Bibliotecario en la escuela

Nevermoor. Les proves de la Morrigan Corb

2024-09-11T20:01:00.000+02:00

Fitxa tècnica

Townsend, Jessica ; Puente Llucià, Anna [trad.]. Nevermoor. Les proves de la Morrigan Corb. Barcelona : Estrella Polar, 2018. 400 p. ISBN 9788491375807

Townsend, Jessica ; García-Posada Gómez, Elda [trad.]. Nevermoor. Las pruebas de Morrigan Crow. Barcelona : Estrella Polar, 2018. 400 p. ISBN 9788408187646

Etapa recomanada : Middle grade (10-12 anys)

Saga: Sí (4 volums)

Argument

La Morrigan Corb va néixer durant l'última Negranit i això va que estigui maleïda i sentenciada. Totes les coses dolentes que passen al poble, des d'una forta tempesta amb víctimes mortals, fins a un refredat patit per un veí, és culpa de la Morrigan. Encara sort que els veïns mai l'han volgut fer mal perquè pertany a una família rica i el seu pare s'encarrega de pagar tots els infortunis provocats per la maledicció de la Morrigan. Si això no fos prou, al néixer durant una Negranit, la Morrigan està sentenciada a morir durant la propera ... el problema és que aquesta s'ha avançat un any i a la Morrigan li queden hores de vida...

Valoració

4/5

No estem davant d'una obra completament original, però sí que s'ha de destacar que no trobem el típic viatge de l'heroi aquí i això fa que sigui molt difícil de preveure tota la trama, però també els personatges. Sobre aquests s'ha de dir que són un dels pilars de la novel·la. Estan força ben creats i desenvolupats, però a més com tota la novel·la són força sorprenents. Mestres absents, gats gegants, policies dolents, contrincants insuportables que després resulten ser una altra cosa ... Tot i tothom en aquesta novel·la és allò que no sembla. I a més estan ben construïts!

I que dir del món que ens presenta la novel·la. És molt original aquesta realitat alternativa i tot el sistema fantàstic que el sustenta, que tot i no estar ben desenvolupat (segur que ho estarà a les seqüeles veient el nivell de detall de l'autor), sí que trobem una societat molt ben creada, amb les seves normes i formes de fer pròpies molt ben definides, però també amb la seva història ben desenvolupada.

Cal destacar la prosa dinàmica de l'autor i la proposta que et submergeix completament i que fa que un llibre de 400 pàgines sigui molt lleuger i dinàmic de llegir. A més tracta temes que tot i que no estan aprofundits, són valents per introduir-los a una novel·la middlegrade, com poden ser les relacions tòxiques familiars, les etiquetes personals, ensenyar als nens que els adults no ho saben tot o inclús el tema dels immigrants refugiats.

Pros: atrapa des de la primera pàgina, molt dinàmic de llegir, bons personatges i bons girs
Contres: 400 pàgines tirarà endarrere a més d'un lector

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Sí. Té qualitat literària i dins de ser un gènere molt explotat, aporta novetats i sorpresa.

Itinerari lector

Podem mediar a, o des de, altres novel·les amb mons fantàstic on el/la protagonista necessita integrar-se per a sobreviure i moltes vegades descobrir el seu passat, com per exemple:

Alexia King, de Ivan Ledesma (Ressenya a aquest blog)

Amari, de B.B. Alston

Harry Potter, de J.K. Rowling

L'última descendent, de Rick Riordan (Ressenya a aquest blog)

La escalera de los gritos : reseña

2024-04-07T21:09:00.000+02:00

Ficha técnica

Stroud, Jonathan ; Martínez, Celia [trad.] Agencia Lockwood : la escalera de los gritos. Madrid: Hidra, 2022. 432 p. ISBN 9788419266217

Etapa recomendada : +2º de ESO (a partir de los 13 años)

Saga: Sí (1 de 5). Dispone de adaptación cinematográfica cancelada la primera temporada.

Argumento

En un Londres donde los fantasmas son un problema oficial, el gobierno gasta presupuesto en métodos de defensa y en agencias gubernamentales que trabajen sobre el tema. Pero el ámbito privado también se ocupa de combatir los espíritus y otros fenómenos paranormales: empresas que venden material antiespectros y también agencias que los eliminan y los cazan. Y en estas empresas los adolescentes tienen un papel crucial, ya que solo los niños y jóvenes pueden ver o sentir a los espectros. Una de estas agencias es la Agencia Lockwood & Co., en la cual Lucy Carlile acaba de ser seleccionada para trabajar en ella por Anthony Lockwood. Y esta una empresa muy especial, ya que es la única de Inglaterra en la que no trabaja ni un solo adulto.

Valoración

4/5

Novela fantástica-criminal que atrapa desde el principio, con unos personajes algo planos, pero con un mundo muy bien creado, una mezcla de géneros que funciona muy bien y un ritmo excelente.

La premisa es realmente original. Niños y adolescentes trabajando sin supervisión adulta. Pero además, si esta propuesta la hemos visto muchas veces en clásicos del misterio o de las aventuras, aquí lo vemos llevado a un Londres gótico y fantasmagórico ... y lleno de fantasmas, espíritus y otros seres parapsicológicos. Además el libro empieza, como si una película de James Bond o de Indiana Jones fuera, con una pequeña misión introductoria y nos sumerge de lleno en la acción, pero también en este mundo que aunque parecido al nuestro, desconocemos totalmente. Y eso, atrapa al lector desde la primera página.

En cuanto al trabajo con los personajes, en esta primera entrega de la saga, no es que sea muy destacable. Tienen unas cuantas características estereotipadas y que no evolucionan mucho durante la novela. Aunque hay que destacar, que juntos funcionan bien y que además hay una gran gama de secundarios que hacen que tengamos un título poblado por muchos y diferentes personajes... aunque planos.

Si los personajes no son el punto fuerte de la novela, el mundo creado si lo es. Está plagado de detalles y en él podemos encontrar muchos y variados espectros, tecnología defensiva contra estos, normas, protocolos, leyes, etc. El autor ha hecho un buen muy trabajo y dota de todo un sistema complejo y detallado al imaginario creado.

Quizás el punto fuerte de la novela es tanto el ritmo, como el acertar el tono al mezclar terror y género policiaco de una forma atractiva y moderna. Y es que en este título podemos encontrar muchas resonancias a Los cinco, Scooby Doo, Stranger Things o Cazafantasmas o Star Wars.

Pros: mundo muy original y consistente, muy buen ritmo y constante, mezcla de géneros que funciona muy bien
Contras: los personajes son planos y estereotipados

¿Debe estar en una biblioteca escolar?

Sí.

Itinerario lector

Podemos mediar a este título desde o hacia lecturas o universos que también sean una mezcla de géneros y donde los adolescentes sin contar con los adultos, tengan un especial protagonismo e impacto en el mundo. Como por ejemplo:

Stranger Things. La serie ( IMBD) o los cómics ( Goodreads)

Siega, de Neal Shusterman (Reseña en este blog)

Poni, de R.j. Palacio (Reseña en catalán)

Sombra y hueso, de Leigh Bardugo (Reseña en catalán)

Los secretos de Heap House : reseña

2024-03-26T19:52:00.007+01:00

Ficha técnica

Carey, Edward ; Barahona, Lucia [trad.] Los secretos de Heap House. Barcelona : Blackie Books, 2023. 384 p. ISBN 9788419654335

Carey, Edward ; Martí i Segarra, Elena [trad.] Els secrets de Heap House. Barcelona : Blackie Books, 2023. 408 p. ISBN 9788419654342 -en catalán-

Etapa recomendada : 3º-4º de ESO (+14 años)

Saga: Sí (1 de 3)

Argumento

La mansión Heap House se levanta en medio de un gigantesco vertedero. De hecho la família se ha vuelto muy rica gracias a él. No es la única peculiaridad de Heap House, la casa de los Iremonger. Todos los Iremonger tienen un objecto que llevan siempre consigo, también todos tienen algún poder extraordinario. Además de los Iremonger con nombre propio, en la mansión viven un ingente número de criados y criadas, pero estos no tienen nombre, solo el apellido de la familia. Cuando una nueva criada (Lucy Pennant) llegué a Heap House, las rígidas tradiciones de la mansión comenzarán a tambalearse.

Valoración

3,4/5

Novela coral de misterio con dosis de terror en la que destaca la creación de un mundo extraordinario, la cantidad de personajes y la originalidad de la trama. Por desgracia un principio y un final dilatados en exceso le resta puntos a lo que podía haber sido un excelente título.

Al adentramos en la historia podemos pensar que estamos ante un nuevo título de terror de mansión encantada. Y aunque la novela es mucho más que eso, no podremos conocer la trama hasta haber sobrepasado las primeras 100 páginas. Esto le hace tener muchos números para que más de un lector juvenil abandone su lectura al sentirse completamente confuso, frustrado y ver que la trama no avanza. Si consigue llegar a ese punto, lo que se encontrará es un mundo tremendamente original.

En cuanto a los personajes hay que decir que para ser una novela coral, el trabajo es notable. Los dos protagonistas están excelentemente bien desarrollados, pero los secundarios e incluso los personajes a los que solo se les dedica un capítulo, están llenos de personalidad, detalles y matices.

Pasa lo mismo con el mundo creado. La mansión de Heap House, es una de las casas más originales jamás. Y no solo la casa si no todo lo que lo envuelve a esta y a la familia que la habita. Pero la casa, es quizás el principal personaje de esta novela, que vertebra el vertedero y los habitantes de arriba y de abajo, así como sus vidas, sus pasiones y sus temores.

Para acabar y lamentablemente, es una lástima que el autor no controle los tempos, ni los ritmos de la literatura juvenil, ya que un planteamiento muy dilatado y un desenlace igual de alargado, hace que una propuesta notable pierda mucha potencia literaria y se aleje de una parte muy importante de su público potencial. A todo esto sumar, que para ser un primer título, la entrega es poco autoconclusiva y que para un primer ciclo de ESO el texto es complejo, mientras que para un segundo ciclo de ESO la trama es demasiado infantil.

Pros: un mundo tremendamente original, un nudo de alta calidad, grandes y variados personajes y una trama y mundos muy sorprendentes
Contras: un planteamiento alargado en exceso y el mismo problema con el desenlace

¿Debe estar en una biblioteca escolar?

Estos libros siempre generan sentimientos contrapuestos. Es un título de calidad alta y muy bien editado, pero su extensión y ese planteamiento alargado en exceso, provocará que el libro coja polvo en la estantería y que solo lo podamos recomendar a lectores muy avanzados de 3º o 4º de ESO.

Itinerario lector

Podemos mediar a este título desde o hacia lecturas o universos donde las mansiones extraordinarias sean las protagonistas.

Locke and Key. La serie ( IMBD) o el còmic ( Goodreads)

El Gris, de Christine Lynn Herman (Ressenya a aquest blog)

Volverán a por mí, de Josan Hatero y Use Lahoz (Ressenya a aquest blog)

La cançó del cucut, de Frances Hardinge (Ressenya a aquest blog)

Misteris de la boira : ressenya

2024-03-10T20:44:00.002+01:00

Fitxa tècnica

Soro, Selena. Misteris de la boira. Barcelona : Columna, 2020. 544 p. ISBN 9788466426619

Etapa recomanada : 2n-3r d'ESO (+13-14 anys)

Saga: Sí (1 de 2)

Argument

El món de la Gala és força petit ... i més encara d'ençà que la seva germana es va suïcidar. Viu en un petit poble envoltat per una boira mortal, on la vida i la supervivència són molt complicades. No neixen nens, ni tampoc animals. Excepte del Taru, un gat que li companyia. Més enllà del poble no existeix res més que la mort per causa de la boira. Però el taverner del seu poble, sap que això és mentida i arriba un moment en que ho confirmarà a la resta d'habitats.

