Professió

Montserrat Sánchez: "Espero que n’haguem après i que puguem estar preparats per a futures pandèmies"

Wed, 09 Sep 2020 08:07:59 GMT

Les infermeres en la vigilància epidemiològica en salut pública, de forma coordinada amb epidemiòlegs, realitzen una tasca essencial per al control efectiu de les malalties contagioses com la covid-19: són les responsables de la recollida, l’anàlisi i la interpretació de tota aquella informació relacionada amb l’aparició i l’extensió de malalties que després comuniquen al Departament de Salut.

Com ha canviat la vostra normalitat amb la pandèmia?

La situació ens ha desbordat a tots. Al servei s’ha hagut de reforçar l’equip d’infermeres. Hem hagut de deixat el que fèiem prèviament com a servei de vigilància notificant totes les malalties de declaració obligatòria, ara gairebé tot és Covid. En una època normal estaríem fent el seguiment i control de les malalties que són de declaració obligatòria, com la legionel·la, la tuberculosi o la tos ferina i tots els brots de malalties infeccioses, que en situació de pandèmia difícilment es poden abordar. Nosaltres no visitem pacients, però sovint ens posem en contacte de forma telefònica per fer-los l’enquesta epidemiològica, on fem la recollida d’informació i educació sanitària. També fem cribratge de consultes telefòniques del 061, de centres d’atenció primària o de treballadors.

Estàvem preparats per aquesta situació?

S’havien fet protocols però com a sistema no estàvem preparats. A partir de tenir la situació de pandèmia i que aquesta anava avançant, s’ha anat elaborant la base de dades a partir de la recollida de la informació que és des d’on en fem l’explotació de dades i el monitoratge. Potser hi ha hagut falta de previsió i s’ha menystingut la malaltia. Avui dia ja disposem d’aquests registres actualitzats. Malgrat això, tenim un recompte de casos amb la limitació que no es poden fer tests a la població general i, per tant, tenim només la punta de l’iceberg. Quan es puguin fer serologies podrem tenir una fotografia més propera a la realitat.

Com veus que pot afectar el futur de la salut pública?

Espero que n’haguem après molt i que puguem estar preparats per a futures pandèmies i hi hagi més previsió, amb prou material i una visió més planificada.

Aquesta entrevista es va publicar originalment al butlletí especial del COIB amb motiu del Dia Internacional de la Infermera del 12/05/2020

Fotografia cedida per Montserrat Sánchez

Imma Mundet “Espero que la covid-19 hagi estat un aprenentatge perquè es tingui més en compte l'àmbit residencial”

Wed, 12 Aug 2020 00:00:00 GMT

L’Imma Mundet és infermera especialista en geriatria i membre de la Vocalia d’Infermeria Geriàtrica del COIB. En la seva trajectòria de gairebé 20 anys com a infermera ha treballat sobretot en l’àmbit geriàtric, en sociosanitaris a Santander i a Catalunya, i també a l’àmbit hospitalari en unitats de cures intensives. Des de fa 8 anys, forma part dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) del Grup Mutuam i de forma periòdica col·labora amb l’EUI Sant Pau impartint formació sobre ferides cròniques. Actualment també cursa un màster en ferides cròniques.

En què consisteix la teva feina?

Els Equips d’Atenció Residencial (EAR) són dispositius sanitaris assistencials formats per metges i infermeres experts en geriatria que, coordinats amb els Equips d’Atenció Primària (EAP) i els professionals sanitaris de les residències, milloren l’atenció a la gent gran fràgil i en règim d’internament residencial. Estem distribuïts a Barcelona, el Baix Llobregat i al Vallès. Es van crear el 2009 per descongestionar l’atenció primària. Actualment estic ubicada al Baix Llobregat on donem assistència aproximadament a 4.263 llits, unes 68 residències. De manera programada, i a poder ser un mínim d’un cop a la setmana, visitem els centres residencials assignats al territori.

Els equips de metges i infermeres d’un EAR tenim funcions molt variables i heterogènies, perquè els pacients també ho són. Les nostres intervencions es basen en una atenció holística i individual des del moment en què ingressa a la residència geriàtrica fins que se’n va d’alta, que generalment és per èxitus.

Com ha modificat la covid-19 la teva feina?

Han sigut molts els estralls que la covid-19 ha tingut a la població que atenem, ha sigut sense cap dubte la més afectada. La situació ha estat dura per tothom però s’ha treballat de forma molt estreta i protocol·litzada amb les residències i actualment tant el sistema com el personal sanitari està més preparat.

Davant del caos que es va produir a l’inici, i per la Instrucció de CatSalut del 27 de març, l’atenció primària va assumir l’atenció d’alguns centres que teníem assignats i se’ns va descongestionar el volum de feina, que era immens i esgotador. Els EAR podem donar assistència a “peu de llit”, però ningú està preparat per afrontar tot el que ha passat. Nosaltres som l’atenció primària amb expertesa geriàtrica, que va a casa del pacient institucionalitzat i tenim limitacions igual que les residències. La instrucció del CatSalut ens va permetre a tots els equips implicats redimensionar els equips sanitaris per tal de donar sortida a la limitació de personal, de mitjans i l’augment de la demanda, que era evident. Un pacient crònic complex comporta moltes coses: atenció sanitària, temps i recursos. I fins ara crec que no han sigut conscients d’allò que realment fem.

Hem estat molt castigats per la pandèmia però també m’ha fet créixer com a infermera i hem enfortit les relacions interprofessionals

Com heu viscut el fet que l’atenció residencial hagi estat la més castigada per la malaltia?

La covid-19 ha tret el millor i pitjor de nosaltres. A tots ens ha agafat molt desprevinguts i hem tingut molta incertesa perquè no sabíem com s’havia de tractar aquesta malaltia, els protocols canviaven constantment. Ens creava molt de dubte perquè veies un pacient que mostrava uns símptomes, li prenies les constants i te’n mostrava uns altres i en 24 hores es moria. Hem patit molt la demanda d’ajuda de les residències, la desesperació familiar i la claudicació dels companys; ha sigut molt trist. Tots acabàvem la jornada amb una sensació d’impotència i de fer un abordatge que en situació normal, hauria estat diferent. Hem hagut d’apagar molts focs. Tot i que hem tingut molt de suport per part dels nostres caps més directes Rosa Planesas, Montse Espier i Bel Puig, la covid-19 ha sigut molt dura per tothom i ens hem trobat molt dèbils. No només en l’àmbit residencial, sinó en tots els àmbits d’atenció assistencial: centres sociosanitaris, hospitals, atenció primària...

Tot i que no hem tingut prou eines, hi hem posat molt d’esforç i ganes d’afrontar-ho. Entre els companys ens hem organitzat de la millor manera possible; sempre hi ha hagut gent treballant telemàticament i presencialment i han sortit equips de reforç de sota les pedres i sense cap queixa. Era evident que havíem de ser-hi i això ens ha fet molt més forts en l’àmbit laboral i de relacions interprofessionals.

Què és el que reivindiques des dels EAR?

Des del meu punt de vista, el model residencial no s’adequa a la realitat. Sempre s’ha tractat la residència com una continuïtat del domicili i això no és cert. Els usuaris són malalts crònics, amb multimorbiditat, tenen noves necessitats assistencials i cada vegada són més grans. Als centres residencials hi ha moltes mancances de recursos, de ràtios, de remuneració econòmica, de coneixements... Un professional pot estar molt format però quan ha d’atendre 60 usuaris i hi ha 6 TCAI, la situació és inviable. Però aquesta situació ja és coneguda pels responsables des de fa temps i ara ha explotat. Les residències han de ser gestionades amb nous criteris assistencials, perquè les necessitats han canviat i cal més implicació del Departament de Salut. Tant de bo entrevistes com aquestes facin que alguna cosa canviï de veritat.

Quins aprenentatges o reptes de futur per la covid-19 destacaries?

Com a repte de futur, ara diria que cal tenir clar com funciona aquesta malaltia perquè encara desconeixem com es desenvolupa i crec que ha de ser molt important fer testos massius. Les residències han de disposar d’espais per poder ubicar com cal els seus usuaris. Encara n’hi ha amb habitacions triples! També penso que l’atenció primària hauria de tractar algun tema abans, quan el pacient és adult i no ancià, com són els documents de voluntats anticipades. Nosaltres veiem el final de vida cada dia i ens trobem a persones amb deteriorament cognitiu que la seva sort dependrà del professional que l'està atenent en aquell moment. La mort és l’últim que fem en vida i això encara és un gran tabú.

Des del punt de vista personal també he trobat moments d’introspecció i de poder pensar en la vida. Jo he estat tot el confinament sola, no m’he pogut relacionar amb ningú per por de contagiar. El fet d’arribar a veure com d’un dia per l’altre es morien 20 usuaris m’ha fet créixer com a infermera i establir molts vincles amb els meus companys, els pacients i les famílies. He trucat a molts fills amb el telèfon dels seus pares per explicar-los què passava, i he fet posar al telèfon al pacient perquè es poguessin sentir, alguns d’ells, per últim cop. Tots hem plorat en algun moment.

És molt important que l’engranatge salut, residència, familiar i usuari vagi unit. I que els polítics facin política amb seny fent cas de les recomanacions dels epidemiòlegs, que per això s’han format i tenim molts bons professionals. Amb la sanitat no s’hi juga, perquè quan passen coses com aquesta, hem de córrer tots quedant-se molta gent pel camí. M’agradaria molt lluitar perquè l’ambient residencial es tingués molt més en compte, s’enfortissin sanitàriament i hi hagués una major integritat social i per l’estil de vida que portem. També demanaria que la gent fos més conscient de tot el que està passant. Que tingués un comportament responsable i solidari i que seguís les mesures de seguretat que s’estan indicant. Sembla que com que majoritàriament ha afectat la gent gran, els més joves ho veuen llunyà. Espero que tothom faci una reflexió i la societat n’aprengui a nivell individual i col·lectiu, i que si no hi ha un canvi, no cal que aplaudeixin a les 20 h.

He trucat a molts fills amb el telèfon dels seus pares per explicar-los què passava i he fet posar al telèfon al pacient perquè es poguessin sentir, alguns d’ells, per últim cop. Tots hem plorat en algun moment.
Fotografia cedida per Imma Mundet

La crisi sanitària repercuteix negativament en la salut sexual i reproductiva de les dones

Tue, 11 Aug 2020 07:42:19 GMT

El llevador Ramon Escuriet i la llevadora Anna Martin, investigadors del Grup de recerca de Blanquerna-URL Global Health, Gender and Society (GHenderS), exposen en un editorial publicat a la revista European Journal of Midwifery els potencials efectes negatius de la pandèmia sobre la salut de les dones, tal com alertaven les Nacions Unides en l'informe sobre l’impacte de la covid-19 sobre les dones, i la necessitat d'obrir un debat sobre mesures eficients, adaptades a les necessitats actuals de les dones.

L’article descriu que el sistema sanitari ha patit canvis per orientar-se principalment a cobrir les necessitats d’atenció urgent de les persones afectades pel virus SARS-CoV-2 desprioritzant els serveis d’atenció a les dones i les seves necessitats. També se’n desprèn que alguns d’aquests canvis organitzatius podrien representar avenços en la salut materna. En són exemples que el principal cuidador o professional de referència sigui una llevadora, l’alta precoç als hospitals després del part o el seguiment al domicili per part d'una llevadora. Uns canvis que, segons exposen els autors al text, compten amb evidència científica i ja s'han implantat amb èxit en altres països i, per tant, es poden instaurar de forma permanent al sistema sanitari.

Més barreres per promoure el part normal i respectat

"La crisi sanitària," afirma Escuriet "també ha accentuat les barreres que ja es trobaven les llevadores a l’hora de fomentar el part normal i el tracte respectuós de les dones, tal com es va evidenciar en l’estudi sobre les barreres del part normal i facilitadors per a la promoció d’un part normal i un tracte respectuós cap a les dones que es troben les llevadores als hospitals públics de Catalunya." El treball al que fa referència, Midwives’ experiences of the factors that facilitate normal birth among low risk women in public hospitals in Catalonia (Spain), s’ha publicat a la revista Midwifery Journal i ha estat elaborat pels membres del Grup GHenderS Anna Martín, llevadora i autora principal de l’article, Olga Canet, infermera, i Ramon Escuriet, llevador i investigador principal del grup.

Llevadores d’onze hospitals públics diferents de Catalunya han participat en aquest estudi on han descrit com s'enfronten a diversos reptes i com senten la manca de suport quan promouen el part normal en les sales de parts catalanes. Les llevadores han identificat diversos factors que compliquen la seva tasca i destaquen com a principals barreres: la manca de suport institucional, amb un nombre insuficient de llevadores contractades i, de vegades, amb una manca d’instal·lacions ben equipades; les pràctiques existents jerarquitzades i medicalització del part; la dificultat per desenvolupar les pròpies competències professionals i per implementar la pràctica basada en l’evidència.

D’altra banda, els factors descrits com a facilitadors del part normal han estat: la percepció positiva de les llevadores en el part normal, identificant l’embaràs i el part com a processos naturals; el seu esforç addicional, més enllà de les cures habituals, i que inclou el suport físic i psicològic continuat; i la consciència de les dones sobre el naixement normal, que fa que se sentin segures en la seva pròpia capacitat de parir.

El part normal cada cop té més demanda

El treball destaca, a més, que les llevadores consideren que el nombre de dones que demanen un part normal augmenta i aquesta demanda sembla ser el principal motor de la transformació de la pràctica de llevadora, des d’un plantejament medicalitzat fins a un enfocament fisiològic al part. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el part normal com aquell que s’inicia de forma espontània, que és de baix risc, i on el nadó neix de forma encefàlica sense cap ajuda i no hi ha instrumentalització. I defineix el part respectat com la promoció d’una atenció respectada i amb les mínimes intervencions obstètriques, respectuosa amb el desig de les dones i amb el procés fisiològic.

"Les llevadores són expertes en normalitat," afirma Martín "i són el professional referent en embaràs i part normal tant en l’atenció primària com en l’hospital." I afegeix: "A nivell d’evidència científica, les dones que tenen una llevadora de referència durant el part tenen millors resultats en salut."

A partir dels resultats d’aquest estudi i l’evidència científica disponible, s’han proposat diverses recomanacions per a la pràctica clínica, la formació i la recerca.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Autors: Ariadna Creus i Àngel Garcia.

Ramiro A. Ortegón: "Són moments de complexitat emocional i cal que les persones cuidin de les seves emocions"

Mon, 10 Aug 2020 10:16:05 GMT

La covid-19 ha trencat la nostra quotidianitat i ha tingut repercusions en l’àmbit personal, social i econòmic de la població. Ramiro A. Ortegón és codirector de l’Equip SEER – Salut i Educació Emocional, on és responsable de Formació, Assessorament i Acompanyament Professional i Desenvolupament Pedagògic, Investigació i Recerca, una tasca que compagina amb l’assistència com a infermer pediàtric en l’àmbit hospitalari.

Quins efectes té la pandèmia en la salut emocional?

Són moments de complexitat emocional i cal que les persones cuidin especialment de les seves emocions. El confinament mou emocions que necessiten ser mirades i resoltes. Si no tinc espais per poder donar lloc a aquestes emocions, reparar-les i deixar que dins meu es connectin emocions i pensaments de benestar, una via de fugida pot ser l’atac i el malestar. En l’acompanyament a professionals ens trobem que de vegades no hi ha temps perquè hi ha molta càrrega de feina. És important promoure espais per parlar de la situació, poder connectar i buidar les emocions.

La infància i els joves han estat els més vulnerables durant el confinament?

Aquesta situació ha generat moltes emocions que es posen en joc, sobretot en les persones que tenen coses a resoldre. A escala familiar, era un moment ideal per augmentar l’acompanyament i la presència a les relacions, a les emocions dels infants i joves. En les famílies ha afectat en major o menor mesura en funció de les estructures familiars i de la capacitat de conciliar la vida familiar amb la feina. Hi havia famílies que no han estan en capacitat de poder abordar tot el que pot generar aquest món emocional. Les infermeres, de la mateixa manera que acompanyem en processos de malaltia, també podem acompanyar a les persones a ser felices en els moments difícils. Hi ha coses que no podem canviar, però sí que podem canviar com ho vivim.

Des de l’acompanyament emocional en l’àmbit educatiu hem participat en la creació d’unes guies sobre acompanyament socioemocional per a joves durant el confinament per a l’Agència Catalana de la Joventut i una altra dirigida a educadors que s’han publicat per la UNESCO. També hem fet acompanyament de diferent tipus a la població: de dol, sobretot de pèrdua per mort, però també de pèrdua de rutina o de transicions a noves formes de viure la societat. Estem treballant també en prevenció en l’àmbit de salut mental per no generar en un futur la cronificació d’aquest dolor i que puguem acompanyar en el benestar emocional de la població.

De la mateixa manera que acompanyem en processos de malaltia, les infermeres també podem acompanyar a les persones a ser felices en els moments difícils. Hi ha coses que no podem canviar, però sí que podem canviar com ho vivim.

Aquesta entrevista és una adaptació de la que es va publicar originalment al butlletí especial del COIB amb motiu del Dia Internacional de la Infermera del 12/05/2020

Fotografia cedida per Ramiro A. Ortegón.

Dani Martínez: “Amb els EPI es fa més difícil el contacte proper que teníem quan assistim gent gran al domicili"

Fri, 07 Aug 2020 00:00:00 GMT

Com ha canviat l’assistència prehospitalària amb la pandèmia?

El principal canvi és l’ús d’EPI per a tots els serveis. Això comporta que s’allarguin en temps d’assistència, augmenti el cansament i canviï la manera de treballar: només accedeix un dels professionals al domicili per reduir el risc d’exposició tant de persones com de material. S’han incrementat unitats assistencials en diferents territoris, creat noves unitats per trasllats interhospitalaris i personal de reforç a la central de coordinació.

I l’atenció amb l’usuari?

Traslladar als pacients sense cap familiar que l’acompanyi està sent de les coses més dures. Quan assistim algú al domicili i valorem que és necessari el trasllat, molts ens diuen que no volen per por, ningú vol estar sol. El moment de marxar i veure com les famílies ploren perquè no saben quan podran tornar-lo a veure és molt dur. També mantenir una distància i reduir el contacte físic. Atenem a moltes persones grans, moltes soles, i el que més agraeixen és que ens asseiem amb elles a casa, parlem, els agafem de la mà i això, ara amb els EPI que fan de barrera física, és molt més difícil.

Quins reptes té treballar en espais com ambulàncies?

El concepte de seguretat és una norma bàsica en l’emergència. En el nostre entorn, comporta estar al màxim d’atenció contínuament donat que treballem en entorns no controlats i espais molt petits com l’ambulància. Un dels aspectes positius és que ha reforçat el treball en equip. Ens cuidem els uns als altres amb el vestit d’EPI, neteja de la unitat, estar pendent de què pot estar contaminat, etc. La majoria passem més hores amb els companys que amb les nostres famílies, molts han decidit aïllar-se per reduir el risc de contagi. S’ha incrementat el sentiment que som una família, amb un objectiu comú i donem el millor de nosaltres.Un dels aspectes positius és que ha reforçat el treball en equip. S’ha incrementat el sentiment que som una família, amb un objectiu comú i donem el millor de nosaltres.

Com pot canviar el futur la pandèmia?

Crec que s’ha demostrat un cop més el valor i la feina que fem les infermeres dia a dia, sempre cuidant de la població. Espero que l’actual reconeixement social i mediàtic als professionals sanitaris es mantingui en el temps, tot i que no amb aquesta intensitat, però espero que hagi calat, es millorin condicions laborals i comencem a veure infermeres en càrrecs de decisió i estratègics del sistema sanitari.

Aquesta entrevista es va publicar originalment al butlletí especial del COIB amb motiu del Dia Internacional de la Infermera del 12/05/2020

Fotografia cedida per Dani Martínez.

Els professionals de la salut necessiten més coneixements per millorar l’atenció a mares no gestants en qui s’indueix l’alletament

Wed, 05 Aug 2020 11:37:13 GMT

Les mares no gestants –mares adoptives, mares per gestació per substitució (subrogació) i mares no gestants en parelles de dues dones –van trobar que durant el procés d'inducció de la lactància materna i de relactació hi havia una manca de suport i de coneixement sobre aquests processos per part dels professionals sanitaris, segons un treball publicat a la revista acadèmica multidisciplinària sobre lactància materna i lactància humana Journal of Human Lactation liderat per la llevadora Gemma Cazorla amb la participació de la presidenta del COIB, Paola Galbany, la vocal de Llevadores del COIB, Noemí Obregon, i la llevadora i professora titular de la UB, Josefina Goberna.

