plataforma procuren que no s'arribi al desnonament, que és “la situació límit” quan no s'ha assolit cap acord amb el banc. Quan passa això, però, el suport dels “indignats” es torna fonamental. “El moviment del 15-M ha estat un gran canalitzador per a molta gent en dificultats, que ha vist que no està sola, que pot lluitar i té suport”, comenta esperançat. “Entre el poder de convocatòria de les assemblees i les xarxes socials, la resistència, pacífica però ferma, creix; la PAH i el 15-M han estat un matrimoni perfecte”, conclou.
Amb vista al curs vinent es preveuen més desnonaments, diu, de manera que el múscul del qual els “indignats” han dotat la causa es farà bàsic, sobretot a la resta de l'Estat, on a diferència de Catalunya no hi havia una plataforma de suport per a aquests casos com la PAH aquí, i l'explosió del 15-M ha comportat crear un suport abans inexistent.

La política, també
Però si el problema dels desallotjaments per no poder pagar la hipoteca ha guanyat especial suport social des que els “indignats” han fet seva la causa, en l'àmbit polític les reivindicacions de solucions tampoc no han estat desateses, malgrat algun entrebanc. De fet, fa mesos que, per tal de modificar la llei hipotecària i frenar els desnonaments, entre altres coses, es va impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP), un mecanisme pel qual els ciutadans poden proposar al Congrés la modificació d'alguna llei si presenten 500.000 signatures de suport. La iniciativa, però, va quedar aturada durant mesos perquè una plataforma ecologista valenciana vinculada al sector de la construcció va engegar una ILP similar tres setmanes abans, i el Congrés admet només la primera iniciativa ciutadana formulada si n'hi ha diverses de semblants. Però la plataforma mai va intentar aconseguir signatures, i només semblava voler bloquejar l'altra iniciativa. Finalment, en vista de la pressió popular, va retirar la ILP, i va deixar via lliure a l'“original”.
Arran d'aquesta iniciativa, que tot i entrar al Congrés a principi de juliol, no s'avaluarà fins al setembre, quan els diputats tornin de vacances, la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya va iniciar una ronda de compareixences amb totes les parts implicades: la PAH i altres associacions socials com ara Càritas, els partits polítics catalans, els bancs (tot i que només Caixa Bank hi va fer acte de presència), i també diversos juristes, catedràtics i magistrats, per tal de trobar una solució unitària. Salvador Milà, president de la Comissió, explica que la voluntat comuna d'encarar el problema neix de la urgència de moltes famílies, però que la implicació dels “indignats” també ha ajudat a accelerar el procés. “És clau la unió que estan demostrant; com més en són i més resistència hi oposen, més clar queda a bancs i polítics que calen canvis, i això s'ha notat a la comissió. I als bancs, al cap i a la fi, no els interessa tenir creditors que no poden pagar, també volen solucions”, resumeix.

La dació, part de la solució
Així mateix, Milà valora un altre element que s'allunya de la comissió en particular, però no del debat polític: els “indignats” han aconseguit que un tema com els desnonaments, fins no fa gaire d'escàs ressò mediàtic ni ciutadà, estigui ara a l'agenda pública: “Fa quatre dies ningú parlava de la dació, i ara serà un tema important a les eleccions generals gràcies a l'impuls del 15-M”, comenta. En aquest sentit, destaquen les paraules recents del president d'Unnim, Jaume Ribera, que considera que sona utòpic “en alguns casos” que els bancs vulguin acceptar la dació en pagament, malgrat que per Milà hauria de ser aplicable per a tothom i només en casos concrets. “Estem lluitant perquè no només les noves hipoteques puguin adherir-se a un traspàs de l'habitatge per saldar el deute, sinó també les antigues. De tota manera, la dació és només una part de la solució, perquè una persona que no suporta una hipoteca sol tenir altres deutes que també cal tractar”, recalca, convençut de la magnitud del problema i de la gravetat que té per a moltes famílies, però també de la possibilitat de solucionar-lo amb mecanismes i voluntat de totes les parts.

Han passat justament cinc mesos des que el 15-M va explotar, i sembla que la seva filosofia ha vingut per quedar-se. No només es tracta de protestar, sinó de tenir consciència que les coses poden canviar-se i fer-se millor que fins ara. Aquest és el primer llegat dels “indignats”. La població ho té cada cop més clar; està disposada a implicar-se i a lluitar per afrontar problemes que senten que ni tan sols han provocat ells, malgrat que sí que els està tocant pagar-los. Però també ho veuen necessari des del bàndol polític i financer –principals focus del descontentament dels “indignat”–, conscients que el moviment, lluny de ser una rabiola puntual, s'està consolidant amb el pas dels mesos, i no només amb força, també amb idees. Es tracta, entre altres coses, d'aconseguir que una de les frases més recurrents per explicar la situació de desencís per l'empitjorament de la qualitat de vida –“per primer cop, els fills viuran pitjor que els pares”– acabi no fent-se realitat

____________________________________________________________

L'enviament de SMS cau un 10% per l'èxit de les noves aplicacions

A l'exitós Whatsapp* s'hi sumen Facebook Messenger i el futur iMessage d'Apple

Si bé les tarifes planes de dades han suposat una nova via d'ingressos per als operadors de telefonia, la mateixa moneda ha tingut una conseqüència nefasta per als comptes de resultats d'aquestes mateixes empreses: el retrocés dels SMS. Cada vegada són més els programes que permeten l'enviament de missatges sense cost en els telèfons intel·ligents, fet que està provocant una caiguda dels ingressos per SMS del voltant del 10% per a les companyies, segons fonts del mercat. Davant aquest assetjament, les operadores es plantegen apujar els preus de les tarifes de dades.

Segons dades de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), el 2010 el servei de missatgeria (inclou SMS premium) va registrar una disminució interanual del 19,8%, i es va convertir així en el servei que va tenir el descens més fort d'ingressos. La facturació per SMS va baixar el 4,1%, però «el 2011 aquesta pèrdua d'ingressos ja pot rondar el 10%», asseguren a aquest diari fonts del mercat.

Els ingressos per tarifes de dades creixen, però no compensen la caiguda dels SMS, ja que aquest és un dels productes més rendibles per a una operadora: el cost d'un missatge curt és del voltant de 0,003 euros, i l'usuari paga 50 vegades més, 0,15 euros, per cada enviament. Amb aquest panorama, la primera a moure fitxa a Europa ha estat l'holandesa KPN, que ha anunciat que incrementarà el preu de les tarifes planes de dades a partir del setembre. Es desconeix si aquesta mesura també afectarà la filial espanyola (Simyo).

MÉS USUARIS
Mentrestant, el nombre de persones que fan servir programes d'enviament gratuït de missatges des dels telèfons intel·ligents creix dia a dia. Segons dades de la consultora Comscore, el nombre d'usuaris de serveis de missatgeria instantània des de telèfons mòbils ha augmentat a Espanya l'últim any un 76%. Domina el sector Windows Live MSN Messenger (1,87 milions d'usuaris, el 24% més que fa un any), seguit de Facebook (1,84 milions, el 182% més), Whatsapp (1,34 milions), Gtalk (1,25 milions, el 78% més) i Blackberry Messenger (1,2 milions).
A més del creixement de les eines ja existents i de l'empenta de xarxes socials com Twitter, nous programes s'han sumat a l'oferta d'utilitats de missatgeria gratuïtes. El pròxim que ho farà serà la xarxa social Facebook, que separarà el seu xat (de fet, tot el seu servei de missatgeria, també els correus) de les aplicacions oficials i llançarà aquest mateix mes Facebook Messenger, amb el qual busca desafiar les creixents BlackBerry Messenger i Whatsapp. Amb Facebook Messenger serà possible crear grups de conversa, agregar fotografies i compartir la ubicació, entre altres coses.

APPLE HI DIRÀ LA SEVA

Més endavant, a la tardor, veurà la llum l'iMessage d'Apple, que vindrà integrat en el nou sistema operatiu de la companyia de la poma (iOS 5) i que, previsiblement, serà llançat al mateix temps que l'iPhone 5. Amb característiques similars a Whatsapp (missatges en grup, compartir imatges, acusament de recepció), aquest programa només servirà per compartir missatges entre usuaris de productes Apple: iPhone, iPad i iPod.

*Whatsapp és un programari de propietat (és a dir, un programari no lliure) que serveix per enviar missatges instantanis per telèfon viainternet (sigui aquesta una connexió wi-fi o 3G). També es poden enviar fitxers amb imatges, so o video; es poden enviar missatges en grup, avisa quan cada persona llegeix el missatge, i si hom vol pot indicar als altres el lloc exacte on es troba a cada moment.

Es diferència dels SMS (missatges curts que només contenen text) i els MMS (missatges multimèdia), els whatsapp s'envien per la xarxa d'internet, i no la telefònica, per això són gratuits (com poden ser-ho, els emails i altres aplicacions de missatgeria instantània i de xat per internet) si el telèfon està connectat a internet i aquesta connexió és gratuita o de tarifa plana (es paga una quantitat fixa, que no augmenta amb el nombre de connexions ni la durada d'aquestes).

Vocalubaris 2011 (també visuals)

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Fri, 18 Nov 2011 04:21:16 PST

Una companya de l'Octubre CC m'ha passat aquests vocabularis de l'AVL. Tenen una part visual i una altra de recull, la qual cosa us pot ajudar bastant a lligar la paraula amb l'objecte.
Com sempre us deixaré els documents en la Finestra de descàrregues del blog perquè els tingueu disponibles. Són fitxers d'imatges però els comprimiré perquè els tingueu en un arxiu.: Lèxic
Lèxic.rar

Vocalubaris 2011

Oral / Redacció 14

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Mon, 14 Nov 2011 11:25:43 PST

Trieu la versió en català

Ací us deixe noves propostes per l'oral i la redacció de la segona prova. Recordeu que teniu més missatges amb altres temes que poden eixir a les redaccions o als orals, feu-los una ullada. Als articles teniu enllaçada la font de la qual he obtingut la informació, podeu cerca allí pel vostre compte altres temes que us interessen.
La font és la revista Eroski Consumer:

Preus més baixos amb els mateixos drets

El preu ha de ser l'única diferència entre els productes rebaixats i els que s'ofereixen en altres èpoques de l'any

Gener és el mes favorit dels qui busquen gangues. Ben planificades, les rebaixes són la millor ocasió per a adquirir productes de qualitat a menor preu. Dies abans que comencen es pot elaborar una llista amb les necessitats familiars i fitxar en els establiments els productes que ens interessen. La màxima és no passar per alt que continuem tenint els mateixos drets que quan fem una compra en temporada normal.
Cal recordar que els productes que es venen en època de rebaixes han de ser els mateixos que han estat a la venda els mesos precedents. Per això, en l'etiquetatge ha de figurar tant el preu anterior com el rebaixat o el percentatge de rebaixa que s'oferisca. L'etiquetatge ha de ser correcte i llegible en castellà. Els productes rebaixats que siguen exhibits en aparadors han de portar exposats els preus.

Devolucions

Encara que els comerços no estan obligats a fer devolucions de productes en bon estat, la majoria les accepta. Si durant tot l'any el punt de venda anuncia que s'admeten canvis, haurà de fer-ho en rebaixes, llevat que s'indique el contrari expressament en un lloc visible.
Quan es pot tornar un producte? Si presenta algun defecte de fabricació anterior a la venda. A més, en aquest cas el client no té per què acceptar vals, xecs ni moneda interna. Si va abonar la compra amb una targeta de dèbit o de crèdit, la devolució es farà a la targeta. I si va adquirir el producte pagant al comptat, el reemborsament també serà al comptat.
Quan no té obligació l'establiment d'admetre una devolució? Quan el producte no és defectuós. És a dir, si el consumidor canvia d'opinió respecte d'un producte i desitja tornar-lo, l'establiment pot negar-se a fer-ho, sempre que l'article no siga defectuós. Algunes botigues, com a valor afegit dels seus serveis, permeten la devolució de productes encara que no presenten defectes de fabricació. Informem-nos sobre les condicions -terminis, si s'efectuarà en metàl·lic o mitjançant vals de compra, etc.- per a això.
Si la publicitat d'un establiment o d'un producte anuncia a través de qualsevol mitjà que si no quedem satisfets amb el producte ens retornen els diners, tenim dret a això, ja que la publicitat és vinculant per a qui l'efectua. Ara bé, serà l'establiment qui decidisca quan acaben o canvien les condicions anunciades mitjançant la publicitat; així doncs, abans de comprar preguntem si continua vigent.
Si per llei tenim dret a cancel·lar el contracte però el venedor es nega a tornar-nos la quantitat entregada, acudim a l'OMIC més pròxima o la Junta Arbitral de Consum.
Si adquirim un producte abans de l'època de rebaixes i el tornem quan ja han començat, ens hauran d'abonar el preu que tenia quan va ser comprat, l'import que indique la factura o el tiquet de compra, i no el preu rebaixat.
Per a evitar problemes posteriors, examinem bé l'objecte de la compra abans de pagar-lo.
En les compres a terminis, exigim que ens incloguen una clàusula que possibilite la dissolució del contracte de compra dins dels tres dies posteriors a l'entrega de l'article.
En la venda a domicili i en la venda a distància disposem d'un termini de 7 dies, des de la recepció de la mercaderia, per a tornar el producte.

