ECONSALUT

Foucault

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Fri, 13 Nov 2026 05:53:00 +0000

A continuació et presento un resum del llibre Medicina e biopolitica de Michel Foucault (a cura de Paolo Napoli), basat directament en les fonts d'aquesta obra.

1. Marc d'Anàlisi i Evolució del Marc Normatiu

El canvi de la Llei a la Norma: Foucault assenyala que les societats modernes ja no es regeixen principalment per codis jurídics que imposen prohibicions o penes, sinó per la distinció permanent entre el normal i l'anormal. El metge i l'aparell sanitari es converteixen en els agents principals d'un procés de normalització contínua.
El cos com a realitat biopolítica: En contra de la tesi que el capitalisme va crear una medicina privada i individualista, Foucault sosté que el capitalisme va socialitzar el cos humà com a força de treball i realitat biopolítica.

2. Les Tres Conferències de Rio de Janeiro (1974)

A. Crisi de la medicina o crisi de l'antimedicina? (1a Conferència)

El Pla Beveridge (1942) i la «Somatocràcia»: Prenent el Pla Beveridge com a referent, Foucault mostra com l'Estat assumeix formalment el dret a la salut. Es passa d'un model nacionalista (on el cos sa estava al servei de l'Estat) a un model on l'Estat es posa al servei de la salut de l'individu. Així neix una «somatocràcia», on la gestió del cos sa és un eix central de la política pública.
Entrada a la macroeconomia i la nova moral: La salut es converteix en una de les grans partides pressupostàries de l'Estat i en un instrument de redistribució econòmica. Apareix el dret a estar malalt i a interrompre el treball, superant la vella moral del segle XIX basada únicament en el deure d'higiene.
Iatrogènia positiva i Bio-història: La medicina contemporània pot ser perillosa no per la seva ignorància, sinó pel seu propi saber i eficàcia. Tractaments com els antibiòtics o les manipulacions genètiques modifiquen l'ecosistema biològic de tota l'espècie humana, inscrivint la humanitat en el que Foucault anomena bio-història.
Medicalització indefinida: La medicina s'imposa sense que hi hagi una demanda del malalt (exàmens d'empresa, peritatges judicials, control de la sexualitat). Totes les àrees de la vida queden sotmeses al dictamen d'un saber mèdic del qual és gairebé impossible sortir.
Economia política de la salut: El cos humà entra duplicadament al mercat: com a venedor de la seva força de treball i com a consumidor de salut. Tanmateix, un major consum mèdic té un impacte molt feble en la reducció de la mortalitat comparat amb factors com l'educació i els ingressos. El finançament públic de la salut acaba beneficiant principalment la indústria farmacèutica.

B. El naixement de la medicina social (2a Conferència)

Foucault descriu l'evolució històrica de la medicina social en tres models:

Medicina d'Estat (Medizinischepolizei - Alemanya, s. XVIII): Desenvolupada en la Prússia mercantilista com a part de la ciència de l'Estat (Staatswissenschaft). Implica l'observació estadística de morbiditat, la normalització de la professió i dels diplomes mèdics abans que del malalt i la creació d'una jerarquia administrativa de funcionaris mèdics.
Medicina urbana (França, finals del s. XVIII): Sorgeix davant la por a l'hacinament, les epidèmies i els desordres socials a les ciutats. Utilitza el model disciplinari de la quarantena contra la pesta (compartimentació de la ciutat, vigilància porta a porta i registres continus) per controlar l'entorn: trasllat de cims i escorxadors a la perifèria, depuració de l'aigua i ventilació dels carrers. Així neix la noció de salubritat i d'higiene pública.
Medicina de la força de treball / dels pobres (Anglaterra, s. XIX): Mitjançant la Poor Law (1834) i la creació de l'Health Service (1875), la medicina esdevé un control d'assistència als pobres. Funciona com un cordó sanitari autoritari que protegeix les classes riques de les epidèmies i garanteix la salut de la mà d'obra. Aquesta medicalització forçada va desencadenar importants resistències i insubordinacions populars.

C. L'incorporació de l'hospital en la tecnologia moderna (3a Conferència)

De l'hospici al centre de cura: Fins a mitjans del segle XVIII, l'hospital era un lloc religiós d'assistència, exclusió i preparació per a la mort dels pobres moribunds.
Introducció de la disciplina: L'hospital es medicalitza per depurar els seus propis efectes nocius (el disordre econòmic, el contraban i la propagació de malalties). S'aplica la tecnologia disciplinària: assignació de llits individuals, control de moviments, vigilància piramidal i registres complets de pacients, diagnòstics i fàrmacs.
Inversió jeràrquica: El metge esdevé el director de l'organització hospitalària. L'hospital es transforma en un instrument terapèutic, en un lloc de producció de coneixement clínic i en una plataforma d'observació simultània de l'individu i de la població.

3. Apèndixs: Dispositius de Seguretat i Gestió de la Població

A. El vaccí i la norma (Lliçó al Collège de France, 1978)

Normació disciplinària vs. Normalització de seguretat: La disciplina opera mitjançant la normació (imposa un model prescriptiu ideal i separa el normal de l'anormal). Els dispositius de seguretat (com la inoculació de la variola) operen mitjançant la normalització en sentit estricte: identifiquen les distribucions de normalitat reals de la població (taxes de mortalitat i morbiditat) per fer-les jugar entre si i reduir les desviacions més desfavorables cap a la mitjana.
Conceptes clau de seguretat: Introdueix les categories de cas, risc, perill i crisi per gestionar estadísticament el contagi en el conjunt de la població.
Emergència de la població: La població esdevé un fenomen natural que depèn de múltiples variables (clima, subsistència, hàbits, desitjos). L'Estat la governa en tant que espècie humana (dimensió biològica) i en tant que públic (opinió i comportament).

B. Un sistema finit davant d'una demanda infinita (Entrevista, 1983)

Ajust de l'Estat del benestar: Foucault assenyala que el sistema de protecció social basat en el model del 1946 genera efectes perversos de dependència i assistencialisme que cal corregir afavorint l'autonomia dels ciutadans.
Dret d'accés als mitjans de la salut: Parlar de "dret a la salut" és conceptualment absurd, però cal defensar el dret d'accés als mitjans de la salut, els quals s'han de definir mitjançant un consens ètic i democràtic davant de recursos públics finits i una demanda infinita.
Autonomia, mort i suïcidi: L'autor critica la sobremedicalització dels problemes socials, defensant l'autonomia de cada individu sobre la seva pròpia vida i la seva mort, incloent-hi el dret al suïcidi i una mort digna sense ritualitzacions asèptiques.

Concentració i persistència de la despesa sanitària

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Thu, 12 Nov 2026 18:38:20 +0000

Aquest article que mostro a sota, titulat «Concentració i persistència de la despesa sanitària al Baix Empordà (2011–2015)», va ser elaborat per Jose M. Inoriza, Marc Carreras, Pere Ibern i Jordi Coderch (dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà - SSIBE, el grup GRESSIRES i el CRES-UPF) amb l'ajuda de la IA. L'any 2017 es va presentar a les Jornades d'Economia de la Salut. En primer lloc en mostro un resum.

1. Context i Objectiu de l'Estudi

El problema de partida: La despesa sanitària està molt concentrada en un percentatge reduït de la població. Tanmateix, la concentració d'un sol any és una fotografia estàtica que no indica si els pacients d'alt cost són els mateixos any rere any. Avaluar la persistència és fonamental per evitar l'anomenat efecte de regressió a la mitjana en programes de gestió de pacients complexos.
Objectiu principal: Mesurar la concentració i la persistència de la despesa sanitària (tant total com per línies de servei o components) en una cohort poblacional seguida durant cinc anys, així com descriure el perfil clínic dels pacients persistents.

2. Metodologia

Disseny i Població: Estudi observacional retrospectiu d'una cohort tancada de 79.554 persones presents de manera continuada entre 2011 i 2015 a la població de referència dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE).
Mesura del cost: S'ha calculat el cost individual anual en euros constants del 2015 dividit en set línies d'atenció: atenció primària, atenció especialitzada ambulatòria, atenció especialitzada d'ingrés, proves diagnòstiques, atenció sociosanitària, farmàcia i urgències.
Definicions clau:
- Top5: El 5% de la cohort amb més despesa en un any determinat (calculat per a la despesa total i per a cada component).
- Persistència: Proporció de persones del Top5 d'un any que continuen al Top5 els anys posteriors. La referència esperable per pur atzar seria del 5%.
- Classificació de freqüència: Grups segons els anys al Top5: mai (0 anys), alguna vegada (1–2), habitualment (3–4) i sempre (5 anys).
Morbiditat: Classificada mitjançant el sistema Clinical Risk Groups (CRG) l'any 2011.

3. Resultats Principals

A. Concentració de la despesa

El Top5 concentrava el 44,9% de la despesa total el 2011 i el 52,1% el 2015.
El cost mitjà anual d'un pacient del Top5 va passar de 6.012 € a 8.047 €, mentre que el de la resta de la població es va mantenir estable entre 350 € i 389 € (un pacient del Top5 genera entre 15 i 21 vegades més despesa).
Un 14% de la població va formar part del Top5 en algun dels cinc anys, acumulant el 61,7% de tot el cost del període.

B. Persistència global i per components

Despesa total: Entre el 44% i el 48% dels integrants del Top5 un any hi continuaven l'any següent, i un 34% hi romania al cap de quatre anys. Per tant, la meitat en surt el primer any i dos terços al cap de quatre anys.
Diferències per components:
- Farmàcia: És el component més persistent (77–80% hi continua l'any següent i 57% quatre anys després).
- Atenció primària (46–49% a 1 any) i atenció especialitzada ambulatòria (36–38%) tenen una persistència intermèdia.
- Hospitalització d'aguts (aprox. 12% a 1 any) i urgències (17–24%) són les menys persistents, tornant ràpidament als valors base.

C. El nucli persistent (Top5 els 5 anys)

L'1,1% de la cohort (856 persones) va restar al Top5 durant els cinc anys complets i va generar el 15,1% del cost total (14 vegades el seu pes proporcional).
El 86,0% de la població no va estar mai al Top5 i va generar el 38,3% de la despesa.

D. Perfil i composició del cost dels pacients persistents

Morbiditat complexa: El 87,5% dels pacients persistents (5 anys al Top5) presentava multimorbiditat o malalties cròniques en diversos òrgans (CRG 6 a 9), en comparació amb només el 10,5% dels qui no hi van estar mai. El 13,4% d'aquest nucli tenia condicions catastròfiques (CRG 9).
Edat: El 57,0% dels persistents tenia 65 anys o més, mentre que el 43,0% restant es trobava entre els 25 i els 64 anys.
Estructura del cost: En el grup persistent, la farmàcia representa el 55% de la seva despesa, l'atenció sociosanitària un 14% i la diàlisi un 6%, mentre que l'hospitalització d'aguts i la cirurgia només en suposen el 9%. En canvi, en el grup d'alt cost ocasional (1–2 anys al Top5), la línia hospitalària d'aguts i quirúrgica representa el 34% del seu cost.

4. Discussió i Implicacions Pràctiques

Dos perfils d'alta despesa:
1. Un grup transitori / episòdic: Format principalment per episodis aguts quirúrgics o hospitalitzacions puntuals, amb baixa persistència.
2. Un nucli persistent: Pacients crònics i multimòrbids d'alta edat, la despesa dels quals es concentra en farmàcia i atenció continuada.
Implicacions de gestió sanitària:
- Utilitzar només la despesa total de l'any anterior per seleccionar pacients en programes de gestió de casos (case management) és un mal criteri, ja que la despesa hospitalària té una persistència molt baixa (12%) i els programes poden semblar eficaços per pura regressió a la mitjana.
- Per identificar pacients persistents cal avaluar la morbiditat (CRG) i el consum de farmàcia.
- Els models d'assignació de recursos i predicció de risc han d'incorporar la història de despesa per components.

5. Limitacions de l'Estudi

L'àrea analitzada pertany a una sola organització sanitària integrada.
La cohort tancada exclou defuncions anteriors al 2015, naixements o migracions, la qual cosa podria infravalorar la concentració vinculada al final de la vida i sobreestimar lleugerament la persistència.
La morbiditat es va mesurar únicament a l'inici del període (2011).

6. Conclusió Principal

La despesa sanitària elevada combina una fracció episòdica (majoritàriament hospitalària) i un nucli reduït i estable (1,1% de la població) de pacients multimòrbids, la despesa dels quals és fonamentalment farmacològica i d'atenció crònica. Per intervenir amb eficàcia cal basar la selecció en la morbiditat i el patró de consum farmacològic, i no només en el cost agregat de l'any anterior.

L'estudi de la concentració i persistència de la despesa sanitària al Baix Empordà té implicacions directes i fonamentals per a la gestió de pacients (especialment en programes de gestió de casos, atenció a la cronicitat i gestió de la morbiditat complexa):

Evitar la despesa de l'any anterior com a únic criteri de selecció: Fins ara era habitual utilitzar el cost total del pacient de l'any precedent per incloure'l en programes de gestió de casos (hotspotting o case management). L'estudi demostra que això és un error, ja que gairebé la meitat dels pacients de la franja d'alt cost (Top5) en surten de manera natural a l'any següent. Avaluar un programa basant-se només en el cost passat fa que sembli eficaç per simple regressió a la mitjana, quan en realitat la despesa hauria baixat igualment sense cap intervenció.
Identificar els pacients mitjançant la morbiditat i la farmàcia: Per captar el nucli realment persistent d'alt consum (el 1,1% de la població que roman al Top5 els cinc anys i genera el 15,1% del cost), els gestors han d'emprar:
- La complexitat clínica (CRG): El 87,5% dels pacients persistents presenten multimorbiditat o malalties cròniques en múltiples òrgans o sistemes (CRG de 6 a 9).
- El consum farmacològic: La despesa en farmàcia té la persistència més alta de tots els components (entre el 77% i el 80% hi continua l'any següent).
Diferenciar l'atenció segons el tipus de despesa (episòdica vs. continuada):
- Pacients transitoris: La seva alta despesa prové d'hospitalitzacions d'aguts o cirurgies puntuals, les quals tenen una persistència molt baixa (aproximadament un 12%). Es comporten com un risc d'assegurament episòdic i no requereixen la mateixa intervenció crònica.
- Pacients persistents: La seva despesa no prové tant de l'ingrés hospitalari per aguts (que només suposa el 9% del seu cost), sinó de la farmàcia (55%), l'atenció sociosanitària (14%), l'atenció especialitzada ambulatòria i la diàlisi. Aquest col·lectiu necessita una gestió de la medicació, integració sociosanitària i seguiment continuat en l'atenció primària.
Incorporar la despesa per components als models predictius: Els algorismes de selecció de pacients i d'assignació de recursos han de descompondre la despesa per serveis (farmàcia, ingressos, urgències), ja que la despesa agregada barreja esdeveniments puntuals amb necessitats cròniques reals.

