KRIT-i-K

to be continued.... or not

2008-10-20T23:24:00.002+02:00

Avui he recordat que durant uns mesos vaig tornar a escriure un blog.... m'agradava deixar-hi les reflexions irreflexionades que em venien al cap, però per mantenir un blog s'ha de o bé ser molt constant, o tenir una mica de temps lliure o perdre hores de son. Durant temps vaig optar per la tercera opció, però ara entre la feina, el gimnàs, el futbol, les sèries, el facebook i demés.... doncs això, que el dia té 24h, i no dóna per més.

Així que deixo el bloc oficialment en stand by (estat en el que ja porta uns mesos, com bé es pot observar). No descarto reengaxar-lo algun dia, però no serà en breu. En qualsevol cas, ja us avisaria als que sé que m'heu estat llegint habitualment: gràcies!

...to be continued...

Cuina de vanguardia

2008-05-14T16:38:00.003+02:00

Més d'una vegada hem parlat amb els amics sobre el fet de pagar 250€ per un àpat del que molts consideren el millor cuiner del món, ~~l'inimitable~~ el fàcilment imitable Ferran Adrià.

Doncs atenhió (amb la h aspirada a l'estil Adrià) amants de la cuina de vanguardia, que segons les últimes notícies, el cuiner que ha passat a la fama per esferificar els aliments i crear gelatines de mil sabors ha estat acusat pel seu colega Santi Santamaria d'utilitzar productes nocius per a la salut. Es tracta de la metilcel·lulosa, un gelificant d'orígen vegetal que es creu pot ser perjudicial.

El debat està servit... potser per gelosia, potser per preocupació social o potser perquè rajar dels altres mola molt.

Jo, en qualsevol cas, em quedo amb l'entrecot amb patates de tota la vida.

Reflexionem-hi

El factor IKEA

2008-05-14T01:12:00.005+02:00

Aquests suecs se la saben ben llarga...

IKEA és el paradís i la perdició alhora, ja que hi pots trobar autèntiques gangues quan es tracta d'amoblar un pis o comprar accessoris per la casa. Ara bé, del que ningú se n'adona és que per molt que 6 gots costin 1,99€, a la que has comprat 50 articles del mateix preu ja t'has deixat 100 eurazos en xorrades. A la que se t'envà la mà i optes per algun moble una mica més cool o uns coixins mínimament decents, la visita de l'IKEA et pot sortir tranquilament per 300-350€.

És el que jo anomeno factor IKEA, el simple concepte que al sumar molt i barat, el molt supera al barat, i al final la targeta treu fum. I és que els suecs, amb molt criteri, et fan passar per tota la tenda per arribar a la secció que realment t'interessa, amb la qual cosa, per molt que vagis amb un objectiu concret, sempre acaba caient alguna xorrada extra que segurament no necessitaves.

Això sí, tu amb un somriure d'orella a orella perquè has comprat la calaixera que havies vist al Corte Inglés per una quarta part del preu, una bateria de cuina per 50€ i unes tisores de cuina a l'increïble preu de 0,99€.

Al cap i a la fi, per què estan els diners? Exacte, per gastar-los. Així que avui me'n vaig a dormir amb 200€ menys al compte però amb la satisfacció que el piset quedarà deluxe (que collons, deluxe sona cutre, quedarà de puta mare!)

I és que els diners no fan la felicitat, però ajuden lleugerament a assolir-la.

Reflexionem-hi

Canvi de cicle

2008-05-08T10:08:00.002+02:00

N'hi ha que es resisteixen a creure que això del futbol és cosa de cicles. N'hi ha que encara no creuen que Barça i Madrid porten implícita una llei no visible de vasos comunicants. N'hi ha que creuen que plantilles joves poden aguantar molts anys.

Entre aquestes dues fotos han passat gairebé 2 anys. La base de la plantilla és exactament la mateixa, m'atreviria a dir que fins i tot un pèl millor aquest any. M'arriben a dir aquella nit màgica de París que avui estaríem així, i no m'ho crec.