Qualitat i garantia

No acceptem cap article en mal estat, amb tares o defectes: ens estaran oferint un saldo, no una rebaixa.
Si percebem alguna irregularitat, podem defensar els nostres drets denunciant la situació mitjançant la sol·licitud d'un full de reclamacions.
Els béns de naturalesa duradora, com els electrodomèstics, que tinguen certificat de garantia, també hauran de portar-lo en època de rebaixes, en les mateixes condicions i per escrit. El document de garantia haurà d'expressar el bé o objecte sobre el qual recau, el nom i adreça del garant (el venedor), el termini de duració (com a mínim dos anys) i l'abast territorial.

Factures i formes de pagament

Exigim i guardem els tiquets i les factures per si necessitem fer algun canvi o reclamació.
La Llei per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris estableix que el tiquet ha de portar el nom del producte, la data de la compra i el preu, a més del nom del comerç. Si falta algunes d'aquestes dades, podem exigir al comerciant que ens l'indique per escrit.
Els establiments que admeten el pagament amb targetes de crèdit durant la resta de l'any estan obligats a fer-ho també en rebaixes, llevat que s'indique de forma visible el contrari, sense cap recàrrec sobre el preu.

______________________________________________________________________

El somni d'un cotxe ecològic agafa embranzida

El cotxe elèctric es consolida com la millor opció de transport net i en dos anys se'n podran escollir diversos models en el mercat.

Conduir contaminant menys, amb un vehicle ecològic d'emissions zero, era fins fa poc una utopia. Els dos candidats més seriosos per a substituir als cotxes de gasolina, els vehicles elèctrics i els d'hidrogen, s'enfrontaven a seriosos obstacles: bateries de poca potència i autonomia, d'una banda, i la impossibilitat d'obtenir hidrogen a un preu assumible, de l'altra. Però l'últim any, el cotxe de bateries elèctriques ha agafat la davantera en aquesta carrera per aconseguir un automòbil "verd". En dos anys, qualsevol que ho desitgi disposarà de diversos models d'aquest tipus de vehicle en el mercat.
Els dispositius que han revolucionat el sector de l'automoció des del punt de vista ecològic han estat les bateries d'ió-liti que fan servir tant els telèfons mòbils com els ordinadors. Les seves qualitats principals -són més lleugeres i potents- han impulsat l'avantatge dels automòbils elèctrics enfront dels d'hidrogen. Ja l'any passat es van crear diferents models als quals es van incorporar aquestes bateries i, tot i ser vehicles menys potents que els de gasolina, van aconseguir velocitats de fins a 160 quilòmetres hora.

Recarregar és més barat que fer benzina

Malgrat els avanços, però, l'autonomia de la bateria continua sent un dels punts dèbils d'aquests vehicles i una de les raons per les quals no acaben de convèncer el conductor mitjà. Com que només es pot circular amb la bateria entre 60 i 160 quilòmetres, depenent del model i la velocitat, en molts casos s'hi incorpora un motor de gasolina per a poder continuar circulant -són els anomenats "híbrids"-. En alguns casos, el motor de gasolina també permet recarregar les bateries en marxa. Un altre dels inconvenients principals és que aquestes bateries no s'han abaratit i són cares, fet que repercuteix en el preu final. En aquests moments, els cotxes elèctrics més econòmics costen de partida entre 15.000 i 16.000 euros i són els que tenen una autonomia menor (menys de 100 quilòmetres). Com més autonomia i potència, preu més alt.
L'avantatge es troba en el cost de la recàrrega, que es farà en poques hores i amb un endoll domèstic. Serà més barat que fer benzina, sobretot en una situació com l'actual, en què el petroli és cada vegada més escàs i, per tant, més car. Amb les tarifes actuals, recarregar les bateries d'un cotxe elèctric surt per la quarta part del que costa omplir el dipòsit de gasolina: el litre de gasolina s'acosta a l'euro, mentre que l'equivalent en electricitat són 21 cèntims d'euro.
Els vehicles d'hidrogen, per contra, no han trobat encara la forma d'abaratir els preus. El motor de combustió d'hidrogen és més potent que l'alternativa elèctrica i resulta molt més ràpid omplir el dipòsit que recarregar les bateries elèctriques. Però el preu està lluny de ser competitiu: a vuit euros el quilo d'hidrogen, omplir el dipòsit d'un dels últims prototips, l'Hydrogen 7, costa 64 euros.

El repte de la infraestructura

Entre els problemes tècnics més importants a què s'enfronta la creació d'un vehicle d'hidrogen destaca la forma de dissenyar tota la infraestructura de distribució i emmagatzematge del combustible. De moment, hi ha molt pocs dispensadors d'hidrogen o hidrogeneres, però nombrosos experts coincideixen que aquesta seria la solució: crear canonades de distribució, tancs per a emmagatzemar hidrogen líquid i una flota per al seu transport segur. És a dir, una transformació radical de la indústria i el transport mai vista en la història que exigiria una inversió multimilionària.
Si es dugués a terme aquesta iniciativa, faltaria resoldre l'inconvenient principal per als usuaris: l'obtenció d'hidrogen a un cost baix. Tot i que la font de l'hidrogen és l'aigua, un recurs abundant al planeta, la seva obtenció a través de l'electròlisi és un procés car i amb un requeriment energètic alt -es necessita la mateixa energia per a obtenir l'hidrogen que la que després s'hi produirà-. Es podria utilitzar carbó per a obtenir l'energia necessària que requereix l'electròlisi, però en aquest cas no s'avançaria en la tasca de reduir les emissions contaminants al medi ambient. I si s'opta per l'ús de l'electricitat, el sistema no és tan eficient: és més convenient destinar l'electricitat a la càrrega de les bateries d'un cotxe que a produir hidrogen per a alimentar una cel·la de combustible que torni a generar electricitat per a moure un cotxe. Així ho constatava, en un informe del 2006, un dels investigadors de l'European Fuel Cell Forum, una organització que abona el desenvolupament de cèl·lules de combustible.
Entre les alternatives a l'electròlisi, s'estudia l'obtenció d'hidrogen d'altres fonts com l'etanol o el metà, gràcies a l'ús de catalitzadors i de cèl·lules de combustible. El catalitzador permetria transformar, en el mateix automòbil, l'etanol o el metà en hidrogen; després, l'hidrogen passaria a la cèl·lula de combustible i aquesta generaria l'electricitat suficient per a moure el cotxe. Aquest sistema, però, no és tan net des del punt de vista mediambiental d'emissions. Tampoc no evita la dependència d'un combustible, encara que sí la necessitat de crear tota la infraestructura de distribució d'hidrogen.
Una altra opció és la que va presentar l'any passat un grup de científics del Massachussets Institute of Technology. Els investigadors d'aquest prestigiós centre han creat un sistema senzill i barat per a separar l'hidrogen de l'aigua utilitzant energia solar i un nou catalitzador de fosfat i ions de cobalt, que emula el procés de fotosíntesi de les plantes. Si s'implantés seria un sistema 100% net, però la realitat obliga a obrir els ulls i a prendre consciència que es tracta d'una aposta prometedora que està molt lluny d'arribar a comercialitzar-se.

La xarxa elèctrica ja existent

Atès que en aquests moments les cèl·lules de combustible dels vehicles d'hidrogen són molt cares i la infraestructura per a distribuir l'hidrogen és anecdòtica, la distribució d'electricitat per als cotxes guanya pes com una opció més pròxima i real.
Com que la xarxa ja està creada, hi hauria prou d'organitzar un sistema de punts, fins i tot en les mateixes gasolineres, on els cotxes podrien connectar-se i recarregar-se o comprar bateries carregades per a la seva substitució. A Europa i als EUA ja hi ha diverses empreses elèctriques que treballen en aquest projecte. Uns altres dels avantatges que s'adjudica a l'aposta elèctrica és que permetria aprofitar l'excedent d'electricitat que es genera de nit -sobretot el dels parcs eòlics, que no es pot acumular-. Així, l'usuari disposaria de les dues opcions: connectar el cotxe de nit o, en cas de necessitat, substituir la bateria consumida per una altra de recarregada.
Ara bé, tot i que els cotxes elèctrics semblen ser l'aposta més pròxima per a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, aquest esforç no serviria de res si, per tal d'obtenir l'electricitat, es continués recorrent a combustibles fòssils. Estan preparades les fonts renovables per a alimentar un nombre creixent de cotxes elèctrics? Hi ha prou electricitat per a aconseguir aquest fi? Hi ha qui assegura que no, però també els qui opinen el contrari. Als EUA, l'Institut d'Investigació per a l'Electricitat de Palo Alto, una institució sense finalitat de lucre, va preveure que si l'any 2050 s'aconseguís que fins al 60% dels cotxes del país fossin elèctrics, aquests només consumirien el 8% de l'electricitat nacional. De totes maneres, és una hipòtesi que només es verificarà quan arribi el moment.

Té futur l'hidrogen?

En aquest context es pot deduir que a l'automòbil d'hidrogen se li escapa l'oportunitat de tirar endavant. L'any passat, alguns executius de General Motors i de Toyota dubtaven sobre la viabilitat dels cotxes d'hidrogen a curt termini i suggerien que les seves companyies apostaven per l'elèctric com la millor forma de reduir les emissions a gran escala. En canvi, altres experts apunten que el futur de l'energia passa per la combinació de diverses fonts. I encara que l'hidrogen perd el tren en l'àmbit de l'automoció, no hi ha per què bandejar altres nínxols d'aplicació. És el cas dels sistemes estàtics, alimentats per energia solar o per metà que obtinguin hidrogen de l'aigua i permetin cobrir les necessitats energètiques d'una casa i proporcionar hidrogen combustible per a un automòbil o per a la calefacció. Sistemes així no requereixen de la complexa infraestructura de transport d'hidrogen i podrien proporcionar autonomia energètica a cases aïllades. El que encara falta comprovar és que siguin rendibles des del punt de vista econòmic.

Llatinismes i onomatopeies

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Fri, 11 Nov 2011 04:13:58 PST

Ja hem parlat dels llatinismes i les onomatopeies a classe.
Ara us deixe alguns documents i alguns enllaços que contenen llatinismes, onomatopeies i formes verbals i substantives dels sorolls emesos pels animals (cosa que us preocupava molt :-)).
Teniu algunes pàgines i també documents com per exemple aquest
Llatinismes
WordPress

Ací teniu l'enllaç de referència de la pàgina on el trobareu: ENLLAÇ

Ací teniu un altre recull a la xarxa: ENLLAÇ i una pàgina de pràctiques en línia : ENLLAÇ

Aquest és un recull d'onomatopeies que hi ha a la xarxa: ENLLAÇ

Com sempre us deixe documents penjats a la Finestra de descàrregues del blog:

onomato.doc

Llatinismes.pdf

JQCV: Noves proves

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Thu, 02 Feb 2012 09:58:28 PST

Ja coneixeu l'entrada de l'Ajuntament d'Alcoi on estan penjades les proves de la JQCV dels darrers anys. Aquests enllaços que teniu a sota pertanyen a la JQCV i estan a la seua pàgina en Descàrrega de proves anteriors (a la columna de la dreta).

A sota del missatge tindreu un enllaç perquè les hi pugueu descarregar totes en un arxiu comprimit.

Certificats de capacitació tècnica

JQCV Proves 2011

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Mon, 11 Jul 2011 01:05:29 PDT

Hola a tothom. Moltes gràcies per contar-me com heu quedat en les proves. Tothom ho ha fet bé i molts de vosaltres heu aprovat. Ara us deixe l'enllaç perquè ho comproveu si encara no ho heu fet. Enhorabona.
Si no heu estat aptes, no us preocupeu perquè de vegades depén de circumstàncies externes a vosaltres i la feina que heu fet. No us preocupeu que encara queda novembre. També podeu fer una reclamació si us heu quedat molt a prop d'aprovar.

Resultat de les proves

Instruccions.

En la casella de DNI, escriga'l amb 9 xifres (COMPLETE AMB ZEROS DAVANT, per exemple 012345678) i marqueLocalitzar.

DNI:

Oral / Redacció 13

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Fri, 17 Jun 2011 09:04:55 PDT

Anonymous, una legió de ciberactivistes sense rostre

Per Felip Gordillo 11/06/2011

"Som anònims, som legió, no perdonem, no oblidem, espereu-nos". Això és Anonymous, un grup de persones sense rostre, sense afiliació política, sense cap lideratge... només guiats pels mateixos objectius. Van néixer amb internet, formen part de la xarxa, però han pres consciència de la seva força des de fa quatre anys. Es troben en fòrums i xats, intercanvien opinions i es fixen objectius: lluita contra el racisme, llibertat d'expressió, defensa dels usuaris d'internet, suport a les revoltes àrabs, al moviment 15-M... Entre els activistes hi ha de tot: persones amb una alta formació tecnològica -hackers fins i tot-, però també usuaris d'internet que hi veuen una manera de lluitar en allò que creuen.

Anonymous és un moviment d'internet i el seu origen s'ha de buscar a la xarxa. Van sorgir de taulons d'imatges com 4chan, uns fòrums on es pengen fotografies i els usuaris intercanvien opinions. Allà van guanyar la batalla de l'anonimat per poder opinar. Allà van esdevenir "anonymous".

La seva primera acció data del 2006, a l'hotel virtual Habbo, on es van reunir per protestar contra una decisió d'un parc d'atraccions d'Alabama on es va prohibir banyar-se un nen que tenia la sida.

El següent pas d'Anonymous tenia a veure amb el racisme. A finals del 2006 van fer servir per primer cop un DDoS, un atac de denegació de servei distribuït, que consisteix a llançar nombroses peticions perquè un servidor que allotja una pàgina web no pugui suportar el tràfic. L'objectiu era un locutor de ràdio favorable a la supremacia racial.

