Una companya de feina de la dona, la Miriam, ens ha passat una recepta de falafel que ha estat guanyadora perquè és fàcil i ha convençut, per un cantó, i perquè els nens han pogut ajudar a preparar-la!

-1/2 paquet cigrons (els has de ficar a remull la nit d’abans amb aigua calenta i sal)
– Julivert fresc (a ull)
– Coriandre fresc (culleradeta i mitja)
– 1 all
– 1 ceba gran o 1 mitjana + 1/2
.- pa ratllat
– 1 sobre de llevat de rebosteria (tipus royal)
– Comí en pols (culleradeta i mitja)
– Sal i pebre

No té gaire misteri: triturar primer els cigrons, i afegir la resta d’ingredients fins que tinguem una massa que es pugui treballar. Després, fer les boletes amb els nens i a fregir a una paella amb oli ben calent.

The post Falafel appeared first on Cuina amb compte.

Per Reis vam fer venir una Duo (hi ha una varietat força enorme de models, els últims incorporen fins i tot fregidora d’aire), optant per la versió més gran de 8 litres, que tenim nens a casa i ja ens convé produïr (i congelar) a lo grande.

Hi ha molta literatura en anglès, en castellà s’ha situat la Laura Garcia com a referent al seu blog. També té un llibre de receptes interessant. Que t’ajuda a aprendre el funcionament i després saber com aplicar receptes tradicionals als temps que mana aquesta olla.

En anglès el referent principal seria l’app on hi ha gran multitud de receptes (sobretot de caire internacional, no tan nostrades), que et pots anar guardant a preferits per tenir-les fàcilment localitzables.

Selecció de receptes que ens van convencent

En poques setmanes d’ús n’hem quedat més que contents i tenia la idea d’anar-me apuntat aquí receptes que han funcionat per tenir-les jo fàcilment localitzables (aquest blog ja no el llegeix gaire gent, així que sóc jo parlant amb mi mateix!).

• Cigrons: dels llegums, el que més ens agrada a casa. Els posem en remull en aigua unes 12 hores (no sal, no bicarbonat). Passat el temps, els escorro i poso els cigrons a l’olla, canviant l’aigua. Proporcions: 1l aigua, 500 gr cigró, 15 gr sal, 108 gr oli. Poso 40′ i quan sona, immediatament deixo anar pressió i ja tinc uns cigrons gustosos. No està de més comprar cigrons que estiguin bé i no els clàssics barats de súper que potser fa massa temps que viuen en aquella bossa.
• Mongeta: remull mínim de 5 hores, fins a 12. Canvi d’aigua, proporcions: 1,3L d’aigua x 500 grams de mongeta, amb 15 gr de sal i 108 gr d’oli. Aquí fem 35′ i alliberar pressió immediatament.
• Pisto de verdures: èxit assegurat, sortida en tuppers acompanyant una mica de carn o un arròs. Amb la funció de saltejat, sofregeixo uns minuts una ceba picada i després hi afegeixo verdures tallades a trossos petits (però no massa petits): albergínia a daus, pastanaga, mongeta tendra, un o dos minuts més, li afegeixo tomàquet triturat (una mica a ull, però vigilant de no quedar-me curt, que un cop em va saltar el missatge de “Food burn”). Això són uns 5′ de cocció a pressió, després deix`o uns 10′ de sortida natural i trec després la pressió que queda manualment. Salo. Puc retirar o si tingués carbassó afegir llavors el carbassó tot posant de nou l’opció de saltejar.
• Butter chicken. La recepta del Better Butter Chicken de l’app ens va alegrar el dia. Senzilla, amb ingredients que teniem per casa i molt molt resultona. A continuació vam preparar un arros basmatí per acompanyar i va ser un tupper de nota.

The post Cuinant amb la Instant Pot: olla a pressió elèctrica appeared first on Cuina amb compte.

Els nens van esmorzar un dia pancakes a casa aliena i ara en demanen de tant en tant: és una opció d’esmorzar diferent per preparar un cap de setmana, perquè no és gaire complicat. M’apunto aquí la recepta feta amb les proporcions per quan necessiti recuperar-la…

A un bol barrejar 230g de farina, 25g de sucre, 2 culleradetes de llevat químic i mitja de bicarbonat (algun cop no n’he posat que no en tenia). Ho remenem i després li incorporem la part líquida: 1 ou batut, 275 de llet i 3 cullerades d’oli: a poc a poc i nar remenant amb unes varilles.

Després a una paella calenta hi desfem una mica de mantega, l’escampem i hi aboquem la massa, amb un cullerot (mig cullerot és una bona mida).