Però sense sacrifici, sense treball, sense ganes, sense sentiment, sense sang, sense deixar-s'hi la pell dia a dia, sense implicar-se amb l'equip, sense l'atmósfera necessària... en resum, sense entendre el que significa el Barça pels socis i seguidors, no es pot fer res!

Ara toca canvi de cicle, esperem que es faci amb seny i inteligència.

Som més que un club. Ara i sempre.
VISCA EL BARÇA.

We all love GMail

2008-05-05T01:53:00.005+02:00

Tornar de festa a les 5 del matí i posar-se a mirar el mail, és estar enganxat. Que hi hagi gent que et contesti el missatge a les 5:05, és estar col·lectivament enganxats.

Trobar-se prop de 100 missatges (tots ells sense cap informació rellevant) si no s'ha obert el mail en 8 hores és tenir col·legues enganxats amb poca feina o que en breu perdran la feina.

Because we all love GMail

La crisis carnívora

2008-04-29T00:55:00.002+02:00

En las distancias cortas, todos somos unos hijos de puta.

Aquestes són les paraules d'en Pedro Rivero, el primer director que s'ha atrevit a portar a la gran pantalla una pel·lícula d'animació feta en Flash, en ser preguntat per la gran quantitat de vegades que surt el terme fill de puta a la seva producció. A part de l'innovació que suposa tecnològicament, l'entrevista que publica elpais.com fa entreveure que el guió no ens deixarà indiferents. De la mà de Nikodemo Animation, els pares del fenòmen estatal Cálico Electrónico, La crisis carnívora es presenta com una nova proposta molt interessant. I si la productora no fos garantia suficient, les veus de gent com Carlos Sobera, Enrique San Francisco o José Coronado completen un cartell que té totes les garanties de triumfar.

Ja tinc ganes de veure'n el resultat.

Fotomàquina del temps

2008-04-27T23:17:00.003+02:00

En Vier, de Patillades, va iniciar indirectamnet un meme que he trobat força interessant, així que aquí van els moments històrics (haguts o per haver) que jo fotografiaria si pogués viatjar amb una màquina del temps:
- Arquimedes formulant la llei de la flotació a la seva banyera.
- La final dels 100m llisos de les olimpíades del 2092.
- El gol de Koeman a Webley.
- Una actuació en directe del gran Houdini
- La separació dels continents
- El descens del Madrid a 2a
- El rei Artús desclavant a Excalibur de la roca.
- Ronaldinho jugant a futbol amb 10 anyets al carrer de la seva favela.

Apali, animeu-vos i viatgeu pel temps amb la vostra càmera de fotos ;-)

Puto clau

2008-04-25T16:52:00.002+02:00

Aquest puto clau m'ha costat prop de 350€. Degut a l'alineació indeguda de Júpiter amb Venus, les forces electromagnètiques que afecten a la Terra van produïr un camp momentani sobre el clau per tal de posar-lo dret tot just quan jo passava amb la meva flamant FZ6. Com a conseqüència, aquest clau de poc menys de 12 cm es va introduir al pneumàtic de la moto qual llança de St. Jordi contra el drac, amb la diferència que a la llegenda, la llança de St. Jordi és la bona, i aquí el clau és un desgraciat.

Sort que les rodes d'aquests trastos no porten càmera d'aire i no rebenten com les dels cotxes, perquè sino ara potser estaria escrivint el post des de l'hospital.

Així que ja ho sabeu, quan circuleu pel carrer, vigileu amb el que hi ha pel terra.

Lost-addictes

2008-04-22T15:55:00.005+02:00

Aquesta sèrie està deixant empremta. Després de l'aturada entre la 3a i la 4a temporada, ara ens han deixat un altre mes sense la dosi setmanal. Per sort, aquesta setmana torna Lost, esperem que amb més respostes i més enigmes a resoldre.

Si encara no us hi heu enganxat, aquí teniu 4 minuts apassionants per repassar les 4 temporades emeses.

Lostadictes, prepareu l'ADSL... d'aquí 2 dies els clients P2P tornaran a treure fum!

