Museu de Cinema, a Girona, Costa Brava

Qui ha visitat el museu destaca com es troba de ben estructurada la seva exposició permanent. Comença amb un breu documental, en diferents idiomes, que situa en context el visitant sobre l’evolució històrica que ha experimentat el cinema.

Imatge nocturna de l'original façana de l'edifici que acull el Museu de Cinema de Girona

A continuació el visitant recorre, a través de les quatre plantes en què es troba dividida aquesta exposició, les diferents formes de manifestacions cinematogràfiques produïdes al llarg de la història com la llanterna màgica, la cambra fosca, la fotografia, el zoòtrops (aparells que simulen animals en moviment)… fins l’arribada del cinema més o menys tal i com el coneixem avui dia amb els germans Lumière i les produccions de Georges Méliès.

Entrada al Museu del Cinema de Girona, que acull a més una botiga de souvenirs

En total el Museu del Cinema acull un nombre aproximat de 20.000 peces (entre objectes, aparells, accessoris, fotografies originals, etc.), una tasca ingent a partir de la passió del senyor Mallol, que ha cedit a l’Ajuntament de Girona aquesta excel·lent col·lecció perquè locals i visitants la puguin visitar.

Rere l'aparador i objectes del Museu de Girona hi ha una ingent tasca de catalogació, duta a terme per tal que el visitant pugui fer-se una idea completa de l'evolució d'aquest art.

El museu es troba en un edifici específicament creat per ell, al centre de Girona. Es tracta d’una visita molt recomanada per tota la família, especialment pels nens, donat que el museu ofereix un important nombre d’objectes interactius que els més petits podran manipular per comprendre millor el mecanisme de la llum i les imatges en moviment.

Entre el nombrós conjunt de fotografies originals signades trobem la de la inoblidable Princesa de Mònaco: Grace Kelly

Cala del Forn, a Calonge, Girona, Costa Brava

El nom de la cala prové d’un antic forn romà existent en aquest lloc, avui desaparegut. A Cala del Forn arribem a peu tot i que, en ser tan a prop de la Platja Can Cristus, a la qual sí que hi podem arribar en vehicle, el recorregut a peu pel camí de ronda que hem d’emprendre i que es troba a la dreta, davant el mar, cap al nord, és fa breu: de fet Cala del Forn és la següent després de Can Cristus.

Cala del Forn, a Calonge, és una platja molt familiar i animada, sobretot a l'estiu

Cala del Forn té uns 25 metres de longitud per uns 10 d’amplada. Estem parlant d’una platja petita que no compta amb serveis importants, tot i que hi trobarem una paperera i els serveis municipals s’encarreguen de mantenir-la neta, motiu pel qual no és una platja en absolut descuidada. A l’estiu el seu grau d’ocupació sol ser mitjà, i sobretot hi acudeixen estiuejants d’un animat camping proper, el Camping Treumal.

Cala del Forn es troba en un entorn molt natural, i envoltada de roques, fet que li doni un gran atractiu visual

A Cala del Forn trobem a més una curiosa vegetació de canyissars, a més de la zona boscosa que l’envolta. Aquestes canyes són un reducte dels antics aiguamolls que existien en aquest lloc, aiguamolls que s’alimentaven d’algun rierol que les urbanitzacions han acabat extingint, motiu pel qual avui dia és una zona pràcticament eixuta.

Es per això curiós observar com en aquesta platja coexisteixen quatre paisatges diferents: el del mar, el de les roques, els canyissars i el pròpiament boscós.

Capvespre a la Cala del Forn, Calonge, Girona, Costa Brava

Per aquells a qui els agradi caminar han de saber que tant cap al nord com cap al sud de Cala del Forn continua el camí de ronda amb precioses vistes sobre el mar, el qual porta a Platja d’Aro (sud) i a Platja Valentina (nord, a unos 30 minuts), pràcticament a les portes de la badia de Palamós.

