Viatge a Ítaca

Canvi de direcció

2011-09-08T19:40:00.001+02:00

Hola a tots!!! A partir d'ara hem decidit per qüestions tècniques que deixem el blogger i ens passem al wordpress, per això a partir d'ara si ens voleu seguir haureu d'anar a http://ebordons.wordpress.com i allà si voleu també us hi podreu subscriure. Fins aviat!!!!

23e dia: New York, tornem cap a casa

2011-07-18T23:46:00.000+02:00

Últim dia de vacances, i tornem cap a casa, però abans exprimirem tot el suc que encara ens pugui donar la gran poma...

Estem de vacances però estem cansats, necessitem si us plau caps nostres respectius, una setmana adicional per recuperar-nos d'aquest viatge...

Ens ha costat, però ens hem aixecat cap a les 8. Motxilles a tope, més descansats i ben nets, comencem l'últim dia per l'Starbucks, on ja ens comencen a conèixer, i demanem els cafès habituals amb un trocet de Pumpking bread per llepar-se els dits.

Comencem a Times Square donant una volteta i fent algun encàrrec, unes voltetes més per aquesta zona sotmesos a la llei consumista més pura i dura, on les nostres tarjetes ens demanaven vacances, i cap al MOMA que ja toca fer més cultura i menys gasto...

Al MOMA hem pogut veure quadres de Dalí, Picasso, Kandisnky, Van Gogh, i algun però molt poquets d'Andy Warhol.
Però les estrelles han estat:

- La nit estrellada de Van Gogh

- Les senyoretes d'Avinyó de Picasso

- La marylin del Warhol

Vistos aquests quadres a la cinquena planta, hem anat baixant veient també escultura, arquitectura i Fotografia. Això si en debem de saber poquet d'art, perquè hi ha hagut força cosa que ens ha semblat totalment irrellevant i prescindible... Crec que moltes de les creacions del pintor i gran artista global Agustí Soler, farien més patxoca que no algunes de les que hem vist per aquí...

Ja una mica més justets de temps, tocava anar a dinar, i hem buscat per fer una despedida a lo GRANDE!!!! Hem buscat un restaurant dels diversos que hi ha a NY de la cadena Jackson Hole, i ens hem menjat l'hamburguesa més gran de tot el viatge i a uns preus absolutament raonables...El millor que hem trobat per menjar a NY.

Un altre cop com dues mandonguilles catalanes, rodolant 2a avinguda avall cap a l'hotel, constatant que en aquesta avinguda hi ha una oferta més gran i variada de restauració del que haviem trobat fins ara...

I de l'hotel al JFK, i del JFK a Heathrow esperem, i de Heathrow al Prat, i del Prat cap a casa que encara que no tenim moltes ganes de tornar sempre es troba una miqueta a faltar la familia i amics....
així com unes torrades amb embotit i una bona truita de patates!!!!

22e dia: A patejar New York!!!

2011-07-17T07:30:00.000+02:00

Amb moltíssima son, hem aconseguit despertar-nos... Serà que els nostres cosos no volen que s'acabin les vacances???

Per agafar energies hem fet un cafetonet a l'Starbucks i allí hem decidit la ruta a seguir, em sembla que som molt ambiciosos però... a veure que aconseguim fer no??

Hem anat baixant per Madison Av fins que ens hem trobat la Gran Central Station, si, aquella estació que ha sortit a tantes i tantes pel·lícules... Doncs clar, no ens podíem estar de fotografiar-la oi??

Amb uns quants carrers ja a l'esquena hem seguit baixant i anant cap a la 7a avinguda per poder veure el Madison Square Garden, allà on juguen els Nicks, però al igual que a Los Angeles el Mario s'ha endut una descepció ja que això és com un centre comercial i no com el Palau St Jordi, suposem que des de dins deu ser una altra història... llàstima que aquest cop hem vingut a l'estiu, sino segur que anem a veure algun partit... Ja tenim una altra excusa a la bossa per tornar-hi, em sembla que se'ns acumulen...

Seguim ruta baixant per la 7a i com ja portàvem una bona estona caminant, doncs... hem fet una paradeta a fer un Mojitea (un tea amb gust a Mojito, o això és el que diuen...) i així reposar una miqueta.

Amb forces renovades i amb una calor important, hem seguit cap a la 10a av amb la 23 on ja hem trobat el High Line Park, un parc que han muntat en una linea antiga de tren que es troba elevada entre la 25 i la 14 més o menys, la veritat és que està molt bé i surts una miqueta de l'asfalt.

Quan ja l'havíem passejat tota hem començat a buscar un lloc per dinar alguna coseta i entre West Side i Greenwich tot sentint-nos una mica Carrie (de Sexo en Nueva York) hem trobat un restaurantet que tenia un menú força apanyadet...

Us penseu que amb això ja acabàvem el dia... uixxx no ens queda ni res....

Amb la panxa plena ens hem ficat en ple Soho, tot veient cases estil la de Ghost, qui tingués un loft per aquí no?? i del Soho... a Little Italy i Chinatown, on.... que us pensaveu que no faria cap patositat de les meves.... doncs si... m'he torçat el peu i he anat cap a terra, així que ara ja tinc els dos peus semi lesionats i una bona rascada i moraton al genoll... no... si no se'm pot treure de casa...

Però com no soc tossuda ni res... pos a seguir endavant, ara tocava arribar al Brooklin Bridge, això si ens hem acontentat a veure'l des del Pier 17, ja que entre la meva caiguda i el cansament no m'hi he vist amb ganes de passar-lo, un altre cop serà...

Finalment hem arribat a on s'agafa el ferry a Staten Island que és gratuït i et permet veure una mica més d'aprop l'estatua de la llibertat i l'skyline de Manhattan, així que hem anat i tornat a Staten Island i així hem reposat una miqueta, a part de gaudir d'unes bones vistes i fer mils de fotos.

Al tornar com ja no podíem més hem anat fins a la zona cero on estan construint a tota marxa i allà ja hem agafat el metro que ens porta a l'hotel.

I demà..... ja s'acaba... però encara podrem veure alguna coseta...

21e dia: Hola New York!!!!

2011-07-16T14:17:00.000+02:00

L'avió va sortir de SF a les 22:40 i hem estat volant unes 5:20 hores, en les quals hem fet alguna caparronada. L'arribada a NY l'hem fet cap a les 7 hora local així que un cop recollides les motxilles sense cap ensurt i prou ràpidament, hem anat a buscar el metro a la parada de Jamaica, on hi ha una linea que ens ha de portar prop de l'hotel sense fer cap transbord.

Però aquí ja comencem la gran ciutat... nosaltres amb les bosses pel mitg intentem encabir-nos en un vagó ple de gent, però cap problema en una estoneta ja estem deixant les bosses al The Pod Hotel, on encara és massa aviat i no tenen habitació, així que amb una miqueta de son i força cansats comencem a patejar NY...

Estem en ple cor de Manhatan, i costa veure el cel entre tants gratacels...

Primer de tot trobem un starbucks, que aquí també n'hi ha uns quants i mentre prenen el cafetonet observem el personal com entra i surt. Una miqueta més desperts i amb la idea d'anar cap a Central Park per la 5a Avinguda, vam fer un a visita la catedral de St. Patrick, al Rockefeller Center i a la FAO, una botiga de joguines immensa on encara tenen el piano de la famosa escena de la pel·licula "Big".

Entrem a Cental Park i deixem enrere el Zoo que avui no toca, evitem l'eixam de venedors i conductors de bici amb remolc que anem trobant i comencem a caminar fins que sentim una melodia de Jazz tocada per quatre jovenets que ens fa estar una estoneta en un banc escoltant-los...

Seguim passejant una bona estona per aquest enorme i fantàstic parc urbà, i arribem a una esplanada de gespa on s'estan jugant uns quants partits de beisbol alhora. I com no és mai tard per apendre un esport nou, ens estirem una estoneta a la gespa intentant entendre i gaudir d'aquest esport...

Ja de baixada, entre la moltíssima gent que aprofita aquest parc per fer esport, trobem el recordatori a John Lennon inundat per una massa desproporcionada de turistes...

Ja sortint del parc hem anat baixant pel carrer Broadway on dinem una porció pizzera, i uns carrerons més i cap a l'hotel a descansar una miqueta. Ja amb els ànims descansats i nets tocava sortir a seguir coneixent NY. Un altre cop el carrer Broadway i els seus anuncis de musicals en portaven fins a Times Square, on un munt de gent, una presentadora de TV i algun que altre personatge curiós ens esperaven...

Les promeses s'han de cumplir i quan està el Barça per mig quan abans millor. Així que cap a l'Empire State, i encara que hi havia alguna proposta de fer de King Kong, al final ens vam contentar a pujar la samarreta del Foggia el nostre club, on ens deixem la pell i la salut defensant-lo, al més alt de NY , al pis 86 del Empire State...

Una vista panoràmica espectacular tant a la posta de sol, com quan el sol s'amaga i l'electricitat il·lumina Manhattan, això si molta gent per contemplar-ho i uns 22$ per cap...

Promesa complerta i dia fet, que quasi bé a les 10 encara no haviem sopat. Així que una hamburguesa per matar la gana i a dormir que em sembla que avui no arribarem ni a posar-nos el pijama de lo cansats que estem...

20e dia: Últim dia per San Francisco

2011-07-15T15:56:00.000+02:00

Amb moltes mandritis hem aconseguit llevar-nos, refer les motxilles (tasca molt difícil) i posar-nos en marxa, sembla que tots els dies de vacances estan fent efecte en el cansament acumulat ;)

Avui hem anat cap a tres barris que encara no havíem trepitjat i per no començar patejant massa, doncs primer hem agafat el muni i hem baixat al barri de Mision on es troba la Misió jesuítica de Sant Francesc, vamos on va començar la ciutat no?

De Mission ens hem anat passejant cap a Castro, el barri Gay de Sant Francisco on ens veuen banderes multicolors per totes bandes i on hem aprofitat per menjar una miqueta en un lloc de bocates vietnamita uns entrepans que estaven molt bé.

Amb energies renovades, hem anat entre moltes pujades i baixades cap a Haight Ashbury, el centre hippie dels anys 60 i 70, on encara queda algun reducte o si més no moltes botigues amb marihuana, coses del bob marley o tibetanes.

D'allà ja hem anat tornant cap a la zona de l'hotel, però hem descansat una miqueta a un Starbucks per poder continuar.