L’article descriu els reptes que s'han trobat les dones espanyoles durant el procés d'inducció de la lactància materna i de relactació i parteix d’un estudi en el qual es van realitzar entrevistes a nou dones que van passar per una inducció de la lactància materna, és a dir, que van produir llet sense haver estat embarassades en cas d'adopció, gestació per substitució i parelles de dues dones (en la mare no gestant)— o relactació –dones que havien donat el pit anteriorment amb altres fills i no en l'actual.

El treball destaca que en relació amb les llevadores, infermeres i altres professionals de la salut, les dones van trobar que hi havia una manca de suport i de coneixement per part dels professionals sobre aquests processos. L'estudi, a més, conclou que treballs com aquest són necessaris per tal de conèixer com viuen les dones aquests processos i poder elaborar guies d'intervenció i proporcionar estratègies que les puguin ajudar.

L'estudi, en el que van participar nou dones –tres mares adoptives, tres mares per gestació per substitució i tres mares per gestació de la seva parella també dona— forma part de la tesi doctoral de l’autora principal de l’article, la llevadora Gemma Cazorla, que desenvolupa a la Universitat de Barcelona (UB), sobre inducció de la lactància materna. “És possible la lactància materna sense que hi hagi gestació,” afirma Cazorla.

Setmana Mundial de la Lactància Materna

La publicació d’aquest article coincideix amb la celebració de la Setmana Mundial de la Lactància Materna de l’1 al 7 d'agost, que aquest any se centra en els beneficis que té en el medi ambient. A més de tenir beneficis en la salut física i emocional de la mare i del nadó, la llet materna ajuda a protegir el medi ambient, ja que és un aliment natural, renovable i ambientalment segura, permet reduir les desigualtats socials, no genera residus i contribueix a l’estabilitat econòmica de la família.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Autors: Ariadna Creus i Àngel Garcia.

Maria Romeu: "Les infermeres som resilients però aquesta situació ens afectarà durant molt de temps"

Fri, 31 Jul 2020 09:55:03 GMT

La Maria treballa en un centre de salut mental d’adults de Barcelona. Durant els primers mesos de la pandèmia, va haver de fer teletreball i atendre els usuaris per telèfon. Un recurs que considera útil en algunes situacions, però creu que en salut mental és molt necessari no perdre el contacte presencial. Pensa que d’aquesta crisi, les infermeres necessitaran recuperar-se i cuidar-se per seguir endavant.

Quins han estat els reptes com a infermera de salut mental comunitària?

Aconseguir que les persones que tenen dificultats importants relacionades amb el patiment emocional i mental puguin mantenir-se estables. Sostenir una situació que resulta inversemblant per a tothom és un desafiament més important per elles. Sovint el patiment és causa de desorganització i desestructura del seu dia a dia i de risc de crisi. Donem suport i acompanyem perquè segueixin fent el que ja feien sense el confinament, s’adaptin a noves activitats i expressin els seus dubtes i preocupacions al respecte. Un altre repte ha estat adaptar-me al teletreball, hem hagut de canviar l’escenari i els instruments del nostre dia a dia. Hi ha activitats que no es poden dur a terme, com grups terapèutics o els espais de coordinació entre professionals i això dificulta la resolució de l’abordatge de problemes que requereixen un abordatge interdisciplinari.

Com afectarà la salut mental de les infermeres?

Crec que les infermeres som resilients però aquesta situació ens està afectant molt i ho farà durant molt de temps. Algunes hem hagut de deixar l’atenció habitual per a tractar altres persones i treballar amb una malaltia desconeguda. La intensitat de les vivències que expliquen les infermeres és enorme i segurament necessitaran temps per elaborar el dol. També és important i ens hauria de preocupar que moltes infermeres s’han sentit desprotegides, això hauria de ser un punt molt important a analitzar i aprofundir en les causes perquè treballar així no es pot repetir. Com a col·lectiu necessitarem recuperar-nos i cuidar-nos per seguir endavant. Caldrà que ens plantegem com volem ser cuidades, què necessitem com professionals i què hem de canviar perquè no torni a passar.

Aquesta entrevista es va publicar originalment al butlletí especial del COIB amb motiu del Dia Internacional de la Infermera del 12/05/2020

Fotografia cedida per Maria Romeu

SalusPlay ofereix 30 beques de màsters online per a les col·legiades del COIB

Wed, 29 Jul 2020 09:35:25 GMT

Les col·legiades i els col·legiats del COIB poden sol·licitar fins al 9 d’agost una de les 30 beques disponibles per cursar un dels Màsters (500 €) o títols d’Experts Universitaris Online en Infermeria (200 €) de SalusPlay que començaran al setembre.

- Màsters https://www.salusplay.com/master-enfermeria

- Títols d'Experts Universitaris en Infermeria: https://www.salusplay.com/expertos-universitarios-enfermeras

Les beques són limitades i seran atorgades per ordre d’inscripció. A partir del 10 d’agost, l’equip de SalusPlay trucarà per ordre d’inscripció a totes les infermeres que hagin sol·licitat la beca per tal de confirmar la seva plaça.

Reserva la teva beca emplenant el següent formulari: https://forms.gle/vxPr3mfYMgEBpQw47

Marisol Lolo: “He pogut reviure tot el meu bagatge com a infermera d’una forma més tranquil·la”

Mon, 20 Jul 2020 00:00:00 GMT

Després de 43 anys d’experiència com a infermera, molts dels quals en gestió a Mútua Terrassa, la Marisol va respondre a la crida de Salut del mes de març per buscar professionals jubilats de reforç. Creu que la capacitat de resposta de les infermeres ha sigut increïble i que tot l’esforç fet s’ha de reconèixer.

Què et va portar a oferir-te a ajudar?

Estava molt al dia, aquesta pandèmia captava tot el meu interès i psicològicament i informativa em sentia totalment preparada, a punt per ajudar. Vaig incorporar-me a l’hospital Mútua Terrassa i després a l’Hotel Terrassa Park amb infermeres expertes jubilades, una auxiliar i un metge jubilats, estudiants de 4t, residents i acabats de contractar sense molta experiència. Hem anat preparant la logística, els circuits amb les limitacions d’una estructura hotelera i amb l’objectiu que els usuaris se sentin molt ben cuidats. Ha estat una experiència inimaginable.

Quin aprenentatge heu tingut els professionals de l’hotel que coordines?

Per les jubilades és una experiència de vida on ens sentim útils per guiar i organitzar; tornem a viure. He estat gairebé 30 anys subdirectora de l’hospital i em frustrava pensar que tota la formació i bagatge es deixessin perdre; ara tinc una altra oportunitat de reviure-ho d’una forma més tranquil·la. Per les recentment incorporades és una oportunitat de coneixement valuosíssima. És un aprenentatge in situ i tutelat per una persona amb gran experiència. M’he proposat que per tot l’equip sigui un aprenentatge de vida.

Com ha respost la professió infermera en una situació sense precedents?

Espectacular, tenim una gent magnífica i estic molt orgullosa de la professió. Quan veia les infermeres que estan en primera línia m’esborronava; les admiro profundament. Espero que més enllà dels aplaudiments faci canviar alguna cosa, la infermera ha de tenir el lloc que li toca. Hem de ser als llocs de decisió.

Aquesta entrevista es va publicar originalment al butlletí especial del COIB amb motiu del Dia Internacional de la Infermera del 12/05/2020

Fotografia cedida per Marisol Lolo

Les infermeres creuen que les xarxes socials poden ser útils per millorar la pràctica clínica, però demanen més formació

Fri, 17 Jul 2020 08:21:15 GMT

Les infermeres creuen que les xarxes socials són útils per millorar la pràctica clínica, però demanen més formació per aprofitar més el seu potencial. Aquest és el resultat d’un estudi liderat pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), publicat al darrer número de la revista acadèmica Studies in Health Technology and Informatics.

L’article recull el resultat d’una enquesta realitzada a 1.293 infermeres i infermers col·legiats al COIB que avalua l’ús professional de les aplicacions mòbils de xarxes socials. L’eina més utilitzada per comunicar-se amb finalitats professionals és WhatsApp (el 79,2 % de les persones enquestades afirma utilitzar-la), seguida de Facebook (28,7 %). Instagram, Twitter i Skype no s’utilitzen amb tanta freqüència. Les infermeres fan servir més aquestes aplicacions per comunicar-se amb altres professionals que per fer-ho amb els pacients. En aquest darrer cas, l’aplicació més utilitzada segueix sent Whatsapp (la fa servir el 7,2 % dels), seguida de Facebook (5 %), Twitter (2,2 %), LinkedIn (1,5 %) i Instagram (1,2 %).

Els autors de l’article adverteixen que “és necessari analitzar els aspectes ètics, legals, tècnics i de seguretat per introduir les aplicacions de xarxes socials en els serveis de salut.”

Eines professionals

El primer signant de l’estudi, Toni Torrejón, director de Sistemes d’Informació i TIC del COIB, destaca que “l’estudi també posa de manifest que és necessari fer servir eines professionals per comunicar-se en l’àmbit professional, que garanteixin la seguretat i la confidencialitat de la informació.”

L’estudi publicat a Studies in Health Technology and Informatics és la continuació d’un treball recollit al número de novembre de 2019 de JMIR mHealth and uHealth –una de les publicacions de referència en l’àmbit de la salut digital– que avaluava l’ús d’aplicacions mòbils de salut i la prescripció d’aquestes eines a pacients.

Aquest és el primer cop que s’estudia al nostre país l’ús d’aplicacions de xarxes socials amb finalitats professionals entre les infermeres.

Activitats formatives

A partir dels resultats que s’han obtingut en aquesta investigació, el COIB es planteja dissenyar activitats formatives específiques perquè les infermeres puguin aprofitar el potencial de les eines digitals per comunicar-se en l’àmbit professional, tant amb els col·legues com amb els pacients.

A banda del COIB, a l’estudi han participat investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

Referència de l’article

Torrejon, Antonio¹; Rodriguez-Blanco, Octavi¹; Mayer, Miguel A². Use of Social Media Apps by Nurses for Professional Purposes in Catalonia: Cross-Sectional Study. Stud Health Technol Inform [Internet]. 2020 Jun 16; 270: 786-790. doi: 10.3233/SHTI200268. Disponible a http://ebooks.iospress.nl/publication/54270

1 Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)
2 Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica, Institut de Recerca Hospital del Mar (IMIM) i Universitat Pompeu Fabra

Imatge: infermera fent servir un telèfon mòbil, freepik - www.freepik.es

Un estudi demostra la influència de l’empatia de les infermeres de salut mental en la relació terapèutica

Thu, 16 Jul 2020 00:00:00 GMT

El vincle entre la infermera i la persona atesa s’estableix a partir de la dimensió cognitiva de l’empatia, segons un treball publicat a Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing –la segona revista especialitzada en infermeria de salut mental més influent–, liderat per l’infermer Antonio Moreno-Poyato, professor de la Universitat de Barcelona. Aquest és el primer cop que es demostra des del punt de vista empíric la relació entre l’empatia i la relació terapèutica. El resultat d’aquest article forma part de l’estudi ‘Millorant la Relació Terapèutica en les cures infermeres a través de l’evidència’, MiRTCIME.CAT, finançat per la Fundació Infermeria i societat.

El treball destaca que el moment inicial de la relació és clau per establir el vincle de confiança entre la infermera i la persona atesa. En aquest moment, la dimensió de l’empatia que més hi influeix és aquella en què la infermera capta la perspectiva que té la persona sobre una determinada situació, des dels seus pensaments o idees.

També se’n desprèn que per tal que progressi la relació terapèutica i la infermera pugui arribar a establir o acordar objectius i activitats amb la persona que cuida, la dimensió emocional o afectiva de l’empatia és la que més hi influeix. Per tant, quan la situació que la infermera viu amb la persona atesa li produeix una resposta emocional de caràcter positiu, aquesta és un facilitador perquè progressi la relació terapèutica.

L’article, que correspon a la fase inicial de l’estudi, on es van recollir dades quantitatives, vol ser una fotografia de la relació terapèutica de les infermeres i les persones ateses en unitats de salut mental. "Aquest article," afirma Moreno-Poyato "mostra que, efectivament, les infermeres, en funció de la seva resposta empàtica davant d’una determinada situació, estableixen millor o pitjor relació terapèutica amb les persones ateses en cadascuna de les diferents fases".

Salt qualitatiu per millorar les formació de les infermeres en salut mental

"Hi ha poca evidència de la relació entre l’actitud empàtica de les infermeres i el seu impacte en la relació terapèutica que estableixen amb les persones ateses", afirma Moreno-Poyato. "Es coneix a nivell teòric però no hi ha gaires publicacions sobre evidència empírica, amb dades quantitatives." Per a l’investigador principal, aquest estudi suposa un salt de qualitat perquè pot permetre millorar la relació amb els usuaris en l’entrenament i la formació de les infermeres de salut mental. "Cal seguir en aquesta línia i continuar fent recerca en cures de salut mental fonamentada en la relació terapèutica," afegeix.

Estudi MiRTCIME.CAT

L’estudi MiRTCIME.CAT està liderat per l’infermer i docent a la Universitat de Barcelona (UB) Antonio Moreno-Poyato i va rebre finançament de la Fundació Infermeria i societat en la convocatòria de 2017.

Antonio Moreno-Poyato lidera l’equip investigador del MiRTCIME.CAT, del que també formen part Maria Dolores Martínez, Georgina Casanova, Alonso Pérez, Marta Rubio, Eladio Holgado, Xavi Vidal, Begoña Domínguez, Yéssica Marqueño, Cesca González, Queralt Cebrià, Sandra Domènech, Charo Valera, Carlos Márquez, Ferran Gil, Inés Omella, Federico Caballero, Óscar Fernández, Meritxell Villa, Anna Bastidas, Isabel Feria, Jordi Font, Jordi Quílez, Raquel Suárez, María Roviralta, Diana Tolosa, Regina Carreras, Juan Leyva, Juan Roldán, Pilar Delgado i Teresa Lluch.

El MiRTCIME.CAT té com a objectius principals, d’una banda, generar canvis en la pràctica clínica de les infermeres d’unitats de psiquiatria respecte a l’establiment de la relació terapèutica amb les persones ateses, a través de la implementació de pràctiques basades en l’evidència i, d’altra banda, avaluar l’eficàcia d’aquesta implementació de pràctiques basades en l’evidència, en termes de millora de la relació terapèutica de les infermeres amb les persones ateses.

Finalitzada la fase de recollida de dades– on van participar un total de 198 infermeres i infermers de salut mental i 18 unitats d’hospitalització de psiquiatria d’aguts a Catalunya–, el projecte es troba en fase d’anàlisi i difusió de nous resultats. En la propera fase del projecte, es publicaran els resultats de les intervencions fetes a les unitats d’hospitalització, i en els propers mesos, un article relacionat amb la competència per a l’ús de la pràctica basada en l’evidència de les infermeres amb la millora de la relació terapèutica.

Imatge: l'equip del projecte MiRTCIME.CAT en una sessió de treball. Cedida per Antonio Moreno-Poyato

Iris García: “He après en un mes el que hauria après en sis mesos en condicions normals”

Fri, 10 Jul 2020 10:34:17 GMT

L’Iris García va tornar de fer les pràctiques a Mèxic per incorporar-se al torn de nit de les urgències de l’Hospital de Viladecans arran de la crida feta per Salut als estudiants de 4t d’infermeria. Confessa que ha après en un mes el que hauria après en sis mesos en condicions normals.

Estàveu les estudiants preparades per viure una experiència com aquesta?

Si, tenim una formació de quatre anys i hem treballat sota la supervisió d’una infermera. És cert que no tenim l’experiència però no m’he sentit insegura en cap moment. Jo m’he sentit molt acompanyada i, a banda de moments puntuals d’estrès, no he tingut mai sensació de descontrol. També respecto molt que d’altres companyes no se sentin preparades per entrar al món laboral en unes condicions així però, per a mi, ha estat una oportunitat.

Què destacaries del que has après aquest temps?

Una de les coses més importants que he après és a ser molt estricte en el seguiment dels protocols, per exemple, per a posar-te els EPI. No pots badar perquè qualsevol descuit et posa en perill de contagi. Per una altra banda, el que més m’ha costat de pair han estat els casos de persones que passaven els seus últims moments de vida soles. Quan això passava, em costava molt fer-ne el seguiment a través dels vidres.

Sereu la 1a generació d’infermeres que s’inicia en la professió enmig d’una pandèmia mundial, com penses que afectarà la professió?

Bé, la diferència és que els que hem tingut oportunitat d’ajudar hem fet un aprenentatge molt bèstia en molt poc temps. No només pel que fa a la pràctica infermera, també en la gestió de les emocions i l’estrès. Personalment agraeixo molt les mostres de reconeixement que està fent la societat però el que realment voldria és que aquest esforç no s’oblidés en dos dies. El que ens cal és que la ciutadania ens doni suport sempre i no només ara de forma puntual. Ho necessitem si volem tenir un sistema de salut públic de qualitat.

Aquesta entrevista es va publicar originalment al butlletí especial del COIB amb motiu del Dia Internacional de la Infermera del 12/05/2020

Fotografia cedida per Iris García

Sandra Florencia Als centres sociosanitaris no se’ns ha tingut tan en compte com als hospitals”

Mon, 06 Jul 2020 07:05:17 GMT

Com heu viscut aquesta crisi al centre on treballes?

Al principi, només ens deien que mantinguéssim una mica la distància, la higiene de mans... però res de mascaretes, res d’EPI. Vam fer un full on apuntàvem el nom del visitant que venia, l’hora que venia. Durant dos o tres dies vam portar un control estricte de qui entrava i sortia. A la nostra residència és complicat, perquè no tenim porter. La porta està oberta. Sortir no, però entrava tothom, i era un continu neguit quan entrava algú. La gent tampoc estava molt assabentada, i no sabia ben bé què fer.

Cada setmana teníem una normativa nova sobre el model de mascareta, la roba... Va arribar un moment que el personal no sabíem quina mascareta era la correcta, què ens havíem de posar com a indumentària, quantes capes. Va ser una mica caòtic. Vam tenir un bum. Un rere l’altre van començar a manifestar febreta, i els anàvem aïllant. Miràvem temperatures, matí, tarda i vespre, i el que despuntava una mica, alarma. Aplicàvem mesures d’aïllament, fèiem frotis... Va arribar un moment en què pràcticament tots els residents tenien alguna simptomatologia sospitosa. Es va optar per derivar a l’Hospital [de Sant Celoni] els pacients que presentaven alguna simptomatologia. A l’Hospital es va habilitar una planta només per a covids, per a sospitosos.

Després, quan la cosa es va estabilitzar, tothom ja va tenir més clar què havia de fer. Moltes companyes es van infectar i n’hi ha alguna que ha hagut d’anar a un psicòleg. Era tant l’estrès i els nervis, i el no saber si ho estàs fent bé, que van petar.

Quines coses es podrien haver fet millor?

Analitzant-ho fredament, no és el mateix si vius l’experiència en primera línia que si la vius des de la distància, com és el cas dels gestors. De cara a properes infeccions, ho hauríem de plantejar d’una altra manera. Es van fer errors inicials... Tots hem fallat, en tots els nivells. A partir d’aquí hauríem d’analitzar en què hem fallat i com ho podríem millorar. Als centres sociosanitaris sempre hem tingut la sensació que estem per sota de l’hospital. Quan a l’Hospital ja havien rebut mascaretes, nosaltres encara no les teníem. Ens deien que no calien, que amb el rentat de mans i la distància n’hi havia prou. Les mascaretes ens van arribar una setmana més tard que a l’Hospital i la indumentària també ens va arribar més tard.

A l’Hospital hi ha ingressos, però al sociosanitari també n’hi ha, ens venen d’altres hospitals. Al principi no enteníem què teníem nosaltres de diferent. També cal tenir en compte que el volum de visites que tenim és molt elevat. Ens arriben famílies senceres. Aquí hi ha un volum de gent que entra i surt molt superior al que hi ha en un hospital d’aguts, i el perill d’infecció pot ser superior.

Quin ha estat el paper de la infermera durant aquesta crisi als centres sociosanitaris?

