El que us escriu ve del món del programari i sempre s’ha vist atret per les metodologies àgils. Sempre he pensat que podem portar certs conceptes del món àgil al de la productivitat personal. 

El d’avui és un post conceptual però més enllà d’allò teòric crec que et puc aportar quelcom pràctic i obrir-te la porta a una nova forma de plantejar-te com fer la teva feina.

Avui et vull parlar del treball en iteracions.

En les metodologies àgils, en la industria del software, una iteració és un cicle de desenvolupament que dura un període de temps determinat, normalment d’una a quatre setmanes. Durant una iteració, l’equip de desenvolupament treballa per completar un conjunt de funcions o característiques del producte.

Què és una iteració?

Les iteracions es basen en el concepte de desenvolupament iteratiu i incremental, que significa que el producte es desenvolupa de manera gradual, amb lliuraments freqüents de funcions,  permeten als equips rebre feedback dels usuaris finals de manera regular i fer canvis al producte si és necessari.

El procés d’una iteració àgil inclou un conjunt de fases en les quals es planifica que entregar, es desenvolupa, es prova i s’entrega el resultat a partir del qual els usuaris enviaran feedback.

Les iteracions es repeteixen fins que es completa el producte. Cada iteració aporta un valor al producte, i les iteracions successives el milloren fins a complir les necessitats dels usuaris.

Són una part essencial de les metodologies àgils. Permeten als equips desenvolupar productes de manera adaptable, ràpida i amb feedback dels usuaris finals.

Iterar: Desenvolupar(-te) de forma adaptable, entregant(-te) valor a cada cicle.

Perquè aplicar-ho a l’àmbit de la productivitat personal?

El sistema d’iteracions em sembla una via d’escapament del perfeccionisme i la procrastinitzacio. 

No tan sols ens obliga a planificar que volem fer, fixar-nos un objectiu immediat – per humil que sigui – i treballar per assolir-lo. Al fer-ho deixem de banda castells als núvols i pors per assolir quelcom concret.

Quants projectes professionals i sobretot personals has deixat  a la cuneta per ser incapaç de definir que vols, per desilusionar-te al veure que no arribes allà on t’havies fixat la meta, o per la incapacitat d’implementar quelcom massa gran.

Crec que podem aplicar el concepte d’iteració en els tres grans àmbits de l’efectivitat personal: Hàbits, projectes personals i implantació de una metodologia.

Hàbits

En el meu blog quan escrivia sobre el tema, o llegint els grans experts en la creació d’hàbits, sempre anem a parar al mateix modus operandi: Començar en petit i anar incrementant la seva implementació.

Es tracta de fixar-se un punt de partida assumible i el temps que ha de durar un cicle, una iteració. 

Per definir l’arrencada segueixo el que diu en James Clear, autor d’hàbits atòmics. Sobre l’hàbit que vulgui implantar escullo el més petit que pugui fer, allò que puc fer amb dos minuts. 

Em comprometo a dedicar-li aquests dos minuts cada dia, encara que sembli quelcom ridícul. Mínim dos minuts, potser ho allargo més enllà quan engego  però em comprometo a un mínim de dos minuts i si només hi dedico aquest temps no em sento culpable.

El següent es fixar la duració de la iteració. Entre tres i sis setmanes perquè s’asenti bé el nou  comportament. Repetint els dos minuts i no incrementant fins arribar al final del cicle per integrar la nova rutina.

Al final del cicle dóna una nova passa, si et sents segur potser una passa més gran, si no continua amb la mateixa política: Un altre petit canvi i dos minuts més.

• Vull llegir més. Comença llegint dues pàgines. Del llibre que sigui és igual, si t’hi sents a gust continua llegint, però mínim 2 pàgines. Al cap de tres setmanes itera, incrementa.
• Vols començar a entrenar força. Ves al gimnàs i fes una sola maquina amb poc pes, amb el mínim perquè sentis que no estàs fent el panoli. Cada dia com a mínim una màquina. A les 3 setmanes itera, augmenta pes o passa a fer un mínim de 2 màquines. 

Projectes personals

Imagina’t implicat en un projecte consistent, d’un abast considerable, aquells projectes que costa mesos acabar. Esperar a acabar-ne la totalitat per entregar-lo és una aposta perdedora. Un cop el client, l’usuari, tingui el resultat entre les mans trobarà mil i un inconvenients. T’ho dic jo com a programador que ha viscut situacions com la mencionada. La situació serà traumàtica. 

Et cal organitzar-te de forma diferent, et cal iterar i entregar funcionalitats o resultats en paquets més petits per tal que el client pugui gaudir-ne de forma gradual i aportar el seu feedback a mesura que vas desplegant la solució.

Com diuen els emprenedors et cal un PMV (Producte Mínim Viable) i anar-lo ampliant.

Això en els teus projectes professionals, però que passa amb els teus projectes personals? No et parlo d’un side business  sino d’aquells que fas per gaudi, pel teu plaer o pel de la teva familia.  

Aquí potser no estàs sote el jou de l’opinió d’un client però si que necessites mantenir la motivació i obtenir satisfacció. Necessites obtenir resultats a mesura que vas treballant, anar obtenint quelcom tangible que vegis que va evolucionant, creixent i millorant. 

Portar la mateixa filosofia establint iteracions al treballar amb projectes de bricolatge, el teu blog o si, d’acord, el teu side business, que et permet mantenir el focus i obtenir retorn de forma regular tenint sensació de progrés, per no parlar de no perdre la motivació.

Implantar un mètode de productivitat personal

Tornant al core de l’efectivitat, el sistema d’iteracions és especialment aconsellable quan intentem aplicar un mètode de productivitat personal com pot ser GTD o Optima3, metodologies complexes que impliquen la  implantació d’hàbits, el canvi de rutines de treball i en definitiva donar un gir que pot resultar radical. 

És fàcil que hom es saturi i acabi desistint.

Les iteracions permeten una implantació gradual, per fases, escalar les rutines i els hàbits encara que això impliqui un ús parcial o ineficient del sistema. Sacrifiquem la seva integritat per obtenir una implantació i una integració més sòlida. 

Fa temps vaig escriure una serie on explicava com podem aplicar GTD de forma iterativa. Desglossava el sistema en diferents etapes per ajudar a l’usuari a enfocar-se en un sol punt clau en cadascuna d’elles.

