Ètica

La infermera i la nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs a la nova píndola de la Comissió deontològica

Fri, 08 Mar 2024 16:03:21 GMT

La píndola, que es farà en format presencial i online, té com a objectius descriure el context actual de la salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, i identificar les qüestions ètiques que es pot plantejar la infermera en relació amb la salut sexual i reproductiva i la interrupció voluntària de l’embaràs.

La nova regulació legal en la salut sexual i reproductiva i la interrupció voluntària de l’embaràs, recollida a la Ley Orgánica 1/2023, de 28 de febrero, por la que se modifica la 'Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo', pot comportar que la infermera i/o la llevadora, en la seva pràctica professional es plantegi diferents qüestions ètiques com poden ser: el dret a la vida, la informació a la gestant que es vol sotmetre a una interrupció voluntària de l’embaràs, l’autonomia de la menor per demanar una interrupció voluntària de l’embaràs, entre d’altres.

La sessió anirà a càrrec de Margarita García de Vicuña, llevadora i doctora en Ciències de la salut, professora de la Universitat Ramón Llull, membre de la Comissió Deontològica i de la Vocalia de Llevadores del COIB, i d’Ainoa Biurrun, llevadora i Doctora en Ciències de la Infermeria per la Universitat de Barcelona, màster universitari en investigació aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania i màster universitari en Bioètica.

Per a més informació i inscripcions fes clic aquí.

La Comissió Deontològica del COIB presenta la píndola “La planificació compartida de l’atenció”

Mon, 08 Jan 2024 11:47:47 GMT

Aquesta vegada, la píndola de la Comissió Deontològica busca descriure els factors relacionats amb la planificació compartida de l’atenció, identificar els conceptes relacionats com l’autonomia relacional, els valors i la deliberació, i descriure els millors moments per iniciar un procés de planificació compartida de l’atenció amb la persona atesa.

La Dra. Cristina Lasmarías, infermera i doctorada per la Universitat de Vic, màster en cures pal·liatives de la UVic liderarà la píndola juntament amb la infermera especialista en Infermeria familiar i comunitària, Francisca Pavón, secretària de la Junta de Govern del COIB i de la Comissió Deontològica. Lasmarías ha estat des dels seus inicis com a infermera, vinculada a la presa de decisions sanitàries de les persones afectades de processos oncològics al final de la seva vida. La seva recerca té l'objectiu de desenvolupar i implementar programes docents per a infermeres per afavorir aquests processos de planificació.

La Comissió Deontològica del COIB proposa la participació en la píndola per adquirir els coneixements sobre com portar a terme aquest procés de planificació en l'activitat assistencial.

Aquesta és una activitat de modalitat híbrida completament gratuïta, que es realitzarà a la seu del COIB el dimarts 23 de gener del 2024.

Clica aquí per inscriure't

El desig d’avançar la mort en persones amb una malaltia avançada

Tue, 03 Oct 2023 15:59:04 GMT

La sessió ha anat a càrrec de la Dra. Cristina Monforte Royo, responsable del Vicerectorat d'investigació, innovació i transferència de coneixement de la Universitat Internacional de Barcelona, investigadora del grup de recerca d'atenció al final de la vida i codirectora de la Càtedra WeCare: atenció al final de la vida i ha estat moderada per la doctora Montserrat Venturas Nieto, membre del Comitè de Bioètica de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió deontològica del COIB.

L’objectiu d’aquesta píndola és adquirir coneixements teòrics sobre els aspectes que hi ha darrere l’aparició del desig de mort avançada. Per això, la Dra. Monforte i els seus col·laboradors han iniciat una línia de recerca per comprendre, avaluar i donar resposta a la pregunta plantejada.

La sessió ha acabat amb un torn de preguntes i experiències personals per part del públic presencial de la sala, així com de les persones connectades des de casa.

Debat sobre el desig d’avançar la mort en persones amb una malaltia

Tue, 05 Sep 2023 10:47:10 GMT

Els objectius de la píndola són adquirir coneixements teòrics sobre els aspectes que hi ha darrere l’aparició del desig de mort avançada i adquirir coneixements teòrics sobre els aspectes que hi ha darrere l’aparició del desig de mort avançada.

La sessió anirà a càrrec de la doctora Cristina Monforte Royo, responsable del Vicerectorat d’investigació, innovació i transferència de coneixement de la Universitat Internacional de Barcelona, investigadora del grup de recerca d’atenció al final de la vida i co-directora de la Càtedra WeCare: atenció al final de la vida, i moderada per la doctora Montserrat Venturas Nieto, membre del Comitè de Bioètica de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió deontològica del COIB.

Més informació i inscripcions aquí!

El Consell Internacional d’Infermeres publica una nova revisió del Codi d’Ètica

Tue, 16 Nov 2021 13:32:36 GMT

L’any 1953, el Consell Internacional d'Infermeres (CII) va adoptar per primera vegada un codi internacional d'ètica per a les infermeres. Posteriorment, s'ha revisat i reafirmat periòdicament per a respondre les necessitats de la professió infermera i de l’atenció a la salut en una societat canviant. Aquest any, 2021, ha publicat una nova versió revisada del Codi d’Ètica, que incorpora lliçons de la pandèmia causada per la covid-19, aspectes laborals de les infermeres, la protecció de dades o el rol infermer en la salut global.

En aquesta revisió hi ha participat el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), a través de la Comissió Deontològica, juntament amb altres col·legis d’infermeres de l’Estat per invitació del Consejo General de Enfermería (CGE). Entre les propostes aportades des del COIB, fent seves les referències al Codi d’Ètica de les infermeres i infermers de Catalunya de l’any 2013, destaquen el canvi de denominació de Codi Deontològic a Codi d’Ètica: "Un codi d’ètica és un mirall on es reflecteixen els valors d’una professió, valors que la donen a conèixer als usuaris i que han d’inspirar tots els àmbits del fet de tenir cura, la pràctica assistencial, la formació, la gestió de les cures i la recerca". La Comissió Deontològica celebra aquesta nova publicació i encoratja les infermeres i els infermers a consultar-lo.

Guia per a la pràctica infermera ètica

El Codi d’Ètica del CII no és un codi de conducta sinó que pretén definir i guiar la pràctica infermera en els diferents rols i àmbits d’exercici professional tal com es desprèn del text: “És una declaració de valors, responsabilitat professionals i àmbits competencials de rendició de comptes a nivell professional de les infermeres i els estudiants d’infermeria que defineix i guia la pràctica infermera en els diferents rols i àmbits d’exercici. Pot actuar com a marc per a la pràctica infermera i la pressa de decisions ètiques amb la finalitat d’assolir els estàndards professionals establerts pels organismes reguladors”.

La versió revisada del 2021 inclou quatre elements principals que ofereixen un marc per a una pràctica ètica: les infermeres i els usuaris o altres persones que requereixen cures o serveis, les infermeres i la pràctica, les infermeres i la professió i les infermeres i la salut global.

El CII recorda que “la responsabilitat professional primordial de les infermeres és envers les persones que necessiten cures i serveis professionals d'infermeria tant en l'actualitat com en el futur, ja siguin persones, famílies, comunitats o poblacions.” I ho fa tenint en consideració diferents valors de la professió infermera, que defineix al seu glossari: “Els valors infermers són les finalitats perseguides tant per la professió, com en la relació infermera-usuari, per exemple la salut, dignitat, respecte, compassió, equitat, inclusió. Cal tenir en compte que alguns valors (fins) també són obligacions (accions) i actituds (virtuts).” Uns valors compartits ja pel Codi d’Ètica de les infermeres i infermers de Catalunya.

El Consell Internacional d'Infermeres (CII) va adoptar per primera vegada un codi internacional d'ètica per a les infermeres l’any 1953. Posteriorment, s'ha revisat i reafirmat periòdicament per a respondre les necessitats de la professió infermera i de l’atenció a la salut en una societat canviant.