Anonymous també va estar al darrere de la detenció d'un ciberassetjador de menors al desembre del 2007. Un grup de cibervigilants que es van identificar com a Anonymous van denunciar els moviments del pederasta a la policia.

El 2008 van més enllà. Després que l'Església de la Cienciologia va demanar a Yotube que retiressin una entrevista a Tom Cruise, Anonymous crea el projecte Chantology. Volien denunciar el que consideraven censura i es van proposar exposar l'església a la xarxa amb atacs DDoS. Per primer cop van sortir al carrer. Van aconseguir reunir més de 8.000 persones en diverses ciutats nord-americanes. El moviment prenia consciència de la seva força.

El 2009, Anonymous marca un altre dels seus objectius: la defensa dels usuaris d'internet. Per denunciar la retirada de vídeos musicals de Youtube, diverses persones van pujar imatges de contingut pornogràfic a la xarxa.

Drets d'autor, Wikileaks i protestes àrabs

Els drets d'autor són també un tema molt sensible. Des del 2010, Anonymous ha protagonitzat DDoS contra diverses associacions que defensen el copyright i ataquen les xarxes de distribució d'arxius. La SGAE i el Ministeri de Cultura n'han estat víctimes després de l'anomenada llei Sinde. L'acció més destacada és l'anomenada "operació Goya", que va boicotejar els premis de l'Acadèmia del Cinema Espanyol.

Wikileaks marca una altra fita. Anonymous va reaccionar amb l'"operació Payback" per atacar les webs d'Amazon, PayPal, MasterCard, Visa perquè havien bloquejat els comptes de suport econòmic al portal.

Anonymous també ha lluitat per garantir la llibertat d'informació als països àrabs. Així, van atacar pàgines oficials de Tunísia i Egipte en plena revolta, i també han atacat Líbia.

Moviment 15-M

A Espanya, Anonymous ha donat suport al moviment dels indignats. En algunes concentracions es poden veure els seus símbols. A més, han fet accions en contra del bipartidisme i han atacat algunes webs com la de la Junta Electoral Central, els Mossos d'Esquadra o la UGT.

A banda, el col·lectiu ha atacat altres països i institucions. Nova Zelanda, Colòmbia, Xile, Algèria, el BBVA, Bankia, Enel o Sarah Palin són algunes de les seves víctimes per diversos motius.

Per què Anonymous?

"Anonymous" vol dir anònim en anglès. És la seva principal característica: sense rostres i sense líders. Són, des de la seva gènesi, un grup desestructurat i obert a tothom. Entre els membres hi ha "hackers", però no tots ho són. Només cal internet i voluntat.

Els seus símbols són un vestit d'home sense cara i la màscara de V de Vendetta. Aquesta darrera s'ha fet famosa en nombroses protestes al carrer, és la careta de Guy Fawkes rere la qual s'amaga l'antiheroi de còmic d'Alan Moore.

_________________________________________________________________________

Wikileaks i la llibertat
VICENT PARTAL

Reconec que encara no tinc clar què pense de Julian Assenge, de Wikileaks i dels seus mètodes. Però d'una cosa no en tinc cap dubte: l'atac desencadenat pels Estats Units contra ells és un atac frontal a totes les nostres llibertats. En conseqüència això no ho pot tapar la discussió, legítima i important, sobre si les coses s'han de fer a la manera que ho fa Wikileaks o no. Hi ha qui s'indigna pel fet que es facen públics informes que són, d'entrada, confidencials. Hi ha qui dubta que això puga ser usat periodísticament. I hi ha qui alerta que es posen en perill les bases de la diplomàcia entre els estats o fins i tot la pau mundial. Tots ells són arguments que mereixen ser considerats. Personalment no crec que es puga criticar que es facen públics documents confidencials. La història sencera del periodisme no és res més que un permanent joc entre qui vol amagar informació i qui intenta publicar-la. I el nucli del problema es va aclarir fa segles, quan va quedar clar que el criteri no era la discussió sobre si són confidencials sinó sobre si són rellevants o no. I ho són. L'ús periodístic dels mateixos és un poc més complicat. Perquè Wikileaks al cap i a la fi el que ha fet és crear una forma fàcil de filtrar informació. És un intermediari, en definitiva, que protegeix millor que mai abans l'autor de la filtració. Però aquesta protecció també veta l'accés a la font i el contrast i ací és on jo tinc els dubtes més grans sobre l'eficàcia del mètode. Si bé és cert que la reacció dels Estats Units confirma de forma indubtable que aquells documents són reals, no hi ha cap gola profunda al darrere amb qui contrastar, a qui preguntar. L'argument que erosiona la base de la convivència o amenaça la pau mundial em sembla finalment ridícul, aquest sí. Els diplomàtics no són babaus i més val que no els tractem com a tals. Dit tot això, mai s'havia vist a internet un intent tan brutal i coordinat de fer fora de la xarxa algú. I en un espai que és sinònim de llibertat i lliure circulació d'idees i informació, la gravetat de l'atac estalvia dubtes. Defensar Wikileaks és ara mateix per això un imperatiu moral. Fins i tot si s'equivoquen en els seus mètodes.

________________________________________________________________

WikiLeaks: sobre nosaltres
(traducció de la presentació oficial)
Article de Revolta Gloval.

WikiLeaks és un servei públic multi-jurisdiccional concebut per a protegir denunciants, periodistes i activistes que posseeixen informacions sensibles per a fer-les de coneixement públic. Des del juliol del 2007, treballem arreu del món per tal d’obtenir, publicar i protegir aquestes dades, i, també, per lluitar en els cercles legals i polítics pels principis generals en els quals es basa la nostra feina: la integritat del nostre registre històric col·lectiu i el dret de tothom a fer nova història. Creiem que la transparència en les activitats dels governs contribueix a la reducció de la corrupció, a un millor govern i a unes democràcies més fortes. Tots els governs poden treure profit d’una atenta i creixent observació per part de la societat mundial, així com del seu propi poble. Pensem que cal informació per tirar endavant aquesta observació acurada. Històricament, aquesta informació ha estat costosa - en termes de vides i drets humans. Amb els avenços tecnològics, però, - la xarxa internet i la criptografia - els riscos de transmetre informacions importants es poden reduir. A la seva històrica sentència sobre els Papers del Pentàgon, el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que "només una premsa lliure i sense restriccions pot desenmascarar de manera efectiva els enganys del govern." Nosaltres hi estem d’acord. Pensem que no és només la gent d’un país la que imposa la sinceritat al govern, sinó també la gent d’altres països que vigila aquest govern. És per això que ha arribat l’hora d’un mitjà global anònim per difondre documents que el públic hauria de conéixer.
.....
Què és WikiLeaks?. Com funciona?
WikiLeaks combina la protecció i l’anonimat de les tecnologies criptogràfiques d’avantguarda amb el fàcil estil d’exposició de la Wikipèdia, encara que aquestes dues característiques no guarden relació entre elles. La nostra xarxa recull també informacions en persona i per correu postal. També disposem d’un equip d’advocats per tal de protegir la nostra feina i les nostres fonts. La informació de WikiLeaks es distribueix a través de moltes jurisdiccions, organitzacions i persones. Un cop que un document s’ha fet públic és bàsicament impossible de censurar.
...

Com s’ho fa WikiLeaks per a verificar l’autencitat d’un document?

L’equip de WikiLeaks examina tots els documents i assenyala qualsevol sospita d’inautenticitat basant-se en una anàlisi forense del document, mitjans, motivació i oportunitat, cost d’una falsificació, al·legacions de l’organitzatió autora, etc. Hem esdevingut líders mundials en aquestes qüestions i estem en possessió d’un rècord envejable: que se sàpiga, encara no hem comès cap error. Això no vol dir que no poguem cometre mai cap error, però fins ara, la nostra metodologia funciona i tenim una reputació que hem de protegir. Donat que molts dels més prestigiosos diaris, incloent-hi el New York Times [Judith Miller, 2003], han publicat informacions basedes en documents falsificats, WikiLeaks creu que la millor manera de determinar veritablement si una història és autèntica, no és pas la nostra perícia, sinó el fet de difondre àmpliament el document font íntegre - especialment entre el grup més interessat en el document. Per exemple, suposem que un document de WikiLeaks revela violacions dels drets humans i aparentment prové d’un govern regional xinès. Entre els individus més capacitats per analitzar-ne la veracitat tindrem la comunitat local de dissidents, els grups de drets humans i experts regionals (com els estudiosos). Aquesta gent pot estar particularment interessada en aquesta mena de document. Evidentment, però, WikiLeaks restarà obert a qualsevol altra opinió. Els periodistes i els governs són enganyats sovint per documents falsificats. Per a molts reporters és difícil detectar els fraus tan hàbils de les agències d’intel·ligència. WikiLeaks, mitjançant la seva experiència col·lectiva en milers de documents políticament importants desenmascararà aquests fraus com mai no s’ha fet fins ara. WikiLeaks és una font excel·lent pels periodistes, tant de documents originals com d’anàlisis i opinions. WikiLeaks facilitarà als periodistes la seva feina d’aconseguir informacions importants per al públic. Disposar de documents originals serà també força útil pels acadèmics, en particular els historiadors.

....
Quan i de quina manera va sorgir la idea de WikiLeaks?
Va començar amb un diàleg on line entre activistes de diferents parts del món. L’abrumadora preocupació d’aquella gent era que bona part del patiment humà (relacionat amb la fam, l’atenció mèdica, l’educació i altres necessitats bàsiques) prové de que els recursos governamentals són desviats per la corrupció. Això és especialment cert en el cas dels règims no democràtics i repressius. Els fundadors de WikiLeaks van pensar-hi molt, en les solucions d’aquests problemes, i particularment en com les tecnologies de la informació technologies podrien contribuir a la solució d’abast mundial. És interessant de remarcar que un comentarista on line es va acusar d’ingenus per tenir uns objectius tan elevats. I això és, precisament, un elogi. Cal tenir una mica d’ingenuïtat per tal d’intentar fer alguna cosa que, d’una altra manera, semblaria impossible. Molts avenços importants en ciència, tecnologia i cultura es caracteritzen per una certa una ingenuïtat als seus començaments. Recordem el cas de Phil Zimmerman, el creador de PGP, el primer programa d’encriptació lliure i gratuït a l’abast de tothom. A principis dels anys noranta, quan es va fer públic PGP , la encriptació era un monopoli de les agències d’espionatge. Els governs la consideraven com un arma. Hi va haver un gran clamor quan Zimmerman va gosar publicar aquesta "perillosa" tecnologia a l’abast de tothom. Amb prou feines una dècada i mitja després: virtualment tothom a la xarxa fa servir l’encriptació tota l’estona, per qualsevol cosa, des d’una comanda segura, fins a la banca on line o l’enviament de cartes privades d’amor. La visió una mica ingènua d’un solitari programador informàtic a Boulder, Colorado, va ser l’origen d’una revolució global, funcional i pràctica, en les tecnologies de la privacitat. WikiLeaks podria ser l’origen d’una nova revolució global pel que fa a una millor responsabilització dels governs i altres institucions. Pensem que aquest document sobre tècniques de filtració augmentarà de manera efectiva els seus nivells arreu del món. Esperem que engresqui la ciutadania conscient de les conseqüències d’unes pràctiques antiètiques a reconèixer el valor dels denunciants, encara que no ho hagin fet mai abans.

JQCV Proves 2011: El mitjà

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Tue, 14 Jun 2011 12:31:00 PDT

Unes quantes coses. Vull agrair que em diguéreu com havia estat la prova del Mitjà, sobretot a Javier que m'ha enviat els orals que ell tenia. A la resta, .... com sou!. Ni un missatge dient com ha estat o si n'estàveu contents o no. Bé, ja en parlarem.

Com a orals aparegueren "La catografia i el GPS" i "Com un peix en l'aigua" (un tema sobre natació). També "El turisme sostenible" i "El meló d'Alger". Com a redaccions m'han dit que hi havia un tema sobre els festivals de cançons, la visita a un museu, l'experiència de viatjar i aprendre un idioma, contar una experiència gastronòmica com a entrada en un bloc,... Si en teniu cap altra o si heu tingut cap oral més podeu comentar-ho en aquest missatge.

Més coses, m'han contat coses ocorregudes als orals com que l'examinador pronunciava incorrectament i a més s'equivocava. Si en eixe moment no us queixàreu i féreu que us repetiren el dictat (com sí que han fet en alguns llocs) i considereu que la vostra puntuació milloraria si no hagués ocorregut açò, podeu plantejar-vos el fet de reclamar-hi.
Una altra cosa, en la publicació sobre les noves proves parla de la durada de cada prova. La resolució de Conselleria diu:

Àrea 3 (expressió escrita) 30% del total de la prova
Àrea 4 (expressió i interacció oral) 30% del total de la prova

La durada màxima per a l’àrea 3 d’esta fase serà d’1 hora i 30 minuts.

Jo no entenc que l'àrea 4 estiga inclosa en aquesta hora i trenta minuts. Per a fer l'oral us han tret temps de la redacció?. Pot ser que siga una tria personal, del centre, del cap dels examinadors,... Què en penseu?.

L'altra cosa és que no crec que els examinadors estiguen obligats a fer-vos totes les preguntes que tinguen apuntades. Això establiria una actuació de pregunta-resposta breu que no compleix amb la idea d'un diàleg o conversa que és la proposta de la JQCV. Alguns de vosaltres heu passat per aquesta experiència?.

Oral / Redacció 12

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Wed, 15 Jun 2011 03:06:45 PDT

Les aigües turbulentes

Fora, fora, fora aquesta roba...