Per acabar el dia hem tornat a Chinatown a fer unes compres que ens havien quedat pendents i després a fer una mica de temps a l'hotel.

Per acabar ja hem anat cap a l'aeroport amb el Bart i un cop facturades les maletes (que no han pesat tant com pensàvem), ja hem pogut sopar una miqueta i esperar l'avió que per no perdre la costum ha arribat una mica tard.

19e dia: San Francisco multicultural

2011-07-13T19:49:00.000+02:00

Avui dia sencer a San Francisco i ens espera una bon dia de caminar, així que amb les piles a tope després d'una nit en que hem dormit de conya, ens disposem a sortir de l'hotel després de les tasques higièniques matinals. Agafem la nostre inseparable càmara i unes galetes de llimona fabuloses que hem descobert per aquí, i sortim a rebre la boira matutina i aquest cel gris que combinat amb un aire fresquet, ens fa pregar perquè el sol deixi de fer el ronso i aparegui en algun moment...

Hi ha Starbucks a cada cantonada de SF, així que avui toca cafè del bo i comencem a fer cua, que n'hi ha una miqueta. Ja encafetonats, comencem la ruta, agafem el carrer Stockton que ens fa creuar Chinatown. Aquest carrer no és tan turístic, un 99% de la gent que hi trobem és asiàtica i en aquest carrer es troben les botigues on fan vida, la veritat ens trobem enmgig d'un atuèntic gueto xinès...
Sortim de Chinatown, i arribem al barri italià, aquí pots trobar restaurants italians a mansalva i alguna que altre gelateria i cafeteria. Trobem un parc on conviuen uns gimnastes preparant-se per les properes olimpiades de jubilats amb un grupet de venerables, també d'edat avançada, que practiquen Tai-chi.

Agafem el carrer Columbus, que ens ha de portar cap a Fisherman's Wharf, l'antiga zona de pescadors i on actualment es troba un dels punts turístics més destacats, des d'on surten excursions per veure Alcatraz, Golden Gate, etc...

Fem una passejadeta per la zona, constatant que és un reclam per a turistes, amb botiguetes, restaurants, i resta de coses imprescindibles per reclamar l'atenció i els diners del visitant. Nosaltres volem anar cap a Alcatraz, així que comencem la búsqueda. Després de molt voltar ens informen que les visites a Alcatraz estan esgotades, que sembla que s'han de reservar amb unes tres setmanes d'antelació. Llàstima que no ens ho diguéssin fa tres setmanes, així que Alcatraz ens hauràs de venir a veure tu, que a nosaltres no ens va bé. El mon està mal repartit, tants que hi volien sortir i uns que no podem entrar-hi...

Sense poder visitar la presó, ens contentem amb una visita a les botigues de souvenirs, i al Pier 39 on unes foques i lleons marins fan de reclam...

ja comença a ser hora de dinar, fem volteta pels restaurants de la zona, tipus barceloneta. Busquem una cosa barateta, però que puguem seure sota cobert, que fa fred i estem cansats...
Trobem un lloc, on podem degustar un plat típic de la zona, Clam chouder, o alguna cosa semblant, que consisteix en un pà rodó obert i buidat, que omplen d'una sopa-crema de cranc i verdures. No som massa agosarats i només en demanem un, i la veritat és que està força bo...

Restaurats i amb quatre ratlles de bateria cadascú, tornem fent parada al carrer Lombart després d'una pujada...
fetes unes fotos seguim i arribem a Chinatown, però aquesta vegada agafem el carrer Grant que creua el barri i està ple de botiguetes, aquestes si per turistes...

Amb alguna que altre compra feta, passem per l'hotel per fer un mini descans. Cap a les 17 hores sortim amb destí Japantown i Alamosquare seguint el carrer Sutter. L'arribada a Japantown ens la indica els nombrosos restaurants japonesos que hi ha, això és el paradís...

Però abans de sopar, cap a Alamo square, on després d'una passejadeta hi arribem i podem fer una estoneta de relax sobre la gespa. Contemplant el personal amb els seus gossos, o com jugen amb el frisby. També per suposat contemplar i inmortalitzar, si es que encara no ho estava prou, les cases que sortien a "Padres Forzosos", ai recors d'infància....

Tornem cap al Japotown, veient pel camí com quatre camions de bombers acudeixen per socorrer un petit accident de trànsit. Per sort tots sans i estalvis...
Seguint la baba que haviem deixat, arribem al restaurant que haviem escollit per fer el sopar. Fem uns quants sushis, sopa de miso, makis, i una rainbowroll, que és com una barra de gitano de sushis de diferents peixos...Tot aixó per uns 40 $. Com ens hem quedat...

Ara si tornem cap a l'hotel per quedar-nos-hi, trobant pel camí un gimnàs que obre 24 hores al dia, 365 dies a l'any, perquè a qui li ve de gust un dissabte a les 4 del matí estar fent una copa al Salamandra (d'aquí és clar) saludant al Dani Thin, si podem estar fent unes bones abdominals en aquest gimnàs...

18e dia: Deixem Napa i ens anem a San Francisco!!

2011-07-13T01:37:00.000+02:00

Avui ja hem deixat Napa, tot i que ens haguéssim quedat fent el vaguito una mica i anant a un parell de bodeguetes cada dia, però... tot no pot ser oi?? ahir ja ho vem tenir això i avui tocava una altra coseta.

Així que amb tot ben empaquetat ens hem posat en marxa cap SFO, hem passat per carreteres plenes de vinyes en direcció Sonoma, fins que finalment ja ens hem desviat. Tot i que la distància no era molt llarga hem fet una paradeta a Sausalito, que és un poble de la Bahía de San Francisco amb tot de barquetes.

Al cap d'uns minuts de sortir de Sausalito ja hem pogut veure... el Golden Gate!!! hem parat per totes les bandes possibles, i no us podeu imaginar totes les fotos que hem fet... o si.... abans de creuar-lo en un lloc on es pot veure molt bé, creuant-lo amb el cotxe, al haver-lo passat i després des de l'altre banda i inclús hem caminat una mica per ell, i per rematar-lo hem fet el picnic amb vistes al Golden Gate, "vamos" que gairebé tenim una sobredosi de Golden Gate!!

Quan ja hem decidit que teníem suficients fotos del Golden Gate, hem agafat el cotxe i hem fet l'última etapa de cotxe, que ha sigut baixar per carrer Lombard, si, aquell carrer que fa tantes curves en una de les baixades de San Francisco!!

L'últim que ens quedava era trobar l'hotel, on hem deixat les motxilles abans de fer el check in, i trobar on tornar el cotxe, que estava molt aprop.

Així que hem tornat el cotxe amb un total de 4699 milles fetes!!! no està malament oi?? això traduit a km queda en 7562km, vamos que ens hem fet una bona panxada de kilòmetres.

Ara ja si que hem anat al hotel, molt sencillet, però com està bé de preu...

Hem deixat les coses i a passejar per San Francisco!!! Com estem al costat de Union Square, hem anat cap allà on hem entrat a la tenda de Nike, un edifici de 4 plantes, i també hem entrat a Macy's d'home. Però de moment ens hem portat bé, la maldat l'hem fet a l'Apple Store!!!

Amb la compra feta, hem anat cap a Chinatown, tot i que sembla que hem anat pel carrer més turístic, ja hem pogut començar a veure que és un altre mon. Chinatown ens ha portat al final del barri italià, però nosaltres hem girat cap a el districte financer per veure la Transamerica Pyramid, que és el rascacels més típic de San Francisco.

I com estàvem allà al costat pos a Embarcadero, des d'on hi han unes bones vistes al Oakland Bridge (un pont tipus golden Gate però en gris i sense tanta atracció).

Com començàvem a estar una mica cansadets, hem començat a tornar per Market que va en Diagonal i fins a Powell on hem parat a sopar alguna cosa al Lori's Dinner que teníem un bono descompte que evidentment hem aprofitat i així hem omplert la panxa, descansat una mica i entrat en calor.

Aquí a San Francisco no sembla que estiguem a l'estiu, fot un fred... sobretot quan passa l'aire... a veure demà, però de moment ens abrigarem força per si un cas...

Per acabar el dia a l'hotel on hem estat conectats força estona i jugant amb la joguina nova.

17e dia: De vinets per Napa Valley

2011-07-12T06:55:00.000+02:00

Avui descansats, ben nets i vestits de llarg, anem a fer l'esmorzaret que el motel ens proporciona i que està de luxe. Suc de taronja, fruita, cereals,... Dona gust comenar el matí així...
Mentre esmorzem, hem estat revisant les ofertes que tenen per aquí de tast de bodegues, i n'hem trobat alguna d'interessant. Ja a l'habitació, fem una mica d'investigació virtual i escollim que visitarem Freemark Abbey pel matí i V. Sattui per la tarda, abans de les 17 hores que és quan tanquen...

Estem allotjats prop de Santa Helena, un poblet encantador que es troba passat Napa Town, i que és la imatge que ens haviem fet d'aquesta zona i no el quem vam veure el primer dia a Napa...
Molt relaxats anem per feina, avui toca l'última laundry, que fem a Santa Helena, mentre la roba s'entreten donant voltes, nosaltres en fem alguna per Santa Helena, per aquí sembla que l'ambient és de classe alta...
Roba neta i guardada, següent pas visita a una zona d'outlets que haviem vist el primer dia i que estan tocant a Napa. Fem la ronda de botiguetes i comprem lo estrictament necessari per sobreviure com poden ser uns pantalonets texans molt monos de tipus pirata. Amb les necessitats vitals cobertes, agafem una carretereta secundària, que és paral·lela a la principal i fem repàs de tots els cellers a banda i banda, aquí ho tenen força ben muntat...

Tornant a la via principal arribem a Freemark Abbey on farem el primer tast tipus peli "entre copas"...

Entrem a la zona de tast, que és com un bar molt ben posadet, i el primer que fem és ensenyar el vale de dos per un, que es noti que som catalans, posteriorment ens diuen que podem probar quatre vinets. Ens serveixen consecutivament un quart de copa de cada varietat i ens expliquen una miqueta composició i sensacions...L'Eva necessita traduir-me alguna cosa perquè aquesta noia parla molt raro...