Pharma, big pharma

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Thu, 12 Nov 2026 06:12:00 +0000

Peak Pharma: Toward a New Political Economy of Health

El llibre Peak Pharma: Toward a New Political Economy of Health (2025), escrit pels investigadors Susi Geiger i Théo Bourgeron i publicat per Oxford University Press és el resultat de sis anys de recerca en el marc del projecte europeu MISFIRES (ERC).

1. Tesi central: El concepte de Peak Pharma

El límit del model liberal: Els autors sostenen que el règim de valor liberal de la indústria farmacèutica —estructurat des dels anys 80 al voltant de la financerització, la protecció de patents i l'alta concentració corporativa— està arribant al seu punt de saturació (peak pharma).
La tensió irresoluble: Aquest límit ve marcat per la contradicció estructural entre dues dinàmiques contraposades: la magnitud de l'acumulació financera (la cerca de màxim rendiment per als accionistes) i la provisió real de salut per als pacients i els sistemes públics.
Les tres «C» (Crisi, Coalicions i Contenció): Basant-se en la sociologia econòmica polanyiana, el llibre analitza com la indústria ha anat responent a les diferents crisi de salut pública mitjançant coalicions (amb reguladors, metges o associacions de pacients) per "comprar temps", mentre la societat civil i els estats desenvolupen noves formes de contenció i resistència.

2. Recorregut històric del règim de valor (1980–2020)

Anys 1980–1990: La construcció del model neoliberal (Part I)
- Reformes legislatives clau als EUA (Llei Bayh-Dole, decisió Diamond v. Chakrabarty) i a la UE (Directiva de Transparència de 1989) van convertir les patents farmacèutiques en actius financers d'alta rendibilitat.
- S'imposa l'acord ADPIC/TRIPS de l'OMC (1994), que globalitza el monopoli de patents i amenaça la producció de genèrics en països en desenvolupament.
- La crisi del VIH/SIDA: Suposa el primer gran test. Moviments com ACT UP inventen l'activisme "epistemològic" (exigint veu en els assajos clínics) i l'activisme directe contra els preus abusius de fàrmacs com l'AZT, establint els primers clubs de compradors (buyers' clubs).
Anys 2000: Doux Commerce, RSC i reparació de mercat (Part II)
- Després de la Declaració de Doha (2001), les multinacionals adopten polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i preus diferenciats per millorar la seva imatge.
- Es popularitzen els mecanismes de "reparació de mercat" des de dins, impulsats pel filantrocapitalisme (Fundació Bill & Melinda Gates) i aliances públic-privades com el Medicines Patent Pool (MPP) o la iniciativa DNDi.
- Paral·lelament, es covaven pràctiques com la captura farmacèutica de metges i agències, i l'inici de la crisi dels opioides per part de companyies com Purdue Pharma (OxyContin).
Anys 2010: Espirals de preus i l'arribada de l'activisme estatal (Part III)
- Davant el "penya-segat de patents" (patent cliff) dels fàrmacs de masses (blockbusters), la indústria es reorienta cap als nichebusters i la medicina personalitzada o de precisió, amb preus desorbitats (p. ex., Sovaldi a 84.000 $ o Zolgensma a 2,1 M$).
- La indústria practica una "doble captura" (dada del pacient i pressió regulatòria).
- Sorgiment del «state activism» (activisme estatal): investigacions antimonopoli a la UE, la investigació del Senat dels EUA sobre Sovaldi i moviments de transparència de preus liderats per països com Itàlia, Noruega, Espanya i França a l'OMS.
Anys 2020: La COVID-19 i la cruïlla de crisis (Part IV)
- La pandèmia de COVID-19 genera beneficis i ingressos rècord per a empreses com Pfizer, Moderna o BioNTech, però agreuja les fites d'inequitat global i desencadena la campanya per a l'exempció de patents (TRIPS waiver).
- El sector s'enfronta actualment a tres crisis interconnectades:
  1. Crisi epistemològica de la salut pública: Preus astronòmics per a fàrmacs amb guanys de salut marginals.
  2. Crisi de confiança: Onades de retractacions científiques (retraction epidemic), manipulació de dades (p. ex., en Alzheimer), el frau de Theranos i la mortalitat per opioides/fentanil.
  3. Crisi d'acumulació: Dificultat per trobar nous blockbusters patentables i incertesa jurídica sobre la patentabilitat de teràpies cel·lulars/gèniques (com les CAR-T).

3. Escenaris de futur post-saturació (Part V)

L'escenari distòpic: El Farmafeudalisme (Pharmafeudalism): Si la indústria manté l'extracció de beneficis a qualsevol preu, el model migra cap a un "farmafeudalisme". En lloc de guanyar diners per inversió en R+D productiva, les multinacionals (en aliança amb la Big Tech) extreuen rendes de monopoli mitjançant la propietat exclusiva de dades genètiques, secrets comercials, plataformes i patents contínues, provocant el racionament generalitzat dels fàrmacs i la repressió dels moviments socials.
L'escenari utòpic: Un Règim de Valor Basat en els Béns Comuns: Un model basat en la filosofia del commons i estructurat sobre 7 valors fonamentals: accés universal i gratuït als medicaments essencials, ciència oberta i orientada a necessitats reals, transparència absoluta, sostenibilitat i participació democràtica.
- Mecanisme clau: El desacoblament (delinkage) financer, on la investigació i desenvolupament es finança a través d'un "superfons" públic o premis de la salut, separant els costos de la investigació del preu final de venda del medicament.
- Innovació oberta (Open Source Pharma): Promoció de plataformes de coneixement compartit i models no patentables.
Full de ruta per a polítics i activistes: S'organitzen les prioritats d'intervenció en una piràmide de valor dels medicaments:

Nivell inferior (Genèrics): Aturar els abusos de preus en fàrmacs antics, relocalitzar la producció de matèries primeres i promoure la desprescripció.
Nivell mitjà (Blockbusters de masses): Frenar la influència comercial, tancar les escletxes de patents (evergreening) i limitar els marges de beneficis públics.
Nivell superior (Teràpies d'alta gamma i orfes): Afavorir el reposicionament de fàrmacs antics (repurposing) i potenciar la producció hospitalària/magistral (compounding), prenent com a exemple pioner la teràpia CAR-T pública desenvolupada per l'Hospital Clínic de Barcelona.

A continuació es detallen els dos models alternatius analitzats al llibre per transformar el model de producció i accés als medicaments:

1. El model d'innovació pública de l'Hospital Clínic de Barcelona (ARI-0001)

L'Hospital Clínic de Barcelona s'ha consolidat com un referent europeu en el desenvolupament i fabricació pública de la teràpia cel·lular avançada CAR-T (coneguda com a ARI-0001).

L'exempció hospitalària (Hospital Exemption): Aquesta teràpia s'ha desenvolupat directament dins del sistema sanitari públic utilitzant la via regulatòria de l'exempció hospitalària de la UE, la qual permet la preparació magistral i personalitzada de medicaments d'alta tecnologia a peu de llit (compounding) sense dependre de les multinacionals.
Reducció dràstica de costos: S'estima que el preu de la teràpia ARI-0001 desenvolupada per l'Hospital Clínic equival aproximadament a un terç del preu de les teràpies CAR-T comercials que comercialitza la indústria al mercat espanyol.
Innovació no comercial: El cas demostra la viabilitat de desenvolupar procediments mèdics complexos des de l'àmbit públic i hospitalari, evitant els monopoliss de patents i garantint la sostenibilitat dels serveis de salut.

**2. La proposta del desacoblament (delinkage) financer de la R+D**

El concepte de desacoblament (delinkage) proposa separar completament els costos i incentius de la investigació i desenvolupament (R+D) del preu final de venda dels medicaments i del sistema de patents.

Estructura en dues fases (Upstream / Downstream):
- Fase d'investigació (Upstream): La R+D no es finança mitjançant la promesa de futurs preus monopolístics, sinó a través de subvencions públiques, premis d'innovació (innovation prizes) o fons globals administrats per l'OMS. Les prioritats d'investigació es fixen en funció de les necessitats de salut de la població i no de la rendibilitat del mercat.
- Fase de comercialització (Downstream): El coneixement i les dades generades es mantenen en el domini públic (open source). Diversos fabricants de genèrics poden produir el medicament en competència oberta, registrant un preu basat en el cost real de producció més un marge just (cost-plus fair margin).
Estalvi i eficiència: L'eliminació dels monopolis de patents en el mercat final podria reduir fins a un 85% la despesa en medicaments, alliberant recursos suficients per cobrir el cost de la R+D pública i cobrir les prioritats globals de salut.

La mesura de la qualitat

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Wed, 11 Nov 2026 05:46:00 +0000

Quality Measurement in Healthcare

L'obra Quality Measurement in Healthcare (publicada el 2025 per l'editorial John Wiley & Sons i editada per Jesse M. Pines, Helen Burstin i Jane Hyatt Thorpe) ofereix una guia completa sobre la definició, la història, la ciència, la implementació i el futur de la mesura de la qualitat en el sistema sanitari. El llibre s'estructura en quatre seccions principals i 15 capítols redactats pels principals líders de pensament i arquitectes de les polítiques de qualitat als Estats Units.

SECCIÓ I: Què és la qualitat i per què l'hem de mesurar en la cura de la salut?

Capítol 1: Què és la mesura de la qualitat assistencial? (Jane Hyatt Thorpe i Jesse M. Pines)
- Definició de qualitat: La National Academy of Medicine (NAM) defineix la qualitat com el grau en què els serveis de salut per a individus i poblacions augmenten la probabilitat d'aconseguir els resultats de salut desitjats de manera consistent amb el coneixement professional actual.
- Les sis dimensions de la qualitat: Segons l'Institute of Medicine (IOM), la cura de la salut ha de ser segura, eficaç, centrada en el pacient, oportuna/a temps, eficient i equitativa. L'evolució del marc de treball ha passat del Triple Aim (millorar l'experiència del pacient, la salut poblacional i reduir costos per càpita) al Quadruple Aim (incloent-hi l'experiència dels professionals) i al Quintuple Aim (incorporant l'equitat de manera central).
- Evolució històrica: Des dels precedents d'Ignaz Semmelweis (rentat de mans) i Florence Nightingale (higiene i estadística militar), passant per Avedis Donabedian (creador de la tríada d'estructura, procés i resultat), fins a la creació de Medicare/Medicaid (1965), HEDIS (NCQA, 1990), el National Quality Forum (NQF, 1999) i els informes de l'IOM To Err Is Human (2000) i Crossing the Quality Chasm (2001).
- Estratègies nacionals: S'analitza el paper de la National Quality Strategy (NQS) impulsada per l'AHRQ i les prioritats estratègiques de qualitat dels Centers for Medicare & Medicaid Services (CMS).
Capítol 2: Gestió de la qualitat per a un sistema sanitari d'alta qualitat (Jonathan B. Perlin)
- Elements clau: La cultura de seguretat, la transparència, la responsabilitat i l'aprenentatge continu sense caràcter punitiu.
- Mecanismes de suport: Desenvolupament de guies clíniques, eines de suport a la decisió clínica en la història clínica electrònica (EHR) i el concepte de Sistema de Salut que Aprèn (Learning Health System), el qual reutilitza dades clíniques secundàries per a la millora contínua, la seguretat i la gestió operacional sota una governança estricta de dades (HIPAA, de-identificació).
- Papel dels actors (Stakeholders): La col·laboració interdisciplinària entre metges, infermeria, administradors, pacients/famílies, asseguradores i organismes reguladors i d'acreditació (The Joint Commission - TJC, NCQA, AAAHC).
- Governança organitzativa: La responsabilitat fiduciària i reguladora (reglaments QAPI de Medicare) de les juntes directives per supervisar els indicadors de qualitat i la seguretat clínica.
Capítol 3: Qualitat clínica: decidir què mesurar (Monisha Dilip, Rohit B. Sangal i Arjun K. Venkatesh)
- Generació d'evidència: Ús d'assajos controlats aleatoritzats (RCT), estudis observacionals (com l'estudi PROVIDE sobre reingressos en insuficiència cardíaca) i revisions sistemàtiques.
- Guies de pràctica clínica: Graduació de l'evidència mitjançant el sistema GRADE.
- Mesures quantitatives vs. qualitatives: Anàlisi de mètrics estructurals, de procés i de resultat (HEDIS, enquestes HCAHPS) en contrast amb aspectes menys quantificables com la comunicació, l'experiència del pacient, els principis ètics i el treball en equip.
- Marc de selecció de mesures: Avaluació del rendiment actual, definició d'objectius SMART, alineació estratègica, disponibilitat i integritat de les dades i cost-efectivitat.

SECCIÓ II: Com mesurem la qualitat en la cura de la salut?