Valoració

4/5

Realment un cop ens endinsem en l'obra, no trobem res que no haguem vist abans. Però cal reconèixer que l'autora sap com plantejar un camí de l'heroi d'una forma una mica diferent. Força èpica i sense caure a la figura de l'adolescent incomprès i poc estimat. I a més aquesta fórmula funciona prou bé per captar l'atenció des del principi i per sorprendre al lector. Però és que a més enganxa, perquè la introducció és força ràpida i directe i els capítols no són gaire llargs, aconseguint que en poc temps de lectura estem ja acompanyant a la Gala en el viatge al que haurà de descobrir el seu destí.

Un dels pilars de la novel·la són els seus personatges. Tots! I és que l'autora ha demostrat ser una gran creadora d'aquests. El de la Gala no deixar de brotar matisos i detalls durant tota la novel·la, arribant a construir un personatge notable i molt carismàtic. I el mateix tot i que en menor grau, ho aconsegueix amb el seu company masculí, en Ciaran. Personatge amb llums i ombres, que ens confondrà positivament durant tota l'obra.

El món que ha creat la Selena Soro també sorprèn gratament. Molt inspirant en altres sagues èpiques on el tema principal és la lluita entre el bé i el mal, però incorporant molta factura pròpia que aconsegueix un món molt únic. Amb referències des del budisme fins a Star Wars o o inclús alguna picada d'ull a Clive Barker.

Els temes que tracta també respiren una mica d'aquestes fonts. De fet cal aplaudir al trobar una novel·la juvenil on el tema central sigui l'amor, però no l'amor romàntic. De la mateixa forma, cal fer-ho amb el fet de centrar la novel·la en dos personatges duals, amb la seva part lluminosa i la seva part fosca. Es tracten altres temes d'aquestes sagues, com l'autoritarisme, la família, la manipulació per part del govern, etc.

En general estem davant d'un títol molt rodó (poc habitual a la literatura juvenil catalana), de molt alta factura, molt ben treballat i que pot enganxar a qualsevol lector, fer-lo gaudir i també reflexionar sobre temes molt vitals.

Pros: arrencada molt ràpida, gran construcció de personatges i del món, molt bona i original barreja de influències i molt addictiva
Contres: potser l'extensió és una mica llarga i pot decebre als lectors habituals de fantasia clàssica on el romanç és un eix central de la història

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Sens dubte i per tot els punts forts que hem comentat a dalt.

Itinerari lector

Podem mediar a, o des de, altres novel·les amb amics imaginaris o amb preadolescències complicades, o amics imaginaris o extraordinaris.

Univers Star Wars. Especialment les obres que tracten sobre el costat fosc de la Força., de George Lucas ( Goodreads)

Las que estamos muertas, de Namina Forna (Ressenya a aquest blog)

Fills d'Eodhum, de Roger Tarrés (Ressenya a aquest blog)

Conan el barbar, de Robert Ervin Howard (Ressenya a aquest blog)

Ressenya : Crenshaw. El gat invisible

2024-02-25T18:27:00.004+01:00

Fitxa tècnica

Applegate, Katherine, Vidal, Jordi. [trad.]. Crenshaw : el gat invisible. Barcelona : La Galera, 2016. 272 p. ISBN 9788424658342

Etapa recomanada : Middle grade (10-12 anys)

Saga: No

Argument

En Jackson és un nen al que li encanta la ciència, té una germana, petita, una gosa, una mare amb una feina a temps parcial i un pare amb esclerosis múltiple, fet que trastocarà tota la seva vida … i farà que conegui en Crenshaw. El seu amic imaginari…en forma de gat gegant i parlant..

No tenir prou feina és una feina difícil

Valoració

5/5

Un altre llibre més sobre amics imaginaris? Bé, potser estem davant del llibre sobre amics imaginaris. I tot i que no ens adonem aviat, podem veure en la prosa de l'autora que tracta un tema tan important com el de viure al carrer amb una força, una tendresa i un respecte totalment fora de sèrie. Aquesta gran forma d'escriure i aquesta sensibilitat especial ens atrapa des de la primera pàgina, així com tots els personatges i situacions de la família del nen protagonista.

I és que els personatges estan sòlidament construïts. De fet de forma molt poc freqüent a la literatura infantil. La construcció de personatges està molt per sobre del que trobem en aquest àmbit. No només el personatge protagonista. També la germana, la mare, el pare i inclús el Crenshaw. Tots plens de detalls i de matisos que els fan molt tridimensionals i el més important, que empatitzem amb tots i cadascun d'ells. Un gran treball. Sens dubte.

Sí els personatges estan ben perfilats, no es queda pas endarrere la construcció de l'atmosfera (i al mateix temps), el tema principal del llibre, que no és un altre que la pobresa i la exclusió social. I està tan ple de detalls, que és impossible no entrar a la novel·la i emocionar-se amb ella. Robar paper del WC, vendre's la televisió, anar a dormir tota una família al cotxe, rentar-se a banys públics, la frustració que provoca tot plegat, etc. Però cal destacar l'exercici de enginyeria de precisió que fa l'autora per relatar tot això des de el respecte, sense drama i sense perdre per un moment el punt de vista infantil del personatge protagonista. Magistral i a l'abast de molt pocs autors.

I és que cal reconeixer, que si tots els pilars del llibre estan bé, i tot conjuga en un tema tan feixuc com el tractat, és gràcia a la gran forma d'escriure que troba Katherine Applegate a la novel·la. Una autora que valdrà molt la pena seguir llegint.

Pros: fàcil de llegir, capítols curts, molt ben escrita, temes molt punyets, grans personatges i molt sensibilitat
Contres: res

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Sens dubte. Estem parlant d'una novel·la d'altíssima qualitat i d'un nou clàssic, que lamentablement ha passat sense pena ni glòria pel mercat editorial.

Itinerari lector

Podem mediar a, o des de, altres novel·les amb amics imaginaris o amb preadolescències complicades, o amics imaginaris o extraordinaris.

Els imaginaris, d'A.F. Harrold ( Goodreads)

El pot de llum, de Lisa Thompson (Ressenya a aquest blog)

La noia ocell, de Sandy Stark-Mc Ginnis (Ressenya a aquest blog)

Skellig, de David Almond (Ressenya a aquest blog)

Ressenya : El cor condemnat

2024-02-04T09:15:00.003+01:00

Fitxa tècnica

Barker, Clive; Calvo, Javier [trad.]. El cor condemnat. Barcelona : Laertes, 2023. 160 p. ISBN 9788419676221

Etapa recomanada : Post-obligatòria (16-17 anys)

Saga: No

Argument

Frank Cotton és un hedonista insaciable. Es deixa dur per les seves passions. També per les més fosques i baixes. Però un cop ja ha cremat tot el que ha caigut al seu abast, comença a investigar allò que està més ocult. I així acaba a les seves mans la capsa de Lemarchand. Una mena de trencaclosques japonès que diuen que quan aconsegueixes obrir descobriràs un plaer inimaginable. Però la capsa és la porta al mons dels cenobites. Uns essers especialitzats en el dolor i les tortures més extremes ... i ara en Frank descobrirà unes sensacions que no es podia ni arribar a imaginar.

Valoració

4/5

Per a les persones que no coneguin en absolut el fenomen Hellraiser, sens dubte serà una novel·la molt sorprenent. L'aparició dels cenobites capta de forma molt poderosa l'atenció i desperta l'interès per saber més sobre ells. Tot i que lamentablement, poca cosa més esbrinarem. Però malgrat això la novel·la sorprèn amb un inici molt ràpid i directe que atrapa fins el final.

A una novel·la tan curta, podem pressuposar que no hi haurà gaire espai pel desenvolupament dels personatges. Però això és un error. El personatge del Frank tot i tenir poca presència, l'arribarem a odiar amb tota la nostra ànima. I el personatge de la Júlia, a part de tenir un gran desenvolupament, ens despertarà una gran gamma d'emocions.

Si bé és cert que els cenobites són uns misteri i que a l'acabar la novel·la no hem descobert pràcticament res sobre ells, la simple creació d'aquests és un exercici d'alta i terrorífica creativitat. La seva estètica, aspecte i personalitat, és tot un enigma que ens atrapa sense remei. Però l'ambient angoixant i esfereïdor va de menys a més, fins arribat a un clímax final inesperat i escruixidor.

Potser l'estil de Clive Baker no és alta literatura, però s'ha de reconèixer que és una de les figures més influents del terror contemporani i que aquí ens regala un relat curt, directe, gairebé teatral i tremendament original. Així que segur què no és alta literatura saber barrejar tot això i despertar tot tipus d'emocions al lector en un relat de 150 pàgines?

Pros: la seva frescor, atreviment, intransigència, imaginació i brevetat
Contres: no és una obra per tothom al tenir referències molt directes al sexe i al gènere gore

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Sí. El terror és un dels gèneres més demandats a secundària i a això es suma que una de les característiques més demandes és que un llibre sigui curt. Aquest llibre compleix ambdues i a més, tècnicament està molt ben escrit.

Itinerari lector

Podem mediar a, o des de, altres novel·les en que aquest terror psicològic, gore i d'altres mons estigui present. Com per exemple:

La biblioteca d'Arkham, de H.P. Lovecraft ( Goodreads)

La llamada, de Peadar Ó Guilín (Ressenya a aquest blog)

Els assassinats de la Molly Southbourne, de Tade Thompson (Ressenya a aquest blog)

Abarat, del mateix autor, Clive Barker (Ressenya a aquest blog)

Parla : ressenya

2024-01-21T19:06:00.004+01:00

Fitxa tècnica

Anderson, Laurie Halse; Sampere, Josep [trad.]. Parla. Barcelona : L'Altra Tribu, 2023. 192 p. ISBN 9788412722796

Etapa recomanada : 2n cicle d'ESO (14-15 anys)

Saga: No

Argument

La Melinda Sordino comença el seu primer any a l'Institut Merryweather. Li costa fer amigues. Alguna cosa ha passat que tothom li fa el buit. També la seva única amiga, que està més interessada en no quedar-se aïllada i entrar a qualsevol grup, que no pas quedar-se amb ella. La Melinda no té cap altre remei que acompanyar-se a si mateixa en aquesta solitud amb el seu gran món interior, acidessa i sarcasme, però especialment amb les classes de plàstica per gestionar el gran secret que amaga relacionat amb aquest aïllament social.

Valoració

4/5

Un altre llibre més sobre inadaptats socials?, ens podem preguntar quan el comencem a llegir... però ni més lluny, perquè a les primeres pàgines ja descobrim que es diferencia molt d'altres títols en que el/la protagonista amaguen un trauma que condiciona la seva adolescència, aquí la protagonista tira molt de crítica, sàtira, acidesa i sarcasme i això pot atrapar a més d'un adolescent en la seva lectura, ja que aquest to no és gaire habitual al panorama literari juvenil dramàtic.

El personatge de la Melinda és dels més originals que ens podem trobar a una novel·la dramàtica i està molt ben construït. L'anem descobrint mitjançant els seus monòlegs interns, però també a través de les vivències i inclús a través de les classes. I això està especialment ben aconseguit si tenim en compte que la Melinda gairebé no es relaciona amb ningú, i tot i així no es fa gens repetitiva aquesta forma de conèixer el personatge tan introspectiva.