Per sobre hi tirem el xarop d’arç. En supers n’he vist alguns de pinta molt dolenta (molt sucre pur amb saboritzant). Al Taste of america en tenen algun que ve del Quebec i que és més bo (i més car).

The post Pancakes appeared first on Cuina amb compte.

Després d’alguns intents poc reeixits de cuinar cigrons havia dimitit, però ho vaig tornar a intentar amb uns cigrons d’Oristà del Mas Terricabras que venien amb un pack de productes del Lluçanès (Lluçanès a taula) que m’havia regalat la família lluçanenca. Els cigrons d’Oristà són ben petits i gustosos, una varietat recuperada que cal conservar!

Aquest cop van sortir bé: cigrons al punt ideal de gust fantàstic i un caldet per menjar-ne a cullerades. La foto de dalt és d’un altre dia amb uns cigrons predosillanos boníssims però amb la pell que saltava (que és motiu d’arrufar el nas del nen de la casa!).

La recepta no té misteri. Deixar els cigrons ben coberts d’aigua tèbia durant tota la nit, després escorre’ls i posar-los a la crockpot. D’acompanyament hi he posat botifarra tallada a trossos grans, pastanaga també a trossos grans (que aguanti tanta estona), sal, pebre negre i pebre vermell. Cobrir d’aigua que tingui un bon dit d’aigua per dalt i engegar la crockpot. 11 hores a alta. I ja està, llestos per endrapar.

The post Cigrons a la crockpot appeared first on Cuina amb compte.

confinat no ha donat per gaires “activitats extra” a casa nostra, teletreballant els dos i amb dos nens petits, però com a mínim a nivell culinari, si que ens hi hem pogut dediar més. I hem aprofitat per variar una mica el que cuinem, que la rutina ens porta a repetir-nos. Aquests dies molta gent ha compartit consells i receptes fantàstics: no els he pogut seguir tant com voldria, per falta de temps, però tot i així n’he tret suc!

Volem cuiners que sentim propers

Aquests dies s’han fet evidents diverses vies dels cuiners d’explicar receptes. Fer la seva sense pensar gaire en qui et veurà (cuiners posant ingredients exòtics, tècniques complicades o narrant sobre un iPad, com el Ferran Adrià) vs altres que t’expliquen les coses d’una forma tan senzilla i passional que se’t guanyen. El que han fet gent com la Maria Nicolau o el Nandu Jubany, partint des de dos òptiques diferents (la Maria en una cuina com la de casa, el Jubany amb molts més recursos), aconsegueix fer venir les ganes de cuinar.

La Maria al seu twiter malbercocs no ha parat de fer tutorials de cuina amb un somriure i molt entusiasme. I ha fet un fil de fils per agrupar-los tots, que podeu repassar bé. Ho teniu tot ben explicat en vídeo. La vaig seguir per fer una gustosa espatlla de xai al forn o per variar la crema de carbassa que faig habitualment (va quedar molt bona, però massa potent pel paladar dels de casa).

Els directes d’instagram del Nandu Jubany han convençut a centenars. Dona gust veure un cuiner amb tant ofici fent des d’una recepta del Santi Santamaria (fetge a la sal) a altres de més bàsiques, com una ensaladilla russa que m’ha servit per millorar la meva. Les patates ara les bullo amb pell (vigilant que no quedin massa fetes) i després les ratllo, igual que la pastanaga. Ou ratllat també, uns pèsols que faig al vapor, tot barrejat amb una maionesa feta amb ou, oli de girasol, molta feina de remenar amb unes varilles i unes gotes de vinagre com a truc perquè surti millor.

Les carxofes al microones

Li vaig llegir a la Mònica Escudero, editora de El Comidista i un pou de bones recomanacions culinàries. I l’hem incorporat i repetit molts cops per fàcil i fantàstica. Posem les carxofes al microones 8′ tapades (jo tinc una capsa de silicona de Lekue). Passat el temps (pot variar una miqueta segons tamany) les traiem i les anem repelant: fulles dures, part de fora del tronc… quan estan ben netes, les partim en dos (traiem la pelufa de dins si fa falta) i les fregim amb oli ben calent, pels dos cantons. Les traiem, sal i pebre i a disfrutar!

El pollastre arrebossat

Com a mínim sortirem d’aquest confinament arrebossant diferent. El Pau Gascó va penjar al seu twitter consells per l’arrebossat i me n’emporto un parell de coses: allargar una mica l’ou batut incorporant aigua i complicar el procés amb més passos: farina, ou, pa ratllat, ou, pa ratllat. Ho vam provar així i surt un arrebossat més consistent i la carn ben tendra, ens agrada.