Capítol 4: Manual sobre el desenvolupament de mesures de qualitat (Heidi Bossley)
- Tipus de mesures: Estructura, procés i resultat (Donabedian), juntament amb les mesures de rendiment basades en resultats reportats pels pacients (PRO-PM).
- Finalitat de la mesura: Ús intern per a la millora de la qualitat vs. ús per a rendició de comptes (accountability) (publicació pública, acreditació, pagament per incentius), aquest darrer exigint una rigidesa metodològica, fiabilitat i validesa molt superiors.
- Components d'una mesura: Definició precisa del numerador, denominador, exclusions, excepcions, finestres temporals i regles d'atribució.
- Cicle de vida de la mesura: Desenvolupament del concepte, especificació lògica i codificació (ICD-10, CPT, LOINC, SNOMED CT, eCQM, FHIR, CQL, entorns MADiE i VSAC) i avaluació de la fiabilitat (inter-observador, ràtio senyal-soroll) i validesa (de contingut/aparença i empírica).
Capítol 5: Requisits de dades per a una mesura de qualitat vàlida (Jeffrey Geppert, Brenna Rabel i Ian Warmbrodt)
- Requisits universals: Precisió, completitud, oportunitat/temporalitat (timeliness) i consistència de les dades.
- Evolució de les fonts de dades: Transició des de les dades administratives de facturació/reclamacions (claims) i l'abstracció manual de la història clínica fins a les mesures electròniques (eCQM) i digitals (dQM) sostingudes en estàndards moderns d'interoperabilitat com USCDI (per a la captura) i HL7 FHIR (per a l'intercanvi).
- Validació i futures direccions: Estudis de cas pràctics i el potencial transformador dels models de llenguatge de gran mida (LLM) i la intel·ligència artificial (IA) per automatitzar l'abstracció de dades no estructurades.
Capítol 6: Mesurar el cost i l'eficiència en la salut (Taroon Amin, Jennifer Perloff i Ashlie Wilbon Gyr)
- Context econòmic: Amb la despesa sanitària nord-americana fregant el 20% del PIB, es distingeix entre mesurar el cost (dòlars pagats pels serveis) i mesurar l'ús de recursos (unitats físiques de temps o subministraments).
- Disseny de mesures de cost: Ús de ràtios de rendiment observat-esperat (O/E), mètodes d'ajust de risc, models d'atribució i nivells d'anàlisi.
- Vincular cost i qualitat: L'estudi emfatitza que les mesures de cost mai s'han d'implantar de manera aïllada, sinó sempre aparellades amb mesures de qualitat per evitar que la reducció de despeses es tradueixi en una atenció de menor valor o en retallades d'atenció necessària.
Capítol 7: Mesura de la seguretat del pacient (Edward J. Septimus)
- Evolució històrica: Des de l'estudi de la Universitat de Harvard (1991) i l'informe To Err Is Human (2000), fins a la creació dels indicadors de seguretat del pacient (PSI) d'AHRQ, els objectius nacionals de seguretat de TJC, la penalització de condicions adquirides a l'hospital (HAC) i el programa Hospital Value-Based Purchasing (VBP) de CMS.
- Criteris d'aval de mesures: Estàndards d'avaluació del National Quality Forum (NQF) i l'American College of Physicians (ACP).
- Àrees clau i futur: Seguretat en la medicació, prevenció d'infeccions hospitalàries (CLABSI, CAUTI, SSI), prevenció de caigudes, comunicació (SBAR), superació de la cultura de la vergonya i la culpa (shame and blame), ús d'eines de disparador (Global Trigger Tool) i transició cap a eCQMs i detecció d'esdeveniments adversos assistida per IA.
Capítol 8: Resultats reportats pels pacients en mesures de rendiment (Margaret Morris, Patricia D. Franklin, Nan E. Rothrock i David Cella)
- Tríada conceptual: Diferència entre PRO (el resultat experimentat pel pacient), PROM (l'instrument o qüestionari de mesura) i PRO-PM (la mesura de rendiment basada en PRO/PROM agregada per a una entitat accountable).
- Full de ruta de NQF: Marc metodològic de 4 etapes i 17 tasques per construir PRO-PMs vàlides.
- Aplicació en programes reguladors i registres: Integració en MIPS, IQR (mesura de pròtesis totals de maluc i genoll - THA/TKA), OQR, ASCQR, registres especialitzats (AAOS, MARCQI, QCDRs) i l'ús de eines d'avaluació adaptativa per ordinador com PROMIS i l'estandardització d'eines (ICHOM).
Capítol 9: Mesurar l'equitat en la salut i l'atenció sanitària (Jill A. Marsteller, Christina A. Vincent, Andrew Anderson, John Jackson, J. Matthew Austin i Lisa A. Cooper)
- Marc conceptual: L'equitat com a dimensió ineludible de la qualitat (Unequal Treatment, IOM 2003; Ending Unequal Treatment, NASEM 2024).
- Marc del NIMHD: Nivells i dominis d'influència (biològic, conductual, medi físic, sociocultural, sistema sanitari) i recollida d'indicadors sociodemogràfics i de determinants socials de la salut (SDOH).
- Enfocaments de mesura: Estàndards CLAS, mesures sensibles a disparitats del NQF, informe NHQDR de l'AHRQ, la eina Mapping Medicare Disparities, el Health Equity Summary Score (HESS) de CMS i l'estàndard d'equitat de Leapfrog.
- Principis metodològics: Adopció d'enfocaments interseccionals, ús d'ajusts de risc que no emmascarin les Inequitats estructurals i la necessitat de passar de la simple mesura a l'acció organitzativa.

SECCIÓ III: Com utilitzem la mesura de la qualitat per impulsar el canvi en la salut?

Capítol 10: Ús de les dades de rendiment per impulsar la millora i millors resultats (Robert Lloyd i Jeffrey Salvon-Harman)
- Transparència: Avaluació de la transparència organitzativa i de cara al públic.
- Tres enfocs de la mesura: Diferenciació clara entre mesurar per a la rendició de comptes (avaluació/classificació), mesurar per a la investigació clínica (RCTs) i mesurar per a la millora continuada (sèries temporals).
- Anàlisi de la variació: Comprensió de la variació de causa comuna vs. variació de causa especial. Ús de gràfics de seqüència (run charts) i gràfics de control estadístic de processos (SPC / Shewhart control charts).
- Indicadors avançats vs. retardats: Crítica als quadres de comandament de tipus "semàfor" (RYG) que suprimeixen la variació temporal, i aposta per indicadors avançats (leading indicators) situats "aigua amunt" del procés.
- Estratègia de dosificació: Ajustar la "dosi" de coneixement de la ciència de la millora segons el rol de cada persona a l'organització (des de la junta directiva fins als equips de primera línia).
Capítol 11: Integració de la mesura del rendiment en la política de pagament: el paper del govern federal als EUA (Michelle Schreiber i Lee A. Fleisher)
- El paper de CMS: Com a principal pagador (més d'1 bilió de dòlars anuals), CMS utilitza els programes basats en el valor (VBP) per vincular el reemborsament a la qualitat i la transparència ( Care Compare, classificacions per estrelles - Star Ratings).
- Evolució legislativa: Des de la llei MMA de 2003, DRA (2005), MIPPA (2008), ACA (2010), IMPACT Act (2014) fins a MACRA (2015) i el programa MIPS.
- Altres agències federals: La Veterans Health Administration (VHA), els CDC (xarxa NHSN), l'AHRQ i HRSA.
- Reptes i harmonització: Resposta a la fragmentació i la càrrega administrativa mitjançant iniciatives de reducció de mesures (Meaningful Measures) i el desenvolupament de la Universal Foundation, un conjunt centralitzat i alineat de mesures per a tots els programes de CMS.
Capítol 12: Millorar la seguretat i qualitat diagnòstica a la salut mitjançant la mesura (Karen S. Cosby)
- Marc unificat: Basat en l'informe Improving Diagnosis in Healthcare (National Academies, 2015).
- Mètodes de mesura de l'error diagnòstic: Anàlisi de parells símptoma-malaltia (SPADE), sistemes de notificació d'incidents, e-triggers (disparadors electrònics en l'EHR) i narracions/enquestes d'experiència del pacient.
- Prioritats i futur: Enfocament en les "Tres Grans" àrees de risc (esdeveniments vasculars, infeccions i càncer), desenvolupament de mesures estructurals i de procés, i l'ús de la IA i el processament del llenguatge natural (NLP).
Capítol 13: Millorar la mesura de la qualitat per als entorns rurals (Karen Johnson)
- Context i reptes: Afecta 44–66 milions de persones als EUA. S'enfronta a problemes de definició de "rural", escassetat de professionals (HPSA) i, sobretot, el baix volum de casos (low case-volume), el qual compromet la fiabilitat estadística i l'ajust de risc.
- Millors pràctiques: Disseny adaptat dels programes de qualitat, càlculs no tradicionals (mesures de ràtio, continuïtat, models jeràrquics) i indicació explícita de la incertesa (probabilitats d'excedència).
Capítol 14: Implicacions de la mesura de la qualitat en el desenvolupament de la força de treball (Candice Chen)
- Impacte de la força de treball: La distribució, formació i organització del personal sanitari com a directors clau de l'accés, la qualitat, la seguretat i l'equitat.
- Polítiques integrades: Mesures de ràtios mínimes de personal (p. ex., infermeria en residències de gent gran), programes de suport a zones desfavorides (HPSA), iniciatives per combatre el burnout i promoció de la diversitat i concordància racial/lingüística entre professionals i pacients.

SECCIÓ IV: Com podria evolucionar la mesura de la qualitat en la salut?

Capítol 15: El futur de la mesura de la qualitat (Helen Burstin i Jesse M. Pines)
- Síntesi històrica i diagnòstic: Recordant les lliçons de Florence Nightingale i Ernest Codman ("idees sobre el resultat final"), els autors assenyalen que el sistema actual ha patit d'un excés de mesures de procés i de dependència de dades administratives de facturació poc detallades.
- Transició cap a la mesura digital i la IA: Migració definitiva cap a mesuradors digitals (dQMs, eCQMs) basats en dades de l'EHR i registres clínics. La intel·ligència artificial (IA) i el processament del llenguatge natural (NLP) permetran extreure informació de notes no estructurades, automatitzar la recollida de dades en temps real, millorar l'ajust de risc i personalitzar la mesura.
- Reducció de la càrrega i harmonització: Eliminació de mesures de baix valor i alineació nacional mitjançant iniciatives com la Universal Foundation.
- Equitat, equips i la veu del pacient: Integració rutinària dels determinants socials de la salut, mesurament del rendiment d'equips multidisciplinaris en episodis de cura longitudinals i consolidació de la veu del pacient a través de les PROMs i la decisió compartida.
- Ciència de la mesura: La mesura s'ha de mantenir com un mitjà per a la millora i no com un fi en si mateix, evitant els efectes perversos de la Llei de Goodhart («quan una mesura es converteix en un objectiu, deixa de ser una bona mesura»).

Gerontocràcia

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Tue, 10 Nov 2026 05:28:00 +0000

Gerontocracy in America: How the Old are Hoarding Power and Wealth—and What to Do About It

El llibre Gerontocracy in America: How the Old are Hoarding Power and Wealth—and What to Do About It (2026), de l'historiador i professor de dret a la Universitat de Yale Samuel Moyn, analitza com els Estats Units s'han convertit en una gerontocràcia estructural on la població d'edat avançada acapara el poder polític, la riquesa privada i les oportunitats laborals i immobiliàries, en perjudici de les generacions més joves.

Moyn sosté que el problema va molt més enllà de la presència de líders d'edat molt avançada en la presidència (com Joe Biden o Donald Trump). La gerontocràcia actual no és el resultat d'un pla maliciós, sinó el subproducte del «gran envelliment» (great aging) —provocat pels avenços Mèdics i de salut pública que van duplicar l'esperança de vida mitjana— combinat amb la democràcia electoral i el capitalisme.

1. Orígens i el «Gran Envelliment» (Part I)

Veneració tradicional vs. revolta moderna: Històricament, les societats tradicionals s'organitzaven com a gerontocràcies on l'autoritat receia en els ancians pel seu vincle amb la tradició i la memòria col·lectiva. La modernitat va néixer com una revolta contra el domini dels ancians a favor de la joventut i la innovació. El concepte de gerontocràcia va ser encunyat per primer cop el 1828 pel liberal suís James Fazy per denunciar el control de la Restauració francesa per part d'ancians rics.
La revolució de la salut pública: A partir del segle XIX i XX, la potabilització de l'aigua, les vacunes, els antibiòtics i posteriorment els tractaments per a malalties cardiovasculars van permetre que milions de persones arribessin a la vellesa.
La piràmide demogràfica invertida: L'augment extraordinari de l'esperança de vida, sumat a la caiguda de la natalitat, va canviar la piràmide d'edat per convertir-la en una estructura rectangular. Això va crear una massa sense precedents de ciutadans d'edat avançada capaços de mantenir i exercir el poder.

2. Les tres cares de la gerontocràcia (Part II)

**A. Polítics i institucions velles (Old Politicians)**

Líders envellits: Des dels anys 90, l'edat mitjana dels membres del Congrés i del Senat nord-americà ha augmentat de manera continuada. La presència de polítics octogenaris ha provocat episodis de declivi cognitiu, pèrdua de capacitat funcional i morts en el càrrec.
Els «consells d'ancians»:
- El Senat: Dissenyat originalment a imatge de la Gerousia espartana, s'ha convertit en una cambra on l'edat mitjana supera els 65 anys, afavorint el conservadorisme i la paràlisi legislativa.
- El Tribunal Suprem i el poder judicial: Els jutges federals disposen de càrrecs vitalicis (life tenure). Amb l'allargament de la vida, el temps mitjà de permanència al Tribunal Suprem s'ha duplicat fins als 26 anys, convertint el poder judicial en una institució geriàtrica.

**B. Votants i el «Lobby Gris» (Old Constituents)**

Biaix electoral: Els votants d'edat avançada participen a les eleccions en proporcions molt superiors a les dels joves, especialment en eleccions primàries i locals. A les primàries del 2024, l'edat mitjana del votant va pujar als 65 anys.
El poder dels diners: El finançament de campanyes electorals prové de manera aclaparadora de donants d'edat avançada (la mitjana d'edat del dòlar donat a campanyes és de 66 anys), la qual cosa condiciona l'agenda de qualsevol polític, independentment de la seva edat.
L'AARP com a mercat i poder de bloqueig: L'AARP (amb més de 35 milions de socis) funciona com un gegantí mercat privat i com el lobby millor finançat del món. El seu principal impacte és la protecció de l'estatus quo i la imposició de vora a qualsevol reforma que pugui afectar els privilegis dels ancians.

**C. L'«Oldigarchy» i el bloqueig de recursos (Old Money)**

Acaparament de riquesa: La desigualtat de classe als EUA és essencialment una desigualtat d'edat. Les lars encapçalades per majors de 65 anys tenen 47 vegades més riquesa neta que les de joves d'entre 18 i 34 anys. Els adults menors de 40 anys (el 37% de la població) posseeixen només el 4,9% de la riquesa, mentre que els majors de 54 anys en tenen el 71,6%.
Monopoli de l'habitatge: Els ciutadans d'edat avançada controlen el millor parc d'habitatges, es neguen a vendre o redimensionar-se i utilitzen la seva participació en reunions municipals per bloquejar noves construccions (bloqueig NIMBY) i congelar impostos sobre la propietat (com la Proposition 13 a Califòrnia), provocant la crisi d'accés a l'habitatge per a les generacions joves.
Bloqueig del mercat laboral: L'abolició de la jubilació obligatòria a la dècada de 1980 (impulsada per reformes de la llei ADEA liderades pel congressista Claude Pepper) ha permès que alts executius i professors universitaris mantinguin llocs d'alta remuneració indefinidament, tancant el pas i precaritzant el talent jove.

3. Propostes de reforma i la «Via Socialista» de l'Envelliment (Part III)

Moyn argumenta que no s'ha de combatre la gerontocràcia des del ressentiment ni des del discurs neoliberal que busca retallar els serveis socials o les pensions. Es proposen reformes estructurals i un nou pacte intergeneracional:

Límits d'edat i quotes de joventut en la política:
- Establir límits d'edat màxima (p. ex., 65 o 70 anys) per ocupar càrrecs a la presidència, el Congrés i el poder judicial.
- Crear quotes reservades per a joves a les cambres legislatives i reassignar o abolir el Senat.
Reformes electorals i pes del vot:
- Facilitar el registre de votants i afavorir el vot des de casa.
- Explorar mesures com el vot ponderat per edat (atorgar més pes al vot dels ciutadans joves, que patiran durant més temps les conseqüències a llarg termini de les polítiques públiques, com el canvi climàtic) o el vot per procuració per a menors.
Reforma fiscal i redistribució de la riquesa:
- Eliminar els privilegis fiscals sobre l'herència, els guanys de capital no realitzats i els sostres als impostos de propietat dels immobles d'alt valor.
- Dissenyar impostos progressius sobre el patrimoni i la riquesa acumulada en les fases finals de la vida.
Reinstauració de la jubilació obligatòria flexible:
- Reintroduir l'opció de la jubilació obligatòria en professions elitistes (corporacions, despatxos d'advocats, universitats) per permetre el relleu generacional.
Cures de llarga durada a canvi de la renúncia al poder (The Socialist Way of Aging):
- Moyn proposa un intercanvi social: la desautorització i expropiació de la riquesa/poder concentrat per la gent gran a canvi de cures de llarga durada de qualitat, l'eliminació de la por a la pobresa final i una jubilació digne, recolzada i amb sentit finançada íntegrament per l'Estat.