El clima predominant d'angoixa a la novel·la també està molt ben assolit. Més tenint en compte que la barreja entre humor (a partir del sarcasme) podria haver ensorrat tota la carrega dramàtica. Però l'autora combina excel·lentment totes dues. Sap quan i com narrar una situació molt dramàtica i sap ficar la dosi justa d'humor per no desconnectar-nos de les vivències traumàtiques de la protagonista. Un joc d'equilibri realment notable!

També destaca la recreació del món de l'institut. Molt realista sense caure en el tòpic de fer que el capità de l'equip de futbol sigui parella de la capitana de les animadores. Molt plural, al mostrar-nos diferents perfils d'alumnes, diferents perfils de professors. Cal remarcar que, més que retratar l'estereotip de la lluita per la popularitat (pròpia d'un institut d'EEUU), aquí opta per mostrar un univers on tothom busca el lloc on encaixar amb poc èxit. Molt humà i molt real..

Pros: to sarcàstic que atrapa des de la primera pàgina, barreja entre dama i comèdia, gran creació de personatges i fugida de l'estereotip del clàssic institut d'EEUU, la seva breu extensió
Contres: a més d'un lector se li farà massa, la quantitat de diàleg intern de la protagonista, la imatge vuitantera de la portada és horrorosa en comparació amb la imatge de l'edició original i que a més tenia molt més a veure amb la història

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Sí. És una lectura molt original i fresca i tot i que la portada allunyarà segur als possibles lectors, aquí tenim un molt bon llibre per prescriure.

Itinerari lector

Podem mediar a, o des de, altres novel·les en que els personatges tinguin aquest to compartit entre drama i comèdia/sarcasme:

No està escrit a les estrelles, de John Green ( Goodreads)

Els avantatges de ser un marginat, de Stephen Chbosky ( Goodreads)

Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers, de Benjamin Alire Sáenz (Ressenya a aquest blog)

Armaris i barricades, de Adrià Alguacil (Ressenya a aquest blog)

Pax : reseña

2023-12-29T18:49:00.001+01:00

Ficha técnica

Pennypacker, Sara ; Gil, Ricky [trad.]. Pax: una historia de paz y amistad . Barcelona : Nube de Tinta, 2016. 297 p. ISBN 9788415594956.

Etapa recomendada: 6º de primaria - 2n de ESO (11-13 años)

Saga: Sí (1 de 2)

Argumento

Peter es un adolescente que adoptó al zorro Pax, cuando este era un cachorro. Ahora se ve obligado a abandonarlo en la carretera cuando su padre decide alistarse en el ejercito para combatir en el conflicto bélico que está en cierne. Peter no tardará en darse cuenta de su error y entonces su único objetivo será encontrar a Pax con vida... aunque las posibilidades de que un zorro domesticado sobreviva en plena naturaleza y en medio de una guerra, son mucho más que remotas.

Valoración

4,75/5

¿Un niño abandonando a su mascota y luego arrepintiéndose y yéndola a buscar? No podemos negar que al argumento nos puede recordar a más de un telefilm de sobremesa de navidad, pero sin duda cuando empezamos a leer, vemos que el tono es realmente sorprendente. Serio, dramático y muy introspectivo, pero a la vez sin juicio. Este tono y la forma consiguen atraparnos irremediablemente en esta historia. A esto se suman los capítulos cortos y muy dinámicos y las ilustraciones de Klassen.

También llama la atención la excelente construcción de los personajes. En las primeras palabras del libro, ya vemos que nos está describiendo de manera muy detallada el complejo sistema nervioso y perceptivo de un zorro. Pero es que la forma en la que profundiza psicológicamente en todos los personajes, no tiene parangón. La construcción de los personajes, no es excelente. Es de matrícula de honor.

La atmósfera está al servicio de la novela. Transita en un tour de force, hacia un clímax final auténticamente apabullante. Si al principio, tenemos esa sensación de estar viendo un telefilm o una película familiar con protagonistas animales, esto poco a poco va transitando a una atmósfera más oscura, que nos va sumiendo en una calma tensa, para finalmente sumergirnos en medio de un conflicto bélico. Pero pasa lo mismo con los personajes. Lo que inicialmente parecen unos estereotipos: el niño culposo, la afable y confundida mascota abandonada, la vieja excéntrica, el padre severo ... acaban siendo dibujados de una forma muy profunda y tridimensional. Y también aquí este viaje es tan paulatino, como intenso es su destino final.

El estilo de Sara Pennypacker en esta novela no brilla. Deslumbra. ¿Cómo se puede hacer una novela, corta, con capítulos cortos y fáciles de leer, una construcción de personajes sin igual, e introducir temas tan sensibles y trascendentes como la guerra, la sensibilidad, la responsabilidad, el duelo, la perdida, los maltratos, los ciclos vitales y un sin fin más? Pues tendremos que leer más obras de la autora para saber si Pennypacker realmente ha encontrado la fórmula de la excelencia literaria o ha tenido un gran golpe de suerte y de inspiración. Pero sin duda estamos ante uno de los mejores títulos LIJ escritos nunca.

Pros: Todo
Contras: Quizás los temas son excesivamente "adultos" para un libro middlegrade.

¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

Totalmente.

Itinerario lector

Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, como por ejemplo:

Odder, de Katherine Applegate (Reseña en este blog)
El nido, de Kenneth Oppel (Reseña en este blog)
Guerra, de Janne Teller ( Goodreads)
El último rebaño, de Piers Torday (Reseña en este blog -en catalán-)

Alèxia King i el món sota el llit : ressenya

2023-12-06T19:49:00.010+01:00

Fitxa tècnica

Ledesma, Ivan. Alexia king i el món sota el llit. Barcelona : Obrador Ediciones, 2023. 236 p. ISBN 9788412702835

Etapa recomanada : 6é de primària - 1r d'ESO (12-13 anys)

Saga: No

Argument

Amb la desaparició del seu avi, la família de l'Alèxia es trasllada a viure a la mansió familiar. Una casa tan extravagant com el seu antic propietari. Tot i això, no fa gens normal que sota el nou llit de l'Alèxia existeixi una petita porta tancada amb pany. Cap a on dona aquesta porta? I com s'obre? No trigarà gaire a descobrir que dona a un món fantàstic, màgic, desconeguts, ple de perills i de secrets... alguns relacionats amb el seu avi.

Valoració

3,75/5

Middlegrade d'aventures fantàstiques amb un bon ritme, que atrapa des de l'inici, amb una protagonista molt ben aconseguida i un món molt realista al estar farcits de moltíssims detalls.

Tenim grans exemples de històries de literatura middlegrade, basades en creuar una porta, des de Alicia, fins a Coraline, passant per Nàrnia. Per tant no podem dir que estiguem davant d'una obra amb un inici força original. A més a això se li ha de sumar el fet de l'arribada a la casa o mansió familiar. Recurs vist fins a la sacietat dins de la literatura infantil i juvenil. Tot això però, es veu compensat, per uns capítols força curts, que atrapen al lector d'una forma gairebé irremeiable des del principi.

La creació dels personatges és força correcte, però hem de fer especial menció a la protagonista i la seva millor amiga sordmuda, tria molt encertada i que generen un contrapunt força interessant. La resta de personatges, tenen una solidesa força correcte, per ser que apareixen poc a l'obra i que aquesta és força breu. En canvi tots tenen al darrere detalls i històries força originals i que sorprenen tant al lector jove, com a l'adult. El mateix podem dir del món. Des del mapa de les guardes interiors, fins al sistema de funcionament de la màgia, l'Ivan Ledesma ha farcit el text de moltíssims detalls que poden no semblem gaire importants, però sens dubte la quantitat, deixen entreveure un gran treball de worldbuilding al darrera, i atorguen molta solidesa i versemblança al món creat.

Com dèiem al principi, L'Ivan demostra ofici i continua amb una característica, que molt probablement li ve de la tasca de guionista de sèries i televisió. L'autor va per feina al explicar la història i això és plasma en capítols molt breus i directes. En Ledesma té clar allò que ha d'explicar a cada capítol i quina funció té dins de la història. Evitant tot detall i llenguatge superflu que a la canalla se li pot fer sobrer. I per a qui pensi, que no es pot fer bona literatura d'aquesta forma, només recordar altres grans escriptors guionistes com en Mathenson, que ens regala obres breus, directes i amb mons plens de detalls. No tothom en sap fer això i a la literatura infantil i juvenil és un tret a valorar de forma molt positiva. Més tenint en compte que una bona part de la literatura juvenil actual, ret homenatge al totxo. Així que donem les gràcies a Obrador Editorial i a Ivan Ledesma, per apostar per trencar la tònica i portar-nos un títol molt en la línia de les Cròniques d'Spiderwick o les Cròniques de Nàrnia. Esperem amb molt entusiasme la continuació de les aventures de l'Alèxia King.

Pros: atrapa des del principi, fàcil de llegir, estil directe, capítols curts, mons ple de moltíssims detalls i personatges ben construïts
Contres: un inici vist múltiples vegades

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Indubtablement. No solem tenir aquesta nivell de qualitat i detall a la literatura infantil i juvenil catalana. I a més és fàcil i ràpid de llegir i amb un itinerari lectors cap a grans clàssics.

Itinerari lector

Podem mediar a, o des de, altres novel·les d'aventures com per exemple:

El lleó, la bruixa i l'armari, de C.S. Lewis ( Goodreads)

Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carrol ( Goodreads)

El libro de las criaturas, de Tony DiTerlizzi i Holly Black ( Goodreads)

Abarat, de Clive Baker (Ressenya a aquest blog -en castellà-)

L'últim animal salvatge : ressenya

2023-11-17T19:22:00.001+01:00

Fitxa tècnica

Torday, Piers. L'últim animal salvatge. Barcelona : Estrella Polar, 2015. 252 p. ISBN 9788490579909

Torday, Piers. El último rebaño. Barcelona : Salamandra, 2015. 288 p. ISBN 9788498387155

Etapa recomanada : 6é de primària - 1r d'ESO (12-13 anys)

Saga: Sí. 1 de 3

Argument

En Kester té 12 anys i està internat a un centre especial per a nens complicats. Això no és l'única cosa excepcional a la seva vida. La seva mare és morta i el seu pare està desaparegut... igual que tots els animals que coneixia la humanitat que han mort arrel d'un virus, exceptuant els insectes. Per si això no suficient, en Kester no pot parlar... amb els humans. Però en Kester està a punt de descobrir un altre fet excepcional a la seva vida ... i és que pot parlar amb els animals que hi queden vius.

Valoració

3,75/5

Middlegrade d'aventures amb un protagonista molt carismàtic, una trama molt original i uns quants misteris que es van resolent lentament. Una novel·la amb un esperit que recorda als grans títols clàssics de novel·la d'aventures clàssica.

La història no comença pas malament. Confonent una mica al lector i obrint uns quants interrogants que anirem descobrint al llarg de l'obra. Potser podria haver anat de forma més directe, per poder atrapar als no-lectors, però no és un mal inici. Un nen atrapat en un lloc especial, amb unes circumstàncies extraordinàries, un misteri sorprenent i un poder de superheroi.

Respecte als personatges, cal destacar que no trobem aquest nivell de aprofundiment en novel·les middlegrade, per tant s'ha de valorar positivament. Tot i què és una pena que només es doni en el personatge principal i deixi els secundaris tractats força més superficialment.