El paper de la infermera no ens ha canviat. Les infermeres dels sociosanitaris fem de tot. Som infermeres, som auxiliars, en el nostre centre també som porteres, fem tasques administratives, de gestionar ambulàncies, de trucar a l’Hospital per preguntar no-sé-què, de parlar amb la família... El paper no ens ha canviat. Durant aquesta crisi sí que m’ha tocat fer més d’intermediària entre la coordinadora i la resta de les companyes. A nivell de feina, no ha canviat. Sí que hem tingut molta més feina. Fer frotis als residents, vestir-se, desvestir-se... Gestionar telefònicament qualsevol dubte que tenien les famílies. Tot el dia amb el mòbil. Era un continu de trucades. Més moguda. Més caòtic. Canvis d’habitació, posar la roba en bosses, desinfectar-ho tot. Coordinar-nos molt amb el servei de neteja... La feina ha estat la mateixa, però més intensa, amb més estrès.

Com ho has viscut a nivell personal?

A nivell personal... La gent em preguntava si tenia por. Por no n’he tingut. A mi m’han fet tres frotis i els tres han sortit negatius. Un al començament, quan vam atendre persones positives sense protecció. La segona vegada va ser un cop que vaig tenir dos pics de febre; no em trobava gaire bé, segurament a causa de l’estrès. La tercera vegada va ser per un contacte amb una persona sense símptomes que havia donat positiu. Por no n’he tingut, però sí que he tingut la sensació de no saber si estava fent bé les coses. A la feina, pendent que no s’escapés res, i a casa... Jo tinc un marit, tinc uns fills, que ja són grandets, i penses, ostres, a veure si ara jo soc portadora. No tinc símptomes, i estic aquí campant per casa... Jo arribava a casa, em dutxava, però després feia la vida normal, com si no passés res... Por no, però una sensació rara, com d’incomoditat, de remordiment de consciència. Faig veure que no passa res aquí, a casa? [Ho faig] tot normal o mantinc les distàncies...? Jo tinc companyes que ho han passat realment molt malament, que han tingut atacs d’angoixa, i que enmig de la feina s’han posat a plorar...

Hi ha gent que ho viu d’una manera i gent que ho viu d’una altra. No tothom és igual, no tothom ho viu igual. Les coses van venir com van venir, no ens ho esperàvem, i menys així, de cop. Per a les properes vegades, suposo que tot es tindrà més en compte. A nivell general, als centres sociosanitaris i a les residències ens tindran més en compte. De moment, estem alerta, perquè això no s’ha acabat. Si torna a passar, hem d’estar preparats, no perdre tampoc els nervis, cosa que també ha fet que hi hagi hagut tensions entre nosaltres. Suposo que la propera vegada ho encararem d’una altra manera, amb més bona cara.

I de quina manera ho han viscut les persones ingressades?

Tenim molts avis... la majoria amb demència. No entenien per què havien d’estar tancats a l’habitació. No entenien per què havien de portar la mascareta o per què tu te la posaves. No entenien per què no els podien venir a veure els familiars. Per molt que els hi explicaves, no ho entenien, i tu eres la dolenta.

Fins i tot a moltes famílies els va costar d’entendre-ho. Molt. Encara ara. Tenim les visites restringides, controlades. Tenim una assistenta social que s’encarrega de pactar els horaris, d’avisar que només pot venir un familiar per resident, amb mascareta, i mantenint la distància de prudència. Però venen familiars que no ho entenen. Et diuen que ja estem en fase tres i no entenen per què hi ha aquest tipus de restriccions. Els hi has d’explicar, feu memòria de com estàvem fa unes poques setmanes. No volem tornar-ho a repetir. Això no s’ha acabat. Hi ha brots. Aquí, si entra un i hi ha una infecció, tornem a començar una altra vegada. Aquí s’han mort pacients. Ha estat una situació molt dura.

Jordi Garcia: «Amb l’estat d'alarma, les infermeres hem fet un acompanyament més intens a les famílies»

Tue, 30 Jun 2020 00:00:00 GMT

Com ha transformat la covid-19 les urgències pediàtriques?

Soc infermer de cirurgia i traumatologia al servei d’urgències pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i amb l’esclat de la crisi sanitària es va suprimir aquesta figura i vaig passar a fer contingència a urgències. Es va remodelar l’organització amb nous torns i nous horaris i es van fer grups per tal que no estiguéssim barrejats i si hi hagués algun contagi es pogués mantenir la plantilla. Des de la pediatria, hem vist com l’assistència sanitària als adults es col·lapsava i estàvem expectants. La nostra càrrega assistencial no tenia res a veure amb la que estàvem veient en els hospitals d’adults i no ens va repercutir el seu col·lapse. Encara que teníem la mateixa preocupació i fèiem servir la mateixa protecció, vèiem que el pacient pediàtric no era igual, era asimptomàtic i no tenia les complicacions del pacient adult. Tot i això, ens hem hagut de reorganitzar perquè teníem la incertesa de què podia passar, havíem de garantir l’assistència als nens i l’organització havia de ser la mateixa. El servei d’urgències s’havia d’organitzar de manera que podríem fer front a un brot pandèmic en nens i nenes. Hem fet simulacions i formacions en entorns de covid-19 tot esperant el que podria arribar. Ens hem hagut d’adaptar encara que la càrrega assistencial no ha sigut tan gran com en adults.

Com afecta emocionalment?

Com a professionals, el context global de pandèmia també ens ha afectat i en l’àmbit de treball es notava l’afectació emocional de l’equip. Hi havia incertesa, por o neguit per la falta d’EPI, perquè hi havia gent que havia caigut malalta o que tenia familiars ingressats. Però entre tots hem pogut tirar endavant i penso que ens n’hem sortit bastant bé.

Quina resposta has vist per part de la professió?

Evidentment, les coses sempre es poden fer millor i una vegada ha passat és molt fàcil fer-se qüestions i pensar què podria haver estat més efectiu. En l’àmbit personal, penso que s’ha fet molt bé perquè hem estat esperant el que podia haver arribat. Per exemple, a l’UCI pediàtrica de l’hospital s’han atès adults per descol·lapsar altres hospitals i molts de nosaltres ens hem ofert per poder col·laborar en altres llocs.

Com a part positiva de l’assistència a urgències, destacaria l’adaptació que hem tingut, el compromís de tot l’equip i la resiliència que hem tingut les infermeres.

Els nens han estat poc afectats per la covid-19. Com ho heu viscut a les urgències?

Encara s’està estudiant de quina manera passen la malaltia els nens i les nenes. En un primer moment només es feien les PCR a aquells nens que ingressaven a l’hospital. S’ha vist que molts d’aquests nens que ingressaven la seva PCR era negativa i realment no ingressaven perquè el coronavirus els estava afectant sinó per altres motius que no tenien a veure amb la covid-19. A mesura que s'han fet més tests PCR, s’ha vist que molts d’aquests nens que arribaven a urgències, se’ls atenia i marxaven a casa perquè no tenien motius d’ingrés i finalment sortien positius però ho passaven de forma totalment asimptomàtica al domicili. Això ha fet que la càrrega assistencial a urgències de pediatria hagi sigut mínima perquè els nens i les nenes, encara que s’hagin contagiat o hagin sigut portadors, no han necessitat ingrés ni tractament. A més, l’hospital va posar un grup d’infermeres que feia atenció telefònica i això va pal·liar molt les visites presencials a urgències, ja que atenien trucades al 061 o de persones que trucaven a l’hospital i en feien una valoració per si calia que vinguessin a l’hospital.

Tenint en compte el poc coneixement d’aquesta malaltia, quins han estat els principals reptes?

Els reptes que ens hem trobat de nou han estat, en primer lloc, haver de reorganitzar el servei i la feina amb nous horaris i torns i amb menys personal per tal de no tenir molta gent treballant alhora al servei i disminuir el risc de contagi. Un altre repte important ha estat l’adaptació constant als canvis de protocols, que canviaven gairebé cada tres dies, i l'adaptació de material i de formació que hem fet de forma bastant intensa. Com a dificultat per a les famílies, destacaria que amb l’estat d’alarma només hi podia haver un acompanyant i al servei de pediatria estem acostumats que els dos pares estiguin amb els nens i les nenes. Per motius de seguretat, en els ingressos només deixaven entrar un pare o una mare i l’acompanyament a les famílies ha hagut de ser més intens. Hem hagut de treballar bastant en aquest aspecte perquè era una mica caòtic per a les famílies. Un altre repte destacat han estat les simulacions. Hem estat fent les simulacions d’emergències habituals però en un entorn covid-19 on ens havíem d’equipar amb EPI i on l’assistència es podia complicar i vèiem on havíem de millorar o què havíem de canviar al servei per fer millor assistència a les persones ateses.

Fotografia cedida per Jordi García.

Olga Rodrigo: «Per seguretat del pacient, el sistema de salut no es pot permetre que els estudiants d’Infermeria no facin totes les pràctiques»

Tue, 09 Jun 2020 07:46:04 GMT

La Dra. Olga Rodrigo Pedrosa va emprendre el camí de la docència fa més de 20 anys. Actualment és professora titular a l’Escola Superior d’Infermeria del Mar (ESIMar) del Parc de Salut Mar, on també gestiona les pràctiques dels estudiants. Ha treballat en diferents Escoles Universitàries d’Infermeria de Barcelona i també en educació secundària.

Durant la crisi sanitària, la infermera explica que als centres assistencials hi ha hagut una necessitat de recursos humans que han cobert estudiants de 4t curs supervisats per professionals que garantissin la seguretat del pacient. No obstant això, la majoria dels centres es veuen amb dificultats per assegurar les places de pràctiques del proper curs a causa dels requeriments de seguretat implantats per l’autoritat sanitària. Aquesta incertesa suposa un problema molt important per la logística de les universitats, a causa de la necessitat d’assegurar un nombre d’hores de pràctiques que són molt importants al Grau d’Infermeria. Les diferents universitats estan elaborant plans de contingència davant l’eventualitat de falta de places de pràctiques basats en la simulació com a mitjà per assegurar la formació dels estudiants.

Rodrigo insisteix en la necessitat que hi hagi més lideratge infermer, tant per donar una resposta més consensuada als problemes de la professió que la crisi sanitària ha posat de manifest (manca de recursos, condicions laborals precàries, ràtios, no ser presents als llocs de decisió, etc.), com per aprofitar aquestes oportunitats i transformar-les en canvis per a la professió. Un lideratge necessari, diu, perquè les infermeres siguin visibles i tinguin veu pròpia que té per objectiu que es prenguin millors decisions en el sistema de salut i, per tant, és un benefici per a la societat.

Com ha canviat la docència amb la crisi sanitària?

«Al Grau d’Infermeria és el primer cop que s’engega en un format no presencial. Hi ha molta feina però on la situació és més greu és en les pràctiques dels estudiants. Infermeria és la carrera universitària amb més pràctica de totes i durant la crisi sanitària no s’ha pogut anar als centres a fer pràctiques. Les Escoles d’Infermeria de Catalunya ens hem posat d’acord perquè els estudiants de 4t d’Infermeria poguessin assolir les competències per poder titular-se mitjançant una alternativa a les pràctiques en situació de confinament. És tot un repte! S’han articulat una gran varietat de metodologies per intentar simular al màxim el que implica a nivell de presa de decisions i resolució de problemes estar a la pràctica clínica. En el cas concret de la nostra escola, tota l’activitat docent ha girat en torn a preparar al futur professional en un entorn amb COVID-19 fent-lo passar per una gran varietat d’entorns i situacions. En línia amb les competències que han d’assolir dins del pràcticum del darrer curs els hem fet passar per urgències, UCI, atenció primària, cures pal·liatives, etc. En el cas de la nostra escola no hem estat molt perjudicats perquè els nostres estudiants de 4t ja pràcticament tots havien fet totes les pràctiques.

El problema, a més, és que molts estudiants s’han incorporat a treballar sense titulació i ha hagut de ser tot alhora. Està sent molt complicat però crec que ens sortirem prou bé. Esperem que l’any vinent tot es normalitzi perquè infermeria no es pot permetre que la gent no faci les pràctiques que ha de fer, és un tema de seguretat del pacient. La teoria està molt bé però no es pot substituir la pràctica de cap manera. A més, a Barcelona les places de pràctiques estan molt saturades i cada any ens és molt difícil a les escoles d’infermeria encabir els estudiants en els centres de pràctiques. El problema que ens trobem afegit ara és que els centres assistencials tenen por de rebre estudiants de pràctiques i ens estan posant dificultats per garantir les places necessàries per poder fer pràctiques el curs vinent, sigui perquè es troben sobrepassats o perquè existeix por a la incertesa de què passarà al futur. No permetre que els estudiants facin pràctiques és un greu problema per a les universitats però també per al sistema. Si no fan pràctiques, no tindran més infermeres amb el grau de preparació que implica un currículum que combina i integra teoria i pràctica clínica.

El coronavirus no desapareixerà i el sistema ha d’entendre que a infermeria no es pot deixar de fer pràctiques. Aquest any hem fet el que hem pogut, però l’any vinent s’hauran d’adaptar els entorns de pràctiques perquè els estudiants facin pràctiques perquè sinó, no es podran titular o no ho faran en plenes garanties perquè no hauran après la professió on s’aprèn fonamentalment que és a les pràctiques. No és el cas de tots però hi ha centres que no han pogut definir encara la seva política respecte les pràctiques del proper curs, alhora que reconeixen la necessitat que tenen d’infermeres. És un moment difícil per a tots i entre tots hem de trobar solucions».

Els docents heu hagut de teletreballar. Estava preparat el món universitari per aquest canvi?

«No hi ha gaire cultura de teletreball. Ja no és només una qüestió de si és virtual o no, sinó de fer servir metodologies que impliquin tecnologies i aquí és on ha estat la dificultat. El canvi ens ha agafat una mica desentrenats. Porto 20 anys com a infermera dedicada a la docència, i 14 n’he treballat a universitats però en porto més a secundària. Penso que a diferència de la secundària, que fa molt més temps que té aquest bagatge de les TIC, a la universitat no hem tingut la necessitat de motivar els nostres alumnes perquè com que han escollit els estudis ser, venen motivats a aprendre. Tot i això, els docents hem fet cursos, grups de treball i crec que ens en sortirem prou bé. A més, crec que tota aquesta experiència implicarà que els docents universitaris introduïm noves formes d'ensenyar i d'aprendre gràcies a la incorporació de les TIC a la nostra feina docent. Ha estat una oportunitat per fer innovacions docents i estic convençuda que també ha estat una oportunitat de modernització de la universitat quant a les eines metodològiques que fem servir. Les reunions virtuals que estem fent eren impensables abans! Ens hem adonat que no necessitem tenir l’estudiant presencialment per poder fer coses molt similars a quan els teníem presencialment. Per exemple, faig un cinefòrum amb 90 estudiants. Estic segura que això es quedarà i enriquirà el que farem presencialment després».

Com han respost els docents davant la crisi sanitària?

«Tenim una part de docents que no estan dedicats en exclusiva a la docència i també són clínics. Tots els tutors acadèmics del meu equip de pràcticum són infermeres i infermers que estan a centres d’atenció primària i hospitals. La feina ha estat extraordinària perquè han estat capaços de fer la doble feina i d’estar totalment a l’altura de tots aquests canvis a nivell docent i alhora d’adaptar-se a les circumstàncies de l’entorn assistencial. No sé si tots els col·lectius són iguals, però el col·lectiu d’infermeres ha demostrat una capacitat camaleònica d’adaptar-se a tots els canvis. No obstant, crec que com ha passat tantes vegades en la història, ens pot tant la vocació de servei i ens agrada la feina que fem que no sé si ho aprofitarem per sortir reforçats com a professionals. La situació del coronavirus ha servit per evidenciar quines són les nostres condicions laborals i en quines condicions treballem en quant al material del què disposem. Més enllà que ens aplaudeixin, hem de ser més visibles i posicionar-nos millor perquè un millor posicionament infermer, és un millor posicionament de la societat. No és que vulguem tenir més poder, sinó que si ens deixem fer bé la feina i ens deixen participar en la presa de decisions importants dins del sistema sanitari, el benefici és per la societat.

Quines creus que han estat les principals dificultats que heu viscut en l’àmbit docent?

«Com a docents, la dificultat més gran ha estat la necessitat d’adaptació immediata a una situació que no havíem viscut anteriorment. La rapidesa dels esdeveniments ha suposat prendre decisions ràpides i adaptades als objectius pedagògics per assegurar el menor impacte possible al rendiment dels nostres estudiants. Cal entendre que som una carrera que és molt diferent de les altres, a infermeria una tercera part dels crèdits són pràctiques. La major part de carreres universitàries tenen molt poques pràctiques i les que en tenen moltes, no són tantes com nosaltres ni tenen la particularitat que tenim a infermeria que en 4 anys hem d’aconseguir professionals capaços de posar en marxa totes les seves competències. A un recent graduat el poden contractar el juliol per anar a treballar en una UCI, i per tant, en la nostra professió les pràctiques són vitals. Un graduat en medicina és una altra realitat perquè no treballa amb tota la competència mèdica quan acaba el grau, haurà de fer tota l’especialitat, i no tindrà el mateix grau de responsabilitat que té una infermera quan surt de la universitat. Quan s’ha donat la situació del coronavirus, les escoles d’infermeria es van haver de posar d’acord a donar una resposta consensuada. Som molt particulars, però també la societat necessita moltes infermeres ara mateix, ja les necessitava abans de la crisi del coronavirus. Hem trobat poca resposta, en el moment en què havíem de prendre decisions, del Ministeri i de la Generalitat en quant a què havíem de fer amb els estudiants atenent a la nostra casuística, que és molt diferent».

Com s’ha tractat als estudiants que s’han incorporat en primera línia a fer front al coronavirus?

«Tenim un gran volum d’estudiants de 4t que s’han incorporat a treballar a primera línia. Hi ha alguns centres que ho han fet bé, han estat molt curosos amb els estudiants i fins i tot han estat tutoritzats per infermeres amb més experiència, però n’hi ha hagut d’altres en els quals les condicions no han estat favorables. El COIB hauria de tenir molt de poder per mobilitzar, perquè si no hi ha un lideratge clar, és impossible moure un col·lectiu que històricament ha estat sempre tan passiu, fonamentalment perquè som una professió de dones i el rol de gènere encara predomina. I això és el resultat amb la pandèmia: nosaltres som les que "tirem del carro" però som invisibles. El mateix que ha passat amb alguns dels estudiants d’infermeria que s’han incorporat a ajudar sense por al risc personal que corrien».

Com pot afectar els estudiants haver viscut la pandèmia com a professionals?

«És una de les coses que estem treballant amb els estudiants a través del projecte de pràcticum virtualitzat. Hem aprofitat la situació per fer-los prendre consciència que el món és molt canviant i que la principal qualitat que ha de tenir ara un professional és la capacitat d’aprendre a aprendre, de ser capaç de buscar resposta a qualsevol cosa que pugui succeir. La situació de pandèmia implica un món nou a tots els nivells: ni els hospitals, ni les malalties ni la relació amb els pacients seran els mateixos. Els de 4t que es graduen ara han viscut una experiència que no oblidaran mai. Sortirà la vacuna del coronavirus però qui ens diu que no vingui una altra pandèmia? Estem treballant molt amb ells el fet d’aprendre a aprendre i a la universitat crec que això és el canvi més important que s’ha de fer amb els estudiants i el que hauríem d’aprendre els docents: que no és important què els expliquem perquè el coneixement està a l’abast en llibres, estudis, papers... sinó que hem de donar més protagonisme a ensenyar als estudiants on trobar respostes a les seves preguntes i als seus problemes que els sortiran contínuament a la seva pràctica. Amb això hem fet el nostre fil conductor del pràcticum de 4t que hem hagut de virtualitzar: tot són estratègies perquè resolguin problemes de forma autònoma buscant informació actualitzada sobre una cosa que mai havien estudiat a la carrera, perquè no existia, i sobre el context de pandèmia i tot el que implica un món confinant: a nivell físic, de malalties de salut mental, social i espiritual».

Fotografia cedida per Olga Rodrigo.