Bloc de Jordi Casadevall i Camps 2009

Aquest estiu parlar de roba és de moda: la que es compra (ehem...) el president Camps, la que no duen els guiris que es passegen per les Rambles i la Boqueria barcelonins i la que fan treure a determinades banyistes...

Parlem d'aquesta darrera, per exemple. En una piscina pública francesa han prohibit l'entrada i l'ús de les instal·lacions a una dona pel fet de pretendre banyar-se amb un peculiar vestit de bany anomenat burquini *, que combina la comoditat (?) d'un banyador tradicional amb el compliment d'una determinada manera d'entendre els preceptes de l'Islam. Els responsables de la piscina no han adduït, però, arguments de tipus moral o religiós per prendre la seva decisió, arguments sempre destinats a alimentar el voraç monstre de la inacabable polèmica sobre la multiculturalitat, la seva naturalesa i els seus límits.

L'argument que s'aporta per prohibir el burquini en uns banys públics és d'ordre més pràctic: es diu que és anti-higiènic. Home, doncs no. Si seguim aquest criteri, quantes peces de bany no s'haurien de prohibir? Pensem en aquests horrorosos pantalonots de bany que arriben fins el genoll de l'home, amb els quals es passegen pel carrer, s'asseuen per menjar, no se'ls treuen per dormir i, naturalment, usen per ficar-se a les calentes i clorades aigües de les piscines públiques. Per què ha de ser més net un biquini de cotó que un burquini fet de licra? Per què en alguns llocs obliguen a posar-se una gorra de bany i a altres no? Els calbs n'han de dur? I si els calbs llueixen una poblada barba? Ja no parlem del personal que s'orina dins l'aigua, criatures i no tant criatures. Podríem seguir.

Això del burquini (la paraula, no el concepte) m'ha dut a la memòria el triquini. Recordo haver-los vist a la venda en botigues de Salou, fa anys. Era una mena de biquini, però de tres peces: les calces de sempre i dues peces a dalt, que s'aguantaven una a cada pit, però no amb cap cinta sinó amb una misteriosa ventosa interior. L'estrambòtic invent no va tenir cap èxit entre les dones, en una època en què s'anava obrint camí el top less, de manera que va durar de Nadal a Sant Esteve. Millor dit, com que era un producte típicament estiuenc, va durar de Sant Jaume a Santa Anna.

*El burkini o burquini (derivat de burca i biquini) és una marca registrada, un vestit de bany que només ensenya la cara, les mans i els peus. S'assembla a un vestit de busseig de neoprè però fet de materials tèxtils.

Va ser creat per l'australiana musulmana d'origen libanès Aheda Zanetti per a la firma Ahiida.

Ha estat descrit com la solució perfecta per al bany públic de les dones musulmanes.

A França, sota una nova llei, el burkini està prohibit en els banys i piscines públiques. (Viquipèdia)

Diferents tipus de vestimenta (Esadir)

amira burca hijab
khimar nicab

xador xail

________________________________________________________________________________________

Japó planeja aixecar la prohibició de la venda d'aliments de Fukushima

elPeriodico.cat

Govern del Japó planeja aixecar les restriccions de venda de determinats aliments procedents de les zones pròximes a la central nuclear de Fukushima, en alerta arran dels danys soferts en els seus reactors pel terratrèmol i posterior tsunami de l'11 de març, segons ha avançat aquest divendres el portaveu de l'Executiu, Yukio Edano.

Actualment, està prohibida la comercialització de llet procedent de Kitakata, a la prefectura de Fukushima, i d'altres àrees pròximes així com la venda d'espinacs i altres verdures de la prefectura veïna de Gunma.

Edano ha assegurat que els nivells de radiació en algunes zones del nord-est del país, la regió més afectada pel sisme, s'han mantingut baixos. Malgrat això, l'Executiu que dirigeix Naoto Kan ha anunciat que restringirà la plantació d'arròs en zones amb nivells de radiació que superin els límits legals acordats en les regulacions dels aliments.

Radioactivitat a tot l'hemisferi nord
En contrast amb els missatges de tranquil·litat llançats pel Govern, a Viena la Comissió per a la Prohibició Total de Proves Nuclears (CTBTO) ha informat que diminutes traces d'emissions radioactives procedents de la planta de Fukushima s'han escampat per tot l'hemisferi nord del planeta. En un comunicat, aquest organisme ha explicat que el seu sistema de vigilància ha descobert isòtops radioactius iode-131, i sobretot cesi-137, que poden ser clarament identificats pel seu origen a Fukushima.

La CTBTO no entra a valorar els possibles danys per a la salut d'aquestes traces, però l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) ha reiterat que les concentracions són tan diminutes que no representen cap perill per a la salut.

Nou dies després de l'accident, el núvol radioactiu de Fukushima ja havia creuat Amèrica del Nord i tres dies més tard una estació de control de la CTBTO a Islàndia ja havia detectat materials radioactius, amb la qual cosa havia arribat a Europa. Quinze dies més tard, les traces radioactives de l'accident nuclear van ser trobades a tot l'hemisferi nord, on estan confinades ja que l'equador actua com a línia divisòria de les masses de vent entre els hemisferis nord i sud, segons aquesta organització amb seu a Viena.

Preocupació a la Xina
Coincidint amb aquestes informacions, el Govern xinès ha expressat la seva preocupació per l'abocament d'11.500 tones d'aigua contaminada a l'oceà Pacífic procedents de la central de Fukushima que des de dilluns està realitzant l'empresa Tepco, gestora de la planta.

Hong Lei, un dels portaveus del Ministeri d'Afers Estrangers xinès, ha assegurat que la Xina està "naturalment preocupada, ja que és un veí molt pròxim" i ha exigit a l'Executiu japonès que prengui mesures per "cuidar la seguretat i el medi ambient".

Des que es va tenir notícia de l'abocament, la Xina ha extremat els controls en les seves costes i ha reforçat les seves línies de comunicació amb el Japó, país al qual ha exhortat a donar informació "primerenca, comprensible i veraç" sobre els problemes derivats de la central.

____________________________________________________________________

Sense senyal
19/02/11 - VICENT PARTAL (AVUI)

Després de 26 anys d'emissions aquest dijous TV3 es va deixar de veure a tot el País Valencià. Tret del PP, tots els partits valencians, catalans i balears han protestat, com ho han fet també els sindicats i centenars d'associacions cíviques, lògicament amb Acció Cultural del País Valencià al capdavant.
El president Camps n'és el culpable. Però posats a explicar totes les coses també és cert que el govern espanyol no ha fet res per solucionar un tema que és fàcil d'arreglar si ells volen. I que el conseller Tresserras es va equivocar d'estratègia amb els seus interlocutors valencians. I, finalment, que la reacció del govern Mas ha estat lentíssima i ben escassa. Ben lluny de l'ardor que el president Pujol posava en casos semblants, i només cal recordar l'històric enfrontament amb el ministre Barrionuevo.
El gran canvi ara ha estat el que ha passat a internet. El twitter #sensesenyal ha esdevingut la bandera d'una rebel·lió que ha fet impacte. Moltíssimes pàgines vam tancar durant 24 hores fent que tot el país sentira allò que se sent quan et tanquen una finestra, fent que qualsevol ciutadà del país poguera sentir-se valencià. Segons Google, en les dotze primeres hores després del tancament es van enviar més de setanta mil missatges que portaven aquest lema. De fet, va ser el missatge més repetit no només al nostre país sinó a l'Estat espanyol, i va estar entre els més repetits en molts països europeus, sorpresos per la presència d'un Mubàrak qualsevol a la vora del Túria. Fins i tot Anonymous, el grup de suport a Wikileaks, va tombar el servidor de la Generalitat Valenciana en una operació informàtica que el PP va qualificar de terrorista. Brillant, però ben poc original, no?
La gravetat dels fets, però, és extraordinària i ens obliga a parlar a fons. Perquè aquest no és un tancament que ens afecte només als valencians. Al contrari: s'encaixa en un procés d'erosió de la democràcia a l'Estat espanyol que ens afecta a tots. Perquè ens han tancat TV3 fent una llei a mida, com fins ara només feien amb els bascos, i persisteixen a explicar-nos que no hi ha lloc per a nosaltres en el seu projecte d'estat

Oral / Redacció 11

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Thu, 09 Jun 2011 03:29:23 PDT

El 10% dels adolescents pateixen malalties cròniques

Les millores mèdiques que augmenten la supervivència són una de les causes,

Els experts també consideren els mals hàbits socials com l'alimentari, el consum de drogues o, inclús, l'ús d'internet

03/03/11 17:30 - ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Els joves d'avui en dia poden aspirar a viure 100 anys amb qualitat. Però, en canvi, “si no es cuida, morirà abans” que la generació que ara és adulta. Així ho ha alertat aquest dijous el cap del servei de pediatria de l'Hospital de Sant Joan de Déu i professor de la UB, Santiago García-Tornel, en la presentació d'un informe del centre sobre l'adolescència a inicis del segle XXI.

El treball destaca que un 10% dels adolescents pateixen alguna malaltia crònica, i la xifra creix. L'augment de la supervivència d'infants amb problemes que han propiciat les millores mèdiques n'és una causa. Però hàbits com l'alimentari, el consum de drogues o, inclús, l'ús d'internet, en són una altra.

És una de les conclusions del cinquè informe de l'Observatori de Salut de la Infància i l'Adolescència de l'hospital infantil de Sant Joan de Déu. L'organisme, conegut com a Faros, ha recopilat les contribucions de diversos metges especialitzats i sociòlegs sobre quins són els reptes sanitaris i psíquics d'una generació d'adolescents que està creixent en un món on internet ha modificat ràpidament els canals de socialització de les persones. Són els joves que han vist néixer Facebook.

“La mortalitat del recent nascut és cada cop menor”, i major la supervivència al càncer

I estan més malalts que les generacions precedents. D'una banda, perquè han nascut i passat la seva infància envoltats de millors tècniques mèdiques. “La mortalitat del recent nascut és cada cop menor: els nens tenen menys problemes durant el naixement”, ha recordat García-Tornel. Alguns d'aquests infants prematurs, però, arrosseguen seqüeles de per vida. García-Tornel ha afegit que altres infants que pateixen cardiopaties, problemes digestius o fibrosi quística, per exemple, abans patien una mort prematura que ara es pot evitar en més casos.

El doctor Jaume Pérez ha afegit que passa quelcom similar amb el càncer. Un de cada 1.000 infants són supervivents d'aquesta dolença, ha assegurat Pérez. I ha afegit que “segurament estaran guarits del seu càncer, però a vegades cal tractar les conseqüències del tractament que han patit”.

Els mals hàbits de la societat creen “uns malalts que podríem evitar”

Les millores mèdiques, però, no són la única causa de l'augment de les malalties cròniques entre els adolescents. Els hàbits socials en són l'altra. “Estem creant uns malalts que podríem evitar”, ha alertat García-Tornel. “La joventut d'ara, si no es cuida, morirà abans que nosaltres”, ha advertit.

Un exemple que ha posat és el de l'obesitat que, ha dit, “està augmentant d'una forma exponencial2 a causa dels mals hàbits alimentaris. I que pot comportar dolences afegides com la diabetis o problemes cardiovasculars.

Augmenten les depressions

Les físiques no són, amb tot, les úniques malalties causades per aquests mals hàbits. “El 25% dels joves tenen algun procés depressiu”, ha assegurat Pérez, i ha citat dades que empren alguns organismes sanitaris com l'OMS: “en els propers 15 o 20 anys el percentatge de joves amb possibles problemes mentals augmenta moltíssim i pot arribar al 40%”.

Conseqüències del cànnabis i la cocaïna

El consum de drogues n'és una causa. “A les escoles trobem joves que han pres i estan prenent de forma habitual productes tòxics com el cànnabis i la cocaïna”, ha recordat el sociòleg de la Universitat de Deusto Javier Elzo. En el cas del segon estupefaent, el nombre de nois i noies que el consumeixen “s'apropa ja als dos dígits”, ha afegit el professor, tot recordant l'auge d'aquesta droga en el temps immediatament anterior a la crisi econòmica.

El consum de drogues ja està causant ara malalts, però també pot causar-ne més en el futur: les patologies poden aparèixer en la futura generació, la dels fills dels actuals adolescents amb problemes addictius, ha assenyalat Josep Maria Lailla, cap de ginecologia de Sant Joan de Déu.

Assetjament i addiccions per Internet

Les noves formes de vida de la generació del Facebook és una altra causa de les seves dolences mentals, han afegit els autors de l'informe. El text subratlla que, fins ara, totes les generacions podien aprendre les tècniques emprades per la seva societat dels seus pares. Ara, contraposa el document, són els pares els que aprenen dels nens el nou entorn cibernètic que està sorgint.

I en el qual existeixen fenòmens com l'assetjament a través de la xarxa, que afecta alguns joves. I en el qual sorgeixen, també, noves addiccions. “Tota la patologia del joc, totes les addiccions que fins ara estaven reduïdes a les drogues físiques, poden traslladar-se a un altre lloc com Internet”, ha indicat García-Tornel.

García-Tornel, però, també ha subratllat els usos positius que pot tenir la xarxa entre els joves. I també entre aquells que pateixen malalties cròniques i que, pel fet d'anar en cadira de rodes, per exemple, poden patir problemes d'exclusió. En aquests casos, les noves formes de comunicació 2.0 poden ser una ajuda, ha confiat García-Tornel. “Encara sabem molt poc” sobre aquest camp, ha conclòs, però, Elzo.