La Dansa de la Mort, durant la Setmana Santa, a Verges, Girona, Costa Brava

Durant la Baixa Edat Mitjana aquest espectacle, que tenia per objectiu recordar la figura de la mort davant la vida, tenia lloc de manera generalitzada. Tanmateix, a mesura que passaren els segles ha anat desapareixent  de molts llocs. A l’Empordà, a part de Verges, que l’ha mantingut  intacta al llarg del temps, tenim constància que la darrera representació es dugué a terme a Rupià el 1935.

El poble de Verges acull cada Dijous Sant els visitants que s’hi apropen per tornar a recordar-los de manera tenebrosa, tot i que un xic satírica, la finitud dels plaers terrenals i l’inevitable final de les nostres vides.

La Dansa de la Mort es una cel·lebració molt arrelada a Verges, on la major part de les famílies de la localitat formen part d'ella

L’espectacle es divideix en dues parts. A la primera, que es representa a la Plaça Major i per la qual és necessari adquirir entrada, s’escenifica el Misteri de la Passió de manera teatralitzada, la vida pública de Jesús, especialment els seus darrers dies. Tot això integrat en un entorn medieval envoltat de muralles i torres medievals que envolten aquesta plaça de Verges. Un cop finalitzada la funció els actors es dirigeixen a la plaça de l’Església, on comença la processó pròpiament dita i on els carrers del poble esdevenen l’escenari del calvari de Crist.

Durant la processó de Verges, es representa el calvari de Jesús, que recorre els carrers amb la creu a sobre

Entre els protagonistes d’aquesta curiosa processó destaquen els romans i sobretot els tètrics esquelets que van saltant en una espectacular dansa acompanyada de dalles, cendres i rellotges: aquesta és la Dansa de la Mort. Una simbologia que, al ritme de tambors, ens anuncia l’hora final, aquest indefugible destí que iguala tots els éssers humans, independentment de la seva condició social i econòmica.

La impressionant legió de soldats romans, excel·lentment ataviats, també ocupa el seu lloc en la processó de la Setmana Santa de Verges, Girona, Costa Brava

La Dansa de la Mort de Verges ha estat declarada Festa Tradicional d’Interés Nacional i és una cita ineluble per tots aquells visitants de la Costa Brava durant les vacances de Setmana Santa, que són molts.

El Mirador de la Creu, en Begur, Girona, Costa Brava

A més de les excel·lents vistes que ofereix, el Mirador de la Creu és interessant pel seu doble accés. D’una banda permet arribar a ell a través d’una pista forestal que surt del Mas Pinc, la masia on passà els seus darrers anys de vida i morí la bailaora Carmen Amaya. Per arribar al Mirador de la Creu des d’aquest punt no s’ha de prendre la mateixa pista forestal que porta fins Aiguafreda a través el paratge de Es Quinze, sinó que s’ha de prendre la carretera, que després esdevé camí no asfaltat, i que es troba a l’esquerra de l’entrada principal al pàrquing de la casa.

Per altra banda, donat que la pujada al mirador es troba totalment asfaltada, és possible pujar a ella en cotxe o a peu des de Aiguafreda, Sa Riera o Sa Tuna, les cales més properes. Simplement hem de prendre la carretera de Puig Rodó, que és el nom que rep aquest montícul en què es troba situat el mirador.

Pals y las Montañas del Montgrí son perfectamente visibles desde la cima del Puig Rodó, donde se encuentra el Mirador de la Creu

La vista que ens espera des d’aquest Mirador de la Creu és de 360º. Al nord observem en primer terme, després de les darreres muntanyes del Massís de Begur, la Platja de Pals, extensa, que arriba, després de la desembocadura dels rius Daró i Ter, fins l’Estartit, situat just davant les Illes Medes, que es veuen perfectament. Les muntanyes del Montgrí, amb la seva característica figura que ens recorda el perfil d’un bisbe ajagut, tot i que d’altres hi prefereixen veure una figura femenina. A més, en la mateixa direcció nord, és possible veure les cases de Roses i el perfil de la costa que arriba fins el Cap de Norfeu.