Enric Martínez: «Un dels reptes a PADES ha estat donar la millor assistència pal·liativa amb el menor temps possible»

Thu, 28 May 2020 00:00:00 GMT

Enric Martínez Vieites és infermer expert en cures pal·liatives. Un camí que va emprendre des dels inicis de la seva carrera tant en l’àmbit hospitalari, residencial com el domiciliari. Amb tres mestratges en infermeria oncològica, en atenció i cures pal·liatives i en investigació clínica aplicada a Ciències de la Salut, Martínez ha estat també docent al màster en Atenció i Cures Pal·liatives de la UVIC-ICO i al màster d’Atenció Pal·liativa Integral a persones amb Malalties Avançades de la UAB. Aquest infermer, actualment exercint des del PADES Sant Martí Nord (Grup Mutuam), forma part del Grup de Cures Pal·liatives del COIB.

Com heu hagut d’adaptar el servei de PADES amb la crisi sanitària?

«La veritat és que els canvis que vam haver de fer van ser d’un dia per l’altre, va ser molt ràpid. Pel que fa a l’organització del treball, hem fet atenció domiciliària però també teletreball. Aquesta circumstància ens ha dut a coordinar molt més els recursos amb els companys d’atenció primària o d’altres dispositius. Sempre ens coordinem molt però amb la crisi sanitària ha estat encara més important.

Una de les primeres coses que es va fer és crear el PADES COVID, per a donar resposta ràpida a les persones amb la malaltia o amb sospita de tenir-la i que tornaven cap a casa. Aquests casos necessitaven que un equip expert en cures pal·liatives donés una resposta ràpida. És una de les situacions noves amb les quals ens hem trobat. Són casos que han requerit donar la millor assistència pal·liativa amb el menor temps possible. Això ha estat un repte per a tots nosaltres, ja que no n’estàvem avesats. Normalment, treballem amb les persones i les famílies de forma precoç, per tenir temps d’abordar amb profunditat els aspectes que rodegen el final de vida, però ens trobàvem amb casos en què no teníem aquest temps.

Un altre aspecte a què ens hem hagut d’acostumar és a treballar amb els Equips de Protecció Individual (EPI). Cal tenir en compte que la comunicació propera, el tacte, estar al costat de les persones que atenem en un procés de final de vida, són unes de les eines més potents que tenim. L’EPI és, d’entrada, una barrera perquè no et veuen ni la cara ni les expressions que fas. Així que la comunicació l’hem centrat molt en la mirada. Teníem clar que havíem de mantenir la distància de seguretat per evitar riscos però tampoc hem renunciat a una carícia o a un apropament si tots portàvem la protecció adient».

Ha canviat el perfil de persona atesa pel servei?

«Més que el perfil, han canviat les situacions. Nosaltres fem seguiment de pacients a domicili, molt enfocat a control de símptomes per proposar confort i qualitat de vida. El perfil de pacients és molt ample. Històricament sempre s’ha relacionat l’atenció pal·liativa en l’acompanyament als pacients amb càncer en la seva etapa final, però també atenem a qualsevol pacient amb una malaltia crònica avançada i que es pugui beneficiar d’un enfocament pal·liatiu. Amb la crisi sanitària ens hem trobat casos de persones que estaven estables en la seva malaltia però que al contraure la COVID-19 el seu final de vida s’ha accelerat o persones que ja estaven en una situació més límit i que no han pogut superar la COVID-19.

Ens hem adaptat també a les situacions noves que s’estaven produint. Per exemple, persones que de cop i volta havien de marxar de casa a un centre sociosanitari o hospital i que no es podien acomiadar dels seus familiars o, tot al contrari, gent que estava ingressada en un centre i que va tornar a casa perquè la situació a l’hospital no era la més adient o perquè la família no volia renunciar a tenir-hi contacte i es preferia un desenllaç a casa. Moltes situacions han estat noves per a tots, per als professionals i per les persones ateses i les seves famílies.». Tots ens hem hagut d’adaptar però cal dir que, per part de famílies i pacients, hem trobat una col·laboració i una entesa que ha estat brutal.

A quins recursos personals i professionals heu hagut de recórrer per afrontar nous escenaris?

«Al llarg de la crisi hem potenciat molt el seguiment telefònic. Naturalment, no estableixes el mateix vincle que si fas un seguiment presencial però ens ha ajudat a tenir unes bases treballades per quan ha estat necessari prendre decisions o afrontar situacions més complexes. Amb els pacients que hem atès a domicili i que eren de resposta ràpida, ja que hem utilitzat els recursos que ja teníem pel que fa a la comunicació. En realitat, no canvia el que ja fèiem sinó les circumstàncies i el temps que hem tingut per fer-ho».

Què t’ha colpit més en aquestes setmanes?

«Personalment, m’han impactat les situacions en què els pacients han hagut de marxar de casa perquè no tenien un suport adient o perquè havien d’ingressar a un hospital o a un centre sociosanitari i que, malauradament, hi morien. Les famílies no poden acomiadar-se ni fer el dol en condicions normals. Si estàs a casa, el maneig de la situació és diferent perquè tens temps i espai per acomiadar-te. Però en aquests casos, són situacions difícils de gestionar. Nosaltres fem l’acompanyament fins al final i després fem seguiment del dol amb les famílies i és un dels temes que a les famílies els està costant gestionar. Penso que moltes persones patiran problemes per no haver pogut fer l’acomiadament necessari. Aquestes situacions també impacten els professionals, és clar».

En traureu quelcom de positiu de la situació?

«Penso que ens cal una mica de perspectiva per poder analitzar ben bé què en podem treure de positiu. Això no s’ha acabat, soc molt caut en aquest sentit. Per a mi, tot plegat ha estat una sacsejada brutal i penso que d’alguna manera, també ho ha estat per a la societat. Aquesta crisi ens hauria de servir per reflexionar quina societat volem construir en el sentit de posar les cures al centre, de donar al sistema sanitari la importància que ha de tenir.
En l'àmbit professional, s’ha visibilitzat molt la feina dels professionals de la salut i espero que s’hagi donat el valor que realment té. En el cas de PADES, s’ha pogut apreciar la importància de proporcionar atenció pal·liativa a tots els dispositius, també a Unitats de Crítics o a Urgències. S’ha mostrat rellevant la importància de tenir un mínim maneig per atendre la persona, estigui on estigui, des d’una mirada pal·liativa.Aquesta crisi ens ha posat sobre la taula un tema que, de vegades, encara és tabú: la mort. I d’una manera crua i ràpida, amb la mort de moltes persones de forma inesperada. En aquest sentit, aquesta és una oportunitat de potenciar la planificació de decisions anticipades. Pensar, per exemple, si hom vol ser o no intubat, si vol tenir un fi de vida a casa o a l'UCI. Són decisions que mai es pensen però que quan passa el cas són una gran eina pels professionals i les famílies, que poden actuar sabent els desitjos de la persona atesa. Hem de començar a pensar d’una altra manera i donar una volta a aquests temes que sovint volem eludir».

Esther Moral: «S’ha trigat molt a valorar la feina de contenció de la pandèmia que estàvem fent a l’atenció primària»

Thu, 21 May 2020 15:26:25 GMT

L’Esther Moral Ramírez és infermera especialista en pediatria. Fins l’aparició de la COVID-19 combinava les tasques com a gestora amb l’assistència donant suport a l’equip pediàtric de l'ABS Apenins Montigalà de Badalona Serveis Assistencials (BSA). L’arribada de la crisi sanitària ho ha capgirat tot i s’ha hagut de centrar en la gestió: organitzar nous circuits de treball, reorganitzar espais i equips de dalt a baix i treballar perquè els usuaris del centre se sentissin acompanyats malgrat no poder-los atendre presencialment.

De quina manera s’ha transformat el centre de salut amb la crisi sanitària?

«Ens hem reorganitzat del tot. Per començar, hem hagut de sectoritzar tot el centre. Això vol dir fer zones fredes – que considerem lliures de COVID— i zones calentes— on es visiten pacients amb COVID—, marcar per on ha d’entrar i sortir la gent, marcar quins EPIs duen els professionals en cada espai. També hem reorganitzat la manera de visitar; el 80% de les visites han passat a ser no presencials i el 20%, presencial d’activitat no demorable. L’atenció domiciliària no ha canviat i a més s’ha hagut de reforçar; si s’han de posar EPIs ja no pot anar només un professional als domicilis. L’altre canvi que hem hagut de fer és posar un triatge assistencial a la porta del centre amb un professional assistencial, que ha anat variant de forma rotatòria, que feia un paper de vigilant per assegurar que es complien les mesures de seguretat i evitar que es col·lapsés. Hi ha hagut també molts canvis en el personal del centre. Una tercera part de la plantilla es va traslladar a altres centres en situació molt crítica i amb més necessitat de personal (sociosanitaris, urgències o donar suport a residències) i vam haver de reorganitzar del tot la resta de l’equip que s’han adaptat i han sigut molt flexibles. A tall d’exemple, l’equip de pediatria ha fet controls a gent gran, els pediatres han fet baixes o l’odontòloga ha fet controls de COVID.»

Quins reptes i dificultats heu viscut?

«La dificultat o repte més gran ha estat el canvi de paradigma en la forma de visitar i no poder fer les visites presencials. Entre la població que tenim assignada al centre hi ha un alt grau de població immigrant, d’analfabetisme i molt baixos recursos. El contacte que tenen amb el seu centre de primària és bàsicament presencial, l’ús de la consulta electrònica és un fracàs perquè no tenen ordinadors ni internet a casa, i el gran canvi ha estat passar de la presencial a la no presencial. Posar les noves tecnologies com la vídeoconsulta al nostre abast ens ha ajudat però només una petita part de la població que atenem se n’ha pogut beneficiar, sobretot s’ha fet via telefònica. Aquest temps, a causa de la COVID, hem perdut una bona part de la promoció i la prevenció, el contacte més personal amb la gent i el seguiment per part del metge i la infermera assignats (UBA).»

La dificultat més gran ha estat el canvi de paradigma en la forma de visitar i no poder fer les visites presencials. Entre la nostra població assignada hi ha un alt grau de població immigrant, d’analfabetisme i molt baixos recursos i el contacte que tenen amb el seu centre de primària és bàsicament presencial.

I d’aprenentatges?
«L’equip ha funcionat molt bé i també destacaria la part emotiva amb els usuaris. Moltes trucades acaben dient 'i tu, com estàs?', 'cuida’t molt!' o 'gràcies pel que esteu fent!'. Veus que la població està entenent que estem fent un sobreesforç i que anem a totes.»
Com ha estat l’equilibri entre atendre i posar-se en risc per la falta d’EPIs?
«En el nostre cas ho hem trampejat bé tot i que com a responsable de centre sempre estàs neguitós que arribi el material de protecció. Els circuits habituals de provisió de material de les àrees bàsiques no funcionen i anem una mica amb el material al dia. No tens la seguretat que el proveïdor en 24 h et porti el material i això genera neguit. En cap moment ens hem quedat sense material però hem hagut de valorar molt per a què es fa servir cada material. També hem tingut moltes donacions particulars de voluntaris i organitzacions que en algun moment que hem anat justos ens han donat un cop de mà i ens han salvat.»
Com valores la resposta de l’atenció primària i comunitària a la pandèmia?

«Em trec el barret amb el treball que ha fet l’atenció primària des de tots els centres i com s’ha pogut adaptar, amb la dificultat afegida que anaven canviant els protocols i les directrius. Però s’ha trigat molt a reconèixer la feina que s’estava fent a la primària, sobretot des del Departament de Salut. Als mitjans de comunicació i a les rodes de premsa institucionals de les primeres setmanes només es parlava dels hospitals i de les UCIs. Als centres d’atenció primària es veia la ‘persiana mig tancada’ perquè no entrava ningú però s’han fet més de 85.000 consultes telefòniques. El meu centre semblava un call center, als passadissos no hi havia usuaris però tenia professionals 8 h de jornada laboral trucant, tenint en compte que som professionals on el contacte amb la persona, és molt important la transformació.»

En aquesta situació, les infermeres han fet una excel·lent feina però crec que tot el personal de l’atenció primària ho ha donat tot i ha fet de tot; des de l’auxiliar fins els administratius. On no arribava un, arribava l’altre.

Com veus el futur?

«Normalitat de moment no n’hi haurà mentre no tinguem la vacuna i la nostra programació continuarà sent tot el que es pugui no presencial perquè és el sistema més segur per la població i pels professionals. Per la nostra població assignada això se’ns farà cada vegada més difícil; a la gent li costa d’entendre que pot anar a un bar i en canvi no pot anar a un centre sanitari.»

Fotografia cedida per Esther Moral.

Antonia Raya: «La crisi ha tret a la llum la importància de fer cas a la gent que estem treballant a primera línia»

Thu, 21 May 2020 00:00:00 GMT

L’Antonia Raya Tena va ser una de les veus que es van alçar en la demanda d’aconseguir un CAP digne per al barri del Raval el 2019. Una reclamació de tot el barri que es va resoldre el passat mes de novembre amb un acord entre Salut, Cultura i el Macba per traslladar aquest equipament a la Capella de la Misericòrdia. El seu gran coneixement de l’ecosistema del Raval i el seu compromís amb la seva població a la que atén des de fa vint anys, li dona una visió clara del què ha de ser l’atenció primària adaptada a la realitat de cada comunitat.

Com ha canviat la realitat del Raval amb la crisi sanitària?

«La pandèmia ha posat de manifest la gran precarietat del barri. Potser no som el barri amb més contagis però sí un dels que estan patint més amb la crisi, per la situació social i econòmica. El Raval és un barri amb molta economia submergida, que ha estat aturada durant dos mesos. Hi ha moltes persones que depenien del sector de la restauració, com és el cas de la població filipina o pakistanesa i que s’han quedat sense feina. Hi ha situacions molt diverses: molta gent que no treballa, que treballa però cobra en negre, que té sous molt baixos, etc. I diguem que ha plogut sobre mullat. El barri ja havia quedat molt tocat de la crisi del 2017.

El tancament de les escoles és un altre gran problema ja que es tracta d’un element integrador i normalitzador per a les persones migrants. Moltes famílies no tenen ordinador i, sovint, els pares no estan en condicions d’ajudar als infants per la barrera de l’idioma. Tot això tindrà conseqüències, és una catàstrofe a nivell econòmic i social.

És una situació trista i que fa mal però, d’altra banda, apareixen espais fantàstics de suport mutu i de col·laboració que estan ajudant molt a pal·liar el cop. Et fa sentir molt orgullosa de la gent del barri però no aguantaran eternament. Això ho ha d’assumir l’estat però no arriba a tot perquè la realitat té una dimensió diferent a la que es veu des dels despatxos».

Com treballeu les desigualtat en salut des de l’atenció primària?

«Els que treballem amb poblacions desfavorides socialment sabem perfectament que la salut és un reflex d’una situació social. Quan la persona ve a la consulta i t’explica el seu problema, tendim a escoltar molt i acompanyar-la per arribar a la causa del problema. Un cop descartat un problema biològic, has d’arribar a la causa de totes les causes, que són sempre determinants socials. La influència dels determinants socials en la salut de les persones és molt alta, els estudis indiquen que arriba al 80%. Són moltes coses les que influeixen la salut de les persones i les hem de conèixer bé. Si recomano a una persona gran que ha de caminar cada dia i no ho fa perquè no té un parc a prop o perquè li fa por sortir a uns carrers plens de turistes, patinets i elements que la posen en perill, doncs, cal saber-ho.

Quan ens arriba una persona amb insomni, per exemple, les causes poden ser diverses, des d’una amenaça de desnonament, a problemes laborals o emocionals. Per això, com a infermeres de primària i comunitària hem de ser molt coneixedores de tots els recursos que tenim a la comunitat. I a més a més, hem de conèixer la nostra població i ells ens han de conèixer a nosaltres. Aquest coneixement és el que dona sentit a la nostra feina. És el gran valor de l’atenció primària, la longitudinalitat.

La desigualtat en salut es genera perquè l’accés a la salut no és universal ni per a tothom. Tenir una doble cobertura sanitària, amb una part privada que accelera processos, si te’ls pots pagar, o que cobreix àrees que no atén la salut pública genera desigualtats a nivell de drets fonamentals. L’única manera de disminuir-les és tenint una atenció primària i una salut pública forta, que et permeti atendre la teva població dins d’un context determinat i tenint en compte aquests condicionants socials, entrant més a fons en els problemes d’aquestes persones».

Amb quines situacions us heu trobat arrel de la COVID-19?

«Hi ha diverses qüestions que han aflorat. Les intueixes, però amb la crisi sanitària ha sortit a la llum. Quan la segona setmana de març vam tancar portes teníem molt clar la prioritat del missatge del confinament. Vam trucar a tota la gent gran amb més complexitat per explicar-los les mesures de confinament i per valorar si les necessitats bàsiques estaven cobertes. Sabíem que molts d’ells no les tenien, però ens vam trobar amb molta més gent amb aquestes mancances bàsiques de la que no en teníem coneixement. Aquestes situacions les hem pogut pal·liar perquè som molt coneixedores de les xarxes de suport veïnal del barri, però hem de poder-ho atendre. També hem detectat molta soledat, moltes dones que són molt grans i que no tenen xarxa familiar, bé perquè no tenen família bé perquè els fills també estaven confinats en un altre punt de la ciutat. L’altre gran problema ha estat la quantitat de gent que viu junta. Recordo el cas d’una mare que acabava de donar a llum i era positiva de COVID-19. És clar, se li demanava que fes aïllament però era impossible ja que viu en una habitació amb el marit i els altres fills. Aquí vam ser molt ràpids a reivindicar espais per a què aquest tipus de casos poguessin fer els aïllaments».

La iniciativa Hotel Salut, doncs, ha estat primordial..

«Sí però tot això ha sortit de la base. Si alguna cosa em dona esperança en el sistema és que la crisi ha tret a la llum la importància de fer cas a la gent que estem treballant a primera línia. Nosaltres som els que detectem les necessitats de la població. No ara amb la crisi, sempre! La situació era tan greu i era tan important donar resposta ràpida que crec que és el primer cop en la meva vida professional, i ja porto 30 anys, que he vist canvis ràpids gràcies a que els hem mogut els professionals de la base. Nosaltres teníem molt clar que no podíem tancar els CAPS. Hem fet resistència activa per tenir l’atenció primària funcionant, per obrir els caps de setmana i per fer-nos escoltar en allò que realment creiem que era important. Tot això m’ha fet reflexionar molt sobre funciona el sistema. Les polítiques de salut es generen als despatxos i per això no acaben de materialitzar-se ni produeixen grans canvis perquè, per a nosaltres, són ciència ficció. No estem molt presents a les reunions on es prenen decisions. Ara, per exemple, penso que ja hauríem d’estar treballant en plans de barri i amb la gent que realment sap què està passant, col·laborant des de salut, serveis socials, ensenyament... i amb els que estem a primera línia. Això costarà molt i em temo que passi el de sempre».

Quines conseqüències esteu detectant arrel de la crisi?

«Aquesta és la pitjor crisi que he vist mai. En termes econòmics, la precarietat passa una factura molt alta. M’enorgulleix el barri i com ha fet les aliances per tirar endavant, per buscar proveïdors, per recollir productes frescos quan tanquen els supermercats.. Son més de 600 les famílies que estan rebent aliments cada setmana, a banda dels que ja tenen assignats recursos socials com menjadors socials o menjar a domicili. És una situació difícilment sostenible. Tot i així, soc optimista perquè confio molt en les persones i anirà tan bé com pugui anar.

D’altra banda penso que la salut mental sortirà bastant perjudicada. Ja comencem a tenir persones que no volen sortir al carrer, que tenen por i problemes d’angoixa, que se sumen a les patologies prèvies que ja tenien. Tots aquests aspectes els haurem de tractar des de l’atenció primària, no pots medicalitzar-ho tot perquè llavors els perpetues en la seva situació».

Quina és la recepta per tenir una atenció primària forta?

«Una atenció primària forta és la que està adaptada a la seva població. Com a infermera, haig de tenir informació de certs aspectes que influeixen de manera flagrant en la salut de les persones. A l’època dels desnonaments, per exemple, em reunia un cop per setmana amb la plataforma anti desnonaments per assabentar-me del que passaria la setmana vinent. És una informació molt valuosa. I ho feia quan acabava la jornada, per convicció personal, perquè m’agafa en una època de la vida en què no tolero les injustícies, però aquests aspectes haurien d’estar previstos en l’activitat comunitària.

Un altre exemple. Al Raval tenim un percentatge de població molt envellida, amb moltes dones molt grans que viuen soles però no tenim una piràmide poblacional envellida. Per tant, el que necessita aquest barri a nivell de pressupostos i ajudes és diferent al que potser necessita sant Antoni, que sí té una població molt envellida, o Nou Barris i aquestes necessitats s’han de dissenyar des de les bases, per poder dotar de recursos humans i pressupost adients.