Una possible implantació de GTD per Iteracions seria la següent:

• Començar per implantar l’hàbit de capturar i decidir que fer sobre cada qüestió.
• Aprendre a transformar cada element capturat en una accions físiques i projectes.
• Organitzar les accions en llistes segons l’estat en què es troben
• Implantar la revisió setmanal.
• Escollir quina és la següent acció a realitzar des de la lògica GTD. Escollir segons context, nivell d’energia i temps.

Cada punt és una iteració, que en aquest cas duraria 6 setmanes per assentar els canvis profunds a nivell funcional que comporta.

Pots trobar la referència a la serie de posts en l’apartat de recursos.

–

Sembla de sentit comú. Treballar per iteracions per obtenir un progrés gradual i evitar jugar a un joc de tot o res. 

Un concepte del món àgil que portat a la productivitat personal et pot proporcionar la capacitat d’enfocar en un punt clau de la teva millora personal en cada iteració. Estar cent per cent centrat en una sola cosa  durant tres o sis setmanes per implantar-la.

Si no ho has provat planifica un dels teus projectes d’aquesta manera. Si ja ho has fet, prova-ho de portar a la teva millora personal, intenta implementar un nou hàbit amb aquesta técnica. Que hi pots perdre? 

Potser el que necessites perquè les coses et vagin una mica millor és Iterar, no ho has pensat?

Foto de Yash Raut en Unsplash

Recursos

• Metodologies àgils 
• Scrum: El revolucionario método para trabajar el doble en la mitad de tiempo
• Llibre Hàbits atòmics – Lloc web James Clear
• Serie #GTDenMarxa – Aplicar GTD per iteracions.

Per mi l’hàbit més important que he aconseguit implantar en els últims anys és el del journaling o com diem a casa nostra, escriure un diari. El fet de portar un diari m’ha ajudat a ordenar pensaments, obrir una via per dialogar amb mi mateix i per integrar totes aquelles coses que em passen.

Hi ha molt article parlant del fenomen però et vull parlar com m’ha influït i perquè crec que funciona.

He de dir que el meu mètode per fer journaling és una mica estrany. Ho faig setmanalment, tinc un quadern moleskine i escric amb una ploma. Els instruments d’escriptura de qualitat fan que sigui una gran experiència, i aquest fet provoca un efecte de reforç.

M’agrada escriure i el fet de gaudir de l’experiència fa que cada setmana hi hagi com a mínim una entrada en el diari. He aconseguit no saltar-me’n cap.

Per altra banda, vaig sempre amb un bloc per prendre notes. Durant la setmana, al final del dia, si hi ha quelcom destacable ho anoto i en ocasions fins i tot ho desenvolupo una mica. El fet és no oblidar-me de res per recuperar-ho durant el cap de setmana i confeccionar l’entrada setmanal.

Escriure com un espai de reflexió

Un dels primers beneficis que vaig notar al començar a escriure un diari va ser el fet de prendre distància amb allò que em passava. Primer una distancia temporal, al escriure només en cap de setmana ho feia amb la ment freda, allunyat de la calor del moment, quelcom especialment positiu si parlava de situacions de conflicte.

El fet d’escriure dies després a més em permetia reflexionar sobre el que havia passat. Fer-me certes preguntes sobre els conflictes i problemes que s’havien creuat en el meu camí, com per exemple desacords amb els companys o veure’m encallat davant un problema a la feina.

“Escriure ajuda a pensar, principalment perquè te’n dóna l’ocasió, et dona un espai exclusiu per la reflexió en els teus assumptes.”

Es tracta de preguntar-se el perquè de les coses. El perquè ha passat i el com. També hi ha la possibilitat d’intentar plantejar “solucions” o possibles camins de sortida als problemes però no m’agrada fer-ho. Les solucions sobre paper són constructes que s’enfonsen al primer imprevist.

Crec que si a tanta gent li suposa un canvi a millor aquesta pràctica és perquè no disposava d’espais per pensar en els seus assumptes. 

Escriure per gestionar conflictes

He parlat de gestió del conflicte, de problemes amb altres persones. Òbviament escrivint en un diari no els resoldràs però l’escriptura et pot ajudar a crear les circumstàncies perquè el problema -o millor dit – els pensaments intrusius i les emocions negatives que se’n derivin no vagin a més.

Quan tinc un conflicte amb una altra persona sempre intento descriure la situació des de el meu punt de vista. També intento fer-ho des del punt de vista de l’altre per intentar comprendre millor la situació. Encara que no ho aconsegueixi puc veure a l’altre com una persona amb circumstàncies i emocions pròpies i no com un actor de repartiment en la meva vida.

Una tècnica per escriure al teu diari

Amb el temps he anat depurant una tècnica per treure cap enfora tot allò que m’ha passat durant la setmana:

Enumero les entrampusades succeïdes durant la setmana i per cada una d’elles em pregunto si la solució, la forma de resoldre-la va estar bé, si la pròxima vegada que es planteges ho faré millor i de quina manera.

Enumero les coses per les que val la pena estar agraït, aquelles coses que han sortit bé ja sigui a la feina o a casa. Tasques finalitzades, una trobada amb amics etc… Aquestes coses donen sentit, significat a la teva setmana, són com maons que construeixen una vida.

Finalment sempre hi ha algun tema subjacent en els assumptes exposats, em refereixo a coses que van sortint de tant en quan: la procrastinació, com afecta la meva introversió als meus assumptes, o la sensació que podria treure-li més suc a la vida si tingués un altre caràcter…

No t’avorriré amb la meva vida però sempre acabo escrivint sobre aquests ‘grans temes personals’

–

El journaling com a hàbit és l’oportunitat d’incloure un espai de reflexió a la teva vida. Un espai per escriure sobre problemes, sobre persones i relacions. Per polir-ne les arestes, trobar sortides o acceptar a situacions.

Espero haver-te transmès part dels seus beneficis i fet-te picar el cuquet per començar el teu propi diari o com a mínim per escriure i reflexionar una mica.

Photo by Aaron Burden on Unsplash 

Fa uns mesos vaig llegir el llibre de Thiago Forte, “Crea el teu segon cervell: Un mètode provat per organitzar la teva vida digital”. 

En poques paraules, l’autor desenvolupa un sistema per crear una “ment extesa” que et permet treure’t del cap tots aquells detalls potencialment usables per la creació o el desenvolupament del teus projectes i externalitzar-los en un suport digital.