El món i l'ambientació també estan molt ben construïts. Potser més al principi de la novel·la, fet que ajuda a aguantar bé tota la trama. Però es troba a faltar el mateix nivell de detall durant la resta de la història.

En general, ens trobem davant d'un títol molt sòlid, per sobre de la mitjana i amb algun flashback que enriqueix la forma d'explicar la història.

Pros: una arrencada força original que obre molts misteris, una trama molt original, el personatge principal és un antiheroi
Contres: potser l'inici podia ser més directe per a atrapar a no-lectors, els personatges secundaris queden una mica plans, igual que els detalls del món

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Sí. Te força qualitat i estem davant d'una novel·la d'aventura clàssica.

Itinerari lector

Podem mediar a, o des de, altres novel·les d'aventures com per exemple:

L'última descendent, de Rick Riordan (Ressenya a aquest blog)
Una herencia peligrosa de Juan Gómez-Jurado ( Ressenya a aquest blog)
Odder, de Katherine Appelgate ( Ressenya a aquest blog)
Poni de R.J. Palacios ( Ressenya a aquest blog)

L'alè dels llaurats : ressenya

2023-11-05T14:44:00.004+01:00

Fitxa tècnica

Mata, Toni. L'alè dels llaurats. Barcelona : Elastic Books, 2023. 252 p. ISBN 9788419478412

Etapa recomanada : Segon Cicle d'ESO (+13 anys)

Saga: Sí. És una seqüela de Nascut per ser breus

Argument

Quinze anys desprès de conquerir Ciutat Eterna, cert gatpardisme s'ha instaurat a la vida dels abans breus i ara eterns que es van rebel·lar. La llauradora no existeix, han canviat alguns aspectes. Però en realitat no ha canviat res. Els breus continuen sent exterminats en un genocidi que ara assoleix noves i inimaginables quotes de deshumanització. Però no tothom està disposat a mirar cap a un altre costat. S'està preparant una nova rebel·lió. Podrà en Hunter, que ara ha substituït al Comodor, aturar la revolta i perpetuar-se al poder?

Valoració

3,2/5

Continuació del Premi Joaquim Riura 2019. Novel·la que agradarà especialment als fans de la primera entrega. Tot i que aquí trobem com minven o desapareixen alguna de les coses que feien notable la seva antecessora, estem davant d'una novel·la molt recomanable i valenta pel públic juvenil i molt per sobre de la qualitat mitjana editorial.

Com a tota seqüela, recuperem els escenaris i personatges ja coneguts. Per tant l'efecte sorpresa o de novetats és mínim. Si que en Toni Mata ens sorprèn a l'inici amb dos elements molt potents. Un el flashback inicial. La novel·la comença gairebé pel final, amb un capítol molt breu de pàgina i mitja, per a continuar amb un altre fet sorprenent: la crueltat d'en Hunter i els seus nous mètodes d'extermini. Així que tot i ser una seqüela, aquest parell de sorpreses que ens prepara l'autor, ens fa entrar ràpidament a la història.

Els personatges, no tenen tan aprofundiment com a la primera saga. O no tots. Si que és veritat que aquí coneixem més en Hunter, en Cole i l'Helena, però aquí trobem a faltar aquella coralitat que, en termes desenvolupament de personatges, si que trobem a la primera.

El mateix li passa a la construcció del món. Crec que es podrien haver donat més detalls de la nova societat actual. L'autor ha fet un excel·lent treball amb algunes ubicacions, com per exemple el poble gelat a l'exili, però s'ha quedat curt en quan a la Ciutat Eterna. Personalment, he trobat a faltar més elaboració, especialment per fer el final més versemblant. Un punt de vista de les tropes rases de la ciutat, o dels ciutadans, hagués enriquit molt la història i hagués donat més solidesa a la conclusió.

En quant a l'escriptura, aplaudir molt a en Toni Mata. Entén perfectament que busca el públic jove per crear adherència a la lectura. Capítols curts, canvi constant de narrador, una història molt visual i cap tipus d'autocensura en el que es refereix al sexe o a la violència. Tot i que si que advertim que sembla haver tret una mica el peu de l'accelerador a aquesta nova entrega.

Pros: Un inici sorprenent (per ser una continuació), el ritme de la novel·la amb capítols curts i canvi de narrador constants que fa avançar la història en trames paral·leles
Contres: no sorprèn tant com la primera part, personatges i ambientació menys aprofundides i repetició de l'esquema de la primera entrega

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Sí la primera part et funciona bé, aquesta segona part encantarà a tots els seus fans.

Itinerari lector

Podem mediar a, o des de, altres distòpies com per exemple:

Nascuts per ser breus, la primera part escrita pel mateix autor (Ressenya a aquest blog)
V de Vendetta d'Allan Moore ( Goodreads)
In Time, la pel·lícula de Justiom Timberlake de Raquel Ricart Leal ( IMDB)
Els jocs de la fam de Suzanne Collins ( Goodreads)

Neverwhere : ressenya

2023-10-08T22:20:00.005+02:00

Fitxa tècnica

Gaiman, Neil. Neverwhere : sota Londres. Barcelona : Obscura Editorial, 2022. 412 p. ISBN 9788412382754

Gaiman, Neil. Neverwhere. Barcelona : Roca, 2017. 414 p. ISBN 9788416240883 -en castellà-

Etapa recomanada : Secundària post obligatòria (+16 anys)

Saga: Sí. Existeixen diferents relats curts al voltant del títol

Argument

Richard té una vida avorrida i monòtona, però és la que ell desitja. És poc social, té una feina que li resulta còmoda i una dona que considera impressionant per a ell. Tot això s'anirà a en orris quan camí d'una exposició amb ella, s'aturi a socórrer a una noia ferida, anomenada Porta, al mig de carrer. A partir d'aquell moment, en Richard es tornarà invisible per a tothom a la ciutat de Londres. Però només per als habitants del Londres de dalt, ja que els de Londres de sota el podran veure. Així doncs, l'única cosa que pot fer per comprendre que li ha passant i intentar-ho arreglar és tornar a trobar a la Porta i demanar-li explicacions i solucions.

Valoració

3,6/5

Novel·la fantàstica urbana amb un plantejament ja vist, uns bons personatges secundaris, una trama força lineal i a la que es troba a faltar millor ritme final i més economia textual.

Ja hem vist altres cops una historia més en que el protagonista fa quelcom que provoca que desaparegui del seu món (quan creua una porta real o metafòrica) o perd la vida que tenia. Cal tenir en compte però, que aquesta història es va escriure al 1996. Tot i això, no podem dir que sigui gaire original. És una idea força vista ja. De fet el viatge del Richard ens recorda molt al d'Alícia.

La trama comença obrint molts interrogants i ens endinsa a un món fantàstic que ens atrapa i ens absorbeix. Malgrat això el ritme té pujades i baixades i fins i tot cap al final, la novel·la es torna una mica llarga. Potser es podria haver tancat molt més ràpid.

Els personatges tampoc són per tirar coets. Especialment els dos protagonistes principals. Sí que Gaiman ha fet un gran treball amb els personatges secundaris. Els dos antagonistes i el company dels protagonistes -el marquès de Carabas-, són personatges extraordinaris i que desperten ganes de saber més sobre ells. De fet a l'edició catalana, inclou un pròleg que farà les delícies dels seus fans.

Com sempre, allà on no falla Gaiman és en el worldbuilding. El món que ens regala l'autor és completament extraordinari. Ple de matisos, amb molts misteris i interrogants, amb moltes respostes, també; i una atmosfera completament al servei de l'obra i que la enriqueix de forma notable.

Potser en el que ateny a l'escriptura, a Gaiman se li pot retreure un desenvolupament massa lineal i poques sorpreses inesperades. I és que segurament estem davant d'una de les novel·les més populars de Gaiman (fins i tot es va fer la versió en ràdio amb actors molt reputats), però no de les més rodones.

Pros: un inici molt encoratjador, un món excel·lentment construït i uns personatges secundàris molt notables
Contres: se li pot fer massa llarga a més d'un lector, els personatges principals són una mica plans a l'igual que la trama que és força lineal

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Gaiman, està tenint molt tiron a les plataformes i s'està tornant molt famós al nostre pais, però aquesta novel·la potser no és per a tots els públics i inclús pot defraudar a fans que han Gaudit les novel·les més infantils de Gaiman. Força més fosques i amb un estil bastant més directe.

Itinerari lector

Realment és un títol tan singular dins de la literatura juvenil catalana, que costa molt trobar títols similars. Tot i això, alguns títols per la seva duresa o temàtica, poden ser una bona lectura anterior o posterior al títol, com per exemple:

Alicia, de Lewis Carroll ( Goodreads)
Un far a la fi del món, de Gerard Guix ( Goodreads)
The Sandman. La sèrie de Netflix ( Goodreads)
Los magos, de Lev Grossman ( Goodreads)

Armaris i barricades : ressenya

2023-09-24T19:18:00.006+02:00

Fitxa tècnica

Alguacil, Adrià. Armaris i barricades. Barcelona : Montena, 2023. 384 p. ISBN 9788419357403

Alguacil, Adrià. Armarios y barricadas. Barcelona : Montena, 2023. 384 p. ISBN 9788418949937 -en castellà-

Etapa recomanada : 4t d'ESO (+15 anys)

Saga: No

Argument

L'Oscar queda de matinada amb dos companys de la seva classe de 4t d'ESO (el seu millor amic i una alumna), per entrar a l'institut i robar uns exàmens. Tot i aconseguir-ho la policia els deté fora del centre i el càstig imposat per l'institut serà la expulsió durant uns quants dies. En aquests dies anirem coneixent l'Oscar, la seva família, amics i companys de l'institut, la seva sexualitat. Difícil com la de tota persona LGTBI a l'adolescència, però una mica més encara quan ets d'una ciutat com Sabadell.

Valoració

4,6/5

Novel·la realista de temàtica coral protagonitzada per un noi homosexual de perifèria. Amb un estil fresc i sense complexes, trobem un viatge de descobriment d'un personatge molt ben treballat en un entorn molt ben construït.

Podríem pensar que estem davant d'una altre Bildungsroman més. El món literari català en va ple de novel·les juvenils realistes. La majoria que no aporten res nou literàriament parlant, però ja a la primera pàgina advertim que aquesta no entra dins de la categoria. Per començar, renuncia a aquell to, que els anglesos dirien "polite" i que alguns mediadors de literatura juvenil s'han atrevit a etiquetar com "novel·la que sembla escrita des de l'Eixample". Aquí tenim una història de perifèria que a la primera pàgina ja ens regala uns quants renecs que molt segur no seran del gust ni de pares, ni de docents que vulguin treballar aquesta lectura a l'aula. Així doncs, ens atrevim a dir que estem davant d'un títol, que en el panorama català juvenil representa una glopada d'aire fresc trencant amb cert estil barcelonaeixamplista i conservador al que estem acostumats. Aquesta autenticitat barroera farà que molts lectors adolescents es sentit atrapats des de la primera pàgina, mentre que a molts adults els hi provocarà rebuig per l'explicitat dels temes, escenes i del llenguatge.