Una mica contentillos, passem per un super de delicatessen on farem botí per sopar. Uns makis, amanida Cesar i una mica de pasta, ens faran dormir millor.
Anem cap al Motel, dinem uns entrepans i descansem lo just per tornar a sortir cap a l'altre celler.
Aquest es diu V. Sattui, i hi ha una gentada a l'exterior... Aquest és espectacular, tenen una zona a fora per fer picnic, entrem i el primer que trobem és unes paradetes on venen embotits, formatges i plats precuinats, per poder fer picnic mentre ho regues amb algun dels seus vins. Si ho haguéssim descobert abans...
Nosaltres a lo nostre, i anem cap a la zona de tast. Moltíssima gent tastant, per sort ho tenen molt ben organitzat, i en una de les quatre barres que tenen ens hi podem acomodar. Un noi jovenet de faccions sud-americanes dedueix que no som autòctons, suposo que per les cares que posem quan parla, i ens pregunta d'on som, contestem, i la seva resposta és: "ahora si que nos vamos a entender..."
Un tio amb molt làbia, ens explica el vins que podem escollir, 5 per persona a escollir d'un total de 12. Deixem de banda els 2 dolços, així que el probarem tots...
Ens va explicant un per un cada vinet com està fet, i n'hi algun que ens encanta...

La sorpresa vé a l'hora de pagar, que ens surt gratis...imaginem que en lloc de fer el 2x1 del tast del 10 dòlars ens ha regalat 2 tasts de 5 dòlars. Hem quedat encantats d'aquest lloc i d'aquest noi...

Sortim caminant en linea recta, i no anem a fer un altre Winery que seria perillós per la nostra salud i vergonya ,perquè algun policia amagat no em fes fer la típica proba d'alcolemia de les pel·licules i l'Eva ho filmés tot darrera un arbre morta de riure...

Arribem al motel, el cel és clar i la calor apreta...un banyet a la piscina, una mica de panxing a la tumbona mentre el solet t'asseca, i cap a l'habitació a buidar el cotxe que demà deixem, i refer maletes per intentar encabir-hi tenda, matalàs i compres...Missió complerta, tot a dins!!!

Ara a sopar uns makis i companyia, i a dormir mentre fan una marató de Harry Potters per la tele...

16e dia: Visita a Yosemite i cap a Napa

2011-07-11T15:00:00.000+02:00

Després de passar una nit freda al camping (tot i que no tant freda com a Yellowstone) ens hem despertat i hem recollit (cada vegada ho fem més ràpid) i hem anat a posar gasolina, comprar gel i cafè.

I amb tot totalment preparat ja ens hem encaminat cap a Yosemite, entrant per Tioga Pass, on es passa per uns 9500 peus d'altitud i on ho hem vist tot força nevat i amb uns paisatges espectaculars, quan ja començàvem a baixar el Mario ha vist un animaló i hem aprofitat per parar, el Mario li ha anat a fer una foto i ens sembla que era una marmota, ja que després n'hem vist alguna més.

Els paisatges tot baixant cap a Yosemite Village eren impressionants i de tant en tant també hi havia unes supervistes.

Finalment hem arribat a Yosemite Village i al principi ens hem agobiat una mica ja que hi havia moltíssima gent, però un cop hem deixat el cotxe i hem fet una excursioneta a les Lower Falls, al ser l'entorn tant xulo se'ns ha passat l'agobio.

Un cop feta l'excursioneta hem tornat a agafar el cotxe i hem anat cap a Tunnel View des d'on es veu la típica foto de Yosemite, amb el Capitan a l'esquerra, el Half Dome a la dreta i també amb les Bridefalls, que no per ser típica és menys maca. Fetes les fotos corresponents hem seguit camí i ens hem dirigit cap a Glacier Point, fent una parada abans amb molt bones vistes.

A Glacier Point tot i que ens ha costat força poder aparcar el cotxe hem pogut arribat al punt on hi ha unes vistes molt maques del Half Dome i de les Yosemite Falls.

Des d'allà hem començat el camí cap a Mariposa Grove, però abans hem parat per menjar una miqueta en mig de la natura.

Al arribar a Mariposa Grove hem vist que no es podia accedir en cotxe, així que ja hem sortit del parc ja que Sequoies ja n'havíem vist.

Així que... un altre cop... "carretera i manta" en direcció Napa Valley, no sabíem si hi podríem arribat avui mateix, però al final entre que hem sortit d'hora de Yosemite i que no era tant lluny, hi hem pogut arribar a una hora decent.

Ara, amb la facilitat que hi hem arribat, el trobar allotjament no ha sigut tant fàcil, buscàvem camping a Napa perquè havíem vist que n'hi havia, però totes les indicacions no ens portaven enlloc, així que cansats de buscar camping hem tirat endavant en direcció Calistoga a veure si trobàvem algun motel o algun lloc on passar la nit, i demà ja buscarem un altre lloc.

Després de tirar bastant i tenir una mica de desesperació hem arribat a Sta Helena que està al mig de vinyes i en un entorn xulíssim i hem trobat un motel, on hem trobat habitació i on, finalment, hem decidit quedar-nos les dues nits. El motel es diu "La Bonita" i té wifi, piscina i jacuzzi i a més en el preu entra l'esmorzar, així que... que més volem no?? Al final ens ha sortit bastant bé el no trobar camping.

Hem deixat les coses a l'habitació i hem anat a buscar alguna cosa per sopar al poble, i ens hem decidit per un mexicà on hem sopat molt rebé.

15e dia: De ruta Cap a Yosemite

2011-07-11T04:40:00.000+02:00

Avui ha estat un dia de cotxe i més cotxe i a més no hem encertat en les decisions preses, encara que sempre tot acaba bé quan bé acaba...però millor anem per parts...

Primer de tot , com avui no hi ha massa per comentar, tenim espai per fer algun petit apunt d'algun gran comentari i/o preguntes rebuts al blog.

- Si, ens hem trobat amb algun Walker Texas Ranger i no hem mort, ni hem estat apallisats. Però em sembla que els Rangers del parc s'assemblen més al guarda del os Yogui que no al Chuck Norris...
- I de l'allotjament no vem fer cap chiste perquè se'ns va congelar l'humor...
-En quan a banyar-nos als llacs, la resposta és que no!!! que està prohibit i que l'aigua esta molt i molt calenta...També mentre dormiem ens ha visitat algun cervol i esquirol, però cap ós ens ha vingut a veure per sort...Indis n'hem vist molts, sobretot de navajos!!!!

Comentaris fets, anem pel dia cotxero.
Ens hem despertat cap a les 8, i després de fer el ronço una mica més de l'habitual, hem agafat carretera no sense abans proveïr-nos d'un got de l'excel·lent cafè del país...

La carretera ens ha acompanyat durant una estoneta, la primera parada ha sigut per repostar en una benzinera al mig del desert de Nevada que tenia un casino!!!!!

Una miqueta més de carretera per anar cap al llac Tahoe i intentar dinar per la zona. Ens semblava un bon lloc per fer picnic, amb unes vistes precioses, però no ha pogut ser...

S'havia de pagar per poder aparcar fos on fos, una zona de molt alt nivell, amb tot de caminets particulars que et porten al llac. L'únic que ens ha agradat davant d'aquesta prespectiva, és que la ciutat de South Lake Tahoe, a tocar del llac, està dividida entre Nevada i California, i la meitat té casinos i l'altre establiments de restauració...

Així que sense poder aparcar, hem donat compte de la pizza que portavem quasi bé de peu i de mala manera en un picnic improvisat i a sortir d'allà que estàvem una mica desencantats. A més per sortir una caravana espectacular que ens ha fet anar tard...

Seguint per carretera ja de terres Californianes, voliem anar cap a Bodie, ciutat molt prospera durant la febre de l'or (la 2a de California) i posteriorment abandonada... Actualment, restaurada en part. Hem fetcarretera de muntanya per arribar-hi, però tancaven a les 18 hores, i amb el retràs que portavem, només ens han deixat veure l'entrada...

I ara a desfer camí, i cap a Yosemite... De passada ens hem trobat amb el Mono Lake, un llac sobre una muntanya a uns 2000 metres d'altitud, que te unes formacions calcàries que sobresurten de l'aigua i una colonia enorme de gavines. La particularitat és que està regat per unes corrent subterraneas, que s'estan desviant cap a Los Angeles, així que aquest llac mil·lenari s'està secant progressivament...

Ja cap al tard i buscant camping o motel desesperats, entrem a Lee Vining, l'última població abans d'entrat al parc. Busquem i busquem Motel, però tot està a ple, ja ens veiem dormint al cotxe quan trobem cap a les 21 hores un camping per posar-hi tenda. Això sí el més car que hem pagat ...

Avui sembla que també passarem fred, així que una volteta pel poble per fer-nos a la idea, i dormir que ja toca...

14e dia: Acabant Yellowstone i ens posem en ruta

2011-07-09T07:00:00.001+02:00

Després de passar la nit més freda de moment (que esperem que no es repeteixi) i no haver dormit gaire pel fred (mare que bé que ens anirien els sacs militars... però no sé on els posaríem...) ho hem recollit tot i ens hem posat en marxa.

Volíem començar amb un cafè (jo una xocolata calenta que no soc tant valenta com el Mario), però en el primer lloc que hem parat encara no havien obert, sembla que avui anem molt d'hora. Així que hem tirat endavant.

El primer lloc on hem parat ha sigut a West Thumb, una zona plena de piscines termals, algunes d'elles amb fang però tot al costat del llac Yellowstone, com era a primera hora del matí gairebé no hi havia ningú així que ho hem pogut disfrutar amb molta tranquil·litat i amb les llums d'aquesta hora del matí.

Com que el següent que ens tocava ja havíem fet les fotos pertinents ahir, hem anat tirant amb el cotxe fins a Lake Village on ja hem pogut comprar el cafè i la xocolata per refer-nos una mica del fred (ja que encara no havíem entrat en calor).

Més endavant hem parat a Mud volcano, una altra zona de fenòmens geotermals, i que com totes les altres zones està molt ben delimitada amb pasareles, aquestes amb una mica de pujadeta, després d'haver vist la part de baix on hi havia com una cova que tirava molt de fum (de fet li diuen el drac) i després una piscina, però aquest cop de fang.

Hem vist la pujadeta, però hem decidit pujar-hi i quina sorpresa quan hem arribat a dalt, ja que no podíem continuar perquè una parella de bisonts estaven al mig de la pasarel·la, així que esperant una miqueta hem pogut passar, però no penseu que gaire més endavant ja que llavors hi havia una manada sencera de bisonts que estaven per allà, alguns tirant-se a terra, uns altres barallant-se, altres menjant i altres anant per la passarel·la. Hem estat una bona estona observant-los, però com seguien allà i no es podia seguir endavant, doncs... hem reculat. La veritat és que ha estat una molt bona experiència està allà al costat d'ells, tot i que feia bastant de respecte eh???