Conclusió: Acceptar la mortalitat i el relleu generacional

Moyn conclou citant els mites de Titó (Tithonus) —a qui els déus van concedir la vida eterna però van oblidar donar la joventut eterna— i els struldbruggs de Jonathan Swift a Els viatges de Gulliver. La cerca obsessiva d'allargar la vida sense acceptar els límits biològics condueix al xoc i a la decadència social.

Una societat sana ha d'estructurar la vida en fases naturals: educar la joventut, impulsar i recolzar la població en la seva plenitud creativa, i oferir als ancians una sortida digne del poder per gaudir d'un "tercer acte" de retirat de qualitat, permetent que el futur pertanyi a aquells que l'hauran de viure.

Consumisme mèdic

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Mon, 09 Nov 2026 17:58:46 +0000

He triat dos articles de la revista The Economist (edició del 7 al 13 de novembre de 2026) segons el meu parer desenfocats, per tal que identifiqueu els disbarats vosaltres mateixos. Primer va un resum en català.

1. Resum de l'article de la pàgina 11 (Editorial / Líders): «Markets maketh medicine»

El canvi de rol del pacient: Tradicionalment, el sector sanitari ha estat una excepció als mercats habituals, ja que les asseguradores decideixen les cobertures i els metges trien els tractaments. Tanmateix, als Estats Units —on la despesa sanitària s'acosta als 6 bilions de dòlars (gairebé un cinquè del PIB)— l'alt cost i les dificultats d'accés han portat els pacients a prendre la iniciativa com a consumidors.
Tecnologia i autoatenció: Més de 300 milions de persones fan preguntes de salut a ChatGPT cada setmana per interpretar anàlisis o preparar consultes. A més, el mercat de proves analítiques directes per al consumidor ha assolit els 4.000 milions de dòlars anuals.
Venda directa i reducció de preus: Les empreses farmacèutiques estan venent fàrmacs directament als pacients sense passar pels intermediaris o asseguradores. Per exemple, la competència directa entre Novo Nordisk i Eli Lilly en tractaments contra l'obesitat ha reduït els preus d'uns 1.350 $ mensuals a uns 300–350 $. Iniciatives com la farmàcia en línia Cost Plus de Mark Cuban ofereixen genèrics a preu de cost més un 15% de marge.
Nous models d'atenció: Creix el model de «atenció primària directa» (pagament d'una quota mensual sense asseguradores), així com el pagament per visita d'empreses com One Medical d'Amazon. Les farmacèutiques també investiguen àrees d'interès directe per al consumidor que abans es desestimaven, com la caiguda de cabell, la menopausa o l'envelliment.
Erosió de l'asimètria d'informació: L'article recorda que el 1963 l'economista Kenneth Arrow argumentava que la medicina no podia funcionar com un mercat normal a causa del monopoli del coneixement del metge. Avui dia, la tecnologia redueix aquesta escletxa traduint el llenguatge mèdic i analitzant les dades del pacient.
Riscos i conclusions: S'adverteix del perill de la pseudociència/xarlataneria i de les desigualtats d'accés (ja que la majoria de serveis es paguen de la meva). Tanmateix, mentre les emergències i casos complexos continuaran en mans d'hospitals i metges, en l'atenció de rutina és beneficiós tractar els pacients com a clients.

2. Resum de l'article de la pàgina 62 (Negocis): «The business of longevity»

El context de la longevitat: L'interès per viure més anys s'ha convertit en un negoci seriós impulsat pel canvi demogràfic (als països de l'OCDE, gairebé el 20% de la població té 65 anys o més, i s'espera que superi el 25% el 2050). Figures del món tecnològic com Sam Altman (qui ha invertit més de 180 milions de dòlars a Retro Biosciences) o Dario Amodei destinen fons a la recerca per allargar la vida.
Dues indústries en paral·lel:
1. Clíniques i serveis de consum (poca regulació): Ofertes que inclouen crioteràpia, cambres hiperbàriques, injeccions de NAD+, escàners corporals complets per MRI (com els de Prenuvo per uns 4.000 $) o pèptids. L'article assenyala que moltes d'aquestes opcions no tenen una base científica demostrada i poden provocar sobre-diagnòstics de lesions innòcues.
2. Biotecnològiques i grans farmacèutiques: Desenvolupament de medicaments basats en evidència científica. Com que la FDA nord-americana no considera l'envelliment com una malaltia, els fàrmacs s'aproven primer per a patologies específiques (com la diabetis o l'obesitat) i posteriorment s'avalua el seu efecte sobre la longevitat.
L'efecte dels fàrmacs GLP-1: Tractaments inicials per a la diabetis i l'obesitat han demostrat frenar l'envelliment biològic. Estudis de Novo Nordisk basats en la ADN van mostrar que l'edat biològica del cor de pacients amb GLP-1 es va reduir fins a quatre anys respecte al placebo.
Inversions i fusions de gran escala: L'últim any, les empreses biotecnològiques de longevitat van recaptar 18.400 milions de dòlars (més que en els deu anys anteriors combinats). Grans farmacèutiques estan signant acords multimilionaris amb startups (com Eli Lilly amb Insilico Medicine per fins a 2.750 milions de dòlars, o Novartis amb BioAge Labs per 550 milions).
Noves línies d'investigació:
- Teràpies de doble propòsit: Com el rentosertib d'Insilico, dissenyat simultàniament contra la fibrosis pulmonar i l'envelliment.
- Reprogramació epigenètica: Unir esforços (com Retro, Altos Labs o NewLimit) per reiniciar els marcadors químics del ADN que es deterioren amb l'edat.
Perspectives: Malgrat els fracassos històrics d'iniciatives anteriors (com la tancada de Sirtris per GSK o els pocs resultats de Calico de Google), els nous inversors confien que la intel·ligència artificial acceleri el descobriment i desenvolupament de nous fàrmacs.

Els determinants comercials de la salut

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Mon, 09 Nov 2026 05:05:00 +0000

The Political Economy of Wellness: Commercial Determinants of a Burgeoning Industry

L'article The Political Economy of Wellness: Commercial Determinants of a Burgeoning Industry, escrit per Nancy Karreman, Marco Zenone, Nason Maani i Benjamin Hawkins i publicat a The Milbank Quarterly (2026), analitza la creixent indústria del benestar (wellness) des de la perspectiva dels determinants comercials de la salut (CDOH) i l'activitat política corporativa.

A continuació es detallen els eixos principals de l'estudi:

1. La magnitud i definició de la indústria del benestar

Un mercat multimilionari en expansió: La indústria del benestar ha passat de ser una subcultura d'autocura a un sector financeritzat global valorat en 6,8 bilions de dòlars el 2024, amb projeccions d'assolir els 9 bilions de dòlars el 2028.
Diversitat de productes i serveis: Abasta des de suplements dietètics, medicina alternativa/funcional i aplicacions de mindfulness fins a turisme de benestar, programes de fitness corporatius i productes d'estil de vida.
Tractament conceptual: L'article defineix el benestar com la comercialització de la cerca de la salut holística a través de dimensions econòmiques, polítiques, espirituals i digitals.

2. Estratègies i tàctiques comercials (Corporate Political Activity)

L'estudi demostra que la indústria del benestar utilitza tècniques de màrqueting i influència política molt similars a les d'altres indústries de productes nocius (com el tabac, l'alcohol o els aliments ultraprocessats):

Discurs d'empoderament individual: Es promou la idea que el benestar depèn exclusivament del control i les decisions de compra de l'individu, desplaçant la responsabilitat dels determinants socials i estructurals de la salut.
Explotació de la por i la desconfiança: Capitalitza la pèrdua de confiança en les institucions mèdiques tradicionals i l'alienació del pacient per vendre solucions no provades.
"Explotació de la ciència" (Scienceploitation) i credencialisme: Utilitza llenguatge d'aparença científica o apel·la a la credibilitat de influencers i metges per legitimar tractaments sense evidència clínica.
Pressió contra la regulació (Lobbying): Treballa mitjançant associacions de comerç per afavorir marcs de baixa supervisió (com la llei DSHEA de 1994 als EUA), evitant l'exigència d'autorització prèvia a la comercialització.

3. Estructura de mercat i financerització

Integració amb grans corporacions: Tot i que es presenta com un sector "natural" i "independent", grans multinacionals de l'alimentació i la farmàcia (com Nestlé Health Science o Unilever) han après o adquirit marques de suplements i plataformes de benestar.
Papel central de les plataformes digitals: Xarxes socials i plataformes com TikTok, Meta, Google o Amazon actuen com a canals directes de promoció i monetització, on els algorismes afavoreixen continguts polaritzants, continguts de desinformació i venda de productes.
Entorn poc regulat: A diferència del sector farmacèutic, els productes de benestar es regulen sovint com a aliments o cosmètics, creant un marc d'actuació de baix control sobre la veracitat de les al·legacions de salut (health claims).

4. Dimensió política: El moviment MAHA i el populisme

De l'autocura a l'alt-right: L'article documenta el canal de connexió entre la cultura del benestar i posicions polítiques reaccionàries o de populisme de dretes.
El cas de Make America Healthy Again (MAHA): Analitza com el discurs del benestar s'ha institucionalitzat en la política pública dels EUA a través del moviment liderat per Robert F. Kennedy Jr.. Encara que el moviment critica encertadament el paper de la indústria de l'alimentació ultraprocessada i la farmàcia, promou solucions individualitzades (suplements, canvis d'estil de vida) i teories sense base científica en lloc d'exigir reformes estructurals i regulacions públiques efectives.

5. Recomanacions i implicacions de política pública

Enfortiment regulatori: Exigir un control estricte sobre les al·legacions de salut i eficàcia dels productes i suplements, tant en botigues com a l'entorn digital.
Regulació de plataformes en línia: Demonetitzar la difusió de desinformació sanitària en xarxes socials i augmentar la transparència dels algorismes publicitaris.
Inversió en determinants estructurals: Protegir la població de les pràctiques d'aquesta indústria requereix reforçar els sistemes públics de salut, reduir les desigualtats socials i garantir un accés equitatiu a l'atenció mèdica basada en l'evidència.

L'impacte de la corrupció a la salut (2)

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Sun, 08 Nov 2026 05:59:00 +0000

Corruption and public healthcare quality in the European Union: Evidence from Europe’s regions

L'estudi Corruption and public healthcare quality in the European Union: Evidence from Europe’s regions (publicat el 2026 a la revista Health Policy pels economistes Andreas P. Kyriacou i Oriol Roca-Sagalés) analitza la relació entre la corrupció en el sector sanitari públic i la qualitat percebuda dels serveis de salut a les regions de la Unió Europea.

1. Objectiu i marc de la investigació

Mancança d'evidència prèvia: Tot i que la corrupció és reconeguda com un factor que distorsiona l'assignació de recursos i empitjora la salut, l'evidència quantitativa sistemàtica en l'àmbit regional de la UE era molt limitada.
Enfocament regional (subnacional): L'estudi opta per una anàlisi regional per capturar les grans disparitats internes que les mitjanes nacionals emmascaren (com les diferències observades entre regions a Itàlia, Espanya o França).
Manifestacions de la corrupció sanitària: S'inclouen els suborns a professionals mèdics per atenció que hauria de ser gratuïta, la corrupció en la contractació pública d'equips i medicaments, les portes giratòries i les relacions inadequades de màrqueting entre la indústria i els metges.

2. Dades i metodologia economètrica

Mostra i font de dades: S'utilitzen dades de 165 regions de 19 països de la UE corresponents al període 2010–2021 (agrupades en 4 intervals plurianuals entre 2007 i 2021). Les variables de percepció de qualitat (Hel_qual) i corrupció (Helcorr) provenen de l'European Quality of Government Index (EQI).
Control d'imparcialitat: Per verificar la robustesa de les dades, s'avaluen també variables d'absència d'imparcialitat (Helimpart1 per avantatges especials i Helimpart2 per tractament desigual).
Estratègia d'estimació:
- S'apliquen estimacions OLS amb errors estàndard corregits per a panell (PCSE) i efectes fixos per país i període.
- Per fer front als problemes de causalitat inversa i endogeneïtat, s'utilitzen regressions de variables instrumentals en dues etapes (TSLS) amb valors retardats de corrupció sanitària, així com instruments alternatius de corrupció en l'educació pública i la policia.
- Es realitza una comprovació addicional amb dades individuals a nivell de microdades sobre més de 179.000 enquestats.
Variables de control: S'inclouen la despesa sanitària pública i privada, la descentralització fiscal de la despesa sanitària, l'Índex d'Autoritat Regional, el PIB per càpita regional (en PPA), la població total, el percentatge de població de més de 65 anys i la densitat de metges per habitant.

3. Resultats principals

Impacte negatiu significatiu: Es confirma una associació negativa robusta i estadísticament significativa entre la corrupció en la salut pública i la qualitat percebuda del servei.
Magnitud de l'efecte:
- En el model OLS, un augment d'una desviació estàndard en la corrupció percebuda s'associa amb una reducció de 0,476 punts en la qualitat sanitària percebuda (equivalent a més del 58% d'una desviació estàndard de la variable de qualitat).
- En el model TSLS (corregint l'endogeneïtat), un augment d'una desviació estàndard en la corrupció redueix la qualitat percebuda en 1,413 punts (1,725 desviacions estàndard).
Comportament dels controls: La descentralització de la despesa sanitària cap al nivell local tendeix a empitjorar la qualitat percebuda, mentre que una major autonomia regional general, un major PIB per càpita i una població més gran de 65 anys s'associen positivament amb la qualitat del sistema.

4. Recomanacions de política pública

L'estudi conclou que les estratègies per millorar la salut pública a les regions de la UE han d'incloure mesures anticorrupció com a pilar prioritari. Es proposen les següents intervencions concretes:

Enfortir la independència judicial i aprovar legislació contra el suborn basada en les millors pràctiques internacionals.
Incrementar la transparència en les llistes d'espera, els processos de contractació pública i les relacions entre els professionals i la indústria.
Creació o reforç d'agències anticorrupció específiques per al sector sanitari i promoció del periodisme d'investigació.
Obligar a la prescripció de medicaments genèrics en lloc de marques comercials.
Implementar línies directes (hotlines) per a la denúncia anònima d'actes de corrupció.

Segons les dades de l'estudi analitzat a les fonts, les regions amb els nivells més elevats de corrupció sanitària pública a la Unió Europea es concentren principalment en tres àrees geogràfiques i institucionals:

La regió amb la corrupció més alta registrada: La regió de Kontinentalna Hrvatska (Croàcia, dada del 2017), la qual va registrar l'indicador de corrupció sanitària més elevat de tota la mostra de l'estudi (quatre vegades superior al nivell de la regió menys corrupta).
Regions dels països de l'antic bloc socialista: Les regions dels països d'aquesta àrea presenten de manera generalitzada nivells més alts de corrupció percebuda en la salut pública.
Grècia: Les seves regions figuren clarament entre les que tenen nivells més elevats de corrupció en el sector sanitari.
Sud d'Itàlia: Dins d'Itàlia existeix una fortíssima disparitat regional; mentre que el nord té millors indicadors, les regions del sud com Calàbria (ITF6) i la Campània (ITF3) registren els nivells de corrupció sanitària més alts del país.