[Vist al sempre interessantíssim Microsiervos]

Alt standing

2008-04-22T00:25:00.003+02:00

Quan en un pis de lloguer et diuen que la tele de l'imatge va inclosa, poc més fa falta per decidir-se :-)

Així que ja tenim piset a Lleida, piset molt xulo, amb molt estil i molt de glamour.

Children see, children do

2008-04-18T12:49:00.003+02:00

Avui post amb missatge.

Que cadascú l'interpreti com vulgui i en tregui les conclusions que cregui convenients. Jo només dic que n'hem de ser conscients.

Reflexionem-hi

[Agraïments a l'Irma per enviar-nos cada dia els millors vídeos que corren per la xarxa (i de pas deixar-me dormir a casa seva quan anem a visitar Madrid xD)]

Justícia de vianants

2008-04-17T13:52:00.003+02:00

Hi ha una cosa que em puteja quan plou: la gent que va amb el paraigües per sota les cornises dels edificis i no s'aparta quan es creua amb algú que no en porta. Quan no hi ha ningú més a la vorera que cadascú camini per on li vingui de gust, però si hi ha individus directament exposats a les inclemències metereològiques sense més protecció que el poc recer que una cornisa pot oferir, entenc que és lícit reclamar el dret a no haver d'aparatar-se i quedar-se "~~cantant~~ fent_el_primo sota la pluja".

Així que des d'aquí reclamo als vianants barcelonins amb paraigües que tinguin l'amabilitat de cedir la poca protecció arquitectònica de balcons i demés als que no en duen, de paraigües.

Queda sobreentès que estic xop per culpa d'haver anat sense paraigües per un tram de carrer de no més de 50 metres en els quals m'he creuat amb molta gent insolidària.

Per una Barcelona més justa... reflexionem-hi.

Eco eco eco

2008-04-15T17:38:00.004+02:00

Somos de telecos!!!!

Sobren les paraules. El grandíssim Cañita Brava a la Festa de dia de la ETSETB, sens dubte el millor aperitiu de la millor festa universitària de l'estat.

Ens veiem divendres al parc del fòrum.

[Agraïments a l'Enric per haver-nos fet arribar aquest vídeo.]

Una guitarra abandonada

2008-04-15T00:22:00.002+02:00

Una guitarra abandonada reclama atenció a la cantonada de l'habitació. Desquintada, amb les cordes desafinades, plora i suplica ser tocada, acariciada, rascada... ser tractada. A la funda la vida és fosca, i a ella li agrada la llum. La pols li pesa sobre les fines làmines de negra fusta i suspira mentre espera que un drap li torni la brillantor que lluïa en aquells concerts on ella era la protagonista.

Els meus dits s'hi apropen, però ja no ballen. Llisquen, busquen i de tant en tant troben l'acord, però no són àgils. Inventen moviments que surten espontanis, però sense fortuna.

L'he d'arreglar. La vull arreglar. Vull tornar a tocar-la i que les seves cordes em quedin marcades als dits... uns dits que ara només es mouen per les tecles d'un teclat.

Sobre el cànon digital

2008-04-10T17:13:00.003+02:00

Seamos todos sinceros, ¿para qué necesitamos todos una línea de ADSL de no sé cuantos gigas? ¿Para mandar e-mails? Telefónica sabe que el 80 por ciento del volumen de tráfico en sus líneas es descarga de archivos.

Aquesta gloriosa pífia prové de l'eminent directora de l'Academia de Cinema, Ángeles González-Sinde, en una brillant intervenció sobre el cànon digital. La incongruència i indocumentació de totes les sentències que he llegit en aquest article no tenen desperdici.

Potser la senyora González-Sinde només utilitza Internet per enviar e-mails, però n'hi ha que li donem altres usos, com per exemple treballar. Amb amples de banda més gran podem utilitzar aplicacions de veu i televisió per IP amb millor qualitat, tenir connexions VPN ràpides per treballar remotament d'una manera eficient o hospedar un servidor web en un equip particular des de casa. Reconec que s'utilitza molt ample de banda per a la descàrrega d'arxius, tant legals com il·legals, però no crec que s'hagi de barrejar la pirateria amb el dret a la còpia privada.