La versió més recent i actualitzada del Codi d’Ètica es pot consultar aquí.

Més informació sobre la nova revisió del Codi d’Ètica.

Montserrat Venturas: “Amb la pandèmia s’ha fet més visible el compromís de les infermeres amb les persones”

Wed, 28 Jul 2021 12:51:42 GMT

Durant l’any 2019, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) i la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya van dur a terme un projecte per divulgar el Codi d’ètica de les infermeres i infermers de Catalunya. Aquesta iniciativa va donar lloc a una exposició que mostra alguns dels articles del Codi amb un format il·lustrat. Durant els mesos de maig i juny de 2021, la seu del COIB ha acollit aquesta exposició. Montserrat Venturas, infermera de l’Hospital Clínic, professora associada de la Universitat de Barcelona, on imparteix l’assignatura d’ètica i legislació, i membre de la Comissió Deontològica del COIB, parla sobre aquesta mostra.

Què es pot veure en aquesta exposició?

Aquesta exposició recull aspectes rellevants del Codi d’ètica, que constitueix el fonament ètic de la nostra professió. És una guia que indica i dirigeix sobre els comportaments i les actituds ètiques de les infermeres en el seu dia a dia d’activitat professional, però també és una carta de presentació a la societat en general sobre els compromisos professionals que les infermeres tenim amb les persones de qui tenim cura, amb les seves famílies i amb la comunitat en general.

Com va sorgir la idea de fer aquesta exposició?

Va sorgir d’un conveni entre el COIB i la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, impulsat per l’anterior Comissió Deontològica del COIB. Va ser l’any 2019. Estava previst inaugurar l’exposició al 2020, però es va haver de suspendre per la pandèmia de la covid-19. Agraeixo l’anterior equip de la Comissió Deontològica la feina que va fer per acostar el projecte del Codi d’ètica de les infermeres i els infermers de Catalunya a la societat i fer-lo visible.

Les infermeres coneixen prou el Codi d’ètica?

A la Universitat fem molta feina en ensenyar, promocionar i treballar el Codi d’ètica, a través de seminaris, debats i casos. El futur infermer o infermera surt amb molta informació sobre el Codi. A les institucions també s’ha divulgat. L’any 2013 se n’hi va fer molta promoció, però cal anar fent més difusió perquè les infermeres que estan a la pràctica assistencial el coneguin.

S’aplica el Codi a la pràctica assistencial?

Jo crec que sí s’aplica. A la Universitat, l’assignatura d’ètica costa una mica, però he vist que antics estudiants, quan estan treballant, creuen que és molt necessària i apliquen el que hi ha après. El que passa és que, en el dia a dia, amb el volum tan elevat de feina que tenim, amb el que hem viscut a la pandèmia... Jo crec que amb la pandèmia s’ha fet molt més visible el compromís de les infermeres i els infermers amb la responsabilitat professional que tenim amb les persones que cuidem i amb la societat en general.

Creus que seria necessari renovar el Codi d’ètica?

Un dels enunciats del Codi diu que es revisarà davant l’evolució de la professió i de com vagin canviant les situacions. S’ha d’anar actualitzant i revisant.

Amb tot el que està passant amb la pandèmia caldrà revisar-lo?

Jo crec que amb la pandèmia els valors del Codi s’han vist molt representats. El compromís professional, la responsabilitat, el final de vida, que s’ha viscut d’una forma molt dura. En l’exercici de la professió s’ha aplicat el Codi. Sí que se n’haurien de replantejar coses, perquè hem viscut dilemes ètics, sobretot al principi, quan no hi havia material. El valor del compromís, la responsabilitat... És una situació que no havíem viscut mai. Esperem que no es repeteixi, però, si ho fa, haurem d’estar més preparats per afrontar-la.

Es necessita estar preparats per fer front a futures pandèmies

Tue, 30 Mar 2021 08:17:23 GMT

Francisco José Cambra Lasaosa, cap de Servei de l'Àrea de Crítics de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i professor de l'Institut Borja de Bioètica, i Omar Rodríguez Forner, cap infermer de l'Àrea de Crítics Pediàtrics de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, van ser els dos ponents que van intervenir en la sessió de la Comissió deontològica del COIB celebrada el passat 11 de març que tenia per objectiu donar a conèixer, des de la reflexió ètica, les vivències dels infants i adolescents i famílies que han patit en l'entorn hospitalari la situació de pandèmia. Hem traslladat als ponents algunes preguntes sobre els continguts del webinar, que també es pot consultar íntegrament en format vídeo.

Quina ha estat la principal aportació en la intervenció de com ha afectat la pandèmia a l'edat pediàtrica des de la perspectiva ètica?

La pandèmia ha fet que els nens i nenes de la nostra societat hagin viscut amb gran impacte una situació de pèrdua relacional i en molts casos de pèrdua de familiars a causa de la covid. Des de la perspectiva ètica, en l’edat pediàtrica s’ha de tenir en compte que el gruix de l’atenció s’ha desplaçat a l’adult amb covid. Afortunadament, l’afectació pediàtrica per la covid ha estat molt minsa. Però hi ha hagut conseqüències molt negatives per a l’atenció en pediatria tant a nivell de l’atenció primària com hospitalària.

Hem viscut una atenció subòptima amb diagnòstic tardà de diverses patologies, ja que no s’acudia amb facilitat a les consultes mèdiques. Els nens amb malalties complexes també s’han vist afectats per les diferents limitacions de programes de seguiment com la rehabilitació. Durant aquests mesos, la patologia psiquiàtrica s’ha vist incrementada a causa de l’alteració de la vida social dels nens i adolescents manifestant quadres d’ansietat i depressius greus i s’ha vist un increment d’intents d’autòlisis.

Pel que fa a transplantaments d’òrgans, també hi ha hagut una afectació en la seva implementació. Ha estat notable també l’excés d’hores a casa en situacions familiars molt precàries, en algunes circumstàncies, amb un increment de risc de maltractament físic o psíquic. En altres casos també ha existit un excés de sedentarisme i abús de l’ús de pantalles. També ha estat important la interrupció de la formació escolar amb un increment de la formació a casa amb l’ús de tecnologies que malauradament no estaven a l’abast de tots els nens.

Quina ha estat la idea principal en la intervenció de l’abordatge ètic de les cures al pacient pediàtric i la seva família durant la pandèmia?

El març de 2020, amb l’arribada de la pandèmia, la població es va haver d’adaptar a una nova realitat, quedant afectades les relacions amb els altres. Aquest fet va provocar un gran impacte en la vida dels nens i nenes, donat que es va produir un gran canvi en la convivència. Van deixar de veure els amics, els familiars i referents importants per a la seva vida com els mestres i professors. Aquesta realitat va ser compensada amb les noves tecnologies com les videotrucades. Passat un temps, es van poder fer les trobades al carrer amb distància i mascareta amb familiars i amics i, més endavant, recuperar la tornada a l’escola i a les activitats extraescolars, tot i que de forma molt diferent.

L’atenció sanitària es va veure desbordada pel que fa a l’atenció dels adults i pel que fa als nens, es va suspendre tota la programació no urgent. Això va fer que s’accelerés tot el món de la telesalut. Es va fer seguiment de forma telefònica i a través del portal de pacient. Les visites mèdiques i infermeres es van reprogramar de forma virtual i, si era necessari, de forma presencial. A l’Hospital de Sant Joan de Déu, es va limitar l’acompanyament del nen a un sol adult, i es van prohibir les visites de familiars com els germans o avis.