En certa manera es tracta d’un mètode amb un propòsit similar al de Getting Things Done (GTD). Desocupar la ment de temes “administratius”  o de poca importància per dedicar-la a activitats més exigents.

En tots els llibres hi ha senyal i soroll. Una de les grans idees que he recollit i que començo a aplicar és com organitzar el nostre cervell digital, o en altres paraules com organitzar les nostres notes i  arxius al núvol o als nostres dispositius.

El sistema P.A.R.A.

PARA és l’acrònim de  Projectes, Àrees d’interès, Recursos i Arxiu. Quatre grans categories, o quatre carpetes arrel, en les que dividir els nostres arxius. L’objectiu és organitzar tota la informació de la mateixa manera, indepentdentment del dispositiu on es trobi.

Què engloba cadascuna de les categories?

• Projectes. Tots sabem que és un projecte però no sabem exactament com definir-lo, oí? Parlem d’un conjunt d’accions amb un objectiu comú i una data límit d’entrega. En aquest apartat només hi estarán els projectes actius.
• Àrees. Activitats en curs sense data límit, les quals requereixen atenció i manteniment constant. Són qüestions de les que un és responsable. Entre elles podem trobar les finances personals, salut, professional, etc… El que a GTD serien les àrees d’interès.
• Recursos. Hi guardarem informació interessant i potencialment usable en un futur. És la nostra biblioteca, la qual nodrirà les àrees i els projectes.
• Arxiu. És un registre dels assumptes que ja no estan actius ja siguin projectes i àrees, o recursos els quals han perdut el seu valor potencial.

Hi ha uns fluxos implícits entre les diferents categories. El més evident és com s’alimenta l’arxiu de contingut de les altres categories. Items ja finalitzats però que encara volem guardar. De la mateixa manera el contingut present a Àrees i Recursos alimentarà nous projectes.

Com funciona el procés per organitzar-nos?

L’autor recomana un sistema Just In Time. S’organitza a mesura que ho necessites. La teva feina genera informació i tu la deses.

Això no és un sistema de productivitat personal sinó d’organització d’informació. No hi ha un flux de treball com a GTD ni una revisió setmanal on et dediquis a treballar en el teu sistema.

Tot i que treballar Just In Time és més eficient que fer-ho de forma preprogramada, si que serà útil dedicar un temps a l’arrencada del sistema per decidir en quins dispositius i serveis l’implementaràs, així com per crear una infraestructura mínima de carpetes.

La posada en marxa

El que llegiràs en aquest apartat és tot collita pròpia. En Thiago no en parla de forma explícita però crec que hi ha una serie de decisions que s’han de resoldre abans de començar

En quins serveis i dispositius implementaràs el sistema?

Implementa PARA en tots els dispositius i serveis menys en el teu smartphone. En el cas del smartphone i del seu sistema d’arxius intern em sembla massa difícil de mantenir l’estructura de carpetes i seguir aquesta filosofia d’organització.

Quan parlo de tots els dispositius i serveis em refereixo en primer lloc al disc dur dels nostres ordinadors, als serveis al núvol com Google Drive, Dropbox o Microsoft OneDrive, a altres dispositiu mòbils com tauletes i als programes de notes com Notion o Obsidian.

Fins i tot m’atreviria a proposar-te aplicar PARA en el teu arxiu físic amb documents reals. Els principis del sistema valen pel digital i també per l’analògic, llavors perquè no?

Dubtes col·laterals a resoldre

Durant el procés poden sorgir problemes, dubtes sobre que fer amb part del teu contingut. Dubtes que no havien sorgit abans com per exemple quina part del meu contingut vull sincronitzar amb un servei al núvol com Dropbox.

He de guardar tot el que he guardat fins ara? He de ser més selectiu i establir uns criteris més rígids a l’hora de deixar entrar material a la meva biblioteca?  

Com he de guardar el meu contingut sensible, el sincronitzo amb el núvol, l’encripto d’alguna manera? A qui hi deixo accedir? si comparteixes la teva biblioteca.

Hauràs de repondre’t tots aquests dubtes i establir una forma de funcionar que no canviïs cada poc temps per aconseguir consistencia en el teu sistema d’arxius.

Quines safates d’entrada utilitzaràs?

Abans de començar a gestionar la teva informació amb PARA hauries d’establir una safata d’entrada digital. Un lloc on enviar els arxius digitals que no poden ser processats Just In Time. 

Especialment necessària a les aplicacions de notes (Evernote, Notion, Obsidian) on hi envies contingut del web a través d’un webclipper. 

Jo tinc una carpeta Inbox a l’escriptori del meu ordinador personal i a la meva aplicació de notes.  Un cop al dia o cada pocs dies em dedico a buidar-la perquè no s’acumuli el material.

Que fer amb els arxius de gran tamany o de contingut sensible?

L’autor recomana explícitament no guardar els arxius de gran tamany dins de les aplicacions de notes. Si utilitzes Google Keep, Obsidian o Notion el més recomanable és guardar l’arxiu en un servei que sinconitzi al núvol com Google Drive o Dropbox i compartir en la nota un enllaç. 

Per la meva part recomanar-te  guardar els arxius sensibles, per exemple aquells que tenen  informació fiscal o bancaria, en el teu disc dur sense sincronitzar al núvol i fer una copia amb un disc dur exterior. Sona antic però és per no exposar informació sensible.

–

PARA es tracta d’un sistema extremadament simple i comprensible per organitzar la nostra informació. Posar-lo en marxa està a l’abast de qualsevol de nosaltres. A canvi rebràs un retorn immediat en la forma d’una millor organització personal, una coherencia a l’hora de guardar els teus arxius i les teves notes, i la sensació que ets capaç de trobar qualsevol cosa que hagis guardat.

Foto de Maarten van den Heuvel en Unsplash

Recursos

Crea tu segundo cerebro de Thiago Forte

The Para Method: Simplify, Organize, and Master Your Digital Life de Thiago Forte

El método PARA guia bàsica, post de Jordi Ventura

Han escollit capturar els usuaris enlloc d’intentar guanyar-ne de nous millorant la funcionalitat. Ells sabran el que fan.

Hi ha un problema amb la informació guardada al compte. Un hi pot accedir i copiar-la manualment però si hi ha gran quantitat de notes i arxius adjunts, estas venut. 