Amb una muntanya de fotos de bisonts hem tornat al cotxe i hem continuat la nostra ruta per la zona que encara no havíem vist de Yellowstone. Hem intentat una carretera paral·lela que ens agraden bastant, però hem hagut de tornar enrera ja que estava tancada. I així ja hem arribat a la part central del vuit que forma Yellowstone i per tant ens hem encaminat cap a l'oest on està la sortida que volem fer servir. Prop d'allà hi ha la zona de geysers de Norris però al intentar-hi anar hem vist que estava plena i no es podia aparcar, així que ja hem anat cap a la sortida del parc, sort que nosaltres sortíem i no entràvem, perquè hi havia una cua... Avui em sembla que la gent trigarà una mica a entrar al parc per aquesta banda.

Just a la sortida està la població de West Yellowstone on des del cotxe hem pogut veure que hi ha molts allotjaments, llocs on menjar i botigues, però no sembla tant artificial com Jackson.

Com ens queden moltes milles per davant per arribar al nostre següent destí, doncs n'hem començat a fer a bona marxa i cap a les 2 hem parat al poble de Blackfoot a fer un mos, i la veritat és que hem trobat un restaurant molt autèntic on ets posen uns plats descomunals, no us podeu imaginar la mida de l'amanida cesar i l'hamburguesa que hem menjat, el lloc es diu Stockman's Restaurant.

Amb les panxes ben plenes hem seguit ruta per les carreteres americanes, primer de Idaho i després ja hem retornat a Nevada, amb el que hem guanyat una hora més de carretera. Quan ja no podíem més hem decidit fer stop per avui i hem parat a Elko, avui dormirem en un Motel6, i hem anat a comprar al super i una pizza al pizza hut, que comencem a estar dels entrepans....

Avui si, dormirem ben calentets i en un bon llit!!!

13 dia : Passejant per Yellowstone

2011-07-08T17:49:00.000+02:00

Avui hem començat el dia no havent dormit massa bé. El fred i la humitat ens ha fet una mica la guitza i no estem preparats, hem vingut de campo y playa i això és com acampar al cim més alt del Pirineu...

Després d'entrar una miqueta en calor, vestits, amb la tenda plegada i empaquetada, ens posem rumb a Yellowstone, acomiadant-nos del Grand Teton amb una molt grata sensació, un parc no massa gran per fer en cotxe però d'una bellesa paisatjísitca espectacular, i amb un munt de possibilitats de fer excursions a peu per zones no tan plagades de gent com a Yellowstone.

Arribem al mega-camping que haviem reservat a Yellowstone cap a les 10:30 i ens diuen que encara no podem plantar tenda, que està el camping a tope i que haurem de venir més tard. Cap problema, farem la visita i tornarem a útima hora a plantar, ara que ja ho tenim per la mà...

Yellowstone és un parc enorme, realment no et fas a la idea fins que no hi ets a dins, a més hi ha molta gent, el que passa és que com és tant gran la sensació d'aglomeració queda dil·luida excepte en llocs puntuals. El parc té una forma de vuit, i avui intentarem fer la part de dalt.

De camí cap a la zona de Mammoth Hot Springs que és on ens hem dirigit avui, hem fet algunes paradetes:

Al llac Yellowstone que és enorme...

Fent carretera, hem trobat molt cotxes aturats, i quan això passa és sinònim de bestioles a tocar de la carretera, en aquest cas eren aquests animalons molt tranquilets, però que dieun que no t'hi apropis massa que a vegades tenen males pusses...

Hem parat a diferents "falls". El riu Yellowstone va formant el seu propi camí i de pas un canó bastant important per aquests barrancs esgarrifosos, i en alguns moments té caigudes d'aigua espectaculars ...

Hi ha unes vistes panoràmiques esplèndides des de la zona nord, en alguns punts pots tocar les últimes reserves de neu que es resisteixen a fer-se aigua...

I com no, un altre animaló, uns dels reis del parc i que té més seguidors. Un ós negres, aquest millor no tenir-lo massa aprop...

I per fi hem arribat a Mammoth Hot springs, unes piscines naturals d'aigues sulfuroses, que van fent camí per la roca i van formant terrasses amb diferents colors i tonalitats. No sé si ha estat perquè no hi hem vist massa aigua, però aquesta zona no ens ha agradat tant com esperavem...

Seguidament hem anat baixant, fent parades varies, perquè t'empapes de natura i vols parar a captar-la ade més aprop...I com no al veure un riuet, i amb la caloreta que feia, doncs a remullar-se els peus s'ha dit. Relax total a Yellowstone....

I per últim, una zona de piscines naturals anomenada "Grand Prismatic Spring", una de les piscines més grans, i que ens ha agradat més. Pots contemplar aquest colors, mentre els vapors et colpeigen la cara i t'omplen del característic olor del sofre...

Per cert abans d'arribar al camping, hem trobat un altre animalet, aquest més díficil de veure però que ha creat una espectació tremenda. Un alce estiradet a terra, intentant que ningú el molesti...

I després a plantar tenda, a sopar, i a dormir intentant que el fred ens deixi dormir una miqueta...

12e dia: Grand Teton i comencem amb Yellowstone

2011-07-08T06:51:00.000+02:00

Després d'una nit amb llamps, trons, pluja i molt de fred, ens hem llevat quan ja feia una mica de solet, ens hem vestit i hem anat cap a la zona comuna de Colter Bay, on hem comprat gel, llet i hem fet un petit esmorzar. Amb la panxa una mica plena, hem decidit a fer una excursioneta pels voltants, així que li hem preguntat a la Ranger del Visitor Center, i molt amable ens ha donat un mapet de les excursions que es poden fer per aquesta zona.

Així que hem escollit una sencilleta que és com un doble loop que va seguint el llac. Hem estat una horeta caminant, molt tranquils i sols, veient unes vistes espectaculars i fins i tot algun que altre cervol. Llàstima que hi havia una manada de mosquits per la zona, però l'excursió ha valgut molt la pena.

Un cop feta l'excursioneta, hem posat marxa cap a Yellowstone, a veure si avui ja podíem veure alguna coseta. Hem decidit començar per Old Faithful i el recorregut des de Grand Teton (a on ens allotgem) han sigut unes dues horetes.

Hem aparcat en un parking enorme i hem anat a veure si trobàvem un cafè pel Mario, l'hem trobat en un edifici enorme i allà mateix hem vist que el geyser Old Faithfl que faria erupció en més o menys una horeta, així que hem decidit fer-nos uns bocates al cotxe (de pas l'hem apropat) i esperar a veure'l.

Però quan teníem els bocates fets hem vist que encara ens sobrava força temps, així que hem decidit fer una petita excursioneta al voltant de l'Old Faithful, i d'aquesta forma hem començat a veure fenòmens geològics termals, manantials d'aigua calenta, geysers i fumaroles. Era només una petita entrada a tot el que veuríem.

Amb aquesta petita volta ja se'ns ha fet l'hora de veure l'Old Faithful i la veritat és que és força impressionant i el millor és la seva regularitat, cada hora i poc més.

Havent vist la majestuossitat de l'Old Faithful ens hem disposat a fer una excursioneta una mica més llarga per veure que ens mostrava aquella zona. Ara, a la primera sombreta que hem trobat hem fet una paradeta per poder menjar els entrepans que ens havíem fet.

Amb la panxa una mica més plena ja hem començat a caminar per les pasareles que hi ha per anar visitant tots els geysers, piscines d'aigua calenta... Realment aquests americans ho tenen molt ben muntat per poder fer la visita a tot. Hem anat caminant fins a la Morning Glory Pool que està al final del recorregut i hem tornat, al final hem estat d'excursioneta unes 2 hores, no està malament oi??

Amb el cotxe encara hem anat a fer un parell de visites més abans de tornar. Primer hem anat a Biscuit Basin i després a Black Sand Basin, les dues parades han sigut per veure més piscines i geysers, però en aquell moment els veus tots diferents i impressionants.

Amb unes impressions genials de Yellowstone, ens hem tornat cap a Grand Teton, i en comptes d'anar directament al camping, hem anat a la Laundry i a les dutxes, així que hem fet una neteja general, de roba i de nosaltres mateixos. I de pas ens hem pogut conectar a internet i carregar la càmara de fer fotos.

Un cop fet tot això, ara si, cap al camping a sopar una miqueta, i a dormir a veure si passem menys fred aquesta nit....

11e dia: Gran Teton i Jacksonhole

2011-07-06T03:14:00.000+02:00

Ens hem aixecat contents i relaxats, això de dormir en un llit còmode i amb dutxa a l'habitació senta bé de tant en quan.. A més necessitavem un canvi de paissatge i sembla que ara el tindrem.

Cap a les 8 hem esmorzat al motel (inclòs en el preu), i hem recollit els trastos tornant a carregar el cotxe. Hem començat a fer camí per carreteres entremig de montanyes nevades i zones verdes, amb granjes de tipus "rancho" i amb algun que altre vaquer conduïnt bestiar pel costat de la carretera. Canvi de paisatge total al que veníem acostumats fins al dia d'avui. Entrem més endavant a Afton un poblet on tot fa olor a Far West, els motels, restaurants, botiguetes, realment encantador... Seguim conduïnt entre els estats de Wyoming i en algun moment Idaho, i això és territori 100% cowboy.

Després d'unes 5 horetes més o menys arribem a Jackson Hole, el poble-ciutat que està abans d'entar als parcs on ens dirigim. Avui quatre de Juliol tenen muntada alguna que altre barbacoa amb banderets per tot arreu...

Seguim endavant i entrem a Grand Teton, busquem camping i en trobem un que per 20$ podem plantar tenda. Com tots els d'aquestes contrades, amb plaça per aparcar cotxe, lloc ampli per la tenda, taula per menjar i una barbacoa, aquest a més es troba tocant a muntanyes i per tot arreu hi ha consells de com evitar els atacs del ossos. Això sembla que va de debò amb el Yogui i companyia, això si el fet que diguin que molt ocasionalment ataquen les tendes mentre dorms et deixa molt més trànquil... Així que amb la tranquilitat per bandera fem un entrepa amb les viandes que portem.

