Crònica local

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 09 Feb 2012 20:48:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 10 de febrer

Ser-hi, o estar-hi

“Els mossos no estem per Carnavals!”. Tornem-hi. A veure si acabarem enyorant la Guàrdia Civil?. Mentre a la parròquia intentaven acomiadar un difunt, la tercera pancarta penjada prop de la comissaria dels Molins, acompanyada de les altres dues, i de xiulets, crits i traca final, arribà a l’Ajuntament per a saludar al conseller Puig que vingué a donar el Nihil obstat -és un figurat- a l’operatiu de seguretat de la festa d’enguany, que es desplegarà durant Diumenge i dimarts, i també dissabte, que, com tots vostès saben, és aquell dia on pul.lulen individus vestits de monja, infermera amb xeringa o bruixa amb escombra que no saben on van, però si saben què volen. Pensant en ells especialment, els mossos la van espifiar una miqueta amb un seguit de consells a la xarxa social, que foren immediatament despenjats i que, segons reproduïa el diari Ara, suggerien, entre d’altres perles amanides gràficament amb el cartell del nostre Carnaval, un consum moderat d’alcohol i drogues, en una clara adaptació al context actual de les nits de gresca, tampoc no cal pecar d’hipocresia. Entre policies locals i autonòmics, creu roja, bombers, servei d’emergències mèdiques i els que pugui deixar-me, s’anuncia la mobilització general de 1100 efectius, repartits ad-hoc. I per a reblar el missatge tranquil.litzador el conseller confirmà l’increment de 50 mossos d’esquadra respecte els que vingueren l’any passat. O sia, que si fem cas a Felip Puig –hàbil driblador de situacions més compromeses que la nostra- podem donar per desautoritzada la declaració d’un capitost del departament d’interior a l’alcalde, quan es referia a que desplegaments com el de Sitges només es mobilitzen en casos de catàstrofes naturals. Així doncs, és fàcil concloure que, o bé el Carnaval és equiparable a un terratrèmol, o bé el tècnic no sabia el que deia, perquè el seu superior ha declarat que el departament ha estat sensible a la casuística sitgetana a l’hora d’afegir personal al contingent de vigilància.

Sigui com sigui, és prou lícita la reivindicació del grup de mossos, com igualment lícit és palesar –i no és tòpic- la feina voluntària del munt de persones que fan i faran el possible per a que la maquinària carnavalera llueixi quan sigui l’hora, malgrat tots els imponderables, condicionants, retallades o modificacions. Les mateixes persones que ja estan bastant tipes d’aquest serial anual que envolta, sobretot, l’organització de les rues, i que sembla portar un cert missatge implícit de negativitat culpabilitzadora, com si l’inèrcia general arraconés el seu esforç en construir un gran esdeveniment, per a emfatitzar la importantíssima infraestructura que exigeix a l’hora de sortir al carrer, i que pot, com tot ara, questionar-se. L’única celebració popular sitgetana que, en general, demana pagar per sortir, viu, de fa anys, immersa en la petita-gran paranoia del control de tot plegat, fins al punt que les decisions sobre el particular han arribat a convertir-se en la principal font de novetats, més enllà de les que pugui oferir un espectacle que, amb variacions, tothom ja sap, o creu saber, de què va. Paradoxalment, es paga per sortir, però els fets demostren que això no garanteix la llibertat de decisió sobre el com el què i el quan. D’un temps ençà, doncs, aquesta escenificació del parament preventiu acapara major impacte mediàtic que les notícies generades per la pròpia manifestació popular, tot responent, per altra banda, al rum rum de carrer atiat pel fet de ser any de canvis. És com si assistissim a la preparació d’una cerimònia paral.lela, amb d’altres protagonistes igualment influents pel que són i pel que decideixen. Amb els números a la mà és difícil saber si se’n fa un gra massa o no, si ho estem exagerant o no, o si paga la pena aquest doll de mitjans a càrrec del diner públic. La justificació oficial del desembarcament no és altra que la de garantir la profilaxi davant del risc. I com que ningú no pot garantir allò que pot passar, i les conseqüències que pot tenir en el cas que passi, sempre quedarem més tranquils si hi fiquem de més, i, a la vegada, el polític tindrà garantit el necessari titular positiu de torn. Feina feta.

Jordi Gómez és l’inspector en cap dels mossos d’esquadra. El senyor Gómez arriba a Sitges des de Salou, on ha passat els darrers anys en una de les destinacions costaneres més propenses al ressò en els mitjans de comunicació per mor de les estades d’estudiants universitaris anglesos deixats anar. Reconeix no haver vingut mai al nostre Carnaval, malgrat que ha rebut un bany de variades informacions. La primera impressió és la d’un home educadíssim, discret i, sobretot, pragmàtic. Dels que no sembla afectar-se en excés per les polèmiques quotidianes. Potser millor així. A l’hora d’explicar el perquè dels criteris i les decisions, l’argumentació no passa pels fonaments econòmics. Des dels mossos es creu que ja feia massa temps que el Carnaval es movia en uns nivells de risc excessivament elevats, encara que tothom fos conscient d’assumir-los, i, per tant, la solució adoptada enguany es veu com una sortida per a salvar-lo de situacions indesitjades que el perjudiquen. Es tracta d’una provatura amb intenció de dissuadir al públic que ve al municipi amb motivacions poc edificants. També hi ve dissabte pensava jo, però el pare ja em deia que pensar fa d’ase.... He escoltat opinions de tota mena, quelcom lògic davant d’un esdeveniment que ha de conciliar tants interessos a la vegada, i des d’àmbits contraposats en molts casos. Tinc la sensació que li estem demanant massa al Carnaval, quan, en el fons, només es tracta de passar-ho bé sense tantes obligacions adquirides o reglamentades. A bona hora ho exposo, ara que la criatura ja fa anys que ha crescut i, dolgui o no, ja no podem administrar-la únicament des dels recursos propis. Jordi Gómez parla de la Gay Parade com un referent a seguir en matèria d’organització. Si és comparable o no, vostès mateixos...Rua de tarda a baix a mar, pocs problemes i molta gresca igualment... Baix a mar de nou. Una cançó coneguda. Un assumpte reincident que torna com tants d’altres propis de la festa més grossa –que no més gran- que es fa a Sitges. Arribats a aquest punt, caldrà modificar l’epígraf de l’intrascendent protocol de Carnaval on diu: La presentació de la Reina del Carnaval se celebra una vegada realitzat l'Arribo de Sa Majestat Carnestoltes, i el lloc i l'hora es consensuarà entre la Comissió i el grup organitzador del personatge. Vivim –o seguim vivint- uns dies on no hi manquen personalismes, egos, rebequeries i dogmatismes innecessaris, més innecessaris encara si es té en compte com està el món i les prioritats del dia a dia. Són els mateixos que han estat i estan al darrera de la prohibició que la reina entri al Retiro, però també els que han acabat permetent –i no se que és pitjor- que la reina aterri a Sitges el mateix dia i a la mateixa hora que l’únic personatge historicament tradicional vinculable al vespre de dijous gras. Que la seva presentació coincideixi de ple amb el desenvolupament de l’arribo i es converteixi, ras i curt, en un arribo paral.lel. És probable que cap d’aquests dos exemples, com molts petits detalls que hi podriem afegir, tinguin una vinculació directa amb els efectes de la crisi sobre el Carnaval. Són, més aviat, conseqüència dels capricis de la condició humana, que ningú no sembla haver pogut, volgut o sabut limitar, malgrat que no li faci cap favor.

I acabo. Ortodoxos del xató, si teniu oportunitat de veure la versió deconstruïda que n’ha fet Joan Roca de El celler de Can Roca, estic segur que no us deixarà indiferent. En cap sentit.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 02 Feb 2012 21:28:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 3 de febrer

De peus a la galleda

“Si a nosaltres ens deixen la gestió de Sitges Model XXI, demà paguem a aquests proveïdors”

Marc Quero, 30 de gener

Vinga. M’ho poso fàcil i, des de la meva ignorància manifesta en paperassa jurídico-administrativa, confesso que m’he escoltat per dues vegades el debat que sota l’epígraf concret “aprovació, si s’escau, de la incoació –interpreti el lector com a inici de tramitació- de l’expedient de declaració de lesivitat –interpreti el lector com de perjudici- de l’acord de ple de data 19 d’abril de 2010, pel qual s’aprovà el pla de trasllat dels serveis administratius a l’edifici Sitges Reference i el contracte d’arrendament per a ús diferent a habitatge del mateix”, desembocà en una controvèrsia sobre el passat, el present i el futur, sobre les grandeses i les misèries de l’edifici que va néixer com a centre d’oficines i que acabarà vagin a saber com. Tot plegat succeí durant el ple municipal del passat dilluns. El mateix que aprovà la incorporació de la vila a l’associació de municipis per a la independència, i que certificà la defunció del projecte de l’escola d’arts escèniques vinculada a la figura de Paul McCartney. La punta de llança de Qualia també ha fet figa. Es dóna el dol per acomiadat. Enrera queda aquella glamourosa festa al primer Pachá amb ballarins vinguts expressament de Liverpool. En fi.... M’han vingut a la memòria tres apunts de realitat que, d’alguna manera, poden relacionar-se amb el cas d’avui. Ho explico sense cap ànim de consolar, quelcom que per altra banda resultaria inútil. El Reference ni ha estat, ni és, ni serà el primer ni l’últim edifici d’oficines que no s’omple. Els historiadors recorden com els novaiorquesos rebatejaren irònicament l’Empire State building amb l’apelatiu de Empty State perquè el gratacels més icònic i cèntric de la capital del món no va arribar a ocupar-se mínimament fins vint anys després de la seva inauguració el 1931. Es clar que a l’estat no li va costar ni cinc, i pel mig encara cuejava el crack del 29 i quedava per viure la segona guerra mundial. En l'entorn més proper, vet aquí els casos d’una amiga i d’un amic. Sengles treballadors qualificats en el sector privat. Ella viu, a la corda fluixa, les angoixes d’un ero, i ell fou despatxat com gairebé tots els seus companys fa prop d’un any. A ambdós els uneix una circumstància semblant: les seves respectives empreses es gastaren allò que tenien i el que no tenien en l’adquisició de noves i enlluernadores seus corporatives un any abans de posar-los a la porta de l’atur per mor de la crisi, la reducció de costos, la simplificació de processos, l’optimització de recursos, i de tot aquell rosari de raons que topa amb l’experiència recent que visqueren. Valdria com a primera conclusió pensar que la bona o mala gestió no acostuma a tenir ideologia ni color polític, ni àmbit determinat d’actuació. És, més aviat, una questió de capacitat i voluntat, de condició humana, i, si volen, hi poden afegir un o uns quants cops de sort, d’aquells que fan que hom pugui dir que l’ha encertada o l’ha espifiada, o que s’ha salvat pels pèls.

El petit gran drama de Sitges Reference no existiria si s’hagués complert l’objectiu original pel qual fou creat l’immoble, que no era altre que el de llogar el seu espai per a oficines. Tot el que els expliquin per aturar el cop –una barreja entre arguments raonables i d’altres forçats per les circumstàncies- són pedaços que intenten salvar els mobles. I a la vida cal posar-n’hi de pedaços perquè no sempre les coses surten com es desitja, però aquí, sens dubte, més que questionar les raons per les quals l’Ajuntament del moment es ficà en aquesta aventura en companyia de l’antiga Proinosa –és una bestiesa fer-ho, sinó és per aprendre’n la lliçó- el que es posa sobre la taula, més enllà de les conseqüències que puguin derivar-se del concurs de creditors o de les investigacions de l’oficina antifrau, són els diferents punts de vista sobre el futur del complex, condicionat, llastat, lligat de peus i mans per la gestió que en varen fer els responsables de la societat posseïdora -participada al 50% per Ajuntament-Model XXI i constructora- quan les coses es torçaren. I aquest futur es planteja, bàsicament, des de dos criteris contraposats: el de l’equip de govern, palesat en la petició del concurs de creditors per a fer front als deutes que no poden assumir-se, i el del PSC, partidari de la injecció de capital amb l’objectiu inicial de liquidar les factures pendents als industrials, i d’evitar la pèrdua de la propietat, que podria dir-se que és en part de l’Ajuntament, si no fos perquè amb el dineral que es deu resulta fins a cert punt agosarat afirmar-ho. Defensà aquesta posició, o almenys ho intentà, Marc Quero, en una de les alocucions més vehement i explícita de la seva vida política. Tot manifestant en repetides ocasions la intenció del seu grup d’ajudar -per bé que vista l’experiència qui sap si la bona disposició de l’avui pot millorar els mals resultats de la responsabilitat de l’ahir- el discurs del portaveu socialista no podia incloure més elements contradictoris per a ser rebatut amb indignada fermesa. I quan així va reaccionar el regidor de recursos humans, a Quero no se li acudí altra cosa que contestar-lo establint una analogia entre la seva actitud i la rauxa desbocada d’una graderia futbolística, com si Magí Almirall s’hagués expressat com un fanàtic qualsevol. Incomprensible. Es miri del dret o del revés, no se li pot retreure a l’equip de govern actual que hagi equivocat l’estratègia proposant un concurs de creditors -que previsiblement prioritzarà el pagament de la hipoteca per davant dels deutes als industrials- quan els anteriors gestors utilitzaren bona part del crèdit d’un milió i mig d’euros que havia estat compromés amb els mateixos industrials -destinats a pagar-los l’adequació dels interiors, d’acord amb les necessitats del trasllat de les dependències municipals- per a satisfer les exigències de la hipoteca amb la mateixa priorització que avui es vista amb esperit crític, ara que és en mans dels qui tenen la responsabilitat d’administrar aquesta patata calenta. Paradoxes de la vida, l’evidència no fou obstacle per a que la intervenció de Quero tingués un punt de suficiència de mestre d’escola empresarial, encara que el missatge desprengués una flaire de cinisme impròpia, del tipus et dic que no fas les coses bé, perquè no cobrarà qui veritablement ho necessita, mentre que jo vaig enganyar a qui li ho vaig prometre aleshores. Deixant de banda els números, o les hipotètiques possibilitats de reconduir la questió a partir dels balanços positius que pugui generar la part sitgetana de la societat que controla l’edifici, el moll de l’ós de l’assumpte es mou en el llindar ètic i moral, que Quero va obviar durant els torns de rèplica, quelcom discutible des de la condició de representant públic. Vull creure que el regidor defensa l’interés general, però el missatge topà, una vegada i una altra, amb un pecat original que el desacreditava en la mesura que el portaveu insistia en la tesi.

I és que la sessió va viure un punt d’inflexió a l’hora de reproduir l’estat emocional d’alguns dels afectats per la morositat pública. Lluís Marcé explicà la colpidora confessió que li féu el constructor Llorenç Reixach: “Estic a la ruina per culpa de Sitges Reference i de Model XXI”, i reblaren el clau Jorge Carretero i un parlament final del propi alcalde que tallà l’ambient de manera lapidària. Està clar que tot allò relacionat amb aquest assumpte és susceptible d’ésser questionat. Menys la bona voluntat que sempre cal pressuposar per part dels qui l’impulsaren i, després, el reformaren. Per la resta, millor no alçar massa la veu. No cal. Fibla l’oïda i l’ànima.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 26 Jan 2012 20:07:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 27 de gener

Mozos en guerra!!!

“Alcalde, un desplegament d’aquest tipus la Generalitat de Catalunya el fa per un terratrèmol. No per una festa.”

Alt càrrec del departament d’interior, dirigint-se a Miquel Forns

El que no deu considerar aquest capitost de la conselleria és que pel futbol, que probablement tampoc el podriem incloure en la categoria de catàstrofes naturals, el departament d’interior s’hi deixa bous i esquelles cada cop que s’esdevé un partit de la màxima rivalitat. En fi.... després hi tornaré perquè no vull arraconar altres informacions d’interés que ha deixat la setmana.

Divendres, 20 de gener

Matrícula d’honor pels autors de la reforma/restauració de l’ermita de Sant Sebastià, coordinada per Josep Maria Coll, Xavi Montornés, Ricard Baqués i Agustí Albors. N’ha sortit un treball realitzat des de la sensibilitat i el respecte absolut, que enalteix l’encant de la petitesa que mai no ha deixat de tenir l’edifici i el seu interior. Fins al punt que ara costa prendre consciència del lamentable estat en el qual es trobava, i del que en són testimonis una bona col.lecció de fotografies i anècdotes recollides pels qui han tingut la responsabilitat de deixar-la gairebé com nova. M’hi arribo en hora de migdiada, tot pujant la dissortada esplanada de mausoleu, que despullà l’entorn del seu caràcter rústec i acollidor. Des de l’entrada, la panoràmica vers la platja continua essent magnètica. Dins, poden destacar-se molts detalls. La lluentor del paviment, que ha estat sotmés a un rentat de cara que l’ha deixat com un mirall, la recuperació d’uns marbres de la parròquia que estaven en desús, i que ara decoren amb elegància el pedrís de l’altar, la precisió aplicada en refer les malmeses grisalles embrutides per l’humitat, i, sobretot, els tirants que travessen discretament la nau central de banda a banda, i que exerceixen una funció fonamental per a garantir la consolidació de l’estructura. Mossèn Pausas està content. Ara només espera que pugui rematar-se l’obra amb la col.locació de les teules i que pugui trobar-se un lloc on guardar els passos de setmana santa, que mengen un munt d’espai i enterboleixen la visió del conjunt. El rector busca un passòdrom vaja. I la cosa està difícil, perquè la providència deu tenir llista d’espera de peticions.

Dilluns, 23 de gener

Amb la salut esquerdada i l’ànima ben ferma, Josep Maixenchs va rebre la medalla d’honor de l’Ajuntament de Terrassa, la seva ciutat nadiua. Aquest mestre de caràcter, que féu arrels a Sitges desenvolupant a l’Escola Pia l’embrió de la seva passió per la pedagogia del llenguatge audiovisual, ha bastit un dels centres internacionals de referència, del qual n’han sortit creadors amb projecció evident. El paràgraf final del discurs d’agraiment de l’homenatjat és una declaració de capçalera: “Jo somio truites. I somio en un país on, des de la cultura, i des del cinema i la comunicació audiovisual, cerquem l’excel.lència en continguts i en persones, per a esdevenir més bons ciutadans, i per a fer un món molt diferent al que tenim. Molt més alegre, sense tant pessimisme. Potser també un món somiatruites, però un món que sàpiga agermanar sentiments.”

A la nit, TV3 emet la previsible història d’una parella gay, que viu trasbalssada per l’assetjament d’un d’ells per part d’un delinquent perillós, que posa en risc la convivència a cop de xantatge. Mai dirien on es localitza l’acció? Vatua l’olla! Exacte!. Com si pels guionistes no existís calendari, el capítol de Kubala, Moreno i Manchón rodat a Sitges –amb la porta de l’arxiu històric reconvertida en galeria d’art- conté la major quantitat de tòpics de tota la vida per minut que he vist darrerament. Per arrodonir-ho, tampoc no hi manca el de l’investigador amb lleus tics homòfobs, que acaba penedit de la seva actitud en la mesura que coneix als protagonistes de l’episodi, que, per descomptat, acaba bé. Salven el serial algunes interpretacions aconseguides, perquè, per la resta, no cal posar-hi massa esforç en valorar-lo.

Dimarts, 24 de gener

Amigues i amics, els mossos estan molt malament. Tant com per a que els seus representants arribessin a plantejar-se l’ús del castellà com a arma de protesta fa uns dies, fins que algú va veure la llum del sentit comú i varen fer marxa enrera. Poca broma. Sense tenir-hi una relació directa, la capçalera d’avui tradueix literalment una de les vàries pancartes que s’han pogut veure els darrers dies pels voltants de la comissaria de Sitges. Fins i tot alguna podia interpretar-se com un avís inequívoc de cara a la cobertura del servei per Carnaval. A l’incertesa que genera la rumorologia –a peu de carrer extesa a la possibilitat d’una hipotètica plantada de la policia local- s’hi afegeix un comunicat dels bombers voluntaris de Sitges a les xarxes socials, on anuncien que no faran els retens per Carnaval, perquè han esgotat els recursos i vessat el got de la paciència. Tot plegat desencisador. En qualsevol cas, em vaig precipitar a l’hora de dir-los que no havia trobat ningú a qui li agradessin els canvis previstos pel Carnaval d’enguany. I no perquè no fos cert aleshores, sinó perquè n’hi ha més d’un, i de dos, i de tres, que creuen que ja tocava que es sacsegés aquest assumpte. Amb tot, el ventall d’opinions és, com era previsible, molt ample. Alguns creuen que el que està passant questiona l’inefable model, d’altres pensen que la canalla ha de sortir a les 12 del migdia i no a les tres de la tarda, un horari, com el del vespre, que sembla pensat per enfonsar al sector de la restauració i l’hosteleria, que difícilment veurà ningú entaulat. D’altres afirmen que el caràcter transgressor del Carnaval demana unes rúes de la disbauxa i de l’extermini que no es facin en horari de jubilat. I els mossos –que no estan ara per a portar helicòpters- donen la solució: si les rúes es fan a baix a mar poden celebrar-se a l’hora que es vulgui, perquè l’espai ofereix un nombre de requisits superior per afrontar amb garanties qualsevol contingència de seguretat que pugui succeir. De nou el passeig apareix com el malson dels qui defensen el tradicional pas de les carrosses pel rovell de l’ou, en un moment on la policia de la Generalitat advoca per l’estratègia d’evitar la coincidència de la rúa del carrer amb l’arribada de les multituds a primera hora de la matinada. Una barreja excessivament arriscada.