En l'altre extrem, els nivells més baixos de corrupció en la provisió de salut pública es troben a les regions escandinaves, destacant la regió d'Åland (Finlàndia, dada del 2013) com la regió amb l'indicador de corrupció més baix de tota la Unió Europea.

La financiarització de la biomedicina

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Sat, 07 Nov 2026 05:54:00 +0000

What financialisation is doing to access to healthcare: price and value of medicines in financial capitalism

Resum de l'article de Samira Guennif (2025), «What financialisation is doing to access to healthcare: price and value of medicines in financial capitalism».

1. Marc teòric i definició de l'accessibilitat

Criteris d'accessibilitat: L'accés als medicaments es fonamenta en tres pilars interconnectats: disponibilitat (existència d'R+D per tractar infeccions prevalents), assequibilitat (preus raonables per a pacients i sistemes d'assegurança) i qualitat (estàndards de fabricació).
La paradoxa de la indústria: La indústria farmacològica s'ha consolidat com un sector monopolístic i cercador de rendes (rent-seeking) basat en la protecció de patents i l'exclusivitat de mercat.
Impacte de la financiarització: Des dels anys 70, la subordinació de les estratègies corporatives a la maximització del valor per a l'accionista (shareholder value) ha reorientat les decisions operatives cap a la rendibilitat financera a curt termini, alterant profundament la selecció de productes, la fixació de preus i la distribució global.

2. Governança financera i reassignació de recursos

Control dels fons institucionals: Els fons d'inversió i gestors d'actius (com BlackRock i Vanguard) han passat de tenir el 5% de les accions als EUA a mitjans del segle XX a controlar més del 70% del capital de les vuit grans multinacionals nord-americanes. Per exemple, controlen el 75% de Pfizer i l'80% de Gilead.
Alineació de la direcció: El 90% de la remuneració variable dels directius de les grans farmacològiques nord-americanes consisteix en accions i opcions sobre accions (stock options), de manera que les seves decisions es dirigeixen a elevar el preu de l'acció a curt termini.
Extracció de beneficis: Entre el 2006 i el 2015, divuit grans companyies van destinar de mitjana el 99% dels seus beneficis nets als accionistes (un 49% en dividends i un 50% en recompra d'accions pròpies). Les recompres d'accions van sumar 261.000 milions de dòlars, xifra equivalent al 56% de la seva despesa total en R+D en el mateix període.
Finançament amb deute: Empreses com Pfizer van gastar el 144% dels seus ingressos nets en retribuir accionistes; Merck el 115% i Celgene el 166%, havent de recórrer a l'emissió de deute per pagar dividends i recomprar accions.
Deslocalització i desabastiment: Per reduir costos, es van abandonar o subcontractar tasques de producció, provocant un procés de desindustrialització al Nord Global des dels anys 70 i una forta dependència del Sud-est asiàtic per a matèries primeres i principis actius, la qual cosa genera gairebé periòdicament episodis de manca de medicaments.
Fusions i adquisicions (M&A): La retallada en l'R+D interna s'ha compensat amb la compra d'empreses de biotecnologia que ja disposen de patents prometedores, operacions finançades amb deute. Entre 2015 i 2019, Pfizer va gastar més de 41.000 milions de dòlars en tres biotecnològiques; Bristol-Myers Squibb va pagar més de 86.000 milions per cinc empreses entre 2012 i 2019; Roche va adquirir Genentech per 47.000 milions i MSD va comprar Schering-Plough per 41.000 milions el 2009.

3. La transició del model Blockbuster al Nichebuster

El col·lapse del model Blockbuster: Les pèrdues provocades per la fi de les patents dels grans medicaments de masses (patent cliff) van suposar una caiguda d'ingressos estimada en 200.000 milions de dòlars entre el 2010 i el 2020, més uns 100.000 milions addicionals posteriorment.
El reposicionament de fàrmacs (Drug Repositioning/Repurposing): Per reduir costos i riscs, les empreses s'han orientat a buscar noves indicacions terapèutiques per a molècules ja conegudes (ja aprovades, retirades o fallides). Desenvolupar un fàrmac reposicionat requereix entre 3 i 12 anys (mitjana de 6,5 anys) respecte dels 10 a 17 anys d'una molècula completament nova, amb un cost mitjà d'uns 300 milions de dòlars. Aquesta estratègia representa el 30% de les meves aprovacions anuals de la FDA i genera 24.400 milions de dòlars.
L'Orphan Drug Act i incentius regulatoris: L'aprofitament de la legislació de malalties rares als EUA atorga 7 anys d'exclusivitat comercial, crèdits fiscals, subvencions i exempció de taxes de registre. El 2021, aproximadament el 50% de les noves autoritzacions de la FDA van correspondre a medicaments orfes.
Estratègies d'Evergreening i «matolls de patents»: Mitjançant modificacions menors (noves formulacions, dosis o indicacions), les empreses acumulen patents secundàries per retardar l'entrada de genèrics.
El model Nichebuster: El preu mitjà d'un fàrmac orfe s'ha multiplicat per 26, passant de poc més de 7.000 $ el 1998 a gairebé 190.000 $ el 2017, tot i que el seu cost de desenvolupament és un 30-40% inferior al d'un medicament no orfe.
Llegat financer: El 2019 hi havia 20 medicaments orfes amb vendes superiors als 1.000 milions de dòlars anuals (enfront dels 3 que hi havia el 2009). El 2023, Keytruda (Merck) va generar 25.000 milions de dòlars i Humira (AbbVie) més de 14.000 milions. Lenalidomide (derivat de la talidomida de BMS) va aconseguir 64.000 milions de dòlars.
Tècnica del «Salami-slicing»: Mitjançant biomarcadors genètics, les empreses fragmenten grans patologies en petites subpoblacions de pacients per acumular múltiples designacions d'orfandat i beneficis públics per a un mateix producte.

4. Impacte en la inaccessibilitat global dels medicaments

Als països del Sud Global: L'Acord sobre els ADPIC (TRIPS) de l'OMC va imposar monopolis de 20 anys. Als anys 90, els tractaments antiretrovirals de GSK contra el VIH es van comercialitzar a preus d'entre 6.000 $ i 10.000 $ per pacient/any. Països com Sud-àfrica, el Brasil i Tailàndia van haver de recórrer a les flexibilitats (llicències obligatòries) per reintroduir genèrics i reduir preus.
Als països del Nord Global: Les retallades i deslocalitzacions provoquen escassetats greus (a França, les alertes per manques de subministrament o risc de desabastiment van passar de 89 el 2010 a 3.700 el 2022).
Preus exorbitants de noves molècules:
- Sofosbuvir (Gilead, hepatitis C): es va fixar a 56.000 € (reduït a 41.000 €) a França, portant el Ministeri de Sanitat a plantejar sistemes de llista d'espera per racionar l'accés.
- Skysona (Bluebird): 3 milions de dòlars per tractament.
- Zolgensma (Novartis): 2 milions d'euros.
- Oncològics i immunoteràpies: entre 5.000 € i 116.000 € per tractament a França.

5. Mitificació dels costos de I+D i fallida del sistema de patents

Caiguda de la productivitat (Llei d'Eroom): La quantitat de nous medicaments aprovats per la FDA per cada 1.000 milions de dòlars invertits en R+D s'ha reduït a la meitat cada 9 anys. Un 85% de les autoritzacions corresponen a medicaments me-too amb canvis menors i escàs benefici terapèutic incremental.
Desmuntant la dada dels 2.600 milions de dòlars per fàrmac: Les estimacions de la indústria inclouen les despeses dels visitadors mèdics i màrqueting (que representen el 40-50% de la plantilla i més del 25% de la facturació) així com els anomenats «costos d'oportunitat del capital». Estudis independents de la comunitat científica xifren el cost real del desenvolupament d'una molècula entre 45 i 300 milions de dòlars.
Omissió de fons públics: La indústria no descompta les subvencions públiques ni els crèdits fiscals rebuts (com els 15.000 milions de dòlars que els NIH van aportar per als desenvolupaments contra la COVID-19).
Desatenció de les malalties negligides (La Síndrome 90/10): La salut de 1.600 milions de persones afectades per les 20 malalties tropicals negligides identificades per l'OMS rep menys del 0,4% de la despesa global en R+D privada. Entre el 1975 i el 2011, només l'1% dels nous medicaments comercialitzats es van dirigir a aquestes malalties.

6. Conclusions i recomanacions de l'autora

Pagar preus més elevats no es tradueix en més R+D ni en medicaments millors, sinó que alimenta una espiral inflacionista de valor financer per als accionistes privats.
S'insta a establir mecanismes efectius de control de preus (especialment als EUA).
Es proposa introduir clàusules de revocació de l'estatus orfe quan un fàrmac assoleixi xifres de vendes massives (blockbuster), evitant l'ús abusiu de privilegis regulatoris.
Es defensa la necessitat d'imposar un control democràtic i social sobre l'economia sanitària per garantir que la investigació respongui a l'interès públic.

L'impacte de la corrupció a la salut

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Fri, 06 Nov 2026 05:41:00 +0000

How Corruption Influences Population Health

L'article How Corruption Influences Population Health, publicat a The Milbank Quarterly (2026) pels investigadors Ilias Kyriopoulos, Dimitrios Minos, Sotiris Vandoros i Elias Mossialos, analitza la relació causal entre la corrupció i la mortalitat a escala global, explorant els mecanismes econòmics i fiscals que expliquen aquest impacte.

1. Objectiu i marc teòric

Determinant estructural de la salut: L'estudi examina la corrupció com un determinant estructural/més amunt (upstream determinant) de la salut, omplint un buit en la literatura de política econòmica de la salut que tradicionalment s'ha centrat en factors socioeconòmics individuals (com renda o educació) o en el tipus de règim polític.
Definició de corrupció: S'utilitza l'índex de Control de la Corrupció dels Worldwide Governance Indicators (WGI) del Banc Mundial, que mesura la percepció de l'ús del poder públic per a benefici privat, incloent-hi des de la petita corrupció fins a la captura de l'Estat per elits.

2. Dades i metodologia economètrica

Mostra: Inclou dades agregades a nivell de país de 102 països durant el període 2008–2018.
Abordatge de l'endogeneïtat: Per evitar problemes d'error de mesura o variables omeses, utilitzen un model de variables instrumentals en dues etapes (2SLS) i l'enfocament híbrid de Mundlak per capturar variacions tant entre països com dins d'un mateix país al llarg del temps.
Instrument nou basat en la cultura popular: Empren la freqüència de motius relacionats amb la corrupció en la tradició oral i el folklore històric de cada població (a partir del catàleg de Berezkin digitalitzat per Michalopoulos i Xue). La premissa és que les actituds cap a la corrupció es transmeten culturalment entre generacions a través de contes i narratives populars, servint com a predictor exogen dels nivells contemporanis de corrupció.

3. Resultats principals

Impacte directe en la mortalitat: S'observa una associació estatísticament significativa entre més alts nivells de corrupció i taxes de mortalitat més elevades.
Heterogeneïtat per nivell d'ingressos: L'impacte de la corrupció sobre la mortalitat és especialment intens i estadísticament significatiu en països d'ingressos baixos (low-income countries).
Moderació per la provisió de béns públics: L'efecte nociu de la corrupció sobre la salut és més pronunciat en aquells entorns que presenten una menor provisió de béns públics i infraestructures (com ara menors volums de transport aeri, menor xarxa ferroviària o menor tràfic portuari).

4. Mecanismes explicatius (Fiscals i de gestió)

L'article identifica tres canals principals pels quals la corrupció deteriora la salut poblacional:

Erosió de la capacitat fiscal: La corrupció redueix la recaptació d'ingressos fiscals (% del PIB), restringint l'espai fiscal disponible per finançar els serveis públics de salut.
Distorsió i reassignació de la despesa pública: La corrupció altera les prioritats pressupostàries, desviant fons cap a sectors més opacs o discrecionals (com l'augment de la despesa militar) i reduint la despesa pública en salut.
Ineficiència en l'execució i meritocràcia: Pràctiques com suborns, pagaments informals, sobrecostos en la contractació pública i la pèrdua de mètodes de selecció meritocràtics en la gestió sanitària redueixen l'eficàcia real dels recursos que arriben al sistema de salut.

5. Conclusions i implicacions de política pública

Prioritat de salut pública: La lluita contra la corrupció s'ha de reconèixer com una prioritat de salut pública, ja que les millores en governança tenen un impacte directe en el finançament i els resultats de salut de la població.
Sinergia entre els ODS: L'estudi demostra que l'ODS 3 (garantir una vida sana i promoure el benestar) i l'ODS 16.5 (reduir substancialment la corrupció i el suborn) de les Nacions Unides són complementaris i es reforcen mútuament.

Té múscul la indústria biotech? (6)

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Thu, 05 Nov 2026 05:30:00 +0000

Informe de la BioRegió de Catalunya 2025

La xifra d'inversió privada en empreses noves de ciències de la vida (startups) de 517 milions hauria de ser motiu per a la reflexió. Per contribuir a situar el context, podem agafar el llistat de noves empreses i el seu finançament al 2026 que és el que tinc a mà ara. Mireu nomésla primera empresa, Isomorphic Labs, 2.100 milions $. És a dir, que tota la inversió a Catalunya és equivalent al 26% de la primera empresa nova creada en biomedicina. Només poso aquest exemple per reduir el triomfalisme de les dades que respira l'informe de la BioRegió. Algú s'ho ha de fer mirar.

I també s'ha de fer mirar el que obtenim a canvi de tota la inversió en recerca biomèdica, però d'això ja n'he parlat altres dies.

Miro un informe sobre CAR-T in vivo i no hi veig cap empresa de la BioRegió, per exemple. Miro vacunes per al cancer i tampoc.

La resposta a la pregunta del títol és clara a la llum de les dades. El mateix ja ho vaig dir fa 3 anys i no ha variat. Cal prescriure una dosi de realisme. Una medicina que molts no volen prendre perquè per a ells és millor viure contents i enganyats. Deixem-ho aquí.

A continuació es detallen els aspectes clau i dades addicionals de l'Informe de la BioRegió de Catalunya 2025:

1. Estructura i Composició de l'Ecosistema

L'ecosistema el formen 1.650 empreses i 94 institucions de recerca:

Distribució empresarial: 423 empreses biotecnològiques (26%), 259 de digital health (16%), 238 de tecnologia mèdica (14%), 130 farmacèutiques (8%), 81 firmes d'inversió (5%), 240 proveïdores (14%) i 279 de serveis professionals.
Teixit institucional: 39 centres de recerca, 24 hospitals universitaris, 14 parcs científics i tecnològics, 12 universitats, 3 grans infraestructures i 2 centres tecnològics.

