Quan a les Balears han tingut governs espanyolistes, com el que encara hi ha al País Valencià, entenc que TV3 fos un referent on trobar la identitat pròpia que les televisions autonòmiques controlades pel PP amagaven. Però si jo fos illenc em fa l’efecte que no em sentiria reflectit a TV3 avui més enllà del mapa del temps i d’alguna referència aïllada.

En un moment en què disposem d’un espai comunicatiu català que Internet ha ajudat a consolidar per sobre de les barreres polítiques, és hora que les direccions de les televisions públiques siguin més agosarades i compromeses amb els seus ciutadans. TV3, IB3 i Canal 9 haurien de ser les televisions de tots els catalans. Això passa per aprofundir al màxim en els acords de col·laboració que s’han signat, portant-los a la coproducció d’espais informatius i de ficció en què els professionals de cada emissora treballin amb els seus col·legues de les altres cadenes per oferir a tots els habitants de territoris de parla catalana una visió comuna de la realitat política, social i cultural que comparteixen i que ara està artificialment separada per motius merament administratius.

A Internet i a la premsa hi ha mitjans que treballen amb aquests principis. Les televisions públiques (i les seves germanes radiofòniques) haurien de fer el mateix per responsabilitat col·lectiva. Incorporar a Canal 9 a aquest projecte és impossible a hores d’ara, però TV3 i IB3 poden començar a caminar en aquesta direcció. Els resultats s’haurien de veure no només en els continguts dels programes, sinó també en espais virtuals comuns, serveis a Internet compartits que esdevinguin referents de la producció audiovisual catalana.

Al matí estaré a Mataró, en aquesta jornada sobre la situació dels mitjans digitals en els temps de crisi que corren.

En Rafel ve de la tele i es troba còmode darrera d’una càmera i buscant plans de recurs per convertir l’entrevista en un producte atractiu. Em va explicar que ell s’havia enredat a Internet en els 90 amb Gracianet, la veterana xarxa ciutadana de la Vila barcelonina, i que no li ha costat gens tornar-s’hi a trobar còmode en un web audiovisual com el Diari.

Doncs bé, a les 6 de la tarda ni els mitjans digitals locals, ni els webs especialitzats en el món casteller havien parlat dels resultats de la diada. No hi havia manera de trobar a Internet què havia passat a la plaça de les Cols, no hi havia rastre de la notícia castellera del dia. En canvi, el Diari de Tarragona informava puntualment en portada de les últimes notícies internacionals, i avui encara no esmenta la diada al web ja que té la política de no bolcar a Internet tots els continguts del paper.

Els estudiants van utilitzar Google News i Huubs per rastrejar les notícies d’altres mitjans catalans i espanyols, per si de cas; van usar Dmoz.org per trobar webs especialitzats (els webs de les colles també podien haver estat una font directa d’informació, però tampoc estaven actualitzats a mitja tarda), i van buscar a Technorati i Google Blog Search per comprovar si algun blocaire s’havia avançat als mitjans. I vés per on, sí! La Mercè, una blocaire tarragonina que segueix principalment l’actualitat sardanista, va escriure puntualment a les 15:16 el titular que un bon periodista hauria posat a la crònica de la jornada: “Les llàgrimes del casteller“:

Avui, desprès de la diada castellera, quasi tots els castellers han acabat plorant, els xiquets de Tarragona i la jove dels xiquets de Tarragona, plorant perquè els seus pilars no han arribat al Ajuntament, i han caigut per el camí, i els xiquets del Serrallo i els castellers de S.Pere i S.Pau, perquè els seus pilars han arribat al Ajuntament.

Jo no esperava trobar que en aquest cas concret la blocosfera es pogués avançar als mitjans, perquè de periodistes n’hi havia uns quants a la plaça de les Cols. Però sí estava convençut que els webs informatius no s’actualitzarien fins ben entrada la tarda o la matinada. Per què? Perquè encara avui la Xarxa és un mitjà de segona categoria per a la premsa, ràdio i televisió. Perquè els recursos humans dedicats a Internet són molt magres i els periodistes “tradicionals” prioritzen la seva feina sense pensar en què també poden passar el text a Internet.

Per la seva banda, els mitjans especialitzats no poden estar a tot arreu i se centren més en la qualitat que en la immediatesa. Els blocaires tampoc són una solució fiable, ahir va haver la sort que la Mercè estava a la plaça, però no sempre hi ha una Mercè disposada a compartir el que ha viscut. Mentre ningú als mitjans digitals es plantejava publicar els resultats a les 3 de la tarda, Tarragona Ràdio va emetre en directe la diada: la ràdio va guanyar clarament la partida.