Avui

_______________________________________________________________________________

Nuclear? No, (des) gràcies

JAUME VIDAL

Hi ha un clàssic periodístic que sol complir-se quan hi ha un esdeveniment global que corprèn tothom. Es tracta de buscar les relacions del fet amb el món de la ficció. Aquests articles provoquen l'esgarrifança de veure com la ficció pot assemblar-se tant a la realitat, cosa que vol dir que la realitat sempre és la inspiració de la fantasia. Ni que sigui una fantasia que encara no s'ha materialitzat. Aquest dies el tema és el tsunami i el desastre nuclear que ha implicat, situació perfecte per activar la memòria documental de totes les produccions japoneses que tenen com a ànima argumental la por d'un cataclisme, que tant pot ser natural com provocat per l'especie humana.

Jo tampoc m'he pogut resistir a fer l'exercici de reflexionar sobre la realitat mitjançant la ficció. El còmic Akira i la seva adaptació en dibuixos animats dels noranta és un exemple de la por i les conseqüències del perill nuclear. Aquesta obra ha alimentat la moderna cinematografia de ciència-ficció que avança mons futurs que ens sorprenen quan vivim la ficció, però que ens fan confirmar la seva lucidesa quan veiem que la realitat pren forma de cartell de cinema, de pàgina de llibre, de vinyeta de còmic o de videojoc. L'inventari de produccions japoneses que tracten de desastres és tan fantàstic com els monstres antediluvians que reneixen a causa de les radiacions atòmiques i que han estat protagonistes del cinema de desastres, del qual els japonesos tenen el mèrit fundacional. També és podria fer la brometa del darrer àlbum de Mortadel·lo, Chernobil... ¡Qué cuchitril!, en què els dos investigadors fan de les seves a l'escenari d'una de les últimes tragèdies nuclears, fins ara, mentre esperem el desenllaç de la central nuclear de Fukushima

En una línia més poètica, però, el que m'ha vingut al cap arran del tsunami i de l'amenaça nuclear que n'ha derivat, és una història en forma de còmic d'un sobrevivent de la bomba atòmica que va llançar l'Enola Gaya Hiroshima. El dibuixant Keiji Nakazawa era un marrec quan va tenir lloc l'atac aeri dels nord-americans. Es trobava a uns dos quilòmetres de l'indret on es va produir l'explosió. Una paret de formigó el va salvar, però el pare i dos germans van quedar atrapats entre les runes de casa seva. La mare va embogir en l'intent de salvar sense èxit la família. La dona va morir uns anys més tard com a conseqüència de les radiacions atòmiques. En fer-se adult, Nakazawa és va professionalitzar com a autor de manga, i el 1973 va crearHiroshima, que explica aquella vivència. L'obra ha esdevingut un clàssic del còmic japonès. Cal rellegir-lo de tant en tant per no oblidar les conseqüències dels desastres nuclears, provocats o naturals. Una lectura recomanada als pronuclears. Clar que tinc els meus dubtes sobre si els partidaris de l'energia nuclear llegeixen manga.

El punt

_______________________________________________________________________________

Assegurances i tsunami

20/03/11 02:00 - FRANCESC SANU

Últimament, em fa l'efecte que estic aprenent a escoltar millor allò que diuen els altres. Potser és que, amb el pas dels anys, he tingut la sort d'acumular una sèrie d'amics, coneguts i saludats que tenen coses a dir i que les diuen molt bé. I, naturalment, ens resulta molt enriquidor d'assimilar les coses que diuen, i m'agrada adherir-me a les seves opinions. Això és exactament el que em va passar la setmana passada en sentir a la ràdio unes declaracions del meu bon amic Josep Maria Galilea, president de la corredoria d'assegurances que porta el seu nom. Parlava del terratrèmol i del tsunami del Japó i de les conseqüències que la tragèdia podria tenir en el terreny de les assegurances. Mentre el sentia, em passava allò de dir: “M'agrada perquè t'expliques”. El que deia Galilea era d'una evidència claríssima, i si agradava era perquè estava fonamentat en un gran coneixement de la matèria i formulat en termes entenedors.

La lliçó va ser magistral. Tot escombrant, lògicament, pro domo sua, va fer pedagogia sobre el que, en l'àmbit interior, representa el Consorci de Compensació d'Assegurances pel que fa a les catàstrofes i del que, en l'àmbit internacional, signifiquen les grans companyies reasseguradores, com per exemple la Munich Re, la Swiss Re o la Hanover Re. De fet, es va anticipar al que dirien més tard els experts, que van pronosticar unes pèrdues econòmiques inferiors a les causades pel conjunt de la crisi econòmica global (10% de caiguda del PIB del Japó el 2008 i el 2009) i un impacte de 60.000 M pel que fa als asseguradors. El problema és només que ja hem tingut les inundacions d'Austràlia i els terratrèmols de Nova Zelanda. Però, al capdavall, sempre queden els governs com a asseguradors d'última instància. Cosa que vol dir, per exemple, que el deute públic es pot convertir en un mecanisme perquè els japonesos es deguin diners a ells mateixos mentre esperen que passi a ser un augment d'impostos o una erosió inflacionista. En tot cas, el Japó és el primer creditor mundial, amb uns actius exteriors equivalents al 60% del PIB. Per cert, les grans reasseguradores han baixat a la borsa, des de divendres passat, entre un 10% de Swiss i un 4% de Berkshire Hathaway. I sembla una alarma excessiva, atès que ningú no vol que es repeteixin les pèrdues de 100.000 milions de dòlars del 2005 a causa dels huracansKatrina, Rita i Wilma i que la cobertura de centrals nuclears no s'aplica als “acts of rod”, és a dir, causes de força major naturals. De fet, després de les últimes divuit catàstrofes, les RE han cotitzat per sobre de l'índex borsari general.

Les assegurances són, per tant, un mecanisme que pot fer front a grans desastres sempre que siguin relativament previsibles. Els terratrèmols i la seva magnitud o freqüència encaixen perfectament en el càlcul de probabilitats. Però les desgràcies que no tenen cap mena de regularitat situen les coses en el terreny de l'atzar. Qui podia imaginar-se les conseqüències de les indemnitzacions per l'asbestosi dels treballadors de l'amiant? O dels fraus del sector financer? Qui gosaria apostar sobre el futur de la zona euro? Bé, vaja, que les matemàtiques de la probabilitat no acaben de lligar amb allò que pensa la gent. En això rau precisament la intel·ligència de combinar la noció que una cosa pot passar amb la que no és altament probable que passi. En realitat, els grans terratrèmols del Japó sempre han tingut conseqüències. El del 1855 que va destruir Edo (avui Tòquio) va acabar dos segles d'aïllament. El del 1923 va acabar un període democràtic. I el de Kobe del 1995 va acabar el prodigi de l'expansió industrial i va anunciar l'entrada en la deflació. Uns mesos abans, el govern japonès havia enviat experts a estudiar l'últim terratrèmol de Califòrnia. I aquesta setmana ningú no ha parlat d'un sisme de 5,6 graus a l'escala de Richter a Santiago de Xile.

Atès que Josep Maria Galilea ens ha familiaritzat amb l'estratègica importància de l'assegurança i de la seva solidesa, voldria recordar algunes altres coses que ell ja havia dit anteriorment. La queixa dels asseguradors contra els bancs i les caixes grans on els seus clients tenen domiciliats els rebuts i que fan ofertes de rebaixes sense que Defensa de la Competència intervingui contra aquest deslleial abús de confiança i manipulació basada en informació privilegiada. Sovint s'ha queixat també que es tracti de preservar l'espanyolitat de la banca, però no la de les companyies d'assegurances. Riu avall han passat a mans estrangeres Plus Ultra, Vitalicio, La Estrella i tantes altres. A part dels qui compren o participen en una asseguradora per fer l'aprenentatge i després es venen tot el Segurcaixa (menys el departament de vida) ni més ni menys que a la Mutua Madrileña després d'haver dut a terme l'operació de col·locar Adeslas a Aigües de Barcelona. Potser convindria evitar que maniobres com aquestes de comprar i vendre entitats garantia fessin trontollar la confiança en un sistema assegurador que és més exigible que mai en temps d'adversitat i de catàstrofes planetàries.

Avui

JQCV

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Mon, 06 Jun 2011 12:27:45 PDT

A la pàgina de la JQCV podeu consultar els resultats de les proves i teniu també les correccions de les proves.
Ja em conteu com ha estat!

Oral / Redacció 10

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Mon, 06 Jun 2011 03:23:53 PDT

Moviment del 15M

Fragment de la Viquipèdia

Les protestes d'Espanya del 2011, conegudes com Moviment 15-M, Spanish Revolution, Indignados o Indignats, són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat, ja que els manifestants consideren quei els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població.

Comparades amb la "Primavera Àrab" i el Maig del 68, es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Els seus portaveus han definit el moviment «no apolític, sinó apartidista».El gruix dels manifestants són joves, però també participen aturats, gent gran i fins i tot famílies. Tots ells han destacat la naturalesa pacífica de les protestes, fet que també ha reflectit la premsa estrangera.

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.

Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.

La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE.

L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.

Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.

Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.

Jo puc canviar-ho.

Jo puc ajudar.

Sé que junts podrem.

Surt amb nosaltres. És el teu dret.

___________________________________________

Telèfons mòbils i salut
Nombroses evidències contradiuen la seua pretesa innocuïtat
Carlos M. Requejo

Mentre bona part dels informes oficials conclouen que la radiació que origina l'ús dels telèfons mòbils i les antenes associades no provoca danys a les persones —encara que recomanen més estudis i investigacions—, són nombrosos els treballs i les veus discordants amb aquests criteris. Al mateix temps, es critiquen els vincles d'alguns d'aquests organismes oficials amb les grans empreses de telecomunicacions.

Carlos M. Requejo és arquitecte interiorista,
especialista en Geobiologia i Qualitat
de l'Hàbitat. UPC
mrequejo@teleline.es
www.domobiotik.com

Aquest article, publicat en castellà en el núm. 24 de la revista "El ecologista", és una adaptació de l'informe elaborat per a GEA, Associació d'Estudis Geobiològics, en març de 2000.

La contaminació electromagnètica pren hui un dimensió inusitada amb l'ús intensiu del telèfon mòbil. Aquesta febre ha incorporat al nostre paisatge urbà milions de telèfons mòbils que ja no són esnobs, i es fan dia a dia més imprescindibles. Gràcies a l'invent del telèfon cel·lular som lliures de rebre una inoportuna telefonada en qualsevol lloc. A més, amb les tarifes telefòniques més cares d'Europa (més del 170%), correm el risc de ser atracats a mà armada a fi de mes. Però, el que és pitjor, al petit telèfon mòbil se l'acusa d'atemptar greument contra la nostra salut.

Antenes i telèfons

La radiació d'un telèfon mòbil supera 3 milions de vegades la radiació natural, i durant el seu ús l'antena emissora-receptora se situa literalment pegada al cervell. L'emissió de microones molt prop del nostre crani accelera les nostres ones cerebrals al límit de l'éstrés, i pot tenir molts altres efectes, com s'assenyala més endavant.

En absència de tota normativa i amb la complaença del govern, les companyies telefòniques aprofiten, molt de pressa, el buit legal existent i les antenes repetidores de la xàrxa mòbil proliferen com a fongs en les nostres teulades, moltes vegades sense molestar-se a demanar els més elementals permisos. Cada vegada més, podem disfrutar en el camp dels grups d'antenes repetidores, de diversos models segons cada companyia telefònica (Telefónica Móviles, Airtel, Amena), que a la caça de la cobertura total competeixen per conquistar l'edifici o el tossal més alt de la zona.

Hui la cobertura de la xarxa de telefonia mòbil és quasi total en tot el territori nacional —fins a el 90-95% segons companyies— i aquesta teranyina tecnològica crea una pol·lució de radiofreqüències que envaeixen tot l'espai radioelèctric, generant múltiples efectes ambientals i biològics.

Perills de la telefonia mòbil

Molts informes científics alerten dels riscos de la contaminació electromagnètica i especialment de les microones, utilitzades en emissions de televisió, radars i telefonia mòbil. A llarg termini, amb l'ús del mòbil o exposats a les antenes repetidores, molts científics troben danys en la membrana cel·lular (flux d'ions Ca, K, Na), efectes sobre el sistema immunitari amb pèrdua de defenses, i fins i tot alteració de l'ADN, amb dany a cromosomes, i ruptura d'enllaços simples i dobles. S'ha trobat increment de tumors en cobais; s'ha relacionat l'ús del mòbil amb el càncer de pell, i pot ser causa de tumors cerebrals; també s'ha vinculat amb el Parkinson i amb el risc de potenciar o accelerar l'aparició de la demència d'Alzheimer.

Els efectes biològics depenen del temps d'exposició a les microones, augmenten linealment amb la potència de la font d'emissió (mòbil o antena) i decreixen amb el quadrat de la distància entre el mòbil o antena repetidora i la persona exposada. Poden aparéixer amb dosis de radiació molt baixes, a partir de 0,1 µW/cm2 de potència de radiació. Els més recents estudis científics (Neil Sherry, Nova Zelanda, juny 2000) troben efectes biològics amb alteració de l'electroencefalograma a partir de només 0,01 µW/cm2.