Amb lloc per dormir agafat, tornem cap a Jackson Hole per fer-hi una ullada, però passant per alguna carretera secundària del parc on podem podem veure el nostre primer ós, búfals i algun cèrvol que ens dona un ensurt al creuar-se per davant del cotxe. Fem alguna paradeta per degustar la vista del llac amb les muntanyes nevades a la rereguarda i després d'haver arribat al nostre tope diari de bellesa paisaitjistica, tirem endavant que volem veure Jackson Hole...

Ai quina desilusió aquest poblet...Moltes i moltes botigues...molts i molts allotjament...però poca cosa a fer...No ens ha agradat massa Jackson Hole però trobem alguna botigueta que està bastant bé i ens juguem l'última bala a una recomanació de la guia. El Bubbas BBQ on diuen fan unes "spare ribs" espectaculars. Fem una miqueta de cua i la taula és nostre, demanem el plat típic i la veritat és que la fama és merescuda, amb una salsa tipus barbacoa espectacular ens posem les botes amb les spare ribs i un barbacue chicken per compartir...

Som dues boletes plenes de salsa barbacoa, així que rodant tornem cap al parc, on després de llegir una miqueta comencem a intentar dormir, encara que comença a olorar a pluja, de fet se sent com cau, i l'acompanya uns llampecs i trons que espanten una miqueta. Ai aquesta nit entre pluja, llampecs, trons i algun que altre ós que ens pugui visitar, no sé qui podrà dormir...

10e dia: Arches, Dead Horse Point i camí a Grand Teton

2011-07-04T16:21:00.001+02:00

Avui ens hem despertat amb una mica de fred, aixxxx quan estiguem a Grand Teton o Yellowstone... haurem de fer servir el polar???

Amb tot recollit ens hem posat en marxa cap a Moab, per carreteres totalment solitàries, tant que hem parat a fer unes fotos, però hem hagut de tornar corrent al cotxe ja que hi havia una manada de mosquits i petites mosques que ens han atacat.

Sense cap parada més hem arribat a Arches cap a les 10, allí hem decidit que faríem alguna caminata (avui si mare, avui si), i la que hem escollit (sencilla clar) estava al final del recorregut en cotxe, així que cap allà que hem anat.

Hem deixat el cotxe, ens hem posat crema solar i... en marxa!! Tot i que només eren les 10:30 ja feia una calor important i un sol del que no hi havia forma d'amagar-se. Però nosaltres hem tirat endavant, amb un parell d'aigües que portàvem.

Hem caminat una horeta i hem pogut veure el Tunnel Arch, el Pine Arch i el Landscape Arch, la veritat és que l'excursioneta està molt bé, es força planera, però... feia una calor... un sol...

De tornada al corxe primer ens hem refrescat una miqueta en una font i després ja hem anat tornat i hem fet la següent parada a on hi ha el Delicate Arch, on tens tres possibilitats, una força dura de 4,5km que ja hem decidit que no feiem ja que la calor era insoportable i no volíem que em passes el mateix que el dia de Horseshoe Bend. La segona opció era anar a veure una vista panoràmica una mica lluny i la tercera apropant-se una mica més (no molt més) i amb excursió de pujada de propina, hem triat aquesta opció i.... buffff aquesta ha sigut més dureta, ja que la calor apretava encara més si és possible i a sobre en pujada, i la veritat la recompensa... pos tampoc és molt bona...

Finalitzada aquesta segona excursioneta del dia, ja hem anat tornant fent algunes parades de fotos, però cada vegada menys, ja que tot i que el parc ens ha agradat molt, suposo que en portem tants d'aquest tipus que igual ja no ens sorpren tant com els primers. Degut això hem decidit que avui ja només aniríem a Dead Horse Point i el Canyonlands no el faríem (el deixem per a un altre viatge).

Així que cap a Dead Horse Point que hem anat ja que estava força aprop, i allí realment tot i ser molt petitet si que ens ha agradat molt ja que és una vista panoràmica estil Gran Canyon però amb les vistes més clares del Riu Colorado, realment impressionant.

Hem aprofitat que hi havia unes taules de picnic per menjar alguna coseta amb la mirada atenta de diferents esquirols a veure si podien agafar alguna cosa de menjar.

I ara ja si.... "carretera i manta" que volem avançar milles per demà haver-ne de fer menys. Direcció Salt Lake City per anar cap a Grand Teton.

Finalment hem avançat força i hem arribat fins al poble de Evanston on avui en comptes de camping dormirem en un Motel Super8 ja que a les 8 del vespre ha sigut el primer que hem trobat, surt més car que el camping però... per un dia no passa res.

Amb la coses al motel, hem anat a un super per comprar coses que ens faltaven i al pizza hut per sopar. I ben cansadets a dormir tot sentint els focs artificials que demà... és 4 de juliol!!! diada d'Estats Units.

9e dia: Carreteres espectaculars i Bryce canyon

2011-07-04T06:18:00.001+02:00

Matí de matinada i sona el despertador, dutxa, recollida i en camí que avui tenim tema per estona...

Sortim de Page i ens encaminem cap al Bryce Canyon, el parc que visitarem avui. Deixem el territori àrid Navajo amb la cabellera intacta i entrem a Utah, on de seguida observem un canvi substancial. Deixem de banda les paradetes artesanals i comencem a trobar infinat d'establiments amb temàtica del Far West, i a quin més curiós...Des de motels a restaurants la oferta és aclaparadora i si el nostre pressupost fos més elevat avui dormiem en un d'aquest motels temàtics...

Fent carreteres espectaculars, i coordinant l'hora amb l'arribada al parc, avui hem fet un esmorzar-dinar cap a les 11:30, a Hatch, on he pogut combinar unes delicies autòctones com café de carretera, hamburguesa Rodeo (amb salsa barbacoa a tope i patates fregides) i una miqueta de coca-cola per acompanyar. Si l'estómac avui no diu res podem estar tranquils la resta del viatge. L'Eva ha estat més mesurada i ha acompanyat la seva hamburguesa amb ceba,pebrot,xampinyons i formatge, amb una amanideta i una coca-cola...

Ara ja teniem les reserves energètiques més que fetes, així que cap al parc s'ha dit. Abans d'entrar-hi hem passat per una scenic view (carreteres amb vistes panòramiques espectaculars), que ens ha portat serpentejant pel Red Canyon, que com el seu nom indica son unes formacions rocoses de color vermellós...

Arribats al Bryce, aquesta vegada no paguem perquè aquest parc l'engloba el National Pass que ja vam adquirir, així que encara més contents si és possible ens disposem a visitar-lo. L'Eva ha tingut la fantàstica idea d'arribar fins el final del parc i anar baixant per carretera parant a tots els miradors senyalitzats fins arribar a l'últim on hi havia unes caminadetes interessants. Des del primer ja hem vist que seria espectacular...

Aquest parc ofereix unes formacions rocoses amb colors diferents que han estat modelades per la pluja. Realment és un parc no massa gran i altament recomanable.

Hem arribat al final dels miradors i quan ens disposavem a realitzar la caminata, el nostre seny avui ha estat present, i sense que serveixi de precedent, ens ha dita cau d'orella que a les dues del migdia, amb un sol i calor asfixiants, i tenint en compte l'experiència de l'excursió d'ahir, potser era millor deixar l'excursió per un altre dia...

Ho sento Glòria, haurem de recuperar-ho en segona convocatòria...

Avui, a més tocava dia de carretera, i que millor que fer-la per un altre scenic view, així que sortint del parc hem agafat la carretera 12 direcció Est i hem començat a passar el temps mentre al nostre voltant evolucionava el paissatge d'una manera quasi màgica.

Hem passat de carreteres sinuoses entre montanyes escarpades i desèrtiques, en les que en algun tros hem fet camí per l'única part hortizontal de la muntanya, ha sigut com passejat per sobre el llom d'una serp amb precipicis a banda i banda.

Si us agrada conduir aquesta és la vostre carretera, com m'he enrecordat amb enyorança de la meva moto, o millor encara i per fer païs somiant, cavalcant a sobre d'una de les moltíssimes Harleys que es poden veure per la carretera...

I en unes poques milles passant per muntanyes de frondós bosc plenes de campings i algun que altre parc natural, i per últim arribant a un paissatge intermig on es troba el poble de Torrey, on hem trobat un camping fantàstic, com tots els d'aquí, el qual es diu Thousand Lakes, i on per uns 20 $ hem pogut plantar tenda. Així que avui a sopar amb cerveseta, avui si que ja tocava....i a dormir aviat que hi ha molts mosquits i entre les seves picades, i les de la mosca de la son que ja comença a rondar per aquí avui serem dels primers a agafar el son. Bona Nit!!!!

8e dia: Veient Canons i formacions rocoses de Monument Valley a Page

2011-07-03T05:15:00.001+02:00

Hem començat el dia fora d'hora ja que volíem veure moltes coses, així que amb tot recollit hem anat cap al Valley of Gods, una zona com el Monument Valley en petit. Per arribar-hi hem hagut d'anar en direcció Mexican Hat i passar-ho fins arribar a un desviament cap a Goosneck state park, i passades 6 milles comença la carretera que t'hi porta. És una carretera de terra, però molt millor que la de Monument Valley, durant unes 17 milles et va portant per uns paisatges preciosos i que a més hem pogut disfrutar nosaltres solets, realment genial, ens ha encantat tant pels paisatges com per la tranquil·litat que s'hi respirava.

El Mario escoltant a veure si venen els indis...

Un cop hem acabat la carretera ja hem tornat en direcció Monument Valley i hem passat pel tros de carretera que surt a la pel·lícula Forrest Gump. Un cop a Kayenta hem parat a esmorzar una miqueta a un local molt autèntic (Golden Sand Café) on hem pogut provar l'autèntic cafè americà (bufff que us he de dir) i un parell de plats molt bons.

Amb la panxa plena, també hem plenat la panxa del cotxe i així ja hem pogut anar direcció Page. Poc abans d'arribar-hi ja hem trobat el nostre destí, el Upper Antelope Canyon, on després de pagar l'entrada al parc (6$ per persona) i pagar l'excursió (25$ per persona, no es pot fer d'una altra manera). hem esperat uns 20 minuts i ja hi hem anat.

l'Antelope Canyon són unes excletxes a la Roca Arenisca que amb la llum del sol (el millor és anar-hi entre les 11 i les 12 que el sol està a dalt de tot) permet fer unes fotos impressionants. S'hi ha d'anar amb guia sempre, ja que si plou molt, allò s'inunda i t'han d'avisar que has de sortir corrents. Ens ha tocat un guia Navajo molt autèntic que ens anava indicant els millors llocs on fer les fotos, i a vegades ell mateix et feia unes fotos molt originals. Tot i la calor que feia, dins el Canó s'hi estava d'allò més bé. La visita ha durat més d'una hora i després ja hem tornat.