La informació local no necessita sovint la premura de la immediatesa (de fet, la informació política també guanyaria en qualitat sense l’obsessió per la immediatesa). Però dades com els resultats d’una diada castellera no costa gens posar-los a Internet al moment d’acabar, només cal una mica de planificació. Si a les redaccions el web sigués tractat amb la mateixa prioritat que el paper o l’audiovisual, cada notícia tindria la difusió que es mereix: immediata al web si ho requereix; anunciada al web i desenvolupada al paper si és una exclusiva; amb més detalls al web si és una peça multimèdia en profunditat…

Les notícies sobre la diada castellera disponibles dijous al matí:

• Tarragona Ràdio: “Per primera vegada, dues de les quatre colles han caigut en la baixada dels Pilars de la Mercè” (publicada ahir al vespre)
• El Punt: “La glòria dels modestos” (versió digital de l’article al diari, penjat de matinada)
• WebCasteller: Des de la nit d’ahir ofereixen els resultats i tres fotografies, de moment
• Xiquets de Tarragona: “El pilar de la Mercè cau a la Baixada de la Misericòrdia” (publicat ahir al vespre)

Amb l’experiència acumulada provant estratègies docents a la Universitat d’Iowa, aquest any m’atreviré a proposar els estudiants tarragonins que facin blogs periodístics especialitzats. Els demanaré una periodicitat mínima setmanal i els blogs seran un treball d’equip, amb tres autors que s’han de coordinar en els temes que tracten. Els blogs col·lectius augmenten la responsabilitat dels autors, que se senten part d’un projecte més gran que ells, i fomenten la discussió d’una estratègia de publicació que en blogs individuals pot ser més erràtica.

D’altra banda, durant el curs (l’assignatura és anual) farem sis edicions d’una revista multimèdia de caràcter monogràfic: en cada edició tractarem quatre temes informatius locals a fons, amb equips de sis persones dissenyant una estratègia de cobertura que executaran en parelles, amb càmeres de vídeo, gravadores d’àudio i càmeres de fotos disponibles per preparar el material que creguin convenient per tractar la notícia. D’aquesta manera, cada tema serà polièdric, amb diverses peces relacionades desenvolupant-lo. Utilitzarem el nou WordPress com a eina de publicació. Al blog en anglès trobareu les proves que he fet de diverses plantilles orientades a la publicació de notícies. Perquè vegin diferents gestors de continguts web (la principal eina en les redaccions digitals), publicaran els continguts també amb l’Interdum d’Editio Software (amb qui tenim un conveni de col·laboració), un programari professional dissenyat específicament per a diaris digitals. Vaig provar Joomla per fer aquest portal de notícies amb els alumnes d’Iowa, i vaig quedar molt decepcionat de la seva rigidesa i antipatia per l’usuari.

A banda d’aquests dos projectes de curs, els estudiants també faran pràctiques més puntuals per acostar-se a habilitats i eines que els han de ser útils com a periodistes digitals:

• Redacció de titulars i textos per Internet
• Ús eficient d’enllaços en notícies
• Configuració d’un servei RSS
• Creació de mapes informatius
• Producció de notícies d’última hora a partir de teletips
• Producció d’un espai informatiu multimèdia, maquetant amb HTML i CSS usant Dreamweaver
• Avaluació de continguts produïts per periodistes ciutadans
• Avaluació de reportatges multimèdia professionals
• Planificació de cobertura informativa multisuport

En totes les activitats de curs intento introduir la reflexió crítica a partir de l’anàlisi del que els alumnes estan fent, que la seva experiència pràctica els serveixi per pensar en els avantatges i inconvenients, les oportunitats i els riscos del periodisme digital contemporani.

Tutorials de producció

Mindy McAdams, professora a la University of Florida, acaba de crear Journalists’ Toolkit, un web on recopila manuals i consells per produir audio, vídeo, infografia, blogs… Des de qüestions tècniques (quin equipament usar i quines configuracions) fins a aspectes ètics i purament periodístics. Al seu blog fa sovint reflexions molt útils sobre com ensenyar periodisme digital.

Els professors brasilers Marcos Palacios i Beatriz Ribas ofereixen un web que recolza el seu Manual de Laboratório de Journalismo na Internet, amb explicacions, exercicis i referències sobre molts aspectes de la producció informativa per a Internet.