Gelats de llet

A Logronyo hi tenen una meca gelatera que és la gelateria Dellasera, que m’agradaria visitar algun dia (quan torni a la ciutat, a més del clàssic carrer Laurel, tinc apuntada la gelateria i un lloc de sushi que també em té enamorat des de la distància).

El senyor de la gelateria Dellasera ha aprofitat el confinament per proposar receptes de gelat per fer a casa, fàcils, amb ingredients i estris que podem tenir a ma. Al seu Vimeo les teniu totes però ens ha agradat especialment el gelat basat en llet, que ha agradat a grans i petits.

És molt fàcil: barrejar mig litre de llet, 100 grams de nata, 100 grams de sucre i 10 grams de maizena en una olla, sense parar de remenar i mentre es va escalfant però sense que arribi a bullir.

Ho guardem a la nevera (ho podem refredar abans deixant-ho a la finestra per no posar-ho calent a la nevera) i al dia següent barregem fruita triturada al minipimer i la mateixa quantitat de la mescla que hem preparat el dia anterior. Ho posem en un motlle de polo o en un tupper i cap al congelador.

Ens va sorprendre el de maduixes, perquè el gelat tenia més gust de maduixa bona que el que tenien les fruites que haviem fet servir!.

El marmitako del Borja Sierra (Granja Elena)

No tindrà el mèrit del marmitako de la sogra, que fa un plat excel·lent tot i ser cega, però la recepta del cuiner de la Granja Elena em va encantar per ben explicada (als stories de l’instagram) i senzilla. Diu que la recepta li van ensenyar quan treballava al Matteo Jatetxea.

En una cassola a foc mig amb bon raig d’oli hi posem all, ceba i pebrot verd picat en brunoise, uns 10-15 minuts. Remenant bé que no se cremi. Després afegim 3 culleradetes de nyora i ho deixen 5 minuts baixant una mica el foc.

En un bol amb aigua hi tindrem les patates (ell fa servir 3 patates kennebec grans), que hem trencat irregularment (incisió amb ganivet i arrancar). Escorrem les patates, les tirem a l’olla, dos minuts a foc mig i les salem. Raig de vi blanc i deixem 3 minuts. Cobrim les patates amb aigua, i que bulli a foc mig 25 minuts. Quan la patata ja es trenqui fàcil, incorporem el bonítol (1,5 kg hi posava), o tonyina o fins i tot verat, tallat a daus. Quan faci cara d’estar cuit, que serà poca estona, no ens volem passar!, parem el foc. Hi afegim el julivert picat i a disfrutar, amb pa per anar sucant.

Les croquetes del Echarruen

Són una de les croquetes amb més fama, les del Echaurren, hotel restaurant familiar on oficia el cuiner Francis Paniego, que és dels grans recomanables d’aquest confinament, per coneixement i to proper.

Vam fer les croquetes i van quedar de nota, gustoses i suaus. Em van sorprendre les proporcions de la croqueta, per poca teca, però s’ha de reconèixer que et surten unes peces fantàstiques amb poca despesa en matèria prima. Altra cosa és que a casa les que tradicionalment fa la dona, d’un estil amb més chicha que beixamel, ens agraden més que aquestes més beixameloses.

A l’instagram hi té els ingredients i l’elaboració, en vídeo, amb aparicions estel·lars de la seva familia, fent gimnàs al fons de pla. No són gaire complicades però si que demanen feina. Daurar la ceba a rodanxes amb l’oli a la paella, quan es comença a posar transparent afegim el pollastre a daus, que es faci bé i que s’assequi. Després separarem pollastre i ceba per quedar-nos només en pollastre i picar-lo fi.

Escalfa la llet a una olla. Pica el pernil fi. A una altra olla hi posa daus de mantega, abans que es fongui hi tira el pernil, que s’aromatitzi la mantega, i després hi tira el pollastre, comença a remenar amb unes varilles, i hi tira tota la farina, sense tamisar, i remena fort (atenció és recepta de cansar el canell). Després és qüestió d’anar afegint la llet (que no ha arribat a bullir) a poc a poc, metnre no parem de remenar. Seran uns 20 minuts de remenar! La beixamel ha d’anar bullint, abans que estigui al punt (agafarà un to brillant) li desfà la pastilla de caldo (o la mica de brou) i cap al final de tot, l’ou dur que el pica amb una forquilla. Al final tastem, rectifiquem de sal i cap a un bol.

El bol no el tapa amb film, agafa un taco de mantega amb una forquilla i el passa per sobre, deixant una capa de mantega, perquè es fa desfent, que farà que respiri la massa i no s’assequi a la nevera.