El següent destí ha sigut Horseshoe Bend, un meandre en el riu enorme que pots veure des de dalt. Ara, per arribar-hi has de fer una petita excursioneta i potser no l'hem fet a la millor hora (eren les 2 del migdia i queia una solana...) ja que sobretot a la tornada que feia pujada, entre l'esforç i la calor m'he marejat una mica, sort que al arribar al cotxe teníem beguda fresqueta (només ens havíem endut una ampolla d'aigua) i amb una coca cola m'he refet una mica.

Per poder descansar hem anat a un restaurant a dinar alguna coseta al poblet de Paige, i hem triat un de la guia que la veritat és que ha estat molt bé, es diu Ranch House Grilled i la cambrera que ens ha tocat era un encant. Elecció totalment encertada tot i que al principi ens ha costat una mica trobar-ho.

Un cop descansats i amb la panxa plena hem anat a buscar un camping ja que per l'hora que era hem decidit quedar-nos aquí i no fer-nos la panxada fins a Zion, un altre cop serà no??

N'hem trobat un estupendo(Paige Lake Powell campground) que per 18$ tenim una parceleta perfecte amb taula, barbacoa, i endolls d'electricitat. Així com el camping té piscina, jacuzzi i wifi. Un cop hem reservat una parcela, en comptes de muntar la tenda (feia massa calor) hem anat a veure unes vistes genials del Lake Powell i hem anat a comprar algunes coses que ens faltaven i llavors si, hem tornat al camping per muntar la tenda i relaxar-nos a la piscina i al jacuzzi, i després a posar-nos al dia amb el blog i les fotos. Per finalment sopar i anar a dormir sota un munt d'estrelles.

7e dia: De Gran Canyon a Monument Valley

2011-07-02T05:39:00.002+02:00

Avui era el dia que havíem d'acomplir les promeses que veniem carregant a les nostres motxilles des de les llunyanes terres catalanes, així que cap a les 6:30 un cop desperts i ben dutxats, ens hem enfundat les nostres respectives elàstiques blaugranes i ens hem posat en marxa.

Avui tocava provar si podiem volar en helicopter, el temps semblava haver millorat una mica, encara que el fort vent seguia bufant. Hem saludat a l'amable noia que amb uniforme d'aviadora ens ha indicat que en una mitja hora avisarien per pujar-hi. Ens han passat un video de seguretat que et tranquilitza enormement...i cap a dins que fem tard. Ens enlairem amb música de "Don't worry be happy" posada als auriculars, i posem rumb cap a la gran escletxa. Des de l'aire veiem que tot el voltant sembla un gran bosc, i de sobte canvia la música a "2001 una odisea a l'espai" i ens trobem cara a cara amb el Gran Canyon, ESPECTACULAR!!! aquesta sensació... Durant uns 35 minuts pots contemplar aquesta maravella natural a vista d'ocell, mentre escoltes les explicacions en "spanish"...

Un cop aterrats en perfecte estat físic, però amb la psique una mica alterada per l'emoció, hem tornat cap al Lodge per fer el Check-out i iniciar la "Desert View" , una carretera panoràmica amb diferents miradors on poder fer una última i aclaparadora vista del Sr. Canó. Als diferents miradors i amb la samarreta blaugrana posada, una barbaritat de gent se'ns ha acostat a parlar-nos, no se si es que avui fem cara de simpàtics o és aquesta samarreta màgica... Per cert durant el viatge hem vist 5 persones amb la samarreta blaugrana i 0 del Real Madrid. Si algú es pregunta per què?, potser és pels arbitres, el calendaris o la UEFA, però segurament deu ser perquè d'això de jugar a futbol som els millors i a la gent sembla que això li agrada...

Adeu Grand canyon ens tornarem a veure, que ens hem deixat alguna coseta per fer!!!!

Per cert l'Eva ja ha complert la seva promesa de posar-se la samarreta del Barça al Grand Canyon com a conseqüència de la victòria del Barça a la final de la champions, ara només falto jo...

El destí ajudat pel nostre Ford Escape, ens havia de portar cap a Monument Valley, passant per Kayenta un poblet on hem fet un dinar per uns 30$ a l'Amigo Café, un lloc com la majoria d'aquestes contrades on el mejar mexicà era una part important a la carta. Espectacular la Chimichanga que s'ha menjat l'Eva.

Després del copiós dinar, busquem allotjament a un camping (Goldings Campground) proper a Monument Valley per plantar la tenda, i en n'hem trobat un molt apropet i que estava realment bé per uns 27$. Un cop feta la feina amb un vent fort bastant incòmode per la tasca, les pel·licules de John Ford ens esperaven. Tota aquesta zona és territori Navajo (igual que Grand Canyon), i a més d'haver-hi paradetes a la carretera on venen productes artesanals, també tenen la facultat de gestionar aquest parc nacional entre d'altres. L'entrada a aquest val 5$, com la carretera és de sorra i en algun moment agraeixes de veritat portar un tot-terreny, a més pots fer un tour amb els guies Navajos que aprofiten per fer negoci de tot el que olor a diners...

Un cop a dins, hi ha un Lodge amb unes vistes tant espectaculars, com alts els seus preus, tot regentat pels indis, i al costat una zona amb unes panoràmica esplèndida de la zona...

El recorregut en cotxe, dura entre dues i tres hores, segons l'estona que vulguis parar a fer fotos. Hi ha un total d'onze parades senyalitzades, i on destaca especialment la número 4, "John's Ford Point", que es veu que era el lloc preferit d'aquest director, la veritat és que les vistes son de pel·licula i mai millor dit...

Seguim la ruta pels diferents sectors on pares a fer fotos a quasi tots, i després te'n dones compte que son totes molt semblants...quin gran invent les màquines digitals on pots esborrar les fotos repetides...

Després d'una parell d'horetes i mitja, sortim del parc, tornant a passar per la panòramica entrada i després de fer una divertida foto que ens ha costa el seu temps...

Tornem cap al camping, fem una "laundry" demanada per la nostra roba amb insistencia i una bona dutxa, que amb tanta sorra... ja tocava. Per acabar el dia a sopar i dormir sota un mar d'estrelles. Això si,aquesta nit no hi ha cerveseta que estem a l'estat de Utah i a l'estat dels Mormons no en trobem ni sota les pedres...

6e dia: Cap al Grand Canyon per la Ruta 66

2011-07-01T14:56:00.001+02:00

Avui hem tornat a matinar, i un cop fet el check out amb pena del Venetian i d'aconseguir trobar el parking, hem anat cap a la senyal de Welcome to Las Vegas que encara no havíem tingut l'ocasió de fotografiar. Per allà hi havia una noia que ha intentat fer-nos la foto i cobrar-nos, però.. el nostre esperit rata ha sortit i no ho hem fet, una foto a cada un per separat està perfecte oi?

Aprofitant que la gasolina està molt barata aquí a Las Vegas hem aprofitat per omplir el dipòsit, però.... no m'he acabat d'entendre amb la de la gasolinera ja que al dir-li full m'ha dit que havia de dir un import i que després ho arreglaríem, però ja m'ha cobrat el que m'ha dit i m'ha donat ticket, així que hem posat el que hem pagat (bueno.. un cèntim més) i quan he tornat per dir que ja estàvem m'ha dit, que ja estava, però no m'ha donat un nou ticket, no sé... però no m'ha agradat gens aquesta forma de funcionar.

Amb el dipòsit més o menys ple ja ens hem posat en camí. Després d'una estona de conduir hem parat a la presa Hoover (ara entenem d'on treuen l'aigua i la llum per poder mantenir Las Vegas, em sembla que el indis i els mexicans estan molt contents...), però únicament l'hem vista per fora, ja que només el parking ja valia 7$, així que hem pogut veure les vistes de la peli de superman, però no ha aparegut eh???

D'aquí ja hem fet una bona estona de carretera fins a Kingman que és on hi ha un tros de la ruta 66 que hem decidit que faríem. Ara abans de començar-la hem parat a menjar una miqueta al restaurant Mr D'z que ens ha agradat moolt, molt autèntic la veritat.

Per la ruta 66 gairebé anàvem sols i ha valgut molt la pena, cap al final del tros que hi ha per aquí a Seligman hem parat per comprar una samarreta pel Mario que li ha agradat molt.

Un cop fet aquest trocet de la ruta 66 ja ens hem incorporat a una interestatal fins a Williams on ja ens hem incorporat a la carretera que ens portaria al Grand Canyon, tot i que abans hem fet una parada a una gasolinera super autèntica per omplir el dipòsit, ara... feia un vent... impressionant.

Abans d'entrar al Grand Canyon hem vist la zona de l'aeroport i on estan totes les empreses d'helicopters, així que... cap allà que hem anat i hem preguntat a tots, però tots valien el mateix (199$ per persona), així que ens hem decidit per un que tenia uns helicopters panoràmics i que tenien plaça per al cap d'un quart d'hora. Hem estat esperant però ningú no ens deia res, finalment, ens han dit que hauríem d'esperar un quart d'hora més per culpa del temps, i passat el quart d'hora... ohhh tots els vols cancelats per aquesta tarda, així que... avui no ha pogut ser!! a veure si demà a les 8 del matí ho aconseguim no??

Amb la reserva feta ja hem anat cap al Parc Grand Canyon i primer de tot hem comprat alguna coseta per sopar en el super que hi ha que és enorme. I després ja hem pogut fer el check in a la nostra cabanyeta!!! És chulíssima!!! I val totalment la pena. Aquí si que ens hem sentit totalment dins el parc.

Hem deixat totes les coses i hem sortit a veure el Grand Canyon, primer a tocar de la cabanya que està just en el Rim, i després hem anat a agafar el shuttle de la red route que ens ha anat portant a diferents miradors a quin millor. Entre els miradors es pot anar amb el shuttle o a peu, així que nosaltres hem fet una combinació.

Com s'apropava l'hora de la posta de sol, hem decidit anar amb el shuttle al mirador més llunyà i així poder-la veure. Ha sigut super maco, tot i que al final com som super feliços hem agafat una mica de fred (no havíem agafat les jaquetes).

Com ja es feia de nit, hem tornat en el shuttle que anava a tope i un cop a la cabanyeta hem sopat una mica i a fer nones.

5e dia: We Love Las Vegas!!!