També hi ha bons llistats d’eines:
- Graphic Designr
- Reportr.net

Exemples excel·lents

Interactive Narratives és un web amb més de cinc anys d’història, però aquest estiu s’ha refundat per convertir-se en la més completa base de dades d’infografia multimèdia i especials informatius a Internet. Ideal per mostrar què s’està fent als EUA (no hi ha massa casos d’altres països) per explorar el futur del periodisme digital avui.

Per aprendre a fer vídeos periodístics, Kobré Guide és un recurs molt complet, amb exemples triats dels millors webs (principalment nord-americans) i vídeo-tutorials (via Digital Amy).

Protagonistes

Reportr.net és el blog professional de l’Alfred Hermida, professor a la University of British Columbia de Canadà. Trobo especialment útils les entrevistes en vídeo que fa amb el seu Nokia 95 a persones del món del periodisme digital, improvisades amb la seva professionalitat (va treballar a la BBC) en els passadissos de conferències i trobades.

Tendències

Poynter.org acaba de ser redissenyat i, després de la recent desaparició de l’OJR [retornat més tard però sense el mateix múscul] queda com el principal referent per a la reflexió col·lectiva sobre les tendències del sector. A la secció de periodisme digital trobareu anàlisi de casos de bones pràctiques, reflexions escrites des de les redaccions pels seus protagonistes i articles divulgatius sobre noves tecnologies. L’E-Media Tidbits continua aportant la dosi diària de novetats i la NewsU té cursos online, molts d’ells gratuïts que poden inspirar.

En castellà, una de les veus més constants i independents és la de Sílvia Cobo.

[Actualitzat el 27 d'abril de 2009]

Aquest és el primer pas per reactivar el blog. Parlant amb l’Alfred Hermida a Montréal sobre el seu magnífic blog de periodisme digital, vaig arribar a la conclusió que només cal una mica de disciplina: la rutina de llegir coses interessants d’altres blogs i webs de notícies ja la tinc, ara només falta afegir-hi una horeta per escriure cada matí sobre el que cregui més interessant del que veig o faig. Seguiré tenint el periodisme digital com a eix temàtic, que segueixen passant moltes coses a prop i lluny. Espero que us pugui ser útil!

Les meves coordenades vitals tornen a estar a Catalunya: al setembre torno a donar classes a la URV. Ens veiem per aquí digitalment i en qualsevol plaça fent una birreta en el món dels àtoms!

Sóc usuari habitual dels RSS i el de Vilaweb és el que em connecta diàriament amb les últimes notícies de casa. Però aquí tinc la rutina d’escoltar la ràdio pública americana cada matí i vaig pensar que podria fer el mateix amb Catalunya Ràdio gràcies als podcasts. Vaig mirar què hi havia en català al menú de podcasts gratuïts de la iTunes Store i no em va costar triar la meva dosi diària i setmanal de productes de la terra:

• Per notícies generals, Catalunya Matí, amb la Rita Marzoa, el resum de 3 minuts de La Nit al Dia (punyeta, la Mònica Terribas -el meu amor platònic professional- va deixar de ser la conductora el dia després que l’afegís… Però no tinc res contra l’Albert Closas i seguiré la seva evolució), i el vídeo diari de Vilaweb TV.
• Per informació tecnològica, l’Internauta del Vicent Partal (m’agradaria que resumís l’actualitat digital de la setmana més enllà del tema principal del programa, per ser encara més útil) i Mossega la Poma, sobre els ordinadors d’Apple, liderat per Tomàs Manzanares. I també m’he suscrit al podcast del Toni Sellas, esperant que el reprengui ben aviat!

La meva rutina matinal és ara la següent: quan em desperto, desperto l’ordinador, actualitzo els podcasts a iTunes mentre poso el té a escalfar, i quan han baixat, sincronitzo l’iPod. Així, mentre esmorzo o de camí a la feina puc escoltar els programes del dia o mirar algun dels vídeos curts. Entenc que a Windows això funciona igual. En el cas de Linux, el programa Rhythmbox (instal·lat per defecte amb Gnome, normalment) permet importar podcasts copiant i enganxant la URL de l’arxiu XML del podcast (iTunes també permet fer això quan el podcast no està a l’iTunes Store) per tal de rebre actualitzacions automàtiques, però no pot sincronitzar-se amb iPod o reproductors portàtils similars. Hi ha usuaris que recomanen Amarok, basat en KDE (l’alternativa de sistema d’escriptori a Gnome en Linux), o Yamipod, però no els he pogut provar, perquè encara m’estic barallant per polir l’ús d’Ubuntu al meu Mac…