Aquest va ser un dels dilemes ètics més durs, ja que per als professionals de la salut que ens dediquem a la pediatria, el binomi pacient-família és indivisible. Hem procurat en tot moment assegurar les cures dels nens i nenes i les seves famílies, individualitzant en cada situació viscuda, per donar resposta a patologies, tractaments i seguiment de pacients dels nostres centres. Tenint present els drets del nen hospitalitzat: dret a estar acompanyat, informat i a jugar.

Quin ha estat el principal missatge sobre l'afrontament dels pacients pediàtrics i famílies durant la pandèmia?

En aquest cas, l’afectació pediàtrica no ha estat molt elevada, però en un futur poden aparèixer epidèmies que tinguin molta més afectació en els nens i adolescents. S’ha de tenir preparats professionals i estructures físiques adequades tant a nivell d’atenció primària, d’hospitalització i de cures intensives suficients per a fer front a aquestes situacions. Haurem de tenir en compte, com sempre, la importància de la vacunació i la d’una vigilància epidemiològica molt acurada que pugui detectar amb rapidesa qualsevol brot epidèmic. Des del punt de vista ecològic, com a societat, hem de tenir molt en compte la interacció amb el medi ambient per a disminuir en la mesura del possible els salts d’espècie en virus i donat el risc que comporta en els éssers humans.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García.

El COIB edita el llibre ‘Ética del cuidado, innovación inclusiva y calidad asistencial’, que reclama flexibilitzar les estructures sanitàries per incloure l’ètica de la cura a l’assistència

Wed, 20 Jan 2021 09:22:27 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha editat el llibre Ética del cuidado, innovación inclusiva y calidad assistencial. L’obra sorgeix de les reflexions que es van dur a terme en la quarta edició del cicle de seminaris del projecte Ètica i valors del tenir cura, celebrada el dia 16 de setembre de 2019.

Aquest seminari va comptar amb la participació de la infermera Helen Kohlen, professora i investigadora de la Universitat Filosoficoteològica de Vallendar, Alemanya, i professora adjunta de la Universitat d’Alberta, Canadà. També va tenir la participació d’infermeres expertes, tant de l’àmbit assistencial com universitari, implicades en experiències innovadores locals relacionades amb l’ètica de la cura.

El títol del llibre aplega tres nocions essencials. La primera és el concepte d’ètica de la cura, que és l’essència del projecte Ètica i valors del tenir cura. La segona és la innovació inclusiva, que implica voluntat d’entendre la innovació de manera oberta i proposa la flexibilització de les estructures sanitàries per incloure l’ètica de la cura a la pràctica assistencial. La tercera és l'enfocament orientat a la millora de la qualitat assistencial a partir de components de la cura i de les condicions que el fan possible, que en ocasions són poc propícies a ser transformades.

Les autores del llibre han estat Carmen Domínguez-Alcón, Montserrat Busquets, Núria Cuxart i Anna Ramió –que també en són coordinadores–, juntament amb Kohlen. A més, s'hi recullen les col·laboracions de les infermeres Concepción Agustín Mata, Íngrid Bullich Marín, Teresa Cerezo Martínez, Maria Àngels Fernández Labrada, Tàrsila Ferro García, Roser Font Canals, Teresa Gabarró Taulé, Encarna Gómez Gamboa, Ana Gómez Rodríguez, Isabel Grimal Melendo, Cristina Lasmarías Martínez, Manuela Macarro Rodríguez, Gemma Martínez Estalella, José Luis Medina Moya, Blanca Muñoz Mahamud, Teresa Nicolás Silva, Pilar Pérez Company i Mireia Vicente García.

Aquest volum completa la col·lecció formada pels llibres El futuro del cuidado, Nuevas políticas del cuidar i Tecnologías y nuevas relaciones en el cuidado.

El respecte per les decisions expressades, nou cas d'Ètica en el dia a dia

Mon, 10 Feb 2020 15:45:18 GMT

En aquesta nova entrega trimestral d'un cas d'Ètica en el dia a dia, la Comissió Deontològica del COIB planteja una situació de diferència de criteri entre una infermera i un metge en el moment de tractar una persona en una situació vital molt deteriorada i que sempre ha expressat la seva voluntat de no ser tractada si arribés el cas.

En aquest cas, la infermera té clar que cal un canvi d’orientació en el pla d’atenció per acompanyar-la en el seu final de vida, oferint-li mesures de confort i suport per a reduir el patiment.

El cas explica, de forma pràctica, com actuar davant d'una situació en la que la prioritat és la persona atesa i el seu entorn i amb quins valors i articles del Codi d'Ètica de les Infermeres i Infermers està relacionat el cas.

Consulta o descarrega't el cas: Vetllant pel respecte a les decisions expressades

La sospita d'un maltractament, nou cas d'Ètica en el dia a dia

Mon, 28 Oct 2019 10:00:08 GMT

En aquesta nova entrega trimestral d'un cas d'Ètica en el dia a dia, la Comissió Deontològica del COIB ha plantejat una situació de maltractament físic i moral detectat per l'infermera dins de l'àmbit familiar. Cuida a casa a una persona gran, dependent i amb un fort deteriorament cognitiu és una situació de risc per l'esgotament que suposa pel cuidador/a principal. En aquest cas, la infermera aborda la situació de forma conjunta amb altres professionals de la salut i socials i amb la pròpia família.

Consulta o descarrega't el cas: Sospita de maltractament

«Tecnologías y nuevas relaciones del cuidado» reflexiona sobre l’ús de les tecnologies en la cura de les persones des de la perspectiva ètica

Mon, 09 Sep 2019 07:00:38 GMT

Moser és reconeguda internacionalment per les seves aportacions en el camp dels estudis socials de la ciència, la tecnologia i la salut. Moser és professora de sociologia i estudis socials de ciència, tecnologia i medicina a la Universitat Especialitzada VID d’Oslo, Noruega. En els últims anys ha estat Rectora de la Universitat de Diakonhjemmet (Oslo), on ha estat també degana de la Facultat d’Infermeria i Salut.

El llibre, que es pot descarregar gratuïtament, és un assaig que recull les ponències de Moser i les experiències d’aplicació de tecnologies en el tenir cura realitzades per investigadores locals, la majoria infermeres. L’obra incorpora elements substancials per a la reflexió ètica al voltant de l’ús de les tecnologies en la cura de les persones. Les diferents aportacions del llibre recullen, a mes a més, la relació que estableixen les persones amb i a través de les tecnologies, mostra com les tecnologies ajuden a crear noves formes de subjectivitat fent i desfent distincions socials, incloent les de gènere, classe i discapacitat, en com es desenvolupen relaciones afectives amb les tecnologies i quines d’aquestes tecnologies pot ajudar a desenvolupar vincles socials.

Aquest és el tercer volum generat a partir del Seminari Ètica i valors del tenir cura. Una col·lecció que respon a la reflexió constant al voltant de l’objectiu fonamental de les infermeres: tenir cura de les persones, famílies i comunitats.

En són autores i coordinadores del llibre Carmen Domínguez Alcón, Montserrat Busquets Surribas, Núria Cuxart Ainaud i Anna Ramió Jofre, junt amb Ingunn Moser, autora i ponent del seminari que ha comptat també amb la col·laboració de Hilde Thygesen. Hi han col·laborat Cristina Alfonso Arias, Oscar Bautista Villaécija, Joan Cabestany Moncusi, Carme Encina Soriano, Marc Fortes Bordas, María Elena González-Iglesias, Esther Insa Calderón, Josefina Patiño Masó, Encarna Rodríguez Higuera, Cristina Serrabassa Funoll, Carmen Vega Monteagudo, Eugènia Vila Migueloa, Angela Vilà i Vendrell, David Vilanova Zapata i Elisabeth Vives Vives.