Un altre tema que ens sembla increïble és que no es té en compte la tipologia de població que atenem. Tots sabem que atendre la població migrant suposa molt més temps a tots els nivells. Doncs, al Raval, amb una alt índex de població migrant, aquest indicador no ens puntua a l’hora de dotar de recursos humans per càrrega de feina. No té cap sentit i no entenc a què esperen per ajustar aquests indicadors, quan fa ja prop de vint anys que convivim amb la migració de persones.

També ha passat amb les residències, ara que estan enmig de la polèmica. Les residències són domicilis de persones als quals nosaltres ja visitàvem. Per decisions de despatx, se’ns va treure aquesta atenció, menyspreant el dret d’aquestes persones a tenir serveis mèdics i infermers. Som nosaltres qui hem d’atendre’ls en relació a la seva salut. Això ens costarà Déu i ajuda de redreçar».

Què demanes al sistema? Què ha de canviat per aconseguir-ho?

«Demanaria més recursos humans i més pressupost. No arribem al què la OMS diu que és necessari per tenir una atenció primària forta, que hauria de ser un 25% del pressupost de sanitat i ara estem al 16 o 17%. La plantilla està asfixiada i necessitem aquesta injecció de gent. La vaga de l’atenció primària no va ser gratuïta, quan un col·lectiu com el nostre es mobilitza en una vaga és perquè no es pot més. Va quedar en res i ara ens ha vingut la gran crisi sanitària, quan ja estàvem al límit.

Demanaria més capacitat d’autoorganització i poder de decisió de les bases. No tots els barris son iguals, no valen els mateixos objectius per a tothom. Hauríem de tenir la capacitat d’organitzar-nos de la mateixa manera que ho hem fet amb la pandèmia perquè sabem què necessiten les nostres poblacions. D’una altra manera, no podrà ser.El que passa a la ciutat és molt particular. L’Agència de Salut Pública és una institució que té molt prestigi, que té gent molt potent però que se la veu poc al territori i no pot ser, necessitem sumar els esforços. Fan uns informes molt bons però son uns grans absents al territori. Ens caldria treballar de la mà, tenen un potencial que aportaria molt valor a l’atenció primària.

Demanaria també, per exemple, que les treballadores familiars que facilita l’Ajuntament i que estan cuidant la gent gran als domicilis estiguessin integrades a l’equip d’atenció primària. Tenir una treballadora familiar competent és mitja vida, però hem de poder parlar amb elles, veure’ns, compartir informació. I podria seguir amb la llista».

Fotografies cedides per Antonia Raya i Lola Mendoza

Les IIRs podran recuperar les rotacions externes pendents

Wed, 20 May 2020 08:39:34 GMT

La formació i les rotacions de les Infermeres Internes Residents (IIR) van quedar aturades arrel de la crisi sanitària. Aquestes infermeres es van sumar a donar suport a aquelles unitats dels centres sanitaris on calia un reforç per la contenció de la pandèmia del coronavirus.

Ara, el Govern ha donat llum verda a nou decret llei amb mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia. Entre les mesures proposades es troba aixecar temporalment i pel termini d’un any la limitació d’efectuar rotacions externes durant els darrers tres mesos previs a la finalització de la formació sanitària especialitzada d’aquests professionals. Això afecta especialment els futurs especialistes que tenen previst finalitzar la seva formació durant l’any 2021. D’aquesta manera, podran comptar amb tot l’any lectiu per efectuar les rotacions externes pendents, afavorint la recuperació del temps de rotacions programades que van ser suspeses aquest curs, per l’ordre del 15 de març passat durant l’assistència per la Covid-19.

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres

Totes les infermeres i infermers que hagin emmalaltit per COVID-19 amb hospitalització major de 3 dies tenen dret a una indemnització

Wed, 20 May 2020 07:09:21 GMT

La patronal de les asseguradores UNESPA va posar en marxar un fons solidari de 38 milions d’euros per a protegir als professionals de la salut i de residències de gent gran que han estan a primera línia en la lluita contra la COVID-19. Es tracta d’un fons gratuït i pel qual no és necessari ser client de cap asseguradora, només complir amb els requisits. La patronal ha anunciat que ja es poden iniciar els tràmits per a demanar aquestes prestacions.

En poden ser beneficiaris els professionals de la salut que hagin estat hospitalitzats per COVID-19 més de tres dies i els familiars dels professionals de la salut morts per causa directe del virus. En el cas de subsidi d’hospitalització implica el pagament de 100 euros al dia i fins un màxim de dues setmanes. És a dir, els pagaments oscil·laran entre els 400 i els 1.400 euros per persona. En el cas de les defuncions, el capital ascendirà a 30.000 euros per persona i que rebran els seus beneficiaris.

Hi poden accedir les infermeres i infermers treballant a hospitals públics i privats, hospitals de campanya, atenció primària, serveis públics i privats d’emergències i urgències i clíniques privades, les Infermeres Internes Residents (IIR), les graduades aspirants a IIR, les estudiants de 4t d’infermeria que hagin estat contractades per la crisi sanitària, les infermeres jubilades menors de 70 anys reincorporats a causa de la crisi, les infermeres amb dispensa per realització de funcions sindicals que s’hagin reincorporat al servei i les infermeres de residències i centres sociosanitaris, MATEPSS i Serveis de Prevenció.

Com tramitar la prestació?

En aquest enllaç, trobaràs tota la informació sobre els passos a seguir: https://www.unespa.es/que-hacemos/coronavirus/preguntas-y-respuestas/
Posa’t en contacte al telèfon: 93 014 10 54 de VidaCaixa, on se t’informarà d’acord a la seva situació. L’horari d’atenció telefònica és de dilluns a dijous, de 8:00h a 19:00h i divendres, de 8:00h a 18:30h. Des d’aquesta oficina se t’enviarà un formulari per complimentar i un certificat que hauràs de retornar signat pel director del centre on treballis conforme has realitzat els serveis al centre, a més de tota la documentació necessària per a demanar la prestació i que trobaràs a la web informativa.
Tota la documentació l’hauràs d’enviar a contacto@vidacaixa.es

Fotografia: Francisco Avia | Hospital Clínic

Raquel Planas: «Cal que es reconegui la feina de les IIR que han estat a primera línia durant la crisi sanitària»

Mon, 18 May 2020 14:24:34 GMT

Raquel Planas Simon és una infermera amb perfil atípic. Després d’estudiar periodisme, una experiència personal la va inclinar a estudiar infermeria. Va ser reconeguda amb la beca de la Fundació Corachan, com un dels millors expedients acadèmics de la promoció del Grau d'Infermeria del 2018. A punt de començar el seu segon any de residència, Planas també està cursant un màster en salut digital per a conjugar el seu interès en la comunicació i les noves tecnologies amb la infermeria. Un àmbit en el qual està convençuda que hi ha moltes oportunitats i possibilitats pel què fa a l’atenció a la cronicitat i l’envelliment.

L’arribada de la pandèmia va aturar la teva formació de resident, com et vas haver d’ajustar a la nova situació?

«En el meu cas, les rotacions es van aturar el 13 de març. En aquell moment estava en un altre centre, així que vaig tornar al meu CAP de referència, el CAP Llefià, amb la meva tutora. Durant la pandèmia he estat aquí i, en aquests sentit, he estat afortunada perquè he estat sempre amb la meva tutora. Naturalment m’he adaptat al mateix ritme que el centre canviava les intervencions ja que es van tancar les consultes i només es feia atenció presencial urgent».

Però això no ha estat així per a la majoria dels IIR, no?

«No, i aquesta circumstància ha creat molt malestar i frustració entre els companys i companyes IIR. Naturalment, davant la necessitat, es van posar a primera fila a treballar com a qualsevol infermera generalista a l’atenció primària, als hospitals o als hotels medicalitzats però ho han fet sota un contracte de formació. Cal que se’ls reconegui econòmicament aquest esforç, és el mínim. Per aquest motiu, ja que soc membre de la junta de l’AIFFIC, vam impulsar amb el COIB el posicionament reclamant que aquestes IIR cobressin igual que les infermeres generalistes, ja que han estat fent la mateixa feina».

I què passa amb la formació que heu perdut?

«Doncs no ho sabem. Jo començo a finals de maig el segon any d’IIR amb la sensació que estic perdent la formació. No sabem com es recuperaran les rotacions pendents ni les classes. A això se li suma la incertesa general sobre el futur, sobre com pot afectar un rebrot a la formació que estem fent. Personalment, em convindria que s’allargués la formació per a recuperar-ho, ja que visc aquí, però entenc que hi ha molts companys pels quals treballar dos mesos més amb sou de formació i fora de casa pot ser un problema. No tinc clar quina ha de ser la solució però ens fa patir perquè costa molt accedir a les places d’IIR. Entenc que la situació és molt excepcional però cal resoldre-ho».

Tot i no poder fer la formació de resident, quin aprenentatge n’has tret de la pandèmia?

«Doncs ens ha servit a tots per treballar idees de com podríem reorientar l’atenció primària, com podem reduir les càrregues assistencials, per exemple. El que sí és cert és que m’ha reafirmat en la meva decisió d’especialitzar-me en infermeria familiar i comunitària perquè s’ha fet molta feina, tot i que potser no s’ha valorat prou. A l’inici, quan es va parlar de tancar els centres d’atenció primària ens va preocupar molt. Penso que s’ha fet una labor molt important i que cal valorar-la més. Hem estat molt al costat de les persones que atenem en el dia a dia a través del telèfon, fent visites a domicili o assumint cures pal·liatives».

Com ho has viscut personalment aquesta crisi sanitària?

«Ha estat dur. Al principi sí que tens por al conèixer casos de persones de la meva edat i que estaven a la UCI, però he tingut por, sobretot, per la meva família. Tinc la incertesa de quan podré tornar a veure els meus pares, que són població de risc. Per molt que anem passant de fase, segueixo sent una persona que està en contacte amb malalts de COVID-19. En relació a les persones que hem atès, ha estat difícil emocionalment especialment amb les persones que han estat ingressades o que han perdut a un familiar. Haig de dir, però, que he trobat molt suport en la meva tutora per a gestionar tota mena de situacions i que el treball en equip al centre ha estat molt important. Ens ha unit molt i hem compartit les vivències, les pors i el que estàvem experimentant».

Què cal fer per a incentivar la infermeria familiar i comunitària?

«Queda molta feina a fer per aconseguir impulsar la infermeria a l’atenció primària. Per a mi hi ha dos aspectes bàsics, que es creï la categoria professional i que siguem moltes especialistes. Per a què això passi s’ha de desencallar l’accés al títol especialista a través de la via excepcional. La prova de la competència de l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària porta anys encallada. I cal, d’altra banda, augmentar les places per a fer l’especialitat via IIR, que ara està en 60. Ara mateix, costa molt agafar impuls. Som molts pocs els especialistes reconeguts, no existeix la categoria i, per tant, no hi ha reconeixement ni professional ni econòmic. Ja és hora de donar valor al paper de prevenció i promoció de la salut que fa l’atenció primària i comunitària».

El Ministeri de Sanitat reprèn el procediment d’accés de les places de l’IIR

Mon, 11 May 2020 10:08:25 GMT

La resolució del 7 de maig del 2020 de la Direcció General d’Ordenació professional, publicada al BOE, es resolt:

Reprendre el procediment de l’aprovació de l’oferta de places i la convocatòria de les proves selectives de 2019 per a l’accés durant l’any 2020 a les places d’infermera interna resident.

En aquest sentit, el Ministeri reprèn el procediment per a l’adjudicació de les places.

A Catalunya, es van convocar un total de 199 places amb la següent distribució:

Infermeria Obstètrico-Ginecològica - 66
Infermeria de Salut Mental -  40
Infermeria del Treball - 2
Infermeria Pediàtrica - 23
Infermeria Familiar i Comunitària -  60
Infermeria Geriàtrica -  8

Per fer el seguiment personalitzat de la convocatòria pots accedir al següent enllaç de la web del Ministeri de Sanitat: https://fse.mscbs.gob.es/fseweb/view/index.xhtml

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres

Llevadores de l’ICS elaboren recursos d’educació sanitària en línia per preparar a les dones que han de donar llum durant la Covid-19

Tue, 05 May 2020 00:00:00 GMT

Un grup multiprofessional de llevadores (Gemma Olivera, Ester Rebull, Montse Martinez i Judit Cos, Ana Rodriguez i Pilar Soteras) juntament amb el servei de comunicació de l’ICS , l’ASSIR de la Metropolitana Nord (Marcos Cortes, Elisabet Sostres i Alejandro de la Torre) han elaborat aquests continguts audiovisuals que expliquen, en format breu, aspectes sobre l’embaràs, el part, el post-part o l’alletament maternal, entre d'altres, i com hi pot afectar el coronavirus.

Gemma Falguera Puig, llevadora responsable de l’ASSIR Metropolitana Nord de l’ICS (Direcció d'Atenció Primària Metropolitana Nord) i membre del Grup preconsolidat en Recerca en Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva IDIAP i AGAUR, explica quins són els principals factors que han canviat durant la crisi sanitària l’atenció a les dones embarassades des dels ASSIR: «El factor del risc de contagi i del confinament ha provocat que el seguiment de les dones gestants des de l'Atenció Primària per l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva es faci a través del mòbil, videoconsulta i l’e-Consulta: anamnesi, cribatges, consells, sol·licitud de proves, prescripció, i presencialment es facin les visites que requereixen alguna prova específica.»

Pel què fa al moment del part, Falguera explica que també hi ha hagut canvis, com la incorporació de mesures de protecció individual per a les dones gestants que són positives de Covid-19, les seves parelles i les professionals, així com també canvis en dones puerperes que són Covid negatives com el fet de donar altes hiperprecoces després del part per disminuir el risc del contagi i recomanar que no hi hagi familiars en la tornada a casa. «Tot plegat és un canvi total,» afirma.

És comú el neguit entre les dones embarassades que han de donar a llum actualment. Ho explica la llevadora: «En la situació actual, les dones gestants tenen por a infectar-se i, per tant, han entès que es pugui fer el seu seguiment de forma no presencial sempre que es pugui. El que és molt important és que no se sentin soles i que, malgrat tot, des dels ASSIR els hi puguem proporcionar la seguretat que estan en bones mans telemàtiques i que si tenen qualsevol dubte, poden contactar amb les llevadores de l’Atenció Primària per telèfon, en línia i videoconferència.» I afegeix que també és una bona oportunitat per incorporar a les parelles en els consells i la informació que es proporciona a la dona gestant mitjançant la videoconsulta.

És molt important que les dones gestants no se sentin soles i que, malgrat tot, des dels ASSIR els hi puguem proporcionar la seguretat que estan en bones mans telemàtiques i que si tenen qualsevol dubte, poden contactar amb les llevadores de l’Atenció Primària.

L’objectiu de les càpsules telemàtiques, que es poden trobar al canal de Youtube de l’ICS, explica Falguera que és proveir de tota aquella informació que fins ara es donava presencialment en cursos. «D’aquesta forma, des de casa, les dones gestants i les seves parelles ho poden visualitza.,» També explica que està previst incorporar en aquest format telemàtic altres temes sobre els quals les llevadores treballen habitualment com què es pot fer a casa a l’inici del part o sobre violència masclista. Aquest últim, explica la llevadora, preocupa especialment en època de confinament: «Es tracta de poder detectar casos de violència masclista amb les eines que tenim actualment i poder coordinar-nos amb els dispositius del territori.»

També remarca la importància de l’acompanyament i el suport de les llevadores en dones gestants amb simptomatologia respiratòria. «És important poder donar suport psicològic i consells d’higiene –rentat de mans, mascareta, higiene respiratòria o higiene d’estris— durant l’aïllament domiciliari o quan tenen la parella també en aïllament domiciliari, ja que són moments que provoquen, de vegades, més ansietat pel fet d’estar embarassada, sobretot al final de l’embaràs i, especialment, en el part i puerperi,» afirma.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres | Ariadna Creus i Àngel García.

Troba recursos formatius gratuïts online sobre la Covid-19

Fri, 20 Mar 2020 00:00:00 GMT

Amb la finalitat d'ajudar en el control de la pandèmia per Coronavirus, SalusPlay està oferint de manera gratuïta la realització del curs online Coronavirus COVID-19: Patogenia, prevención y tratamiento. Aquest curs, al qual s'han inscrit en 3 dies més de 16.000 professionals sanitaris de tot el món, té, ara com ara, l'aval de 16 associacions científiques i col·legis professionals.

L'accés al curs estarà disponible gratuïtament fins a la finalització de la pandèmia des del següent enllaç: https://www.salusone.app/coronavirus.

El Consejo General de Enfermería, a través de la seva eina formativa, Instituto Superior de Formación Sanitaria (ISFOS), posa en marxa, amb caràcter urgent, un seminari gratuït que intentarà donar resposta a qualsevol interrogant entorn d'aquest repte sanitari mundial, de primera magnitud. El seminari ACTUALIZACIÓN EN EL PLAN DE RESPUESTA ANTE EL COVID-19 tindrà una durada de 2 hores amb modalitat online. En acabar el seminari, els alumnes podran descarregar-se el certificat de l'activitat formativa directament des de la plataforma.

Per a accedir al curs, segueix aquest enllaç: https://seminariocovid-19.isfos.com/landing/cge/coronavirus

Accedeix a l'espai per a suport i informació per a professionals sobre la crisi sanitària del SARS-CoV-2

Infermeres de família i comunitària de l’Atenció Primària donen consells de salut per a les persones confinades a casa per l'estat d'alarma

Mon, 16 Mar 2020 15:09:48 GMT

Durant aquest temps de confinament, en un comunicat, l'AIFiCC recomana «marcar-se unes rutines, llevar-se com si s’anés a treballar, dutxar-se i vestir-se amb roba còmode».

També és molt important cuidar l’alimentació. Afirmen que cal marcar una rutina i que és important mantenir els horaris dels àpats i seguir una alimentació equilibrada: amb molta fruita i verdura, carn blanca, peix i llegums, beure força aigua i evitar els aliments processats.

«És també imprescindible fer algun tipus d’activitat física a casa. De fet, recomanem aixecar-se de la cadira cada dues hores i estar uns 10 minuts fent un petit passeig per casa. Crear-se una taula d’exercicis físic simples per mantenir-se en forma: exercicis d’estirament, flexibilitat i d’equilibri. Es pot fer a primera hora del matí, al migdia o cap al vespre. Fer activitat física millora la condició física i el benestar emocional, encara que sigui poc temps ens ajuda a estar més àgils, i ens cansarà una mica, cosa que ens ajudarà a dormir millor per la nit,» asseguren. En aquest sentit, per aquelles persones a les que els va bé fer exercicis de relaxació i ioga, les animen a buscar un moment durant el dia per fer-ho.

Tampoc s’ha d’oblidar el treball intel·lectual. Les infermeres de família i comunitària demanen a les persones confinades que siguin disciplinats i dediquin unes hores al dia a la feina assignada, o si no en tenen, a llegir, fer mots encreuats o alguna altra activitats lúdica que comporti fer treball intel·lectual. «És important evitar estar tot el dia sedentaris, davant la televisió, tauleta o internet,» conclouen.

«Igualment, aconsellem desconnectar de tant en tant de les notícies vinculades amb el coronavirus. És cert que cal estar alerta amb les informacions i novetats, però no podem estar tot el dia pendent de les xarxes socials i de cada nou missatge. Això provoca ansietat innecessària i és perjudicial per la salut de la persona. No s’ha de prendre més precaucions de les necessàries, és important mantenir la calma, no ser alarmista i seguir les recomanacions i mesures de prevenció que determinin les institucions sanitàries» expliquen des de l’AIFiCC.

Si l’aïllament es fa amb nens, és important trobar activitats lúdiques que es puguin fer amb ells a casa. També és important evitar que estiguin molta estona davant l’ordinador, tauleta, telèfon o televisió. Algunes idees possibles poden ser: jugar a fer pentinats, a trobar tresors amagats, fer collages, escriure un mini conte, fer avions de paper o fer jocs de taula, entre d’altres.

En tot cas, les infermeres de família i comunitària d’AIFiCC recorden que «malgrat ser dur haver de fer un aïllament durant 14 dies, com a societat hem d’apel·lar a la responsabilitat individual i a la solidaritat social per evitar la ràpida propagació d’aquest virus».