Els temps han canviat, i res no és comparable, ni de dins ni de fora, a la realitat de dècades enrere. La cojuntura actual obre molts interrogants, relacionats amb la dimensió d’una festa que es mou, de fa anys, dins d’una paradoxa: el poble que l’ha fet créixer ara s’ha de protegir de les conseqüències colaterals i sobrevingudes, provocades per la dificultat d’administrar les multituds atretes per.. per moltes coses diferents, i no sempre edificants o relacionades amb el sentiment dels sitgetans que mouen i viuen el Carnaval. D’aquí l’existència d’una sensació generalitzada que considera que des de fora s’estan intentant arreglar els problemes de dins, sense parar massa atenció a l’esforç fet fins avui. I això sempre genera susceptibilitats comprensibles. No ens oblidem, però, que, en un món garantista, on tothom pot denunciar i tothom pot ser denunciat, les regles de joc són unes altres i amb la bona voluntat no n’hi ha prou. Continuarà.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 19 Jan 2012 19:26:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 20 de gener

En este mundo traidor…..

...nada es verdad ni es mentira. Todo es según el color... Bé, no cal que segueixi. Amigues i amics, dues consideracions inicials. Primera: Un veí molt proper a la casa rosada (Major, 21) assegura que la vaig identificar amb el nom equivocat, que, per altra banda, és el que consta en un dels llibres de capçalera de la secció, com és Arquitectura de Sitges, d’Isabel Coll. El cas és que aquest sitgetà de soca-rel que viu a pocs metres de la finca i en coneix la història perquè l’ha viscuda, em diu que la façana restaurada correspon a can Josa, mentre que can Gorgas és l’edifici que fa cantonada amb el carrer d’en Tacó. Ho deixo aquí, per si alguna ànima caritativa vol acabar d’arrodonir l’afirmació. Respecte la façana, crec que empal.lidirà amb el temps i en quedarà una tonalitat menys cridanera i molt propera a la personalitat estètica dels edificis de l’època.

Segona. El regidor Mas intenta respondre amb habilitat, gairebé amb un sofisma, al debat sobre la taxa d’escombraries, malgrat que crec que l’evidència li ho posa massa difícil. A cavall entre el 1993 i el 1994, durant el darrer mandat de Jordi Serra, i arran de la revisió cadastral que disparà la factura de l’IBI a xifres mai vistes, l’Ajuntament es va veure obligat a compensar l’enorme malestar social –palesat en un ple municipal amb caixa de morts inclosa- eliminant la taxa d’escombraries, quelcom que mai no va voler dir, obviament, que la corporació deixés de pagar el servei, encara que a la ciutadania no li arribés el rebut a casa. Una forma com una altra d’aturar el cop. Des d’aleshores, han passat dues legislatures de Junyent i dues de Baijet. Tenint en compte que l’IBI és –en circumstàncies normals i amb diferència sobre la resta de taxes o tributs- la principal font d’ingressos de les arques municipals, no resulta forassenyat pensar que un percentatge de la recaptació per aquest concepte s’hagi utilitzat per a pagar el servei de recollida i abocament d’escombraries. Per tant, avui, davant de la recuperada implantació de la taxa d’escombraries, és molt lògic que més d’un ciutadà es plantegi perquè es defensa tant la congelació de l’IBI, quan la part proporcional de l’impost amb la qual cal suposar que l’Ajuntament ha pagat el servei d’escombraries durant la darrera dotzena d’anys pel cap baix –i que ara pagarà a través de la nova taxa- no sembla haver-se rebaixat del seu import final. Així de simple, segons el meu trist enteniment. En conseqüència, li sortiria més pràctic a Jordi Mas raonar l’assumpte des de les conseqüències de l’herència que ha deixat una nefasta gestió amb Cespa, i que obliga a mesures ingrates i antipopulars per a satisfer l’enorme deute. A treure diners de sota les pedres per a poder pagar tot allò que està pendent de pagament, i a aprofitar la cojuntura per a equilibrar una balança desequilibrada. En el fons, però, potser el problema no és altre que la necessitat d’haver de vestir, maquillar o justificar una major càrrega fiscal als ciutadans, quan el propi regidor assegurà en campanya electoral que no caldria. Fou de poca responsabilitat assegurar-ho aleshores? Vatua l’olla, he dit poca responsabilitat?. No cal patir. Com que sempre hi ha un pitjor, el pitjor és, sens dubte, haver de llegir a les pàgines de Catalunya de El País del 15 de gener el següent: La semana pasada, la oficina antifraude de Catalunya abrió diligencias por la duplicidad de cargos en la sanidad catalana, por el cobro de pensiones millonarias para los directivos de Unnim y, además, por el caso del edificio Sitges Reference, una operación urbanística que destila “aromas de corrupción”, en expresión acuñada por Eligio Hernández, exfiscal general del Estado. És la lliure apropiació periodística d’una consideració prou contundent: “Aromas de corrupción”. No els sona a títol de novel.la per entregues o de serial televisiu?. Mentrestant, el nou ministre d’hisenda, Cristobal Montoro, ha declarat a la cadena SER –i sense mirar ningú, ni tan sols als populars que puguin sentir-se al.ludits- que el govern de l’estat té pensada la reforma de la llei de transparència, per a que puguin contemplar-se responsabilitats penals per a aquells polítics, o gestors designats pels mateixos, que gastin per sobre del que marca el pressupost. Vull creure que hi haurà matisos o els jutjats es col.lapsaran. En qualsevol cas, poden donar per segur que la iniciativa suposaria un veritable punt d’inflexió en la manera de gestionar els béns públics. I, venint d’on venim, això hauria de ser bo per força.

Dimarts, 10 de gener

Beli Artigas i Oriol Pascual fan cara de gat escaldat que amb aigua tèbia en té prou. I la conversa ho confirma. Tot i la reformulació del projecte dels museus -que es valora positivament pel que fa a l’eliminació de la passera de vidre de la façana marítima del Maricel i a la del tablao del primer pis del Cau Ferrat- la plataforma no té cap intenció de desprendre’s de l’estratègica carta de la demanda sobre l’actuació a Can Rocamora, per si de cas les coses es torcen. El que no pot assegurar-se, ni per un costat ni per l’altre, és el que succeirà si la demanda prospera. Es pot demanar, o no, la seva reconstrucció, es poden demanar, o no, responsabilitats, o es poden demanar, o no, ambdúes coses. Sigui com sigui, i assumida la dissort dels fets consumats, no es parla explícitament de malfiança amb els nous interlocutors, més aviat dóna la sensació que, arribats a aquest punt, els portaveus del col.lectiu necessiten veure per creure, com Sant Tomàs amb Nostru Senyor abans de redimir-se. Convençuts de la que entenen equivocada concepció inicial del projecte, i recelosos de la continuïtat de l’arquitecte Hernández-Cros o del futur plantejament museogràfic de Can Rocamora, Beli Artigas i Oriol Pascual desitjarien un ideal utòpic: retrocedir en el temps per a començar de nou, i no haver d’utilitzar els pretèrits plusquamperfets que sempre amaguen un punt, o dos, de frustració.

Res millor per a relativitzar els conflictes del present, que trobar un referent de vida en el passat. Publica la premsa que la mandíbula de Sitges, que mossèn Santiago Casanova va trobar a la cova del gegant fa prop de 60 anys, té 52.300 anys. Vaja, de quan Sitges no s’anomenava Sitges ni tenia pla general per a desenvolupar, ni Cau Ferrat ni Maricel, ni normativa urbanística que complir, ni un munt d’euros per pagar. Montserrat Sanz i Joan Daura, els investigadors a qui fa 10 anys Xavier Miret ensenyà el fòssil del llegat de mossèn Casanova, arran d’una visita a l’arxiu a la recerca de documentació, han continuat aprofundint en la investigació, de la que se n’ha difòs una d’aquelles curiositats que als neòfits sempre ens agrada saber. La datació ha estat possible gràcies a la seqüènciació per primera vegada de l’ADN mitocondrial, per primer cop a Catalunya... Ens emprenyem massa sovint, tenint en compte fins a quin punt la nostra existència passa de manera tan fútil...

I acabo. No deu ser massa habitual que l’alcalde i el cap de l’oposició d’un mateix municipi participin en la mitja marató local. I amb resultats prou notables, segons consideren els qui en saben. Ricard Vicente: 1h 29 minuts i 21 segons. Miquel Forns: 1h 33 minuts i 27 segons. Per si mai cal sortir corrents, ells dos tenen les de guanyar.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 12 Jan 2012 21:14:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 13 de gener

La casa rosa

Enmig de la grisor, vet aquí un grapat de bones coses, o de molt bones, que també n’hi ha. Primera, i fonamental. Tant fonamental que segur que l’hauran llegida en lletres de motlle a la primera pàgina de l’Eco, més avesada a les bones notícies que a les dolentes. La proposta de pressupost de la Generalitat de Catalunya pel 2012 contempla 600.000€ per a la construcció de la nova escola Agnès de Sitges. D’aprovar-se definitivament, quelcom molt probable perquè sinó no s’oficialitzaria, l’obra definitiva podrà iniciar-se i els nens i nenes començar a oblidar els barracons –habitualment denominats mòduls prefabricats en l’eufemista llenguatge polític- per a continuar l’etapa lectiva en un entorn amb tots els ets i uts. Ara només falta que a la Generalitat li surti quelcom millor des del punt de vista estètic que l’escola Maria Ossó, aquell conjunt de grises caixes de sabates ficades en paral.lel on hi bat el sol de manera immisericorde, perquè els arquitectes no pensaren ni en una mala zona d’ombra per a la canalleta. Sigui com sigui, i deixant de banda els detalls anecdòtics, la informació mereix que sigui reconegut el treball de tots els qui han fet possible la consecució de quelcom just, necessari, reivindicat i d’obligat compliment des de l’àmbit de les institucions públiques. Segona: la cavalcada de reis, per exemple. Algú ha recordat les de fa quatre o cinc anys? Tampoc no cal enviar-les a la foguera, perquè en el seu moment també agradaren i enlluernaren, i foren fruit de l’esforç voluntari d’un bon grapat de gent, malgrat que els pressupostos importessin quantitats molt més oneroses, innecessàriament i excessiva, destinades algunes d’elles a pagar empreses forànies que venien il.lusió ben encelofanada. En aquesta època de retorn a allò bàsic i essencial, la contemplació de la cavalcada d’enguany esdevé exemplificadora de les possibilitats de fer molt amb poc, gairebé amb res si ho comparem amb els precedents immediats. Només cal voluntat de fer-ho. Un seguici ben lluït en la posada en escena, i plantejat amb ganes de no deixar de satisfer les espectatives dels menuts de tot arreu, a través d’un dels recorreguts més llargs i complerts dels darrers anys, que finalitzà amb un quadre d’adoració molt didàctic. I és que la il.lusió ni es compra ni es ven -perquè no té preu- i es manté intacta vinguin els reis amb carrossa, camells mecànics o camells de debò. Tercera: el concert de cap d’any de la Suburband, que -durant el Diumenge d’inexplicable overbooking concertístic propi de poble sense agenda organitzada- omplí a vessar el Retiro d’un públic entusiasta, bona part del qual aguantà estoicament la intensa fredor que davallava de l’escenari, on la cinquantena de músics dirigits per Àlex Ricart interpretaren un variat programa, del qual en destacaren els passos dobles, on la formació hi té la mida més presa que en les dificultoses armonies de John Williams, potser massa agosarades per l’actual capacitat tècnica de la banda. Sigui com sigui, vet aquí un altre cas d’optimització dels recursos des del primer dia, construït a base del convenciment en un projecte que vol acostar la música a la gent de la manera més desacomplexada possible. I els fets demostren que la fòrmula és bona. Amb crisi o sense. Quarta: Els columpius del Pic-Nic han quedat molt bé. Ja saben que, llevat d’alguna excepció –que el regidor ja sap i que servidor no repetirà per mor de no tornar a revifar velles polèmiques fanalístiques- Lluís Marcé continua tenint la mà trencada en això del bricolatge urbà, i aquí l’ha posada en pràctica a través d’una actuació que ha dignificat l’equipament i l’entorn, sense perdre’n l’encant ni deixar-s’hi un capital. Llàstima que no hi hagi una pela per a refer el cada cop més atrotinat paviment del passeig, que fou motiu de polèmica política durant l’època de la reforma de la Ribera. En fi, no vindrà d’un any, ni de dos, ni potser de tres tal i com estan les coses.

Cinquena: El que vingui segur que serà millor, però no he pogut evitar sentir nostàlgia davant l’obra de reforma de la casa d’en Rafel Marcet al carrer Jesús. Una casa de les d’abans, de les que tenien rebotiga i, des del carrer, semblaven tencar-se com si fossin una caixa de costura, o potser visualitzar-ne una d’eines s’adiria més a la imatge mental. Els paletes hi han començat a treballar, mentre que, banyada per la polseguera, d’abans i d’ara, n’és testimoni l’estanteria-aparador que compartí la vida darrera el taulell de la Pepita i d’en Rafel, i que segueix dempeus encara. Bombetes, endolls, lladres, allargos, piles, llanternes i, sobretot, conversa, perquè aquella casa de paviment hidràulic, façana de terra i portes marronoses fou un indret de converses just fins abans de tancar-se. Una meta volant d’aigua, i de flors per als brecs, durant les llargues cercaviles de Festa Major i Santa Tecla, un tradicional magatzem de flor pel Corpus, i, per damunt de tot, l’oficina descentralitzada del lampista, foquista, tècnic de megafonia, dansaire, pessebrista i, en més d’una ocasió, engrescador oficial del Prado en èpoques glorioses. S’acomiada de nosaltres un escenari quotidià molt familiar per un munt de generacions.

I sisena. Al casc antic també hi ha moviment de fa dies. És una gran notícia que del balcó de l’antic edifici de telègrafs (projectat per Salvador Vinyals el 1898, per encàrrec de Salvadora Font de Dalmau) pengi el rètol d’una llicència d’obra concedida. Una felicitació d’antuvi pels propietaris que han posat fil a l’agulla a una restauració molt esperada. Carrer Major amunt ens esperen dos nous exemples d’intervencions que mereixen comentari. La primera té la bellesa de la discreció i el respecte a l’original en els detalls de la façana. A l’alçada del número 27, aproximadament, s’ha realitzat un petit treball d’artesania en la façana sòbria, blanca, senzilla i d’esperit molt sitgetà al costat de la casa del doctor Benaprès. Fa goig de veure. En la mateixa línia s’hi pot ficar una petita caseta al carrer de l’Aigua 19, igualment respectuosa, bonica i elegant en la seva modèstia. Sense marxar del carrer Major, pocs metres més amunt de l’edifici esmentat el que crida l’atenció de veres és el lifting de la façana de la casa Gorgas (1907), situada davant mateix del carrer de l’Aigua. Blanca fins ahir, i avui vestida de rosa intens. Força intens, molt intens, massa intens potser? A peu de carrer, els pintors decapen la façana de la planta baixa com si pelessin una ceba. D’entre les pells és clarament visible una de color verd pàl.lid molt pròpia de les cases senyorials de l’època, que utilitzaven sovint tonalitats allunyades del blanc encalat de la Blanca Subur, senyal d’identitat de les modestes casetes de pescadors. La decisió de la propietat d’escollir aquesta cridanera tonalitat ha posat de nou sobre la taula el debat sobre fins a quin punt l’Ajuntament pot suggerir, limitar, prohibir, actuar o, simplement, fer alguna cosa en casos que generen debat ciutadà, estiguin o no relacionats amb immobles inclosos en el llistat d’edificis patrimonials. Des del blavíssim antic hotel Sant Joan, fins a l’hostal Parellades –protagonista d’exagerada multa-, tot passant per l’inefable i denunciat Palauet Robert, molts encara es pregunten si hi ha una norma on agafar-se per a evitar disgustos. En època de l’alcalde Serra, l’empresa de pintures Procolor realitzà un complet estudi cromàtic de les façanes del carrer Major. S’ha fet servir mai?

I acabo amb un aniversari. Aquesta setmana s’ha complert el vintè aniversari de la inauguració dels Túnels del Garraf. L’antiga autopista A-16. El Gener del 1992 el peatge valia 445 pessetes. El Gener del 2012 val 6,05€. En dues dècades, doncs, el preu ha augmentat en prop d’un 120%. Per cert, no diguin augment, diguin actualització o revisió. De vegades penso si mitja humanitat creu que l’altra mitja surt de l’ou o baixa d’Arbeca.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Wed, 04 Jan 2012 20:03:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 5 de gener

Feliç any pitjor!

Amigues i amics, quin desastre de titular no? Demano disculpes als qui creuen fermament, i amb tot el dret, que no estan les coses com per a expressar massa somriures, ironies críptiques, o bromes diverses sobre el que estem vivint. Tenen raó. Tota. Em costa recordar un traspàs d’any en que en l’ambient general es respiri tanta incertesa i emprenyamenta a parts iguals. Lògic. Els pragmàtics, els qui ho són de debò, o els qui ara n’exerceixen el paper pujant al carro del tot això ja es veia a venir, asseguren que, amb aquelles dades quantificables i estadísticament interpretables, el 2012 que encetem serà pitjor que el 2011 que hem deixat enrere. M’agradaria pensar que, gràcies als intangibles que formen part de la vida de cadascú, i que precisament no poden mesurar-se en valor perquè no tenen preu, també per a alguns, o per a molts fins i tot, l’any que comencem serà millor perquè viuran moments extraordinaris que res tindran a veure amb la crisi. Deixo l’esperança, per si de cas. Amb tot, hi ha coses que no canvien. M’agradaria poder exposar-los un apunt reflexiu sobre els estralls que la condició humana segueix essent capaç de causar, quan es deixa que superi els límits ètics del nostre model de societat. Arran de la intervenció de l’estat en la gestió de moltes entitats financeres, la llei els ha exigit que fessin públiques les nòmines dels seus màxims responsables. Així, hem pogut saber que el president de Bankia, i ex ministre d’economia i ex director del FMI, Rodrigo Rato, cobra 2,4 milions d’euros anuals. Adolf Todó, president de Catalunya Caixa, nacionalitzada de fa quatre dies, en cobra un milió i mig. I Jordi Mestre, president d’Unnim, la caixa que suma deutes des que va néixer, en cobra 960.000. Que tenen en comú aquests tres homes? Una pena. Una pena moral, vaja. De les que apunten a la consciència, encara que no puguin servir de gran cosa per a consolar-nos en el nostre dia a dia. Probablement, cap d’ells –com tants d’altres en magnituds i situacions diferents- mai no podrà justificar el que cobra faci el que faci, perquè la vara que ha quantificat el seu sou no està dins de l’àmbit del sentit comú. Cap d’ells tampoc podrà resoldre per si sol la situació dels bancs i caixes que els han contractat. I, per suposat, cap d’ells podrà ajudar a llimar les arestes del model econòmic que vivim, tot i que tinguin una remuneració digna de qui exigeix un impossible i creu que pot pagar el que sigui per aconseguir-lo. Aleshores, tenint en compte l’evidència, perquè cobren aquestes quantitats astronòmiques? Per a no empitjorar allò que només pot millorar venint d’on venim? En el fons, aquestes tres persones viuen en una paradoxa que el sistema no ha pogut, volgut o sabut desmuntar. En determinats casos, l’ésser humà, limitat per naturalesa, pot rebre contraprestacions econòmiques fora de mida, en base a uns criteris mai prou definibles, transparents o ponderables des de la perspectiva de la realitat. La pena de la resta de mortals no és altra que la d’assumir la frustració de ser testimonis d’aquesta circumstància sagnant, on les retribucions malenteses acaben convertides en l’enemic de les suposades capacitats de qui les percep.

Ben aviat arribarem al llindar dels primers sis mesos de legislatura, i és difícil pensar que puguin confluir tants problemes sobre la taula de l’Ajuntament. L’assumpte de les treballadores de les llars d’infants i de l’augment de quotes als pares, l’incert futur de les obres de la nova escola Agnès de Sitges, el tancament del Rusc, el deute en general, i el de Cespa en particular, el rum rum soterrat amb la policia local, el sindicat de la qual questiona sense embuts les capacitats dels regidors Castillo i Carretero, la difícil situació de l’escola de música, agreujada amb el fet que m’asseguren que els professors no han cobrat el desembre, les primeres notícies en relació a les actuacions sobre la plantilla de treballadors municipals... No envejo l’equip de govern. Més aviat el planyo, però a la vegada vull creure que els qui el formen són avui, o eren ahir, conscients –en tot o en part- d’on es ficaven i del compromís que assumien a l’hora de ficar-s’hi, de manera voluntària o remunerada. Per tant, qui no vulgui pols que no vagi a l’era. Hi ha hagut bones notícies. S’han desbloquejat els pagaments pendents a moltes petites empreses o la reforma dels museus ja és un fet, per exemple. Però ni aquestes, ni la darrera sobre la petició que l’Ajuntament ha fet a la Diputació de Barcelona per a la cessió de Can Falç –un brindis al sol perquè la casa gran prou feina té ara amb el que té- no serviran per a alleugerir una extesa sensació de malestar general, nascuda de la desconfiança de molts ciutadans que estan tips d’haver de pagar les conseqüències d’una mala gestió en el passat, de la qual no en són responsables, i d’haver d’assumir les d’una gestió del present que tampoc no deixa de questionar-se. No en tindrà prou l’equip de govern amb l’equívoc discurs de l’IBI que només augmenta el 3% -quan cal suposar que manté la part proporcional que es destinava a pagar el servei de recollida d’escombraries, avui segregat en una nova taxa que ja ha trucat a la porta dels veïns-, o amb la positiva reunió de l’alcalde amb el 10% del nombre total d’aturats dels 1500 amb els que prometia reunir-se en campanya, per a contrapesar l’evidència. La ciutadania sembla exigir, més que en cap altra ocasió, que s’expliquin i es defensin, les vegades que faci falta, les raons que hi ha darrera d’algunes de les mesures no tan falagueres d’aplicar.