Per la seua banda, els efectes neurofisiològics a curt termini mostren una clara correlació amb el major ús de mòbils o amb una major proximitat a les antenes. Alguns d'aquests efectes són: increment de l'estrés; alteració d'ones cerebrals i altres bioritmes; pèrdues de memòria, ment en blanc; mal de cap persistent; insomni i trastorns del son; sorolls i brunzits d'orelles, marejos i vertigen; palpitacions i alteracions del ritme cardíac; pujada de pressió sanguínia; calfament dels teixits pròxims a l'orella i a la còrnia de l'ull, amb augment del risc de sofrir cataractes; eritemes en les zones de pell exposades directament a les radiacions; a més de tota una sèrie de malestars difícils de definir, que la medicina qualifica com distonies neurovegetatives.

Tots som sensibles a les microones, però el perill potencial enfront dels camps electromagnètics és major per a la població d'alt risc, com les embarassades, bebés i xiquets, que presenten un perill estadístic molt major (fins a centenars de voltes).

El risc també s'incrementa en malalts, ancians i, més encara, en les persones ultrasensibles, el col·lectiu d'al·lèrgics a l'electricitat, que poden presentar respostes biològiques amb dosis de radiació fins a mil vegades menors.

Marc legal en electromagnetisme

Actualment la major part de la comunitat europea segueix la norma NEV 50166-2, segons els criteris de l'ICNIRP (International Comission on Non-Ionizing Radiation Protection), una institució al servei dels interessos de la indústria. Aquest organisme, dependent de l'Organització Mundial de la Salut, OMS, recomana com a límits de densitat de flux de potència 450 µW/cm2 per a radiacions continuades de 900 MHz, i de 900 µW/cm2 per a la de 1.800 MHz. Però recentment Suïssa, seguint l'exemple d'Itàlia, Xina o Rússia, davant de les evidències científiques de risc sanitari per a la població, aplica de manera preventiva, i mentre progressen les investigacions, una normativa d'electromagnetisme més restrictiva, que redueix per 100 els valors acceptats per l'ICNIRP. L'Oficina Suïssa de Medi Ambient ha fixat provisionalment el límit d'exposició humana per a la xarxa de telefonia en 4 µW/cm2 (juliol 2000).

En la Resolució de Salzburg (Conferència Internacional sobre Emplaçament d'Emissores de Telefonia Mòbil, Ciència i Salut Pública, juny del 2000) es dóna un pas més recomanant un valor provisional màxim de 0,1 µW/cm2 per a les estacions base GSM (vore quadre sobre telefonia mòbil). L'OMS, a través d'ICNIRP, no obstant, no accepta aquests límits, que qualifica d'arbitraris, i es remet als resultats d'un estudi epidemiològic en curs, que estarà acabat en 2003.

De manera molt pragmàtica, com que no pot quantificar el risc econòmic, la companyia d'assegurances britànica Lloyds refusa assegurar els riscos sanitaris dels telèfons mòbils, com ja ho feren la majoria de companyies d'assegurances davant del risc dels camps electromagnètics de baixa freqüència ELF (xarxa alta tensió, etc.), que van quedar exclosos de la cobertura de les pòlisses d'assegurances (lletra xicoteta), al mateix nivell que els riscos inevitables del perill nuclear, huracans o terratrémols (Allianz 1993).

Recordem que l'Agència nord-americana per a la Protecció Ambiental en un informe de 1990 (mai publicat), va classificar els camps electromagnètics com a cancerigen B2 (açò és, probable carcinogen), semblant al tetraclorur de carboni, les dioxines, els PCB o el DDT, tots ells prohibits a hores d'ara. Després, davant de les pressions del lobby elèctric, va silenciar l'informe.

Davant del buit legal i normatiu existent a Espanya, diversos municipis ens han demanat a l'Associació d'Estudis Geobiològics (GEA) la realització d'un Mapa de Radiació de microones, o sol·licitat assessoria tècnica per a l'elaboració d'ordenances que limiten la proliferació de les antenes repetidores, seguint l'exemple d'Eibar, Cartagena o Santa Coloma de Gramenet, que han publicat bans o ordenances locals que limiten o exclouen les antenes repetidores en els seus municipis.

Conscients del perill d'un ús prolongat i habitual en l'entorn laboral, diversos sindicats britànics (març de 2000) han manifestat que cap afiliat pot ser obligat per l'empresa a portar damunt o utilitzar un telèfon mòbil durant la jornada laboral.

En els EUA és obligatori l'etiquetatge dels telèfons mòbils, de manera semblant al tabac. Des d'agost de 2000, cada nou model indica el nivell de radiació emesa, per a informar del risc de cada telèfon mòbil i eludir possibles reclamacions multimilionàries com en el cas de la indústria tabaquera.

Mentrestant, el govern espanyol s'està plantejant redactar un decret en què instarà —sense obligar— els fabricants de telèfons mòbils a incloure informació sobre les seues emissions, encara que es descarta incloure advertències de que pot ser perjudicial per a la salut com ja es fa, per exemple, al Regne Unit.

Consells per a reduir el risc sanitari

Davant de la disparitat de criteris existent, i amb l'experiència de múltiples substàncies o activitats pretesament innòcues, que després s'han mostrat nocives (amiant, nombrosos pesticides inicialment inofensius i després prohibits, alimentació de vaques amb pinsos carnis, medicaments que després han provocat greus malformacions...) l'única cosa raonable és un enfocament que prime la salut dels ciutadans abans que els interessos econòmics d'un grapat d'empreses poderoses.

Així concloïen els experts independents britànics quan van donar a conéixer el seu informe per al Ministeri de Sanitat de Regne Unit al maig de 2000: "recomanem que s'aplique el principi de prevenció en l'ús de les tecnologies de telefonia mòbil fins que es dispose de major i més fonamentada informació científica sobre els seus efectes sobre la salut".

Conseqüentment, donat el risc existent, hem d'usar el mòbil el menys possible, limitant el nombre de telefonades i la seua duració. Si no hi ha més remei que usar un mòbil, els analògics són més aconsellables que els digitals (GSM). Hem d'elegir un model de baixa radiació —les potències d'emissió solen oscil·lar entre 0,6 i 2 W— i considerar-lo un telèfon d'emergència. És aconsellable estendre l'antena i allunyar-lo tot el possible del cap quan parlem (accessori mans lliures), així com usar missatges escrits, per la seua breu emissió radioelèctrica i per la distància de lectura.

Quan no s'use (estand by), mantenir el telèfon allunyat del cos i evitar portar-lo permanentment prop dels genitals, renyons, cor, ulls o cervell. No usar-lo dins d'edificis, perquè augmenta la potència de radiació en haver de travessar estructures denses. Ha d'evitar-se el seu ús en llocs públics, per a evitar la irradiació involuntària a l'usuari passiu. És important impedir la venda i promoció del telèfon mòbil als jóvens, evitant el seu ús pels xiquets, per la seua major sensibilitat.

En el mateix sentit, hem d'evitar romandre prop de les antenes repetidores, per la gran potència i la llarga duració de l'exposició. Si residim prop d'una antena repetidora, cal mesurar amb precisió la radiació efectiva rebuda per les persones (densitat de potència), amb aparells homologats d'alta sensibilitat a càrrec d'un expert, que pot mesurar in situ la radiació de microones i suggerir les mesures necessàries. Davant de l'amenaça omnipresent de les antenes, podem instal·lar pantalles de protecció per a les microones, atés que la major part de la radiació de la xarxa de telefonia mòbil penetra per les finestres.

Davant de l'amenaça de la cobertura total, sorgix la demanda d'instal·lar pantalles de microones que impedisquen l'ús del mòbil. Aquest blindatge RF pot ser molt adequat en sales de concerts o en esglésies, ja que res és més molest i indiscret que sentir la timbrada d'un mòbil en un funeral, o durant un pianíssimo. Cada vegada més locals públics, hotels i restaurants de qualitat, eviten l'ús indiscriminat del telèfon mòbil i oferixen als seus clients un entorn de silenci, relax i confort ambiental.

Han d'evitar-se, no obstant, els sistemes d'interferència RF actius, perquè incrementen la radiació ambiental. Al contrari, les pantalles opaques a les microones —pel·lícules transparents o cortines opaques que poden blindar murs i finestres—, garantixen el silenci-ràdio i una reducció de la densitat de potència dins del local del 90 al 95%. D'altra banda, és possible obtenir cobertura de telefonia, però sense patir la radiació ambiental, col·locant una antena exterior al blindatge, semblant a la dels cel·lulars de cotxe, conduint el senyal per cable als llocs que ho necessiten, d'una manera selectiva.

Resulta de vital importància realitzar un Mapa de Radiació, que permeta planificar el desenrotllament de la xarxa de telefonia amb criteris sanitaris i, especialment, evitar les antenes repetidores prop de guarderies, escoles, hospitals i centres semblants, on es troba la població més sensible. És necessari establir distàncies de seguretat seguint les més avançades normatives internacionals: mentre la UE proposa una distància mínima de seguretat —sense presència humana— al voltant de les antenes de 58 m, en Toronto (Canadà) són 200 m, 300 m en Namur (Bèlgica) i 500 m a Austràlia. En aquest moment a Espanya s'autoritzen les antenes a 5 m de la nostra finestra, i la nova normativa en estudi, de la Generalitat de Catalunya, proposa augmentar-la a 10 m.

Finalment, la recent condemna judicial a Iberdrola, primera a Espanya per contaminació electromagnètica, com altres condemnes a Itàlia, Suïssa i Alemanya, obrin també un precedent legal per a les demandes de les plataformes ecologistes i ciutadanes que lluiten, com a Quixots, contra aquests moderns molins.

EQUIVALÈNCIES D'UNITATS DE MESURA I VALORS DE REFERÈNCIA

PER A IMMISSIONS D'INSTAL.LACIONS DE TELEFONIA MÒBIL

µW/cm2	V/m
1.000	61,40	Prop ICNIRP/OMS; Rec. Consell UE; MaxL BRD (>2.000 MHz)
900	58,25	Prop ICNIRP/OMS; Rec. Consell UE; MaxL BRD (1.800 MHz)
500	43,42	Prop ICNIRP/OMS; Rec. Consell UE; MaxL BRD (1.000 MHz)
10	6,14	MaxL Suïssa (6V/m>1.800 MHz); MaxL Itàlia; Prop. Toronto; Prop. Escòcia
7	5,14	MaxL Suïssa (5V/m 900 + .800 MHz)*
4	3,88	MaxL Suïssa (4V/m 900 MHz)*
0,1	0,61	Prop. Salzburg; Objectiu de qualitat d'Itàlia*
0,03	0,34	Proposta Salzburg (0,25 mW/m2)**
0,02	0,28	Prop. Dr. Cherry Nova Zelanda per al 2000
0,01	0,19	Prop. Dr. Cherry Nova Zelanda per al 2010
0,001	0,06	Prop. Resolució BRD 1999 habitatge. En dormitori 10 voltes menys
Prop.=Proposta; MaxL=Valor màxim legalment establit; segons instal.lació; *segons instal.lació i operador. Font: Conferència Internacional de Salzburg 7-8 juny 2000 (traduït per Carlota Huidobro)

_____________________________________________________________________

Smartphone

Mòbils d'última generació: telèfons o miniordinadors?

Revista Eroski Consumer

La creixent complexitat dels dispositius mòbils exigeix prendre's un temps per a reflexionar sobre les necessitats de cada usuari abans de decidir-se per un model concret

No hi ha cap dubte. El mercat ofereix tants telèfons mòbils com prestacions exigeixen els milions d'usuaris . Ara bé, encara que la majoria dels ciutadans es conformen amb un aparell que els permeti trucar, cada vegada són més els consumidors que reclamen funcions que abans s'atribuïen a l'ordinador. L'ús del mòbil es complica, i amb això també es complica la decisió que cal prendre en el moment d'adquirir-ne un de gamma alta, i no només perquè són cars, sinó perquè la seva contractació implica sovint compromisos de permanència amb un operador que arriben als divuit mesos. Una compra responsable i encertada exigeix pensar molt bé en els usos que es vol fer del nou aparell.

Blackberry, per als amants del text

Si la principal funció del telèfon és donar-li un ús comunicatiu, de caire professional, en què predomini l'enviament i la recepció de correus electrònics o la missatgeria instantània, els telèfons Blackberry són la millor opció. Els motius són dos: el seu teclat complet QWERTY està expandit i proporciona l'espai suficient per teclejar en un petit espai amb rapidesa i sense equivocacions. La segona raó és que l'empresa que els ven, la canadenca RIM (Research In Motion, o 'Recerca en Moviment'), no basa l'enviament de correus electrònics en els protocols de dades de les xarxes de telefonia comunes com a 3G, GSM o EDGE, sinó que compta amb els seus propis servidors. D'aquesta manera, els correus viatgen per les xarxes generals de telefonia mòbil però ho fan amb un xifratge especial i diferent de la resta que els protegeix millor de possibles intromissions. Una qüestió fonamental per a la protecció d'informació privada, sobretot en l'àmbit empresarial, fins a tal punt que alguns governs no ho veuen amb bons ulls i planegen prohibir aquests telèfons al seu territori si RIM no comparteix amb ells el codi d'accés als seus servidors.

En el terreny econòmic, les persones que prefereixin la comunicació per text abans que per veu també tenen molt a guanyar amb les Blackberry. Les tarifes de dades que ofereix no limiten l'ús de la xarxa i permeten el xat de manera senzilla i àgil, igual com l'enviament d'adjunts sense límit de pes. Encara que aquest últim punt varia segons l'empresa que proveeixi l'accés, sobretot en el cas d'imatges .

Pel que fa al preu, tot i que les Blackberry són cares, tots els operadors importants les ofereixen subvencionades, de vegades sense haver d'abonar una entrada inicial. Però convé estudiar el pla de dades que l'operador ofereixi per evitar que els costos de base superin l'acceptable i s'acabin pagant factures excessives.