El dia després mateix, traiem la massa. Ell fa les croquetes així: cullera de postres, treu un tros de massa, la tira al pa ratllat (que n’agafi només una mica) fa una bola amb les dos mans, la tira a l’ou, i d’aquí ja l’impregna ben impregnada de pa ratllat i ja estan llestes per fregir. Ell diu que són millors acabades de fer, sense pas per congelador, però vaja, unes croquetes de tant treball demanen producció massiva i congelat per a futures ocasions!

The post Coses de cuina que he aprés confinat appeared first on Cuina amb compte.

Ja m’he guardat per fer la porchetta de la Maria Nicolau (el seu és un dels restaurants que vindrà de gust visitar postconfinament) i els vídeos del Fernando Helado, el senyor que des de Logronyo és una de les veus més respectades en gelats. Vam fer el seu gelat de xocolata fàcil i quan vingui la calor, si continuem confinats (i aconseguim bons motlles de polo) farem els seus polos de fruites i els polos de llet.

A l’instagram segueixo el Jordi Roca, el nas dels postres d’El celler de Can Roca, que té un (bon) humor que m’agrada. Va tenir una bona idea de compartir via stories com fer un souffle de xocolata fàcil de fer amb ingredients que tenim per casa. Com que les stories volen i els posts de blog es queden, em permeto replica la recepta.

Agafem dos bols de vidres i un recipient petit.

Al recipient petit hi posem els rovells de dos ous. A un bol de vidre les clares i 40 grams de sucre.

A l’altre bol de vidre hi posem 50 grams de xocolata (el què tinguem, jo he fet anar una Torras 70% que tenia a casa).

Escalfem fins bullir 50 grams d’aigua, quan bulli la barregem amb la xocolata amb una espàtula i després hi posem els rovells i remenem.

Posem a preescalfar el forn, a 180º, a dalt i baix.

Muntem les clares a punt de neu. Posem part de les clares al bol de la xocolata i remenem bé però no violentament, que conservi l’aire que hem posat al muntar les clares. Després bolquem això a l’altre bol on tenim les clares i ho remenem tot bé, lentament.

Només ens queda treure uns pots de vidre, untarlos amb una mica d’oli i repartir-hi la pasta de xocolata.

Cap al forn. El Jordi deia entre 5 i 7 minuts, que dependrà de forn, recipient… potser serà algun minut més (al meu cas ho ha estat i encara me li ha faltat un o dos minuts més).

The post Souffles de xocolata confinats appeared first on Cuina amb compte.

Necessitarem:

• 1 kg d’ametlla molta
• 300 grams de patata
• 1 kg de sucre
• 3 ous
• 1 llimona
• Extres en funció de què volem fer els panellets: pinyons, cacau…

Bullim les patates amb pell. Traiem la pell.

En un bol barregem el sucre, l’ametlla, 3 clares (podem reservar els rovells per pintar els panellets de pinyons) i la pell de la llimona ratllada. Deixem reposar 2-3 hores.

Ja tenim la massa per fer els panellets:

• En vam fer de cacau, barrejant el cacau amb part de la massa i fent boletes
• En vam fer de codonyat, fent boletes i posant-hi un tros de codonyat a l’interior
• En vam fer (com no) de pinyons (caríssims!), barrejant els pinyons amb el rovell i enganxant-los a les boletes fetes amb la massa.

Precalentar forn a 200 graus, safata amb paper de forn perquè no s’engaxin els panellets. Quan comencin a estar daurats (10-15′, cada forn és un món), els podem treure del forn. Cal trobar el punt entre que no quedin mig crus i que no quedin massa fets i durs.

The post Els panellets de l’àvia appeared first on Cuina amb compte.

Al Delta de l’Ebre, per desgràcia, hi ha vàries espècies invasores que ataquen a la fauna local. Una de les més famoses, el cargol poma que es carrega l’arròs. Una de les més noves, el cranc de pota blava, que ja fa un temps que va arribar al Delta, però que aquest estiu s’ha multiplicat de manera al·lucinant i preocupant. Perquè es carrega la fauna local: els crancs autòctons, les navalles, les ostres, els musclos, pessiga peixos i fins i tot flamencs! N’hi ha molts, és gran i és agressiu.