Dels darrers dies voldria destacar una noticia i un testimoni. L’equip de govern ha fet amb Sitges Reference allò que els tècnics en la matèria farien a l’Ajuntament si fos possible. Obrir un concurs de creditors. O sia, bàsicament, la societat propietaria de l’immoble es declara incapaç d’afrontar els deutes pendents, que hauran de ser gestionats per un administrador concursal. Segons publicava El País el passat 20 de desembre, Endesa i Movistar ja amenacen amb el tall del servei si no es paga el que es deu, per no parlar de la hipoteca enverinada –d’uns 40.000€ mensuals grosso modo- que pesa sobre l’edifici com una maledicció. Kafka no ho hauria fet millor en la ficció del que ho van fer els titulars de la societat durant l’anterior legislatura. En paral.lel, l’auditoria que revisa els procediments ha constatat quelcom bastant més greu: l’antiga Proinosa, companya de l’Ajuntament en aquesta dissortada aventura, redactà, modificà i visà el projecte del Sitges Reference dos mesos abans que s’obrís el concurs públic per a la seva adjudicació. Hi ha fermes sospites, doncs, que era coneixedora de les intencions del consistori amb el solar de les Pruelles. De confirmar-se aquesta hipòtesi, que s’interpretaria com un cas clar de tracte de favor, això pot acabar molt malament pels qui ho varen permetre. Un desastre. Pel que fa al testimoni, clar, entenedor, respectuós i a la vegada punyent, fou el d’una mare que, durant la celebració del darrer ple municipal, i arran del debat sobre la pujada de quotes de les llars d’infants, interpelà a l’alcalde sobre les angoixes de trobar-se en el grup de ciutadans que superen el llindar de la renda per a rebre ajuts públics i, a la vegada, no poden assumir els nous preus. Una intervenció corprenedora pel missatge que exposà, i exemplificadora d’un dels petits drames quotidians. Vet aquí la impotència d’un alcalde que no pot fer el que voldria fer, o el que va prometre, perquè no té recursos per a fer-ho, enfrontada a la d’una ciutadana que contempla, igualment impotent, com la mateixa institució que ha malbaratat tants diners, ara no pot, o no troba la forma de respondre davant d’un trasbals familiar que, malauradament, no és l’únic. El Sitges de les persones apreta.

Que els reis deixin carbó a aquells que no volgueren, o no saberen, obrar amb mesura quan tingueren l’or a l’abast. Bon any i bons desitjos.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 22 Dec 2011 14:26:00 +0000

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 15 Dec 2011 21:17:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 16 de desembre

VentdelCau VII

(La contrareforma)

“Hem demanat al projecte de museus que, dintre de les possibilitats, la façana de mar de Maricel recuperi la seva identitat d’edifici noucentista”

Vinyet Panyella

Per no fer Carnaval abans de cap d’any, deixaré l’assumpte dels nous horaris i recorreguts de les rúes per l’any vinent. Fins ara, ben pocs comentaris positius, per a no dir cap, he escoltat arran de la decisió. Ben al contrari... A veure si entre la crisi i els mossos encara tornarà el fardo? En bon moment vaig incinerar la parca sens dubte....

Dimecres, 14 de desembre. 16h. Museu Romàntic

Amb una humitat que aconsegueix que dins de la casa se senti una fredor superior a la del carrer, es presenta el pla d’actuació del Consorci del Patrimoni de Sitges al primer pis del museu Romàntic. Allí on el temps s’aturà quan no tothom duia rellotge. L’edifici també està un pèl atrotinat en algunes dependències, però no seré jo qui digui que algú faci alguna cosa quan el més calent és a l’aiguera museística. Compareixen davant dels mitjans de comunicació i els treballadors i tècnics de l’ens co-gestionat per Diputació i Ajuntament -entre daurades cornucòpies, cadiratges isabelins, decoratives grisalles i les sempre impactants aranyes de cristall- l’alcalde Forns i Vinyet Panyella per a desvetllar, entre d’altres coses, el misteri de la nova i contrareformada façana de mar de Maricel i Can Rocamora/Xicarrons, i, tant o més important que l’anterior, les bases del projecte museogràfic fins avui mai no exposat.

I gairebé al final de la intervenció de la nova gerent, aparegué projectada la façana de la concòrdia. La que ha de conciliar objectius, desitjos, interessos, suggeriments, voluntats, opinions, discussions i polèmiques, criteris de tota mena i polítics de colors diferents, institucions, ciutadans, plataforma, artistes, tècnics, el món en general i als sitgetans en particular, com no ho va fer la seva antecessora, protagonista d’un periode ciclotímic que la secció ha intentat reconstruir en aquesta mena de serial que, probablement, arribarà a la mida televisiva dels tretze episodis si seguim així. I començo amb un posicionament sense embuts, tenint en compte que sóc esclau del que vaig escriure i ho assumeixo de dalt a baix, perquè continuo pensant allò que pensava. Dit això, m’agrada el que he vist? Si. Està molt bé. M’agradava el que vaig veure el 2009? Si, estava molt bé també. Creuen en la conversió dels justos?. És broma. De les dues afirmacions no cal que en surti quelcom de contradictori o excloent, perquè fan referència als coherents resultats finals de sengles maneres molt contraposades d’entomar un encàrrec. Tampoc ara no s’ha pogut ensenyar gran cosa perquè, com es va assenyalar, el que hi ha dibuixat és un alçat bàsic de la façana de mar, i de les plantes dels edificis, però dóno per segur el vist i plau general, perquè es parteix del pressupòsit que encapçala l’article d’avui. El que em convenç és que es defuig de la mera reconstrucció historicista del conjunt arquitectònic tal i com estava a principi de segle XX –abans de ser potinejat a finals dels 60, amb la construcció de l’apartament del doctor Pérez Rosales i la façana de Can Rocamora- i s’opta per una actuació que vol recuperar un esperit estètic a partir dels elements més significatius del conjunt diguem-ne que original. De la mateixa taula de l’arquitecte, doncs, han acabat sortint dues propostes antitètiques d’abordar un repte. No és, ni ha estat, ni serà, el primer cas en la història. Per uns instants he recordat l’incendi del Liceu i les discutides sobre si calia reconstruir-lo fil per randa, o plantejar un teatre de bell nou. Per fortuna, el cas que ens ocupa no té un origen tan traumàtic, malgrat que hi pugui veure algun que altre lligam en els diferents criteris d’intervenció. Sigui com sigui, el que pot assegurar-se és que no hagués existit mai la façana de vidre si el procés de redacció d’aquest projecte hagués començat pel que es va descobrir dimecres passat, i hagués continuat de manera més dialogada i sensible a l’entorn. El disseny presentat aquesta setmana, amb tots els matisos que s’hi puguin afegir, respon als desitjos d’una munió de sitgetans vehiculats a través de la plataforma SOS Sitges. I a la plataforma li escau el mèrit d’haver-ho aconseguit. Adéu passeres, adéu vidriera, adéu polèmica gràcies a Déu. I adéu a la tarima-tablao dels sistemes de climatització al primer pis del Cau Ferrat. El Cau Ferrat no es toca rebla la directora, mentre assegura que els tècnics s’esmerçaran en trobar la manera de climatitzar-lo sense ferir-lo ni ferir sensibilitats. Josep Emili Hernández Cros ha respost al nou encàrrec com ha respost Vinyet Panyella, qui, en el seu dia, no va mostrar-se obertament contrària al projecte inicial i si, en canvi, al procediment administratiu que l’envoltà. Entre d’altres coses perquè no creu –i és una bona observació- que l’adequació als nous requisits hagin desvaloritzat una feina que segueix contenint elements prou valorables i importants. Sense poder aprofundir en les beceroles de la proposta museogràfica, Can Rocamora –pendent encara d’una decisió judicial que pot tombar moltes coses- continuaria essent el distribuidor del fluxe de visitants a Cau Ferrat i Maricel, i esdevindria, en la seva primera planta, on se situaria la llar de foc i els paraments de ceràmica reconstruïts, un petit centre d’interpretació a l’entorn dels noms propis que envolten la història del conjunt museístic, fora del temple de Rusiñol: Deering, Utrillo, Casas, Xicarrons o Rocamora. El segon pis de l’immoble es destinaria, com ja es preveia, a espais de formació i difusió de continguts, en el marc d’un programa molt potent pel que fa referència a la explotació del vessant pedagògic del nostre patrimoni, i que es féu valer de manera molt explícita en la roda de premsa, quan s’assegurà que l’objectiu és que cap escolar sitgetà es quedi sense visitar els museus de la vila almenys dues vegades en la seva etapa d’educació inicial.

Pel que fa al Maricel, l’organització interna del futur museu sembla també prou definida. La planta baixa mantindria alguns dels senyals d’identitat ja coneguts de sempre, mentre que al primer pis se situaria, en indret de privilegi, la col.lecció municipal d’art, des del Luminisme fins a les obres de mitjans de segle XX. Les anteriors al periode inicial s’exposarien al museu Romàntic. La segona planta del Maricel es dedicaria al llegat del doctor Jesús Pérez-Rosales, incloent-hi un àmbit que serveixi per a glossar la figura del filàntrop, poc present en el mapa humà d’aquesta història. Finalment, caldrà recol.locar la col.lecció de marineria d’Emerencià Roig –que bonica quedaria a Can Falç- i un munt de serrells que, poc a poc, aniran afegint-se a la llarga llista de feines pendents. Si no apareixen nous entrebancs, el Cau Ferrat podria inaugurar-se d’aquí un any. El Maricel abans o després de l’estiu del 2013. El comptador torna a posar-se en marxa, cal esperar que fins al final. Mentrestant, a la primavera de l’any vinent ens espera una exposició al Miramar que ens farà redescobrir les grans peces del Cau. Valdrà la pena.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 08 Dec 2011 20:50:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 9 de desembre

Gratis et amore

Ara que gairebé es questionen les raons de tot, quan fins fa quatre dies no es questionaven les raons de res, sovint escolto un comentari recorrent del tipus: veus com es poden fer coses bones sense gastar diners? Cert. Com de dolentes gastant-ne, penso. No és res de nou. Abans, ara i sempre, a Sitges hi ha hagut i hi ha molta gent que fa bones coses sense fer soroll. Que ajuda sense demanar res a canvi, i que treballa per a causes comunes. I també hi ha persones que es trenquen la closca diariament per a tirar endavant. Són els que treballen des de la discreció en una societat acostumada a fer-se veure, i que han hagut d’ésser testimonis de com molts diners servien per a encarregar feines a qui no calia encarregar-les, que han acabat generant despeses que tampoc no calia generar. Avui, que tornem a veure el bosc un cop han caigut els arbres, la bona voluntat –aquella que ni es compra ni es ven- estarà, més que mai, darrere d’algunes de les grans i petites dates del nostre calendari mogut per l’austeritat. Als qui ja la practicaven en els bons moments no els costarà gens continuar practicant-la en els dolents. Als qui es varen empassar el discurs de la pretensiosa professionalització en l’organització de determinats esdeveniments quan les vaques anaven grasses, no els tocarà més remei que posar els peus a terra i obrir els ulls davant d’una realitat que, en el fons, és la que ens ha de servir per a situar les noves vares de mesura. Els comerços del carrer Sant Josep han unit esforços per a fer un calendari a benefici de l’Ave Maria, un grup de sitgetans ha posat en marxa el Sitges corre per la marató, el petit miracle de Els Pastorets ja funciona, la cavalcada de reis serà un èxit gràcies a un esforç comú que contrapesarà el pressupost més baix que es recorda de fa temps. No caldran camells mecànics, ni focs d’artifici, ni el gran elenc de Disney. N’hi haurà prou amb que vinguin dignament aquells a qui tothom espera. I així seguiriem amb una corrúa llarguíssima d’esdeveniments i activitats, vinculades amb entitats i associacions, que la secció es mostra incapaç de relacionar i que han estat i seran possibles gràcies a que sempre hi haurà gent disposada a fer coses pels altres. Necessitem d’experiències així, mal que sigui per a injectar una mica d’optimisme al panorama.

Dimarts, 29 de novembre

S’inaugura el centre d’empreses creatives. Aquell que durant tants plens municipals defensà la regidora Carmen Prat, i que ha estat un dels pocs projectes pendents que ha sobreviscut dins del govern de la nova majoria, fins al punt d’utilitzar una prosòdia bastant similar a l’hora de copsar-ne les virtuts. Dies després, i gràcies a la difusió de la posada en marxa d’aquest equipament, ElPuntAvui situa l’alcalde Forns a la capçalera del llistat de semàfors verds, al costat de Pep Guardiola i Angela Merkel. Déu n’hi do per a qui fa quatre mesos explicava penes a Intereconomia. Sigui com sigui, la proposta comença des d’un plantejament de mesura, amb 10 mòduls de treball complementats amb zones de serveis comuns, que es lloguen a partir d’uns raonables 250€ al mes. Benvinguts siguin els emprenedors seriosos en un món de venedors de fum que els posa massa obstacles per a desenvolupar-se. Ha estat una de les poques bones notícies d’una setmana en la qual la Generalitat li ha dit a l’alcalde que es preveu molt difícil la construcció de l’escola Agnès de Sitges -i que allò que abans s’assegurà des del departament d’ensenyament no podia assegurar-se- i en la qual l’alcalde ha dit que l’Ajuntament no pot assumir la minva en la subvenció de la Generalitat a l’escola de música i, en conseqüència, les quotes pujaran. En contrapartida, si les coses es posen de cara, i tenint en compte que les dues llars d’infants sitgetanes són gestionades per la mateixa empresa, potser amb la renegociació del contracte de la concessió de El cercolet –que expira la tardor de l’any vinent- s’hi podrà afegir el de La Moixiganga –que no finalitza fins el 2015- i les educadores dels dos centres podrien veure millorades les seves condicions laborals d’una vegada i sobre el paper.

Dimecres, 30 de novembre. Meliá Sitges.

Amb unes 70 persones entaulades, l’assistència més minsa que hom recorda des que assisteix al sopar de l’agremiat -i ja dec comptar uns 20 anys- el sector fa balanç d’un exercici que ha recuperat les xifres d’ocupació hotelera del 2008, a compte de rebaixar preus. Menys fortuna han tingut restauradors i establiments d’oci nocturn, als quals la crisi està picant amb contundència. Els menús i les tapes han fet encaix en una clientela amb menys possibilitats econòmiques a l’hora d’entaular-se. Fins i tot la rumorologia parla de l’aterratge d’un important nom del tapeo de la comarca al Cap de la Vila. Veurem.... El gremi ha presentat alegacions a la nova taxa de recollida d’escombraries, i Joan Anton Matas es mostra molt reaci a la proposta de la Generalitat de desempolsegar el pagar per pernoctació –allò que abans en deien ecotaxa- que no treuria les castanyes del foc a les destinacions turístiques que no formen part dels circuits dels tour-operadors. L’alcalde confessa que el festival de patchwork ha estat a punt de marxar de Sitges, perquè té molts pretendents amb millors infraestructures per a hostatjar-lo. Aquí, està per veure si hi haurà diners per a construir la promesa electoral d’un pavelló firal...

Dijous, 1 de desembre

Vinyet Panyella ha arribat a la direcció del consorci del patrimoni seguint el mateix camí que portà en el seu dia a Antoni Sella. Bàsicament, la política els posa, i la política els treu. Més enllà d’aquest questionable i arbitrari criteri, m’agafo al vessant positiu: Sitges continuarà tenint a algú de casa i amb capacitat demostrada al capdavant dels nostres museus. I això és més important del que sembla si tenim en compte que la Diputació és qui té el mànec de la paella de la seva gestió des de fa un munt d’anys. Conec a l’ex-director i a la nova directora. I als dos –dos caràcters dels que no s’arronsen fàcilment, i que imposen quan el treuen- els valoro i aprecio. S’equivocaran els qui intentin menystenir Sella per aquest final d’etapa amargant, vinculat a un projecte de reforma mal administrat des de molts àmbits. La trajectòria del fins avui gerent ha estat impecable pel que fa a propostes d’altíssima qualitat, palesades en exposicions, publicacions, restauracions, i múltiples activitats de difusió, afegides a la perseverança infatigable amb la qual ha perseguit l’objectiu d’aconseguir un futur millor per uns museus que, no ho oblidem, estaven en un estat de salut crític des de feia lustres. Superat un novembre de tensions subjacents, Vinyet Panyella –que ja va viure en primera persona la feixuga remodelació de la biblioteca de Catalunya- arriba amb l’encàrrec de donar un cop de timó a les polèmiques obres, que respongui als desitjos de la majoria, i amb el compromís de no perdre massa llençols en aquesta bugada de llarga durada, que ha d’acabar amb la inauguració més sonada en dècades. Bona sort pel qui se’n va i també per la qui haurà d’enfrontar-se al palangre.

Divendres, 2 de desembre. Prado

Nou format per a la Nit de premis Sitges. I funcionà. Fou sòbria, digna i amb uns quants apunts de creativitat sitgetana que salpebraren una vetllada feliç, que se celebrà en abierto com dirien en l’argot futbolístic i que l’alcalde reblà amb un discurs interromput amb aplaudiments quan es referí a la reforma del Prado i a la dels museus. Fa sis mesos parlà de la de la biblioteca i també hi va haver aplaudiments... Creuem els dits.

Joan/Vicenç Tutusaus/Morando En atenció a Mònica Zgustova ;-)

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 01 Dec 2011 19:59:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 2 de desembre

Life takes VISA

“Todo necio confunde valor con precio” Antonio Machado

Com entendre la rendibilitat i/o la sostenibilitat d’un servei municipal? Compte perquè entre un concepte i l’altre hi pot haver la mateixa distància que la que hi ha entre fer diners i no perdre’n més del necessaris, per no parlar de l’obligatorietat de no llençar-los. On és el llindar? On el gestor del servei consideri, a partir de la convicció de prestar-lo en base a una argumentació que, fonamentalment, ha de tenir l’objectiu del bé comú. Pels qui necessitin quelcom més enllà d’aquesta expressió inicial, em permeto adreçar-los al text legal de referència. La llei de bases del règim local, datada el 1985, deixa ben clar quines són les competències bàsiques dels municipis des d’una perspectiva molt àmplia, que resumeixo en quatre paràgrafs, des de la generalitat fins a l’especificitat: El Municipio, para la gestión de sus intereses y en el ámbito de sus competencias, puede promover toda clase de actividades y prestar cuantos servicios públicos contribuyan a satisfacer las necesidades y aspiraciones de la comunidad vecinal. Aquesta premisa inicial, molt edificant, lògica i necessària quan es parla d’allò que han de perseguir els ajuntaments, amaga el parany enverinat del desequilibri econòmic si no es tenen en compte les veritables capacitats del municipi per a administrar tot allò que creu que ha d’oferir als seus ciutadans. Sigui com sigui, el mateix marc legal s’encarrega de definir les prioritats: Los Municipios por sí o asociados deberán prestar, en todo caso, los servicios siguientes: alumbrado público, cementerio, recogida de residuos, limpieza viaria, abastecimiento domiciliario de agua potable, alcantarillado, acceso a los núcleos de población, pavimentación de las vías públicas y control de alimentos y bebidas. I segueix amb les obligacions específiques d’acord amb el nombre d’habitants censats: En los Municipios con población superior a 5.000 habitantes-equivalentes, además: parque público, biblioteca pública, mercado y tratamiento de residuos. En los municipios con población superior a 20.000 habitantes-equivalentes, además: protección civil, prestación de servicios sociales, prevención y extinción de incendios e instalaciones deportivas de uso público. Finalment, la llei també fa referència al paper dels ens supramunicipals, que en la pràctica molt sovint es treuen les puces i encolomen responsabilitats als municipis sense dotar-los de recursos per afrontar-les, però això ja seria una altra questió. El text diu: La Administración del Estado, de las Comunidades Autónomas y otras entidades locales podrán delegar en los Municipios el ejercicio de competencias en materias que afecten a sus intereses propios, siempre que con ello se mejore la eficacia de la gestión pública y se alcance una mayor participación ciudadana.

Ara ja poden començar a enumerar tots els serveis que presta l’Ajuntament de Sitges en l’actualitat, i que no es relacionen en aquesta llista establerta fa 25 anys, en un context social, no cal ni dir-ho, absolutament diferent al d’avui. Probablement, en trobaran un munt, i, també probablement, en podran questionar la necessitat d’alguns, d’acord amb els criteris que pot tenir cadascú a l’hora de valorar allò que és, o pot ser, essencial, i allò que és, o pot ser, fins a cert punt prescindible. Vet aquí un dels quids de la questió: seria bo no confondre el cost dels serveis o de les feines amb el seu valor, perquè cost i valor no són nocions equiparables, malgrat que, després de la dècada gloriosa del totxo, hagi crescut la cultura de considerar les coses pel que costen i no pel que valen, sota pena de malinterpretar el que hi pot haver a cada plat de la balança de les retallades. Obviament, la valorització del que sigui té quelcom de subjectiu, on els números intervenen però no sempre han de ser definitoris quan es tracta de justificar la gènesi dels serveis públics. Arribats a aquest punt, podem coincidir en que, bona part d’ells, han nascut d’acord amb la sensibilitat vers les demandes socials, o gràcies a les iniciatives destinades a oferir productes que millorin la qualitat de vida dels empadronats, que qualsevol institució ha de tenir com a fita. La crisi ha posat sobre la taula diferents models de gestió, entre els quals l’externalització n’ha estat un dels més recurrents. Així, hem bescanviat el significat final del qualificatiu municipal a l’hora d’aplicar-lo sense restriccions a la denominació d’equipaments dirigits per empreses privades, que n’han aconseguit la gestió a través d’un concurs públic. Avui, enmig de la crítica cojuntura econòmica, la paradoxa pesa com una llosa: perquè parlem de serveis municipals quan, en la pràctica, l’Ajuntament no pot intervenir directament davant de casos tan punyents com el de les treballadores de les llars d’infants? He tornat a pensar-hi de nou arran de l’exemple del Rusc, on, una vegada més, el que fa mal de debò és constatar que tothom té part de raó: les treballadores a l’hora de defensar –des de l’enuig d’haver conegut la notícia del tancament de la forma menys ortodoxa possible- la singularitat del centre pel que fa al tracte vers els nens que precisen d’una atenció especial, i l’Ajuntament a l’hora de pronunciar-se sobre l’herència d’una gestió desastrosa amb l’empresa, a la qual, com tantes altres, la casa gran deu un disbarat de diners, com si l’externalització hagués servit per a oblidar-se del compromís de pagar als qui tenen el mateix dret de cobrar que els treballadors amb nòmina de la casa.