Alguns usuaris m’han consultat com poder recuperar informació, sobretot com poder recuperar els arxius adjunts. Doncs bé, aquest post és un tutorial de com “alliberar” la teva informació d’Evernote.

Com alliberarem la nostra informació d’Evernote? 

Passant-la a un altre aplicatiu que desa les nostres notes en un format que no és propi de l’aplicació. Això vol dir que podem accedir a les notes i als arxius sense passar per l’aplicació.

L’aplicació en qüestió és Obsidian. La qual disposa d’aquest format de notes obert i d’una col·lecció de plugins que amplien la funcionalitat base del programari. Entre ells hi ha un potent importador de dades d’Evernote.

Com exportar les notes des de Evernote

Per recuperar les nostres dades primer les hem de treure d’Evernote. Ho farem exportant-les en un arxiu . enex. La forma més directa és seleccionant cadascuna de les llibretes creades en el nostre compte i amb el botó dret accedir a la opció Exportar del menú contextual:

Pot ser que només vulguis exportar les notes contingudes en una etiqueta, en aquest cas selecciona l’etiqueta a la secció etiquetes d’Evernote i quan les notes es carreguin al panell central les selecciones totes (Fas clic sobre la primera i sobre la ultima amb Majúscules + clic boto esquerra). 

Un cop seleccionades clic amb el botó dret i en la següent barra d’opcions premem els tres punt i la opció exportar.

Al clicar exportar s’obre un panell amb les diferents opcions d’exportació. La opció .enex ve marcada per defecte i marcarem totes les caselles per exportar tota la informació.  Al fer clic a exportar s’obre una finestra per guardar l’arxiu dins el nostre sistema de carpetes:

Com traspasem les dades a Obsidian?

Abans de res hem de treure les dades d’Evernote. Per fer-ho crearem un arxiu .enex. Amb un clic amb el botó dret sobre el notebook o les notes que vulguem exportar i indicar-li on volem guardar l’arxiu.

Si el nombre de notes és molt gran el procés pot durar varis minuts.  

Començarem instal·lant l’aplicació. Ens la descarreguem del link https://obsidian.md/

Un cop instal·lat Obsidian accedim a l’aplicació. El primer pas serà obrir una bóveda, un contenidor per al nostre contingut. Per això accedirem a la icona de la següent imatge (barra lateral a baix/esquerra): (https://help.obsidian.md/Getting+started/Create+a+vault)

El segon pas és instal·lar el complement per importar fitxers d’Evernote. Per això accedim a preferències (barra lateral a baix/esquerra):

En preferències accedim a la secció de Complementos comunitarios > Complementos creados por la comunidad > Buscar.

En el buscador escrivim “Evernote” i ens seleccionará el plugin importer:

Cliquem a sobre i instal·lar el plugin. Un cop instal·lat tornem a la pantalla preferència i Alerta, hem d’activar el plugin.

En la barra superior izquierda aparecerá el nuevo icono del importador:

Fent clic s’obre la pantalla d’importació, triem les opcions desitjades i buscarem el fitxer .enex exportat anteriorment a través de l’opció Chose files. Només ens queda donar-li a Importar.

Accedir als nostres arxius adjunts

Un cop importat el contingut del .enex crearà una jerarquia de carpetes/notes a la teva volta d’Obsidian. Per accedir als fitxers adjunts obrim la jerarquia fins a localitzar la carpeta _resources:

Amb el botó dret obrim el menú contextual i anem a l’opció de mostrar carpeta, la qual ens portarà a la carpeta resources. Dins de cada fitxer apareixerà una carpeta amb el títol de la nota i al seu interior el fitxer adjunt.

A més si accedeixes a la carpeta del teu disc dur on es guarda la teva boveda trobaràs la jerarquia de carpetes de l’aplicació i cadascuna de les teves notes en arxius amb extensió .md, els quals pots obrir amb notepad per accedir al contingut.

Avui aparcaré per una edició el tema de la productivitat personal -de vegades ho faig- per oferir un contingut interessant i suggeridor sobre la teva carrera professional. Has pensat mai en el declivi?

Una part important de la teva vida és la part professional i vulguis admetre-ho o no, arribarà un dia que ho experimentaràs.

D’això ens en parla Arthur C. Brooks al seu llibre From strength to strength (De la fortalesa a la fortalesa), sobre com gestionar la segona part de la nostra vida.

Si creus que no t’interessa, que encara és aviat per fer-ho, a mi m’ha sorprès llegir que en els treballadors del coneixement el declivi comença a finals del trenta i principis dels quaranta, per tant és una cosa que hauríem de tenir en compte.

Les dues corbes d’aprenentatge

Quan ets jove adquireixes coneixement descontextualitzat que et permet solucionar nous problemes. Quan ets vell tens saviesa. 

Quan ets jove generes nou coneixement, nous outputs, quan ets vell els entens i saps com usar-los amb mestratge.

Disposem de dos tipus d’intel·ligència. La inteligencia fluida i la inteligencia cristalitzada. La primera permet solucionar nous problemes, la segona permet contextualitzar aquest coneixement, relacionar els diferents inputs i disposar d’una visió global del mateix.

“Al principi de la teva carrera et pots dedicar a crear i al final a instruir.”

Els dos tipus d’intel·ligència dibuixen un gràfic amb dos corbes, una amb el pic al principi de la teva vida professional, l’altra amb el pic al final d’aquesta. 

Per gestionar d’una manera adecuada el canvi entre l’empenta de la joventut i l’experiència de la veterania s’ha de fer la transició entre ambdues fases de forma correcta.

Com deia Ciceró quan parlava sobre la vellesa:

• És una època dedicada al servei
• El gran regal de la vellesa és la saviesa amb la qual creem una visió del món que enriqueix els altres.
• En aquest punt les habilitats natural són el consell, la tutoria i l’ensenyança.

La imatge del jo professional

Perquè ens és tan difícil passar d’una corba d’aprenentatge a l’altra? Entre d’altres coses perquè estem lligats per la nostra identitat. Hi ha una paraula que descriu el problema: Objectificació.

Objectificació sorgeix quan els demés ens converteixen en un símbol de nosaltres mateixos, redueixen el nostre jo a una o dues de les característiques més destacades (bellesa, poder, diners …). No som la nostra bellesa, ni la nostra feina, ni els nostres diners..

La autoobjectivització sorgeix quan nosaltres mateixos ens vinculem a les característiques que ens defineixen. Ens lliga a la primera corba, a la de la inteligencia fluida i no podem fer el salt.