Adrià Alguacil ha fet una tasca excel·lent amb els personatges. El protagonista de la novel·la és un personatge increïblement tridimensional en el que s'aprofundeix d'una forma poc comú en la literatura juvenil. També cal remarcar la creació d'alguns personatges secundaris com l'oncle, la professora o alguns dels amics del protagonista. Alguacil treballa molts matisos dels personatges i els va desenvolupant a poc a poc fins que obté personatges que gairebé els podríem tocar de tant autèntics que arriben a ser.

També s'ha de destacar l'ambientació de la novel·la que igual que passa amb els personatges assoleix un alt grau de realisme. No només perquè la història tingui lloc a multitud d'ubicacions reals. També perquè el clima que crea l'autor és a estones asfixiant i a estones desenfadat, demostrant una gran capacitat de flexibilitat a tots els tons que requereix una gran novel·la.

En quant a l'escriptura de l'autor, certa corrent conservadora la catalogarà de grollera, poc polida o treballada o inclús etiquetaran l'autor de nou enfant terrible de la literatura catalana. El cert és que en quant a literatura juvenil, Adrià Alguacil ens regala un producte molt ben treballat i amb una creació d'un món i uns personatges moltíssim per sobre de l'habitual. No es pot dir una altra cosa que no sigui que estem davant d'un llibre molt ben acabat i escrit i que ens recordarà a "El vigilant en el camp de sègol", un títol pel que està molt influenciat, però reinterpretat a l'actualitat i a la perifèria barcelonina i amb molta reivindicació de temes socials.

Pros: la seva frescor i autenticitat, el seu llenguatge trencador, la seva valentia, els temes que tracta, els personatges i l'atmosfera/ambientació
Contres: provocarà poc interès a aquells que rebutgin les històries LGTBI i les novel·les de massa longitud o massa introspectives

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Indiscutiblement. No només perquè estem davant d'una obra LGTBI de moltíssima qualitat, si no perquè és una obra juvenil molt per sobre de la mitjana.

Itinerari lector

El vigilant en el camp de segol, de J.D. Salinger ( Goodreads)
Un far a la fi del món, de Gerard Guix ( Goodreads)
Sense fe ni llei, de Marion Brunet (Ressenya a aquest blog)
Versos per a un cadàver, de Pasqual Alapont (Ressenya a aquest blog)

Ghost : ressenya

2023-08-23T10:09:00.001+02:00

Fitxa tècnica

Reynolds, Jason ; Ràfols Sagués, Elisabet [trad.]. Ghost. València : Sembra, 2022. 145 p. ISBN 978841669813

Etapa recomanada : 3r d'ESO (+13 anys)

Saga: Sí (1 de 4), tot i que és molt autoconclusiu

Argument

Castle Crenshaw, o Ghost com li agrada que li anomenin, és un noi d'institut obsessionat per dues coses: els rècords Guinness i les pipes. Tot i que té altres coses al cap, com el bàsquet ... o pitjors, com el fet de que el seu pare els va disparar amb una pistola a ells i la seva mare. Abocats a la marginalitat, Ghost s'ha convertit en un noi amb problemes de socialització, d'abandonament per part part de la seva mare (que estudia i treballa) i amb força conflictivitat a l'institut on estudia. Però un dia, fruit de la casualitat, un entrenador descobrirà que en Ghost té un do per l'atletisme i tot això canviarà de dalt a baix la seva vida.

Valoració

4,2/5

Novel·la realista de ritme assossegat, amb el transfons de l'esport i la marginalitat de fons i uns personatges i atmosfera de molt alt nivell.

S'ha de dir que no estem davant d'una proposta gaire original en quant a ficció. La història del nen de barri marginal que descobreix el seu talent, ens recordarà a moltes històries i el fet de que sigui a través de l'esport i de la relació amb el seu entrenador, ens evocarà unes quants telefilms americans. Tot i això, aquí estem molt lluny de la qualitat d'aquestes històries. I ho notem des de el principi, quan l'autor ens atrapa amb les dues principals obsessions del protagonista que ja ens acompanyaran durant tota la novel·la: els rècords Guinness i les pipes. És veritat però, que cap al mig de la història i un cop esvaïda la sorpresa inicial i el detonador de la història (per cert una mica forçat), la sensació de lentitud i repetició van en augment i la història que t'havia atrapat des d'un principi pot avorrir a més d'un lector a mida que es va avançant en ella.

En quant als personatges, són un dels puntals de la novel·la. En Reynolds és un gran creador de personatges i si bé, en català només havíem pogut gaudir fins ara dels personatges de "Tot per l'aire", on el format de contes curts impedia el seu lluïment, aquí l'autor demostra molt ofici en el desenvolupament i aprofundiment de personatges. Especialment en el duet Ghost-Entrenador, que dota d'un gran realisme i versemblança, però també de matisos i de personalitat. Per si això no fos prou, Reynolds va repartint matisos de gairebé tots els secundaris fins a tornar-los molt realts i tridimensionals: el quiosquer, la mare, el pare, el pare de l'entrenador, la resta de companys d'equip. Tots tenen la seva història i molts d'ells tenen ja publicat el seu títol propi que converteix aquest primer títols en una saga.

Si l'autor ens regala uns personatges principals i secundaris i una connexió entre ells extraordinària, a la mateixa alçada es troba l'atmosfera i l'ambientació de l'obra. De vegades tendre, de vegades divertida, de vegades molt dura, de vegades asfixiant i de vegades inspiradora. Reynolds ens proposa una muntanya russa d'emocions i de sensacions diferents durant tota la novel·la. Una feina excel·lent. I és que Reynolds es sens dubte un escriptor d'alta volada, amb una escriptura molt completa, polifacètica d'alta qualitat i a aquest títol ens demostra això en menys de 150 pàgines.

Pros: atrapa des de la primera pàgina, curta, personatges, relacions entre ells i ambientació d'alta qualitat
Contres: història poc original i cap a la meitat del títol a més d'un lector se li pot fer lenta i repetitiva. Menció especial per la maquetació: horrorosa i sense cap tipus de gràcia pel públic adolescent

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Sí. Estem davant d'una obra d'alta qualitat i a més esportiva, que és un gènere que pot atrapar a públic no-lector.

Itinerari lector

Podem mediar a, o des d'altres títols de fantasia èpica com:

Refugiado, d'Allan Gratz (Ressenya a aquest blog)
Germanet, de Balde/Arzallus (Ressenya a aquest blog)
Nosaltres abans i després, de Jennifer Iacopelli (Ressenya a aquest blog)
Camí a la glòria, d'Angie Thomas (Ressenya a aquest blog)

La evolución de Calpurnia Tate : reseña

2023-08-09T18:51:00.005+02:00

Ficha técnica

Kelly, Jacqueline ; Margelí, Isabel [trad.]. La evolución de Calpurnia Tate. Barcelona: Rocabolsillo, 2011. ISBN 9788492833153 -castellano-

Kelly, Jacqueline ; Vidal, Jordi [trad.]. L'evolució de la Calpurnia Tate. Barcelona: La Galera, 2012. ISBN 9788424643591 -català-

Etapa recomendada: ESO1 (+12 años)

Saga: Sí (1 de 2)

Argumento

Calpurnia, (Callie Vee como le llaman sus hermanos), vive en un plantación de algodón de Texas en el año 1889. Es una niña despreocupada y que observa con pasión científica el mundo que le rodea. El verano de ese año se le abrirá toda una ventana al universo cuando descubra que su abuelo tiene la misma pasión y la adopte como pupila. Al mismo tiempo, su madre, preocupada porqué Calpurnia no adopta los hábitos de una señorita de su tiempo.

Valoración

3,9/5

Novela histórica y científica con una protagonista cautivadora. Una auténtica inspiración para las vocaciones femeninas científicas dentro de una novela juvenil muy destacable y con un vocabulario muy rico.

Aunque estamos ante una obra de una calidad muy por encima de la media, el principio no lo podríamos calificar como una lectura que atrapa o que sea especialmente motivadora. Es un libro que gustará mucho a personal docente o mediador, pero no es un libro que vaya a atrapar a todo el alumnado, ya que la estructura narrativa se puede enmarcar en el kishotenketsu y además el vocabulario de la época puede alejar a más de una lector.

Los personajes, aunque tienen más recorrido, son muy eficaces. Quizás algunos quedan algo desdibujados, pero el trio protagónico (Calpurnia, abuelo y madre), están muy bien logrados y tiene multitud de matices que hacen dotarlos de un gran realismo.

En cuanto a la ambientación hay que remarcarla especialmente. Quizás es de las mejores cosas del título y además uno de los pilares de la historia. La recreación de una hacienda tejana de la época es extraordinaria, el calor, los sonidos, ... y a esto hay que sumarle la asfixiante relación de la protagonista con la madre. La autora consigue una ambientación y un clima excelente.

La contemplación a la que invita el título, la ambientación, los personajes y el vocabulario, así como un buen uso de las metáforas, hace de este un titulo de alto nivel literario.

Pros: Los personajes, la ambinetación y el vocabulario
Contras: El inicio es poco original y el ritmo puede exasperar y alejar a más de un lector. La extensión y el vocabulario tampoco ayudarán a llegar a todo el público de una clase.

¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

Sí. En la biblioteca también debemos tener títulos para los lectores más avanzados y este es excelente.

Itinerario lector

Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, como por ejemplo:

Arsene Lupin : caballero ladrón, de Maurice Leblanc (Reseña en este blog)
Caminant junts per la lluna, de Pep Puig (Reseña en este blog)
La noia ocell, de Sandy Stark-Mc Ginnis (Reseña en este blog)
La meva família i altres animals, de Gerald Durrell ( Goodreads)

Trueno : reseña

2023-08-02T19:24:00.002+02:00

Ficha técnica

Shusterman , Neal ; Ramírez Tello, Pilar. Trueno.Madrid : Nocturna Ediciones, 2020. ISBN 9788417834616

Etapa recomendada: ESO3-ESO4 (+14 años)

Saga: Sí (3 de 3)

Argumento

Esta última entrega nos sitúa justo tres años después de la escena final de la anterior. Aquí veremos como han evolucionado los personajes principales de este humano e inmortal juego de ajedrez que lucha por apoderarse del control de la humanidad y los cambios que esto ha propiciado en la sociedad.

Valoración

4/5

Novela de ciencia ficción perfecta. Título y forma perfecta de acabar la que probablemente sea la mejor trilogía que existe de la literatura juvenil actual.

El principio te atrapa, ya que el autor trabaja muy bien el suspense. Como lectores queremos que saber que ha pasado con los dos personajes protagonistas y como se ha solucionado la escena final del segundo volumen. ¿Y qué hace el autor?, pues no nos lo ofrece inicialmente, si no que enmarca la ambientación de la obra en estos primeros capítulos, mostrándonos como ha avanzado la sociedad y la historia sin ellos. Y es que la sociedad es la protagonista total de esta obra y el autor lo deja claro desde principio. Muy adictivo!

¿Y los personajes? Shusterman los desarrolla hasta límites insospechados y si ya los conociamos de las anteriores entregas, aquí profundiza en su psique y los llegamos a conocer totalmente. A los protagonistas, a los antagonistas e incluso a los secundarios... y también a los no humanos! El desarrollo de personajes en esta novela, no se puede mejorar.

Pero tal como se comentaba anteriormente, la sociedad y todos los cambios que en ellas se producen están perfectamente relatados. Neal Shusterman es un maestro de la ciencia ficción social y lo demuestra sin creces en este volumen. Abre puertas, propone problemas, soluciones, giros, fracasos, reglas y todo, todo, con un altísimo nivel literario.