El problema de fons és que no s'ha trobat una manera eficient de lluitar contra la pirateria, i per tant s'han inventat un cànon injust que ens obliga a pagar uns impostos extres per una tecnologia que no sempre s'utilitza de manera fraudulenta. Per què doncs, una empresa ha de pagar més per discs durs en els que es guarden les còpies de seguretat? Per què un estudiant ha de pagar més per un llapis USB amb el que porta els projectes a la universitat? Per què qualsevol persona ha de pagar més cars uns CDs que utilitza per guardar les fotos dels viatges?

Sembla que tot això no importa ni a la tal González-Sinde, ni a la SGAE, ni als defensors d'aquest absurd cànon. I com sempre, els que surten perjudicats són els usuaris.

Reflexionem-hi

La guerra fashion

2008-04-09T10:23:00.003+02:00

L'iPhone, quin gran tema de conversa. Hi ha qui el defensa, hi ha qui el critica, però el que està clar és que no deixa indiferent.

Avui en dia el mòbil ja no és només una eina útil, sinó també un accessori fashion que pot arribar a afectar a l'estatus social de qui el poseeix. Prestacions i disseny, ho volem tot.

Així que mentre esperem l'arribada dels primers dispositius amb Android, Nokia sembla que s'ha posat les piles i ha decidit plantar cara al gegant de la poma amb l'imminent llençament del Nokia Tube, un mòbil que incorpora una pantalla tàctil de característiques similars a l'iPhone i que el mercat espera amb moltes ganes. I és que una cosa està clara, el disseny i exclusivitat de l'iPhone es fan pagar... en contra del que intenta aquest nou dispositiu de la marca finlandesa, que vol apropar l'última tecnologia tàctil a tothom rebaixant els prohibitius preus dels iProducts

La guerra es planteja interessant, veurem com evoluciona.

Crònica Bombers '08

2008-04-07T11:29:00.006+02:00

Són les 8.40. Sóna el despertador i obro un ull. Veig a la cadira la roba que havia deixat preparada per la nit. Com pot ser que m'estigui aixecant un diumenge tant aviat? La resposta és clara: sóc un motivat.

Una dutxa ràpida, 4 cereals i cafè. Em poso les malles, em cordo les bambes i m'enfundo la samarreta. L'iPod al braç i una petita motxilla amb aigua, mòbil, claus i una desuadora. Ja estic preparat. Surto al carrer, encara mig endormiscat, i instintivament em poso a caminar a un ritme més ràpid del normal. Un cop més, fem tard. Arribem al parc de la Ciutadella, falten 10 minuts per començar, i encara estic fent cua per deixar la bossa. Merda, sense escalfar bé, 4 estiraments comptats i pels altaveus ja dónen la sortida als professionals. El cronometre comença a contar... i estic al final de tot.