I com si no n’hi hagués prou amb haver d’ésser conscient que cal gestionar la misèria, cal empassar-se les conseqüències d’haver malbaratat la bonança. Durant el ple del passat dilluns es donaren a conéixer les xifres globals de despesa de les 10 VISES que s’utilitzaren durant l’anterior legislatura. Entre les àrees de presidència i ciutadania, l’agència de turisme i l’ens Sitges model XXI es gastaren, en restaurants, càterings, desplaçaments en avió, tren o taxi, benzina, hotels i faramalla diversa un total de 385.584€ des del Gener del 2008 al Juny del 2011. No reiteraré les reflexions de fa setmanes. Hi afegeixo una factura de 645,50€ -anecdòtica si volen per la quantitat, però definitòria per la revelació- que, segons assegura la CUP en el seu perfil de facebook, correspon a 20 menús reunió departament de cultura. L’àpat hauria tingut lloc el 25 de maig d’enguany. Si les referències de la CUP són bones, tres dies després de les eleccions municipals, doncs, encara s’hauria tingut temps per a celebrar o agrair el que fos –m’és enterament igual- a càrrec de la caixa comuna. Bon profit els hagi fet als qui s’entaularen, per obra i gràcia i permís del qui ho va permetre, perquè aquesta despesa, com un bon grapat de les explicitades en els informes d’intervenció, desautoritzen i desacrediten als qui no varen saber, o no varen voler, mesurar-se en l’ambició personal per menystenir la responsabilitat que suposa el tocar el diner de tothom. Durant el desenvolupament del punt de l’ordre del dia relacionat amb aquestes dissortades targetes, es plantejà la possibilitat de posar en marxa una comissió que vetlli per a que mai més no es repeteixin fets semblants. Com interpretar-ho? Des de l’assumpció que els actuals òrgans de control de l’Ajuntament no controlen prou, o no controlen gens? O des de l’assumpció que els càrrecs públics necessiten un ens fiscalitzador perquè poden caure en la temptació de la desmesura, sense poder tampoc controlar-la? Resulta decebedor pensar que persones entenimentades i amb voluntat de ficar-se al servei de tothom, hagin de reconéixer que és necessari un instrument que els vigili, per si en el futur algú –Déu no ho vulgui- torna a excedir-se.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 24 Nov 2011 19:57:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 26 de novembre

Año Mariano

Habillats com si anessin a servir un càtering de casament, Raquel Sans i Joan Carles Peris anuncien a les vuit des de TV3 allò que es farà realitat a les deu. Amigues i amics, ha guanyat Mariano Rajoy amb una majoria absoluta només comparable a la seva proverbial cautela i/o indefinició a l’hora de manifestar posicionaments. Que ningú no digui –inclosa Angela Merkel- que no s’ho veia a venir, perquè al líder del PP li ho han deixat en safata, encara que a la safata només hi hagi problemes. L’endemà, alguns diaris publiquen un interessantíssim mapa d’Espanya, confeccionat per l’empresa Esri España geosistemas, on, amb absoluta precisió, la península apareix acolorida segons la tendència de vot de cada municipi. Observant-lo, tinc la sensació de contemplar el que, en el seu moment, deuria ser la base del debat que començà amb l’assumpte de les nacionalitats històriques i acabà amb el del café para todos, les conseqüències del qual perduren fins avui. A Sitges, CiU ha guanyat les eleccions, el PSC les ha perdut –amb una davallada de pronòstic respecte les generals de fa tres anys- i el PP ha quedat en segona posició. Mònica Almiñana, regidora socialista a l’Ajuntament, serà senadora pels vols de Santa Llúcia, en un fet que podrem assenyalar en la nostra petita història local. Més enllà de la polèmica de campanya relacionada amb la quantia de la seva indemnització laboral -que encetà la que era i seguirà essent senadora de CiU, Montserrat Candini- la primera conversa amb Almiñana em deixà la impressió d’una dona de discurs sòlid que haurà de desenvolupar-se en aquesta cambra territorial de la qual cada cop se’n questiona més la funció, si és que en té alguna. En qualsevol cas, si la regidora/senadora pot exercir alguna influència afavoridora pel municipi, endavant les atxes.

Aquest podium CiU/PP/PSC no és nou. Els resultats del Diumenge a casa nostra tingueren un precedent l’any 2000, el de la majoria absoluta d’Aznar, quan el PP assolí un percentatge de vot del 28,7%, bastant superior al 23% obtingut enguany. Bé, de fet res no és nou ni vell en la dinàmica de la llei del pèndol. En Joan Tutusaus, infinitament més hàbil que un servidor a l’hora d’elaborar estadístiques, s’ha capbussat en les graelles electorals de la democràcia sitgetana, a la recerca d’algunes dades curioses. En xifres absolutes, ningú no ha pogut superar els 4927 sufragis que recolliren els socialistes en les darreres generals. A CiU li correspon el màxim històric de percentatge de vot: un 52,9% a les eleccions al parlament del 92, que contrasta amb l’11,7% aconseguit a les municipals del 2003. Pel que fa a les dades de participació, cap xifra de les darreres dues dècades supera els percentatges del 82,4% de les generals del Juny del 1977, o el del 82,3% de les generals del 82, quan González i el cambio arrossegaren multituds. A l’altra cara de la moneda, igualment sembla difícil de superar el rídicul 39,9% de participació de les europees del 2009. Paradoxal evidència en un moment en el qual Europa –Alemanya, vaja- ens mana.

Curiosament, és irònic l’ús de l’adverbi, des del 20 de Novembre –i seguint la lògica estratègia de la condició humana, que assenyala que les bones notícies mai es fan esperar perquè totes tenen pare, mentre que les dolentes sempre fan de mal dir perquè ningú vol assumir-les- hem viscut una reacció en cadena d’aquelles que fan pujar la mosca al nas. Tres exemples. Primer: el Banc d’Espanya intervé el banc de València, colgat pel gec immobiliari, i li injecta 3000 milions d’euros en números rodons, per a vendre’l quan pugui. El president de l’entitat valenciana va dimitir abans de la intervenció, i de les eleccions es clar. Segon: en una enèsima revisió de la paràbola del cantir a la font, i enterrat el brindis al sol de Rubalcaba sobre l’eliminació de les Diputacions, el PP ja ha advertit CiU que d’això del pacte fiscal ja en parlarem. Duran i Lleida, qui dies abans en un atac de sinceritat locuaç confessà que de dir el que faria no guanyaria les eleccions -tot recordant-me l’antològic digue’m que m’estimes encara que sigui mentida de Johnny Guitar- manifestà dilluns que si el pacte fiscal no s’aconsegueix no serà la mort de ningú, malgrat que, de forma immediata, ho va voler compensar amb el ja conegut, i un punt èpic, el defensarem fins al final. Déu nos en guard de les paraules dites. Tercer: enfortit pels resultats a Catalunya, el president Mas anuncia dimarts una bateria de noves mesures de contenció/retallada/ajust –facin servir el mot que més els vingui de gust- que la mateixa estratègia exposada fa quatre línies, i ampliament emprada en el món de la política, recomanava no treure del calaix fins ara, per mor de no tibar més d’una corda ja prou tibada. Es parla d’una nova disminució del sou dels funcionaris, de la corresponsabilització ciutadana en la despesa sanitària amb l’eufemístic tiquet moderador, i d’un augment de la benzina, del transport públic, de les matrícules universitàries o del rebut de l’aigua.....Si, de l’aigua. Tota la vida pagant la desorbitada, injusta i escandalosa quota de l’aforament -perquè almenys a bona part de Sitges no hi ha hagut manera d’instal.lar comptadors- i ara resulta que l’Agència Catalana de l’Aigua està arruinada i haig de prendre consciència de la seva situació, quan a l’empresa mai no li ha importat en absolut la meva. Obligada reciprocitat solidària la que plantegen les circumstàncies...

Vet aquí el parany pervers de les retallades o les reduccions quan les urgències pressupostàries condueixen a aplicar-los de manera universal, sense aturar-se en les casuístiques particulars, importantíssimes en aquests casos si no es vol acabar pensant en el verset bíblic dels justos –els de sempre- que pagaran pels pecadors. I qui diu pecadors diu aprofitats, espavilats, o els de sempre també. A més d’ésser com la pluja que mai satisfà tothom, a les actuacions en aquest sentit no els mancaran raons per a ésser definides com a injustes per acció, omissió o intenció. I això que partim d’un axioma etern: bàsicament, els deutes només poden eixugar-se fent dues coses: gastant menys diners i ingressant-ne més. I cadascuna d’elles té un manual d’instruccions bastant establert d’antuvi, que imposa retallar despeses per un costat i apujar impostos per l’altre. Avui, les institucions s’agafen al manual de la contenció traumàtica com qui s’agafa a un ferro roent en el marc d’un sistema que segueix mostrant-se incapaç a l’hora de poder depurar les possibles irresponsabilitats de gestió que s’hagin pogut cometre durant els darrers anys del diner fàcil, i de les mànigues que han quedat més curtes que mai de tant estirar el braç. A Sitges, l’Ajuntament té molts fronts oberts en aquest sentit. Els darrers, als quals caldrà dedicar-hi atenció, són el tancament del centre d’esplai El Rusc, el proper 30 de Novembre, i la negociació amb els treballadors de la casa gran, encallada de fa dies. Les rebaixes són generalitzades a festes –es parla d’una reducció en el pressupost de Festa Major i Santa Tecla que podria implicar la no retribució en líquid a les colles- s’apujaran les tarifes de l’escola de música, i es deuen diners a entitats assistencials com Càritas, la Creu Roja, l’hospital, l’Ave Maria.... es deuen diners al sum sum corda vaja. I per aixecar aquesta llosa no hi ha miracles, ni massa alternatives disponibles, ni més cera que la que crema. Quan hom deu diners els ha de pagar. I si no els paga, ho acabarà pagant d’una manera o altra. Amb el canvi de govern, els ultimàtums de les empreses estan a l’ordre del dia, i s’estan posant a prova molts criteris que caldria, des de l’obligat consens, poder defensar amb detenció, extensió, sensibilitat social i convenciment. Valdria una pregunta per acabar: on situem el llindar de la sostenibilitat dels serveis públics?

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 17 Nov 2011 20:21:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 19 de novembre

Una de totxos i dues de crisi

En ocasió d’un encàrrec de la presidenta del Grup d’Estudis Sitgetans, Vinyet Panyella, la secció s’ha capbussat en els més de 800 articles escrits des d’aquell 9 d’abril del 1995, per a intentar enfilar un discurs que el passat dissabte intentà explicar les causes de la transformació més important que ha viscut la vila en el darrer quart de segle. En faig una excessiva abstracció avui, i agraeixo que s’hagi pensat en la seva publicació futura en un quadern del GES, que inclourà fotografies i corbes estadístiques. Què és el que més ha canviat a Sitges? No cal pensar massa: la nostra fesomia, el nostre Sitges que dirien els avis fent referència a una mena de paradís perdut d’infantesa que ha estat, durant una dècada llarga, beneficiari i víctima a la vegada de les conseqüències de no haver pogut, sabut o volgut, conduir les regnes del seu propi destí, que quedà en mans dels qui varen saber aprofitar l’oportunitat. Un moment històric que ens ha deixat un llegat urbanístic i arquitèctonic fruit de prioritzar la rendibilitat per davant de la qualitat, que ara contemplem amb els ulls mig clucs per a no prendre mal, i que ha ferit el nostre sentiment de pertinença basat, en bona part, en la identificació que podem tenir amb l’entorn que ens envolta. Quantes de les coses que han canviat depenien exclusivament de la nostra pròpia responsabilitat individual? Mirar el passat és molt més fàcil que intuir –ja no dic predir- el futur. Però quan el passat era present, i un present farcit de lloguers milionaris, de promocions immobiliàries a preu d’or que es venien sobre plànol, d’ingressos substanciosos a partir de les llicències d’obres, d’autocomplaença a desdir, i de joves de 18 anys amb Audis o BMW’S, a qui li importava el futur? Més enllà de la crisi global, vivim avui la crisi que ens correspon en magnitud a un miracle econòmic amb peus de fang, desenvolupat al llarg d’una dotzena d’anys. Vivim el que correspon a l’haver viscut enmig d’una petita/gran mentida sustentada, en bona part, sobre els fonaments de l’especulació cobdiciosa, consentida i instituïda, en el que fou l’expressió màxima d’un dels nostres pecats capitals contemporanis.

Vaig situar l’inici del relat dels fets el 9 de gener del 1992, quan s’inaugurà l’autopista A-16, avui C-32, una de les peces claus, que no l’única, en el desenvolupament de la vila dels darrers vint anys, un periode que hem viscut a cavall de les dues crisis: la post-olímpica i l’actual, i que podria explicar-se a partir de 6 arguments bàsics que poden col.locar en l’ordre que vulguin.

Primer: Sitges i el seu encant. Bona part del nostre destí ha tingut, té, i tindrà relació amb l’indubtable i intemporal magnetisme que despren Sitges com a indret, per totes aquelles raons que vostès ja saben -començant pel microclima- i que és en debades reiterar.

Segon: la millora de les comunicacions. En especial, la construcció de l’autopista que, més que acostar Sitges a Barcelona, ha acostat la capital a Sitges, per bé i per mal.

Tercer: la cojuntura econòmica. L’obtenció de finançament sense massa restriccions, i la capacitat d’endeutar-se com si no hi hagués un demà, facilitaren en extrem l’expansió d’un model econòmic on, davant dels guanys de l’economia especulativa, l’economia productiva, la veritable, la de debò, estava tocada de mort.

Quart: el marc legal. A Sitges, l’existència d’un pla general molt permissiu i interpretable, que desembocà en unes normes subsidiàries encara més interpretables, que es combinaren amb una llei estatal del sòl que obria la porta a les indemnitzacions milionàries si es volia canviar quelcom del planejament existent, no facilità gens les coses. Avui no ho recorda ningú, però la redacció d’un pla general poc o gens interpretable esdevingué una veritable obsessió pels responsables polítics que ens han gestionat.

Cinquè: la batalla entre els interessos públics i els privats. Aquesta història és, també, la de la pugna entre la institució que ha de vetllar pels interessos de la ciutadania i assumir els serveis públics compromesos -des dels condicionants d’un model de finançament inadequat, i, per tant, massa dependent dels ingressos no corrents propis de les tramitacions urbanístiques- i les grans empreses amb capacitat de comprar terrenys i d’exercir un poder d’influència sobre les decisions administratives que les afecten, siguin les preses des de l’àmbit local, o des de més amunt. Si s’hi afegeix un govern excessivament debilitat per a fer front a la pressió, o excessivament complaent davant de determinades contrapartides, el model de negoci té via lliure per avançar imparable sense límits.

Sisè: la responsabilitat ciutadana, per acció o omissió. El que hem viscut té tant de legítim com de pervers, pel fet que ha posat contra les cordes un model de vida. Sense necessitat d’estirar-se els cabells, quan gairebé val més el terreny que es trepitja que les persones que hi viuen no es pot esperar que el nostre comportament ètic sigui el mateix que podien tenir els sitgetans de fa un segle, envoltats en l’idíl.lic món de les vinyes dels luministes, i allunyats de la capital que semblava a la quinta forca. Sense poder decidir com poden decidir els polítics, les nostres accions, o no accions, també han decidit els destins del Sitges que tenim avui, encara que continuem defensant el de tota la vida.

El 27 de Juliol del 2005, gairebé 8 anys després que el tribunal suprem declarés la nulitat del pla general del 1989, que obrí les portes a les inefables normes subsidiàries, l’Ajuntament de Sitges aprovà el nou pla general, nascut d’un procés atzarós a cavall de dues legislatures, i en el qual hi coincidiren un munt de conflictes d’àmbit legal, polític i ciutadà, esperonats per conceptes com el creixement sostenible i la massificació. Quantes vivendes es construiren mentrestant? Quantes promocions es van vendre? Quantes llicències d’obres es van cobrar? Quants conflictes s’obriren per mor de les llacunes interpretatives de les normes subsidiàries? Quants nous sitgetans van arribar i quants van haver de marxar per no poder pagar una casa? En números rodons, segons l’Institut d’estadística de Catalunya, entre el 1997, any de la suspensió del pla general del 89, i el 2005, any de l’aprovació del pla general avui vigent, a Sitges s’iniciaren un total de…… 5.000 vivendes. Només el 1999 se n’iniciaren 910. El 2009 se n’iniciaren 10 i l’any passat 19. Definitori. El llarg procés de redacció del pla general evidencià l’asincronisme entre els timings de la política i de l’administració respecte els de la vida real. S’aprovava el mal menor, el resultat d’un Sitges que volia i dolia, que li volia demanar a la vida que li tornés la imatge de postal del passat, i a la vegada no volia renunciar als guanys econòmics del present… una utopia.

La segona legislatura de Baijet, que no acabà millor que la segona de Junyent o la segona de Serra, deixà –amb tots els matisos que vulguin- la mateixa gran lliçó humana que aquelles. En aquesta vida, se sigui alcalde, president d’entitat, empresari d’èxit, jugador de futbol, o voluntari d’una associació, és importantíssim saber-se envoltar de persones que no ens allunyin de la realitat, i que siguin capaces d’afrontar-la des de la capacitat intelectual, l’empenta emocional, el rigor, el coneixement, l’honorabilitat, la modèstia, i la sensibilitat i la fermesa a l’hora de prendre decisions i saber-les defensar. Valgui aquest consell de l’experiència pels alcaldes de l’ahir, de l’avui i del demà, perquè si no

aconsegueixen crear aquest entorn adequat, el fracàs els esperarà més tard o més d’hora, amb major o menor contundència.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 10 Nov 2011 18:33:00 +0000

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 03 Nov 2011 17:18:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 5 de novembre

El pla que s’hi dona

Dijous, 20 d’octubre. Vespre. Saló Blau.

Amigues i amics, algunes idees no tenen preu, i a l’hora de formular-les cap ni una val diners. Si són dolentes en costen un munt, mentre que si són bones també en poden costar, mal que sigui a compte de generar beneficis. Amb uns quants dels antics plans d’acció municipal a l’esquena, la secció viu l’estrena de Miquel Forns en el registre que no és ni nou ni vell de presentar allò que l’equip de govern vol fer, i que ha resumit en el denominat pla de mandat 2011-2015, un document que, d’alguna manera, explicita intencions ja formulades en el programa polític del candidat avui alcalde, i n’afegeix d’altres d’atemporals. Potser per això, tinc la sensació que tots aquests actes s’assemblen, o, com a mínim, tenen un aire que els uneix, tot i que enguany s’asseguri que la cosa ha sortit a cost gairebé nul, comparant-ho amb el passat. Vatua l’olla, el passat de nou.... Des de la seva posada en escena, on s’encadena la dialèctica power point-intervenció-power point-intervenció-power point-intervenció, reblada per les preguntes finals del públic, tot passant per uns continguts que, en determinades ocasions, voregen objectius ampliament conciliables des de tots els vessants ideològics i socials, quan no redundants a aquestes alçades de la pel.lícula, i que s’amaneixen amb un llenguatge molt tipificat on els futuribles verbals eufemístics abunden. Així, els treballarem, potenciarem, volem, garantirem o invertirem esforços són sinònims que volen expressar el compromís amb actuacions palesades de manera més concreta o més vaga, a l’hora de definir el quan i sobretot el com dels arguments. Fins i tot, podria trobar-se un fil conductor en bona part –no dic pas tota- del públic que assisteix a l’acte, bescanviat per les noves circumstàncies. Els qui abans hi anaven ara no hi van, i els qui abans no hi anaven ara hi van, barrejats amb els pocs que hi han anat sempre, i els mitjans de comunicació.

Es presenta, segons paraules del propi Miquel Forns, un full de ruta, una intenció política per a desenvolupar en els propers quatre anys, que caldrà pensar en com es materialitza segons permetin els diferents pressupostos de la legislatura que acaba d’iniciar-se. Una intenció política és a la política el mateix que és a la vida: una intenció, simplement. Obviament, cal creure-la bona i prou interioritzada com per a poder assolir-la amb garanties, però no per això deixa d’ésser, de moment, una intenció de la qual en caldrà demostrar els fets d’aquí un temps. Comptat i debatut, hores d’ara, i en espera de la música que acompanyi la lletra, em quedo amb la prioritat absoluta, amb allò fonamental que ja forma part de l’acció de govern i que volta e l’entorn de la gestió del deute i la reorganització de l’estructura municipal. En l’àmbit de les preferències personals, i deixant de banda la reforma dels museus, hi afegiria la redacció del projecte d’una nova biblioteca arxiu pel 2015-2019, el foment de la rehabilitació de les façanes antigues, o la recuperació del pont Doménec, una idea que està sobre la taula des de fa més d’una dècada. La resta, una llarguíssima llista d’ítems agrupats en els quatre eixos programàtics ja coneguts, cavalca entre les propostes atemporals que mai no deixaran d’ésser objectius de qualsevol govern per la seva incidència en la vida del dia a dia -des del Sitges del civisme, el de la participació ciutadana, el dels serveis a les persones, o el del model econòmic basat en la ja coneguda col.laboració públic-privada, a partir de la consciència que, fins que no hi hagi alternativa, el turisme segueix essent la base de la nostra economia productiva- fins a aquelles, com la recuperació dels festivals de teatre i de jazz, que sonen en excès ambicioses en les circumstàncies actuals. Res de nou, potser perquè el nostre problema necessita més sentit comú que altra cosa. Reblen el clau algunes propostes ja exposades en l’anterior legislatura – en serien dos bons exemples el centre d’empreses creatives o la llotja de pesca artesanal- i els projectes d’envergadura monumental en els quals cal continuar incidint, com són el del soterrament de la via del tren o el d’estabilització de les platges, que ha travessat la gestió de tres alcaldes sense haver aconseguit concretar-se d’una vegada, malgrat haver-se fet estudis i haver tingut oberta una consignació pressupostària que vagin a saber si segueix emparaulada. Total, surto del saló blau amb la mateixa sensació d’antuvi. Els convençuts segueixen estant-ho, els no convençuts continuen recelosos, i a una gran majoria els resultarà indiferent el pla de mandat, perquè l’únic que vol és que les coses funcionin sense tantes explicacions.