Si todo esto no fuera suficiente, la prosa es especialmente atractiva. ¿Puede una novela de más de 700 páginas ser rápido de leer? Pues Shusterman lo consigue con matrícula de honor. Capítulos cortos y saltos continuos de personajes, intercalando breves artículos de diario o fragmentos.

Pros: Todo
Contras: la extensión y el hecho de que sea necesario leer los dos volumenes previos puede crear resistencia a leer este 3r título

¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

Si apuestas por una colección de calidad a secundaria, indudablemente sí.

Itinerario lector

Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, como por ejemplo:

Siega, del mismo autor (Reseña en este blog)
El cuchillo en la mano, de Patrick Ness (Reseña en este blog)
Cero se repite siempre, de G.S. Prendergast (Reseña en este blog)
Escuadrón, de Brandon Sanderson (Reseña en este blog)

Territorio desconocido : reseña

2023-07-23T11:30:00.004+02:00

Ficha técnica

Leante, Luis. Territorio desconocido. Barcelona : EDEBÉ. 244 p. ISBN 9788468363851

Leante, Luis ; Garcia Sera, Martina. Territori desconegut. Barcelona : EDEBÉ. 240 p. ISBN 9788468363875

Etapa recomendada: ESO3-ESO4 (+14 años)

Saga: No

Argumento

En un pequeño pueblo un gran incendio arrasa una fábrica. Durante las investigaciones policiales se encuentran los restos de un cadáver en la caja fuerte del despacio del director, Alberto Soler. Alberto pasará a ser el principal sospechoso del incendio y de un asesinato. La agente Padilla, antigua compañera de colegio de Soler, no lo creerá posible y empezará una diligente investigación con todos los implicados para descubrir la verdad.

Valoración

4/5

Novela intergeneracional negra (con personajes protagonistas de diferentes edades) y una ambientación, personajes, trama y ritmo más que correctos.

Se podría decir que es una novela original, pero hay que matizar, que estos es así si no has leído el anterior Premio Edebé ganado por el mismo autor y titulado "Maneras de vivir". Luis Leante vuelve aquí a repetir una formula de mucho éxito entre el público juvenil: capítulos cortos, flashbacks y continuo salto de personajes, para resolver los vacíos/misterios que se van originando dentro de la trama. Así que siguiendo el "Principio de Pareto de la estabilidad" o el "Principio de Pareto del cambio mínimo", si algo funciona, no lo toques.

Y siguiendo estas premisas, la novela engancha, y mucho! Se convierte en un pasapáginas en el que no puedes dejar de leer y que te atrapa gracias a estos cambios continuos de tiempo, narrador y puntos de vista, que van presentando hipótesis, víctimas y culpables. Un autentico hit!

¿Y los personajes qué tal dentro de este esquema? Pues naturalmente, no es una narrativa que ayuda a profundizar en los personajes. La protagonista principal, realmente es un arquetipo de policia que busca hacer lo correcto, pero la sorpresa está en los investigados, que no caen en este encasillamiento para nada. Luis Leante nos presenta una amalgama de personajes más bien grisaceos e incluso más de una sorpresa con ellos.

La ambientación/atmosfera de la novela está muy lograda, al recrear con bastante verosimilitud lo que pasa en un pequeño pueblo en el que tiene lugar un crimen de estas características, que junto con la moral de la protagonista crean cierto grado satisfactorio de ansiedad que provoca el seguir leyendo.

Una vez más, Luis Leante demuestra un gran dominio del Thriller criminal, aunque hay que añadir que el epílogo creará polémica entre más de un lector ...

Pros: Atrapa desde la primera página, su lectura es fácil, los capítulos cortos, saltos de personajes y una buena ambientación y personajes
Contras: el hecho de introducir personajes adultos puede desmotivar a algún lector juvenil y el epílogo final desgradará a más de una persona también

¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

Sí. Luis Leante está haciendo numeros para estar obligatoriamente en todas las estanterias de bibliotecas juveniles de cualquier tipo.

Itinerario lector

Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, como por ejemplo:

Maneras de vivir, del mismo autor (Reseña en este blog)
La tercera máscara, de Care Santos (Reseña en este blog)
Poni, de R.J. Palacio (Reseña en este blog) -en catalán-
Versos per a un cadàver, de Pasqual Alapont (Reseña en este blog) -en catalán-

Odder : reseña

2023-07-18T10:52:00.007+02:00

Ficha técnica

Applegate, Katherine ; Guhl, Mercedes [trad.] ; Santoso, Charles [il.]. Odder. Barcelona : Océano Gran Travesía. 336p. ISBN 9788412473070

Etapa recomendada: 6º de primaria - ESO1 (+11 años)

Saga: No

Argumento

Odder es una nutria marina (una especie que vive en la costa de California y que se encuentra en peligro de extinción. A Odder le encanta jugar junto a si amiga Kaira, pero esto a veces le distrae del peligro. Un dia mientras juegan juntas, algo alejadas de la costa, un tiburón intentará comerse a su amiga Kaira. Sin dudarlo, Odder se interpondrá en el ataque ... y su vida cambiará para siempre.

Valoración

5/5

Middle-grade que combina perfectamente la novela de divulgación, la poesía y la aventura. Probablemente estemos ante el nacimiento de un nuevo clásico, tanto por esta mezcla como por su calidad.

Hay mil novelas y cuentos con protagonista animal. Pero seguramente hay pocas en que este sea una especie en peligro de extinción, que tenga una carga divulgativo científica tan alta y escrita en verso (libro). Por tanto y a pesar de el argumento nos puede recordar a cientos de títulos, este sin duda está por encima de ellos en originalidad.

La historia nos atrapa con su lenguaje y narración de alto dinamismo en verso libre, que consigue que nos sintamos, igual que el protagonista en el agua, jugando con las palabras: acabar un verso de golpe, saltar a otro, cambiar el ritmo, la longitud, el dinamismo del lenguaje. Es un auténtico disfrute introducirse en la vida de Odder y hacerlo de esta forma.

A todo lo anterior, hay que sumar el desarrollo de los personajes. Notable y muy poco frecuente en una novela middle grade. El flashback para explicarnos el nacimiento y los primeros días del protagonista, su forma de pensar y actuar, su estado de ánimo... y lo mismo para su compañera Kaira, hacen de los personajes una de las grandes bazas de la novela.

La ambientación/atmosfera de la novela juegan un papel también muy importante y de altísimo nivel. Tanto la naturaleza como el centro de recuperación de fauna, están muy bien plasmados en la novela y todo lo que ocurre en ellos. Y esto, aunque pueda parecer lo contrario, no ralentiza para nada el ritmo de la historia.

Pros: Todo
Contras: una novela en verso libre puede resultar confusa a algunos lectores/as, pero en este caso el texto se puede leer como poesía y también como narrativa

¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

Sin ningún asomo de duda.

Itinerario lector

Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, como por ejemplo:

George, de Alex Ginos (Reseña en este blog) -en catalán-
Un gran amigo, de Lisa Thompson (Reseña en este blog) -en catalán-
Poni, de R.J. Palacio (Reseña en este blog) -en catalán-
La historia imposible de Sebastian Cole, de Ben Brooks (Reseña en este blog) -en catalán-

Skellig : reseña

2023-07-05T20:39:00.002+02:00

Ficha técnica

Almond, David ; Canales Medina, Verónica [trad.]. Skellig . Barcelona : Dumo, 2023. 288 p. ISBN 9788419004864

Etapa recomendada: 5º de primaria - ESO1 (+12 años)

Saga: No, aunque se ha publicado una precuela.

Argumento

Michael y su familia se han mudado a una nueva casa. Acaba de nacer su hermana, pero como es prematura la familia pasa mucho tiempo en el hospital. Michael, ausente a la escuela por la situación, tiene mucho tiempo libre, cosa que aprovecha para internarse en el garaje de la nueva casa (a punto de derrumbarse). Allá descubrirá un secreto terrorífico y misterioso a partes iguales y aunque para descifrarlo no podrá contar con sus padres, si que tendrá como compañera a su vecina y amiga, Mia.

Valoración

4,5/5

Middle-grade mezcla entre el terror, el misterio y el drama, con una muy buena ambientación, que atrapa desde la primera página y con unos buenos personajes.

Es verdad que no es muy original empezar una historia con el detonante de descubrir un misterio en un garaje abandonado. Existe multitud de historias que lo hacen. Pero cuando llevamos leidas unas páginas, percibimos que estamos ante una propuesta diferente, tanto por su calidad, como por el tono. Esto se palpa especialmente con el hecho de que la historia capta poderosamente nuestra atención. Esa mezcla entre terror inicial y sorpresa y el misterio que propone y que va explorando poco a poco. A esto hay que añadirle la introducción del personaje secundario y compañera del protagonista. Mina. Sin duda este es uno de los grandes aciertos de la obra. Un personaje femenino carismático, empoderado, resolutivo ... de aquellos que te conquistan el corazón y que te acompañarán toda la vida. No es de extrañar que se haya hecho una precuela centrada en este personaje.

El ambiente y el tono de la novela es otro pilar importantísimo de la novela. El escritor juega con el lector durante los primeros capítulos, que flirtean con el terror, para luego pasar al misterio, pero también al drama, al explorar todo el tema de la soledad, la diferencia y la muerte a través de diferentes personajes.

Si tiene algún pero, a la historia se le podría acusar de tener un final que no lo explica todo, pero si no fuera por esto (que en literatura infantil/juvenil es extraordinario y arriesgado), sin duda al acabarla te preguntas si estas delante de un nuevo clásico, por la sensación de redondez que te queda al acabarla.

Pros: historia original que atrapa desde la primera página, buena mezcla de géneros, personajes bien creados, una buena ambientación
Contras: un final que no lo explica todo puede confundir o frustrar a los niños o preadolescentes

¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

Sí. Sin duda.

Itinerario lector

Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, como por ejemplo:

El nido, de Kenneth Oppel (Reseña en este blog)
La noia ocell, de Sandy Stark-McGinnis (Reseña en este blog) -en catalán-
Poni, de R.J. Palacio (Reseña en este blog) -en catalán-
Serafina y la capa negra, de Robert Beatty (Reseña en este blog)

Percy Jackson. El Ladrón del rayo : reseña

2023-06-05T19:38:00.001+02:00

Ficha técnica

Riordan, Rick. El ladrón del rayo. Barcelona : Salamandra, 2014. 288 p. ISBN 9788498386264
-castellano-

Riordan, Rick. El lladre del llampec. Barcelona : Salamandra, 2015. 384 p. ISBN 9788416310036 -català-

Etapa recomendada: ESO2 (+12 años)

Saga: 1 de 6

Argumento

Percy Jackson no tiene una vida fácil. Su madre apenas tiene tiempo para él, su padrastro le odio, tiene autismo y los profesores le tiene manía. Pero no se esperaba que tanta, para que una profesora se convirtiera en un monstruo abominable e intentará matarlo durante una excursión. Su vida a partir de entonces, empezará a complicarse aún más. Ya que si hasta ese momento, Percy solo ha tenido que lidiar con humanos, a partir de ahora lo tendrá que hacer con todos los seres de la mitología griega.

Valoración

3,6/5

Aventuras con sabor clásico/mitológico. Con una buena historia y una acertada carga dramática, estamos delante de un título de aventuras que destaca sobre la mayoría.

La historia tarda un poco en arrancar. Ya que si bien tenemos una escena de acción muy al principio, después hay una bajada de ritmo que hace perder un poco el interés. Pero hacía el primer cuarto, el ritmo vuelve a subir y se mantiene hasta el final.