Anteriors llibres de la col·lecció:
• El futuro del cuidado. Comprension de la ética del cuidado y pràctica enfermera. 2018
• Nuevas políticas del cuidar. Alianzas y redes en la ética del cuidado. 2019

La investigadora Helen Kohlen, referent en bioètica i ètica de la cura en entorns hospitalaris, visita Barcelona

Fri, 06 Sep 2019 08:56:05 GMT

El Col·legi Oficial de Infermeres i Infermers de Barcelona i la Fundació Víctor Grífols i Lucas porten a Barcelona a la prestigiosa investigadora alemanya Dra. Helen Kohlen, que té com a àmbit d'estudi les desigualtats tant socials com culturals i de gènere en els camps de la medicina i la infermeria.

Kohlen, que és professora a la Philosophical and Theological University of Vallendar (Koblenz) a Alemanya, on també es responsable de la càtedra "Care Policy und Ethik" (Ètica i política del tenir cura), actualment dirigeix un projecte de recerca "Diversitat cultural i conflictes en l'assistència sanitària" (TONGUE). Des del 2010 dirigeix un projecte de recerca d'acció d'ètica clínica. En la seva tesi va investigar el desenvolupament de comitès d'ètica clínica als Estats Units i a Alemanya, pel qual va rebre un premi científic. La seva investigació posa el focus en el debat sociocrític sobre qüestions de bioètica i biopolítica i està involucrada en processos de transformació, incloent canvis en el moviment d’hospice.

La seva conferència, oberta al públic general, té especial interès per a infermeres i per a professionals multidisciplinars de l’àmbit social i de la salut. En la primera part de la conferència, Kohlen tractarà la història de la bioètica i la seva aplicació o consideració en l'entorn hospitalari. La segona part tracta sobre el desenvolupament paral·lel de l'ètica de la cura, que, en l'entorn hospitalari i pel que fa a la cura de la salut, gairebé no ha trobat camí. A través dels exemples de dues discussions dels comitès, preses de l'estudi de camp, es mostrarà com l'ètica basada en principis amb un enfocament en l'autonomia domina la discussió i com les qüestions de la cura es deixen de costat i es descarten. Quins són els reptes per fer que totes les veus siguin importants i quina participació pràcticament involucrada, serà el fil conductor en la presentació.

Conferència: The challenge of making different Voices matter: Bioethics, Hospital Ethics Committees and the Issues of Care (El repte de fer que diferents veus importin: La bioètica, els comitès d'ètica hospitalària i els temes relacionat amb la cura)
Seminari “Ètica i valors del tenir cura”
Dia: 16 de setembre de 2019
Hora: 17 h.
Lloc: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. Pujades 350, 3a planta
Accés lliure
Més informació

Fotografia: PTHV

Preservar la intimitat davant la diversitat sexual i de gènere, nou cas d’Ètica en el dia a dia

Tue, 02 Jul 2019 09:39:16 GMT

En aquesta nova entrega trimestral d’un cas d’Ètica en el dia a dia, la Comissió Deontològica del COIB ha plantejat una situació en la qual una infermera del servei d’urgències d’un hospital comarcal s’adona que una noia transgènere que ha estat víctima d’una greu agressió al carrer és objecte de mirades i comentaris irrespectuosos per part d’altres usuaris ingressats al servei i d’algun professional mentre espera fora del box per ser atesa.

Davant les faltes de respecte que la noia rep, la infermera es pregunta com pot evitar-li el malestar i alhora preservar la seva intimitat en un espai on se senti segura malgrat no disposar d’un box on situar-la.

El cas explica, de forma pràctica, com actuar davant d’aquests casos de manera que la intimitat de les persones transgènere sigui preservada i de vetllar perquè l’entorn de salut sigui lliure d’estigma i de transfòbia, i amb quins valors i articles del Codi d’Ètica de les Infermeres i Infermers està relacionat.

Consulta o descarrega't el cas: Preservar la intimitat davant la diversitat sexual i de gènere

La UVic i el COIB presenten el Codi d’ètica de les infermeres en imatges

Wed, 08 May 2019 07:14:02 GMT

L’acte de presentació va comptar amb la presència del president del COIB, Albert Tort; de la degana de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, Paola Galbany i de la coordinadora del projecte, Ester Busquets, a més del sociòleg, periodista i escriptor, Salvador Cardús, que va pronunciar la conferència sobre "La importància dels codis d’ètica en les professions".

Segons va destacar el president del COIB, Albert Tort, «adquireix especial importància ja que aconsegueix acostar-se al llenguatge més visual i de consum de les infermeres i infermers més joves». La degana de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic, Paola Galbany, va manifestar també que «aquest és el primer col·lectiu professional que presenta un codi d’una manera visualitzada, pedagògica i adaptada a la tecnologia i als nous temps».

Trobar nous formats

El codi d’ètica de les infermeres i infermers compta amb 72 articles, i tots ells s’han recopilat en un document audiovisual que dura uns 10 minuts. El fet de presentar-lo en imatges, respon a la necessitat de trobar nous formats que permetin donar-lo a conèixer, sobretot pensant en l’àmbit acadèmic i formatiu. Per això es posarà a disposició de tots els centres que imparteixin el grau d’Infermeria. També està pensat per fomentar la incorporació de l’ètica en la professió i que els professionals el tinguin més present en el seu dia a dia. Actualment Catalunya compta amb més de 45 mil infermeres i és el col·lectiu professional més nombrós del sistema sanitari.

La Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic ha coordinat el projecte, i s’ha encarregat del disseny i l’execució, comptant amb fons fotogràfics propis i també de l’Hospital Universitari de Vic i de l’ICS. A diferència d’altres codis d’ètica, aquest ha estat escrit en present d’indicatiu i no en condicional, ja que, segons la coordinadora Ester Busquets «un infermer o infermera ha d’integrar tots i cadascun dels articles del codi, sense excepció, perquè l’ètica no és un afegit opcional a la professió, sinó un element constitutiu».

El codi d’ètica mostra quins són els fonaments ètics de la professió i és una guia sobre el comportament i les actituds ètiques de les infermeres en la pràctica professional. És també la carta de presentació a la societat sobre els compromisos professionals que les infermeres tenen amb les persones ateses, les famílies, la comunitat i la societat.

Garantir la seguretat de la persona atesa, nou cas d'Ètica en el dia a dia

Wed, 24 Apr 2019 07:43:59 GMT

En aquesta nova entrega trimestral d’un cas d’Ètica en el dia a dia, la Comissió Deontològica del COIB ha plantejat una situació en la qual una infermera detecta que part de l'equip no està respectant les normes de seguretat en un cas d'una persona ingressada i que ha d'estar sota normes d'aïllament per contacte. Una situació que posa en risc a la persona atesa pel missatge que es trasllada a alumnes que acompanyen a l'equip, familiars i altres persones que circulen per la unitat.

El cas explica, de forma pràctica, com actuar davant una situació en la que la prioritat és la persona atesa i amb quins valors i articles del Codi d’Ètica de les Infermeres i Infermers està relacionat el cas.

Consulta o descarrega't el cas: Garantir la seguretat de la persona atesa

Verificar la identitat, nou cas d’Ètica en el dia a dia

Tue, 29 Jan 2019 12:48:05 GMT

En aquesta nova entrega trimestral d’un cas d’Ètica en el dia a dia, la Comissió Deontològica del COIB ha plantejat una situació en la qual una infermera del servei d’urgències d’un hospital se n’adona que fruit de no haver verificat la identitat de l’usuari abans de realitzar-li l’extracció de sang, ha generat un error d’identificació en una mostra de sang. Necessita repetir l’extracció de sang i això genera una situació adversa perquè dubta com ha de comunicar l’error a l’usuari i a la seva família i quines conseqüències pot tenir el seu error en la relació assistencial entre la infermera i l’usuari.

El cas explica, de forma pràctica, com actuar davant dels errors d’identificació en la practica assistencial, que es produeixen més sovint del que seria esperat, i amb quins valors i articles del Codi d’Ètica de les Infermeres i Infermers està relacionat.