Quan algú ens pregunta qui sóm és inevitable fer referència a la nostra professió per explicar-li. Reafirmem la nostra identitat donant un pes excessiu a l’aspecte professional, ens identifiquem amb un “Jo sóc la meva feina”, ens sentim a gust, no amb el fet de ser bons professionals, sinó amb la  imatge que transmetem de professional. 

Perdre la feina o no poder continuar cavalcant a la cresta de l’onada com has fet fins al moment genera por a perdre allò que defineix la teva identitat.

Què entenem per èxit?

Per una qüestió ancestral – evolutiva – tenim la necessitat de tenir més i més per ser atractius als ulls dels altres, sigui per atraure una parella o pel nostre estatus a la tribu. 

Aquest obtenir més i més ens empeny a recorre un camí hedonic, una successió constant d’impactes positius, un camí constant de triomfs, diners, plaers…

Obtenim satisfacció quan aconseguim el que volem, obtenim l’èxit quan obtenim més que els altres i ho fem de forma continuada. 

L’èxit és una qüestió de posició. Has d’estar al capdamunt, quelcom que al final resulta esgotador i insatisfactori. La comparació amb els altres, si l’altre està en una millor posició, ens fa sentir miserables.

Per altra banda. Ser o considerar-se millor pot acabar convertint-se en part del nucli de la teva identitat. Fallar es torna impensable. Si fallo es trenca la meva imatge autoobjectivada.

Més que sumar es tracta de desprendre’s 

El fet d’aconseguir satisfacció és una de les raons perquê del declivi professional és tan dolorós: Ens adonem que no som capaços d’obtenir contínuament el que volem. Fracassem al intentar seguir el camí hedonic. 

Arriba l’hora d’abandonar la idea d’èxit descrita en l’anterior punt. Un ha de començar a obtenir satisfacció d’altres aspectes de la seva vida. 

Es tracta de girar el dial i sintonitzar amb un altre tipus de virtuts, passar de les virtuts professionals a unes virtuts més ètiques i morals.

Amb el temps les virtuts professionals es desgasten més mentre que les virtuts ètiques s’enforteixen i et compensen a mesura que les construeixes. 

Quines virtuts són aquestes? Donc totes aquelles relacionades amb la pràctica de la religió i l’espiritualitat, el servei i la participació en la comunitat, la mentorització de gent més jove, gaudir de la família i els amics.

Enfocar-se en temes transcendents treu el focus de sobre un mateix i el col·loca en temes com l’origen de la vida i fer el bé als altres. Si no ets religiós pots trobar la trascendencia i el sentit també es pot trobar en la filosofia (estoics, epicuris)

El teu declivi pot ser un regal per tu i pels altres. Podem utilitzar el declivi com una font de connexió amb el que és humà. 

Liminalitat

Les transicions són angoixants, sobretot si són imposades. Els psicolegs anomenen l’estat d’estar en transició ‘liminalitat’. És un estat en el que ens trobem entre dos rols, entre dues identitats socials. 

Pot ser que en el present ens centrem en els aspectes i les emocions negatives però amb el temps acabem veient els esdeveniment del passat com a positius per desagradables que hagin sigut. 

“Cada transició per difícil que sigui, comporta quelcom positiu”

Les transicions difícils proveeixen de una millor comprensió del propòsit de les nostres vides. Sóm temporalment infeliços, però això dóna significat.

El teu salt a la segona part de la teva vida, aquella en que recorres la corba de l’intel·ligencia cristalitzada, on fas valdre la teva experiència i la teva capacitat de contextualització,  serà menys traumàtic quan més a prop de la teva família, dels teus amics i d’altres a qui inspirar estiguis.

Conclusió

M’ha semblat un llibre interessant i útil. Tard o dora tots haurem de fer front al declivi professional i a la transició a una forma de viure diferent la nostra professió i el treball. Potser fins i tot ens haurem de reinventar i canviar de rol. 

Tanco l’article amb uns consells finals de l’autor:

• Tots hauríem de preguntar-nos el que volem abans de començar la transició i fer nous sacrificis.
• No persegueixis un resultat, amb els objectius correctes (servei als altres) la teva carrera sera la teva recompensa.
• Busca una feina que et faci sentir bé i podrem viure amb sentit (el nexe és que sigui interessant)
• La teva nova carrera no  ha de ser una línea uniforme, poden ser mini carreres.

Arthur C. Brooks (@arthurbrooks) és professor de la pràctica de lideratge públic i sense ànim de lucre a la Harvard Kennedy School i professor de pràctica de gestió a la Harvard Business School, on imparteix cursos sobre lideratge, felicitat i emprenedoria social. 

També és columnista a The Atlantic, on escriu la popular columna setmanal “Com construir una vida”. 

Afegit el 13-09-2024

S’ha publicat la versió en català del llibre de Arthur C. Brooks amb el títol Més i Més forts a Albada editorial. A continuació teniu les dades i els enllaços per si el voleu comprar.

Link compra Albada Editorial

Link compra Casa del libro

Referències

Referencia del llibre From strength to strength.

Columna de Artur C. Brooks a l’Atlantic

El primer és que es tracta del post celebració dels 13 anys del blog. Continuo amb el costum de publicar una forma de millorar la teva productivitat personal cada any, podeu recuperar els post dels anys anteriors aquí (11 formes essencials per millorar la teva productivitat, Descobreix el teu propòsit).

El segon motiu i més important és que aquest és l’últim post que publicaré en exclusiva al blog. A partir del mes de setembre començaré a enviar només per subscriptors la newsletter: 

Acció: productivitat personal (clica per subscriure’t)

Els post més destacats és publicaran un o dos mesos després aquí al blog.

Si ja eres subscriptor, no pateixis, rebràs la newsletter sense fer res i et podràs donar de baixa quan vulguis. Si no ho ets i vols subscriure’t clica el link de damunt o utilitza la caixa que hi ha al final del post.

–

Tornant al post d’aniversari, aquest any he escollit un tema complex i poc intuïtiu relacionat amb la creació d’hàbits:

Per canviar, canvia la teva identitat.

Com canviem els hàbits els mortals

Quan una persona és planteja canviar, canviar la seva forma de fer, canviar els seus hàbits en definitiva, tria un dels dos camins següents:

• Definir el resultat que vol obtenir
• Canviar el procés com realitzar-lo. 

