Ampolla de nàufrag

Noves tecnologies

2009-12-21T03:59:00.000-08:00

FAVB 40 anys d'accio veinal

2009-12-09T04:07:00.000-08:00

Fins el proper mes de Febrer hi ha a la Capella de Santa Agueda (a la plaça del Rei) una exposició de la FAVB en col·laboració amb la MADAV on recull la lluita de las associacions de veïns els darrers 40 anys. Us la recomano. Si no hi podeu anar, podeu baixar-vos el número monogràfic de "El Carrer" dedicat a l'exposició a www.favb.cat

Contemplant el conjunt de lluites (hi ha de tot, victòries, derrotes, empats...) es pot veure que, més enllà dels objectius concrets com recuperar un local pel barri, impedir la privatització d'un espai públic, o aconseguir una escola.., hi ha hagut la defensa d'un model de ciutat basat en la participació popular. Mentre la majoria d'ajuntaments democràtics (hi ha honroses excepcions) s'han dedicat a aplicar una política municipal neo-porciolista, les associacions han mantingut les idees del que en dèiem el Moviment Popular es a dir, la ciutat al servei dels ciutadans.

Algunes reflexions:

La lluita de les AAVV ha sigut la majoria de les vegades contra ajuntaments governats pels partits que teòricament haurien de defensar les idees d'esquerra!. La política municipal es el millor exemple de la deriva dretana d'aquests partits.
¿Perquè el Moviment Obrer que, en principi, era molt mes potent i ben organitzar que el moviment veïnal, ha abandonat la lluita i s'ha convertit en una màquina burocràtica de firmar convenis? (m'agradaria que els antics sindicalistes del Baix hi diguessin la seva)
En el numero monogràfic de "El Carrer" alguns dirigents plantegen el problema del relleu generacional, cada vegada hi ha menys gent jove que participi a les AAVV. Son les C.U.P el relleu?

Jordi Sole Tura

2009-12-05T02:47:00.000-08:00

Quins anys fatídics! Gairebé un any després d'en Miguel Nuñez ens arriba la mort d'en Jordi.

Mes que com a "Padre de la Constitución" o Ministre de Cultura vull conservar-lo a la memòria com a pensador i militant revolucionari.

Caldria recuperar els escrits d'en Jordi dels anys seixanta i setanta...

Foto presa per en Fritz Girós en una excursió al
Montarto l'any 197?

Si jo fos independentista...

2009-11-25T12:32:00.000-08:00

Que en penseu dels referèndums de la “señorita pepis” programats pel 13 de desembre? D'entrada son un símptoma més de la fallida del sistema de partits polítics que, com va passar a la discussió de l'estatut, juguen al joc de “jo la tinc més grossa” davant la crisis de representativitat. Però, trenta anys desprès de la transició, no esta malament repensar-ho tot i em dic: Independència, per que no?

Algunes impressions provisionals...
Independència per a fer que? Es a dir, primer caldria definir quin país volem. Per exemple:
Davant de l'esgotament de les estructures polítiques cal la refundació del sistema democràtic (institucions, sistema de partits etc.) que revitalitzi la vida democràtica i la participació ciutadana en els afers públics.
Davant la destrucció del territori (s'ha construït mes els darrers 30 anys que des de la prehistòria!) i de les ciutat convertides en “parc temàtic”, cal una nova proposta de planificació del territori i redefinir el model de ciutat al servei de la majoria.
Davant la crisi creada per la fúria del capitalisme lliberal cal repensar-se el model productiu i el paper de les institucions en un context de globalització, nou proletariat (llicenciats mileuristes, immigració etc), estat del benestar (degradació i privatització) etc.

L'encaix d'aquest país hipotètic en les estructures polítiques existents es una reflexió posterior, es a dir, quina es la fórmula que permetria millor el desenvolupament d'aquest projecte tenint en compte la correlació de forces: independència, confederació, federació amb Espanya ( o França?), més autonomia...

Els “barretinaires” sembla que sols pensin en el Principat, però si parlem d'un hipotètic país independent em sembla molt més potent l'àmbit de la corona d'Aragó com proposava en Maragall: des de Alacant al Roine, des de les Illes a l'Aragó etc. Com estructurar la realitat social diversa d'aquests territoris al voltant d'un programa de país son figues d'un altre paner, però el que està clar es que no n'hi ha prou amb la llengua i les referències històriques com diuen els defensors del Països Catalans.

En resum, no em semblaria gens malament com a programa estratègic un país com el descrit al Mediterrani occidental, confederat a la Unió Europea.

Malauradament el debat sobre aquest tema esta tan emmerdat ...

Declaració d'intencions

2009-11-20T14:20:00.000-08:00

Aquest dietari es fill del desconcert.

Soc de la generació que fins els trenta anys vàrem voler canviar el mon amb resultats diguem-ne "desiguals", dels trenta als seixanta vàrem voler canviar la vida i el que hem aconseguit es una honesta vida petit burgesa. I ara, en portes de la jubilació, em sembla que estem perduts, desconcertats, perplexos. Es moment de mirar enrere i fer balanç.

Coincideix el canvi d'etapa vital amb el fi del cicle que va començar un 20N de fa trenta-cinc anys. Gairebé tot esta en crisi: el sistema de partits nascut de la transició, el capitalisme neo-liberal, la concepció de Catalunya com a país, el clima ... I per a mes "inri" ja fa anys que han desaparegut d'escena les idees i els referents d'una esquerra crítica que ha sigut la base del nostre pensament.

Aquest bloc es un intent de recuperar els punts de referencia i, potser, de trobar-ne de nous. Però el vici solitari de rumiar no es gaire saludable i les idees es panseixen si no s'enfronten al debat i la contradicció. Es per aquesta raó que us proposo aquest bloc com a lloc de trobada. Com diu l'Eugenio "Hay alguien mas...?"