En cas de tractar-se d’un aïllament per haver estat en contacte amb una persona que ha donat positiu amb coronavirus, les recomanacions són les mateixes i recorden a més que «el temps que transcorre entre la infecció pel virus i l'aparició dels símptomes de la malaltia oscil·len entre 1 i 14 dies, i en general es situen al voltant dels cinc dies. Els símptomes del coronavirus són similars a altres patologies respiratòries i els més comuns són tres: febre, tos i dificultat per respirar. No hi ha un tractament antiviral específic per al coronavirus, solament han de rebre cures de suport per ajudar a alleujar els símptomes com antitèrmics per a la febre o antitussígens per a la tos. Si no es presenten els símptomes respiratoris, no cal portar posada una mascareta clínica».

Consells en el cas de confinament convivint amb una persona amb coronavirus

Les circumstàncies d’aïllament i les mesures que cal prendre en cas de conviure amb una persona malalta amb coronavirus són força diferents. Els principals grups vulnerables són els més grans de 65 anys, les persones amb malalties cròniques, càncer, immunodeficiències, infants menors de 5 anys i gestants. En aquest sentit, les infermeres de l’AIFiCC fan les següents recomanacions per a l’aïllament respiratori a casa.

Cal recordar que la persona amb coronavirus s’ha d’aïllar en un habitació individual i amb la porta tancada. Aquesta habitació ha de disposar de bona ventilació exterior i si és possible que tingui un bany exclusiu. Si no és possible, desinfectar-lo amb lleixiu domèstic després de cada ús (1 part de lleixiu per 99 d'aigua). Ha de tenir un cub d'escombraries de pedal en l'habitació per llançar els mocadors d’un ús i productes per a la higiene de mans. S’ha de rentar les mans sovint, dutxar-se i canviar-se la roba interior diàriament. És millor que no surti de les zones d’aïllament però si ho ha de fer, ha de portar mascareta clínica i rentar-se les mans, i mantenir-se a una distància de dos metres respecte a la resta de la gent.

Evidentment, la persona aïllada no pot rebre visites, però no poder veure els teus en persona no significa no poder estar en contacte amb el mòbil. Trucar-los, enviar-los missatges o fer-hi videoconferències són alguns dels consells de les infermeres de l’AIFiCC.

Igualment, és aconsellable ventilar l’habitació un mínim de 10 minuts, 3 cops al dia. I cada vegada que algú hagi d’entrar a l’habitació és preferible haver-la ventilat prèviament durant 10 minuts. Per descomptat, la persona aïllada i la persona cuidadora han de posar-se la mascareta clínica quan comparteixin l’espai.

Les persones que convisquin amb la persona malalta han d’estar en habitacions diferents i utilitzar guants per qualsevol contacte amb secrecions de la persona. No s'han de compartir objectes d'ús personal tals com raspalls de dents, gots, plats, coberts, tovalloles, cigarrets, etc. Per a la neteja dels estris de menjar cal utilitzar rentavaixelles o fregar amb aigua calenta i per a la roba del llit i vestit rentar-la a 60-90º i assecar-la bé.

És important també que tots els convivents es rentin les mans amb aigua i sabó durant 20 segons o solució hidroalcohòlica després de qualsevol contacte amb el malalt o el seu entorn immediat, encara que hagin fet servir guants.

Finalment, cal recordar que els membres de la família, convivents i persones encarregades de les cures de la persona positiva de coronavirus han de fer auto vigilància per si noten l’aparició de símptomes respiratoris. En cas que es produeixin, cal que consultin amb els serveis de salut, trucant al 061.

Fotografia Banc d'Imatges Infermeres | Ariadna Creus & Àngel García

Salut cerca professionals de la salut per reforçar la resposta al SARS-CoV-2

Mon, 16 Mar 2020 09:52:23 GMT

Les ofertes de treball que s’hi poden trobar son temporals per a aquests professionals amb un període de sol·licitud molt breu (habitualment un parell de dies) i pensats per a reforçar les seves unitats centrals i territorials de vigilància epidemiològica i resposta a emergències de salut pública.

Les persones interessades poden consultar les ofertes publicades pel Departament en aquesta pàgina.

Ofertes de treball

Neix el Saló R amb la voluntat de millorar l’atractiu de la formació sanitària especialitzada de Catalunya

Wed, 26 Feb 2020 12:04:36 GMT

El públic principal a qui va dirigit el saló són els participants a la convocatòria 2020 de formació sanitària especialitzada i que començaran a escollir places a partir del 16 d’abril però també vol que sigui d'interès per a estudiants de darrer any dels principals graus sanitaris. Enguany, hi ha 199 places ofertades a Catalunya per infermeres residents (IIR).

Aquest saló comptarà amb un espai diferenciat per a les especialitats infermeres i també amb espais per a col·loquis i speaker’s corner conduïts per tutors i residents centrats en temes de preocupació per futurs residents.

Entre els objectius que persegueix el Saló R hi ha: visibilitzar els 59 centres de formació especialitzada de Catalunya —42 hospitals i 17 unitats d’atenció familiar i comunitària—, afegir valor a la docència especialitzada, millorar l’atracció de la xarxa d’unitats docents de Catalunya de cara a l’adjudicació de places per a la convocatòria 2020, transmetre que es garanteix una formació especialitzada de qualitat a tots els centres docents de Catalunya així com augmentar la retenció de professionals titulats a Catalunya per a la formació especialitzada.

L’accés al Saló R serà de 10 a 17 h a l’Espai BITAL (C/José Agustín Goytisolo 22-28, l’Hospitalet de Llobregat).

Coneix les Unitats Docents i els seus programes de residència per a les especialitats infermeres per al 2020

Thu, 20 Feb 2020 00:00:00 GMT

AMB MOTIU DE LA RESOLUCIÓ DEL DEPARTAMENT DE SALUT SOBRE MESURES ESPECÍFIQUES PER PROTEGIR ELS PROFESSIONALS SANITARIS DEL SARS-CoV-2, CONSULTEU AMB LES UNITATS DOCENTS SI ES MANTENEN LES JORNADES.

Llista de les unitats docents i especialitats

Centres i Unitats Docents

Centres hospitalaris docents

Unitats Docents Multiprofessionals d'Atenció Familiar i Comunitària

També pots consultar en aquest buscador del Ministeri de Sanitat les places ofertades en la convocatòria actual.

Aquesta informació la faciliten el Canal Salut de la Generalitat de Catalunya i els centres docents corresponents:

Les properes jornades de portes obertes dels centres docents per a futurs residents a la demarcació de Barcelona són:

Més informació al Canal Salut de la Generalitat de Catalunya: http://canalsalut.gencat.cat/ca/professionals/formacio/especialitzada/jornades_portes_obertes/

Aquesta informació s’anirà actualitzant amb nova informació.

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres

Jornada de l'ACICDDI: les infermeres i les persones transgènere

Tue, 11 Feb 2020 07:36:58 GMT

L'ACICDDI, que agrupa les infermeres que treballen en imatge corporal i dermoestètica a Catalunya, organitza aquesta jornada com a part dels seus objectius de facilitar la formació continuada en aquesta matèria. En aquesta ocasió, els reptes i necessitats de les persones transgènere i les cures infermeres que se'n deriven, centren la jornada.

Al llarg del dia les persones assistents podran escoltar diverses experiències i testimonis multidisciplinars que abordaran aspectes com les cures en cirurgies, els aspectes emocionals i físics, així com el coneixement de diversos models assistencals.

Més informació a: https://acicddi.org/ca/activitats/jornadales-infermers-persones-transgenere/

I Jornada de Seguretat dels Pacients de l’Associació Catalana de Seguretat dels Pacients (ACSP)

Mon, 03 Feb 2020 08:34:16 GMT

Per a més informació, consulteu el programa.

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres.

XI Congrés de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives a Barcelona

Mon, 03 Feb 2020 08:04:41 GMT

En aquesta edició, es pretén mostrar el dos pilars fonamentals de l’atenció de cures pal·liatives: «La Ciència, centrada en el desenvolupament del coneixement, la recerca de l’evidència i les millors pràctiques clíniques és l’eix vertebrador de la nostra especialitat. L’Art del cuidar, acompanyar, escoltar, donar suport al pacient i les seves famílies de forma precoç, durant el procés i després de la mort de la persona, aporta una visió integral que n’és la nostra essència.»

Sota la direcció d’Emma Costas, Infermera. Directora PADES Mutuam i responsable del Grup d’Infermeria de Cures Pal·liatives COIB, el congrés es podrà seguir a Twitter a través de l’etiqueta #SCBCP2020.

Més informació i inscripcions a XI Congrés de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives

Les Jornades Interdisciplinars Catalanes de Residències de Gent Gran arriben a la 14a edició

Wed, 15 Jan 2020 08:59:33 GMT

Les 14es Jornades Interdisciplinars Catalanes de Residències de Gent Gran estan adreçades a tots els professionals del sector de les residències de gent gran, així com a tots aquells professionals que puguin estar interessats. L’objectiu principal és poder donar resposta a les necessitats de formació dels professionals, tenint en compte les demandes fetes en anteriors edicions i les darreres novetats del sector. «Esperem que siguin una oportunitat d’intercanvi d’experiències en l’atenció a les persones grans, contemplada des de les diferents vessants de l’abordatge interdisciplinari i amb un model d’atenció integratiu», afirma el Comitè Organitzador de la trobada.

Fins el 21 de febrer es poden enviar resums per a la seva presentació en format pòster que han de seguir les normes per a la presentació de resums. Els tres millors pòsters seran premiats amb:

1r premi: 4 inscripcions a les properes jornades (valor del premi 600 €)
2n premi: 3 inscripcions a les properes jornades (valor del premi 450 €)
3r premi: 2 inscripcions a les properes jornades (valor del premi 300 €)

Entre els ponents confirmats al programa destaquen l’infermer especialista en son i coordinador assistencial de la Clínica del son Dr. Estivill, Alex Pastor Campo, i la supervisora d’infermeria del torn de nit del Parc Sanitari Pere Virgili, Merche Manso Muñoz, que participaran en la taula rodona sobre son i vellesa. Destaca també la participació de l’infermer Diego Novo en la taula rodona sobre situacions d’emergència.

Aquesta trobada està organitzada per nou dels col·legis professionals implicats en l’atenció d’aquest sector de la població. A més del COIB, també s’hi compten el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), el Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (COTOC), el Col·legi d’Educadores i Educadors socials de Catalunya (CEESC), el Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC) i el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (CFC).

Com en edicions anteriors, el primer dia de les jornades hi haurà simultàniament taules rodones i tallers. Els tallers són limitats a 25 assistents, per la qual cosa, es recomana inscriure’s com més aviat millor.

Les inscripcions ja es poden realitzar al següent enllaç.

Més informació a http://residenciesgentgran14.activacongresos.com/

Imatge: Ariadna Creus i Àngel García | Banc Imatges Infermeres

32è congrés nacional d’Infermeria vascular i ferides de l’Asociación Española de Enfermeria Vascular y Heridas (AEEVH) a Sitges

Tue, 14 Jan 2020 12:23:56 GMT

Sota el lema “Aportant valor”, el comitè científic del congrés espera “intercanviar i divulgar idees i experiències per avançar en la contribució com a col·lectiu en la millora del tenir cura de les persones en l’àmbit de les nostres actuacions”. Les activitats científiques programades inclouen taules rodones, conferències i la presentació de comunicacions i pòsters.

El 13 de març és la data en què finalitza el període per enviar els resums de comunicacions i es notificarà l’acceptació de les comunicacions als autors el 20 de març. Els autors presentats es poden inscriure fins el dia 3 d’abril.

Les comunicacions que es presentin optaran a guanyar diferents premis: 1r premi en categoria de comunicacions orals de 500€ i 2n premi que consisteix en la inscripció al XXXIII Congreso Nacional de Enfermería Vascular y Heridas (2021). Pel que fa a les comunicacions de pòsters, opten a un 1r premi de 300€ i una subscripció d’un any a la revista ROL de Enfermería.

Més informació i inscripcions a https://aeevh2020sitges.com o contactant a congresoaeevh@bcocongresos.com.

Fotografia: Banc d’Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia.

Tret de sortida de l’Any Internacional de les Infermeres i les Llevadores

Tue, 07 Jan 2020 11:23:38 GMT

Aquesta fita, per a la qual s’han planificat accions que ajudaran al reconeixement de les aportacions infermeres i els riscos associats a la manca d’infermeres, coincideix amb la celebració del 200 aniversari del naixement de Florence Nightingale i de la publicació del primer informe «Estat de la Infermeria en el món», previst per l’abril.

Al llarg de l’any es faran diferents activitats i iniciatives orientades, d’una banda, a fer visible el paper de les infermeres i , de l’altra, a obtenir compromisos per part dels governs per actuar i revertir la situació en qüestions com les ràtios infermeres, el reconeixement professional i el lideratge. La OMS estima que el 2030 hi haurà un dèficit de 9 milions d’infermeres a tot el món sinó es prenen decisions dràstiques que facin canviar la situació.

Destaca entre les iniciatives previstes, la publicació anunciada pel CII de les noves directrius d’Infermeria de Pràctica Avançada que, segons afirmen, «promouran una visió comuna per seguir afavorint una major comprensió d'aquesta figura per part de la infermeria internacional i les comunitats de l'àmbit de la sanitat per a l'avanç de rols que comunament es coneixen com a infermeres especialistes clíniques i infermeres d'atenció directa». El CII ha anunciat així mateix la publicació del 1er informe sobre l’estat de la infermeria en el món, previst pel mes d’abril, i que oferirà «una instantània de les infermeres a nivell global juntament amb dades vitals que s'utilitzaran en els propers anys com a referència per determinar quant s'ha progressat per incrementar i potenciar les infermeres».

A Catalunya, l’estratègia de treball del grup Nursing Now Catalunya catalitzarà les principals estratègies, objectius i accions a dur a terme al llarg de l’any. Una estratègia que ja s’ha donat a conèixer i que recull, a partir dels objectius globals de Nursing Now, els objectius operatius per cada línia estratègica, així com les accions i els criteris de resultats i les entitats responsables de dur-ho a terme.

Cal destacar igualment l’exposició itinerant «Infermeres en la memòria. La força invisible d’una professió», coorganitzada pel COIB, l’Hospital Clínic de Barcelona i la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona / Escola d’Infermeria (UB), que s’exposarà entre el 12 de maig i el 30 de juny a la seu de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut UB, Escola d’Infermeria UB i Hospital Clínic de Barcelona. Aquesta exposició, que recollirà la història de la professió a Catalunya a través de diferents col·leccions d’objectes, documentació i simulació d’espais d’atenció infermera, té una vocació itinerant i que s’anirà concretant els propers mesos.

L’OIGS publica el document de bones pràctiques de la Gestió Infermera de la Demanda, un nou pas per afermar la seva implementació a l’atenció primària

Thu, 19 Dec 2019 08:17:50 GMT

El document «Bones pràctiques: Gestió Infermera de la Demanda» té la voluntat d’identificar els trets diferencials i els resultats de les millors experiències que s’estan duent a terme en el sistema sanitari i estendre-les al conjunt del sistema. La GID fa anys que forma part de la cartera de serveis de molts centres d’Atenció Primària de Salut (APS) però no va ser fins el 2016 que es van culminar els acords professionals en el sí del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), amb les directrius i el desenvolupament operatiu de la GID.

La GID és la resposta que donen les infermeres a les persones que realitzen una demanda per diferents motius de consulta i amb diverses situacions de salut. La infermera valora de manera integrada les necessitats de la persona i emet un judici clínic identificant les causes i proposant un pla terapèutic per resoldre el problema. La metodologia pròpia que utilitzen s’anomena procés infermer. La infermera gestiona la demanda identificant problemes i/o situacions, de vida o de salut; emetent un judici professional, dins del seu àmbit de competència i desenvolupant activitats d’assessorament i d’educació per la salut i proposant les mesures necessàries fins a la resolució del problema, resolent i/o derivant a la persona atesa a un altre professional o dispositiu.

L’estudi publicat per l’OIGS s’ha centrat en identificar aspectes facilitadors que permetin augmentar i millorar la implementació del model de Gestió Infermera de la Demanda (GID) a partir de les experiències de diferents equips que la tenen implementada i amb la col·laboració de l’ICS i l’AIFiCC.

Els resultats de l’estudi mostren la necessitat de millorar els recursos i metodologies que es fan servir per poder avaluar l’impacte sobre els costos, el personal i sobre la població. En aquest sentit, proposa elements facilitadors i eines que es poden aplicar per aconseguir implementar la GID a tot el sistema i recollir-ne els resultats i beneficis per al propi sistema i per a la ciutadania.
L’estudi també aporta informació sobre la cerca bibliogràfica d’estudis de costos de la Gestió Infermera de la Demanda. Afirma que «tot i que l’evidència és moderada en estudis realitzats amb la població general, quan es fa referència a l’atenció a pacients crònics la intervenció de la gestió infermera de la demanda en atenció primària, evidencia resultats positius en la majoria d’estudis. En general els estudis mostren que el servei d’atenció d’infermeria és més efectiva que la dels metges en promoure l’adherència dels pacients als tractaments i resultats de major satisfacció. Pel que fa a la qualitat l’atenció rebuda pels pacients els resultats mostren que el l’atenció infermera és tant o més efectiva.» D’aquesta revisió es conclou, però, que no es poden extreure conclusions de cost-efectivitat per poca evidència o per limitacions metodològiques d’aquests estudis.

Accions des del COIB per impulsar la implementació de la GID

En aquest procés d'afermar la implementació de la GID a l'atenció primària de salut, el COIB treballa des de fa anys en diferents línies estratègiques, junt amb el mateix CCIIC i l'AIFiCC per a reforçar aspectes com la formació a infermeres i infermers, el seguiment dels indicadors o l'assessorament professional sobre aquesta qüestió.

Fa un mes, la Vocalia d’Infermeria Familiar i Comunitària del COIB i l’Associació d’Infermeria familiar i comunitària de Catalunya (AIFiCC) van organitzar una jornada de treball sobre la Gestió Infermera de la Demanda (GID), per analitzar els diferents esculls intrínsecs i extrínsecs que té la implementació de la GID i recollir les reflexions, millores, innovacions i experiències de les infermeres i infermers.

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres

El projecte infermer d’escriptura terapèutica per a persones hospitalitzades RELAT-HOS inicia un procés de micromecentatge

Fri, 13 Dec 2019 12:32:03 GMT

RELAT-HOS convida a les persones hospitalitzades a expressar les seves emocions, sentiments o inquietuds a través d'un relat, que formarà part d'un llibre que es regalarà als usuaris que en un futur estiguin interessats en la seva lectura durant el seu ingrés. La iniciativa se centra en el valor terapèutic de l’escriptura. La possibilitat de posar les capacitats terapèutiques en pràctica com a expressió creativa des d'un entorn hospitalari és una iniciativa innovadora, ja que no hi ha antecedents d'un projecte similar en cap centre hospitalari d'Espanya.

«És un projecte molt consolidat—afirma Antonia Castro, la infermera impulsora del projecte, que afegeix que actualment estan preparant l'edició del II volum del llibre "Desde mi habitación" i continuen rebent relats, que estaran inclosos al tercer—. Arriben noves persones hospitalitzades i també escriuen». I afegeix: «Aquest projecte no seria possible sense la implicació dels professionals de la salut de l’Hospital de Bellvitge que fan que s’animi a escriure i la generositat de la gent que escriu i fa que segueixi creixent el projecte». També explica que obtenen petits guanys de la venda directa del llibre, que es regala als usuaris, a través de llibreries virtuals.

Podeu fer una aportació al procés de crowdfunding de RELAT-HOS

Imatge: Hospital Universitari de Bellvitge

Un estudi preveu que calen més de 3.000 infermeres al sector públic i concertat

Thu, 12 Dec 2019 07:57:55 GMT

La finalitat de l’estudi és conèixer la situació actual i en funció dels resultats, establir un pla d’accions a curt-mig termini per intentar buscar solucions a la manca de professionals. En l’enquesta han participat 113 centres, que representen el 80% del sector sanitari públic i concertat de Catalunya.

Del total de la previsió de vacants infermeres, un 83,2% son d’infermeres sense especialitat i un 16,8% corresponen a infermeres especialistes. Es destaca com les més demandades les especialitats de llevadora, infermeria de geriatria, infermera de Salut Mental i infermera de pediatria.