Iphone i telèfons amb Android, per al lleure i la navegació web

Per al desenvolupament d'una activitat no professional o que no estigui basada en l'ús del teclat, hi ha opcions millors que la Blackberry. Són models que ofereixen una navegació web superior a la dels telèfons de RIM, malgrat que aquests milloren any rere any. En aquests casos, el telèfon que s'esculli varia segons el preu que s'estigui disposat a pagar. D'una banda, es troba el flamant iPhone d'Apple, amb la seva pantalla tàctil i la seva, fins avui, no superada experiència d'usuari en la navegació per Internet en un mòbil.

La seva pantalla multitàctil, que permet augmentar la mida de lletres i imatges al gust de l'usuari, el converteix en un bon candidat per a recórrer pàgines web, mirar mapes o seguir els contactes a les xarxes socials. També facilita la lectura de diaris, blocs i correus electrònics, encara que a l'hora d'escriure, el seu teclat tàctil no és comparable al de les Blackberry.

D'altra banda, Apple disposa d'una botiga amb centenars de milers d'aplicacions que enriqueixen les funcions de l'iPhone i fan que sigui molt més que un telèfon amb accés a Internet: el converteixen en un navegador GPS, una brúixola, una consola de videojocs, una agenda de tasques pendents... I en l'últim model llançat, l'iPhone 4, les seves dues càmeres el doten de capacitat per gravar vídeos en alta definició i fer fotografies de qualitat més que acceptable.

Davant d'aquest popular model es postulen tota una gamma de telèfons, estèticament no tan bonics però sí més barats i igual d'interessants quant a l'experiència d'usuari i a les aplicacions. Són els mòbils que funcionen amb el sistema operatiu Android, llançat per Google i adoptat per marques tan prestigioses com HTC.

L'avantatge és que l'oferta és més gran i, per tant, es poden trobar telèfons més barats que l'iPhone, i amb plans de preus més avantatjosos quan es contracta una línia i se subvenciona l'aparell . El desavantatge és que Android encara no és a l'altura del sistema operatiu d'iPhone, encara que en menys d'un any els experts consideren que tots dos sistemes poden igualar-se en prestacions. D'altra banda, Android també disposa d'una important botiga d'aplicacions que dota de nombroses prestacions els seus mòbils.

Nokia i telèfons amb Windows Mobile, millor esperar

Nokia és el líder mundial dels telèfons de les gammes mitjana i baixa. No obstant això, en la gamma alta la seva experiència no ha estat bona, ja que el sistema operatiu que fa servir, Symbian, s'ha mostrat incompetent per als aparells de complexitat creixent. De moment, i a l'espera que Megoo (la nova proposta de programari de l'empresa finlandesa) prosperi, no és del tot aconsellable adquirir un Nokia de gamma alta.

I el mateix passa amb els telèfons que funcionen amb el sistema operatiu Windows Mobile. Els propers mesos s'espera gaudir de la nova versió WM7. Mentrestant, és millor evitar les versions anteriors, ja que es van mostrar fallides i incapaces de fer funcionar cap model amb eficàcia. Un dels seus punts febles és l'excessiva potència que requereix aquest sistema, massa per als petits processadors dels mòbils. No obstant això, es preveu que amb nous xips de més potència WM7 respongui bé.

Manifestació

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Sat, 16 Apr 2011 02:26:40 PDT

València es prepara per a una mobilització històrica per TV3, la llengua i la transparència

Lluís Llach actuarà al final de la manifestació d'ACPV, que comença a les sis de la vesprada · La manifestació d'avui culmina totes les mobilitzacions i actes fets a tot el país contra l'aturada de les emissions de TV3 al País Valencià

'Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!' és el lema de la manifestació que avui recorrerà València, organitzada per Acció Cultural del País Valencià. La manifestació, que eixirà a les sis de la vesprada de les Torres de Quart (mapa), és part dels actes de la diada del 25 d'Abril, en record de la derrota de la batalla d'Almansa del 1707, i culmina totes les mobilitzacions i actes fets a tot el país contra el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià.

Carles Santos dirigirà una banda de músics que obrirà la manifestació, i al final hi haurà l'actuació de Feliu Ventura, i l'actriu Pepa López llegirà el manifest. Tot seguit, hi haurà l'esperada actuació a la plaça de les Amèriques de Lluís Llach, que trenca, excepcionalment, la retirada d'ara fa quatre anys. Llach ha precisat que el concert era una 'manera concreta de militar avui en favor d'un dret fonamental' i que en cap cas no era una tornada a l'escenari: 'Abans de retirar-me havia manifestat que deixaria la porta oberta a tornar algun dia als escenaris. No és aquest el cas. En la defensa de quelcom que m'és tan essencial com la llibertat i la cultura, jo no torno d'enlloc perquè no m'he mogut mai del mateix lloc. Seré un més dels qui anireu a la manifestació, que en un moment determinat haurà de prendre la paraula.'

ACPV fa saber que l'Ajuntament de València ha posat traves a l'organització del concert de Llach, al·legant dificultats tècniques. El portaveu de l'entitat, Toni Gisbert, insisteix que no n'hi hauria d'haver: 'En qualsevol ciutat governada per un ajuntament amb un mínim sentit de la cultura hauria de ser un honor que Lluís Llach hi actuara gratuïtament, després de quatre anys d'haver-se retirat.'

La manifestació també 'recull totes les inquietuds expressades per la situació econòmica, contra la corrupció, per l'ensenyament públic i el territori', com explica ACPV. Per això s'han adherit a la convocatòria els sindicats Comissions Obreres, UGT i Intersindical Valenciana, i entitats com Escola Valenciana, Ca Revolta, Salvem el Cabanyal i el Col·lectiu contra la Corrupció.

Campanya econòmica de suport a ACPV

Arran del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià, s'han fet una setantena de concentracions i marxes, una colla d'ajuntaments han aprovat sengles mocions, i hi ha hagut una potent mobilització a la xarxa.

ACPV recorda que fa 'més de quatre anys que hi ha persecució econòmica i política del govern de Francisco Camps' contra l'entitat, des que el 2007 es va obrir el primer expedient administratiu. Per això, després de la manifestació del dia 16, ACPV continuarà la campanya de recollida de diners per a pagar la multa de 800.000 euros perquè, si no es paga, s'embargaran els comptes i els béns de l'entitat.

Vilaweb 16-04-11

Noves Proves de la JQCV

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Fri, 15 Apr 2011 08:45:34 PDT

Ja n'hem parlat a classe però ara us ho recorde.

Les proves per a Mitjà i Superior han canviat, però no ho han fet les d'Elemental i Oral. Ara la prova del Mitjà estarà dividida entre els dies 28 de maig i 11 de juny. La prova de Superior serà els dies 4 de juny i 18 de juny.

Tant en un cas com en l'altre el primer dia tindreu la comprensió textual i les preguntes tipus ABC (àrees 1 i 2). Aquesta part serà corregida i la gent que la supere passarà a la segona part de la prova.
Necessiteu un mínim del 40% en la mitjana ponderada de les dues àrees per poder passar a la següent part de la prova. La gent de Mitjà tindrà 1.30 h. per a finalitzar la prova i la gent del Superior, 1.45 h.

Si aquesta part fóra superada però no us presentàreu o no aprovàreu la segona part, us guardarien la nota per a les proves de novembre. També podríeu tornar-vos a presentar de la primera part per a millorar-ne la nota (triarien la més alta).

En la segona part tindreu 1.30 h. per a la realització de la part escrita (redacció i dictat). La meua idea és que primer fareu el dictat i en acabar-lo, us diran el temps que us queda per a redactar el tema. Segurament quan lliureu la part escrita us donaran el text perquè us prepareu la part oral.
La part escrita demana un mínim del 40% de la puntuació i la part oral demana un mínim del 60%.

Aquest és l'enllaç a la publicació dels canvis perquè els consulteu.

Taxa per proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV)

Obtenció d'impresos per al pagament de taxes

Introduïsca el seu NIF:

Utilitat desenrotllada en coordinació amb la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació. Pot trobar altres models per a altres taxes en el Portal Tributari.

Taxes

La taxa que s'ha de pagar per a les proves de coneixements orals i elemental és de 12,00 € per cada nivell.
La taxa que s'ha de pagar per a la resta de proves és de 15,00 € per cada nivell.
El pagament dels drets d'examen en el primer període de la convocatòria dóna dret a examinar-se de les mateixes proves en el segon període.
Estan exempts del pagament de la taxa els membres de famílies nombroses de categoria especial. Gaudiran d'una bonificació del 50 per 100 de la taxa els membres de famílies nombroses de categoria general i les persones que patisquen una discapacitat acreditada igual o superior al 33%. Els participants que, en formalitzar la matrícula s'acullen a l'exempció o bonificació de les taxes, hauran d'acreditar-ho amb la còpia confrontada del títol de família nombrosa o del corresponent certificat.

Recorde que ha de portar l'exemplar de l'interessat el dia de l'examen, amb el DNI.

Una última cosa, resten pocs dies perquè finalitze el termini d'inscripció. Vénen festes i queden quatre o cinc dies hàbils per a la presentació d'instàncies.

No us n'oblideu!

TV3

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Tue, 05 Apr 2011 08:57:01 PDT

Ja coneixeu la situació de TV3 al País Valencià i n'hem parlat sovint. També sabeu que hi ha una multa que cal pagar per haver mantingut les emissions. Fer el pagament no garanteix que les emissions continuen però no fer-lo quasi assegura que no puguen continuar.

La majoria ja sabeu que podem veure TV3 perquè molta gent ajudà i col·laborà per tal que s'instal·laren els repetidors i el senyal arribés. Semblava que l'arribada de la TDT seria una novetat que ens permetria una nova televisió de major qualitat i amb més característiques (subtítols, alta definició, etc.) i tanmateix ha estat tot el contrari: tenim el cas de censura més greu de tota Europa.

És absurd que puga agafar les emissions d'una televisió àrab i no puga arribar a veure la d'una comunitat veïna (i l'excusa que allí no volen Canal 9 o que diuen País Valencià és d'una tanoqueria que esmussa).

En tot cas us deixe el missatge d'ACPV on trobeu uns comptes on podeu fer donacions i una notícia de vilaweb on apareix Lluís Llach i la nova actuació que farà a València. Mireu també en aquesta adreça on Alfaro, Tàpies i Barceló són artistes que formen part d'un col·lectiu que dóna recolzament a la campanya amb la donació i la compra d'obres d'art

AJUDA'NS A FER FRONT A LES MULTES

Com ja sabreu, Acció Cultural del País Valencià no ha pogut pagar la multa de 600.000 euros que li va imposar el Govern valencià per no tallar les emissions de TV3 al País Valencià dins del termini de pagament voluntari. Per això, a partir d'ara ha de suportar un recàrrec sobre aquest import que suposarà haver de pagar al voltant de 800.000 euros en un termini aproximat de 50 dies, quantitat que una entitat sense ànim de lucre com la nostra no pot assumir.

És per això que necessitem el vostre ajut, ja que el temps se'ns acaba, i si no fem front al pagament s’iniciaria un procés d’embargament dels nostres comptes corrents i béns mobles i immobles.

Us demanem, doncs, el vostre suport econòmic. Ens podeu ajudar de tres maneres:

Agafant bons d'ajut (hi ha de 5, 10, 20, 30 i 50 euros, i podeu agafar-ne tants com vulgueu) a qualsevol Casal d'ACPV o a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, OCCC (C/Sant Ferran, 12) de València, per a repartir-los i vendre’ls entre els vostres familiars i amistats.

Podeu fer una donació mitjançant un ingrés als comptes:

2100 0700 12 0200294927
2077 0001 27 3103581289

Podeu explicar-ho als familiars i amistats perquè col·laboren en la venda de bons i en fer que més persones participen en la recollida d'aportacions per a fer front a les multes.

Si voleu més informació, podeu simplement contestar al correu comunicacio@acpv.cat o telefonar al vostre Casal o a l’OCCC (96 315 77 99 ext 209)

Lluís Llach tornarà a cantar el 16 d'abril a València

Farà un concert al carrer després de la manifestació per la recepció de TV3

Lluís Llach tornarà a cantar: a València, el 16 d'abril, per a tancar la manifestació en favor de la recepció de TV3 al País Valencià. Llach cantarà al carrer, al pont de la plaça d'Amèrica, que és on s'acabarà la tradicional manifestació del 25 d'Abril, canviada de dia perquè s'escau en plena Setmana Santa.

Llach hi cantarà unes quantes peces, segons que va explicar ahir el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent.

En el seu darrer recital de Verges Llach va començar l'actuació saludant els espectadors de TV3 del País Valencià i dient: 'El País Valencià és el meu país'.

Xerrada

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Wed, 30 Mar 2011 01:41:30 PDT

     Ja us he parlat de Tobies Grimaltos i de la xerrada que tindrem amb ell a les 11 h. aquest dissabte 2 d'abril a l'Octubre Centre de Cultura. És professor de filosofia de la Universitat de València (Castelló de la Ribera, 1958) i a classe us he parlat de dos dels seus llibres: El solatge del temps (ací teniu l'enllaç a la referència) i Idees i paraules: una filosofia de vida quotidiana (ací teniu un enllaç a un article d'El Punt amb una referència).

     Poder parlar amb l'autor d'un llibre i preguntar-li sobre allò que t'ha corprés del seus escrits no és un fet que ocórrega tots els dies, així que com ja us hem dit, tothom qui vulga pot vindre i aprofitar perquè li signe el llibre.