Dilluns, 24 d’octubre. Vespre. Ajuntament.

Ha començat el curs polític amb força dosi de fair play al saló de plens. Fa dues setmanes, a l’alcalde només li tocà exercir de moderador, amb el mèrit afegit de posar contra les cordes la proverbial i displicent mansuetud del secretari, poc (o gens) acostumat a desenvolupar el vessant més públic de la seva funció durant les sessions plenàries, quelcom que acostuma a provocar situacions d’aquelles que s’englobarien en la frase feta del tant-tranquil-que-ara-estava-i-em-veniu-a-molestar cada cop que el notari de la casa gran és interpelat per a puntualitzar qualsevol aspecte que apunta a la seva competència, tot fent cara de sant de guix. Caldrà perseverar doncs.... En el capítol d’intervencions, la menció de la nit se l’endugué David Garcia. Hàbil, brillant a l’hora d’encarar l’opinió del PSC sobre el nomenament d’Isaac Bielsa, tot utilitzant les mateixes armes que Forns féu servir en el seu dia per a questionar l’elecció de l’actual regidor socialista com a president de la comissió de Carnaval l’any 2008. Al final, el partit acabà amb unanimitat conciliadora, gràcies al convenciment general que, en aquests casos, la confiança és un valor intangible. Bielsa haurà d’administrar una important retallada en el pressupost de la festa, començant pels personatges. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era... Més cantellut i trascendent es presentarà el debat sobre les ordenances fiscals, aprovades inicialment com a pas previ al periode d’alegacions establert en aquests casos. Per no haver mesurat els riscos de les promeses electorals, Convergència i Unió s’haurà d’empassar el gripau d’haver garantit que la situació econòmica municipal es podria reconduir sense tocar massa, per no dir poc o gens, la càrrega impositiva dels ciutadans, ja que fou l’única formació de l’actual govern que reiterà, per activa i per passiva, la confiança en una previsió que la realitat ha tombat sense contemplacions. A l’altre costat, el PSC, per molt que apreti en aquest punt, també haurà de continuar empassant-se que li retreguin, amb els números a la mà, l’evidència d’una gestió econòmica i de processos que difícilment es pot defensar si no és des del discurs del tot es feia a fi de bé, o potser ni tant sols així vist el percal.

Per la resta, el ple va aprovar la sol.licitud a l’ICO d’un préstec per valor d’1,4 milions d’euros, destinat a pagar 1026 factures pendents, en el que esdevé una decisió que, encara que suposi augmentar el deute, cal valorar pel que té de sensibilitat respecte a la situació de moltes petites empreses i/o autònoms. En contrapartida, segueixo pensant que ajornar la solució del conflicte en el que s’han vist involucrades les educadores de les llars d’infants, fins a l’extinció de l’actual contracte de concessió –d’aquí un any- no respon al que caldria esperar d’una institució que, li agradi o no, és, des del vessant ètic, responsable subsidiària de l’actuació d’un dels seus ex-regidors. I amb això n’hi hauria d’haver prou per actuar. De la mateixa manera, seria preferible evitar que aquest trist assumpte centri la controvèrsia política. De no fer-ho, tothom en sortirà perdent.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 27 Oct 2011 18:18:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 29 d'octubre

Dietes i quilometratges

Coincidiren dos plats en el menú informatiu del passat dijous. En un d’ells se servia el pla de mandat, o el pla d’intencions i propostes de mandat. En l’altre, les dades de l’informe del departament de control financer sobre les despeses de l’àrea de presidència, serveis centrals i ciutadania de l’ajuntament, entre el 2008 i el 2011, del qual Nou Horitzó en féu públic un resum a través de les xarxes socials, i que he pogut fullejar –que no analitzar- en la seva totalitat. Obligada per l’actualitat, la secció vol actuar amb prudència, perquè res mai és del tot blanc o negre. I l’evidència no es pot menystenir. Sigui com sigui, es tracta d’un plec d’uns 90 fulls, que sota l’epígraf Requeriment documentació targetes Visa més resta de despeses pels mateixos conceptes àrea 1 satisfà la petició formulada pel partit de Lluís Marcé, i al qual s’hi han afegit, fa quatre dies i a través dels mateixos canals i procediment, algunes dades de l’agència de turisme i de la Visa de la regidora Carmen Prat, en el que ha esdevingut un petit degoteig que s’incorpora al rosari de xifres que, de manera més o menys tímida o pública, es van escolant per la nostra quotidianeitat. És la ressaca dels excessos, la constant que, de manera cíclica, està esquitxant la vida politica sitgetana dels darrers mesos, a cavall entre els que purguen la pena, els que n’assenyalen les causes, i els que en pateixen les conseqüències. Per la pròpia condició del treball del departament d’intervenció, aquí no s’interpreten els números, sinó que es presenten als ulls dels qui els vulguin o puguin interpretar, amb tot el detall que permeten els extractes bancaris de les dues targetes de crèdit associades a l’ex-alcalde Baijet, i la llarga relació de despeses vinculades a les bestretes – o sia, als diners en efectiu subjectes a justificació- que tenia l’àrea 1 -dins de la qual, entre d’altres, s’hi encabia l’alcaldia- per al seu funcionament quotidià. A ulls de qualsevol, del global de 278.384,56€ res pot cridar més l’atenció que la facturació consignada a restaurants i càterings durant el periode de referència: 174.239,8€. Si hi afegeixen 74.338,97 en concepte d’hotels i transports, i uns altres 29.805,79 en peatges, taxis, benzina i pàrquings, els sortirà la xifra que encapçalava la informació de Nou Horitzó, que s’acompanya del llistat de noms dels restaurants-raons socials als que s’associen les despeses que s’efectuaren en cadascun d’ells durant els tres anys i mig que abasta l’estudi. Les xifres més baixes ronden els 4500€. Les més altes s’acosten als 15.000€, o, en el cas del càtering, superen els 35.000€. I aturo aquí el relat, perquè serà suficient per a enfilar les reflexions posteriors, més enllà de les quantitats concretes i de la manera de sumar-les i adjudicar-les. M’interessava, també, conéixer dos detalls que entenc importants, malgrat puguin semblar colaterals. Primer, si Nou Horitzó havia demanat mai abans aquesta informació que deixa anar avui, tot provocant considerable polseguera. I, segon, si en algun moment s’havia plantejat fer-la pública de manera conjunta amb la resta de socis de govern. M’asseguren des del partit que la petició no és nova, que s’havia demanat amb anterioritat però que mai no havia estat complimentada fins avui. Pel que fa al segon supòsit, m’expliquen que no es va contemplar en cap moment, i que la formació assumí la llibertat d’actuació a partir del criteri que fou ella mateixa qui demanà la documentació, i que, en conseqüència, en podia fer el que cregués convenient sense encomanar-se massa a ningú. I així ho ha fet, des d’aquella ortodòxia formal sui generis tan valorada com questionada, i a la vegada molt pròpia de qui és plenament conscient que aquest material sensible no deixarà indiferent i li ve de gust treure’l del forn sense esperar massa.

A primer cop d’ull, tres conclusions ràpides, aprofitant que avui aquesta crònica sembla venir estructurada per l’imperatiu d’haver de posar una mica d’ordre. Primera: probablement, a més d’un no li vindran de nou els resultats de la mini-auditoria. Segona: assumint que en un Ajuntament mai no hi deixaran d’haver despeses generades per les obligacions protocolàries, per les d’imatge institucional davant d’esdeveniments d’especial trascendència, o, simplement, per les que poden beneficiar als nostres interessos col.lectius, la sensació que neix de la consideració de les xifres des del seu valor absolut s’acosta al que podria entendre’s com una administració poc escrupolosa del sentit final que ha de tenir el diner públic, per acostar-se a la clàssica imatge de la màniga ampla o la mà trencada, en el marc d’una inèrcia poc o gens controlada. I això, en temps de crisi, fa mal. Vaja, poques coses no fan mal hores d’ara. Tercera: Més prosaica i planera, però simptomàtica: molt em temo que els protagonistes no anaven de menú si haig de fer cas a la llista. Dit això, s’ha comès alguna ilegalitat? En principi no. Diria que es tracta, més aviat, d’un assumpte que, de nou, apela directament a la conducta ètica i moral que ha de regir la gestió dels càrrecs públics, en questiona la credibilitat dels qui tenien l’obligació de conduïr-se amb mesura, obliga als qui ara ocupen el seu lloc a mantenir una conducta a l’alçada -si no volen caure en el mateix parany que ara denuncien amb èmfasi- i referma l’extens convenciment entre la ciutadania de la minsa capacitat que té el sistema per a evitar les males praxis que l’erosionen.

A partir d’aquest punyent pecat original, palesat en els informes, vet aquí la dicotomia, que pot plantejar-se del dret o del revès. On acaba el sa exercici de transparència en els comptes públics i on comença l’estratègia política? A ningú no se li escapa –tampoc a Nou Horitzó- que és indissociable una cosa de l’altra en el cas d’avui. La publicació d’aquestes dades és una càrrega de profunditat a la línia de flotació del partit dels socialistes, però, a la vegada, i malgrat les dificultats per a accedir a aquesta informació, resulta inevitable plantejar-se el paper de l’actual govern quan el més calent era a l’aigüera aleshores. A peu de carrer, al malestar-indignació per el que expressen les xifres, s’hi afegeix un cert rum rum sobre si s’hagués pogut fer més per a evitar la causa de tantes lamentacions d’avui. Si, tot i que es va apretar, s’hagués pogut fer més per a fiscalitzar, limitar o reconduir la gestió del passat que avui és condemnada amb un lapidari ja veus els socialistes!. Ai el passat! No vivim res que no tingui molts punts de connexió amb la revisió dels moments més dolorosos de la història. Des de les engrunes del present, revisar el passat, quan s’és conscient que pot questionar-se, sempre genera tensió. Pels qui n’han estat responsables hi ha l’obligació d’assumir-ne les errades -mal que sigui des de la consciència d’haver obrat amb la millor de les intencions- d’empassar-se l’orgull, i de passar pàgina des de la conciliació. Pels que ho viuen des de la nova i volguda responsabilitat, hi ha l’obligació de resoldre la situació sense caure en el victimisme ploramiques. I, per a tots plegats, hi ha l’obligació d’aprendre de les lliçons que deixa per a no condemnar als contribuents a patir les conseqüències que se’n deriven. Sense necessitat de ferir, ni de fer sang, ni d’anatemitzar ningú -quelcom prou difícil en el molt sovint maniqueu joc de la política- de l’anàlisi crítica d’allò que hem viscut en sortirà el millor full de ruta. Acabo deixant-me massa teca al tinter, qui sap si de major importància. No m’he referit al pla de mandat, o als interessants debats que surten dels plens. Pau Pérez de Acha ho deixa i torna Marc Quero. Mentrestant, Gabi Serrano ha parlat, i tampoc no vull obviar-ho. Isaac Bielsa agafa les regnes del Carnaval, Vinyet Panyella serà la gerent del Consorci del Patrimoni d’aquí un mes, la Jove de Sitges ha aconseguit un altre carro gros fet amb tranquil.litat però amb mala llet i la regidora Mònica Almiñana té tots els números per a convertir-se en senadora... Agafo aire i poc a poc.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 20 Oct 2011 14:47:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 22 d'octubre

VentdelCau (VI)

“Los proyectos evolucionan y se mueven. Y esto es lo bonito de nuestra profesión. La obra va dándote cosas en su propio hacerse.”

Rafael Moneo, arquitecte.

Entrevista a “El País”, 19/12/2010

He necessitat contextualitzar una mica les coses a base de lectura. M’agrada l’arquitectura del premiat Moneo, i més encara el seu discurs. És, diuen, l’anti-Calatrava. L’home del museu romà de Mèrida, del Kursaal de Donostia, o del gratacels ajegut de l’Illa Diagonal de Barcelona. Un professional de la sobrietat, amb obres concebudes des d’una mena d’ascetisme monacal que emana grandesa, monumentalitat i, no ho nego, una certa fredor. La declaració de l’únic espanyol guanyador del Priztker (el Nobel del ram) em porta a dos projectes molt discutits: l’ampliació que féu del museu del Prado, que costà 113,2M€ (un 84% més del pressupost inicial) i l’experiència que va viure entre el 1961 i el 1962 al costat de Jørn Utzon, l’arquitecte danès autor de l’icònica òpera de Sidney, des del 2007 patrimoni de la humanitat i en el seu dia protagonista d’un dels episodis constructius més atzarosos de la història, que portà a Utzon a abandonar l’obra i a jurar que no tornaria mai més a Austràlia, i al govern de l’estat de Nova Gales del Sud a la fallida tècnica. L’edifici, inaugurat el 1973 per la reina d’Anglaterra, estava pressupostat en 7 milions de dòlars, i acabà costant 14 vegades més....

No he començat amb aquestes dues històries per caprici, ni tampoc vull que serveixin per a comparar res per altra banda incomparable. Abans, ara i sempre, la creació humana aplicada als grans projectes de qualsevol tipus s’ha mogut en paràmetres on sovint dos i dos no fan quatre, per bé que això no ha d’ésser excusa per a exonerar ningú de la responsabilitat que cal assumir quan hi ha compromisos per escrit, que importen diner públic. Els darrers dies, Diputació i Ajuntament han donat a conéixer l’existència d’una desviació en el pressupost de la reforma dels museus d’1M€ respecte el preu inicial de 6 milions compromés per l’UTE que guanyà el concurs i que, a la vegada, estava tres milions per sota del límit que preveien les institucions que financen les obres. Es tracta, consideren, d’un cas típic de baixa temerària en el qual, segons sembla, ambdúes parts acceptaren la trampeta d’un cost inferior, quan eren plenament conscients que l’ambició i les contingències de l’actuació el farien, i el faran, pujar. Ara, cal negociar que li correspon pagar a cadascú. El que està per veure és si alguna de les altres empreses que optaren al concurs denuncia l’acord per entendre que s’establí un pacte consentit perjudicial pels interessos dels qui varen fer els números amb realisme i no els hi acceptaren.... Enumerada aquesta nova contingència, que s’afegeix a les no poques existents, agraeixo a la plataforma SOS Sitges la invitació per anar a visitar les obres dels museus el dimarts 11 d’octubre. He tornat a l’escenari dels fets per segona vegada en vuit mesos, i, malauradament, la plataforma hi ha entrat per primer cop després d’un any i mig del tancament del Maricel. Valgui una conclusió inicial que entenc bàsica per a encarar el futur: és absolutament prioritari fer el possible per a que aquest projecte -que afecta al moll de l’ós del nostre patrimoni, amb tot el que això comporta- generi una mínima empatia i complicitat entre les persones que n’han assumit la responsabilitat de gestionar-lo i amb la ciutadania en general, que hores d’ara assisteix espectant a l’espectacle de la neguitosa incertesa sobre el què passarà. Si no s’aconsegueix positivitzar bona part de la negativitat que avui envolta aquesta història, el fracàs està servit. Per tant, s’imposa un acte de contrició que intenti, sense defugir la resolució dels conflictes d’àmbit legal, concentrar les energies en l’objectiu final, que no és altre que el de fer reviure amb dignitat la joia de la corona de Sitges. D’alguna manera sóm espectadors de les conseqüències d’un procés que s’ha demostrat opac des del principi, en un poble que mai ha tingut el patrimoni en la llista dels seus interessos primordials. On han manat la pressa excessiva, on la manca de diàleg ha generat una tensió permanent, i on queden massa aspectes pendents, emmarcats a cavall de la discussió tècnica, la picabaralla política, i els aprecis o desavinences personals. Ens ho hem posat molt difícil per tractar-se d’una iniciativa que ens hauria d’enorgullir col.lectivament. En sortir de la visita era ben fàcil poder constatar tres realitats punyents. Primera: la que viu l’arquitecte Hernández-Cros, esgotat d’haver de justificar-se perpetuament i abocat a reformular un projecte a partir d’uns criteris amb els quals confessa no combregar. Segona: la que viu la plataforma, i Beli Artigas en particular, amb l’expressió pròpia de les tragèdies consumades sense remei marcada al rostre, i corpresa de veure com s’ha actuat en els edificis en una intervenció que, per a els integrants del grup, ha estat traumàtica, irreversible i desencoratjadora. I tercera: la que viuen les administracions, i en especial l’Ajuntament, que esbufega davant d’aquesta patata calenta, on es barregen des de la possibilitat d’haver assumir el gripau de les llicències mal donades, fins a l’obligació de posicionar-se com a institució amb lideratge i criteri propi en l’assumpte, més enllà de l’assumpció dels propòsits de la plataforma.

Mentrestant els paletes segueixen. La màquina no para, llevat de zones concretes pendents de revisió i de la incomprensible manca de projecte museogràfic. Intolerable a aquestes alçades, perquè, que ningú no s’equivoqui, és més important allò que hi ha d'haver dins dels museus, i la forma d’estructurar-ho i explicar-ho, que el que es pugui veure des de fora. Em confirmen que –salvant obviament el full de ruta marcat del Cau Ferrat, o el del mirador i la sala Sert del Maricel- la resta no està ni plantejada ni parlada en ferm. Sigui com sigui, s’estan fent coses, i algunes s’haurien de desfer. Arrufo molt el nas davant de la elecció del paviment de la sala del brollador del Cau Ferrat –que serviria per a una cambra de bany amb jacuzzi però m’asseguren que encara s’ha d’envellir- i m’agafa un cobriment en arribar al primer pis i veure la gran tarima que amaga el sistema de climatització, i que s’eleva uns 30cm respecte el terra original, tot restringint les proporcions de la sala, i creant uns calaixos laterals i una mena d’inenarrables escocells que envolten les columnes que fan fredat de veure. És, sens dubte, la solució més barroera, insensible i banal que s'ha pogut trobar. Impròpia i contradictòria amb les paraules d’Hernández Cros que, des d’una certa displicència, afirmà a l’inici de la visita que Utrillo no tenia idea constructiva i fou un terrorista patrimonial. Probablement, aquesta tarima podriem englobar-la, sense massa esforç, dins la mateixa consideració pejorativa, i diria que estirant de l’ètica de l’arquitecte –que m’ha demostrat prou capacitat de diàleg- arribariem a coincidir, com coincideixo amb la plataforma en aquest cas. Llàstima que ja estigui tota instal.lada, perquè amb un metre quadrat col.locat ja n’hi havia prou per a veure que aquest bunyol és una idea espifiada. En el pitjor dels casos, abans un Cau Ferrat sense climatitzar, que climatitzat de manera tan agressiva. Cal poder defensar davant de qui sigui que l'especificitat del Cau obliga a solucions personalitzades que assumeixin el valor del museu com a obra d'art patrimonial que cal entendre de manera global, perquè així la va concebre l'artista i, en conseqüència, així cal conservar-la i cuidar-la. I acabo amb el recorregut per la inefable passarel.la que, si faig cas al que s’ha dit, ha de desmontar-se. Saben que la defenso, i és difícil no fer-ho atenent a la impressió que causa la sensació magnètica d’estar penjat sobre el mar... Viure per.... veure.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 13 Oct 2011 20:04:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 15 d'octubre

Reescoltant Jànio

“Si aquí hi ha algún metge sabrà la mida que té el cor de les persones (...) el que si els puc assegurar és que en el meu hi caben tots vostès”

Jànio Martí, 25 de febrer del 2005.

A qui li pot agradar escriure un obituari? M’ho pregunto cada cop que alguna sotragada ens posa de peus a terra. Avui la crònica estava escrita abans d’escriure’s. Començo amb un exercici memorístic i l’evidència canta: no puc trobar cap mal moment d’en Janio per molt que m’hi esforci. I, en canvi, només me’n surten de bons. Estic segur que coincideixo amb la majoria. Segueixo a la recerca de la cinta de cassette 1444. Si si, recorden les cassettes? Revisar un arxiu de cintes comença a tenir un punt d’arqueologia sonora i de prehistòria tècnica. L’enregistrament del pregó de la Festa Major del 2002 està bastant en precari. Res que no es pugui salvar amb una mica de maquillatge. Premo el play i endavant.... Després d’uns segons d’aplaudiments es fa el silenci. S’insinua una inspiració inicial, i la personalissima veu perpètuament esquerdada arrenca: Il.lustrissim senyor alcalde, dignissimes autoritats, senyor pendonista, senyor president de la comissió de festes, amics tots, benvinguts a aquest emblemàtic Racó de la calma..... Oh gloriós Sant Bartomeu que de Sitges n’és patró, beneiu aquest moment, féu que faci un bon pregó.. Segueixo? Una petita esgarrifança em frena. I perquè no? Vull escoltar una de les declaracions d’estimació vers Sitges més boniques i sentides mai expressades en veu alta. Tant de bó les circumstàncies no m’hi haguéssin portat, però ja que ho han fet no diré que no a la proposta de recuperar un moment de felicitat col.lectiva protagonitzat per l’home que es va passar la vida fent feliços als qui l’envoltaven sense cap mena de distinció, fos des de dalt de l’escenari, fos a Vilafranca o a Sitges, al Retiro o al Prado, fos a peu de carrer o a casa... fos on fos. De L’homenatge a un somni al Sitges Carnaval, de La venganza de don Mendo a les juntes d’entitat, de les memorables nits de ballables a la capacitat d’escoltar i de fer-se escoltar a través de converses i tertúlies farcides de brillant ironia. Escolta Vicenç, no hem tornat a fer el sopar d’ex-pregoners, potser que ens hi posessim no? em preguntava fa no res. Ai Jànio!, som un veritable desastre....