Los personajes no son nada del otro mundo. Funcionan en la novela, pero tienen un escaso desarrollo. Quizás esto no pasa con el protagonista, que está mucho más trabajado que los secundarios, que simplemente son comparsas al servicio de este.

El mundo en el que está ambientado es quizás su punto fuerte. Aunque no es original, el autor consigue ir introduciendo toda una constelación de figuras de la mitología griega de forma muy natural en la trama.

Aunque tiene fallos en el ritmo, el autor demuestra muchos aciertos en la escritura. Un mundo aunque inspirado en la mitología griega, muy bien adaptado al público juvenil, unos cuantos giros sorprendentes y acertados, un buen ritmo y la suficiente carga dramática para destacar sobre otras obras de aventuras insípidas y con poco interés literario.

Pros: introducción a la mitología griega, un personaje principal bien conseguido, el ritmo, la historia, la carga dramática y los giros argumentales
Contras: tarda un poco en arrancar y poco desarrollo de los personajes secundarios

¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

Sí. Una saga muy en la línea de Harry Potter, pero que además permitirá a sus lectores introducirse en la mitología clásica.

Itinerario lector

Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, como por ejemplo:

Harry Potter, de .K. Rowling ( Goodreads)
L'última descendent, del mateix autor, Rick Ryordan (Reseña en este blog)
Ombra i os, de Leigh Bardugo (Reseña en este blog)
El cuchillo en la mano, de Patrick Ness (Reseña en este blog) -en castellà-

Fills d'Èodhum : L'amenaça verda - Ressenya

2023-05-24T23:04:00.004+02:00

Fitxa tècnica

Tarrés, Roger. L'amenaça verda. Barcelona : Fanbooks, 2022. 512 p. ISBN 9788419150141 -en català-

Etapa recomanada : 3r d'ESO (+13 anys)

Saga: Sí. (1 de 2)

Argument

L'Àstrid és una jova guerrera encarregada de la protecció del seu poble. Té una capacitat sobrenatural amb l'arc i on posa els ulls (d'un enigmàtic blau), posa la fletxa. Un dia durant una de les múltiples expedicions que realitza als voltants del poble, un parell d'individus assassinen a tots els habitats, tret de la seva germana, que serà segrestada. A partir d'aquí, l'únic objectiu de l'Àstrid serà la venjança i rescatar a la seva germana amb vida... tot i que no sap que aquest serà un camí molt llarg i amb molts secrets ocults.

Valoració

3,5/5

Novel·la de fantasia èpica, que si bé és excessiva en longitud i poca economia textual, ens regala uns personatges molt sòlids, un món farcit de detalls de molt nivell i grans combats èpics,

Tornem a estar davant d'una història de fantasia èpica, que recorda molt a d'altres títols, principalment a les famoses aventures de Tolkien, tot i que també tenim algun altre referent a altres obres de gènere i clàssics, com Robin Hood, V de Vendeta o inclús La princesa promesa. Amb tots aquests referents, tot i que molt bé aglutinats, no podem dir que estiguem davant d'una obra molt original. Tot i que sí que és força inèdit el fet de trobar una obra d'aquestes característiques originàriament escrita en llengua catalana.

En quant a si la novel·la atrapa, ens trobem davant d'algunes dificultats perquè ho faci. Entenent que és una història amb vàries entregues, tenim un llibre de 500 pàgines, que triga gairebé 250 en posar totes les peces damunt del tauler. Per tant, no podem dir que sigui un llibre força dinàmic de principi a fi. A partir de la meitat del llibre, el ritme de la història es dispara i atrapa. Potser li manca descripció i li falta acció en aquesta primera meitat del llibre.

Al voltant dels personatges l'autor ha fet una gran feina, tot i que relacionat amb el punt de dalt, potser per un llibre de 500 pàgines, els personatges podrien estar una mica més desenvolupats o aprofundits. Tot i així, el treball fet amb aquests funciona molt bé dins de la història.

Sens dubte el punt fort de la novel·la és la recreació del món fictici d'Èodhum. L'autor ha fet un treball excepcional. Molt poc habitual en la literatura juvenil catalana. Una construcció molt treballada i amb multitud de detalls sobre les diferents regions i els seus habitants: color de pells, costums, vestimenta, filosofia, història, formes de parlar i d'actuar. Un treball d'altíssima qualitat.

Potser el pitjor de l'obra és aquesta carència d'economia textual, que fa la primera meitat de la novel·la molt lenta. Es podria haver fet una introducció molt més breu, que hagués apropat la lectura a molt públic no-consumidor habitual de novel·les de fantasia. Amb aquest inici tan lent i dens, això serà difícil. Per una altra banda, l'autor demostra força traça, en dotar d'èpica els combats d'espases.

Pros: un worldbuilding excel·lent, uns personatges molt ben treballats i unes batalles d'espases realment èpiques i que encongeixen el cor
Contres: inici extremadament dens i lent, falta d'economia textual, no recomanada per a no-fans de la fantasia èpica

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Sí. Estem davant d'una obra de fantasia força correcte i si tenim en compte que originàriament està escrita en català, excepcional

Itinerari lector

Podem mediar a, o des d'altres títols de fantasia èpica com:

El senyor dels anells, de J.R.R Tolkien ( IMDB)
Àunia, de Ivan Vera (Ressenya a aquest blog)
La princesa promesa, de William Goldman ( Goodreads)
El Lleó, la bruixa i l'armari, de C.S. Lewis ( Goodreads)

Ciutats de fum : ressenya

2023-02-05T09:06:00.013+01:00

Fitxa tècnica

Marcús, Joana. Ciutats de fum. Barcelona : Fanbooks, 2022. 496 p. ISBN 9788418327971 -en català-

Marcús, Joana. Ciudades de humo. Barcelona : Fanbooks, 2022. 496 p. ISBN 9788408251859 -en català-
.

Etapa recomanada : 2n - 3r d'ESO (+13 anys)

Saga: Sí. (1 de 3)

Autoria

Joana Marcús (Mallorca, 2000) és una escriptora de literatura juvenil que tot i la seva curta edat ja ha publicat més d'una desena de títols. Molt d'elles a la plataforma Wattpad, però alguns han donat el salt al paper o directament s'han publicat en format imprès.

Marcús, es dedica al gènere romàntic, de ciència-ficció i de literatura fantàstica. Ha guanyat dos premis de la plataforma Wattpad per les obres:

Irresistible propuesta el 2016
Ciutat de fum el 2019

Argument

L'Alice (l'androide número 43) viu en un poble i té com a únic objectiu servir als humans. En concret és una androide especialitzada en història. L'ambient al seu poble és asfixiantment autoritari i els càstigs poden arribar a les amputacions d'extremitats. Tot i això el seu creador (pare) la cuida i tenen una bona relació. Quan una facció rival envaeix el poble i comença a assassinar a tothom, l'Alice no tindrà cap més opció que escapar cap a un món del que no sap absolutament res.

Valoració

4/5

Novel·la de ciència ficció de molt bona confecció. Amb una bona i interessant trama, uns girs encertats, intrigues polítiques, relacions romàntiques, acció i un bon desenvolupament dels personatges.

La història comença amb un capítol introductori per continuar amb una escena d'acció que és el detonant de la història. Tenim algun detall força impactant i sorprenent en aquest capítol que pot captar l'atenció de lector i fer-lo empatitzar amb la protagonista degut a aquest clima autoritari que poden de vegades vivenciar els adolescents.

El desenvolupament dels personatges és notable. Cal destacar la creació i el creixement de l'Alice, però també de la seva contrapartida masculina i d'alguns secundaris. Tots amb un bon transfons i amb alguns detalls que els van molt realistes.

Els micromons construïts per l'autora també estan a una gran nivell. Tot i que no tenim una visió general del món on s'ambienta la història, els dos petits poblats creats per a aquesta entrega són molt consistents i tenen molts detalls que els fan molt consistents.

Estem davant d'una nova proposta clàssica del gènere de ciència-ficció al voltant de la relació home/màquina o de la reflexió al voltant de si una màquina pot arribar a ser una persona, o quan una persona es converteix en màquina. Tot i que és un tema molt tractat per a ciència-ficció, l'autora aconsegueix emmarcar-lo amb les característiques d'una novel·la juvenil de forma molt adequada.

Pros: posada en escena, els personatges, l'ambientació, la història d'amor, els girs, el cliffhanger final, etc.
Contres: l'extensió dels capítols i del text, crearan resistències en més d'una persona. Capítols i llibre més curts, obviant algunes coses de la història que no són importants, hagués deixat una novel·la molt més rodona. També perpetua el romanç entre la noia innocent i el noi dur i impassible.

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Sens cap tipus de dubte.

Itinerari lector

Podem mediar a, o des d'altres títols de ciència-ficció (o no) de supervivència i acció:

Cero repite siempre de C. S. Prendergast (Ressenya a aquest blog -en castellà-)
El cuchillo en la mano, de Patrick Ness (Ressenya a aquest blog -en castellà-)
El año de Gracia de Kim Ligett (Ressenya a aquest blog)
Detroit: Become Human, el videojoc de Quantum Dream ( IGDB)

La tercera máscara : reseña

2023-01-23T20:28:00.006+01:00

Ficha técnica

Santos, Care. La tercera máscara. Barcelona : Edebé, 2022. 224 p. ISBN 9788468355894 -castellano-

Santos, Care. La tercera màscara. Barcelona : Edebé, 2022. 232 p. ISBN 9788468355900 -catalán-

Etapa recomendada: ESO4 (+15 años)

Saga: No

Autoría

Care Santos (Mataró, 1970) es un escritora de novela infantil, juvenil y adulta, relatos y poesía, galardonada con multitud de premios. La mayoría en categoría infantil y juvenil, pero también uno de los más prestigiosos de narrativa, como es el Premio Nadal (2017).

Compagina su labor lescritoria con colaboraciones en diferentes medios de comunicación y también como crítica literaria.

Algunas características de las obras juveniles de Care Santos son la no-linealidad en sus obras, la narración en diversas voces y un ritmo muy fluido incluso en historias lentas o introspectivas. Por otro lado, cabe destacar la valentía al tratar temas que rozan lo tétrico y escabroso, pero esquivando el amarillismo y los juicios. Temas que a menudo ignoramos como sociedad.

Argumento

A través de diferentes testimonios iremos conociendo las tres máscaras de Diana -la percepción de todos, la de los más allegados y la de ella misma-. Alrededor de ella existe un hecho oscuro que la ha apartado de sus amigas, de casi toda su familia y de la sociedad. Solo con la perspectiva de estos tres puntos de vista podremos tener el puzle completo de la historia.

Valoración

4,4/5

Novela juvenil muy redonda, bien planteada y resuelta, con un buen desarrollo de los personajes y una atmosfera excelente. A esto hay que sumar unos temas de alta volada.

El inicio nos atrapa desde la primera página. Un poco por curiosidad, un poco por misterio y bastante por morbo. El hecho de intuir que algo oscuro se esconde detrás del personaje de Diana, pero no saber el qué, nos despierta mucha curiosidad para seguir avanzando en la historia. A medida que conocemos los testimonios sobre Diana, la autora también consigue que empecemos a empatizar con ella ya que todo el mundo la ve de forma oscura, negativa y con suspicacia y incluso a veces de manera cruel.