**2. Desenvolupament Clínic i Pipeline Terapèutic**

Catalunya manté una posició capdavantera en recerca clínica:

Assajos clínics: 5.768 assajos clínics en actiu (el 92% del total a Espanya), fet que situa Catalunya com la 4a potència a Europa i la 7a al món en desenvolupament clínic biofarmacèutic.
Estat de les molècules en desenvolupament: El pipeline biofarmacèutic compta amb 51 molècules en fase clínica, de les quals un 47% es troba en Fase II i un 31% en Fase III.
Teràpies avançades: Compta amb 156 assajos en actiu (82% de l'Estat), la 6a posició a Europa i 8a al món. El pipeline inclou 20 actius en desenvolupament clínic impulsats per empreses (com Esteve, Theriva, OneChain o SpliceBio) i per hospitals tractors com l'Hospital Clínic (8 teràpies), el VHIO (4) i l'Hospital de Sant Pau (2).
Healthtech: El portafolis s'orienta majoritàriament als dispositius mèdics (69%), on el 56% de les entitats triga només un any a arribar al mercat.

3. Transferència Tecnològica i Spinoffs

Creació i supervivència: Des de 2016 s'han creat 168 spinoffs (amb una mitjana de 16-17 projectes/any) i una taxa de supervivència de l'83%.
Finançament acumulat: Les spinoffs han captat 789,5 M€ en deu anys, destaquen operacions d'empreses com SpliceBio, Inbrain Neuroelectronics, Seqera Labs, Ona Therapeutics o Integra Therapeutics.
Lideratge institucional (2021–2024):
- En creació de spinoffs destaca el VHIR (8), seguit de l'IDIBAPS, l'IBEC, l'IGTP, el CRG i l'IRSJD (3 cadascun).
- En llicenciament de patents lideren l'IDIBAPS (14), l'ICN2 (13) i el CRG (10).
- En ingressos de comercialització destaquen el VHIO (171,1 M€) i l'IDIBAPS (129,1 M€).

4. Generació de Talent i Aterratge de Hubs

Generació de talent: Catalunya produeix 26.000 persones titulades cada any en graus, màsters i doctorats en salut (amb una paritat de gènere del 50–53% de dones) i compta amb més de 18.000 professionals de la recerca.
Aterratge de hubs: Aquestes capacitats han afavorit l'aterratge de més de 30 hubs tecnològics i digitals en salut entre 2021 i 2025, amb una projecció de més de 8.000 nous llocs de treball creats o anunciats.

5. Principals Iniciatives i Equipaments Estratègics

En l'àmbit d'infraestructures i projectes de país destaquen:

El desenvolupament del Bioclúster d'Innovació i Salut a l'Hospitalet de Llobregat / Bellvitge.
La construcció de l'edifici PRBB Ciutadella per a medicina regenerativa a la Ciutadella del Coneixement.
El desenvolupament del CaixaResearch Institute.
La creació del Clínic Barcelona Comprehensive Cancer Center i la Plataforma de Medicina de Precisió (OMIQ-HES).
La posada en marxa del primer banc públic de microbiota fecal de l'Estat.

A continuació es detallen els aspectes clau i dades addicionals de l'Informe de la BioRegió de Catalunya 2025:

1. Estructura i Composició de l'Ecosistema

L'ecosistema el formen 1.650 empreses i 94 institucions de recerca:

Distribució empresarial: 423 empreses biotecnològiques (26%), 259 de digital health (16%), 238 de tecnologia mèdica (14%), 130 farmacèutiques (8%), 81 firmes d'inversió (5%), 240 proveïdores (14%) i 279 de serveis professionals.
Teixit institucional: 39 centres de recerca, 24 hospitals universitaris, 14 parcs científics i tecnològics, 12 universitats, 3 grans infraestructures i 2 centres tecnològics.

**2. Desenvolupament Clínic i Pipeline Terapèutic**

Catalunya manté una posició capdavantera en recerca clínica:

Assajos clínics: 5.768 assajos clínics en actiu (el 92% del total a Espanya), fet que situa Catalunya com la 4a potència a Europa i la 7a al món en desenvolupament clínic biofarmacèutic.
Estat de les molècules en desenvolupament: El pipeline biofarmacèutic compta amb 51 molècules en fase clínica, de les quals un 47% es troba en Fase II i un 31% en Fase III.
Teràpies avançades: Compta amb 156 assajos en actiu (82% de l'Estat), la 6a posició a Europa i 8a al món. El pipeline inclou 20 actius en desenvolupament clínic impulsats per empreses (com Esteve, Theriva, OneChain o SpliceBio) i per hospitals tractors com l'Hospital Clínic (8 teràpies), el VHIO (4) i l'Hospital de Sant Pau (2).
Healthtech: El portafolis s'orienta majoritàriament als dispositius mèdics (69%), on el 56% de les entitats triga només un any a arribar al mercat.

3. Transferència Tecnològica i Spinoffs

Creació i supervivència: Des de 2016 s'han creat 168 spinoffs (amb una mitjana de 16-17 projectes/any) i una taxa de supervivència de l'83%.
Finançament acumulat: Les spinoffs han captat 789,5 M€ en deu anys, destaquen operacions d'empreses com SpliceBio, Inbrain Neuroelectronics, Seqera Labs, Ona Therapeutics o Integra Therapeutics.
Lideratge institucional (2021–2024):
- En creació de spinoffs destaca el VHIR (8), seguit de l'IDIBAPS, l'IBEC, l'IGTP, el CRG i l'IRSJD (3 cadascun).
- En llicenciament de patents lideren l'IDIBAPS (14), l'ICN2 (13) i el CRG (10).
- En ingressos de comercialització destaquen el VHIO (171,1 M€) i l'IDIBAPS (129,1 M€).

4. Generació de Talent i Aterratge de Hubs

Generació de talent: Catalunya produeix 26.000 persones titulades cada any en graus, màsters i doctorats en salut (amb una paritat de gènere del 50–53% de dones) i compta amb més de 18.000 professionals de la recerca.
Aterratge de hubs: Aquestes capacitats han afavorit l'aterratge de més de 30 hubs tecnològics i digitals en salut entre 2021 i 2025, amb una projecció de més de 8.000 nous llocs de treball creats o anunciats.

5. Principals Iniciatives i Equipaments Estratègics

En l'àmbit d'infraestructures i projectes de país destaquen:

El desenvolupament del Bioclúster d'Innovació i Salut a l'Hospitalet de Llobregat / Bellvitge.
La construcció de l'edifici PRBB Ciutadella per a medicina regenerativa a la Ciutadella del Coneixement.
El desenvolupament del CaixaResearch Institute.
La creació del Clínic Barcelona Comprehensive Cancer Center i la Plataforma de Medicina de Precisió (OMIQ-HES).
La posada en marxa del primer banc públic de microbiota fecal de l'Estat.

L'envelliment de qualitat (4)

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Wed, 04 Nov 2026 05:54:00 +0000

Fetched: The Longevity Shift: Valuing The Extension Of Healthy Human Life

Tesi central. L'envelliment no és un únic procés uniforme lligat a l'edat cronològica. És una desregulació progressiva de molts mecanismes biològics mesurables. L'article defensa que la longevitat és un problema científic abordable i no «antienvelliment» especulatiu. L'autora precisa que això no vol dir que l'envelliment estigui «resolt» ni que la longevitat extrema sigui imminent.

1. La mortalitat s'ha desplaçat cap a edats avançades.

L'esperança de vida mundial ha passat de 46,5 anys el 1950 a 73 el 2023.
Als EUA, el 2024 les persones de 55 anys o més van representar ~90% de les morts. Les malalties cardiovasculars i el càncer en causen més de la meitat.

2. Es pot frenar l'envelliment?

El marc dels «hallmarks of aging» i la gerociència sostenen que actuar sobre la biologia de l'envelliment podria afectar moltes malalties alhora.
En ratolins, intervencions com la rapamicina, els senolítics, anticossos antiinflamatoris, teràpia gènica i combinacions han allargat la vida. En alguns casos, segons la intervenció i el moment, més d'un 100% de la vida restant.

3. Mesurar l'edat biològica és cada cop més precís.

Abans s'usaven marcadors funcionals (pressió arterial, força de mà, velocitat de marxa, densitat òssia), que reflecteixen les conseqüències de l'envelliment.
Ara hi ha rellotges epigenètics (metilació de l'ADN), signatures de proteïnes, marcadors inflamatoris i dades de wearables.

4. Com arriben les «teràpies de longevitat» al mercat.

No s'aproven per «envelliment», sinó per indicacions de malalties concretes.
Conducta: dieta, exercici i son són les intervencions amb més evidència, però l'adherència és baixa. Per exemple, només ~24% dels adults compleixen els nivells d'activitat física recomanats.
GLP-1: l'assaig SELECT va mostrar una reducció del 20% del risc cardiovascular amb semaglutida, i el 2024 la FDA va aprovar-ne aquesta indicació.
Edició gènica: teràpies d'una sola dosi contra gens lipídics (ANGPTL3, LPA) podrien substituir dècades de medicació crònica.
Canvi regulatori: el desembre de 2025 la FDA va acceptar la densitat mineral òssia com a criteri substitut en assaigs d'osteoporosi. Això permetria assaigs més petits i curts (~500-1.000 pacients durant dos anys, en lloc de 10.000+ durant 3-5 anys). ARK estima que el retorn del capital de fase 3 podria millorar ~7 vegades. Esmenta Relation Therapeutics com a possible beneficiària.

5. Quant val el mercat de la longevitat als EUA (segons ARK).

La mort prematura fa perdre ~46 milions d'anys de vida l'any, uns ~4,6 bilions de dòlars a 100.000 $ per any de vida ajustat per qualitat (QALY).
Si s'eliminessin les morts no accidentals i el declivi funcional, el potencial teòric seria de ~1,2 quadrilions de dòlars (~350 bilions descomptant al 3%).
Alentir l'envelliment biològic un 5-15% generaria ~10-30 bilions de dòlars en valor total. Un alentiment del 10% equivaldria a ~930.000 milions de dòlars l'any, aproximadament el doble de la despesa nord-americana en medicaments amb recepta el 2024 (467.000 milions).
La major part del valor va als grups més joves, per l'efecte acumulatiu dels anys guanyats.

Conclusió. Els avenços seran graduals. A curt termini dominaran la millor mesura i la prevenció. A mitjà termini hi haurà teràpies amb indicacions de malaltia concretes. A llarg termini, enfocaments experimentals de regeneració o restauració parcial. La convergència d'IA, multiòmica i robòtica hauria d'accelerar el procés.

Cal tenir en compte: el valor de ~1,2 quadrilions és un límit superior teòric, no una previsió de mercat, i l'article ho reconeix. Les xifres depenen de convencions (100.000 $/QALY) i de supòsits de modelatge d'ARK. Els resultats d'allargament de vida són en ratolins, i les comparacions entre estudis no són directes. És un document d'una gestora amb interès a invertir en aquest sector, no una recomanació d'inversió.

El problema de fons. A les agències com la FDA se'ls demana que aprovin fàrmacs per a una indicació de malaltia concreta, amb criteris d'avaluació clínicament significatius (menys esdeveniments, millora de símptomes, preservació de funció). L'envelliment no és una indicació reconeguda. Per això, fins i tot els fàrmacs que actuen sobre mecanismes d'envelliment (cèl·lules senescents, control de qualitat cel·lular, pèrdua d'informació epigenètica) han d'entrar «per la porta del costat»: com a tractament d'una malaltia associada a l'edat.

El cas de l'osteoporosi (el canvi més important).

Fins ara, per aprovar un fàrmac calia demostrar menys fractures, cosa que exigia assaigs de milers de pacients durant 3-5 anys. Això va generar una «sequera» de desenvolupament: no s'ha aprovat cap teràpia amb mecanisme nou des de romosozumab (2019).
El desembre de 2025, la FDA va qualificar el canvi en la densitat mineral òssia de maluc com a criteri substitut. Es basa en el projecte SABRE, que va reunir dades de més de 160.000 participants de 52 assaigs i va trobar una relació estadística sòlida entre guanys de densitat òssia i reducció de fractures.
Conseqüència: assaigs de ~500-1.000 pacients durant ~2 anys. Això abarateix la fase 3 i allarga els anys de protecció per patent després de l'aprovació.
ARK modela un exemple: amb 12 anys de vendes protegides (assaig amb fractures) enfront de 14 (assaig amb densitat òssia), el retorn del capital de fase 3 millora ~7 vegades. L'article precisa que aquest càlcul només aïlla l'efecte del canvi regulatori. No inclou la inversió total en R+D, ni retorns ajustats pel risc, ni marges.

La lògica general que n'extreu ARK. Quan els reguladors accepten biomarcadors lligats a la biologia de l'envelliment com a criteris d'avaluació, es creen «vies d'accés» per a teràpies que preserven la funció, sense haver de passar per una indicació d'«envelliment». L'article ho presenta com un patró que podria repetir-se en altres malalties de l'edat, però és una hipòtesi d'ARK, no un fet.

Metodologia del càlcul

Unitat bàsica: el QALY. Cada any de vida es pondera de 0 (mort) a 1 (salut perfecta). Cada QALY es valora a 100.000 $, un llindar de disposició a pagar que s'usa sovint en economia de la salut dels EUA.

Tres xifres que no s'han de confondre:

~4,6 bilions de dòlars l'any: ~46 milions d'anys de vida perduts per mort prematura, multiplicats per 100.000 $. Els anys perduts es calculen amb l'esperança de vida restant al punt mitjà de cada franja d'edat.
~1,2 quadrilions de dòlars (TAM teòric): s'obté suposant una vida màxima de 120 anys, eliminació de les morts no accidentals i del declivi funcional (les morts accidentals es mantenen). Això donaria ~11,9 mil milions de QALY addicionals per a la població actual. És una xifra sense descompte temporal: mesura la mida de la bretxa, no avalua cap intervenció.
~350 bilions de dòlars: la mateixa bretxa, però amb el descompte del 3% anual que s'usa per convenció (ICER, Second Panel) en l'avaluació d'intervencions concretes. Un any de salut futur val menys que un de proper.

Escenaris d'alentiment de l'envelliment (5%, 10%, 15%).

Per a cada edat, el model simula la supervivència any a any amb dos components. La mortalitat no accidental segueix l'edat biològica (alentida), mentre que la mortalitat per accident continua seguint l'edat cronològica.
La qualitat de vida s'estima amb pesos d'utilitat EQ-5D-5L, també avaluats a l'edat biològica. Es descompta al 3% i es limita la vida a 120 anys.
Resultat per persona: fins a ~107.000 $ per a algú de mitjans dels vint anys en l'escenari del 15%, i ~35.000 $ en el del 5%. El valor baixa amb l'edat perquè queden menys anys per acumular el benefici.
Agregat a tota la població: ~10 bilions (5%), ~20 bilions (10%) i ~30 bilions (15%). La major part va als grups joves, per mida de cohort i anys per davant. Els majors de 85 hi contribueixen de manera negligible.
La xifra anual de ~930.000 milions per al 10% resulta de convertir el valor descomptat de cada persona en pagaments anuals iguals durant la seva esperança de vida restant, i sumar-los per a tota la població.