El Mirador de la Creu, en Begur, también nos ofrece unas bellas vistas de las Islas Medas

En aquesta banda est en direcció al mar veiem en primer terme la muntanya que es troba al costat del Cap Sa Sal.

En aquest costat oest contemplem en tota la seva extensió les muntanyes de Begur, i fins i tot el Castell de Begur i algunes vivendes del poble. Al sud distingim perfectament Cala Aiguafreda i el llarg braç de roca, la Punta d’es Plom, que es troba davant Cala Sa Tuna.

Desde el Mirador de la Creu, hacia el sur, avistamos la Cala Aiguafreda y la Punta d'es Plom, el brazo de roca que se extiende frente a la Cala Sa Tuna

El Mirador de la Creu té dos punts de contemplació. Un en què finalitza el tram asfaltat, perfecte per visualitzar la zona nord, la de la Platja de Pals. Tanmateix, per obtenir les millors vistes, aconsellem pujar al promontori que es troba al costat a través d’un corriol que fa pujada i ple de vegetació, des d’on obtindrem una visió més completa dels voltants.

L'església de Santa María de Cadaqués es troba al punt més alt d'aquest poble de la Costa Brava i del Cap de Creus, tan vinculat a la vida i obra de Salvador Dalí

Tot i que l’església fou originalment construïda al segle XIII, el saqueig sofert pels pirates sarracens el 1543 (en concret pel pirata turc Barbaroja) obligà a reconstruir-la en anys posteriors, motiu pel qual l’actual edifici, d’estil gòtic, es conserva des del segle XVI.

Per accedir a l’església i al seu meravellós mirador haurem de pujar pels costeruts carrerons blancs de Cadaqués. És possible que en algun moment haguem de demanar a un local sobre la direcció correcta, donat que en el laberint de carrers no sempre hi trobarem indicacions.

El perfil de l'església de Santa Maria de Cadaqués és molt fàcil de reconèixer des del mar

L’església de Santa Maria de Cadaqués és l’edifici religiós més emblemàtic. Està format per una nau única amb capelles laterals, absis poligonal de set cares i un campanar de torre de base quadrada amb el cos superior octogonal. Crida l’atenció que tot l’exterior de l’església sigui blanc, quelcom típic de les localitats eminentment marineres com Cadaqués.

Retaule barroc profusament decorat de l'església de Santa Maria de Cadaqués, a la Costa Brava

El retaule de l’altar major, que destaca davant la sobrietat exterior, està dedicat a la Verge de l’Esperança, és d’estil barroc i fou realitzat per Pau Costa. Està compost de fusta daurada i mostra una viva iconografia, com per exemple la de la representació dels propis mariners que sufragaren l’obra. L’església conté 9 retaules més també elaborats amb fusta daurada, de mida inferior.

Detall d'un pescador al retaule barroc de l'església de Santa Maria de Cadaqués

L’església de Santa Maria es troba normalment tancada, i només obre durant els oficis religiosos. També ens podem dirigir a l’Oficina de Turisme de Cadaqués per comprovar si hi ha programades visites guiades durant la temporada alta. Des de l’exterior és possible veure el retaule de l’altar gran. En qualsevol cas la pujada a aquest edifici tan singular del perfil de Cadaqués ens permetrà gaudir de les meravelloses vistes que, cap al sud, permeten veure el Far de Cala Nans i l’illa propera de Es Cucurucuc de Sa Sabolla.

La plaça que es troba al costat de l'església de Santa Maria de Cadaqués és un excel·lent mirador vers la costa del Cap de Creus

El Castell de Sant Joan, a Lloret de Mar, Costa Brava

Qualsevol torre de vígia que vegem al costat del mar a la Costa Brava va tenir els seus inicis com a edifici defensiu contra els atac provinents del mar. I aquest és precisament el cas que ens ocupa amb el Castell de Sant Joan. Document per primer cop l’any 1041, hem de tenir en compte que el que veiem actualment és només la torre restaurada del que en el passat fou un castell amb muralles, torres i fins i tot capella, consagrada a Sant Joan el 1079 per Sicardis, la senyora del castell i del terme de Lloret.