Amigues i amics, el Cap de la Vila es queda sense un altre veí dels de debò. Dels de la militància pro-activa en un indret on exercir-la significa renunciar a bona part de la intimitat casolana durant molts moments de l’any. Es queda sense el veí polifacètic que el proper 22 d’octubre –assegut en aquella cadira de fòrmica atrotinada del balcó de les transmissions festamajoneres- hagués aplaudit amb força un –espero i desitjo- nou quatre de vuit de la Jove de Sitges al costat dels castellers de Vilafranca. Vindrà la Festa Major de l’any que ve i allí hi serem per a repetir un cerimonial entre feixuc, obligat i feliç, que enguany hem viscut fitant a l’altre costat de la plaça. El piano de l’àtic ha emmudit. Ja no brollen les notes d’Albeniz, o les d’alguna de les complicacions de Bach, o les dels estàndards del repertori. Ni tampoc s’escolten Les fúries de l’infern o l’Anem a la guerra. Els veïns hem perdut un gratificant fil musical que ens acompanyava amb delicadesa, mentre assenyalava la presència del músic a casa. Un vincle emocional esvaït, amb el qual tanco el recorregut vivencial a través de les notes al vent de tres pianos que recordo des de la infantesa, vinculats a sengles grans persones: el d’en Jaume Soler Pascaret de la perfumeria Milà, el de Montserrat Almirall i, finalment, el d’en Jànio.

Amb la perspectiva del temps, aquell sensacional pregó –amb part dels Malvasia al balcó del Maricel i l’evocació a Toni Roig- assoleix un significat especial. No només perquè, amb sensibilitat exquisida, aquest vilafranquí d’ànima sitgetana va saber enfilar un discurs honest i emotiu, sinó perquè, al tombant de la seixantena i d’una manera pública i explícita, en Jànio obrí formalment un nou capítol en la seva trajectoria personal i professional, en la qual la música ha estat el centre d’un petit univers carregat d’iniciatives i col.laboracions molt sovint adreçades a l’àmbit cívic o solidari. Fins aleshores, la vida del director de l’orquestra de ball més contractada d’Espanya –no és un parlar, les xifres ho demostren- era la que tòpicament encabiriem dins la categoria de vida de músic, vida d’artista, vida nocturna més que diürna. Una intensa vida viscuda vaja. L’arribada de l’orquestra en el Sitges d’abans del totxo era esperada amb l’espectació dels grans esdeveniments. L’immens tràiler/caravana de la formació entrava amb calçador pel carrer Àngel Vidal fins a la porta del Retiro. De dins sortien equips de so i de llum inhabituals de veure per la seva modernitat. El conjunt sonava a glòria, amb una potència que avui –almenys a l’aire lliure i amb el pa que s’hi dóna- generaria tensions veinals. Amb un trajo fet a la mida, l’artista-entertainer desplegava tot el seu olfacte per a complaure al públic a qui serví fins al moll de l’ós per convicció personal, avantposant les seves preferències a les pròpies. I, per si amb la música no n’hi havia prou, sempre quedava la possibilitat de complementar la vetllada amb un arsenal d’acudits explicats amb la gràcia del qui no vol la cosa i passava per allí. Un segell personal que assolí l’èxit en majúscules arreu, sense que mai li pugés al cap. Un antidivo en un món molt procliu a crear-ne, amb mèrits o sense.

Tot canvià de cop una matinada de panaché del tombant de segle, any amunt any avall no ve d’aquí, quan a en Janio li varen prendre l’orquestra, que era seva sense ser-ho. No calen els detalls. No cal gran cosa per a definir el que, en el fons, va ser un cop baix lapidari, una indigna maniobra empresarial ben disfressada, un episodi traumàtic perpetrat per alguns dels qui després mai no deixaren de publicitar-se prenent la seva trajectòria dins de l’orquestra del mestre com a referència de currículum. Si vostès són dels que creuen que, en determinades ocasions, és aplicable l’aforisme del mentre vivim morim, vet aquí com tombàren l’ànima del protagonista d’aquesta història sense cap mena de compassió, arrabassant-li la nineta dels seus ulls. Només la família (el trio admirable Sílvia-Pinyu-Jordi) i el cercle dels veritables amics saben les conseqüències que tingueren aquelles dissortades hores, i l’esforç que varen fer per a intentar reconstruir els bocins de la trencadissa vital, de la que en sortí una nova i efímera etapa artística fins a la retirada dels escenaris el 2005. Enmig del procés, la decisió de Joan Marsal d’escollir en Jànio pregoner del 2002 va suposar l’empenta definitiva vers un periode on tinc la sensació que molts hem pogut conéixer l’autèntica dimensió humana que hi havia darrera el músic, gràcies a la implicació sense restriccions que en Jànio ha tingut en la nostra vida quotidiana.

De la tristesa d’haver-lo perdut, a la felicitat d’haver-lo conegut. No és habitual que una persona pugui recollir tal quantitat d’empatia. En el cas d’en Jànio Martí –o Janio como Japón en els telenotícies de TV3- la conclusió té un origen fàcil d’esbrinar. Va saber conrear els afectes amb sinceritat, i això no té preu.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 06 Oct 2011 19:59:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 8 d'octubre

Agafem-nos

“Sincerament, no sé que més hi cap ja, apart de flagelar-nos fins al fons”

Ricard Vicente, 26 de setembre.

Amigues i amics, ara va de veres. Assumit que només les xifres del turisme salven els mobles, i contemplant les queixes del personal sanitari, que deu pensar que li han caigut al damunt les plagues d’Egipte sense compassió, els alcaldes de molts municipis que comparteixen ideologia amb el govern de la Generalitat s’han d’empassar el gripau de veure les conseqüències de com els de dalt continuent pelant una ceba que ja fa dies que no té pell. L’encertà Sagarra quan el 1931 posà en boca del rabadà del poema de Nadal aquelles paraules lapidàries? Com ens cou dintre l’ànima el que ens priva de donar el pit i aixecar les mans (...) és mil.lenari el mal que arrosseguem... Serveixi la cita textual per a contextualitzar una situació que, presidida per les angoixes econòmiques, té un rerafons conceptual de valors. És sabut que la culpa, a més de fosca, és òrfana, mentre que a la victòria mai li mancaran pretendents. Assistim, precisament, a un moment on, davant l’evidència, la condició humana té molts punts de contacte amb la primera de les sentències de la dita popular, i el debat polític ho viu amb l’habitual polarització maniquea quan les coses es posen tenses. Abans d’abordar el relat del primer ple de la tardor, seria bo preguntar-se en veu alta si, veritablement, hi ha culpables. Diria que el que mai no hi deixarà d’haver són responsables i, en cas d’haver-hi culpables, aquests ho seran pel fet d’haver estat responsables amb intenció explícita i directa sobre les seves actuacions per acció o omissió.

Res millor que la sessió plenària del 26 de Setembre per a certificar l’actual estat de la questió. Bàsicament, i de manera simplista i sense matisos, l’assumpte podria resumir-se així: Per un costat, l’equip de govern intenta administrar una situació que, tot i posar-lo contra les cordes, li permet, a la vegada, fer valer una posició de força molt explícita davant l’adversari, quelcom que en política sempre serveix, fins i tot per a cobrir les mancances pròpies. Per l’altre, el PSC, obligat per les mateixes circumstàncies a estendre la mà de la col.laboració contemporitzadora, davant de la impossibilitat de rebatre una corrúa de dades vinculades amb la gestió de l’anterior legislatura difícils de posar en questió en la majoria de casos. Així, fa dos dilluns es va poder tornar a escoltar la frase clàssica i universal amb la qual els nous que arriben intenten desvincular-se de les obres dels seus predecessors del mateix color: Jo no hi era. Ai làs!, antuvi la pronuncià Miquel Forns, quan els socialistes li retreien l’època Junyent, i la pronuncià fa quatre dies Pau Pérez de Acha, quan la nova majoria el col.locà en tesitura semblant, per no parlar del difícil rol que li ha tocat a Ricard Vicente, que continua a la recerca esforçada d’un llenguatge polític de partit, sense renunciar al tarannà personal. Finalment, sense ésser àrbitre, la CUP està aprofitant amb habilitat el seu paper de nouvinguda amb la llibertat que dóna el no haver d’assumir actuacions pròpies de l’època recent. Tampoc no hi eren. Deixant de banda les estratègies polítiques, el cert és que cada cop es fa més palès que bona part de la situació econòmica de l’Ajuntament no només ha tingut relació amb la crisi global, sinó que també és fruit d’un cúmul de processos que el temps i les proves s’han encarregat de demostrar que no varen ser controlats pels qui, per la seva condició de càrrecs electes, o d’administradors de la funció pública, o de directius contractats a preu d’or per a salvar la casa gran, tenien l’obligació ètica i professional de fer-ho. Així de simple en la gènesi. La crisi angoixant ha propiciat una nova dialèctica fins ara implantejable a l’hora de fer balanç: el debat ja no gira a l’entorn d’allò que s’ha fet, sinó que cerca el com i el perquè va fer-se. En aquest sentit, tres moments del ple foren especialment exemplaritzants, perquè serviren per a exposar, sense embuts, una realitat que, fins que ningú no contradigui la crònica dels esdeveniments, faria enrogir de vergonya a qualsevol autònom, emprenedor, o petit empresari amb treballadors. Primer. Davant d’una Mercè Espada que es demostrà absolutament buida d’argumentari en la seva rèplica plena de tòpics, el regidor Marc Martinez explicà la surrealista història que ha envoltat la gestió del centre de dia. N’agafo un dels capítols disponibles: l’institut català de la seguretat social entregà a l’Ajuntament 49.000 euros que tenien la destinació finalista de pagar unes remuneracions de les treballadores. Mai no varen arribar a destí. Algú o alguns, vull creure que amb el vist-i-plau d’altri o d’altres, deurien decidir utilitzar-los amb qui sap quina funció no contemplada. Segon. CESPA reclama a l’Ajuntament 9 milions d’euros i la institució li reconeix un deute de 3 milions. En queden 6 que estan al llimb. 1000 milions de les antigues pessetes que no tenen ni pare ni mare i són motiu de negociació. Contestant Rafel Roig, Lluís Marcé afirmà que els serveis jurídics de l’Ajuntament –els mateixos que tenien vostès (sic)- reconeixen l’existència de factures falses –o son improcedents?- que serviren per a tapar els forats d’un contracte de concessió més apedaçat encara. Em venen calfreds. Se n’adonen? Com interpretar-ho des de fora? Des de la ignorància? Des de la negligència? Des de la intencionalitat? Des de la necessitat? Des de la il.legalitat manifesta?. Tercer. A partir de la moció de la CUP de suport a les treballadores de les llars d’infants coneixem una nova realitat, que permet tornar a reflexionar sobre les responsabilitats implícites de la institució en aquests procediments poc escrupolosos. Pot un regidor amb capacitat de govern intervenir en les condicions d’un contracte de concessió de servei ja establert i validat pels conductes administratius reglamentats? No. Què passa si ho fa, perquè algú o alguns li permeten fer-ho? Que embolica en la seva causa a la institució a la qual serveix i representa. Per tant, essent perfectament raonable el posicionament del govern davant del cas, expressat pel regidor Jordi Mas quan digué que els compromisos fora de contracte no es poden complir, em costa d’entendre que, després d’un any de pagaments al personal, no hi hagi una sortida legal viable a un problema que generà el compromís d’un representant de la institució. Afirmà una voluntariosa Vinyet Lluís dirigint-se a les treballadores: No és que no volguem pagar, és que jurídicament no es pot pagar. Es pot modificar un contracte de concessió administrativa? Se li poden afegir apèndix o clàusules? Es poden aprovar noves condicions? Els informes redactats pels serveis municipals de torn advertiren que el que féu l’ex-regidor d’educació no podia fer-se. Si no podia fer-se, perquè li ho deixaren fer aleshores? Minuts abans, s’afirmà que l’any 2007, en plena vaga del servei de neteja, l’alcalde Baijet intervingué en la negociació entre treballadors i empresa, prometent un augment de sou del 59,9%. S’aplicà? Segueix vigent avui? Fou igualment ilegal aleshores ficar el nas en la gestió d’una concessió administrativa? El muntant econòmic del compromís forma part dels 6 milions pendents de justificar a CESPA? En resum: on eren els qui havien d’assumir el paper que els corresponia com a garants de l’interès públic en cadascun dels tres exemples referenciats? Es pot assistir a aquestes explicacions sense alterar-se ni demanar mal que sigui una actuació consequent amb la significació dels fets?

Acabo d’escoltar el ple i em ve al cap l’aforisme castizo: si quieres ser feliz como tu dices, no analices. No em serveix. Dissabte 1 d’Octubre, a La Vanguardia la regidora de cultura afirmà que a l’àrea hi ha una bossa de 600.000 euros pendents de justificar. És possible?. No segueixo. No cal.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 29 Sep 2011 17:48:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 1 d'octubre

Santa Tecla de los……

Primer, no s’espantin. La resta del titular insinuat, que respon a quelcom tan verídic com incomprensible, menyspreable i singular, acabarà d’insinuar-se -que no d’explicitar-se del tot- d’aquí uns paràgrafs. Aleshores segur que en captaran la totalitat del sentit. Segon, deixo la crònica política per la propera setmana, atès que aquesta ha viscut episodis prou interessants com per a meréixer una anàlisi global amb major calma que la que permet el timing de la secció, i, a la vegada, perquè crec que seria injust passar la pàgina de Santa Tecla d’una revolada.

“Jo he volgut passar, fer la feina i tampoc vull que se’m recordi per a res. He fet una feina durant dos anys per al meu poble, que és el que val, i poca cosa més. Hem intentat fer-ho el millor possible (...) però no hem volgut cap protagonisme, que no ens pertoca en cap moment.”

Siscu Rossell, 26 de Setembre

Dijous, 22.

El balconet del menjador de la pendonista és ple com un ou. Des de fora assistim a una escena costumista en tota regla, de les que poden trobar-se en els pobles quan encara ho són de debò. Sota l’imparable trànsit de familiars, amics, coneguts, saludats i sitgetans en general, el jardí serveix d’improvisada plaça pública on les converses sobre els intensos dies previs i les felicitacions omplen l’aire d’una tarda més estiuenca que tardoral. La família ha viscut una petita revolució des que el regidor de tradicions i festes i el president de la comissió anunciaren la bonanova a Elena Ferré, dona que es confessa poc beata però a qui la Festa Major i Santa Tecla desperten emocions superiors en magnitud a les del Carnaval. Segurament per això, ben a prop de la figura de la Santa –esplendidament ambientada- s’hi han col.locat elements de gran càrrega sentimental, vinculats als absents que es voldrien presents. Sense angoixes meteorològiques ni overbooking de turistes, a la platja de Sant Sebastià es respira alegria i s’escolta un comentari repetitiu: Quanta gent de Sitges!. Per fortuna, ni la crisi pot manllevar-nos aquesta satisfacció, que s’escampa al llarg de totes les hores de la Festa Major petita. A la nit, el Cap de la Vila viu una nova edició del ball de gralles. És simptomàtic el que ha passat amb aquesta proposta que va néixer fa una dècada llarga a la placeta del palau del rei moro, i ha evolucionat cap a quelcom que no és un concert, però tampoc no acaba de ser un ball. Ha quedat com una trobada nombrosissima amenitzada amb música i un entremès representat amb indubtable gràcia. Si abans fou el ball de les criades, el segon any del Ball de les gitanes com es feia antes, en bona part guionitzat enguany per l’home que mereix una segona oportunitat en el paper de Carnestoltes, va complaure les espectatives de diversió, malgrat l’important brogit de la plaça que en alguns moments dificultà la comprensió dels diàlegs.

Divendres, 23. Matí

“Cerrado por Santa Tecla de los c_ _ _ _ _ _. Abrimos sábado!” Valga’m Déu, tenen sort els responsables d’aquesta bravada de rauxa que la palabrasoez o la blasfemia ja no deuen ser motiu de multa. Un petit rètol a l’aparador de l’establiment The Ritzy em demostra fins a quin punt és imprescindible i prioritari invertir en educació a tots nivells. La compatrona ha interferit en el negoci, i el negoci es deleix per a que sigui demà i poder tornar a obrir, quan la majoria de nosaltres ens delim per a celebrar el dia. En el Sitges on 28.000 persones empadronades poden dir a dreta llei que són sitgetans, vivim paradoxes que acostumen a ésser fruit de la beligerant actitud dels nouvinguts que, insensibles a allò que sóm i a allò que fem, fan valer la legítima llibertat d’expressió i de queixa. És anecdòtic el que els explico? Tan anecdòtic com les actituds intolerants vers les molèsties dels assajos de les colles, o vers les restriccions al trànsit que imposa la tradició de les catifes del Corpus, o vers els qui juguen al Quinto per Nadal molesten als veïns. Rera d’aquestes situacions no puc evitar pensar que nosaltres en tenim part de culpa, per haver permès que l’espai públic s’hagi convertit en escenari de gresca ininterrompuda. Quan la paciència s’esgota, costa separar el respecte i la condescendència que mereixen les servituds i les restriccions quotidianes de les grans festes -que es contrapesen amb l’alegria de viure-les- de la consideració que mereixen els comiats de solter, per a posar un dels molts exemples disponibles. I hi ha molta gent amb la paciència esgotada per l’incivisme. Mentrestant, 1200 nens i nenes participen a la matinal infantil amb l’única preocupació de ser feliços fent allò que els agrada. I la majoria ho aconsegueixen. Més enllà de la reflexió superada sobre l’enorme quòrum que assegura la pervivència de la celebració, el debat continua obert pel que fa a les sortides que la festa podrà oferir quan part d’aquesta munió de geganters, diables i dansaires superi l’edat de tall. Podran seguir? Tindran l’oportunitat? Ho deixaran?

Mossèn Berdoy s’ha perdut l’ofici. Reunió amb el bisbe obliga. Cada cargo tiene su carga i totes les càrregues fossin com aquesta. A canvi, Mossèn Carreró ha tingut temps per anar i tornar de Cuba i participar d’una eucaristia on el rector, amb habilitat de guant blanc, deixà anar algunes píndoles amb rerafons ideològic, sense deixar de banda l’evocació a Santa Tecla, al paper de la canalla i al valor del treball per a la col.lectivitat. La meva memòria no és capaç de reproduïr-la en la seva integritat, però recordo una referència a aquells progressistes amb costums burgeses que mai no havia escoltat des d’un altar.... poca broma. Al vespre, al carrer d’en Bosc els Pastorets pugen a la bóta un rabadà menut, eixerit i incansable que és rebut amb sorollosos aplaudiments. Ja fa 10 anys d’aquella processó que acabà com el rosari de l’aurora, per mor de quatre gotes caigudes a deshora. Avui el bon temps acompanya a la pendonista i les cordonistes, vestides de sobrietat i amb la felicitat dibuixada al rostre. El comiat és tan previsible com desitjat. Una dosi renovada d’emoció fins Corpus.

Dilluns, 26. Matí

Després dels dos anys compromesos el president ho deixa. I, amb ell, probablement ho deixarà part del grup dels qui s’incorporaren en la segona part del mandat de Ramon Soler. Tres consecucions capitalitzen el periode on la comissió presidida per Siscu Rossell ha demostrat tenir mà esquerra per a incorporar canvis. Primera: el trasllat del pregó a la plaça de la vila. Segona: La reconversió de l’espetegafoc en l’exitosa Nit de foc, propiciant el diàleg entre les colles a partir d’un espectacle que mai no hagués estat possible sense la col.laboració de totes elles. I tercera: La divisió de la matinal infantil en dos recorreguts adaptats a l’edat dels participants. Tres encerts sense descapitalitzar el pressupost, que asseguren una bona nota final.

Us he mirat Santa Tecla, i m’asseguren que a les cercaviles hi ha alguna aturada sol.licitada i remunerada. Vaja, com si fos dilluns de Pasqua. Ho haveu vist des de dalt? Estic entre el dubte i la sorpresa...

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Wed, 21 Sep 2011 20:41:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 24 de setembre

La setmana dels 100 dies

Amigues i amics, si l’impost del patrimoni no els treu la son, i tenen sueltu per a gastar, els informo que, si la interpretació de les fotografies no em falla, està en venda la casa Vilella, popularment coneguda durant molts anys pel nom de Residencia Helvética. Obra patrimonial de Josep Rubió, datada l’any 1919. A l’inici del passeig marítim, aquell gran volum cúbic de presència imposant, amb aspecte de masia, galeries d’arcades molt característiques, i dues escales laterals que s’enfilen vers el vestíbul de la planta baixa, abraçant el semisoterrani on recordo que hi havia el restaurant, no té pèrdua. Al portal d’internet idealista.com l’empresa que en gestiona la venda l’hi ha posat un preu de 7.900.000 euros. 800 metres quadrats, segunda mano-buen estado (d’això ja en parlariem) i, sobretot, una història comercialitzable: “esta casa señorial que ha vivido entre sus propias paredes parte de la historia de sitges y ha visto pasar frente a sus ventanales a los vecinos de esta villa y a todos los que la visitan desde hace tantos años, no podía estar en otro lugar que delante del mar...” Fora de la prosòdia immobiliària, tant de bo aquest anunci signifiqui que l’immoble inicia una nova i esperançada etapa després d’un munt d’anys de decadència. Un camí més planer, i en res comparable perquè l’edifici està en molt millors condicions, és el que seguirà el Park Hotel que, a partir del proper 1 de Novembre, s’incorporarà a la cadena d’establiments Medium. Els responsables de la nova empresa pretenen abordar una reforma integral, pressupostada segons la premsa en prop d’un milió i mig d’euros, que deixarà Can Severiano en estat de revista, en el que és una aposta molt intel.ligent en moments on -en un sector amb fortíssima competència- pren major importància el valor afegit que poden donar els serveis al client situats en entorns de singular bellesa.