2011-07-01T04:50:00.001+02:00

Gràcies a tots pels comentaris, no els podem contestar individualment, el blogger no deixa, però ens agrada molt llegir-los. Ja us farem els comentaris personalment a la tornada...

Avui, el nostre planning inicial era fer una escapadeta a Death Valley, un parc on fa molta calor i s'ha d'anar molt aviat. Com ahir, la nit se'ns va allargar més del compte, el llit de l'hotel és increible (per dormir...), i com encara ens faltava força coses per veure a Las Vegas, doncs li hem donat festa al despertador i ens quedarem passejant pels Casinos quan ens llevem.

Cap a les 11:30 creuavem les portes del Venetia i tornavem a saludar l'intens calor que ens ve a rebre cada cop que sortim d'un casino. Hem fet l'esmorzar a Fashion Show, unes galeries on hem pogut esmorzar una mica més baratet de lo habitual. Amb la gana feta contenta per una estoneta, hem comprat un bitllet d'autobús vàlid 24 hores, que val uns 7$ per persona, i gaudint-lo hem arribat a la zona coneguda com a "Outlet Las Vegas", un gran centre comercial on hi pots trobar botigues de quasi bé tot a preus bastant econòmics. Hem fet una mica de desgast de la tarjeta, però no massa perquè les despeses del pressupost se'ns estan disparant i toquen retallades...

Amb les compres sota el braç, hem tornat cap al Strip a seguir veient hotels-casinos. El primer que hem entrat va ser el Mandalay, de decoració estil illes de la Polinèsia. Després de fer una volta per dins, el vici ens ha cridat i ens hem abocat al joc. L'atzar aquesta vegada ha estat de la nostre part, i ha portat cap a les nostres butxaques l'esgarrifosa quantitat de 2'5 $, que més endavant ja pensarem com gastar...

D'aquí i amb una especie de funicular que enruta el Mandalay, Excalibur i Luxor, dediquem una estoneta a visitar cada un dels hotels i inspeccionar els casinos per intentar esbrinar on era el punt feble i seguir engreixant la nostre bossa...

També visitem el New York, que a banda dels referents típics, té una muntanya russa per dins de l'hotel.

Una mica cansats de guanyar, tornem cap al Venetian a descarregar bosses, i mentre l'Eva se'n va a fer un banyet a la piscina i jacuzzi per intentar refrescar els 40 graus de temperatura que ens acompanyen dia i nit, jo me'n vaig al casino a jugar-m'ho tot...I com no, perdre els 2,5 euros... entre cambreres despitregades que t'ofereixen begudes un no es pot concentrar...

Una mica més descansats, decidim anar cap a la zona de Freemon street, agafem el bus i anem cap al centre de Las Vegas,aquí és on antigament es tallava el bacallà a la ciutat. Actualment sembla que la volen tornar a fer revifar, després d'un periode una mica decadent. Des del primer moment ens impacta, it's impressive com diuen per aquí, és un carrer no massa llarg on pots veure de tot i on l'espectacle és al carrer. L'Strip és com un parc d'atraccions on l'espectacle el fa cada Casino individualment, on prima l'edifici i instal·lacions, a Freemon street, en canvi, l'espectacle està al carrer. L'ambient una mica més canalla, ofereix actuacions musicals en viu, una coberta audiovisual espectacular on posen imatges i música, gran varietat d'artistes de carrer, i reclams als diferents casinos perquè els visitis. Tot una mica més barat que a l'Strip i amb un ambient que engantxa, totalment recomanable per la tarda-nit i els dies que hi ha actuacions.

Ja cap a les 21 hores, tornem cap a l'Strip per veure el Bellagio, on fan un espectacle de fonts d'aigua gratuït i molt interessant.

Sopem alguna coseta de menjar ràpid de tornada cap a l'hotel, perquè estem destroçats i demà ens toca matinar...

Potser ens deixarem alguna cosa per explicar, i no sigueu curiosos, perquè ja se sap, el que passa a las Vegas es queda a Las Vegas!!!!

4t dia: Seguim amb moooolts contrastos

2011-06-29T09:18:00.002+02:00

Avui tot i que posarem fotos de tots els lloc que hem estat, ja us avisem que no n'hauríem de posar ja que les fotos no aconsegueixen captar tot el que hem vist i sentit, però ho intentarem no???

Ens hem llevat a les 6 enmig de la natura i veient com un cèrvol menjava els restos que trobava al costat d'una tenda, sense cap por dels humans. A les 7 ja ho havíem recollit tot (mare començo a recordar tot de quan anàvem de camping, avui he notat a faltar el drap al recollir la tenda ;) ) i ens posavem en marxa per visitar el parc.

Hem anat pujant per una carretera amb força corves, però amb unes vistes espectacular fins que hem arribat a un lloc en obres. Allà hem hagut d'esperar una mitja horeta per poder passar, ara, aquests americans estan super ben organitzats. Com que no es podia passar en dos carrils evidentment hi havia un home (en aquest cas un jovenet) amb una senyal d'stop per a que no passesis, però quan et deixava passar no anaves sol, sinó que hi havia un cotxe que anava primer de la fila i l'havies de seguir.

Quan hem acabat el tram d'obres, que era una bona estona, ja hem continuat sols fins a entrar a la Giant Forest (una zona plena de Sequoies que són dels arbres més grans del mon), hem seguit fins arribar a on hi ha el General Sherman, que és l'arbre més voluminós del món. Allà hem fet una excursioneta d'una hora més o menys per veure la zona i l'arbre ben vist.

Per acabar la visita al parc i que no se'ns fer tard per seguir en ruta, hem anat a la Giant Forest on a part de veure moltes més sequoies també hem pogut entrar al museu de les Sequoies on hem après algunes altres coses sobre elles.

D'aquí ja hem decidit marxar ja que ens esperaven moooltes hores de cotxe, i després de tornar a passar el bosc ple de sequoies i inclus algunes al mig de la carretera, hem hagut d'estar esperant més de mitja hora a la zona d'obres... però finalment hem pogut passar i cap a les 12 sortíem del parc en direcció.... Las Vegas!!!

Hem fet hores i hores de cotxe fins passat Bakerfield que hem decidit parar a posar benzina i també fer un mos que ja tocava, eren les tres del migdia!! i després... a seguir en cotxe tot anant veient els paisatges desèrtics que hi ha per aquí i que tenien unes rectes interminables on no es veu ni el final.

Per la carretera que ens porta a Las Vegas, hem parat a Calico, una ciutat fantasma de l'oeste del temps de la búsqueda de l'or, quan hem arribat hem vist que s'han de pagar 6$ però que tancaven a les 5 que és l'hora que hem arribat, com no hi havia cap tanca hem passat sense pagar i així ens hem pogut donar una volteta pel poble. Està molt enfocat al turisme, però realment el que han fet ha sigut arreglar el que ja hi havia al 1881, així que no ha estat malament l'experiència de passejar per un poble de l'oest americà sota un sol de justicia a uns 40 graus (104 graus fahrenheit, que tela eh???).

Sortint d'aquí si que ja hem anat directes a Las Vegas on hem trigat un parell d'horetes més...

Quan estàvem arribant ja hem començat a veure els casinos des de lluny, la sortida de l'autovia ja ens ha portat directament a l'strip que estava pleníssim, però ràpidament hem arribat al nostre hotel.... el Venetian!!!, hem anat a aparcar nosaltres solets el cotxe, tot i que després per trobar el lloc on es fa el check inn no ens ha sigut gens fàcil.

El check in ens l'ha fet una noia molt simpàtica que ens ha dit que habitacions no smoking no els hi quedava amb un llit king però si amb dos queens, que de fet l'habitació era més gran, així que nosaltres... doncs cap problema, finalment ens ha indicat com arribar a l'habitació, que tampoc ha sigut fàcil, només us dic que hem hagut d'agafar dos ascensors...

Però al arribar a l'habitació.... quina passada!!! realment és el capritxo del viatge, però... de tant en tant toca no???

Com al camping no ens havíem pogut dutxar, el primer que hem fet ha sigut passar per aquesta fabulosa dutxa i un cop ben vestidets... sortim cap al Strip!!!

Primer hem mirat la piscineta que té l'hotel amb els seus jacuzis, i.. els haurem de provar no??

Després hem estat passejant per dins l'hotel amb els seus canals inclosos... quina passada, és realment impressionant!!!

I ara ja si, hem sortit cap al Strip i hem començat pel Caesars amb totes les botigues i fonts com si fossis a Roma. Del Caesars hem anat al Paris i hem buscat un lloc per sopar davant del Bellagio, en un mexicà que està al hotel planet hollywood, i hem demanat un variat d'entrants i un burrito i un parell de cerveses autoctones i ens han fet una clavada... cada cervesa 9$!!! Però bueno de tot s'apren oi??

Per acabar el dia hem tornat al nostre hotel i hem gastat 1$ en les màquines "tragaperres" i... no ens ha tocat res.

3r dia: Glamour i natura

2011-06-28T09:51:00.001+02:00

Ja ens estem fent nostre aquest país, del jet lag ni ens enrecordem, el trànsit ja el tenim dominat, el nostre tot terreny el dominem com un utilitari i el nostre anglès, que direm del nostre anglès...

Avui per acabar amb el jet-lag ens hem aixecat a les 6, hem recollit les coses de l'habitació del Motel al que començavem a agafar carinyo, i hem anat cap a Los Angeles, on volíem visitar diferents coses i on el transport públic és força limitat, i a més el trànsit és una bogeria, LA és una ciutat enorme amb una estructura no massa definida.

Hem entrat a L.A. molt aviat i no hem trobat quasi bé trànsit. La primera parada era el Stapples Center, la pista on juguen els Lakers, i ens ha semblat que més que un pabelló esportiu semblen uns grans magatzems. Després de fer-hi una ullada hem anat cap a Hollywood, on hem aparcat el cotxe i hem pogut fer un trocet del passeig caminant per sobre de les estrelles fins arribar al Kodak Teathre.

Al Kodak Teathre hi ha una placa amb el nom de la pel·licula guanyadora de l'Oscar des de la primera cerimònia. Després de donar una volta hem anat a les gal·leries que hi ha al costat on hem pogut fer un bon esmorzar americà...

D'aquí i amb la gana amagada sota una truita de tres ous, hem anat cap a l'observatori Griffith, des d'on hi ha una vista panoràmica de la ciutat espectacular. En aquesta ubicació es van rodar moltes escenes de "Rebeldes sin causa", i com no haviem de fer un petit homenatge...