Tant se val. Em poso els auriculars a les orelles, sel·lecciono la llista de reproducció running i tanco els ulls. El mític tema The Eye of the tiger comença a sonar, i amb això en tinc prou per posar-me a to. Ha arribat el moment de posar-se a córrer. Però les 14.999 persones que tinc al davant m'ho impedeixen, així que 5 minuts després de l'inici de la cursa encara no he passat per la línia de sortida. Tràfic. És com tornar de la Cerdanya un diumenge tarda. Hi ha molta gent, potser massa i tot. Em faig lloc a empentes, tot demanant perdó a cada cop de colze. El 1r km el faig molt lent, però no s'hi pot fer més. Encaro el Paral·lel i la cosa es descongestiona una mica. Pujo el ritme, però amb seny, que la pujadeta fins a la Gran Via es nota i no es plan de rebentar-se. La marabunta avança, i arribem al 2n km. Encara no he agafat el ritme de cursa que volia, així que prenc aire i ajusto. Arribo a la Gran Via bé de forces i em fixo un ritme de 4:40. Aquesta és la part de córrer que m'agrada, quan veus que les cames et responen, que el teu cos s'adapta a la situació, ets tu qui el domines. La respiració és constant i adelanto. Vaig deixant enrere corredors i això em dóna més forces. Passo per l'avituallament, però hi ha cua, així que l'aigua haurà d'esperar. La temperatura està pujant i les gotes de suor em llisquen pel front. Sense adonar-me'n passo per sota del cartell dels 6 Km, toca obeïr la rauxa. Ja noto el cansament, però no m'atura. La gent que passeja pel carrer aplaudeix. Els corredors s'animen entre ells. M'ho estic passant bé. Però... merda, un altre cop no! Girem a la dreta per Sardenya i tornem a tenir caravana. Una caiguda ha fet que es crei un cul d'ampolla i ens tallen el ritme. Quina putada! Torno a arrencar. Apreto el botó de l'iPod, és moment de la power song. Sóna All the small things the Blink 182, i els auriculars m'informen que porto 8,2 km i duc un ritme de 4:30 (com mola això del Nike+ Run). Arriba el moment de buidar-se. Pujo per la Ronda Sant Pere espitat. Les cames volen més, i li dic al cap que poden fer-ho. La baixada per Via Layetana es presenta davant, anunciant el final. I apreto encara més. 9 km i la respiració ja és forçada. Veig al fons la llebre dels 49' i vaig a per ella. No puc fer-hi res, funciono per reptes. Últim gir. Torno a ser al Pg. Colom i torno a obrir-me pas a cops de colze. Alguns motivats com jo comencen l'sprint. Ens piquem. Miradetes per sobre l'ombro. 200 m i ho dono tot, tanco els ulls, faig l'últim esforç.... i em deixo anar. Aixeco els braços i saludo a la càmera. La meta.

Segueixo caminant, amb la respiració accelerada. Els músculs estan tensos, però l'adrenalina que corre pel cos impedeix que surti el cansament. Estiraments, Gatorade i em quedo mirant a la meta. I aquí arriba, amb un somriure d'orella a orella, els braços en alt i la cara vermella. La Clàudia creua la meta amb un únic entrenament de 5 km 2 dies abans. Quin crack de novia que tinc ;-)

Ha valgut la pena llevar-se. Em sento bé. Un any més hem acabat la cursa. Ens hem guanyat el dinar.

Ja estic esperant el proper repte.

L'adéu d'un mite de BCN

2008-04-04T01:13:00.002+02:00

Un dels molts encants de Barcelona, segons vàries opinions ~~de guiris~~, són les Rambles. De fet, les Rambles en si no són el més excepcional, ja que si no fos per l'espectacle que ofereixen les estàtues humanes i demés artistes que l'habiten, no haurien traspassat fronteres ni omplert pàgines de guies turístiques.

D'entre tots ells n'hi ha un que, sens dubte, ha marcat una època: el Maradona de la Rambla. De nom Joan Sabaté, aquest ex-jugador de la sel·lecció catalana ens ha regalat durant gairebé 20 anys un espectacle impressionant amb un increïble domini donant tocs a una pilota.

Finalment, a punt de complir-ne 65, aquest apassionat del futbol ha decidit penjar les botes definitivament, i com no podia ser d'una altra manera, els seus fans i seguidors volen fer-ho amb una sonada festa.

Perquè passar per la Rambla i veure la seva passió amb la pilota als peus fa reflexionar molt sobre l'actitud de molts jugadors que es fan dir professionals.

Reflexionem-hi

Cobertura WiFi i la llei de Murphy

2008-04-03T00:35:00.003+02:00

Ja té nassos la cosa. No sé per quins set sous (segurament el puto Murphy que torna a donar pel sac), des del menjador rebo senyal de 8 punts d'accés WiFi oberts amb millor senyal que el que tinc a casa (i pel qual pago una pasta), que sigui dit de pas, està a escassos 10 metres de l'esmentat menjador.

Posibles causes podrien ser la propagació multicamí, la solapació d'slots o la incorrecte alineació de Júpiter amb Venus.

Bona nit

Llum natural

2008-04-02T00:21:00.003+02:00

M'agrada el clima mediterrani. Tot i que a aquestes alçades l'aigua s'està convertint en un seriós problema (potser tracto el tema un altre dia), m'agrada viure en una zona on el sol acostuma a brillar sovint i amb força.