Ingunn Moser, sociòloga referent internacional en estudis de ciència i tecnologia al servei del tenir cura, visita Barcelona

Tue, 22 Jan 2019 08:42:09 GMT

El Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona i la Fundació Víctor Grífols i Lucas porten a Barcelona a la prestigiosa investigadora noruega Ingunn Moser, reconeguda internacionalment per les seves aportacions en el camp dels estudis socials de la ciència, la tecnologia i la salut. El seu treball posa especial èmfasi en un nou plantejament sobre el paper de la tecnologia en el tenir cura i les seves conseqüències socials, basades en valors i transcendència social.

Moser, que és professora de sociologia i estudis socials de ciència, tecnologia i medicina i rectora a la Universitat Especialitzada VID d'Oslo, obrirà el debat per qüestionar-nos quin serà el rol de les tecnologies en el tenir cura i en les relacions socials. Mentre que les avaluacions de les tecnologies del tenir cura se centren principalment en l'efecte i l'eficiència econòmica, Moser considera i examina les seves conseqüències no tan sols funcionals sinó també socials i afectives i el seu impacte en aspectes quotidians. Entre els temes analitzats per Moser s’hi troben la relació entre la tecnologia i la discapacitat, l’ètica de la teleassistència en la cura de les persones grans, l’ús de la tecnologia en l’atenció a la demència o l’ús de mascotes robotitzades o de tecnologia d’atenció personalitzada.

Conferència: With values and social consequences in focus: a framework for participatory introduction of care technologies (Des del focus del valor i les conseqüències socials: un marc per a la introducció participativa en les tecnologies per tenir cura).
Dia: 28 de gener de 2019
Hora: 17h.
Lloc: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. Pujades 350, 3a planta
Accés lliure
Més informació sobre el Seminari Permanent. Ètica i valors del tenir cura

El COIB posa a disposició un document professional orientador davant casos de vaga de fam

Tue, 11 Dec 2018 15:18:09 GMT

Reflexions des de la Comissió Deontològica del COIB en relació a la cura infermera de les persones que decideixen dur a terme una vaga de fam

La Comissió Deontològica, per tal de recolzar i orientar a aquelles infermeres que atenen a persones en situació de vaga de fam, així com a les preocupades per aquesta situació de greu transcendència per la salut, emet el següent comunicat:

Premisses:

Acompanyar a una persona en situació de vaga de fam requereix tenir en compte la col·lisió de dos valors essencials: la promoció de la vida i l’autonomia de la persona expressada en la decisió de fer una vaga de fam. Si bé l’objectiu de la infermera és promoure la vida, d'acord als drets humans, principis bioètics i de l’ètica del tenir cura, l’atenció infermera fomenta la presa de decisions autònoma de la persona atesa i n'adapta el pla d'atenció.

El Codi d’Ètica de les infermeres i infermers de Catalunya mostra quins són els fonaments ètics de la professió i és una guia sobre el comportament i les actituds ètiques de les infermeres en la pràctica professional. Com és també la carta de presentació a la societat sobre els compromisos professionals que les infermeres tenen amb les persones ateses, les famílies, la comunitat i la societat. El Codi formula les guies d'actuació infermeres centrant la responsabilitat ètica de la infermera en el profund respecte per la dignitat de la persona atesa, família i comunitat.

En aquest sentit cal recordar la Declaració de Posició del Consell Internacional d'Infermeres relativa a "La función de la enfermera en el cuidado a los prisioneros y detenidos", adoptada en 1998 i revisada en 2006 i en 2011, que en punt 3 diu textualment: " Los prisioneros y detenidos, con inclusión de los que estén en huelga de hambre tienen derecho a recibir una información clara y suficiente; a aceptar o rechazar el tratamiento o los procedimientos de diagnóstico; y a morir con dignidad y en paz".

Així, el Codi d'ètica del Consell d'infermeres i infermers de Catalunya i el Codi del Consell Internacional d'Infermeres avalen respectar la decisió de la persona, informada i autònoma, tot i que pugui ser un risc per la seva vida.

En la pràctica professional la infermera ostenta el deure de vetllar i garantir el respecte dels drets fonamentals de les persones i denunciar si s’escau la seva vulneració. Principi que es troba recollit en el Codi d’Ètica de les infermeres i infermers de Catalunya (a partir d’ara Codi) en l’apartat dedicat al valor Justícia Social en el que estableix el deure de no discriminar a ningú per raó d’edat, sexe, gènere, orientació sexual, ètnia, lloc d’origen, llengua, cultura, opinió, ideologia política, creences religioses i/o espirituals, situació social, econòmica o estat de salut. (art 57.), a respectar els drets humans de la persona atesa i assumir la responsabilitat de generar consciència social davant la vulneració d’aquests drets, especialment en situacions de violència, pobresa, fam, maltractament i/o explotació, les quals ha de denunciar (art.58).

La Declaració de Posició del Consell Internacional d'Infermeres en relació a presoners i detinguts citada anteriorment, recorda que la infermera ha de vetllar per el dret dels presoners i detinguts a l’assistència i tracte humanitari sense discriminació. Ha d’evitar accions o comportaments lesius per la salut mental o física, respectar informació i consentiment lliure especialment en persones vulnerables, el dret a morir amb dignitat així com denunciar abusos i maltractaments, advocar per un tracte segur i humanitari, i no assumir funcions que corresponen al personal de seguretat.

L’atenció a la salut es dona en un context de treball en equip, mes necessari si cal en situacions difícils i complexes on els problemes i/o dilemes ètics son presents. El treball en equip és garantia de bona pràctica ja que rau en la participació activa i proactiva de diferents professionals, bàsicament infermeres i metges, que es comprometen èticament per conjuntament vetllar per la millor atenció a la salut de les persones que atenen.

Per això, com a membre de l’equip interdisciplinari, la infermera aporta la seva valoració professional davant les decisions relacionades amb la l’adequació del tractament i/o rebuig al tractament i té la responsabilitat de participar en la presa de decisions clíniques amb els altres professionals de l’equip de salut i amb la persona atesa planificant i duent a terme el pla d’atenció des del mes profund respecte a la decisió de la persona i orientat a que la persona en vaga de fam pateixi el menys dany possible, vetllant perquè els altres professionals actuïn de la mateixa manera. (Art. 59 del Codi )

Art 59.del Codi :La infermera té el deure d’atendre totes les persones amb la mateixa qualitat humana i tècnica i de vetllar perquè els altres professionals actuïn de la mateixa manera.

A partir d’aquestes premisses, des de la Comissió Deontològica del COIB s’ha cregut convenient fer un especial esment i reflexió sobre algunes qüestions que es poden plantejar en els diferents moments d’una situació de vaga de fam, situació especifica i critica amb possibles i indesitjables conseqüències així com la seva concreció en criteris deontològics. És a dir, en els deures i les obligacions específiques de l’actuació infermera.

Recomanacions:

En la situació de vaga de fam, es poden diferenciar 3 moments:

1. La presa de decisió

La infermera vetlla perquè la persona tingui tota la informació necessària que li permeti copsar l'abast de la decisió i els possibles efectes a curt, mig i llarg termini. Per això ha de tenir en compte la situació de salut de la persona oferint-li informació lo més personalitzada possible i responent als dubtes o preguntes. Al mateix temps oferir ajuda a la família i entorn significatiu per comprendre la decisió. Per tal de deixar constància de les decisions es recomanable ajudar a la persona a fer un document de voluntats anticipades deixant constància escrit el que vol que es tingui en compte si arriba el moment en que no es pugui expressar per si mateixa.