Matisos crítics

Comparació de pomes i taronges: els 930.000 milions són disposició a pagar per guanys de salut, mentre que els 467.000 milions de medicaments són despesa real. L'article ho avisa explícitament.
Sensibilitat al supòsit de 100.000 $/QALY: tots els resultats escalen linealment amb aquest valor, que és una convenció i no una dada.
Idea implícita discutible: un «alentiment de l'envelliment del 10%» és un escenari hipotètic. No hi ha cap intervenció humana demostrada que ho aconsegueixi. L'evidència d'allargament de vida és sobretot en ratolins.
Equivalència de TAM: el 1,2 quadrilions no és un mercat que algú pugui capturar. L'article ho diu, però la comparació amb el PIB mundial (~110 bilions) o el sector biotecnològic (~1,5-2 bilions) pot induir a error si es llegeix com a oportunitat de negoci.

Qui assumeix el risc de la innovació farmacèutica?

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Tue, 03 Nov 2026 07:46:02 +0000

L'article que he preparat amb la IA es titula Qui assumeix el risc de la innovació farmacèutica? El de-risking, les operacions financeres i les seves implicacions , i examina com les grans empreses farmacèutiques utilitzen estratègies financeres de de-risking per gestionar l'alta incertesa científica del sector, avalua casos recents de revaloració o fracàs clínic i proposa orientacions de política pública.

1. El risc clínic estructural i l'origen de la innovació

Probabilitat d'èxit molt baixa: Basant-se en dades de 9.704 programes clínics (2011–2020), la probabilitat acumulada que un medicament que entra en Fase I obtingui l'autorització de la FDA és de només el 7,9%. La Fase II representa el principal coll d'ampolla, on només el 28,9% dels candidats avancen a Fase III.
Variació segons l'àrea terapèutica: La taxa d'aprovació varia dràsticament entre especialitats: des del 23,9% en hematologia i el 15,5% en malalties metabòliques, fins a xifres molt menors en neurologia (5,9%), oncologia (5,3%) i urologia (3,6%).
Canvi de model d'R+D: Segons estudis recents (Schuhmacher et al., 2026) sobre medicaments llançats entre 2011 i 2022, només el 36% s'havia descobert internament, mentre que el 56% tenia origen extern (adquisicions o llicències) i l'8% s'havia co-inventat.

**2. Què és el de-risking i quines formes adopta?**

Cal distingir clarament entre tres dimensions del de-risking:

Científic: Reduir la incertesa mitjançant millors dades, biomarcadors o assaigs més informatius.
Financer: Limitar l'exposició inicial de capital o condicionar pagaments a fites.
Institucional: Repartir els costos i riscos entre capital privat, universitats, hospitals i sector públic.

Les principals eines de de-risking financer inclouen:

Adquisició d'innovació externa: Comprar empreses biotecnològiques o actius en fases avançades (com l'compra de Turning Point por BMS per 4.100 M$ per obtenir repotrectinib, aprovat el 2023).
Llicències i pagaments condicionats (milestones): Estructurar pagaments dividits en un import inicial (upfront) i fites futures (com l'acord de GSK per efimosfermin amb 1.200 M$ inicials i fins a 800 M$ condicionats).
Capital risc, aliances i IA: Delegar la recerca inicial en startups o utilitzar eines computacionals, tot i que la presència de la IA no garanteix per se una millor taxa d'èxit clínic.

3. Casos d'estudi: Fracassos clínics i ajustos comptables

L'article descriu casos emblemàtics on les expectatives financeres o clíniques d'una adquisició han patit revaloracions negatives importants:

Novartis i Avidity Biosciences (2026): Després d'adquirir Avidity per uns 12.000 M$ el febrer de 2026, l'assaig de Fase III HARBOR del medicament del-desiran per a la distròfia miotònica tipus 1 no va assolir l'objectiu principal el setembre de 2026. Això va provocar un deteriorament comptable no monetari de 1.940 M$ en el valor de l'actiu i una provisió de 600 M$ per un contracte de subministrament onerós.
AbbVie i Cerevel (2023–2025): Adquisició per 8.700 M$; després de resultats negatius de Fase II amb emraclidine el 2024, es va registrar un deteriorament estimat de 3.500 M$ el 2025.
Novo Nordisk i KBP Bio (2023–2024): L'assaig de Fase III amb ocedurenone es va aturar per futilitat, registrant un deteriorament d'uns 820 M$ (5.700 M DKK).
Pfizer i Global Blood Therapeutics (2022–2024): Adquisició per 5.400 M$; Pfizer va haver de retirar mundialment el medicament Oxbryta (voxelotor) el 2024 per problemes de seguretat.
Roche i Spark Therapeutics: Deteriorament del fons de comerç de 2.122 M CHF reconegut el 2024 per expectatives de sinergies no complertes.

Un deteriorament comptable és un ajust no monetari (revisió del valor d'un actiu als balanços).

4. Preus dels medicaments i el paper del sector públic

Els fracassos no determinen els preus directament: L'article rebat la idea simplista que les pèrdues de projectes fallits es recuperin augmentant automàticament el preu dels medicaments exitosos. Els preus depenen del benefici clínic incremental, l'existència d'alternatives, la mida del mercat i la negociació amb els compradors públics.
El deure de retorn social: Quan el sector públic assumeix el risc inicial (mitjançant recerca bàsica universitària, assaigs en hospitals públics o subvencions), és legítim exigir transparència i condicions raonables d'accés i preu.

5. Implicacions

Sis criteris clau de política pública:

Transparència de les aportacions públiques: Identificar clarament el finançament públic inicial de les molècules.
Clàusules de retorn proporcionades: Incorporar royalties, dret a llicències no exclusives o mecanismes de preu condicional quan la contribució pública sigui rellevant.
Avaluació independent i publicació de resultats negatius: Obligar a registrar i publicar assaigs fallits per evitar duplicacions improductives.
Compra pública vinculada al valor (CatSalut): Avaluar els medicaments segons el seu benefici clínic incremental i necessitat no coberta, no segons els costos històrics declarats per l'empresa.
Indicadors de retorn social: Mesurar l'èxit de l'ecosistema català no només pel capital captat, sinó pels assaigs completats, llocs de treball qualificats, acords de transferència i accés real dels pacients.
Governança rigorosa de dades i IA: Exigir validació externa i demostració de benefici clínic real per als projectes basats en eines digitals.

Redefinint l'Alzheimer

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Tue, 03 Nov 2026 07:39:38 +0000

The Alzheimer’s Wars: How redefining the disease has polarized scientists

A continuació es presenta un resum de l'article «The Alzheimer’s Wars: How redefining the disease has polarized scientists», escrit per l'antropòleg Manvir Singh i publicat a la secció Dept. of Medicine de la revista The New Yorker (pàgina 46):

1. El context actual: L'espectacle de Londres i la "Edat d'Or"

L'Alzheimer’s Association International Conference: El juliol de 2026, 13.000 investigadors i metges es van reunir a Londres (10.000 de presencials i 3.000 de virtuals). La conferència va començar amb un espectacle massiu: sis trompeters vestits com a guàrdies del Palau de Buckingham, ballarins de disco i vogueing, un violí transparent il·luminat i la noria London Eye il·luminada de color purpra en honor als assistents.
Un canvi de clima eufòric: La presidenta i CEO de l'Alzheimer's Association, Joanne Pike, i la cap científica, Maria Carrillo, van declarar que la lluita contra la malaltia es troba en un "moment de viratge decisiu". Figures com Bill Gates han afirmat que estem entrant en una «edat d'or de la recerca sobre l'Alzheimer».
Contrast amb dècades de frustració: Aquest entusiasme arriba després que, entre 1974 i 2020, el govern dels EUA gastés més de 20.000 milions de dòlars en recerca sobre l'Alzheimer sense aconseguir l'aprovació de cap tractament que actués sobre la biologia subjacent de la malaltia. Avui dia, l'Alzheimer afecta 1 de cada 9 nord-americans majors de 65 anys i té un cost econòmic de 750.000 milions de dòlars anuals.

2. Els dos pilars de la revolució: Fàrmacs i anàlisis de sang

L'optimisme actual es recolza directament en dos desenvolupaments tecnològics i mèdics recents:

Anticossos monoclonals (fàrmacs): La FDA ha aprovat tractaments basats en anticossos dissenyats per eliminar la proteïna amiloide del cervell. Dos d'ells —lecanemab (comercialitzat com a Leqembi) i donanemab (Kisunla)— estan en el mercat i coberts per Medicare.
Biomarcadors en sang: Fins fa poc, mesurar els nivells d'amiloide requeria escàners PET molt cars o puncions lumbars invasives. Des del maig de 2025, la FDA ha aprovat quatre anàlisis de sang de gran precisió que permeten detectar dipòsits d'amiloide i proteïna tau de manera tan senzilla com mesurar el colesterol.

3. El cas de Donald Kewman i el diagnòstic d'«Alzheimer Preclínic»

Per analitzar la dimensió humana i ètica d'aquest canvi, l'article exposa la història de Donald Kewman:

Perfil: Psicòleg clínic jubilat de 76 anys resident a Sacramento. Adoptat de nadó, el 2016 es va fer una prova genètica a 23andMe i va descobrir que porta dues còpies del gen APOE4, la qual cosa augmenta dràsticament el risc de desenvolupar la malaltia.
Resultats biològics vs. Vida real: Un escàner posterior va confirmar que el seu cervell té una acumulació moderada de plaques d'amiloide. Malgrat això, la seva funció cognitiva és 100% normal: camina tres milles cada matí, identifica ocells per la seva cantada, cuida dels seus cinc néts i manté una vida social plena.
El dilema de la malaltia: Sota els criteris de l'Alzheimer's Association, Kewman té «Alzheimer preclínic». Quan l'autor li pregunta si té la malaltia, Kewman respon amb dubtes («tinc els canvis associats a la malaltia»), mentre que la seva dona, Sandy (infermera de cures intensives durant 25 anys), afirma categòricament que NO té Alzheimer.

4. Evolució Històrica: Com s'ha definit l'Alzheimer?

L'article repassa les transformacions de la definició de la malaltia al llarg del darrer segle:

1901 (L'origen): El metge alemany Alois Alzheimer examina Auguste Deter, una dona de 51 anys amb un declivi mental accelerat. Després de la seva mort el 1906, examina el seu cervell i descriu tres elements: dipòsits d'amiloide beta, filaments de proteïna tau i pèrdua neuronal.
1910 (Demència presenil): Emil Kraepelin anomena la condició «malaltia d'Alzheimer» al seu manual de psiquiatria, registrant-la com una malaltia rara d'aparició primerenca en persones de 40 o 50 anys.
1976 (La gran expansió de Katzman): El neuròleg Robert Katzman escriu un editorial de dues pàgines defensant unificar la demència presenil rara i la demència senil comú sota l'etiqueta única de «Malaltia d'Alzheimer». El seu objectiu era convertir l'Alzheimer en un «nom de domini públic» (household word) per atreure fons de recerca federals cap al National Institute on Aging (NIA), seguint el model de la «Guerra contra el Càncer» de Nixon.
1992 (La hipòtesi de la cascada d'amiloide): John Hardy i David Higgins formulen la teoria que l'acumulació d'amiloide és la causa primària desencadenant de les plaques, els glos de tau, la pèrdua neuronal i la demència. Els seus defensors (anomenats Baptistes) van imposar la idea que eliminar l'amiloide era la clau per curar la malaltia.

5. La redefinició de 2018 i 2024: De símptomes a «constructe biològic»

La paradoxa dels escàners PET (2007-2009): L'estudi ADNI va revelar que algunes persones amb demència greu gairebé no tenien amiloide, mentre que un terç de la gent gran cognitivament sana tenia el cervell ple de plaques d'amiloide.
La resposta dels investigadors d'amiloide: En lloc de posar en dubte el paper de l'amiloide, investigadores com Reisa Sperling (Harvard) i Maria Carrillo van concloure que el tractament s'havia d'iniciar anys o dècades abans de l'aparició dels símptomes.
Els nous criteris (2018 i 2024): L'Alzheimer's Association va definir l'Alzheimer com un «constructe biològic». Si un anàlisi mostra amiloide i tau, la persona té Alzheimer, encara que no pateixi cap pèrdua de memòria ni demència.
La divisió científica:
- A favor (Alzheimer's Association, Sperling, Carrillo): Equiparen l'amiloide al colesterol alt; afirmen que cal tractar la biologia abans de la destrucció neuronal irreversible.
- En contra (National Institute on Aging - NIA, International Working Group - IWG, Howard Feldman, Edo Richard): El NIA va retirar el seu nom de les directrius de 2024. L'IWG argumenta que l'amiloide és només un factor de risc, no la malaltia. Defensen que s'estan convertint centenars de milions de persones sanes en pacients de per vida, tot i que només entre un 5% i un 10% d'aquestes desenvoluparan demència en els següents cinc anys.

6. Eficàcia clínica, la controvèrsia d'Aduhelm i els riscos (ARIA)

Lecanemab (Dades d'eficàcia): En l'assaig clínic de 18 mesos, el grup placebo va deteriorar-se 1.66 punts en una escala de demència de 18 punts, mentre que el grup amb lecanemab va deteriorar-se 1.21 punts. La diferència és de 0.45 punts (menys de mig punt en una escala de 18), un efecte molt modest que molts neuròlegs consideren imperceptible per als pacients o les seves famílies.
Efectes secundaris greus (ARIA): Més del 25% dels pacients tractats amb aquests anticossos pateixen ARIA (Amyloid-Related Imaging Abnormalities), que inclou inflamació cerebral i microhemorràgies.
L'afer tèrbol d'Aduhelm (aducanumab): El 2020, el comitè d'experts independents de la FDA va votar 10 a 0 en contra de l'aprovació d'aducanumab per falta de proves d'eficàcia clínica. Malgrat això, el 2021 la FDA li va concedir l'«aprovació accelerada» basant-se només en la reducció d'amiloide com a indicador subrogat. Posteriorment, investigacions del Congrés van revelar converses i coordinació «atípica» entre la FDA i l'empresa Biogen (que preveia facturar 12.000 milions de dòlars a Medicare). Biogen va acabar retirant Aduhelm el 2024.
La revisió Cochrane (2026): Un estudi independent dirigit per Edo Richard va analitzar 17 assaigs clínics amb més de 20.000 pacients i va concloure que els anticorps no aporten cap millora clínica significativa. L'Alzheimer's Association va reaccionar demanant la retractació d'aquest estudi.

7. Conflictes d'interès financers

L'article posa en relleu la profunda vinculació entre els promotors de la redefinició biològica i les empreses farmacèutiques:

Directrius de 2018: 12 dels 20 autors del marc biològic de l'Alzheimer tenien relacions financeres o d'ocupació amb Biogen, Eisai o Eli Lilly. Entre ells hi havia executius de Biogen i exdirectors de Lilly.
Resposta a Cochrane: Gairebé dos terços dels 37 autors de la protesta de la Alzheimer's Association contra l'estudi Cochrane tenien vincles financers recents amb aquestes tres multinacionals farmacèutiques.
Patrocini de conferències: Biogen, Eisai i Lilly figura habitualment com a «patrocinadors platí» de les conferències de la mateixa Alzheimer's Association.