Pensem per exemple en l’hàbit de la lectura. Tots volem llegir, bé de fet no, el que volem és haver llegit i gaudir del resultant de la lectura, però això és un altre tema. 

Volem llegir i que fem? Plantejar-nos llegir cada dia a una hora determinada, o si enfoquem el tema des de l’altra perspectiva – resultats – llegir-nos 1 llibre al mes.

Quina és la més assertiva? Per mi canviar el procés. Treballar en el teu sistema sempre és millor que treballar en un objectiu. Quan treballes el sistema treballes a major profunditat o dit d’una manera, fixar-se resultats és més superficial.

Canviar la identitat

Però existeix un nivell més profund i amb unes repercussions molt més àmplies. Canviar la identitat. 

Enlloc de llegir cada dia simplement converteix-te en un lector.  I que fa un lector? Doncs llegir.

Com t’has quedat? “David això és una obvietat”. Ho sé però no és tan clar com sembla. 

Canviar la identitat vol dir canviar les teves creences: com et veus a tu mateix, com veus als demés, els teus judicis sobre tu i els altres. Les creences, suposicions i prejudicis que tens estan associats amb aquest nivell.

Però perquè canviar la teva identitat?

Si ets capaç de crear un sistema, seràs capaç de crear hàbits. Si ets capaç de incorporar un hàbit a la teva identitat seràs capaç de mantenir-lo i fer que et defineixi.

Com ho faig? Com canvio la meva identitat?

Fins aquí paraules grandiloqüents i promeses de canvi però falta explicar el com. Com canvio quelcom tan inmóvil com la meva identitat?

La manera més pràctica de canviar qui ets és canviar el que fas. Cada cosa que fas és un vot per la persona a esdevenir.  Per tant canviarem a través de l’acció. 

A través de petites accions modificarem el nostre comportament i identitat. Canviem que fem però poc a poc i com un corrent d’aigua que canvia la forma d’una pedra, canviarem com ens veiem. 

Les accions, la seva repetició i la nostra persistencia canviarà la imatge i les creences sobre nosaltres mateixos. Ens convencerà de que som algu diferent.

Decideix qui vol ser i que vols representar. A partir  d’aquí passa a l’acció, a través d’accions i nous hàbits erosiona la teva imatge actual, dóna-li forma per arribar a ser qui t’has plantejat.

• Vols ser un lector? Troba un llibre que t’agradi o vulguis llegir.
• Vols ser un lector? Porta sempre un llibre amb tu.
• Vols ser un lector? Troba un moment per llegir cada dia.
• Vols ser un lector? Llegeix una o dues pàgines quan tinguis 10 minuts lliures.
• …

La forma més directa – i més fascinant – és a través de l’acció. Canviar la imatge que tenim de nosaltres mateixos a través de petites victòries. A mesura que les conquerim canviarem com ens veiem. 

Integrar el canvi en la teva identitat et dona quelcom més que motivació et dona propòsit, una referencia a la que tornar quan la fatiga o el mal humor t’empenyin a tornar als vells comportaments.Canvia a millor, canvia la teva identitat, comença amb una petita acció.

Foto de Iulia Mihailov en Unsplash

Més que en el com la força del artícle està en intentar explicar perque és important aturar-se i pensar sobre allò que dirigeix la nostra vida. 

Una de les revisions anuals que realitzo per ficar en ordre els meus assumptes. La desglosso explicant els conceptes que la componen i els passos per realitzar-la.

Què és la perspectiva?

El meu sistema està ben definit en quan a l’activitat més immediata. Utilitzo Getting Things Done per “ordenar” i no oblidar tot el que he de fer i funciona. A partir d’aquí intento continuar fent cas al senyor Allen i treballar la meva perspectiva.

Si el control de la teva activitat és la part horitzontal de la teva activitat, la perspectiva és la part vertical. Podem fer servir la mateixa metàfora utilitzada pel sistema Getting Things Done on cada element de la nostra activitat és col·loca a una altura diferent, sent les més altes el llarg termini i les més baixes l’activitat més ordinaria:

1. Propòsit i valors – 10.000 metres
2. Visió – 8.000 metres
3. Objectius – 5.000 metres
4. Àrees de responsabilitat – 3.000 metres
5. Projectes – 1.000 metres
6. Accions 0 metres

Com revisar els nivells de perspectiva més alts

Per posar sota control la teva activitat, també els nivells més alts de la teva perspectiva et cal revisar. El problema és que el bo d’en David Allen no deixa clar com realitzar les revisions a més altura així que he complementat els seus ensenyaments amb aportacions de tercers. Concretament d’en James Clear, especialista en hàbits. 

Per revisar els nivells de perspectiva més alts – visió i propòsit– realitzo dues revisions anuals. Una a final d’any relativa a la meva activitat (èxit d’objectius i grans projectes) i una a l’estiu anomenada Informe d’integritat on repaso diferents aspectes de la meva vida personal i professional, així com el desenvolupament de la meva visió i propòsit durant l’últim any. D’aquest últim és del que parlem avui.

Perquè realitzar un informe d’integritat?

Tot el teu sistema de productivitat personal a d’estar subjecte a la revisió i la reflexió. També el nivell més alt de la teva perspectiva, parlo del propòsit i els valors.

Declarar un propòsit de vida i uns valors va més enllà de dissenyar un eslogan o un enunciat que encaixa amb la teva vida.  Els valors i el propòsit t’han d’ajudar a decantar la balança quan prenguis decisions. És el final últim pel que lluites i la forma com ho fas. T’han d’ajudar a decidir en quins objectius i projectes t’impliques i en quina direcció et mous.

L’informe d’integritat t’ajuda a passar comptes amb tu mateix revisant els teus valors i allò que has i fet i no has fet per seguir el teu propòsit.

Com funciona l’informe d’integritat?

La mecànica del informe és la d’analitzar cadascun dels teus valors a través de qüestions claus que et vas realitzant. El redactat de la resposta t’ha d’ajudar a reflexionar sobre com has actuat aquest últim any respecte a cadascun i si és necessari acabar amb una crida a l’acció per canviar coses que vulguis millorar.

En els següents punts t’ajudo a escollir els valors a analitzar i t’explico com realitzar les preguntes clau.