Els articles del codi que poden ajudar a la infermera en aquest moment son: Art 32, 38 i 40

32. La infermera participa en el procés d’informació, a partir d’un coneixement adequat de la situació i evitant informacions indegudes o contradictòries, i vetlla per crear un entorn que afavoreixi que la persona atesa estigui en les millors condicions per comprendre la seva situació o problema de salut i les propostes de cures i/o tractaments.
38. La infermera prioritza les decisions de la persona atesa alhora que ajuda les famílies i/o persones significatives del seu entorn a comprendre la decisió presa.
40. La infermera promou la planificació anticipada de les decisions sanitàries i/o de les voluntats anticipades i vetlla perquè es respectin, en el marc de la legislació vigent.

2. Pla d'atenció

Un cop presa la decisió cal tenir cura del seguiment dels problemes de salut que apareguin planificant l'atenció a les necessitats bàsiques que es vagin alterant per la manca de nutrició proporcionant el màxim confort i benestar possible. Amb una actitud empàtica cal anar ratificant la decisió presa i duent a terme l'acompanyament a la família i entorn significatiu.

Els articles del codi que poden ajudar a la infermera son: 36,47 i 48

36. La infermera respecta la voluntat i la presa de decisions de la persona atesa quan té prou competència per comprendre i decidir. Quan aquesta rebutja un tractament mèdic i/o infermer, en segueix tenint cura adequant el procés de cures per respectar la seva voluntat, sempre que sigui possible.
47. La infermera manté com a confidencial tota la informació que la persona atesa li hagi confiat o que obtingui en l’exercici de la professió. Actua amb discreció, tant dins com fora de l’àmbit professional, a fi de no desvelar dades sobre la persona atesa, directament o indirectament.
48. La infermera manté la confidencialitat més enllà de l’acabament del procés assistencial, fins i tot després de la mort de la persona atesa.

3. Compromís vital

Si la situació de vaga de fam es manté i s'arriba a un compromís vital que pot derivar en la mort de la persona. En aquest moment cal actuar amb coratge i defensar el que la persona ha expressat, ja sigui en un DVA o verbalment i romandre al costat de la persona. Tanmateix tenir cura de la família i entorn significatiu (Art 1 del Codi).

1. La infermera respecta, protegeix i promou la dignitat de la persona atesa i els drets humans que se’n deriven. Davant la vulneració d’algun dret, emprèn mesures perquè aquest dret es respecti i, si no aconsegueix que sigui respectat, ho comu-nica formalment a la instància o autoritat responsable.

També cal fer referència a la Declaració de la Assemblea Mèdica Mundial Malta (AMM) sobre persones en vaga de fam, adoptada en 1991, última revisió octubre de 2017 on fa referència a que, en el moment que la salut de la persona en vaga de fam s’agreuja, pot aparèixer el conflicte de l’alimentació artificial. En aquest punt la Declaració de Malta diu textualment: “que diferencia entre “alimentación artificial” y “alimentación forzada”. Aclara que la alimentación artificial, con el consentimiento explícito o implícito de la persona en huelga de hambre , es acceptable èticamente y puede evitar que alcance un estado crítico. Sin embargo, afirma que “la alimentación forzada contra un rechazo informado y voluntario es injustificable…Incluso con la intención de beneficiar, la alimentación con amenazas, presión, fuerza o uso de restricción física es una forma de trato inhumano y degradante…” Por otro lado, existen antecedents de órdenes judiciales de alimentar a la persona en contra de su voluntad”

L’objecció de consciència i conveniència de demanar ajuda a l’hora de fer-la

Els possibles problemes que afronta la infermera en la cura d'una persona amb vaga de fam giren al voltant d’un possible dilema amb ella mateixa perquè en consciència no pugui acceptar que la persona arribi a morir per falta de nutrició i un problema o dilema si es veu obligada a actuar en contra de la voluntat de la persona per requeriment legal. En aquests casos la infermera pot optar per objectar per consciencia. Si és aquesta la decisió que la infermera pren, és recomanable demanar ajuda.
L’objecció de consciència és la negativa, en aquest cas, del/la professional, a realitzar o participar en actes que considera incompatibles amb les seves creences i els seus valors. Apel·la sempre al caràcter individual de la persona i ha de garantir que el seu exercici sigui compatible amb l’atenció a la persona que atén. També cal recordar que el/la professional que objecta de consciència no es pot negar a atendre una persona prèviament o posteriorment a la intervenció a la qual objecta i que mantindrà la seva imparcialitat sobre la causa que ha motivat la vaga de fam de la persona atesa.

Els articles del Codi d’ètica que fan referència a l’objecció de consciència són:

79. La infermera actua d’acord amb els principis i valors professionals, però si considera que certes pràctiques són contràries a les seves creences morals, té el dret a l’objecció de consciència.
80. La infermera, quan fa objecció de consciència, té en compte que:

a. L’argument ha de tenir contingut moral.
b. És coherent amb els seus valors i comportaments.
c. La decisió és de caràcter individual i per a una actuació concreta.
d. Ho ha de comunicar prèviament de forma raonada i raonable.
e. La seva participació és requerida per a la intervenció o procediment que motiva la seva objecció.
f. La persona atesa no queda desprotegida dels seus drets a l’assistència.
g. No pot negar-se a la prestació de cures infermeres derivades de la situació per la qual ha objectat.

81. La infermera no pot fer objecció de consciència davant d’una situació d’urgència que comporta un risc vital per a la persona atesa.

Conclusió:

Es reafirma la importància que la infermera prengui decisions professionals d’acord amb la ètica professional i personal, i en aquesta resolució tindrà el suport de la Comissió Deontològica del COIB.

De la mateixa manera s’apel·la a l’abordatge multiprofessional de la situació per tal de garantir un correcte acompanyament a les persones que han pres aquesta decisió, les seves famílies i el seu entorn significatiu.

Barcelona, 10 de desembre de 2018

Foto de agua creado por rawpixel.com - www.freepik.es

Sobre l’objecció de consciència, nou cas d’Ètica en el dia a dia

Mon, 08 Oct 2018 15:21:47 GMT

En aquesta nova entrega trimestral d’un cas d’Ètica en el dia a dia, la Comissió Deontològica del COIB ha plantejat una situació en la qual una infermera coordinadora d’un equip d’Atenció Primària a domicili ha d’actuar davant d’una companya infermera que no desitja seguir atenent a domicili un home amb Esclerosis lateral amiotròfica (ELA) que necessita alimentació artificial i que ha declarat que no vol que se’l continuï alimentant. Després de consultar-ho amb el comitè d’ètica assistencial, l’equip d’atenció a domicili decideix respectar l’autonomia de l’home però la infermera que l’atén ho veu com practicar una eutanàsia i demana poder fer objecció de consciència.

El cas explica, de forma pràctica, si realment es tracta d’una objecció de consciència i si una infermera pot deixar d’atendre a una persona per aquest motiu i amb quins valors i articles del Codi d’Ètica de les Infermeres i Infermers està relacionat.

Ja està disponible el primer llibre nascut del Seminari permanent «Ètica i valors del tenir cura»

Thu, 05 Jul 2018 10:01:44 GMT

El llibre, que es pot descarregar gratuïtament, és un assaig que recull les aportacions de la Dra Tronto, especialment les orientades a posar de relleu com les societats occidentals han creat un dèficit democràtic en l’atenció i la cura de les persones i aquelles que qüestionen el paper dels codis d’ètica de les infermeres des de la perspectiva de l’ètica de la cura. El llibre segueix amb qüestions professionals de l’àmbit infermer i que són claus per avançar en l’aplicació de l’ètica de la cura. Uns plantejaments que són resultat del treball que diverses infermeres expertes en ètica van elaborar durant el seminari. És el cas del debat entorn el llenguatge professional infermer i l’ètica de la cura, la invisibilitat del tenir cura, la responsabilitat en l’exercici professional de les infermeres, la complexitat del tenir cura i les noves direccions.