Divendres, 16 de setembre

Com ho veus? Em pregunta l’home del trajo estiuenc. Malament, responc. Hi torna: però, són gent honrada?, Home, no els conec a tots, però diria que ho són els que crec conéixer de debò i haig de pressuposar-ho a la resta. I la conversa segueix sobre el passat, i sobre el futur. Sobre els d’abans i sobre els d’ara... Enuncio aquesta trobada intrascendent per a enfilar una anàlisi forçosament simple i lleugera dels primers cent dies de govern. Coincidint amb la setmana de la nostra compatrona, la nova majoria travessarà la barrera psicològica dels encara no tres mesos i mig, per a començar a caminar sense el coixí de la confiança-condescendència inicial que atorga consuetudinariament aquest periode establert que, per altra banda, mai no ha estat hàbil del tot pel fet de coincidir en època vacacional. Si molt m’apuren, el govern tindrà el marge de confiança que li pugui atorgar el record d’un passat immediat que ha deixat una herència difícil, enverinada en alguns casos, però a la qual no es podrà apelar sempre davant d’uns ciutadans que volen veure accions concretes vers els problemes del dia a dia, i, a la mínima fiten la nòmina del regidor de torn per saber si la justifica. En qualsevol cas, és obvi que l’aproximació ha de considerar, d’entrada, els enormes condicionants d’un context general i d’una realitat particular especialment greu en matèria econòmica. 100 dies amb diners a la butxaca fan de bon passar per a qualsevol. El mateix temps sense una pela, un pressupost prorrogat, i amb obligacions contretes i promeses electorals exposades, suposa haver d’assumir la veritat absoluta de la gestió pública sense matisos ni cataplasmes. Segurament per això, bona part dels esforços s’han dedicat a prioritzar tot allò relacionat amb el reequilibri financer de la institució, o amb la reorganització de la seva estructura –el temps dirà si en grau suficient- en una tasca de portes endins de la qual cal suposar que n’han de sortir resultats concrets. Sigui com sigui, i sense menystenir la importància d’accions com la decidida voluntat de pagar factures eternament pendents als petits proveidors, l’aturada de les obres dels museus, el retorn de la barqueta, els nous cotxes de la policia, o les mesures per a començar a erradicar la venda il.legal al carrer -per a posar quatre exemples espigolats que han respost tant al criteri dels qui manen, com a les peticions de part de la societat civil- aquests han estat mesos d’empassar-se gripaus i fer cara de circumstàncies. La nova escola Agnès de Sitges va per (massa) llarg, l’Atlàntida ha passat l’estiu com qui no vol la cosa, festejant amb els límits de la norma sense conseqüències evidents, i la Generalitat ha retallat serveis d’atenció sanitària. Les treballadores de les llars d’infants han posat al descobert antigues promeses sobre paper mullat -que avui els serveis jurídics de la casa gran questionen obertament, i no varen poder o saber aturar en el seu moment- i s’ha demostrat que l’expedient de la concessió a CESPA és un surrealista capdell ple de garbuixos amb conseqüències directes en la deficient qualitat del servei de neteja, i en els despatxos, escenari de negociacions (in)tenses. S’ha aturat un procés d’oposicions a la policia entre el rum rum sobre la situació interna del cos, i el Sitges Reference continua essent un llast econòmic enorme per a les arques municipals. Ha nascut la taxa d’escombraries segregada de l’IBI –que CiU prometia suprimir-la en el llistat de mesures que s’anunciaven abans de les eleccions- i, de moment, tampoc no ha tingut lloc la reunió amb els 1500 aturats sitgetans que també es prometia aleshores entre les cinc accions prioritàries si Miquel Forns arribava a l’alcaldia. Finalment, resulta inevitable considerar que la vila continua tenint un greu problema de gestió dels seus espais públics -sobretot dels més emblemàtics- sotmesos a la pressió pròpia d’una intensissíma activitat sense mesura. A un angoixant campi qui pugui desordenat, que dóna peu a un anecdotari immens d’actituds incíviques que, almenys segons la percepció general, segueix sense controlar-se com caldria.

Dic quelcom de nou? No, o potser no del tot. Assumint que les coses no s’arreglen d’un dia per altre, durant aquests primers mesos s’han pogut percebre dos missatges, qui sap si complementaris. Per una banda, el dels qui confessen que s’han trobat amb una realitat pitjor, o molt pitjor, de la que esperaven. Un argument que pot acceptar-se, sempre i quan no es forci l’excusa, perquè, de fer-ho, més d’un pot haver de respondre a la pregunta de si, en el fons, era prou conscient d’on es ficava quan es presentà a les municipals, i de les responsabilitats que podia assumir de resultar escollit/da. Per tant, compte amb no caure en un victimisme estèril a base de reiterar penes. No envejo ningú en aquest paper, ans el contrari. Constato en el govern voluntat i il.lusió –només faltaria-, però també punts d’excessiva inexperiència i ingenuïtat. En una altra tesitura trobariem alguns dels qui admiraren Baijet en el passat, i avui s’ho miren tot amb rancúnia mentre en ventilen les cendres. On eren quan es cuinava la dissort? Varen fer prou aleshores per a evitar els ja ho sabia o els ja ho deia jo d’avui? Dilluns vinent comença de debò el curs polític. El repte, fer més i millor amb menys, i no prendre mal.

Dilluns, 19 de setembre

Entre símbols familiars, i un entorn bucòlic, Santa Tecla espera acompanyada de la família feliç d’Elena Ferré. Un visca per aquests moments impagables i intangibles. Vicky Gallardo i Edu Sentís han fet un cartell de disseny efectiu i bella tipografia que aguanta la verticalitat i la horitzontalitat sense despentinar-se. I la canalla que puja ho fa cada dia millor. Bona Santa Tecla!

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 15 Sep 2011 19:47:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 17 de setembre

Diada Nacional en quatre actes

Dijous, 8 de setembre. Matí. Obertura

Brillant, precisa, reflexiva, argumentada, i a voltes incisiva intervenció de l’ex-director general de política lingüística, Lluís Jou, als estudis de COMRàdio, a l’entorn de la popularíssima interlocutòria del tribunal superior de justícia de Catalunya sobre la immersió lingüística a les escoles. Bàsicament, i espero no trair les declaracions d’un professional de referència, la norma que regula la convivència i l’aprenentage de català i castellà a les escoltes del país és, i l’experiència de tres dècades així ho avala, absolutament vàlida i inquestionable. El que vivim no és altra cosa que la conseqüència d’una interpretació dels jutges -a partir de tres denúncies legítimes que poden ser degudes a problemes esporàdics d’aplicació de la llei, perfectament resolubles- que està essent aprofitada pels intolerants i/o intransigents per a ficar el català contra les cordes, com si no ho estés prou gràcies a aquest setge continuat, i a la nostra deixadesa a l’hora de cuidar-ne el seu ús, escriptura i parla.

Hores més tard, l’alcalde compartí tertúlia amb els seus homònims de Castelldefels i Sant Vicenç dels Horts, acompanyat dels presidents de les entitats municipalistes del país i d’un expert en economia, en un debat a Els Matins de TV3 sobre les angoixes financeres i la seva possible o probable solució. Encaixada la proposta televisiva entre el cas d’una pobra criatura denunciada per assajar la trompa a casa seva, i l’inefable Llongueras, al llindar de l’histrionisme dels seus imitadors, aconsellant com mantenir la cabellera passat l’estiu, els intervinents varen fer el que van poder, i el nostre batlle disposà de dues minces intervencions de minut i mig per a exposar els deutes que queden per pagar i apelar al paper de l’estat davant la realitat dels pobles turístics. Total, que quan Ariadna Oltra pronuncià la frase tòpica de no tenim més temps, però els convidarem en una altra ocasió, hom no podia més que rendir-se a l’evidència. Fent números, l’alcalde va parlar més estona a Intereconomia. Vaya por Dios....

Dissabte, 10 de setembre. 20h. Acte I

Assumint que no hi ha vigília sense diada, ni Sant sense capvuitada, i que d’aquí quatre dies la celebració sitgetana de l’onze de Setembre –que mai no ha mogut multituds- ja serà anècdota, la plaça de la Vila va viure l’ofrena institucional. Per primera vegada, en la petita història de l’acte, els grups polítics municipals no han celebrat la diada d’una manera unitària. Amb bona part de la militància convergent emprenyada per no haver estat consultada, i el PSC local treient pit després d’haver reculat respecte l’inicial posicionament favorable del seu portaveu Ricard Vicente, l’Ajuntament es disposà a complimentar al doctor Robert. Posem que un dia té 10 hores hàbils i l’equip de govern prou opcions disponibles a la banqueta –un alcalde i set tinents d’alcalde- per a no haver de cometre un pecat original, que, en el fons, ha estat la mare del conflicte. Amb tot, el llegir no ens ha de fer perdre l’escriure. Els representants públics de la ciutadania ho són per a complir amb les obligacions protocolàries del càrrec pel qual han estat escollits, i entre elles les que els pot reclamar, equivocadament o no i en moments de trascendència assenyalada, l’Ajuntament al qual pertanyen. Per tant, i llevat d’actuacions com les de l’alcalde Garcia Albiol que inciten a la objecció de consciència –per no insinuar una altra cosa- la lleialtat institucional ha de prevaler respecte la llibertat de criteri individual que poguem tenir la resta de mortals, inclosos, si molt m’apuren, els partits polítics sense representació. Servidor pot entendre que l’avançament de la celebració de la diada nacional ha estat una equivocació, però, ho sigui o no, els regidors, per la seva pròpia condició, no poden defugir-ne excusant-se en una decisió no compartida. La poden questionar en qualsevol moment i reclamar el que calgui abans o després, però no crec que es faci cap favor a la institució, ni a l’esperit de l’11 de Setembre, anant per lliure. Vull creure que així ho va entendre l’ex-alcalde Serra, que va assistir a l’ofrena del dissabte -al costat de l’ex-alcalde Junyent i de.... no s’embalin que no hi era- i a la del seu partit Diumenge, conciliant, així, dues postures compatibles. L’alocució de Miquel Forns evità les referències explícites a l’assumpte polèmic de la immersió, i n’enfilà una grapat d’implícites de suficient contundència com per a que alguns socis fessin cara de circumstàncies. Res preocupant pel pacte, no passin pena.

Dissabte, 10 de setembre. 22:30h. Acte II

Dos turistes passen ràpid, com mig nerviosos, pel portal de Santa Caterina, on ha arribat la marxa de torxes organitzada per la comissió 11 de Setembre, amb una nodrida representació de la CUP entre la cinquantena de persones del grup. Els deu haver imposat la imatge de tanta flama en una nit de lluna ben plena, on la remor de la mar es confon amb la de l’exitosa timbalada que arriba des de la fragata. Com era previsible, el manifest de l’esquerra independentista, molt ben declamat per Ramon Llimós, seguí els cànons de la militància ideològica reivindicativa, i en aquest cas, no fou necessari esperar massa temps per a escoltar el posicionament dels presents davant de la interpretació del TSJC. El doctor Robert acabà la nit revestit amb una estelada groga de pitet, i l’endemà un veterà en penjà una de blava des del baluard.

Diumenge, 11 de Setembre. 11h. Acte III

No, no, no. Avui tampoc no hi ha anat El Retiro, hi ha anat la Penya Barcelonista. L’Espanyolista hi va anar ahir. Si que hi ha anat en Serrano si. No, l’Scuderi no hi ha anat. I jo què vols que et digui? Ells sabran perquè han fet el que han fet a Ribes i si han llençat l’ètica a l’aigüera... En acabar el Diumenge em semblà viure –salvant les distàncies- aquelles discutides entre entitats pel nombre de fardos que sortien a les rúes de l’antigor. Vaja, que continuem essent un petit poble en casos així. Pels qui patien per si algú s’havia esgarriat, dir-los que Diumenge no hi havia la gent de dissabte. ERC, Acció per Sitges i IC-V signaren el manifest que es llegí, seguint una línia més propera al de la nit anterior que no al de la tarda de la vigília. El PSC se’n desmarcà, però es respirà un clima de companyonia que reblaren els Segadors amb més intenció i afinació de tot el cap de setmana.

Diumenge, 11 de Setembre. 11:45h. Acte IV

Diuen que en el rerefons de tot plegat hi ha la possibilitat d’encetar el procés que permeti afegir la Moixiganga a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat de la Unesco, al costat dels castells i de la Patum. Deixant de banda aquesta hipòtesi, remota hores d’ara, i l’habitual ball de compliments entre autoritats, per mor de a veure si cau alguna cosa, el repte de la Moixiganga s’assolí amb matrícula, malgrat tots els condicionants. Ni es podia fer millor ni es podia fer en menys temps. Felicitats als qui demostraren utilitzar les tisores de brodar i no les de podar per a aconseguir adaptar-se a les circumstàncies, sense deixar de mantenir l’essència.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 08 Sep 2011 20:17:00 +0000

Crònica local
Eco de Sitges, 10 de setembre

VentdelCau (V)

Per tant, Ajuntament i Diputació estan d’acord en que la façana marítima del museu Maricel no es plantejarà amb aquelles rampes i aquella estructura de vidre?

Exacte. L’objectiu és modificar aquesta proposta de façana marítima del projecte, per intentar retornar-la als orígens, a com estava abans de les obres.

Miquel Forns, 5 de Setembre

I la nota de premsa rebla el clau amb una filigrana eufemística nascuda de la prudència: La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges estudiaran i modificaran els tràmits legals i tècnics necessaris que permetin fer possible les variacions en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima. Revisada la numeració del serial, per haver perdut el compte en el darrer capítol –que era el IV i mig i no el III i mig- l’atzarosa història de la reforma dels museus ha arribat a un punt d’inflexió, amb la decisió de l’Ajuntament d’aturar parcialment les obres relacionades amb la solució de la façana marítima del Maricel, sense que això suposi aturar les de la resta dels immobles, que segueixen endavant. Segons la versió oficial dels fets, varen ser unes fotos captades des de mar, el Diumenge 28 d’agost, les que donaren el senyal d’alerta al testimoniar de manera explícita que ja estava instal.lada part de l’estructura de la polèmica passarel.la exterior. El passat divendres, 2 de Setembre, l’alcalde i alguns membres de l’equip de govern s’entrevistaren amb el vicepresident de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, i la diputada de cultura Mònica Querol, i coincidiren en els criteris de cara a la revisió d’aspectes bàsics de l’obra, d’acord amb algunes de les propostes que, en el seu dia, féu la plataforma SOS Sitges. La institució provincial s’encarregarà, ara, d’avisar a qui calgui del canvi de plans.... I, tot i que durant la reunió no se’n va parlar, tampoc no cal ser un honoris causa per a interpretar de forma inequívoca les paraules de Forns sobre una altra de les incògnites que continuen obertes, com és la decisió futura sobre qui dirigirà el consorci: “Evidentment (...) en aquest moment ja fa unes setmanes que, exceptuant aquest periode de vacances en que es troben el personal tècnic i polític de les dues administracions, ja hi ha converses per a poder materialitzar el canvi en els òrgans directius i polítics del consorci del patrimoni”. Mentre a l’actual gerent de l’ens li comencen a xiular les orelles, la rumorologia sobre el pretendent a la seva cadira –insistent des de fa setmanes i no sense un cert morbo- apunta a una sitgetana molt ben calçada, i no és Beli Artigas. Temps al temps.

És bo el que ha passat? No es pensin que la pregunta sigui fàcil de contestar per a un defensor –continuo sent-ho- de l’actual proposta, a qui li ha agradat parlar-ne sense embuts amb la part contrària. A aquestes alçades del serial, em cal prioritzar i ser pragmàtic. Benvinguts siguin els canvis si, des de la bona fe, ajuden a que la història d’aquest projecte arribi, definitivament, a un mínim punt de conciliació entre admiradors –pocs- i detractors –molts-. No està l’escenari actual per a marejar la perdiu ni per a perdre el temps amb lluites desgastadores o dubtes innecessaris. Abans de continuar em permetran una reflexió en veu alta. A Sitges li ha passat amb els museus el que es mereix una vila que els ha tingut abandonats i ara s’esglaia perquè creu haver assistit a un atemptat contra el patrimoni, quan fa anys que tenim el patrimoni a la corda fluixa. Els museus són els primers d’una llista llarga que seguiria amb la biblioteca, el Patronat, Can Falç, o, fins fa quatre dies el mercat vell del qual tampoc no hem sabut que fer-ne fins que Bacardí ha estat més llesta que nosaltres. Varem perdre irremisiblement els capitells originals de Pere Jou dels claustres del Maricel... per no parlar de l’estat de l’estudi Vidal...I no segueixo, perquè no val la pena. Ho enumero, a tall d’exemple, per a prevenir d’un previsible empatx de medalles. Sitges no es pot vantar ni enorgullir d’haver estat prou curosa amb els pilars fonamentals del nostre patrimoni artístic. Sigui com sigui, cal ser optimista, i ho vull ser. En espera de saber fins a quin punt les noves circumstàncies poden portar conseqüències que afectin al posicionament de les peces d’aquest gran trencaclosques -començant per l’arquitecte i acabant pel Ministeri- l’oficialització de l’acord ha servit per a refrescar alguns punts importants, que tenen relació amb les diferents reinvindicacions de la plataforma, de les quals en queden serrells pendents com el procés judicial sobre Can Rocamora o el trobar una solució menys agressiva per a climatitzar el Cau Ferrat que no suposi l’elevació del terra del primer pis. De fet, i més enllà del poc que es digué durant la campanya de les municipals -que travessà de puntetes per la polèmica- a l’equip de govern no li ha calgut fer un excessiu esforç per a expressar un posicionament propi i detallat sobre el projecte. Més aviat dóna la sensació que s’han fet seu, sense fissures, l’argumentari de la plataforma, segurament perquè la història recent està massa plena de tebiesa com per a poder expressar avui una postura molt beligerant sobre l’assumpte. En qualsevol cas, l’Ajuntament, a més de complir una promesa manifestada en el seu dia per alguns dels grups polítics que formen l’equip de govern, ha sabut parar atenció al rebuig generalitzat –o, si més no prou important- que creà el projecte de reforma dels museus des del seu inici. S’ha arribat fins aquí per la conjunció de quatre factors, que poden col.locar en l’ordre que vulguin. Primer: l’execució d’un projecte molt mal gestionat des del punt de vista de la informació pública entesa en el sentit més obert del terme, quan, per trascendència històrica, n’hagués hagut d’esdevenir el paradigma. Segon: la poca sensibilitat dels seus responsables vers aquells qui es mostraren obertament contraris a la proposta, des d’unes raons que mereixien consideració. Ans el contrari, els gestors van treure pit sense mesurar els riscos de menystenir allò que avui ha pres protagonisme. Tercer: la perseverança i tenacitat dels membres de la plataforma en defensar el que creien. I quart: el canvi polític, sense el qual res del que és notícia avui ho hagués estat.

Malauradament, aquesta tensió mantinguda durant mesos ha portat danys colaterals importants dins d’una part significativa del món cultural de Sitges, molt dividit i esqueixat arran del debat dels museus. Em disculparan si dic fins i tot que un punt enverinat. Una demostració fefaent de les mancances del procés. Un petit desastre, i més si es tenen en compte les grans coses que s’han fet gràcies a la unió d’esforços d’alguns dels nostres investigadors/divulgadors de referència. Des de fora, l’observador ho contempla amb absoluta perplexitat i desencís, perquè aquí també farà falta un bon projecte de restauració emocional que resolgui un distanciament que ens empobreix. Queden alguns capítols de VentdelCau i servidor desitja que el que vingui sia millor. Ho necessitem.

I acabo. L’ofrena institucional avançada al 10 de Setembre és una petita/gran espifiada que, d’haver-la proposat l’anterior equip de govern, hagués passat per.... vostès ja m’entenen... Té raó l’alcalde quan justifica el canvi dient que les grans diades comencen la vigília. Allò que s’obvia és que no celebrariem vigílies sense el precedent històric de les diades que les justifiquen. D’això, i de la Moixiganga express, ja en parlarem la setmana que ve..

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 01 Sep 2011 20:38:00 +0000

Crònica local

Eco de Sitges, 3 de Setembre

Què et sembla ?

Amigues i amics, comptat i debatut el balanç s’assembla al dels darrers anys. Hi ha una part –petita- que dóna la Festa Major per perduda, i n’hi ha una altra –més nombrosa- que la veu millor que mai. A la Festa Major li ha passat com a Sitges. Ha canviat molt, però no per això deixarem d’estimar-la. Per tant, els valedors de l’ortodòxia ho tenen magre si volen empatitzar amb algunes actituds que formen part indisoluble d’una manera de viure la celebració on la pulsió a voltes descontrolada es barreja amb els grans moments que es comparteixen col.lectivament, o amb els que viu cadascú en solitari o amb família, amics o coneguts.