     Us deixe dues coses, un vídeo on parla sobre el seu darrer llibre i l'enllaç del bloc en el qual trobareu un parell dels seus escrits: Articles

La xerrada tindrà lloc al terrat de l'Octubre a les 11 h. del dissabte 2 d'abril, veniu i aprofiteu també per fer-hi una visiteta a l'edifici. Aquest és l'enllaç de l'Octubre al Google Maps i l'adreça és C. \ San Ferran, 12 .

Humor

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Wed, 09 Mar 2011 02:49:15 PST

Pôgrama de Mãemeua de TeleSueca. Fuster entrevista a Ovidi.
Podeu trobar fragments de les seues cançons en totes les seues respostes.

I un altre més absurd i graciós.

Falles

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Wed, 09 Mar 2011 02:10:01 PST

Ja em parlat sovint de l'humor i del sarcasme. També us he comentat coses de les Falles i del "tio Masclet". Ací us teniu uns vídeos bastant divertits. En podeu trobar més al Youtube.

Oral / Redacció 9

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Wed, 16 Feb 2011 07:38:49 PST

Us penge nous articles perquè els utilitzeu per a recollir informació. Els enllaços corresponen a les entrades del diari, en aquest cas El Periodico i l'Avui.

Peces anticrisi

Un taller mostra com transformar la roba antiga en peces noves

Les alumnes aprenen a convertir pantalons en faldilles i a fer bosses, necessers i fundes per a mòbils

Dimecres, 17 de novembre - 00:00h.

En temps de crisi hi ha un manament de compliment obligat: no llençar res. S'ha de reciclar fins i tot el vestuari. A la Fàbrica del Sol, un equipament municipal sobre medi ambient i sostenibilitat, ho tenen clar i han organitzat un taller amb el suggerent títol deReinventa la teva roba. I hi van 15 dones de totes les edats (els homes brillen per la seva absència) disposades a capgirar la seva roba com a un mitjó. Les classes han tingut tant d'èxit que «hi ha una llista d'espera de 20 persones», assegura Andrea de Haro, tècnica d'educació ambiental de l'equipament. El taller és gratuït i dura dos dies. Demà hi haurà la segona sessió.

L'exemple de la professora

Carme Sabaté no només és la responsable del taller, també és un viu exemple del que es pot fer amb les peces que ja comencen a destorbar a l'armari. Ella s'ha vestit per a l'ocasió i inicia la classe mostrant la faldilla que porta posada, florejada en tons verdosos. «Eren uns pantalons que estava cansada de portar. Els veia amb moltes flors i vaig decidir transformar-los en faldilla», diu. Només cal posar fil a l'agulla i tenir imaginació per customitzar la roba.

L'Amèlia treballa a Barcelona, però viu a Sant Boi i ha decidit apuntar-se a les classes per afició i per devoció. Li encanten les manualitats i fabrica bijuteria. Confessa que té interès a reutilitzar les peces. «És que em sap greu llençar. He decidit transformar el que ja tinc», afirma.

Les dones han assistit a la classe ben proveïdes de material. Totes porten a més de fils uns pantalons vells per donar-los un nou aire. La majoria opta per fer una faldilla o una bossa. Hi ha qui, no obstant, més que reciclar la roba el que pretén és treure'n el màxim suc i amb dos camals d'uns pantalons texans fa fundes per a mòbil que es convertiran en un regal de Nadal.

La Mònica, veïna del Poble-sec, és una gran aficionada a la costura. «A més a més em relaxa», puntualitza. Un any va fer patchwork, però «és car», i ara opta pel reciclatge.

Sabaté alerta les seves alumnes. «S'ha de reutilitzar per no consumir i comprar el mínim», afirma aquesta professora que abans havia confeccionat fins i tot vestits de núvia. Amb els mocadors vells, fa bosses per perfumar armaris i amb la roba usada sense possibilitat per transformar-la, bosses per anar al súper «perquè ja no en donen de plàstic».

Alberta Mallofré i María Rosa Marcos comparteixen taula a la classe. Totes dues defensen el consum responsable i la reconversió de les peces de roba en altres objectes. «Si no és per al marit, és per als fills», aclareix Marcos.

La dona espanyola és "diàbolo", "campana" o "cilindre"

Actualitzat a les 18:50 h 07/02/2008

Després de prendre les mides a més de 10.000 dones de totes les edats i de tot Espanya, el resultat és que el 86% de la població femenina està dins dels paràmetres de normalitat establerts per l'OMS, però que la resta o estan massa primes o massa grasses. Però més enllà de qüestions de salut, l'estudi, pioner al món, dibuixa com és la dona espanyola i dóna una idea de com hauria de ser el futur patronatge. L'estudi conclou que cal canviar el tallatge de la roba, definit el 1972, perquè no s'ajusta al perfil físic actual de les espanyoles. Tot va començar quan es va detectar que el 40% de les espanyoles tenia dificultats per trobar la seva talla perquè, sovint, són massa petites.

Cilindre, campana o diàbolo. Aquesta és la tipologia de les dones espanyoles segons l'estudi antropomètric de la població femenina que ha elaborat el Ministeri de Sanitat. El 86% de les dones estan dins els paràmetres d'altura i pes considerats adequats per l'Organització Mundial de la Salut. Només un 14% està massa prima o massa grassa. Tot i això, més d'un terç assegura tenir problemes a l'hora de trobar la seva talla quan va a comprar roba.

L'estudi, que ha analitzat una mostra de 10.415 espanyoles divides en 10 grups d'edat i procedents de 59 ciutats, servirà per actualitzar el patronatge de referència per al sector tèxtil. La modificació del patronatge es negociarà amb la indústria del ram i es presentarà a la Unió Europea amb l'objectiu de normalitzar les talles al mercat europeu. Segons ha explicat el ministre de Sanitat, Bernat Sòria, aquest sistema hauria de servir per superar l'actual, de talla única, per passar a contemplar diversos paràmetres, amb tres codis de dígits per al pit, la cintura i els malucs. Això permetria solucionar el problema del 43% de les dones, que només troben talles petites, i el del 22%, que les troba massa grans.

Diàbolo, campana i cilindre

L'estudi, que s'ha fet durant quatre mesos, mostra que a Espanya hi ha tres morfotipus generalitzats en què es poden classificar la majoria de les dones. Es tracta del model "diàbolo", que engloba el 39% de la població femanina; el "campana", que caracteritza el 25% de les dones, i el "cilindre", que comprèn el 36%. Per grups d'edat, en l'adolescència i la joventut predomina el "cilindre" -sense corbes-, mentre que entre els 31 i els 60 anys predomina el model "diàbolo", també conegut com a model "guitarra". A partir dels 60 anys, el model "campana", també anomenat "pera", és el més estès.

Les dades recollides han permès també obtenir una radiografia de les dones espanyoles per grups d'edat. Pel que fa a l'alçada, les més altes són les noies d'entre 18 i 19 anys, amb 162,6 cm de mitjana. A partir dels 20 anys, l'alçada es manté fins als 30. A partir d'aquesta edat, les dones espanyoles són cada vegada més baixes, fins arribar als 157,7 cm de mitjana en el grup d'edat comprès entre els 60 i els 70 anys. Respecte al pes, el 86,1% de les dones es troben dins els paràmetres considerats normals per l'OMS i que no requereixen ni consulta ni tractament mèdic de cap mena. L'obesitat està més present entre les dones de 60 a 70 anys, mentre que entre les més joves predomina la primesa. Només un 2% entre les noies de 18 a 19 anys presenta una primesa excessiva o greu.

Majoritàriament satisfetes

Pel que fa al grau de satisfacció amb el propi cos, l'estudi mostra que la majoria de dones ho estan. Les més contentes són les nenes d'entre 12 i 13, amb un 73%, seguides per les adolescents de 14 a 15 anys, amb un 66%, i d'altres trams on hi ha més sobrepès. Les noies d'entre 16 i 19 anys són, però, les menys satisfetes, amb un 40% de rebuig a la pròpia imatge.

Aquest estudi s'ha realitzat en virtut de l'acord firmat el 23 de gener de l'any passat entre l'exministra de Sanitat i Consum, Elena Salgado, i un grup d'associacions de creadors de moda i empreses dels sector tèxtil per homogeneïtzar les talles de roba i promoure una imatge saludable i adaptada a la de la població real.

Bosses de pa ecològiques

Una empresa distribueix gratuïtament a 65 forns de la comarca bosses per posar-hi el pa fetes amb materials 100% ecològics on s'anuncien diverses firmes

27/11/10 02:00 - LLUÍS ARCAL

Diuen que el progrés no ha d'estar renyit amb l'ecologia. Cotxes elèctrics que no contaminen o edificis moderns que funcionen amb energia solar en són alguns exemples a gran escala. Però realment és amb els petits detalls del dia a dia –com ara el fet d'anar a comprar el pa– com l'ésser humà pot contribuir més directament a no generar tants residus ni tanta contaminació. Precisament, des del setembre hi ha al Maresme una iniciativa en aquest sentit. Es tracta de bosses per portar el pa il·lustrades amb anuncis. Les bosses són 100% ecològiques, elaborades amb cel·lulosa, impreses amb tinta a l'aigua i enganxades amb coles sense poliamides.
Mònica Rubio i Javier Franco són, respectivament, la gerent comercial i el gerent d'administració de la firma Publipan, l'empresa que distribueix aquestes bosses en l'àmbit internacional. Tal com explica Franco, curiosament la idea de combinar publicitat i ecologia va sorgir de dos estudiants de Mataró. “Ells ho van patentar i ho van vendre”, comenta el gerent administratiu. Va ser llavors quan l'empresa, amb seu central a la Rioja, va començar a distribuir aquest suport a països com ara Alemanya, Portugal o el Brasil. De moment, des del punt de vista comarcal la implantació d'aquest producte es redueix al Maresme central, en 65 fleques de poblacions com ara Mataró, Dosrius, Cabrera de Mar o Argentona, amb tirades que tenen una mitjana de 60.000 bosses mensuals. Pel que fa als anuncis, n'hi ha de diferents mides, i consegüentment de diferents preus, que oscil·len entre els 125 i els 3.500 euros, inclosos en tirades de 30.000 bosses que poden contenir un o diversos anuncis. A més, tal com remarca Rubio, els anuncis poden anar acompanyats en el suport de receptes de cuina, jocs o informació nutricional. Tal com destaca la gerent comercial, un dels punts forts d'aquesta iniciativa és que “als forns no els costa diners”, i en va destacar el benefici ecològic assegurant que “aquestes bosses en un període de 100 dies es converteixen en compost”. Precisament, en aquest sentit els responsables de Publipan al Maresme es marquen com a fita arribara retirar del mercat més d'un milió de bosses de plàstic anualment només al Maresme central.
Tot i això, el camí no és fàcil, tal com reconeix Franco. “A la gent li agrada la idea, però amb els temps que estem vivint qui més nota la crisi per anunciar-se són els petits comerços”. Amb tot, tant Rubio com Franco es mostren optimistes que el projecte tiri endavant, i confien que el suport que té el seu producte de firmes com ara Seat, Nestlé o conserves Dani serveixi per tirar-lo endavant. “ L'objectiu és estendre la iniciativa per tota la comarca”, explica Franco, que confia plenament en l'eficàcia del seu producte.
Darrera actualització ( Dissabte, 27 de novembre del 2010 02:00

Vocabularis: Vestimenta

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Wed, 16 Feb 2011 07:43:11 PST

Us hi deixe nous vocabularis, en aquest cas sobre vestimenta. Recordeu que també en teniu més en els vocabularis visuals i en la UA.
Al final teniu l'enllaç a la Finestra de descàrregues

merceria

roba i confecció

Vocabularis: Salut

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Mon, 01 Nov 2010 05:20:26 PDT

Us hi penge un seguit de vocabularis i diccionaris sobre el tema de la salut en general i l'àmbit professional: oftalmologia, fàrmacs,... Us poden servir com a referència i com a eina de consulta si utilitzeu aquests termes en esl vostres quefers diàris. Com alguns estan encriptats i Scribd no permet aquests documents us els penjaré també en 4shared (Finestra de descàrregues) perquè pugueu utilitzar-los.

DICC IMMUNOLOGIA TERMCAT

Wordpress

DICC. OTORINOLARINGOLORIA TERMCAT

Wordpress

Finestra de descàrregues

Exercicis de valencià en línia

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Thu, 21 Oct 2010 03:02:09 PDT

A banda dels altres cursos que teniu al bloc i dels quals us inclouré un enllaç a sota d'aquest missatge, també podeu accedir a aquest recull d'exercicis en línia del superior que he trobat a la Diputació. No són descarregables sinó que són autocorrectius en línia, però si us interessa conservar el resultat o la pregunta, podeu fer una captura de pantalla (normalment dalt a la dreta del vostre teclat hi ha una tecla "Impr pant") i després enganxar-la a un document o a un arxiu d'imatge del Gimp o del Paint. Us hi deixe l'enllaç en la imatge i a sota els enllaços als exercicis.

EXERCICIS PER CONTINGUTS

Adjectius que fan d’adverbis

Recordatori de cursos

Vocabularis: Arts

noreply@blogger.com (Salvador Ribera) — Tue, 19 Oct 2010 03:17:54 PDT

Nous vocabularis, ara sobre les arts. Si teniu cap vocabulari professional que creieu interessant compartir en aquest apartat, envieu-me'l i el penjarem.

1 ARGENTER

2 CERAMISTA