En són autores del llibre Carmen Domínguez Alcón, Helen Kohlen i Joan Tronto, mentre que la coordinació ha estat a càrrec de Montserrat Busquets Surribas, Núria Cuxart Ainaud i Anna Ramió Jofre. Hi han col·laborat Pilar Delgado Hito, Carmen Espinosa Fresnedo, Maria Jiménez Herrera, Laura Martínez Rodríguez, Isabel Pera Fàbregas, Rosa Rifà Ros, Susana Santos Ruiz, Mireia Vicente García i Ángela Vila Vendrell.

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) està treballant en el segon llibre que recollirà les reflexions abordades en la segona edició del seminari permanent «Ètica i valors del tenir cura», celebrat el 2017 i amb Marian Barnes, Professora Emèrita a la Universitat de Brighton, com a convidada.

Les relacions entre companys, nou cas d'Ètica en el dia a dia

Mon, 28 May 2018 08:04:22 GMT

En aquesta nova entrega trimestral d’un cas d’Ètica en el dia a dia, la Comissió Deontològica del COIB ha plantejat una situació en la que una infermera escolta una conversa d’una companya amb una persona atesa i en la que detecta una actitud inadequada, perdent l’oportunitat de reconduir la situació.

El cas explica, de forma pràctica, quin és l’escenari amb el que es troba, quin és el repte ètic i amb quins valors i articles del Codi d’Ètica de les Infermeres i Infermers està relacionat.

Taula rodona a Madrid en suport a la proposta de llei de despenalització de l’eutanàsia

Mon, 23 Apr 2018 07:45:55 GMT

Sota el títol “La llibertat al final de la vida i la despenalització de l’eutanàsia”, la DMD-Catalunya ha convocat a Madrid a diversos experts en la matèria per donar visibilitat i suport a l’admissió a tràmit de la Proposició de Llei de reforma de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, de despenalització de l’eutanàsia i l’ajut al suïcidi (Orgànica). (125/000017), que es sotmetrà a debat d’admissió al Congrés de Diputats en breu.

Amb el suport dels partits catalans amb representació en el Congrés que han defensat la Proposició de Llei (ECP, PSC-PSOE, ERC i PDECAT), la taula rodona es durà a terme el 3 de maig, a les 10.30h., a la Sala Ernest Lluch del Congrés dels Diputats de Madrid.

Hi participen: Isabel Alonso, historiadora i presidenta de DMD-Catalunya; Marc Antoni Broggi, doctor en medicina i cirurgia i president del Comitè de Bioètica de Catalunya; Montserrat Busquets, infermera, doctora en sociologia i membre de la Comissió Deontològica del COIB; Javier de Lucas, doctor en dret i catedràtic de filosofia del dret i filosofia política de la Universitat de València i Carmen Tomás-Valiente, doctora en dret i professora de dret penal a la Universitat de les Illes Balears. Estava prevista la participació del Luis Montes, excoordinador d’Urgències de l’Hospital Severo Ochoa i president de la Asociación Federal Derecho a Morir Dignamente, però el doctor va traspassar el passat 19 d’abril.

Com actuar quan la persona no té tota la informació sobre el seu estat de salut?

Mon, 19 Feb 2018 11:28:29 GMT

Continuant amb la sèrie de casos pràctics trimestrals, la Comissió Deontòlògica ens porta un cas que exposa una situació en la que la persona atesa no coneix el pronòstic de la seva malaltia i, per tant, li manca informació per poder pendre decisions sobre com vol viure la seva situació.

A través de casos pràctics, la comissió exposa situacions i reptes ètics en els que poden veure's implicades les infermeres i infermers i quin són els articles del Codi d'Ètica de les Infermeres i Infermers de Catalunya que mostren les actuacions més adecuades.

Descarrega't el cas "Participació de la persona en la presa de decisions"

Com actuar respectant l'autonomia de les persones quan hi ha diferències en els principis ètics de la família?

Thu, 16 Nov 2017 10:00:33 GMT

Continuant amb la sèrie de casos pràctics trimestrals, la Comissió Deontòlògica ens porta un cas que exposa una situació de conflicte entre el respecte per l'autonomia de la persona atesa i l'acompanyament d'una família els principis ètics de la qual estan en desacord amb certs tractaments mèdics.

Descarrega't el cas "Respectant l'autonomia"

Marian Barnes, sociòloga i politòloga social d’ampli prestigi internacional visita Barcelona

Mon, 09 Oct 2017 11:00:22 GMT

El COIB i la Fundació Víctor Grífols i Lucas porten a Barcelona a la prestigiosa investigadora britànica Marian Barnes, reconeguda internacionalment per les seves aportacions en diversos camps de la política social. El seu treball posa especial èmfasi en l’aplicació del pensament ètic del tenir cura en l’atenció a les persones però també en el pensament polític, com a responsabilitat col·lectiva que té implicacions socials i polítiques en àmbits com l’urbanisme, els entorns físics i les persones involucrades en els serveis assistencials.

Barnes, que és professora emèrita de política social a la Universitat de Brighton i autora de diversos llibres, obrirà el debat a qüestionar-nos què necessita la gent gran pel seu benestar. Basant-se més en les relacions personals i la necessitat de viure en una societat age- friendly per sobre del discurs polític majoritari en el que es potencia la independència individual, Barnes analitzarà com aquestes relacions amb la família, amics, proveïdors de serveis, responsables polítics, dissenyadors urbans i desconeguts que interactuen en el dia a dia amb aquest segment de població influeixen de forma determinant en la seva vida.

Conferència: Care full alliances: towards a new politics of care (Aliances basades en la cura: cap a una nova política del cuidar)
Dia: 16 d’octubre de 2017
Hora: 17h.
Lloc: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. Pujades 350, 3a planta
Accés lliure

Més informació sobre el Seminari Permanent: Ètica i valors del tenir cura

El Parlament aprova portar al Congreso la proposta de despenalització de l’eutanàsia

Thu, 27 Jul 2017 08:33:09 GMT

La proposta demana modificar l'apartat 4 de l'article 143 del Codi Penal espanyol per evitar la responsabilitat penal dels que ajudin a morir de manera “segura, pacífica i sense dolor”. La cambra espanyola també s'ha debatut darrerament l'eutanàsia.

Al mes de juny, la infermera Montserrat Busquets va participar a la sessió de la Comissió de Justícia del Parlament que recollia diverses opinions professionals en relació a la iniciativa legislativa. Busquets va donar suport a la proposta legislativa com a representant del Comitè de Bioètica de Catalunya i de la Comissió Deontològica del COIB.

Montserrat Busquets: «Demanar ajuda per morir és dificilíssim. Les persones han de poder saber que ho poden fer i que seran ajudades»

Tue, 13 Jun 2017 08:03:34 GMT

El Parlament de Catalunya va acollir ahir la Comissió de Justícia centrada en recollir les diverses opinions professionals en relació a la iniciativa legislativa que vol modificar el punt 4 de l’article 143 del Codi Penal. La proposta impulsada per Junts pel Sí, el Partit Socialista de Catalunya, Catalunya Sí Que es Pot i la CUP per iniciativa de l’Associació pel Dret a Morir Dignament, considera que aquest punt és ‘el marc legal que impedeix que a Catalunya es faciliti una mort digna i sense patiment’.

Van participar en aquesta sessió Josep M. Busquets, secretari del Comitè de Bioètica de Catalunya i president de la junta directiva de la Societat Catalana de Bioètica en Ciències de la Salut; Isabel Alonso, presidenta de l’Associació pel Dret a Morir Dignament; Josep Terés, president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona i Montserrat Busquets, vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya i de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona.