El Castell de Sant Joan es pot visitar durant tot l’any en diferents horaris i el preu de la seva entrada és reduït. En entrar veurem que l’antiga fortificació era de planta triangular. També trobem, al nord i a l’est, dues ales d’habitacions adossades a la part interna de la muralla i obertes a un pati, on veurem la cisterna, perfectament conservada.

La torre de defensa del Castell de Sant Joan, a Lloret de Mar, és un testimoni de la protecció dels seus habitants davant la pirateria

Finalment, a l’oest, en un petit promontori, es troba la Torre de l’Homenatge, reconstruïda fa uns anys seguint fotografies antigues i des de la qual es divisa la totalitat del terme de Lloret. El visitant podrà pujar fins el cim de la torre i contemplar les seves vistes, el millor de la visita.

A través d'aquestes escales accedim al cim de la torre de defensa, des d'on obtenim una preciosa visió panoràmica de Lloret de Mar

I és que el Castell de Sant Joan ha patit al llarg de la seva existència les diverses vicissituds que aquesta mena de construccions de defensa solen tenir per la seva situació estratègica. Malmès per un atac de la flota genovesa el 1356, afectat per un període d’activitat sísmica durant els anys 1427-1428, el cop més dur el rebé el 1805, al marc de la guerra que enfrontà Anglaterra amb França i Espanya, quan diverses canonades angleses destruiren part de la torre i muralla.

Després de la declaració del Castell de Sant Joan com a Bé d’Interés Cultural el 1949, ha vist garantida la seva supervivència davant la depredació urbanística i, després d’una meritòria i laboriosa tasca de restauració duta a terme durant la segona meitat del segle XX, avui es mostra degudament senyalitzat i arreglat per tal que els visitants puguin conèixer aquest enclavament tan important de la història de Lloret de Mar.

Cala Pedrosa, a l'Estartit, Torroella de Montgrí, Costa Brava

El Massís del Montgrí és un fragment de crosta terrestre que, durant la formació dels Pirineus, fa 40 milions d’anys, es desprengué del seu nucli per lliscar uns 30 kms cap al sud. El resultat és un sistema de muntanyes situat entre la plana empordanesa i el mar.
A la banda de llevant, davant el mar, el Montgrí forma impressionants penya-segats de roca calcària, dels més importants a tota la Costa Brava juntament amb els del Massís de Begur i el Cap de Creus.
Per arribar a Cala Pedrosa, un espai de pau en ple Parc Natural, haurem d’arribar a peu des del camí local senyalitzat que comença al Camping Estartit, al centre del poble (si us desplaceu en vehicle és possible avançar encara més perquè part del camí es troba asfaltat). El sender d’anada és de descens i la ruta en si, que es pot efectuar entre 30 i 45 minuts, és ja tota una experiència que ens permet recòrrer aquest Parc Natural protegit ple de pins i d’una vegetació adaptada al mitjà rocós i castigat pel fort vent de la Tramuntana.

El camí que porta cap a Cala Pedrosa és pedregós i travessa el Parc Natural del Montgrí

Un cop a Cala Pedrosa observem la seva peculiar fesomia. El seu nom prové del llit de còdols arrodonits que conformen la seva superfície. L’aigua és totalment transparent, tot i que la impregnació d’algunes algues al fons rocós li confereix per moments una tonalitat verdosa natural.

Cala Pedrosa, a l'Estartit, és una cala tranquil·la que també fan servir algunes embarcacions de lleure per fondejar

Davant la cala s’alça l’illa de la Pedrosa, a la qual s’hi pot arribar nedant perfectament, donat que es troba a 100 metres. Des d’aquesta illa, que té una altitud màxima de 30 metres, al nord, després del Golf de la Morisca, divisem un dels accidents geogràfics més sobresortints de la Costa Brava: la Roca Foradada, un túnel natural navegable en plena roca viva que es troba en el Cap Castell.