Quan TVC va iniciar el TV3minuts no veia clar la utilitat. Però haig d’admetre que m’han enganxat: 3 minuts és la mida adequada per fer-te una idea si el programa, en el meu cas La Nit al Dia, té alguna entrevista interessant que valgui la pena recuperar més tard a l’ordinador des del 3alaCarta. En un món en què el nostre temps és preciós i els lectors RSS de vegades ens saturen per la quantitat de titulars que acumulen, els podcasts i videopodcasts són una eina molt útil per aprofitar el temps mort a l’autobús o caminant: en comptes del diari gratuït, que té un 90% de continguts que sovint no ens interessen, podem estar escoltant o mirant la feina dels periodistes o ciutadans que produeixen continguts que són rellevants per nosaltres. Un filtre del que volem saber, en el format més còmode.

UStream.tv, el servei que he fet servir per gravar la meva reflexió, permet fer transmissions en directe amb un xat simultani, però com que hi ha 7 hores de diferència entre Iowa i Catalunya, el vídeo es veurà a la classe quan aquí serà de matinada, així que espero llegir les vostres reaccions quan arribi el dia al Midwest americà.

La ubicació de les polítiques de societat de la informació de la Generalitat en el si del Departament de Governació no està ajudant a desenvolupar estratègies integrals de promoció d’Internet: correm el risc de tornar a caure en l’error de pensar que fer arribar la Xarxa a tot arreu és suficient per fomentar l’ús d’Internet. Les subvencions del Departament de Cultura i Comunicació estan circumscrites a l’àrea dels mitjans periodístics, on queda molt camp per córrer, però d’altres àmbits que necessiten atenció urgent per promoure el català, com el teixit empresarial i comercial, tenen de moment pocs estímuls. Cal urgentment un mapa de continguts i serveis prioritaris per als usuaris catalans d’Internet que identifiqui mancances en l’oferta en llengua catalana.

La participació de l’audiència en els mitjans digitals serà l’eix central de les innovacions al 2008. Però sóc molt escèptic que realment sorgeixin iniciatives de periodisme ciutadà que canviïn la relació periodista-audiència, que busquin la seva col·laboració activa i ajudin a millorar la qualitat dels productes periodístics.

La nova CCMA va presentar a finals d’any la renovació del seu portal de notícies, rebatejat crípticament com a 3cat24.cat (jo seguiré arribant-hi picant noticies.cat), amb la participació dels usuaris com a principal aposta. És una iniciativa sense precendents entre els mitjans digitals catalans, agossarada i completa, però per madurar i generar continguts de qualitat necessitarà una implicació més activa per part de tota la redacció. La recent incorporació de la Karma Peiró, que té experiència contrastada en generació de dinàmiques participatives (a En.red.ando primer i aquest últim any a La Vanguardia) és un bon començament i ja està fent el que cal perquè tot plegat funcioni: tenir contacte directe amb els usuaris que contribueixin (per agrair-los l’aportació i suggerir-los com millorar-la) i recomanar les aportacions més interessants. Però poden anar més enllà: suggerint temes als usuaris, col·laborant amb ells per aprofundir en les notícies que dónin més de si. Ara mateix, “elmeu3cat24” sembla un espai massa aïllat de la resta del portal, tot i que tingui presència en portada.

El que no m’agrada gens és el que acaba de presentar La Vanguardia: un concurs per triar un president virtual amb el ganxo de 8.000 euros pel guanyador i una única intenció, guanyar diners a costa dels usuaris, que han de pagar 0,90 € per cada “vot” virtual enviat per SMS (”com més enviïs més possibilitats tens de guanyar”, recorda el web) i fer 3 clicks per arribar a cada pàgina del concurs, recorrent “habitacions” del palau presidencial per tal de donar més impressions de pantalla per als banners publicitaris. En un moment en què es plantegen idees agossarades (i un pèl utòpiques) com un debat online obert dels principals candidats a les eleccions espanyoles amb els internautes, la proposta de La Vanguardia és una caricatura del protagonisme dels ciutadans a Internet.

Els blocs de ciutadans en mitjans digitals són una altra opció participativa. Ja existeixen des de fa dos anys a Vilaweb (oberts a qualsevol subscriptor de MésVilaweb) i menys d’un any a La Vanguardia i El Periódico (per invitació, en aquests casos). Vilaweb en fa un ús intel·ligent, destacant en portada els articles més interessants publicats als blocs. La Vanguardia els té massa amagats, al final de la llista de blocs de periodistes. I El Periódico ha optat de moment per convidar a membres d’ONGs catalanes arreu del món a participar. Una perspectiva molt enriquidora, però també molt amagada dins del web.