A nivell territorial, sobre el total d’infermeres contractades per Regió Sanitària destaca l’alta necessitat a la Regió Sanitària d’Alt Pirineu i Aran, amb un 72,4% de mitjana respecte al total de la plantilla contractada.

Consulteu l'estudi: «Necessitats de professionals mèdics i d'infermeria al sector concertat i ICS», Novembre 2019

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres

Obert el període per enviar projectes al 44è Congrés Mundial d’Hospitals de Barcelona

Tue, 10 Dec 2019 09:35:44 GMT

Sota el lema «People on board, transforming healthcare. Future is now» (Persones a bord, transformant el sistema de salut. El futur és ara), l’IHF World Hospital Congress versarà sobre la transformació necessària dels sistemes de salut i socials, a través de la transformació dels serveis d’atenció a les persones per a millorar l’aportació de valor, el paper dels professionals i dels ciutadans en aquesta transformació, i com les noves tecnologies multipliquen aquest potencial de canvi.

Els continguts científics del congrés consten de tres temes principals: «Transformacions digitals i tecnològiques», «Cap a un concepte integrat i un model de servei de salut i atenció: transformacions impulsades pel valor» i «Les persones al centre de les transformacions del sistema de salut», que tenen com punt en comú la transformació dels sistemes sanitaris per millorar la qualitat de vida de les persones.

Aquesta trobada internacional, que es duu a terme anualment amb l’objectiu de promoure l’excel·lència en la gestió sanitària i social, espera reunir més de 1.000 congressistes procedents de més de 40 països. El programa científic i el programa cultural vol permetre conèixer la singularitat del model sanitari català vinculat a la cultura i als valors de la nostra societat i, també, amb una agenda de compromís social.

Consulta tota la informació per participar en aquesta trobada

Els Premis ‘Enfermería en Desarrollo 2019’ reconeixen la feina de tres projectes d’infermeres de Barcelona

Fri, 29 Nov 2019 12:21:47 GMT

Per sisè any, el Sindicato de Enfermería (SATSE) i la Fundación para el Desarrollo de la Enfermería (FUDEN) han atorgat els 'Premios Enfermería en Desarrollo', que aquesta edició han rebut 274 projectes, en un acte que va tenir lloc a Madrid el 22 de novembre. Enguany, Ainoa Biurrun Garrido, Carla Noguer Pich i Carmen Jerez Molina del Campus Sant Joan de Déu i l’Hospital del Mar han estat reconegudes en la categoria d’innovació i creativitat pel projecte ‘Mejora de la comunicación e información con el niño de 6 a 9 años diagnosticado de patología oncológica mediante una maleta pedagógica’.

En la categoria d’iniciatives corresponsables, Jordi Ramón Rizo, infermer de salut mental del CSMA Cornellà (Parc Sanitari Sant Joan de Déu) ha estat premiat amb el projecte ‘Impacto de una intervención grupal en la percepción de soledad de las personas mayores’

També ha premiat l’infermer Jordi Mitjà, autor del blog Enfermería blog, que ha rebut, juntament amb Pedro Soriano, de #FFPaciente i Héctor Castiñeira, d’Enfermera Saturada, el ‘Premio Enfermería TV’.

Més informació

Fotografies: FUDEN

Les infermeres dels centres associats d’ACRA, reconegudes amb el Premi ACRA a la millor trajectòria i aportació professional

Fri, 29 Nov 2019 10:37:04 GMT

Unes 300 persones es van aplegar per celebrar la 17a edició dels Premis ACRA, que reconeixen els millors projectes de desenvolupament del sector de la dependència. En una edició molt disputada i amb 30 candidatures presentades en les tres categories dels premis, el guardó a la millor trajectòria i aportació professional va recaure en les infermeres dels centres associats de l’ACRA, que aplega 445 empreses i entitats i atenen a 170.600 persones, segons dades de la memòria 2018 de l’associació.

En aquesta edició també s’ha reconegut el “Projecte Immersió – Avançament en el model d’atenció centrada a la persona”, en la categoria de Millora de la qualitat. Aquest projecte del centre Masies de Mollet (Grup Fiatc Residències) simula l’experiència de viure durant un dia com un usuari amb dependència per part de les treballadores del centre, una immersió que ha tingut com a objectiu desenvolupar l’empatia i la sensibilització de les professionals. L’experiència, realitzada a 32 auxiliars de geriatria i a l’equip tècnic, s’ha traduït en una millora d’aquells aspectes en què les professionals van detectar que havien de reforçar l’atenció, i també de la percepció dels usuaris envers les cuidadores.

En la categoria d’Innovació el projecte guanyador va anar a parar a l’empresa Serunion per “Better taste in older age”, un projecte desenvolupat en un centre residencial i que com a gran novetat incorpora un aroma alimentari innocu en el menjar, per una banda, i l’efecte d’un aroma a l’ambient. La incorporació d’aquest màrqueting olfactiu en un centre residencial per a gent gran, tan present en altres sectors d’oci i de lleure, ha servit per pal·liar els efectes negatius de la insaborització dels menjars, així com la frustració, desgana i inapetència que poden tenir els residents, amb la conseqüent millora gustativa i també qualitativa entre el cuidador, l’usuari i els familiars.

El jurat també va concedir un accèssit en la categoria de Millora de la qualitat, concretament al centre Mas d’Anglí (Aditnalta Promocions – Grup Atlantida), pel “Projecte intercultural per a gent gran i menors migrats no acompanyats”.

Fotografia: ACRA

Catalunya té prop de 270 infermeres de pràctica avançada no reconegudes pel sistema de salut

Thu, 28 Nov 2019 12:29:54 GMT

L’estudi IPA.CAT19 realitzat per la Càtedra de Gestió, Direcció i Administració Sanitàries de la UAB i que s’ha donat a conèixer avui, és el primer estudi realitzat a Catalunya que evidencia l’existència d’infermeres de pràctica avançada (IPA). Es tracta de 269 infermeres, que suposa una ràtio de 1,2 IPA per cada 100 infermeres de la plantilla dels centres participants a Catalunya. Són infermeres que acompleixen els criteris del Consell Internacional d’Infermeres pel que fa a expertesa, l’abast de la seva pràctica i la formació, que no estan reconegudes com a tal, ja que no existeix un sistema d’acreditació específic i les institucions sanitàries no defineixen ni creen llocs de treball adhoc, en base a les necessitats assistencials i establint els requisits professionals d’aquestes infermeres.

Altres països del nostre entorn tenen aquesta figura regulada i reconeguda com és el cas d’Anglaterra

L’estudi, en el que hi han participat 126 centres assistencials públics i privats de Catalunya, permet posar la primera pedra per afavorir una evolució de la situació de les IPA a Catalunya. L’IPA.CAT19 revela quina és la situació pel que fa al perfil sociodemogràfic, l’entorn laboral i les pràctiques infermeres diàries de les IPA, així com saber el nivell de domini sobre qüestions com la planificació experta de les cures, l’atenció integral a l’usuari, la col·laboració interprofessional, la formació, la recerca i pràctica basada en l’evidència i el lideratge professional.

A Catalunya, fa una dècada que es parla de la pràctica avançada de les infermeres gràcies als nous perfils professionals que han anat sorgint per donar resposta a les necessitats de salut de la població i fer més cost-eficient el servei. Tot i aquesta realitat, no s’ha avançat en el seu reconeixement ni en posar les condicions formatives i laborals que permetin el seu ple desenvolupament. Un aspecte clau es troba també en la necessitat d’adaptar els registres informatitzats a l’actuació de les IPA a fi que es conegui i es valori l’impacte en resultats de salut.

«Cal que es reconegui com de valuoses son les infermeres de pràctica avançada», explica Lena Ferrús Estopà, investigadora principal de l’IPA.CAT19, «pel que aporten al sistema de salut, per la seva expertesa que els permet resoldre amb autonomia situacions de salut complexes, i per fer-ho és necessari crear un espai de treball en comú entre el Departament, els centres assistencials i les universitats a fi de consensuar les necessitats i el currículum formatiu pel desenvolupament de la pràctica avançada a Catalunya».

Què és una infermera de pràctica avançada?

La Infermera de pràctica avançada compleix una sèrie de requisits consensuats pel Consell Internacional d’Infermeres (CII): treballa en l’assistència directa als usuaris, soluciona problemes de salut complexos, té formació relacionada amb el seu entorn de treball i actua com a referent, per la seva expertesa clínica, en l’àrea de coneixement on treballa i te un nivell formatiu de màster o especialitat infermera. Aquestes infermeres aporten importants millores en la cura dels pacients i d’atenció als ciutadans i millores en el sistema de salut.

El projecte IPA.CAT19 ha estat desenvolupat per un equip dirigit des de la Càtedra de Gestió, Direcció i Administració Sanitària de la UAB per la Dra. Lena Ferrús i integrat per les doctores Sònia Sevilla, Adela Zabalegui, Montse Comellas i la Sra. Mercè i amb el suport de La Unió Catalana d’Hospitals i del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i amb la col·laboració dels principals agents d’interès, tant les empreses contractants (ICS, Consorci Sanitari i Social, ACES i ACRA), com organitzacions professionals (ACDI i ADEIC).

Infografia sobre les infermeres de pràctica avançada.

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres

Un estudi de l'AIFiCC analitza què i com prescriuen les infermeres

Mon, 25 Nov 2019 16:26:11 GMT

Es tracta d’un estudi descriptiu amb l’objectiu de conèixer el tipus de prescripció que realitzen les infermeres, la duplicitat de visites (entesa com aquella en la que intervé el metge per validar la recepta tant presencialment com no), el temps d’espera per obtenir la recepta i el número de queixes a causa de l’espera. Hi han participat 203 infermeres i s’han analitzat 12.047 qüestionaris corresponents a les visites infermeres de l’Institut Català de la Salut (ICS), el Consorci sanitari de Terrassa (CST), el Consorci Sanitari de Salut Barcelona Esquerra (CASPBE), Castelldefels atenció primària (CASAP), Serveis de Salut Integral del Baix Empordà (SSIBE) i l’Entitat de Base Associativa Atenció Primària Vallcarca/ Sant Gervasi.

Els resultats obtinguts sobre com i què recepten les infermeres han mostrat que el 19,4% de les visites havien precisat d’una recepta, com a mínim. D’aquestes, un 57,1% van ser receptes realitzades en el marc de la gestió infermera de la demanda i un 26,8% per problemes específics que van precisar d’atenció per part de la infermera, com cura de ferides. De les prescripcions fetes, un 72,3% eren medicaments, majoritàriament analgèsics i antiinflamatoris, mentre que un 249% eren bàsicament apòsits.

L’estudi ha permès observar també que el 60,6% de les receptes les fa directament la infermera a través del programa informàtic i han estat validades pel metge però sense la seva presència, mentre que un 16,1% les receptes que va fer la infermera no van ser validades pel metge. El 12,2% les receptes fetes per la infermera van tenir validació del metge de forma presencial (és a dir, va veure a l’usuari), i en el 11,1% la infermera no va fer recepta perquè es va derivar al metge.

Per a les autores de l’estudi, «el fet que en un nombre tant elevat de consultes el metge validi la prescripció sense presència seva, sense veure a l’usuari, evidència que la barrera respecte a la prescripció, no es troba en la capacitació de la infermera per valorar, diagnosticar i indicar medicaments, sinó exclusivament en l’acte administratiu de receptar». D’altra banda, també senyalen i denuncien que els medicaments més prescrits són analgèsics i antiinflamatoris que, en el moment de l’estudi 2018, es dispensen a les farmàcies sense recepta, i les infermeres no poden receptar-los.

Altres reflexions de les autores apunten que des del punt de vista organitzatiu i de sostenibilitat, generar dobles visites amb un altre professional només per a dispensar una recepta no aporta cap valor afegit, sinó que condueix a augmentar la ineficàcia en la utilització dels recursos humans, físics i econòmics del sistema de salut català. Destaquen també com en alguns centres els equips han desenvolupat diferents sistemes per agilitzar l’assistència davant la rigidesa legislativa actual i la dilatació en els temps de la posada en marxa de la prescripció infermera, com és per exemple que la infermera tingui accés a la targeta de validació del metge o a receptes segellades per ell. I conclouen demanant que es completi i avanci en el procés de regulació de la prescripció infermera per tal de garantir la qualitat, accessibilitat i eficiència de l’atenció de salut.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Autoria: Àngel Garcia i Ariadna Creus

La Fundació Vila Saborit, l'Hospital Universitari Sagrat Cor i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) entreguen la quarta edició dels Premis de Recerca en infermeria Fundació Vila Saborit

Wed, 20 Nov 2019 15:31:17 GMT

S'han presentat un total de 17 treballs d'alumnes de UIC Barcelona, UAB, UVIC, URV, UB i UOC que han estat avaluats per 17 avaluadors de l'àmbit acadèmic de totes les universitats de Catalunya. Arantxa Bujanda Sainz de Murieta ha estat guanyadora del primer premi d'aquesta edició amb: "Proposta d'intervenció educativa en diabetis basada en gamificació per a estudiants de cures auxiliars d'infermeria". El primer accèssit va ser per al treball "Insomni en el pacient amb trastorn esquizofrènic, prevalença i qualitat de vida" presentat per David Batalla Martín i el segon accèssit ha estat per a la recerca presentada per Roser Samsó Julià "L'acupuntura com a mètode per a afavorir el part espontani en gestants a partir de 40 setmanes de gestació."

En aquesta edició, els candidats han cursat un màster universitari oficial en l'àmbit de la infermeria en alguna de les universitats catalanes, han presentat el seu treball final de màster durant aquest curs acadèmic i han obtingut una nota d'excel·lent. Quant als premis, s'han lliurat 2.000 euros, repartits en un primer premi i dos accèssits de treballs de final de màster.

El jurat ha estat format per representants de la Fundació Família Vila Saborit, doctors en Infermeria de diverses universitats de Catalunya que ofereixen estudis d'infermeria i màster, doctors en Infermeria, membres d'institucions assistencials catalanes, experts en recerca de l'Hospital Universitari Sagrat Cor i membres del COIB. La decisió del jurat es va fer públic el dia 18 de novembre en un acte de lliurament de premis celebrat en la Sala d'actes de l'Hospital Sagrat Cor.

Fotografia: Lliurament dels Premis de Recerca en Infermeria Fundació Vila Saborit. | Fundació Vila Saborit

Dolors Llorens, Carme Ferré i M. Dolors Juvinyà, reconegudes amb la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari

Wed, 20 Nov 2019 08:38:45 GMT

Aquests guardons es van crear el 1998 per commemorar el centenari del naixement del reconegut doctor i científic català Josep Trueta Raspall. Entre els guardonats d’enguany hi ha professionals de diferents àmbits de la salut: infermeria, medicina, nutrició, treball social i també periodisme. Pel que fa a les entitats reconegudes, enguany ha estat per a L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), la Comissió d’Economia de la Salut del Col·legi d’Economistes de Catalunya, la Fundació Cellex, la Fundació Sanitària Sant Pere Claver i Metges Sense Fronteres.

El perfil de les infermeres guardonades és extens i evidencia la gran feina feta al llarg dels anys que les ha convertit en referents dins dels seus àmbits d’estudi o de treball.

Dolors Llorens Basses

Infermera. Postgraduada en anestèsia i reanimació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Postgrau de Qualitat Assistencial per la Fundació Avedis Donavediam, Màster en Direcció i Administració d’institucions Sanitàries per la UAB, Postgrau de gestió clínica Universitat Pompeu i Fabra i de Direcció per processos ESADE.

Referent indiscutible en estratègies d’avaluació de l’activitat infermera, ha coordinat el document: Indicadors d’avaluació de les cures infermeres del Consell de la Professió Infermera de Catalunya, publicat pel Departament de Salut el 2014 i ha coordinat des del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya els treballs relacionats amb la publicació Projecte de Consens i Implementació dels Indicadors d’Avaluació de les Cures infermeres (2018).

Ha treballat com a Infermera supervisora, Cap d’àrea i Directora infermera del Consorci Hospitalari Parc Taulí de Sabadell (1982 al 1993), Directora infermera de l’Hospital de Sant Pau (1993 al 2005) i Directora infermera de la Xarxa Assistencial Althaia de Manresa (2005 al 2015). Actualment, jubilada de l’activitat laboral, segueix assessorant projectes d’avaluació de cures infermeres i és Consellera del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

Coautora d’algunes publicacions en revistes científiques ha realitzat nombroses ponències, comunicacions i participació en taules rodones en Jornades i Congressos, ha estat membre de la Comissió qualificadora de la prova selectiva per a les places de formació especialitzada d’Infermeria del Ministerio de Sanidad y Consumo (2002 al 2004), membre de la Consell Tècnic Assessor d’infermeria de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH) fins 2015 i membre de la Comissió d’exercici professional del Consell de la professió infermera de Catalunya en representació de la UCH des de el inici fins 2015.

Les seves línies de treball durant aquets anys han estat;

Professionalització de les infermeres amb la finalitat de promoure l’excel·lència en les cures
La utilització d’una metodologia de treball de resolució de problemes emmarcat en un model de cures
Desenvolupament dels professionals infermers a traves d’un sistema de promoció professional ( el primer de tot Estat Espanyol)
La implantació de la figura de la infermera referent per persona malalta a les unitats d’hospitalització.

Carme Ferré Grau

Infermera, Psicòloga i Doctora en Ciències Socials. Va ser infermera assistencial de l’any 1976 al 1983 així com professora EUI Joan XIII adscrita a la Universitat de Barcelona del 1983 al 1991. Professora de la URV des de 1991, actualment és Coordinadora del Doctorat d'Infermeria i Salut de la URV.

Ferré és reconeguda per la seva aportació singular a la docència de la disciplina infermera a la URV, on ha liderat i posat en marxa les estructures necessàries per possibilitar la plena integració de la disciplina infermera, especialment en la formació de post-graduada: Màster, Doctorat i recerca. Va formar part del primer Equip de direcció de l’Escola Universitària d’infermeria Joan XXIII, integrada a la Universitat de Barcelona l’any 1991. Com a Sots-Directora (en funcions de Cap d’estudis) va coordinar el disseny, l’elaboració i la posada em marxa del primer Pla d’estudis de la Diplomatura Universitària en Infermeria a la URV.

A l’any 2004 inicia el projecte Interuniversitari de Màster en Ciències de la Infermeria conjuntament amb les universitats d’Alacant, d’Almeria, de Huelva, de Lleida, Internacional de Catalunya i de Saragossa. Ferrer en va coordinar el Màster des de el seu inici fins a l’any 2010. Aquest Màster Interuniversitari tenia com objectiu assolir el segon cicle de la disciplina i va possibilitar que el procés de configuració a la disciplina a la URV en el procés de Bolonya, fos més ràpid que en d’altres universitats Catalanes i espanyoles.
Impulsora i Directora del primer Doctorat amb la denominació en Ciències de la Infermeria de la Universitat Pública que, fins a l'actualitat, té 60 tesis d'infermeria presentades.

Carme Ferré va participar en la creació i va dirigir el Grup de Recerca Infermeria Avançada de la Universitat Rovira i Virgili, el 2017. El Grup ha estat reconegut per l’Agaur, primer com a Grup de recerca emergent i en la darrera convocatòria 2017-2019 com a grup de recerca consolidat SGR 380. Ha estat IP de dos projectes Competitius Finançats pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, Institut de Salut Carlos III i Fons Feder. Aquests projectes s’inscriuen a la línia de recerca : Cronicitat i cuidador@s familiars: Salud Mental Positiva, Resolució de Problemes i e-Health (Web 2.0 i APP).

Els treballs de l’equip investigador han rebut diversos premis i reconeixements com: premi Sagessa 2014 àmbit social, el Premi La Unió com millor experiència innovadora en salut 2015, Premi d infermeria Comunitària Antonio Galindo del Colegio de Enfermeria de Càceres 2016 i el 1er Premi URV del Consell Social a l'impacte social de la recerca en l'àmbit de Ciències de la Salut i de la Vida, juliol 2017 i 1er Premi Jornada d’innovació i recerca del Col·legit d’infermeria de Tarragona 2017.
També ha participat en d’altres projectes competitius com a membre de l’equip investigador i avaluadora AGAUR en diferents convocatòries de recerca.