Quins són els meus valors i com escollir els teus

La gent no acostuma a pensar en el seu propòsit i els seus valors, bastanta feina tenen amb el seu dia a dia. Si has llegit anteriors escrits parlant del tema en el blog potser t’hagis decidit a treballar-hi, si és així enorabona. Si no ho és i tens ganes de fer una revisió d’integritat pots clicar aquest link (https://jamesclear.com/core-values) que et durà a  una llista de valors proveïda per en James Clear. Tria aquells amb els que et sents més identificat.

Per la meva part ho faré pels següents valors:

• Creixement
• Professionalitat
• Integritat. (*)

(*) Aquí analitzaré el propòsit del meu sistema GTD.

Fer-te les preguntes correctes

Per cadascun dels teus valors et realitzaràs preguntes clau per ajudar en el redactat i la reflexió. Cadascú és diferent, cada persona és un món. Per ajudar-te a escollir o redactar les teves pròpies preguntes primer et mostro les que em faré jo en el meu informe d’integritat i en l’últim punt del post – el de recursos – trobaràs l’accés  als informes d’integritat d’en James Clear que et permeten fer el mateix: 

Creixement

• Aprenc coses noves, visito nous llocs, visc noves experiències?
• Qüestiono les meves limitacions?
• Construeixo hàbits per millorar contínuament?  

Professionalitat

• Aporto valor a la meva empresa i la meva comunitat?
• Com és la relació amb els meus companys?
• Soc el tipus de professional que vull ser?

Integritat

• He seguit el meu propòsit i els meus valors?
• He treballat per aconseguir els diferents aspectes de la meva visió?

–

Més enllà del procés d’imitació es tracta de realitzar-te preguntes evidenciant l’ús dels valors en el teu dia a dia, en la teva vida. Com he dit utilitzo el valor d’integritat per analitzar el meu propòsit:

“Crear una vida amb sentit, i viure-la en primera persona”

i analitzar si he treballat en la meva visió de futur aquest últim any. Un hack per adaptar un recurs com l’informe d’integritat per ser utilitzat, també, com a part del pas de reflexió del meu sistema GTD.

Una vegada finalitzat l’informe. Crida a l’acció

Es tracta de confeccionar un informe que et permeti la revisió i la reflexió de les parts més elevades del teu sistema de perspectiva, propòsit i valors.

Un cop escollit els teus valors, realitza’t qüestions clau que facilitin el procés de revisió i reflexió a través de la redacció d’una resposta. Parar-nos un moment i deixar de banda l’activitat corrent. Pensar,primer, en quins són els nostres valors, quin és el nostre propòsit vital i posteriorment evaluar si hi hem sigut fidels.

Et convido a realitzar-lo. Només per provar que en pots treure. Si no estàs acostumat a aquest tipus de revisions pot ser tota una experiencia.

Informe d’integritat: Recursos

Pàgina de valors d’en James Clear. Escull aquells amb els que t’identifiquis millor. (https://jamesclear.com/core-values)

Pàgina dels informes d’integritat d’en James Clear. Agafa’ls com exemple per trobar el com fer-ho i descobrir com fer-te les preguntes correctes.  (https://jamesclear.com/integrity)

Què és el propòsit de vida. https://blog.davidtorne.com/2017/01/proposit-vida/

Com puc controlar la meva activitat a llarg termini (Clic aquí)

Foto de name_ gravity en Unsplash

He decidit escriure un post parlant de l’AI. De com entrarà a la nostra vida a través de les eines utilitzades dia a dia a perquè acabarà destruint llocs de treball i que podem fer per començar-nos a adaptar a aquest nou món.

En definitiva cerco un perquè, intento digerir tot el llegit en les últimes setmanes i aportar una miqueta de llum per calmar la inquietud i la incertesa generada pel fenomen.

Productivitat personal i AI

A nivell personal significarà un boom. Veig la AI generativa com ficar la llavor i recollir la collita. Escrivint un “prompt”, un petit text descriptiu suficientment èxplicit podràs generar un text d’un email, d’un article per la teva pàgina o una imatge/vídeo d’alta qualitat.

No tant sols tasques senzilles, també més explicites com obtenir peces de codi per completar una app o fins i tot apps completes, en un principi senzilles però només és un punt de partida.

 No és qüestió d’imaginar, tot això ja és aquí. El següent pas és veure com les eines es van integrant als entorns de treball ja existents, les suites d’ofimàtica com Microsoft Office o els IDE de programació com Visual Studio.

“Totes les tasques cognitivament pesades i repetitives serà substituïdes per processos d’AI permetent a l’individu centrar-se en qüestions més importants.”

En teoria ens dona la oportunitat de deixar de banda la repetició per centrar-nos en la creativitat.

Et deixo el link de future tools (https://www.futuretools.io/) un buscador de AI per si vols començar a trastejar amb tot el que et poden oferir aquest tipus d’eines.

Automatització i productivitat

Tot sona fantàstic fins arribar a com l’automatització destruirà llocs de treball. Intentaré explicar-t’ho el millor que pugui.

L’automatització de les tasques porta a l’abaratiment de costos i a un augment de qualitat i -si hi ha competència – de preus.  

Per exemple, la roba teixida a mà tenia un cost prohibitiu però amb l’arribada de telers automatitzats es va rebaixar el cost.

Si una peça valia 1000 euros ni tant sols et planteges comprar-la. Al automatitzar la producció el preu baixa a 100 euros i en pots comprar per tu i per la teva família. Hi ha una explosió de la demanda perquè els productes són millors i més barats.

Si el preu d’una peça de roba baixa a 10 euros ja no mires el preu tant sols compres tota la que necessites, potser més i tot.

Curiosament els llocs de treball no es redueixen sinó que augmenten a causa de l’explosió de demanda. S’han de contractar més treballadors per realitzar les tasques que no estan automatitzades.

La productivitat continua augmentant i el preu continua baixant, per exemple a un euro la peça. Ja no importa la quantitat, el consumidor mira la qualitat, la diversitat, la diferenciació… És en aquest moment quan la demanda es satura i no puja tant ràpid com abans.

Però la productivitat continua pujant i es continuen eliminat labors realitzades per humans. És en aquest moment quan es comencen a destruir llocs de treball,  reduint-ne el nombre total de la industria.

En alguns sectors, com el de la comptabilitat, quan van aparèixer els ordinadors i les fulles de càlcul, els llocs de treball van continuar augmentant. Va arribar la automatització, es van reduir costos però hi havia una demanda oculta de comptabilitat – necessitat de control financer sobre l’empresa – que va suposar un augment dels llocs de treball total.