L'observatori està situat dins del parc del mateix nom i és una extensió enorme on poder fer excursions. En la part que toca a ciutat hi ha unes cases que poc tenen a envejar a les de Beverly Hills.

D'aquí hem anat cap a Rodeo Drive on voliem gastar quatre durets que ens sobraven, llàstima que al ser diumenge les botigues estaven tancades i no ens han pogut fer la pilota com a la Julia Roberts...

Abans de sortir de L.A. hem passat per Beverly Hills a fer una ullada. No ens ha acabat de convencer cap casa, així que no us preocupeu que tornarem a BCN.

Desprès d'una operació sortida de L.A. una mica complicada, hem anat cap a Venice, on hem caminat una estoneta pel passeig marítim quedant-nos bocavadats amb el personal que hi havia. Una barreja de noies patinadores, corredors sense samarreta, passejants de races diverses, skaters amb les seves rampes, artesans de mil i un tipus, i un ventall de personatges molt curiosos que ens han meravellat. És com un passeig per les Rambles barcelonines elevat a l'enèssima potència, però amb l'aventatge de no anar patint que et robin la cartera...

Encara amb la boca oberta de Venice Beach, ens hem arribat a Marina del Rey, a la escola d'arts marcials de Dan Inosanto, però al ser diumenge i estar tancada no hem pogut fer una ullada.

Des d'aquí hem anat allunyant-nos dels Ferraris i el glamour, per després de passar unes quatre horetes entre intens trànsit, camps petrolífers i molta calor, arribar al Secuoya National Park, on després de pagar l'entrada per tots els parcs nacionals que val uns 80$, hem plantat tenda al camping "Buckeye Flat", on per uns 18$ tens una parcel·la on pots deixar cotxe, plantar tenda, barbacoa, taula de picnic i un exèrcit de mosquits esperant-nos...

Amb les labors d'intendència fetes sota la estricta batuta de l'Eva, hem comprat un parell d'entrepans i una cerveseta a un super que hem trobat sortint del parc. Després d'haver sopat a la fresca, i guardat el menjar restant en compartiments estancs perquè algun os negre despistat no ens faci una visita nocturna, decidim anar a dormir i que si ens venen a veure els ossos o pumes ens trobin descansats...

Si no escribim més posts podeu donar les gràcies o reclamar-nos, depenent si sou familia o amics, a algun graci-ós...

2n dia: San Diego... i cap a Los Angeles

2011-06-26T16:04:00.001+02:00

A les 5:30 ha fet acte de presència el jet lag i ens hem despertat, però com estàvem a casa l'Alex no podíem fer res, així que després de trastejar amb l'iphone i l'ordinador, a les 8 hem aconseguit dormir una estoneta més.

Quan ja s'ha despertat l'Alex i la Kyoko, ens hem dutxat i ens han portat a esmorzar a un lloc típic americà, ens ha encantat l'ambient i evidentment el que hem menjat, una hamburguesa el mario i jo un sandwich de pollastre amb guacamole,que està per xupar-se els dits i clar, hem acabat ben plens.

Amb la panxa ben plena hem anat cap al Downtown de La Jolla, on hem deixat el cotxe i hem fet una bona passejada per la costa. Hem anat resseguint el passeig pel costat del mar i hem pogut veure surfistes, trossos de platjeta on venia de gust quedar-se tot i que no feia gaire bona mar, gent fent culte al cos corrent, foques, lleons marins, alguna que altre barbacoes... Vamos tot un mon al voltant de la platja.

De fet hi ha una platja que a vegades l'obren per a banyistes i a vegades és exclusiva per a les foques, com avui està oberta a banyistes, hi havia uns activistes protestant a favor de les foques.

Tot passejant hem tornat cap al cotxe i d'aquí a casa l'Alex a recollir les nostres coses, però abans de despedir-nos d'ells, hem anat a fer un cafè com deu mana aprop d'allà, la veritat és que el nostres anfitrions se les saben totes...

Una mica més desperts els hem deixat a casa seva,ens hem acomiadat i hem acordat que la propera serà a Barcelona, i que haurem de tornar a San Diego perquè aquesta visita se'ns ha fet molt i molt curta...

I d'aquí endavant solets per Amèrica, i començant la nostra ruta, que avui, ens havia de portar fins a Los Angeles.

Hem anat tot recte (aquí no hi ha ni una corva) fins a Encinitas, on com al Mario li agrada molt el nom, hem fet una volta amb el cotxe. D'Encinitas hem anat fins a Oceanside on hem trobat un Walmart (botiga enormeeeeeeee que té de tot), on hem pogut comprar tot el que necessitàvem per poder anar de camping a partir de la pròxima nit.

Amb el cotxe carregat ja hem anat direcció Los Angeles, al entrar-hi hem començat a patir embusos i per tant hem decidit anar directe cap a la zona de Santa Monica per veure si hi trobàvem algun lloc per dormir. Després de força voltes i negatives o preus molt cars, hem trobat un motel que no estava molt lluny i de preu correcte. Ara si, una mica antic, totalment de pelicula, aquí no us se dir si de peli americana, o de peli "Gracita Morales".

Hem deixat les coses a l'habitació i hem anat xino xano cap a Santa Monica Pier, on hem pogut passejar una mica per la platja i per tant ja començar a veure les casetes dels Vigilantes de la Playa, i també anar al Pier on hi ha un mini parc d'atraccions i una Noria molt fotogènica. Quanta gent ha estat a punt de morir en les series de ficció americanes sota aquest "embarcadero",lligats per a les columnes de fusta per uns dolents molt dolents, i ofegats per la pujada del mar...

Un cop hem fet una bona passejada pel Pier, hem decidit buscar un lloc per sopar i sembla que avui tot ens costa bastant, així que finalment tot tornant cap al Motel hem trobat un Denny's on hem sopat una amanida amb pollastre i un sandwich de pollastre.

1r dia: De Barcelona a San Diego

2011-06-25T19:24:00.000+02:00

Avui han començat les nostres vacances, aixecant-nos a les 6:30, i us podem assegurar que no ho hem fet amb el mateix ànim que quan anem a treballar...

Les motxilles ja preparades, feia dies que ens demanaven per sortir a fer un volt, així que les carreguem a l'esquena i cap a l'aeroport que falta gent.

La primera parada i fonda del vaitge serà a San Diego, on l'Alex segur que ens estarà esperant amb els braços oberts. El vol és amb escala a Londres, així que anem per feina i cap a les 11:20 ja estem aixecant els peus de terra i encaminant-nos cap al Big Ben. Arribem a Heathrow i al·lucinem, és com una mini-ciutat, per fer el canvi de terminals ens porten en autobús, i després de fer un mos i després que aparegui la porta d'embarcament al tauler, hem d'agafar un especie de tranvia subterrani per fer el canvi de porta...

L'últim pas, nou control de passaports i bosses, i sembla que quasi ho tenim, però encara l'Eva haurà de passar un "random security control", que deu ser el quart que "al·leatoriament" fan passar en els seus viatges a l'Eva... Ens preguntem si el "Gran Hermano" l'ha assenyalat "aleatòriament" per les seves múltiples visites a la Índia.

Ja a l'avió que ens portarà a San Diego, passem les 11 i pico hores de vol, llegint, veient pel·licules, dormint, fent petar la xerrada, i contemplant el paissatge. Espectaculars les vistes al passar per sobre de Islàndia i Groenlandia, crec que les hem marcat amb una X a la columna de "falten i això no pot ser"...

Arribem cap a les 18:15 hora local a San Diego, a Barcelona deuen ser les 3 del matí, i l'últim tràmit d'entrada es fa una mica llarg. Hem escollit la fila dels lents i pràcticament som els últims on un inspector tot ben uniformat i armat ens fa unes quantes preguntes, i demés tràmits de rigor.

El cotxe l'hem llogat amb la companyia "Dollar", i hi ha un mini-bus que ens hi porta des de l'aeroport. No sé que esperavem però el cotxe que hem llogat és un tot-terreny enorme quasi bé nou. Crec que em tremolen les cames pensant que l'hauré de treure del parking.... per sort super-Alex arriba en aquest punt al nostre rescat i després de presentar-nos a la seva xicota, la Kioko, ens explica una miqueta com funciona la bèstia que ens han donat i ens fa de xofer fins el lloc triat per sopar.

Fem un soparet ben bò en un lloc (Café Cleo), que podriem trobar perfectament al Born barceloní, i ens posem al dia de les nostres respectives vides en una molt agradable vetllada, on catàla, castella i anglès es disputen el paper d'eina principal de comunicació...

Encara que el Jet Lag apreta, decidim fer una volteta i prendre alguna coseta que això de retrobar-nos a San Diego no passa molt sovint. Fem una volteta passejant pels carrers del Down-Town, i la zona de marxa de la ciutat, on trobem un seguit de bars i discoteques on conviuen noies amb mini-vestits tretes de videoclips de la MTV, amb nois de tots tipus i races, cotxes enormes, alguna que altre moto cridanera...

Observem un petit enrenou en un bar,i l'Alex ens explica que aquí està permès portar armes, encara que pel que ens diu la majoria de gent no en porta...crec que això ens tranquilitza una mica...

Fem un assortiment de cerveses autòctones al "Neighibourhood", un bar del centre on tenen múltiples cerveses de diferent gust, textura i olor. Al sortir del bar, l'Alex ens mostra una sorpresa. Ens encamina cap als lavabos, i ens diu que empenyem un barrils de cervesa apoyats a la paret, ho fem incrèduls i els movem obrint-nos pas cap a un altre local molt fashion on només pots entrar si has reservat prèviament. Espectacular la decoració i l'ambient, però no ens hi podem quedar així que destrossats pel viatge, anem en els respectius cotxes cap a "La Jolla" que és on viu l'Alex i on ens ha convidat a passar la nit, per poder reposar d'un dia de 32 hores que esgota una barbaritat....

En dos dies.... Estats Units!!!!!

2011-06-22T13:00:00.000+02:00

Doncs... si... tornem a marxar i evidentment toca el viatget de l'estiu, així que aquest any anem cap a Estats Units a fer un recorregut en cotxe pels parcs nacionals de l'Oest, em sembla que la ruta la tenim una mica apretadeta però no us avanço res, ja ens anireu seguint i veureu per on anem...

De moment us avanço que aterrarem a San Diego i..... ahhh ja us ho explicarem quan estiguem per allà.

Us deixo un mapa dels Estats Units per a que ens aneu situant una miqueta