De camí a Cala Pedrosa les vistas que s'obtenen de les Illes Medes són excel·lents

Desprem de gaudir banyant-nos a la poc freqüentada Cala Pedrosa podrem tornar a l’Estartit o encara continuar pel camí local de forta pujada fins la Cala Ferriol, podent gaudir d’unes vistes més properes a la Roca Foradada, i d’altres impressionants penya-segats sobre el mar, com el Salt del Pastor. Per aquesta excursió es recomana dur calçat de muntanya, donat que el terreny és pedregós, tal i com podem veure en les fotografies.

Muralles de Girona, una meravellosa talaia de la ciutat

Els murs de Girona ofereixen avui dia al visitant un espectacular passeig en altura amb excel·lents vistes panoràmiques sobre la ciutat i un entorn amb edificis de la mateixa època que aquesta important edificació defensiva.

Situades en la seva major part a l’est del centre històric de la ciutat, un dels millors jocs per començar aquest passeig és als Jardins de la Muralla, als seus peus, prop de Plaça Catalunya. Un altre dels trams més significatius del recorregut és el que comença als jardins John Lennon. Des d’aquí s’accedeix al tram del monestir de Sant Pere de Galligants, que proporciona unes magnífiques vistes de la Catedral i el Passeig Arqueològic.

Als voltants de les Muralles de Girona trobem també diversos jardins d'abundant vegetació, sobretot a la primavera

Avui sabem que la muralla més antiga de Girona data del segle I a.C., i és la que aixecaren els romans per fundar la pròpia ciutat de Gerunda, un punt estratègic en el recorregut imperal de la Via Augusta. Encara es conserva part de la muralla d’aquella època a l’anomenada Porta Rufina, a la zona nord de la plaça de Sant Domènec.

Els passeigs per les Muralles de Girona, que ofereixen interessants vistes panoràmiques, és una de les activitats preferides pels visitants

Als segles IX-X, durant l’època carolíngia i amb motiu del domini àrab, Girona es trobava a la frontera entre ambdós regnes, el franc i l’àrab. Degut a aquesta situació estratègica els francs efectuaren importantíssimes reformes com el desdoblament de la muralla en alguns trams i l’elevació d’algunes torres.

Al llarg de les Muralles de Girona trobem diverses torres de defensa, corresponents a diferents èpoques de la seva història

L’expansió del nucli urbà als segles XIV i XV obligà a construir muralles més enllà de les originals, fins i tot a l’altra banda del riu Onyar, per tal de protegir per exemple la zona del Mercadal. Per això en aquells segles es milloraren les defenses afegint nous baluards com els que trobarem a la plaça del Lleó.

Tanmateix el segle XIX suposà la confirmació urbanística de la pèrdua de funcionalitat de les muralles de Girona (com igualment passava en altres ciutats, com Barcelona), per la qual cosa, amb l’objectiu de permetre’n l’expansió, es començaren a enderrocar alguns trams, fonamentalment els situats a la part oest de la ciutat. En concret l’últim es produí el 1974, que suposà la desaparició del portal al costat de l’església de Sant Pere de Galligants.

Platja Canyelles Petites, a Roses, Girona, Costa Brava

Canyelles Petites és un nucli allunyat del centre de Roses. Per arribar-hi podem fer-ho a peu des del còmode camí de ronda que comença al costat del Far de Roses, als peus del Castell de la Trinitat. El camí voreja tota la Punta de la Bateria i de la Murtra, sota la muntanya del Puig-Rom, arribant a Canyelles Petites tranquil·lament en uns 20 minuts, donat que es troba a uns 800 metres i el passeig no presenta cap gran desnivell.

Platja Canyelles Petites es troba protegida per ambdós costats. A la seva dreta, sorgeix la imponent figura del Puig-Rom, a l’esquerra el Cap de Creus continua el seu perfil rocallós per una zona encara urbanitzada abans d’arribar a la Platja de l’Almadrava, també coneguda com la seva germana gran: Canyelles Grosses.