Dissabte, 20. Nit. La mestra s’enfrontà a una gran aula. 800, 900 o 1000 persones en silenci. Gent que es volia trobar en un entorn impagable per escoltar... una faula, que començà a la manera dels contes que ens llegien de petits abans de fer nones, i que amagava vincles amb passat i present, amb les llegendes, les persones i els entorns de la Loreto. Definitivament, el millor que li pot passar a un pregó és que destil.li la personalitat de qui el declama. I, en aquest sentit, la protagonista desplegà tot el seu encant sense complexos. Una crida a la festa des del sitgetanisme més optimista. Diumenge, 21. Suárez es reencarna en magnífic cabeçut, i la família plora de merescuda felicitat. Plora abans, durant i després d’un acte senzill, ple d’emotivitat encomanadissa, on entre taules s’emparaulen les quedades pel vespre. A les portes de l’Ajuntament es desvetllarà el misteri. Hi ha nervis. Molts. En un nou exercici d’honestedat, minuts abans de presentar-se el Drac Pep Pascual diu, davant de la multitud expectant, que a la seva filla li ha semblat una merda (sic). Està clar que l’artista no serviria per a vendre pisos. Alea jacta est. S’obren les vidrieres corredisses del vestíbul de la casa gran i emergeix des de la foscor aquella boca grossa plena de dents blanquíssimes, i la resta... Hagués pogut viure sense la restauració del Drac? Segurament. Puc seguir vivint amb el Drac restaurat? Segurament. Malgrat tot, superat el debat sobre el procés i l’argumentari que ha fonamentat la iniciativa, resumiria el resultat tot bescanviant els versos del gran poeta Foix: m’exaltava el vell, però m’enamora el nou. Quan a principis de Juliol em passaren les fotos del que aleshores ja era una evidència plena, només em preocupava que en sortís quelcom massa extremat de color. Lluny d’això, el restaurador ha estat prudent a l’hora de trobar la mida justa i el regidor Magí Almirall encertat a l’hora de reconéixer la tasca dels qui l’han conservat i pintat fins avui. El dia acaba amb una digníssima representació del retaule de Sant Bartomeu en una parròquia atestada, i amb un pleno al Meliá per veure als Manel i a baix a mar per a gaudir dels dj’s sitgetans. La comissió està contenta. Té i tindrà motius per a estar-ho. Dilluns, 22. Confesso que el concert de Retrio m’ha fet feliç. Tres grans músics, un espai, i unes enormes dosis de creació, talent i sensibilitat per a elaborar una suite jazzística sense cap altra pretensió que la de jugar a reversionar els clàssics amb rigor i professionalitat. Avui els veuen així, qui sap com els veuran demà, però tot sona immaculadament bonic. Si mai hi ha una propera ocasió, demano que sigui de nit. La quietud permetrà assaborir el dramatisme de l’infern, la delicadesa d’una boja que sembla nascuda en una caixa de música, la trascendència de la Moixiganga, o la tensió mantinguda dels castells. Bravo.

Dimarts, 23. Al Cap de la Vila, l’entrada de grallers esdevé un anacronisme històric. Els qui vulguin sentir quelcom emocionalment intens de debò es preferible que s’adrecin a l’abans o al després del pas de les colles pel nostre cor geogràfic. En aquest context, quan els Grallers i timbalers de Sitges Els Marcets –no crec que m’acostumi mai a denominació semblant- enfilaren una meritòria i esforçada versió del Cant de la senyera a quatre veus, ben pocs la valoraren en forma i fons enmig del brunzit insistent a plaça. Tot i les senyeres que estratègicament es despenjaren, l’himne de Millet i Maragall, antany símbol popular de l’antifranquisme, passà sense deixar petjada excessiva, potser pel cacau general, potser per desconeixement del seu significat, potser perquè l’entrada és presonera d’un repertori tòpic i recorrent. En fí.... Sota el sol batent de la vigília el Drac apareix espectacular, i la colla llueix nou vestuari ad hoc, per obra i gràcia (molta) d’Angelina Pla, Angelina Salesas i Katia Plana. La bèstia arriba carregada de foc. Res a dir al davant, però potser hagués estat bo mesurar una mica l’artilleria de la cua, per pena dels qui l’han vist deteriorar-se amb el pas de les hores. Es reforçarà, només faltaria. El destí ha volgut que Jordi Ibáñez només hagi pogut assaborir per unes hores la dedicatòria que li féu la vella de diables, de la qual enguany s’acomiada Manel Aleacar. Han estat hores difícils. En Garci ja és Llucifer titular, i aprova amb nota el repte de la nova responsabilitat. Amb millor nota que quan era diable ras i s’havia de parar l’orella amb atenció. Ara sona clar i enginyós. Per la seva banda, la colla de l’ABPS bastí els versos del 30è aniversari a partir d’un repertori musical, del qual en destacaria el Jennifer-Carreter dels Catarres que, conjuntament amb el de la Jove sobre la denominació de la nova majoria i la recuperació molt ben recitada dels del Drac de l’antigor, són els que servidor conservarà en el record, sempre fugicer, dels dies posteriors al rebombori. Un deu per uns pastorets energètics, i un altre per l’angelet dels cercolets, ben ferm dalt de tot de la cúpula de colors, com comença a intentar l’incipient Cristu que ha iniciat camí a la Moixiganga. Finalitza la jornada amb el batec d’un castelldefoc que em cau al damunt. Vaig al revés del món i necessito escoltar que els marrons trenquen un mínim silenci. He retrobat aquesta sensació enguany, i en dóno gràcies a qui ho ha fet possible.

Dimecres, 24. L’alcalde és feliç fent faixes, perquè l’alcalde és feliç. I es nota a tota hora i a tot arreu. Pau i que duri, que li farà falta. Més dificultats passen els regidors als brecs, intentant repartir el que semblen les restes d’un hivernacle després del pas de la gota freda. Retallada obliga. Cal anar ràpid, l’ofici s’ha avançat i la prèvia del cerimonial és (massa) llarga. Tampoc no s’han fet els bancs de la parròquia per a les necessitats protocolàries d’un pacte de cinc, i els representants dels partits del govern s’han de repartir entre el primer i el segon. També a primera fila, al costat de l’Isidre i d’en Carles, seu el pendonista Pañella i el seu inseparable walkie que el comunica amb una dimensió aliena a la litúrgia per mor que tot estigui a punt. Sentida ofrena i compromesa afinació de l’EGS i, ja a la sortida, enmig del gaudi de veure a un munt de veterans convocats per a l’ocasió, i quan és a punt d’arribar el clímax del migdia de la diada, sonen uns Segadors voluntariosos, escapçats i desdibuixats que esberlen tot el ritme. Deixant de banda l’hipotètic debat sobre la incorporació o no de l’himne nacional de Catalunya al seguici festamajorenc i de si Forns el cantava i Carretero no, aquí el problema rau, més aviat, en una questió d’encaix. O s’interpreta mentre les autoritats s’atancen a l’Ajuntament, o s’interpreta abans de l’exhibició castellera, o es busca una alternativa, com bé podria ser la d’aprofitar la presència de la cobla per a entonar –sense deixar Morera- una Santa Espina amb tots els balls muntats, que conciliaria l’ambient de joia amb el sentiment nacional. Recorden?: sóm i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol, que no hi ha terra més ufana sota la capa del sol.. No seria cap novetat, Fins i tot la banda de Jaen 25 l’havia interpretada en el seu dia abans no fos incomprensiblement arraconada. Per la resta, tenim una gran festa, salpebrada de petites discutides... com cada any i com sempre.

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Wed, 17 Aug 2011 21:19:00 +0000

Crònica local

Eco de Sitges, 20 d'agost

La Festa Major del Drac

I així quedarà pels titulars de la posteritat. Passi el que passi, agradi o no agradi, i es digui el que es digui. Amigues i amics. Ara sí. Enmig de la estiuenca xafogor sitgetana, de les delirants denúncies dels nouvinguts intolerants amb el nostre folclore tradicional, dels botiguers molestos per la permissivitat davant de la pressió dels manteros, dels manteros que comencen a sentir-se pressionats per l’aplicació de mesures menys permisives, i de la impagable fotografia de quatre membres dels cossos policials a la portada de l’Eco de la setmana passada -publicada amb l’objectiu de tranquil.litzar la nostra ànima, comprensiblement intranquil.la a determinades hores del dia, sigui al carrer Parellades, a la plaça d’Espanya o al Primer de Maig- arriba la Festa Major. Aturem les màquines, doncs, mal que sigui per quatre dies. I si la gran festa de Sitges té una geografia física-emocional per a cadascú –la que ve marcada per indrets vinculats a records personals inesborrables- enguany la primera etapa del recorregut d’un servidor té l’emoció marcada des de la passada diada de reis. De nou, l’acollidor balcó de Can Janio s’obrirà, i la Silvia i jo sortirem sabedors que, quan mirem fit a fit a les persianes de fusta del davant, ella no ens tornarà la salutació de sempre. Ella no hi serà. Vatua l’olla quin inici de vigília no per menys previsible menys dur de pair!. Serà questió d’un instant. L’instant just per a agafar aire i interpelar-nos mutuament amb la mateixa pregunta que s’escoltà fa un any: què hem de fer? I de nou retrobarem la mateixa resposta: seguir endavant i desitjar una bona Festa Major, per començar, als qui l’estimaren de més a prop i dimarts ens saludaran des d’on ella saludava. Als qui ens continuaran acompanyant en aquest petit ritual domèstic, volgut i necessari. Per llavors, tot estarà a punt de començar. Benvinguts als absents tant presents, i fins un altra ocasió més propicia als presents tant volgudament absents, per les circumstàncies que siguin.

He volgut començar per aquí, qui sap si empès pels anys que passen, i per la consciència que cadascú viu la diada del Sant com vol, o com pot, d’acord amb circumstàncies vitals que deixen marca i que cal respectar sempre. Tots en coneixem casos. Sitgetans que marxen, o que es queden sabent que s’enfronten en solitari als mateixos dies que havien viscut en companyia. D’altres s’esforçaran en empassar-se els mals moments per a no perjudicar al seu entorn, o d’altres hauran d’assumir que mai no els viuran com els visqueren, i els tocarà gaudir-los d’una nova manera, en un costerut procés d’adaptació a les noves circumstàncies ... Admiro als sitgetans que superaran les exigències d’un periode en el qual la celebració col.lectiva no deixa escapatòria pels qui, més enllà de l’empatia o no amb l’esperit o la manera de celebrar la festa, no tenen motius per a celebrar gran cosa, o per a celebrar res, quan potser ho havien celebrat a desdir. Per aquests, pel grup que no entra dins els cànons de l’alegria continua i emocionada de les 36 hores, una salutació del qui signa, amb els millors desitjos per a qualsevol moment del futur. Isidre Pañella també viurà, i faig valer el tòpic, una Festa Major diferent. Al pintor del cel li ha arribat la condició de pendonista en un moment especialment delicat. Difícil. Dels que esquerden l’ànim de qualsevol. Els trasbalssos professionals han esquitxat una vida dedicada en cos, ànima i passió a la feina. Les circumstàncies –em permetran l’ús de l’eufemisme- no han permès que la recta final de la relació entre Pañella i l’empresa Igual estigui a l’alçada d’una trajectòria comuna plena de bons moments per ambdues parts. La història que explica l’Isidre em recorda a la d’un altre pregoner il.lustre –i millor persona- a qui, en acabar una nit de... deixem-ho córrer, embolicaren en una jugada empresarial indigna que li féu trontollar l’ànima. Avui, l’Isidret és testimoni de quelcom semblant, i reconeix que la situació ha afectat a aquella perpètua vena humorística amb la qual amania les converses. No l’ha perduda, però no està per orgues. En qualsevol cas, el foc és viu, i el nostre il.lustre pirotècnic no deixa d’il.lusionar-se amb el disseny de nous espectacles, que espera que arribin un cop pugui tancar aquest final amargant d’una etapa creativa que ha arribat a nivells d’excel.lència en nombroses ocasions.

I el programa? I el cartell? No en defujo no. Instal.lat, per segona vegada consecutiva, en l’àmbit del gran format, el programa ha sabut maquillar amb original habilitat les poques invitacions a la lectura d’articles d’opinió que ofereix, per a prioritzar una llampant i eficaç presentació gràfica que es desmarca de l’ortodòxia, arriscant-se a oferir un producte sense enquadernar i de lectura de sobretaula. 9 làmines que reprodueixen una selecció de cartells festamajorencs, des del 1935 on l’Ajuntament republicà promocionava la més típica i tradicional de Catalunya, passant pels exemples gairebé turístics del Sitges playa de Oro dels 50 i 60 que resulten d’un kitsch atractiu, l’intemporal plasticitat del d’Agustí Albors del 1981, sàviament combinada amb la tradicional bellesa de la tipografia Bodoni, o la ingenuïtat del gegant envoltat de canalla de la Flori Coll. Tots serveixen de base per a l’exposició, en el seu dors i a través d’un disseny net i acurat, dels perfils biogràfics dels protagonistes, les salutacions protocolàries de rigor, i un article imprescindible d’en Pep Pascual. El conjunt s’incorpora dins d’una carpeta de dibuix decorada amb els motius geomètrics romboidals que han servit de fons al cartell de Pere Stämpfli. Ai el cartell..... agafo aire. Amb tot l’apreci i l’admiració que, per multitud de motius, em mereix en Pere, confesso que veig molt poc de la seva personalitat estètica en el cartell de la Festa Major. El trobo d’una banalitat absoluta venint d’algú a qui no cal ensenyar res que no hagi demostrat amb escreix a aquestes alçades de carrera artística. Vaja, que passaria per un encàrrec d’última hora a un impressor. Cop de foto, retallada informàtica, copiar i enganxar i pim-pam-pum, cartell. Tinc la sensació que alguna cosa no ha acabat d’encaixar en la concepció de l’obra, o en la interpretació de l’encàrrec, o en amdúes coses. I ho sento.

Hores d’ara, alguns pateixen. No hi ha gaudi sense patiment previ. El Drac és a punt de descobrir-se. Abans de veure’l in situ, Pep Pascual ha deixat per escrit una declaració d’intencions que l’honora, pel que té de coherent i d’honesta amb els criteris d’un professional d’inquestionable ofici –com ho va demostrar amb els gegants centenaris, el retaule de l’hospital, o la sensacional restauració de la gitana del Albaicín per a posar tres exemples-, i per la dosi d’humilitat que desprenen alguns paràgrafs. N’agafo dos, que defineixen fins a quin punt cal confiar en els responsables del projecte, i en la sensibilitat demostrada, tot i la valentia de la decisió presa: “sóc conscient que el canvi d’imatge és total, i que hi haurà moltes generacions de sitgetans que pensaran ‘aquest no és el meu drac’, però a la vegada crec que era una oportunitat per a recuperar una peça molt estimada i molt emblemàtica de la nostra cultura popular (...) Espero que sigui del grat de la majoria dels sitgetans. En el cas que el descontent sigui generalitzat sempre estem a temps de recuperar l’aspecte més tradicional, verd amb escates grogues i vermelles.” . Personalment, penso que el Drac no podia tenir millor cirurgià, com Francesc Suárez millor artista pel seu cabeçut. En Roby ha fet un treball magnífic, carregat de tendresa.

Benvingut de nou, Nadal d’estiu. T’esperava, malgrat tot. Bona Festa Major!

noreply@blogger.com (Vicenç Morando i Tarrés) — Thu, 11 Aug 2011 21:22:00 +0000

Crònica local

Eco de Sitges, 13 d'agost

S’acosta

Delerosos com estem de bones notícies en general, enmig del bombardeig constant d’embogides i violentes imatges, la diada del Vinyet marca un compte enrere que ha de servir per a agafar una mica d’aire i desempolsegar momentàniament aquest estiu tant carregat de males vibracions, de les quals fins i tot s’ha encomanat la meteorologia. 10 dies només i ja estarem dins del parèntesi de la Festa Major. L’entorn de la casa de la vila fa setmanes que bull d’assajos. A les nits, la tronada llarga i sorda dels timbals s’escampa per arreu des de baix a mar. Ja ha arribat el programa i es presenta dimarts. També són a punt la portada de l’Eco de Festa Major, la revisió de fotos i vídeos del passat, i les xerrades, discutides i petites-grans polèmiques del present. Paradetes, objectes, preparatius, músics que fan morro, colles i families que plantegen la intendència de la setmana, els nervis del qui s’estrena, i la sensació de buidor del qui ho ha deixat després de molts anys, qui sap si per a recuperar el fil en un millor moment... Els pastorets han tornat satisfets de fer un gran paper a Grenoble, la reinterpretació històrica del Drac ja és a punt de descobrir-se, i ha tornat l’inconfundible esgarip que, des de darrere els vidres empaperats de blanc, provoca en Josep Marcet quan, tot provant si les inxes han sortit com Déu mana, espanta als turistes i barcelonautes acostumats a estridències menys tradicionals. Que cadascú hi fiqui allò que falta, i si és bo millor, perquè avui la crònica va de les petites o grans coses bones de la vida. Per començar, dues. Primera: L’esplèndida maqueta de l’hospital que, amb paciència infinita, ha fet en Ricard Ruiz durant els caps de setmana del darrer any i mig, i que poden veure exposada a l’aparador del carrer Àngel Vidal de Can Gassó. Ho té tot: proporcions afinades, encant, respecte i atenció als detalls, materials i color... una expressió de sitgetanisme en miniatura que embadaleix tothom que s’hi acosta a veure-la. Segona: Les simpàtiques xapes de Festa Major que s’han empescat la Judith Paretas i la Iris Salamé, a partir dels molts elements que formen part del vestuari festamajorenc, i d’altres inspiracions nascudes de la estimació per la festa. Fetes amb una base de feltre de colors curosament retallat i embotit dins la matriu de metall, l’aspecte final d’aquests complements és perfecte per acompanyar samarretes, bosses, o qualsevol cosa que permeti punxar-hi un imperdible.

Dimecres, 3 d’agost. Nit. Janio’s

Els diners no fan una festa gran, la fan grossa. El qualificatiu gran apela al moll de l’ós del sentiment. Les festes grans ho són per les emocions que generen i no pels diners que costen. En conseqüència, serà bo recordar que la crisi no podrà amb els valors fonamentals que ens arrosseguen a viure els dos dies més assenyalats del calendari sitgetà. Vist així, que és com caldria veure-ho, la solució sembla lògica, s’apliqui a nivell col.lectiu o individual, i vindria a dir que si aquest any no es pot gastar, ja es gastarà l’any vinent, i si no es pot el vinent, ja es gastarà l’altre, i si no... podem seguir en una periòdica pura. Per no gastar com es gastava no es morirà ningú, i vagin a saber si les circumstàncies ens permetran retrobar-nos amb la veritable mida d’algunes coses, que semblaven no tenir-ne. L’alcalde i el regidor de tradicions i festes han fet públiques a la primera xerrada del Janio’s les primeres xifres de la retallada festamajorenca, que semblen no haver generat massa controvèrsia, si haig de fer cas al seu testimoni, fins al punt que Magí Almirall afirma que potser haguéssin pogut collar una mica més, tenint en compte que el personal no va donar massa simptomes de revolta quan fou informat de la mala nova. Es rebaixen 50.000 euros de la factura general de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que pujava a 350.000. El castell de foc en costarà 37.000 (o 40.000 si s’apreta una mica) i les colles han hagut de cordar-se el cinturó, i tirar de veta de les aportacions particulars, si convé amb més esforç que antuvi. I el 2012 el Sant dirà... probablement dirà que caldrà tornar a agafar les tisores, o, potser millor, reformular quines són les festes que ha de subvencionar el municipi i quines no. Així de simple. Quan es tracta de deixar llast, la llista de celebracions de capçalera és curta... molt curta.

Divendres, 5 d’agost. Vespre. Santuari del Vinyet.

El Vinyet –enblanquinat gràcies a un prohom que ha pagat la pintura- és ple com un ou, i el rector està content perquè l’alcalde ha vingut a l’ofici amb la vara de mando i gairebé tot l’equip de govern. Té més motius per a no perdre el somriure: ha trobat una il.luminació prou adequada pels retaules barrocs de la Parròquia –que ha substituït aquell malaurat bany de tarongina que amarava ornacines, figures i altars, contaminant el seu aspecte original-, i al santuari comparteix protagonisme amb l’orgue restaurat la rèplica exacta de la despedaçada creu del campanar que Nacho Rubí i Ferran Vicente han construït amb exactitud i que fa goig de veure d’aprop. Finalment, mossèn Pausas ha estat convidat a la darrera xerrada del Janio’s, on estarà acompanyat dels pendonistes, en el que s’espera sigui una nit singular de proselitisme amb tocs hilarants del club de la comedia, o potser a l’inrevés segons l’ànim del personal. Vaja, que davant de tal corrúa d’esdeveniments la màxima autoritat eclesiàstica sitgetana arribarà a l’ofici de Festa Major sobre un núvol tan eteri com el guarniment floral del Vinyet, que a més d’un l’obligà a netejar-se les ulleres per a comprovar si veia tèrbol. Una mena de volado que esgarrifà als devots de les espectaculars ornamentacions florals amb les quals tradicionalment s’ha guarnit l’altar, però que servidor defensa per l’elegant i sobri contrast que oferia enmig de l’entorn barroc del conjunt. En qualsevol cas, els comentaris sobre la decoració no han de prendre protagonisme a l’èxit organitzatiu de la diada ni a la meticulosa i excel.lent restauració que l’equip de Gerhard Grenzing -el professional que ja es responsabilitzà del projecte de l’orgue de la Parròquia fa 25 anys- ha fet en l’orgue del Vinyet, datat a mitjans del segle XIX, i carregat de tribulacions i cataplasmes funcionals per a suportar les vicissituds dels temps. Al programa de la vetllada, destinat a copsar les virtuts de l’instrument, només li va mancar un puntet de repertori popular. Mal que fos un Ave Maria o una marxa nupcial que retrobés la funció primordial que l’orgue ha tingut en la majoria de celebracions a l’indret. Malgrat tot, una iniciativa absolutament rodona, que honora administradors i societat civil.

Dimecres, 10 d’agost. Matí.

Loreto Almirall és tot nervi. Aquesta mestra d’escola, d’esquerdada veu, gesticulació expressiva, verb locuaç i conviccions cristianes fermes i no tancades en el vaticanista immobilisme jeràrquic, espera el pregó amb tota la intenció d’assaborir-lo i no deixar que els nervis traeixin un discurs que vol planer i directe. D’ella ha sortit una reflexió meridiana, que arrela en la pròpia experiència personal i professional. La Loreto no recorda que de petita la Festa Major es visqués amb l’entusiasme d’avui. A la memòria li ve la imatge d’un ofici gris, eixut, poc concorregut... I defensa l’empenta revulsiva dels joves. Dels d’abans, dels d’ara i dels que vinguin. I ho exposa amb una frase que no admet discussió. En la majoria d’ocasions, tots hem fet el que hem vist fer als nostres pares, per a contextualitzar-ho en els referents immediats. Ara, molts joves no tenen referents d’actuació tan ferms, per mil i una causes. Així, no ha de ser difícil comprendre la resta...