Creació d’una escola de coneixement amb la direcció de 20 tesis Doctorals relacionades amb diferents aspectes de les cures d'infermeria en l'àmbit dels cuidadors familiars, cronicitat i la Salut Mental. http://www.tdx.cat/handle/10803/311
Ferrer ha publicat 25 articles indexats a Journal Citacions Reports (JCR)i al Social Sciencie Citacions Index (SSCI) en posicions rellevants. Publicació de 15 articles indexats en Scopus i d’altres bases de dades de referencia com el(Scimago journal Ranking).
És autora de 5 llibres d'infermeria:

Sancho I, Ferré Grau C. Enfermagem: Fundamento do processo de cuidar. São Paulo: DCL.2004. 6. edición.
Ferré Grau C. Depressió: Pacients i Familiars. Valls: Cossetània, 2005.
Ferré Grau C, Rodero Sanchez V, Vives Relats C, Cid Buera D. El mundo del cuidador familiar: Una visión teórica y un modelo práctico para el cuidado. Tarragona: Silva, 2008.
Ferré Grau C, Rodero Sanchez V, Vives Relats C, Cid Buera D, M. Rosa Aparício. Guia de Cuidados de enfermería: Cuidar al Cuidador en Atención Primaria. Madrid: Publidisa, 2011.
Lia Sousa, Carlos Sequeira, Carme Ferré Grau. Manual del cuidador familiar (Es)tar com la Demencia. Tarragona: Publicaciones URV,2019

Aquest treball ha estat possible amb la col·laboració i treball conjunt amb infermeres / es del Departament d'infermeria de diverses Universitats Espanyoles: URV, UB, EISJD, EI Blanquerna, EI Gimbernat etc i professors d'altres països com: Universidade de Porto, Lisboa, Sao Paulo (Brasil) etc i amb professionals infermers dels diferents centres assistencials de la Comarca en l’àmbit de la Atenció Primària , Hospitalària i de Salut mental.

Com a projecció externa, destacar que va ser Consellera delegada del l’Àrea de Benestar i Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona del 1999 al 2004 i Presidenta de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona del juliol del 1999 al juny del 2004. Actualment Membre del Consell d’Administració de Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS).

Dolors Juvinyà Canal

Directora de la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona (UdG). Catedràtica, doctora en pedagogia, llicenciada en filosofia i lletres, diplomada en infermeria i psiquiatria, investigadora activa, directora de tesis doctorals, coordinadora d’estudis de màster i autora d’articles de recerca d’impacte internacional i guardonada en varis premis, entre ells, l’any 2011, el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Girona (COIGI) li va concedir el Premi a la Trajectòria Professional.

Juvinyà, en el seus inicis, va alternar dues disciplines, la infermera i la salut mental, les quals li van portar a estudiar el diploma d’Infermeria Psiquiàtrica, fet que la va motivar a prosseguir amb els estudis de Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i continuar amb el doctorat en pedagogia, que va finalitzar a la Universitat de Girona.

Durant uns anys va treballar en l’àmbit assistencial. L’any 1975, va entrar en contacte amb l’àmbit docent i va treballar a l’antiga Escola d’ATS de la Diputació de Girona, just abans de l’entrada en vigor dels nous estudis d’Infermeria a la Universitat. Va viure en primera persona la transformació del pla d’estudis d’ATS a la diplomatura i dues dècades més tard a grau. Entre 1994-1996 va ser directora de l’Escola Universitària d’Infermeria de la UdG. Des del 2008 és la directora de la Càtedra de Promoció de la Salut de la UdG.

Juvinyà va ser la primera infermera catedràtica de Catalunya. Actualment, dirigeix la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, creada el 2008 amb el suport de Dipsalut, Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona. La seva línia de treball ha estat orientada sempre a prioritzar l’atenció específica al servei de la Promoció de la salut de les persones.

Fotografia: Dolors Llorens. Imatge del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya.

Nou curs del projecte europeu EITHealth per a professionals vinculats a l’atenció a persones grans

Wed, 06 Nov 2019 09:37:02 GMT

El projecte CCentre: a narrative approach to improve citizens’ ageing and well-being, finançat per l’àrea de Salut de l’Institut Europeu de Innovació i Tecnologia (EIT Health) i coordinat pel grup GISME de la Universitat de Barcelona, ofereix un nou cicle formatiu amb tal de continuar posant a les persones grans al centre dels serveis de cura i salut. Aquesta formació s’ofereix amb un fil conductor: les narratives.

El curs consisteix en set sessions i començarà el 2 de desembre. Les places son limitades i les inscripcions cal tramitar-les a través de la web de l’Institut de Desenvolupament Professional- ICE.

Aquesta entitat ha decidit col·laborar de manera estable incorporant la formació al catàleg formatiu de l’IDPICE, després de les primeres formacions que es van fer el 2017 i 2018, amb col·laboració amb diferents col·legis professionals, entre ells el COIB.

Pots consultar la informació del curs en el fitxer adjunt.

La prova escrita de català de les oposicions de l'ICS es farà el 17 de novembre

Mon, 28 Oct 2019 09:07:26 GMT

Podeu consultar el llistat de persones convocades i exemptes a l’examen fent clic aquí i anant a l’apartat DSI-2018<proves<segona prova.

http://convocatories.ics.extranet.gencat.cat/tipusConvocatoria/TC2/

El tribunal acceptarà la presentació de la documentació acreditativa per restar exempt de realitzar la prova de català els mateixos dies i lloc de la realització de la prova. Les persones convocades que vulguin exercir aquest dret s’hauran de presentar 30 minuts abans de l’hora de convocatòria al lloc de realització de la prova.

La prova tindrà una durada de 60 minuts per la part d’expressió escrita. La puntuació mínima per superar la totalitat (expressió escrita + expressió oral) de la segona prova de coneixements de llengua catalana és de 5 punts en base a 10.

En el decurs de la setmana del 18 de novembre de 2019, es publicarà el calendari per a la realització de la segona part de capacitat d’expressió oral.

Per poder realitzar aquesta prova és imprescindible portar:

DNI o passaport o permís de conduir, en format original.
Bolígraf de tinta blava o negra.
Cinta correctora.

Xavi Pérez: «Amb dades objectives podem prendre millors decisions a l’hora de retirar les contencions mecàniques en persones en estat d’agitació i millorar-ne la seguretat»

Mon, 21 Oct 2019 15:05:07 GMT

Xavi Pérez Acebo és també líder del projecte "Fracture and Plaster", una aplicació tutorial per a traumatologia.

Com definiries el dispositiu Safety Hug? En què millora la qualitat assistencial per a usuaris i per als professionals?

«Safety Hug és un innovador sistema pensat per a millorar l’atenció de persones que es troben en estat d’agitació i que precisen contenció mecànica. Pot permetre reduir el temps de contenció i alhora, augmentar la seguretat, tant de l’usuari com del professional que en té cura.

El sistema integra: un sensor que recull dades relatives a l’estat d’agitació de l’usuari; un software que gestiona aquestes dades i les envia a una aplicació o Estació Clínica, on queden emmagatzemades, ajudant als professionals en l’atenció a l’usuari; una app que facilita a la infermera el seguiment de l’episodi d’agitació de l’usuari i l’avisa en cas de detecció de problemes; i un nou arnès toràcic patentat, que no compromet el benestar de la part del coll —l’actual es col·loca a prop del coll i pot provocar lesions en aquesta zona—, que immobilitza de manera gradual, allibera ràpidament en cas d’emergència i facilita l’exploració mèdica i el monitoratge del tòrax.

El nou medical device millora la qualitat assistencial en tant que contribueix a reduir el temps que la persona atesa està en contenció i els possibles efectes adversos als quals està exposat. Una gran millora és que aporta transparència a un procés de contenció i aïllament a l’entregar un informe a les famílies i persones ateses millorant la relació terapèutica.

També permet ser una eina de major control de la persona atesa per part de la infermera, en el sentit de rebre informació de l’estat d’agitació mentrestant no el pot estar vigilant, i així, prendre millors decisions per a retirar-les, administrar medicació de rescat i donar informació objectiva al metge quan ho requereixi.

Una altra novetat serà que cada vegada que interactuï qualsevol professional de la salut amb els usuaris haurà de polsar un botó en el dispositiu i quedarà enregistrat, demostrant el correcte compliment del protocol de l’hospital i reportant també les múltiples vegades que interactuem amb l’usuari que no queden enregistrades enlloc. Això comportarà un augment significatiu de la seguretat del pacient i també de la seva satisfacció, juntament amb la de les famílies i el personal que en té cura. Per la part de gestió de recursos sanitaris; aconseguir disminuir el temps d’ingrés augmentaria la disponibilitat de llits per a nous ingressos».

D’on neix la idea o necessitat de canviar aquesta situació?

«La saturació crònica dels serveis d’urgències hospitalàries, la sobrecàrrega assistencial d’infermeres i psiquiatres, la falta d’infermeres expertes en salut mental en l’àmbit d’urgències i la subjectivitat en la presa de la decisió de quin és el millor moment de retirar la contenció mecànica són situacions prou conegudes que allarguen el procés de contenció mecànica i també no ajuden a millorar l’atenció que pot rebre una persona en estat d’agitació. Les urgències hospitalàries estan més preparades per atendre situacions en què es prioritza l’atenció als problemes físics.

Quan escoltes el relat de persones que han patit episodis de contenció mecànica en hospitals, et criden l’atenció, principalment, dues coses: es queixen del fet que períodes en estat de contenció s’allarguen en excés i això els provoca més irritació, cosa que es pot interpretar com una reagudització de l’episodi d’agitació, amb el resultat de l’administració de medicació de rescat i/o més sedació, i declaren sentir-se desatesos, oblidats o fins i tot castigats pel personal que els ha atès mentre han estat en contenció mecànica (alguns asseguren haver-se fet les necessitats a sobre), expressen el seu neguit per no poder veure a la família, i expliquen el dolor físic causat per la immobilització i també l’emocional, per no ser entesos per les persones que consideren que els haurien d’ajudar.»

Les infermeres d’urgències hem anat incorporant molta tecnologia en el nostre treball diari amb el pas del temps, però en els episodis d’agitació fem servir les mateixes eines del segle passat. Aquest fet em va fer pensar en quina tecnologia es podria fer servir per millorar l’atenció i la seguretat dels usuaris i dels professionals de la salut

Com s’ha desenvolupat? Està previst que hi hagi una implantació o que surti al mercat?

«Quan vaig detectar un problema de seguretat amb l’arnès-tòrax actual vaig estar donant-li voltes pensant en un nou disseny tèxtil que fos més segur per les persones ateses. Se’m va ocórrer utilitzar una ortesi de clavícula i vaig comprar-la a una farmàcia. Després de diverses modificacions –les feia el sabater del costat de casa meva— vaig trobar una nova manera de fixar l’arnès al llit. Ens vam reunir amb un advocat de patents i no hi havia res igual. Ja teníem la patent.

Posteriorment, arran d’un conveni de col·laboració amb el centre tecnològic Eurecat vam fer les primeres reunions per tal de millorar el tèxtil i també els vaig exposar la necessitat de sensoritzar l’arnès i disposar d’una plataforma digital que millorés l’atenció als usuaris i la feina de les infermeres. Els seus enginyers es posaren a treballar i vam aconseguir el primer prototip electrònic i el software els quals hem anat modificant fins a arribar a fer la prova de concepte amb resultats engrescadors.

Actualment continuem desenvolupant el producte gràcies a guanyar una beca CaixaImpulse amb la qual validarem el producte i millorarem els prototips. I al mateix moment, vam ser escollits pel programa d’acceleració d’empreses emergents The Collider, impulsat pel Mobile World Capital Barcelona, el qual ha ofert el projecte a un CEO [sigles en anglès de director general d’una empresa o institució], que treballarà intensament per a constituir-ho com a empresa».

Què diries que ha estat el més difícil en el projecte com a infermer? I què ha estat el més gratificant en l’àmbit professional?

«Hi ha hagut una mica de tot en aquests cinc anys del projecte; moments difícils, com, per exemple, no saber si he pogut traslladar correctament la idea del projecte en sí, especialment amb propis col·laboradors. Presentar el projecte a les infermeres expertes de l’IDIC, gràcies a la mediació de CIMTI, i rebre un feedback positiu ha fet augmentar moltíssim la meva pròpia confiança i la dels meus col·laboradors en el projecte.

D’entre els moments positius destacaria com el més gratificant el fet de veure com s’han incorporat a l’equip del projecte persones molt competents que han donat una important empenta en el seu desenvolupament. Voldria destacar la implicació i el suport del Business Developer de la Fundació Parc Taulí, Eduard Soler».

Safety Hug és un cas d’èxit d’innovació infermera, però malauradament en trobem pocs. Què creus que seria necessari perquè se’n pogués impulsar més?

«Crec que és una mica aviat per parlar d’èxit d’innovació infermera, ja que encara queda molta feina per fer. D’altra banda, diria que la dificultat per innovar es troba en la manca de temps de què disposem les infermeres i els infermers, i a l’esgotament diari que patim en les unitats assistencials. Aquest hàndicap pot ser alleugerit gràcies a les beques d’intensificació dels mateixos hospitals o d’organismes públics o privats, que alliberen d’hores d’assistència destinades a donar forma al projecte, a investigar, a iterar el producte i a buscar el finançament, a un nivell similar als investigadors que es dediquen exclusivament a la recerca i a la innovació.

El suport i la resposta de les unitats d’innovació és també fonamental; i en el meu cas, la resposta va ser molt ràpida i el suport i l’orientació de les companyes del grup de recerca d’infermeria, molt important».

Fotografia de l'equip de Safety Hug. Imatge cedida per Xavi Pérez.

L’estudi MiRTCIME.CAT, finançat per la Fundació Infermeria i societat, publica els seus primers resultats al International Journal of Mental Health Nursing

Thu, 17 Oct 2019 09:29:36 GMT

De les 21 unitats d’hospitalització de psiquiatria d’aguts a Catalunya, 18 han participat en l’estudi. En total, 198 infermeres i infermers de Salut Mental han aportat les seves valoracions i aportacions. Aquest estudi multicèntric ha tancat aquesta primera fase amb els dades quantitatives relatives a com l’entorn laboral influeix en la qualitat de la relació terapèutica (RT). Les dades s’han mesurat amb l’escala Practice Environment Scale of the Nursing Work Index (PES-NWI), en la que es recullen les percepcions sobre diferents variables com ara les característiques de l’equip i de l’estructura de la unitat, les ràtios, les característiques organitzatives, els indicadors de qualitat de les cures infermeres o el suport mostrat pels supervisors.

Aquests resultats inicials mostren que aspectes relacionats amb la qualitat de les bases de la infermeria, com ara la formació, l’ús del llenguatge i la taxonomia infermera i l’existència d’una filosofia infermera comuna, són influents per a una relació terapèutica d’alta qualitat. L’estudi s’ha publicat recentment a la revista científica internacional d’infermeria de salut mental més important del món, la International Journal of Mental Health Nursing.

«Estem expectants per tot allò que ja intuïm que ens aportarà l’estudi quan el tanquem, a finals del 2020», explica Antonio Moreno-Poyato. Per a l’investigador principal d’aquest projecte, l’estudi farà sorgir qüestions que afecten a la qualitat de la relació terapèutica. Aspectes com els coneixements insuficients per part de les infermeres, tot i la bona actitud que mostren davant la importància de la RT, o la falsa concepció que tenen moltes infermeres sobre l’empatia com un factor que millora la RT. «Detectem que, en general, es reconeix la importància de la RT però no se n’és conscient durant la pràctica clínica diària», explica Moreno.
Antonio Moreno-Poyato, que va iniciar el projecte des de l’Escola Superior d’Infermeria del Mar i el segueix actualment des de la UB, compta en l’equip investigador del MiRTCIME.CAT amb Maria Dolores Martínez, Georgina Casanova, Alonso Pérez, Marta Rubio, Eladio Holgado, Xavi Vidal, Begoña Domínguez, Yéssica Marqueño, Cesca González, Queralt Cebrià, Sandra Domènech, Charo Valera, Carlos Márquez, Ferran Gil, Inés Omella, Federico Caballero, Óscar Fernández, Meritxell Villa, Anna Bastidas, Isabel Feria, Jordi Font, Jordi Quílez, Raquel Suárez, María Roviralta, Diana Tolosa, Regina Carreras, Juan Leyva, Juan Roldán, Pilar Delgado i Teresa Lluch.

El MiRTCIME.CAT té com a objectius principals, d’una banda, generar canvis en la pràctica clínica de les infermeres d’unitats de psiquiatria respecte a l’establiment de la Relació Terapèutica amb les persones ateses, a través de la implementació de pràctiques basades en l’evidència i, d’altra banda, avaluar l’eficàcia d’aquesta implementació de pràctiques basades en l’evidència, en termes de millora de la RT de les infermeres amb les persones ateses. «En definitiva», explica Moreno-Poyato, «aquesta primera fase ja ha posat de relleu la variant més important: quan menys model biomèdic, millor Relació Terapèutica».

A la fase final del projecte es treballarà per una banda l’anàlisi qualitatiu de tota la informació recollida sobre les millores proposades per les infermeres, les estratègies de canvi en aquestes unitats i que condueixin a una RT basada en la pràctica basada en l’evidència i per altra costat l’impacte quantitatiu de la intervenció en la RT de les infermeres.

Imatge: l'equip del projecte MiRTCIME.CAT en una sessió de treball. Cedida per Antonio Moreno-Poyato

Els serveis d’ocupació de Catalunya convoquen un nou procés de selecció de professionals per treballar a Alemanya

Thu, 19 Sep 2019 14:45:31 GMT

Els perfils seleccionats podran beneficiar-se de formació subvencionada en llengua alemanya a través de cursos intensius al Goethe Institut de Barcelona amb l’objectiu d’incorporar-se en un lloc de treball a la regió alemanya un cop assolit el nivell B2 de llengua. Es preveu que els cursos d’alemany comencin a principis de 2020 a partir del nivell A1.

Les persones interessades hauran d’enviar el seu CV Europass, en anglès o alemany, juntament amb una carta de motivació a: mobilitat.cat-bw@gencat.cat. Un cop recollides les sol·licituds es realitzarà una selecció prèvia, seguida d’una o diverses entrevistes personals. Es preveu mantenir la convocatòria oberta fins a finals d’any; es faran diverses sessions d’entrevistes. La primera fase del projecte iniciarà a partir de febrer de 2020 amb el curs intensiu d’alemany.

Actualització: el període per a rebre candidatures s'amplia fins el 31 de gener de 2020

Consulta tota la informació sobre el Programa de mobilitat laboral Catalunya/Baden-Württemberg.

Necessites assessorament? Pots consultar amb l'Oficina d'Informació Professional a l'Estranger del COIB.

L’Hospital Clínic posa la directa per gestionar l’acreditació per a la prescripció infermera de més de 1.700 infermeres

Wed, 18 Sep 2019 08:44:02 GMT

L’Hospital Clínic està organitzant aquests dies diverses sessions informatives internes sobre el procediment d’acreditació de les infermeres per a la prescripció infermera que, en aquest cas, és un procediment extraordinari dirigit als centres del SISCAT.
En aquest procés, que l’hospital està agilitzant per aconseguir resoldre el més aviat possible, s’ha informat i s’informarà al Comitè de Direcció, a tots el comandaments infermers, infermeres clíniques, infermeres gestores de pacients, al Comitè de Delegats/delegades d’infermeria i a les infermeres de Pràctica Avançada. Alhora s’ha creat un espai informatiu dins de la intranet del Clínic i que inclou enllaç a l’espai informatiu especial que el COIB ha habilitat per resoldre qualsevol dubte relacionat amb el procediment d’acreditació i sobre la prescripció infermera.
En aquestes reunions informatives, a banda de respondre a tots els dubtes de les infermeres s’està insistint molt en què ningú dupliqui aquesta sol·licitud. És a dir, que cap infermera amb els requisits i que treballi al SISCAT inici el procediment pel seu compte mentre duri el procediment extraordinari, ja que son els departaments de recursos humans el que ho estan gestionant. Un cop acabi el procediment extraordinari, a finals de desembre, les infermeres i infermers que reuneixin a partir de gener els requisits per a demanar l’acreditació ho hauran de fer directament a través del procés ordinari.
El procés extraordinari per a l’acreditació de les infermeres està pensat per agilitzar les acreditacions de prop de 30 mil infermeres i infermeres que treballen en els centres sanitaris del SISCAT.

Consulta tota la informació sobre l’acreditació per a la prescripció infermera

Fotografia cedida per l'Hospital Clínic