L’únic punt positiu que té (respecte el cargol poma per exemple) és que gastronòmicament val la pena. Els restaurants del Delta ho van veure ràpid i el van incorporar a les seves cartes. Al lloc on vaig a comprar producte mariner a Deltebre (Marisc Català) me’n van parlar força, que tenien molts clients que en compraven per fer un gran caldo.Els més entusiastes comparaven amb el llamàntol, a nivell de gustós. Amb una gran diferència, la del preu. El trobo al voltant de 7 euros el quilo. A Barcelona també en trobo, a la peixateria Cases d’Alcanar, que porten productes del Delta, al carrer Padilla 266.

Així que fem un acte de lluita i batallem l’espècie invasora devorant-la!

El meu primer arròs caldós

No havia tocat el tema arrossos caldosos, així que va ser una bona manera de debutar, amb una closca no gaire cara. El dia abans vaig fer un fumet amb uns 6 o 7 crancs, una ceba, i vora 3 litres d’aigua i sal. Uns 20 minuts des que va bullir.

Per l’arròs, en una olla gran vaig sofregir-hi un parell de porros a foc lent, bona estona i després vaig pujar foc i hi vaig sumar un parell de sèpies tallades a daus. A continuació hi vaig afegir 4 crancs tallats per la meitat (els havia tallat per la meitat congelats, per no carregar-me’ls gaire). Al cap d’una estona hi vaig afegir el fumet, no calent i a escalfar fins que bulli, moment de tirar-hi l’arròs. Tenia molts dubtes sobre proporcions (llegint vàries receptes d’arròs caldós) i al final vaig optar per 400 grams d’arròs (per 6 persones, que potser n’haurien menjat una mica més, per ser sincers) per 2 litres de fumet (un pelet més de fumet també hauria anat bé per fer-lo més caldós).

Arròs carnaroli del Delta (l’altra bona opció seria un marisma), que vaig tenir 16 minuts. Uns minuts abans de parar el foc-ho hi vaig afegir una picada de pinyons i llesca de pa passada per la paella, més un parell de nyores.

Estèticament no va quedar gaire espectacular, però de gust molt. Per un altre cop buscaria uns crancs més grans per posar a l’arròs (els del fumet és igual) per veure si era més fàcil rascar-hi una mica de teca, que els que hi vaig posar donaven poc tall.

The post Arròs caldós amb cranc de pota blava appeared first on Cuina amb compte.

Preparació:
És tan fàcil com barrejar tots els ingredients i amb una cullera fer muntanyetes en una safata de forn forrada amb paper sulfuritzat i aplanar-les una mica. Així tal qual són boníssimes, però jo un un cop barrejats els ingredients divideixo la massa en dues parts i en una hi poso un grapat de panses de Corint i en l’altra, perles de xocolata. Les coem al forn a 180 graus.
Són unes galetes que no queden pas cruixents, sinó tovetes, per la civada, però si les voleu amb més textura de galeta típica, deixeu-les coure fins que estiguin més torradetes. Delicioses i ben sanes.

The post Galetes de civada i taronja appeared first on Cuina amb compte.

La tonyina es fa dins un pot de vidre: cal per tant a més de l’estri per cuinar a baixa temperatura (Anova el meu cas), un pot de vidre que tanqui hermèticament. I que estigui ben net!

Com que la tonyina la cuinarem a poca temperatura, la vaig tenir congelada, per curar-se en salut d’anisakis i altra fauna de mida microscòpica. Vaig comprar un parell de talls de tonyina que vaig demanar d’un gruix d’uns 2 cm: després en vaig fer daus de 2X2.

Salem el peix: el posem 10 minuts dins una salmorra (aigua i 10% del pes d’aigua en sal), després l’escorrem i l’assequem bé. A continuació posem la tonyina al pot de vidre i la cobrim d’oli d’oliva suau. També hi afegim espècies a discreció: al llibre, per 500 grams de tonyina hi posaven 20 gr de boles de pebre variats (a les botigues de granel és fàcil trobar la barreja), 1 branca de canyella, 1gr de clau, 5 grams de cardamom (sencer, no en pols!).

L’aigua la tindrem escalfada a 42 graus. Posem el pot a l’aigua, ben tancat: el vaig deixar 35 minuts (segons la recepta eren 30, li vaig aguantar una mica més, perquè era un pot de vidres gruixuts).

Passats els 30-35 minuts, traiem el pot de l’aigua (a 42 graus hi podem posar directament les mans), l’obrim i amb una cullera anem traient la tonyina i posant-la a un plat, vigilant que no tingui enganxat cardamom o grans de pebre. Després barregem cullerades d’oli de la cocció i cullerades de soja (el doble d’oli que de soja) i sèsam (barreja de negre i torrat) i ho tirem per sobre els daus.

Servir ràpid, que no es refredi!

The post Daus de tonyina confitada appeared first on Cuina amb compte.