Sortir de la feina de nit em deixava una mica mosca. Sembla que hagis perdut tot el dia tancat a l'oficina i ja no puguis fer res més. Però gràcies al gran invent del canvi horari, d'una setmana per l'altre l'humor canvia pel simple fet de sortir de dia. I és que tot i que em consideri animal nocturn que rendeix més per la nit, això no vol dir que no gaudeixi de la llum del dia.

Cada dia sóc més conscient que em costaria molt viure als països escandinaus... necessito llum natural. Diuen que és el que ens dóna un caràcter (en general) més amigable.

Reflexionem-hi

Sigue buscando

2008-03-31T02:09:00.003+02:00

Vosaltres no odieu aquest terrible missatget que apareix en la majoria d'etiquetes en les que suposadament hauries de trobar el tant desitjat premi?

Doncs a mi avui també m'ha aparegut aquest missatget en forma de mail. El meu brillant projecte resulta que no era tant brillant, o si més no, tant original, perquè no només existeix a alemania, sinó també aquí a Espanya. Era una opció que contemplava, i així ha estat. La gent de ViajamosJuntos.com se m'ha adelantat.

Així que res, serà qüestió de seguir buscant.

Hi reflexiono

Mr. Methane

2008-03-27T09:32:00.003+01:00

Em veig amb l'obligació moral de compartir amb tots vosaltes aquest gran video que acabo de veure. Per desgràcia han deshabilitat les funcions d'embedding, així que haureu de fer click aquí per anar a veure'l directament a YouTube.

[Agraïments (no massa efusius) al Dimas, per treure el tema dels pets i d'en Fartman abans del partidullu del dimarts].

Infojobs

2008-03-26T00:54:00.002+01:00

Es busca soci programador en PHP+MySQL per a projecte molt molón. Horari flexible (tant flexible com que treballes les hores que et dóna la gana) i remuneració inicial negativa (negativa perquè s'ha de pagar xD).

Objectiu: que Google ens compri el projecte d'aquí uns mesos.

Interessats enviar CV per mail.

Punt i seguit

2008-03-10T22:02:00.005+01:00

Fa molt temps que em ronda pel cap una idea. Es tracta d'un projecte que se'm va ocórrer quan estava per Alemanya i que crec que pot funcionar per les nostres terres. El problema és que aquest projecte requereix tot el temps del que puc disposar (i del que no puc disposar, també), amb la qual cosa hauré de deixar d'escriure al blog durant una temporadeta. Això no vol dir que el tanqui, simplement que el deixo en segon lloc un dies (i qui diu uns dies, diu uns mesos).

Ja sé que us fa molta pena a tots, però sobreviureu. Us haureu de conformar amb les aparicions esporàdiques que pugui tenir degut a moments de màxima lucidesa creativa o de màxima empanamenta mental.

Total, aquest és JustAnotherBlog, n'hi ha molts i molt millors rondant per la xarxa.

Viure a Fucking

2008-02-27T23:16:00.009+01:00

Hi ha gent que s'avorreix i es dedica a buscar cosetes catxondes per la xarxa. Uns turistes anglesos de visita per Àustria es van quedar bocabadats quan van veure per primera vegada el cartell d'entrada al poble de Fucking. Sí sí, com ho sentiu, hi ha un petit poblet proper a la frontera austríaca amb alemanya amb un nom tant eloqüent. Jo quan he vist la notícia he hagut d'anar a verificar la informació, corroborant la seva existència.

Les preguntes que es feien el curiosos turistes anglesos no tenen desperdici, això sí, sempre i quan es formulin en anglés. Jo aquí les deixo:

- Are the residents called fuckers?
- How are the mothers called?
- What would you be learning at the Fucking High School?
- Does the Fucking Hospital really help you?
- Where is the Fucking Police when you need them?
- If your friend comes from another town, wouldn't he be your fucking friend?
- What do you ask a pedestrian when you want to mail a letter, Excuse me, where's the Fucking Post Office?

Així que ja ho sabeu, si aneu de visita a Àustria, no oblideu passar per aquí.