La Platja de Canyelles Petites, a Roses, es troba envoltada per la muntanya de Puig-Rom

Dèiem que Canyelles Petites es troba molt animada a l’estiu perquè allotja un important nombre d’estiuejants molt fidels a la platja, la qual, per altra banda, ofereix serveis d’alt nivell com lloc de salvament, vigilant, dutxes, xiringuito, restaurants, etc. La platja es troba envoltada per un passeig marítim en alçada on trobarem bancs, ideals per poder contemplar a la part inferior les famílies gaudint de la platja sobre la sorra.

La platja de Canyelles Petites és certament una platja molt animada i familiar

Al costat esquerre de Canyelles Petites, avançant pel camí de ronda, trobem un racó amb roques que li dona un aire encara més exòtic a aquesta part sud del Cap de Creus: es tracta de la Platja del Bonifaci. També trobem arena, i les roques que també són aquí proporcionaran un plaer especial als amants de l’esnòrquel. Sol ser menys ocupada que Canyelles Petites i és una altre racó que recomanem per posar la tovallola.

A uns 200 metres al nord de Canyelles Petites, avançant pel camí de ronda, trobem la preciosa Platja del Bonifaci, que combina sorra i roques

Donat que té un bón camí de ronda, invitem els banyistes més actius a explorar els voltants d’aquesta bonica platja, sobretot la seva zona nord, on la vegetació tropical s’uneix amb els pins i amb altres elements interessants com un embarcador d’esbarjo i un restaurant al seu costat, amb romàntiques vistes al mar.

Continuant pel camí de ronda cap al nord de Canyelles Petites trobem encara més sorpreses, como aquest petit embarcador davant un restaurant davant el mar

Museu de l'Anxova i la Sal de l'Escala, Girona, Costa Brava

El museu es troba situat a l’antic escorxador, de l’any 1913, un dels edificis més emblemàtics del poble. Una exposició permanent ens mostra l’evolució de l’activitat pesquera a la zona, principalment des del segle XVI fins l’actualitat, fent especial émfasi en la salaó d’anxoves, un procés que ha fet coneguda l’Escala internacionalment.

L'anxova és el peix típic de l'Escala i sol menjar-se amb pa torrat, tomàquet i oli d'oliva, i fins i tot amb pebre. Mediterrani 100%.

Abans de començar el recorregut, un vídeo de 12 minuts de durada (en català, castellà, francès, anglès i alemany) ens explica la importància de la pesca i la salaó en aquest poble, mostrant imatges des del 1926 fins l’actualitat provinents de diversos fons, com la Filmoteca de Catalunya.

Taula de d'elaboració d'anxoves al Museu de l'Anxova de l'Escala

L’exposició permanent (també es duen a terme d’altres temporals) conté objectes relacionats amb l’activitat de la pesca: xarxes, hams, vaixells, eines, imatges històriques… tot exhibit d’una manera molt didàctica per tal que el visitant es pugui fer una bona idea del treball i la indústria relacionats amb l’anxova.

El Museu de l'Anxova, a l'Escala, presenta diversos útils que històricament han fet servir pescadors i manufacturers de l'anxova

El Museu de l’Anxova de l’Escala és a més un centre cultural que organitza diferents visites culturals al poble, com la ruta literària Víctor Català o la marinera en vaixell. A més participa activament a la festivitat més important de la localitat, la Festa de la Sal, que se celebra cada mes de setembre i que organitza actes culturals, lúdics i gastronòmics al voltant de la tradició de l’anxova i la sal.

Cartell corresponent a la Festa de la Sala celebrada el setembre de 2011

A destacar, a més, que el museu es troba al costat de la font i els antics rentador públics, la font i el safareig del Pedró, un conjunt construït el 1796 amb l’objectiu de poder aprofitar l’aigua de la pluja, donat que la del subsòl de l’escala compta amb un alt grau de salinitat. Des del 1916, quan les vivendes comencen a disposar d’aigua corrent, van anar caient en desús.