En cuanto a los personajes, la estructura de la novela basada en monólogos, permite un gran desarrollo de estos. No solo con la protagonista principal. También con la amiga, sus padres y sus hermanos. De esta forma, aunque no lleguemos a entender sus decisiones, si que podemos comprender sus motivaciones. Desde el punto de vista de creación de personajes y desarrollo de personajes, la novela es excelente.

La autora demuestra mucho oficio en la narración y la construcción de la atmosfera de misterio. Esta es notable. Dosificando la información justa en cada momento, Santos juega con el lector y le da espacio para hacer sus hipótesis y sus cábalas y para incluso a veces, desasosegarse con la incertidumbre y la espera de la revelación del gran misterio.

Pros: la atmosfera de misterio, los personajes, los temas tratados, ...
Contras: los temas tratados no serán del agrado de todo el mundo y la tensión continua puede ser dificultosa para más de un lector al crearle frustración

¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

Sí. Literariamente está muy por encima de la media y los temas tratados y el engagement lo hacen un título indispensable en una biblioteca escolar o juvenil.

Itinerario lector

Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, con temas duros, oscuros y sociales, o textos de misterio bien planteados y con ritmo pautado, como por ejemplo:

Mentira, de Care Santos ( Goodreads)
La belleza del mundo, de Cory Anderson (Reseña en este blog)
Por 13 razones, de Jay Asher ( Goodreads)
Nada, de Janne Teller (Reseña en este blog) -en catalán-

La llamada : reseña

2022-11-05T20:32:00.005+01:00

Ficha técnica

O'Guilin, Peadar ; Valero Martínez, Jaime [trad.]. La llamada. Barcelona : Salamandra, 2022. 288 p. ISBN 9788418797439

Etapa recomendada: ESO3 (+14 años)

Saga: (1 de 2) El segundo publicado solo en inglés

Autoría

Peadar Ó Guilín (Irlanda, 196?) es un escritor irlandés de literatura juvenil fantástica. Debutó en 2010 con la obra "The inferior", aunque su éxito editorial llega en 2016 con "La llamada", nominada al Leeds Book Awards para las edades 14-16 en el 2017. Dos años después publicó la secuela, aunque no ha gozado del mismo éxito.

Argumento

Lo que sabíamos sobre la mitologia irlandesa era cierta. Los humanos expulsaron a la Tierra Gris a las criaturas (los sidhe) que vivían en Irlanda hace miles de años. En la actualidad estas criaturas han conseguido ejecutar un terrorífico plan para vengarse y poder volver a nuestro mundo. Gracias a su magia han aislado totalmente a Irlanda del resto del mundo. Pero hay aún algo más tétrico. Todos los adolescentes irlandeses son teletransportados a la Tierra Gris durante tres minutos de nuestro tiempo. En realidad cuando llegana a la Tierra Gris desprovistos de cualquier equipamiento y ropa, los tres minutos de la Tierra, se transforman en horas en los que serán cazados como animales y torturados de las formas más macabras. Solo un 10% consigue sobrevivir y regresar, pero pagando un precio muy alto en heridas, malformaciones o locura.

En esta sociedad militarizada, Nessa es una adolescente con una grave cojera, que se entrena en una escuela más (que ahora solo tienen este propósito), esperando a recibir la llamada y luchar por su vida.

Valoración

4,2/5

Novela juvenil difícil de clasificar. Si mezclamos Los juegos del hambre y Helrraiser, obtenemos algo parecido a La llamada. Con capítulos cortos y un personaje femenino bien construido, el resultado final es una novela que engancha de principio a fin, tremendamente original y siniestra y con un buen clímax final.

El inicio de la novela es quizás su parte más débil. Y es decir mucho, ya que no es un mal inicio. En los primeros dos capítulos (muy cortos y con un estilo muy directo), descubrimos el momento en que la protagonista descubre su oscuro destino con 10 años y en el segundo la descubrimos con 14 siendo testigo de "la llamada" de un chico en un autobús. Tenemos por tanto un inicio conciso, directo, breve y que invita a seguir leyendo más. Aunque el libro no consigue atrapar hasta que la trama avanza algo más y descubrimos la macabra cacería y la raza que habita las Tierras Grises.

El personaje de Nessa está bien desarrollado. Conseguimos entender su forma de ser, su fuerza de voluntad extraordinaria fuerza, sus inquietudes, ... pero le falta una vuelta de tuerca para ser un personaje excelente y conseguirnos hacer empatizar del todo con ella. Esto se repite con los personajes secundarios, que quitando el némesis de la protagonista y de una escena muy concreta (la de la partida de cartas), tienen muy poco desarrollo. Pero como he dicho otras veces, quizás no hay mucho que desarrollar cuando los personajes están en modo supervivencia.

Si algo es un punto fuerte de la novela, es la ambientación. El autor consigue crear dos mundos. Un mundo siniestro militarizado (el humano) y un mundo macabro pero a la vez hermoso y asombroso. Los construye y los entrelaza de una forma notable, especialmente el segundo (que nos recordará al mundo de Avatar en versión terrorífica). Y esto tiene mucho mérito.

Otro punto a favor es que al autor se le ve muy cómodo en el género de terror. Controla muy bien los impactos iniciales, el ritmo, la tensión, la calma y también el clímax. De hecho es muy común encontrar novelas con historias muy originales, que no están bien resueltas. Esta no es una de ellas.

Pros: la originalidad de la mezcla de acción y terror gore, el ritmo, los capítulos cortos y que enganchan rápido, el clímax final, ...
Contras: los personajes tiene margen de mejora y la pluma del autor aunque es correcta, también

¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

Existen pocas obras tan originales como esta. Sin duda debe estar en una biblioteca juvenil, en la que el género de terror y aventuras/acción són de los favoritos.

Itinerario lector

Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, de terror, o libros que hayan recreado mundos terroríficos, asombrosos y asfixiantes, como por ejemplo:

Hex de Thomas Olde Heuvelt (Reseña en este blog)
Abarat, el primer libro de la saga infantil/juvenil del escritor de Hellraiser (Reseña en este blog)
Los juegos del hambre, de Suzanne Collins ( IMBD)
Avatar, la película de James Camero ( IMBD)

Enemic meu : ressenya

2022-08-17T22:50:00.002+02:00

Fitxa tècnica

Longyear, Barry B. (Autor), Cotes Argelich, Edgar. Enemic meu. [Barcelona] : Laertes, 2022. 160 p. ISBN 9788418292668.

Etapa recomanada : 3r d'ESO (+14 anys)

Saga: No. Tot i que posteriorment es va fer una trilogia arrel de la novel·lització de la pel·lícula que va inspirar.

Autoria

Barry B. Longyear (Pennsilvània, 1942-) és un escriptor americà conegut per haver guanyat el premi Hugo, Nébula i Locus per la novel·la Enemic meu (1979). De fet l'èxit del llibre va portar a fer una pel·lícula amb el mateix títol i posteriorment una novel·lització d'aquesta que posteriorment es va convertir en trilogia amb la publicació de dos títols més.

Longyear s'ha dedicat gairebé en exclusiva a escriure ciència-ficció i ha tingut altres èxits com Sea of Glass o la trilogia Circus World, tot i que les seves últimes obres són de misteri. Tot i ser un escriptor una mica one-hit wonder, Longyear ha passat a la història com un dels més notables escriptors de ciència ficció i una de les dues úniques persones en guanyar els premis més importants del gènere en el mateix any.

Argument

Enmig d'una guerra planetària, dos caces espacials (de dues espècies diferents -un humà i un dracó-) s'esbatussen a prop d'un planeta perdut de la mà de Déu. Al finalitzar el combat ambdues naus estan tan malmeses que s'estavellen al planeta. Desprès de sobreviure a l'aterratge tots dos surten dels seus caces per matar a l'oponent, però quan un tsunami interromp el seu duel a mort, tots dos comprendran que tenen més possibilitats de sobreviure en aquell planeta hostil si cooperen per la supervivència, que si tan sols un dels dos sobreviu. Això iniciarà una singular treva que els donarà l'oportunitat de conèixer a l'altre, d'una forma que la guerra no hagués permès mai.

Valoració

4,9/5

Novel·la curta de ciència ficció gairebé perfecte. Una masterclass de com escriure i de com explicar moltíssim i tractar temes transcendentals amb poquíssim.

La història comença in media res. Així doncs, els lector es veu de cop immers enmig de la història i no només això. També enmig d'un duel a mort entre dos grans pilots espacials.. A més quan esperem que l'escena d'acció acabi, aquesta continua. Perquè igual que passa amb la sèrie LOST, un cop la vida no corre perill, comença la lluita per la supervivència. I aquí s'acaba tot el que té a veure amb LOST, o Lost in space o qualsevol altre ficció de supervivència d'acció. Aquí de fet la novel·la dona un gir i el que tenim més un retold de Robinson Crusoe (salvant molt les distàncies) que una novel·la d'acció. Gràcies als capítols curts, la seva lectura és addictiva (sumat a un ritme encertadíssim) i ens sorprén perquè al poc de començar l'acció s'acaba i gira cap a un ambient molt més intimista. I és que els personatges passen a aguantar tot el pes de la novel·la. Però no com estem acostumats, amb un gran desenvolupament o desgranatge de la psicologia d'aquests. Aquests agafen el pes de la novel·la des de l'àmbit relacional, ja que la història va precisament sobre això. Sobre com va mutant la relació entre aquests dos personatges fins a límits insospitats i uns girs i un final molt sorprenent.

Longyear fa un treball de geni al donar-li moltíssima personalitat al planeta. Tant que es podria dir que es transforma en un personatge més. De fet hi ha més d'una escena en que uns dels protagonistes li parla al planeta, com si aquest ho fos. Així doncs el worldbuilding és excel·lent per estar parlant d'una novel·la tan curta. L'autor li dona un clima, biologia i característiques pròpies que transporta al lector a aquest lloc tan inhòspit. I a més, quan no t'ho esperes, l'autor sap com impactar-te emocionalment i deixar-te molt trastocat amb els girs argumentals. Potser l'única cosa reprotxable de l'obra és que algú podria dir que no està ben tancada. Però això es pecata minuta si veiem els temes que pot tractar l'escriptor en una història tan breu: l'alteritat, l'antibel·licisme i el pacifisme, les arrels, la cultura com a punt de trobada, la connexió amb els nostres avantpassats, el racisme i la xenofòbia, la mort, la solitud, l'espiritualitat ... Una gran quantitat de temes per la brevetat de la història.

Pros: l'inici, el ritme, els personatges, el worldbuilding, els girs argumentals, el final, ...
Contres: a més d'una persona pot no agradar-li el final i li pot representar alguna dificultat el fet de que al principi apareixen moltes paraules en el llenguatge nadiu del personatge alienígena, que poden dificultar la lectura

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Sí, sens dubte. La qualitat és extraordinària i és molt assequible pels grups més grans de secundària. És un d'aquells llibres que pot aconseguir recuperar lectors, refermar-los i inclús serveix per treballar a l'aula tots els grans temes que tracta i fer d'intermediària cap a novel·les més adultes.

Itinerari lector

Podem mediar a, o des d'altres títols de ciència-ficció (o no) de supervivència i acció:

The Wilds, la sèrie d'Amazon Prime inspirada en El senyor de les mosques ( IMDB)
El dia dels trífids de John Wyndham (Ressenya a aquest blog)
Cero se repite siempre de C. S. Prendergast (Ressenya a aquest blog -en castellà-)
Germanet : minyan d'Ibrahima Balde i Amets Arzallus (Ressenya a aquest blog)