Es van eliminar les tasques més repetitives i avorrides, i els contables es van quedar realitzant les més interessants.

Por a no ser necessari

Un món més automatitzat és un món millor. Però un món millor potser no et necessiti o com a mínim no en el rol que exerceixis ara.

Una de les qüestions preocupants és a quina velocitat arribarà el “clic”. Quan la AI estarà en disposició de substituir-te?

En primer lloc ha d’arribar una IAD (Intel·ligència Artificial Dèbil), una IA capaç de ser entrenada per fer una tasca especifica millor que el ser humà.

Els mercats de prediccions fixaven aquesta fita pel 2040 però desprès del boom actual s’ha anticipat a 2027, i l’arribada de la IAG (Intel·ligència Artificial General) capaç de fer qualsevol cosa que fa un humà, inclòs millorar-se a ella mateixa queda per 3 anys desprès.

Què ens queda als humans? Els computadors i el software han automatitzat les tasques rutinàries i les maquines gran part de les físiques. La IA coparà gran part de les tasques cognitives.

Sempre hi ha hagut innovació, automatització i reducció de llocs de treball en la industria a canvi de crear nous rols, potser més qualificats però nous rols i nous llocs de treball al cap i a la fi.

Ara sembla que l’AI ho coparà tot i que a llarg termini no deixarà res per nosaltres, des del treballador a la cadena de muntatge fins al programador, tots en notarem l’efecte.

Hi ha un contrapunt però, un raonament que posa en dubte aquest futur implacable. A dia d’avui desconeixem el perquè de la consciencia. No sabem perquè existeix ni com funciona. És possible, doncs,  replicar-la de forma artificial?

I el més rellevant, és necessari per crear una IAG? Aquesta és la qüestió.

En la meva opinió. El futur – com a mínim immediat- pot ser un conjunt de IA dèbils que treballin conjuntament però una IAG queda lluny.

La fita pels professionals serà aprendre a treballar fent ús d’aquestes IA amb propòsit específic.

Ser un centaure, ser un humà que treballa amb la AI

Les màquines són especialistes i els humans generalistes. Com he comentat, les IA automatitzaran les tasques secundaries de les nostres professions deixant per les persones les més importants.

Si em preguntes el que penso fer a curt termini és aprendre a treballar amb les AI generatives. Acostumar-se a tractar amb ChatGPT i pivotar entre la infinitat d’eines que van apareixen.

És d’esperar que es destrueixin llocs de treball però que també sorgeixin nous rols. Noves necessitats, per exemple especialistes en “parlar amb les màquines”, dinamitzadors de les relacions entre l’individu i la IA…

–

Quan penso en IA no puc deixar de pensar en un món millor, en una vida millor per tots nosaltres. Més productivitat menys carrega de treball. Un nou món amb nous rols, noves professions, nous horitzons.

–

Aquest article és bassa en les publicacions “¿Quanto nos va a quitar el empleo la inteligencia artificial?” i “Centauros” de la newsletter Suma positiva de Samuel Gil

Foto de Mojahid Mottakin en Unsplash

Foto de Michael Dziedzic en Unsplash

Han passat dos mesos i em toca reprendre la publicació de contingut en el blog. Escric aquest post per reconnectar amb vosaltres abans de tornar a publicar de nou d’aquí dues setmanes i per explicar-vos que tal tot.

Deixar de publicar i agafar-me un temps va ser una catarsis. Segur que vaig donar la sensació que donaria un gir radical a la pàgina. Doncs bé com veieu de moment continuo publicant al blog i no a través d’una llista de correu. Ara us explico perquè

El pla continua sent transformar el blog en una llista de correu i publicar a la pàgina el millor que s’hi escrigui. El contingut essencial. Els  que esteu subscrits no us preocupeu, migraré la llista de correus i no us haureu de donar de alta. A la resta, si voleu aquí teniu el link per subscriure-us a la llista actual.

Començaré a enviar contingut a través de la llista en substack desprès de l’estiu.

En quan a la temàtica del blog he decidit introduir temes nous i elaborar una mica més temes “clàssics”  que fa temps que no toco. Per exemple vull parlar del tema de la intel·ligència artificial i de com ens pot ajudar a treballar millor, també fer post sobre el concepte de second brain o una ment externa i de com gestionar la nostra atenció en el món d’avui en dia.

El gir en els temes serà menys accentuat del que m’esperava (o del que vaig deixar entreveure). He arribat a la conclusió a la que arribo sempre quan hi penso, he d’escriure sobre el que m’agrada i el que estic interessat a aprendre.

Espero que em continueu llegint en qualsevol dels dos formats. Ens veiem en dues setmanes

Foto de Nick Fewings en Unsplash

La publicació d’avui és especial perquè es tracta d’un anunci.

He decidit parar la publicació al blog durant un parell de mesos. Com sabeu publico un post al mes, així que durant els mesos de març i abril no hi haurà publicació.

La raó que m’ha dut a plantejar-me aquesta parada són els canvis produïts a Mailchimp, el sistema de gestió de la meva llista de correu. S’ha reduït el límit de subscriptors gratuïts de 2000 a 500 el que fracciona la meva llista de correu i no permet un enviament normal de les publicacions del blog.

Per ser sincer això només ha sigut el detonant, el segon motiu és l’esgotament. Fa 12 anys que publico regularment al bloc i cada dia em costa més saber de que escriure sense repetir-me – i em repeteixo, ho se – per això he volgut agafar-me unes setmanes de descans per pensar—hi i intentar proveir-me de idees per donar-li un tomb a la temàtica del blog. Continuaré escrivint sobre productivitat però intentaré que sigui quelcom més fresc.

El blog tornarà però serà quelcom diferent. He pensat en convertir-lo en una llista de correu. Un servei com substack m’ofereix la millor plataforma per donar cobertura als meus subscriptors i em permetria continuar enviant-vos contingut sense cap mena de restricció. Després, al cap d’unes setmanes, republicaria una versió del correu al blog oberta a tothom.

Us agrairia que em donéssiu feedback sobre els temes que voldríeu llegir a la nova llista de correu/blog i que podria canviar per fer les coses millor enviant-me un correu a través del formulari de contacte del blog (click aquí).

He gaudit molt escrivint aquí i espero continuar fent-ho, fins d’aquí dos mesos.