Busquets, en una brillant intervenció, va destacar la proximitat i l’atenció que proporcionen les infermeres i que les situa molt properes al patiment i amb especial sensibilitat al fi de vida. «Per a les infermeres, la cura es dóna en tot el cicle vital, també en el fi de vida. I això no és un fracàs», va explicar la representat de la Comissió Deontològica del COIB. Per a la infermera, morir ho hauria de tenir connotacions diferents pel que fa a l’autonomia i a la presa de decisions que la resta d’etapes de la vida de les persones. Tenir cura ens ajuda a no situar el tractament com l'objectiu sinó el benestar de la persona i dels que l'envolten

Coincidint amb la resta d’intervencions de la jornada: «Demanar ajuda per morir és dificilíssim. Les persones han de poder saber que ho poden fer i que seran ajudades», va afegir.

L’actual article 143 del Codi Penal tipifica com a delicte la inducció al suïcidi d’altri, així com la cooperació, fins i tot quan aquesta arriba fins al punt d’executar la mort. I conclou tipificant com a delicte (article 143.4) la conducta consistent en causar la mort d’altri o cooperar-hi activament amb actes necessaris i directes, per la seva petició expressa, seriosa i inequívoca, en el cas que la víctima pateixi una malaltia greu que conduiria necessàriament a la seva mort, o que produeixi greus sofriments permanents i difícils de suportar.

La proposta és que la nova redacció d’aquest apartat despenalitzi l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi responent a un sentir general de la societat. Una reforma ja recomanada i recollida en l’Informe sobre l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi que el Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya va publicar el 2006.

El nou text proposat:

«4. No obstant allò previst en els paràgrafs anteriors, estarà exempt de responsabilitat penal qui, per petició expressa, lliure i inequívoca d’una persona que patís una malaltia greu que conduiria necessàriament a la seva mort o de patologia incurable que provoca sofriment físic i/o psíquic greu i que es preveu permanent, causés o cooperés amb actes necessaris a la mort segura, pacífica i sense dolor d’aquesta persona, en el marc de la Llei establerta.»

Canal Parlament|Parlament de Catalunya

Ja pots presentar la teva comunicació per a al Congrés Internacional de Bioètica de Barcelona

Fri, 03 Mar 2017 10:04:46 GMT

El conflicte entre la justícia en l'atenció sanitària i altres valors econòmics i polítics en els països europeus, com ara les mesures d'austeritat, centrarà l’eix de la 2017 European Association of Centres of Medical Ethics (EACME) Annual Conference que enguany se celebrarà a Barcelona (edifici Docent de l’Hospital Sant Joan de Déu) del 7 al 9 de setembre.

El congrés de bioètica comptarà amb conferències de primer nivell, taules rodones, sessions de presentació de pòsters i de comunicacions orals, i serà una ocasió privilegiada per relacionar-se amb experts en Bioètica de tota Europa. Es poden presentar comunicacions tant en anglès com en català, castellà o francès i la data límit per a enviar abstracts és el 15 de març.

L'Institut Borja de Bioètica-URL (IBB) és l’organitzador del congrés com a membre fundador de la xarxa internacional European Association of Centres of Medical Ethics (EACME). El seu objectiu és promoure la recerca, la formació i l’assessorament en el camp de la Bioètica, mitjançant l’intercanvi d’informació, l’ajuda a estudiants, professors i investigadors.

Podeu consultar el programa i qualsevol altra informació a la web del Congrés: http://eacme2017bcn.org/.

Com actuar quan l'amistat entra en conflicte amb la confidencialitat?

Fri, 28 Oct 2016 06:49:22 GMT

Continuant amb la sèrie de casos pràctics trimestrals, la Comissió Deontòlògica ens porta un cas que exposa una situació de conflicte entre la confidencialitat i el secret professional versus l'amistat que es pot tenir amb la persona, en aquest cas, companya de feina de les infermeres.

A través de casos pràctics, la comissió exposa situacions i reptes ètics en els que poden veure's implicades les infermeres i infermers i quin són els articles del Codi d'Ètica de les Infermeres i Infermers de Catalunya que mostren les actuacions més adecuades.

"Cuidar no es más natural para las mujeres, lo hacen por el privilegio de los hombres"

Fri, 30 Sep 2016 00:00:00 GMT

"Cuidar no es más natural para las mujeres, lo hacen por el privilegio de los hombres"

Seminari: Ètica i valors del tenir cura

Wed, 03 Aug 2016 11:30:36 GMT

L’exercici de les professions de la salut i de l’àmbit social tenen un marc de referencia inherent: l’ètica del tenir cura. En un entorn en el que els professionals han d’exercir èticament alhora que conviure amb diferents polítiques i models d’atenció de salut i socials, el debat és obert.

Per abordar aquesta qüestió, comptem amb una de les veus internacionals més reconegudes en l’àmbit de l’ètica del tenir cura: la Dra. Joan C. Tronto, professora del Departament de Ciència Política de la Universitat de Minnesota i investigadora en estudis sobre la dona i la ciència política al Hunter College i el Graduate School, de la Universitat de Nova York.

La Dra Tronto, que ha fet aportacions rellevants al voltant de la cura com un bé públic, la responsabilitat política en la prestació de les cures i en el debat al voltant de l’ètica de la cura com a marc de referència polític i social, conduirà les dues conferències programades d’aquest seminari.

Programa:

Dimarts, 27 de setembre, 17h

Conferencia: Care as an antidote to neoliberalism. (La cura com a antídot pel neoliberalisme).

Amb la col·laboració de:

Acte obert a professionals de l’àmbit sanitari de la salut i social, així com a persones amb interès sobre la temàtica. La conferència té una durada d’una hora i posteriorment es donarà pas al debat amb els assistents. La sessió comptarà amb traducció simultània.

La Dra Tronto aportarà la seva personal i reconeguda visió sobre el fet de tenir cura, com un bé social intrínsec a l’ésser humà, com una postura moral de la societat i les seves institucions polítiques i socials. Una societat basada en el fet de tenir cura requereix el desenvolupament d’un conjunt de sensibilitats que totes les persones – i les institucions- haurien de desenvolupar.

El treball de Joan Tronto s’ha centrat els últims anys en posar de relleu com les societats occidentals, estan fallant en el que és una de les seves responsabilitats tenir cura dels ciutadans. Per a Tronto, els valors de la societat neoliberal i basats en les prioritats dels mercats econòmics, han creat un dèficit democràtic que afecta a l’atenció i cura a les persones.

Un sistema que ha provocat una absència de responsabilitats sobre el tenir cura de la societat i que ha generat el que ella anomena “irresponsabilitat privilegiada” per a descriure el fenomen que permet als més afavorits en la societat adquirir serveis d'atenció, delegar la feina de prestació de cures, i evitar la responsabilitat per l'adequació de la pràctica en l'atenció.

Inscriu-te aquí.

Dimecres, 28 de setembre

Conferència: Can care ethics be codified? (Pot ser codificada la cura ètica?)

Acte adreçat a infermeres i infermers, així com a professionals de treball social o psicologia amb interès sobre la qüestió. La conferència té una durada d’una hora i posteriorment es donarà pas al debat amb els assistents. La sessió comptarà amb traducció simultània.

La Dra Tronto es pregunta si la cura pot ser codificada i quina és la perspectiva i contribució professional a partir de l’ètica de la cura.

Les infermeres i infermers catalans tenen en el Codi d’Ètica, revisat i publicat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya el 2013, els fonaments ètics de la professió i una guia sobre el comportament i les actituds ètiques de les infermeres en la pràctica professional. Un bon moment per reflexionar sobre les normes que orienten la cura.

Un tema de debat que donarà peu, el dia següent, a un workshop d’un grup reduït d’infermeres expertes i que servirà com a treball inicial de preparació d’una publicació que recollirà els continguts d’aquest seminari.

Inscriu-te aquí.