8. Conclusió: Un síndrome complex i la vida de Donald Kewman

De malaltia única a síndrome: Molts científics independents conclouen que l'Alzheimer no és una malaltia única amb una sola causa, sinó un síndrome complex provocat per múltiples factors (dany vascular, fallida en els sistemes cel·lulars de neteja de proteïnes, edat).
L'experiència de Donald Kewman: Kewman continua anant un cop al mes a la Universitat de Stanford per rebre injeccions de lecanemab. Ha escrit la seva pròpia biografia ("memorial minute") per als seus familiars i gaudeix de la natura, conscient de la paradoxa de sentir-se un "pacient" només el dia que es troba a la clínica, mentre manté una vida plenament activa i autònoma.

Estratègia, incertesa i predictibilitat

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Mon, 02 Nov 2026 05:37:00 +0000

Strategic Decision-Making, Prediction Machines, and Knightian Uncertainty: What are the (Empirical) Challenges?

L'article Strategic Decision-Making, Prediction Machines, and Knightian Uncertainty: What are the (Empirical) Challenges? (publicat el 2026 a la revista Journal of Management Scientific Reports pels professors Nicolai J. Foss i Paul Hünermund) analitza la intersecció entre dos dels desenvolupaments més rellevants en la direcció estratègica: la incertesa de Knight (KU) i la intel·ligència artificial (IA).

La investigació parteix de la constatació que l'efectivitat de la IA com a eina de suport a la presa de decisions estratègiques depèn directament del tipus específic d'incertesa al qual s'enfronti la direcció de l'empresa. Els autors desglossen la incertesa de Knight en quatre nivells conceptuals, proposen un marc d'alineació (matching) entre aquests nivells i diferents paradigmes d'IA, i dissenyen una agenda d'investigació empírica per avaluar-ne l'impacte en la qualitat de les decisions.

1. Els quatre nivells de la Incertesa de Knight (KU)

Els autors assenyalen que en la literatura d'estratègia el concepte de KU s'ha utilitzat sovint de manera vaga o conflada. Per superar aquesta ambigüitat, proposen una taxonomia de quatre nivells d'incertesa, ordenats de menor a major radicalitat [10–15]:
- KU I: Desconeixement de les probabilitats objectives (remédiable uncertainty)
  El prenador de decisions no coneix la distribució de probabilitat objectiva dels esdeveniments o resultats futurs a causa d'una manca d'informació inicial. Tanmateix, aquesta informació es pot obtenir o apropar recollint dades i experimentant, transformant la incertesa inicial en un risc calculable.
- KU II: Probabilitats subjectives (Enfocament baiesià)
  En absència de dades de freqüència objectiva, els agents assignen distribucions de probabilitat subjectiva (priors) o conjunts de probabilitats (credal sets). Aquestes creences inicials s'actualitzen posteriorment mitjançant l'aprenentatge baiesià a mesura que s'obté nova informació.
- KU III: Ambigüitat i inestabilitat de models
  Existeix incertesa sobre quina distribució de probabilitat s'aplica exactament o quin és l'interval de probabilitats adequat. Acostuma a produir-se quan hi ha canvis estructurals o de distribució en l'entorn (distribution shifts), fent que les dades del passat deixin de ser representatives i impedint assignar una única probabilitat subjectiva de manera racional.
- KU IV: Ignorància o desconeixement (Unknown Unknowns / Unawareness)
  Representa la forma més radical d'incertesa, en la qual el prenador de decisions és incapaç de caracteritzar o definir completament l'espai d'estats futurs. Inclou el desconeixement absolut (sheer ignorance) de certes opcions o conseqüències, de manera que la materialització de novetats genera sorpreses.

2. Matriu d'alineació: Emparellament entre KU i tecnologies d'IA

L'article demostra que diferents formes de KU requereixen el suport de diferents eines d'IA:

Alineació per a KU I → Màquines de predicció (Prediction Machines / Aprenentatge Supervisat)
- Els models d'aprenentatge supervisat analitzen grans volums de dades històriques per identificar patrons i assignar probabilitats a esdeveniments futurs. Són molt eficaços quan la incertesa es deu a la manca de processament de dades existents.
Alineació per a KU II i KU III → IA Causal (Causal AI) i aprenentatge per transferència
- Quan l'entorn canvia (KU III), els models predictius tradicionals fallen perquè les relacions correlacionals del passat es trenquen. La IA Causal (models causals estructurals, inferència contrafàctica) ofereix estructures estables gràcies al principi d'autonomia de les relacions causals.
- Eines associades: Proves A/B (experimentació digital), aprenentatge per reforç (Reinforcement Learning) i eines de descobriment causal (causal discovery) per avaluar intervencions i adaptar el coneixement a nous contextos (transportability).
Alineació per a KU IV → IA Generativa (Generative AI) i simulació
- En situacions de desconeixement radical (KU IV), la IA no pot predir el futur en sentit determinista. Tanmateix, els grans models de llenguatge (LLM) actuen com a amplificadors de la imaginació estratègica. En haver estat entrenats amb grans volums de dades que inclouen casos hipotètics i contrafàctics, ajuden a generar escenaris plausibles, detectar "sisgles negres" potencials i transformar "desconeguts desconeguts" en hipòtesis formulables.

3. Agenda d'investigació empírica: Els tres grans desafiaments

Els autors assenyalen que, per validar teòricament i pràcticament aquests beneficis, cal superar tres reptes metodològics:

1. Mesurar la Incertesa de Knight (Challenge I)

El problema: A diferència del risc —que es pot quantificar amb mètriques estàndard com la desviació típica o la variància—, la KU es caracteritza per la manca de probabilitats ben definides o per la incapacitat de definir l'espai d'estats futurs. Els indicadors tradicionals (com la dispersió de previsions d'experts o els índexs d'incertesa política) s'utilitzen com a proxies indirectes, però no aconsegueixen diferenciar entre els diferents nivells de KU (KU I a KU IV).
La solució empírica: Proposen construir instruments d'enquesta i mesura multidimensionals basats en tres eixos de classificació:
1. Assignabilitat de probabilitats: Avaluar si els prenadors de decisions poden assignar probabilitats puntuals, intervals o si consideren que no és possible assignar-ne cap.
2. Completitud de l'espai d'estats: Identificar si la direcció creu que coneix tots els escenaris possibles o si admet l'existència de contingències desconegudes (unknown unknowns).
3. Estabilitat del model: Mesurar si la estructura causal entre accions i resultats es manté constant o si pateix ruptures estructurals.

**2. Examinar l'ajust (Matching) entre KU i els paradigmes d'IA (Challenge II)**

El problema: Les grans enquestes d'innovació (com la Community Innovation Survey de la UE) recullen dades sobre quines tecnologies d'IA adopten les empreses, però no mesuren per a quina finalitat ni sota quin paradigma s'utilitzen. Un mateix algorisme es pot utilitzar per predir el passat (IA predictiva), per dissenyar experiments i avaluar intervencions (IA causal) o per generar escenaris i simular futurs alternatius (IA generativa).
La solució empírica:
- Ampliar els mòduls d'enquesta per capturar la finalitat epistèmica de l'ús de la IA i relacionar-la amb el tipus de KU que afronta l'empresa.
- Combinar aquestes dades amb traces digitals (com l'ús d'eines d'A/B testing en línia), experiments de vinyetes i dissenys de mètodes mixtos (enquestes longitudinals i estudis de cas qualitatius) per avaluar si l'ajust entre la tecnologia i el nivell d'incertesa millora realment el rendiment.

3. Mesurar la qualitat de les decisions sota KU (Challenge III)

El problema: Avaluar la qualitat d'una decisió estratègica només a partir dels seus resultats financers ex post (com els beneficis o la supervivència) és altament imperfecte en entorns d'alta incertesa, ja que la sort o els xocs externs imprevistos poden distorsionar el resultat.
La solució empírica: Desplaçar el focus des dels resultats cap a la qualitat procedimental (procedural quality) i l'ajust epistèmic del procés de decisió:
- Indicadors procedimentals: Mesurar el rigor en la formulació d'hipòtesis, la freqüència d'experiments controlats, la velocitat de pivotatge davant evidència desconfirmatòria i la diversitat d'escenaris considerats.
- Adaptabilitat en KU IV: En situacions de desconeixement radical (KU IV), la qualitat no s'avalua per l'optimització d'una opció inicial, sinó per la capacitat de descobriment del procés (la velocitat per detectar contingències no previstes i adaptar-s'hi preservant la reversibilitat).

La financiarització dels medicaments i el seu impacte en la innovació (2)

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Sun, 01 Nov 2026 05:52:00 +0000

The invisible capital market: how the pharmaceutical industry learned to raise billions without ever calling it finance

L'article «The invisible capital market: how the pharmaceutical industry learned to raise billions without ever calling it finance», escrit per l'advocada Alison Leroy (sòcia del despatx UGGC a França) i publicat per la International Bar Association (IBA), detalla la naturalesa i el funcionament d'un mercat financer paral·lel i gegantí que opera sota l'aparença d'acords científics.

A continuació s'analitza la transformació del contracte en un actiu financer, les condicions de la seva finançabilitat, els vehicles de monetització avançada i els imperatius legals de la seva redacció.

1. La magnitud i la naturalesa del mercat invisible

Operar fora del sistema regulat: Els acords de col·laboració i llicència (collaboration and licence agreements) no figuren en les estadístiques dels mercats de capitals convencionals, no generen prospectes d'emissió i funcionen al marge de la regulació financera tradicional.
Volum financer: Entre els anys 2020 i 2024 es van registrar més de 133 transaccions vinculades a regalies en el sector de les ciències de la vida, representant un valor acumulat superior als 32.000 milions de dòlars a principis de 2026.
Funció econòmica: Aquest mercat finança empreses biotecnològiques en fases primerenques, refinança grups farmacèutics consolidats en fase comercial i ha permès el naixement d'una classe d'inversors especialitzats el negoci dels quals es basa en drets contractuals sobre ingressos futurs de medicaments.
Ocultació lingüística: El mercat no és invisible per ser marginal, sinó perquè s'emmascara sota el llenguatge de la cooperació científica i industrial.

2. De la llibreta de laboratori al balanç: La creació de l'actiu contractual

El document contractual no es limita a finançar una associació; la seva funció principal és crear l'actiu financer. L'innovador que concedeix una llicència sobre la seva plataforma no ven el seu laboratori ni la tecnologia en si, sinó un dret d'explotació delimitat (territori, indicacions, exclusivitat) vinculat a obligacions de pagament estrictament calibrades.

El model fundacional es remunta a l'acord entre Genentech i Eli Lilly el 1978 (el model tradicional BigCo/SmallCo), on una biotecnològica sense recursos comercials s'associa amb un gegant industrial que aporta capital i infraestructura. Aquest model es manté estructurat entorn de quatre mecanismes de pagament:

Pagament inicial (Upfront payment):
- Funció: Aportació immediata, incondicional i no dilutiva que cobreix les necessitats operatives de la biotecnològica sense alterar la taula de capitalització.
- Exemple real: L'abril de 2024, TreeFrog Therapeutics va rebre 25 milions de dòlars a la signatura per part de Vertex Pharmaceuticals (juntament amb inversió en capital i finançament d'I+D) a canvi de la llicència de la seva plataforma C-Stem per al tractament de la diabetis tipus 1, a més de fins a 215M$ en fites de desenvolupament i 540M$ en fites de comercialització.
Pagaments per fites (Milestone payments):
- Funció: Mecanisme de compartició del risc que allibera trams de capital a mesura que se superen fites clíniques, regulatòries o de vendes, replicant la lògica de desplaçaments progressius de capital d'un crèdit condicionat.
- Exemple real: En la col·laboració entre GSK i Flagship Pioneering (juliol de 2024), GSK es va comprometre a aportar fins a 150M$ per a la fase d'exploració inicial, opcions meves sobre fins a deu programes i pagaments de fins a 720 milions de dòlars en fites per programa un cop exercida l'opció, a més dels reialmes.
Flux de regalies (Royalty stream):
- Funció: Percentatge sobre les vendes netes (normalment entre el 2-3% i el 15-19% o high teens). Un cop consolidat sobre un producte comercial, es converteix en un actiu contractual autònom que es pot vendre, pignorar o securititzar per obtenir capital immediat per al desenvolupament de la pipeline.
Regalia mínima garantida:
- Funció: Clàusula que estableix un sòl financer i transforma un dret contingent sobre el rendiment comercial en un instrument de renda fixa amb un cupó variable. Aquest sòl es pot modelar i subscriure de manera independent per part dels inversors.

3. Quan el contracte esdevé instrument: Les tres condicions de finançabilitat

Perquè un flux de regalies creat per un contracte pugui ser subscrit o finançat per un inversor especialitzat, ha de complir tres condicions acumulatives:

1. Definició precisa del flux de caixa (Net Sales): L'inversor subscriu un flux calculable, auditable i resistent a manipulacions. Tota deducció autoritzada en la definició de "vendes netes" (descomptes, devolucions, rebaixes o ajustos de managed care) redueix la base de càlcul del la regalia. Per això, els inversors especialitzats tracten la definició de vendes netes com una variable de crèdit, amb el mateix rigor que el tipus d'interès d'un préstec.
2. Seguretat jurídica de la Propietat Intel·lectual (PI): A la majoria de jurisdiccions, les operacions que afecten drets de patents (assignacions, llicències, garanties) s'han d'inscriure en el registre nacional o regional corresponent per ser oposables a tercers. Aquesta inscripció no és un simple tràmit administratiu post-closing, sinó que determina si la reclamació de l'inversor gaudeix de la protecció d'un dret de propietat (property right) o queda limitada a una feble posició contractual.
3. Estructura contractual adaptada a la monetització: Clàusules generals d'anti-assignació, clàusules de canvi de control que provoquin la resolució automàtica de la llicència o restriccions de subllicència poden impossibilitar la monetització o l'aïllament del flux en un vehicle de propòsit especial (SPV).

4. Nivells avançats de monetització i reialmes sintètics

Quan es compleixen les condicions de finançabilitat, el flux de regalies pot accedir a estructures financeres d'alta complexitat:

Venda real (True sale): Consisteix a vendre tot o part del flux a un inversor especialitzat amb un descompte sobre el seu valor actual esperat. Si s'estructura com una venda real, no genera un deute en el balanç de la companyia llicenciant.
Regalies sintètiques (Synthetic royalties): És la fase més avançada, on una empresa que no disposa d'un flux de regalies preexistent crea contractualment un dret de participació sobre els seus propis ingressos futurs.
- Exemple Revolution Medicines (juny 2025): Va tancar un acord de 2.000 milions de dòlars amb Royalty Pharma, estructurat en fins a 1.250M$ en finançament de regalies sintètiques i una línia de crèdit senior separada de fins a 750M$.
- Exemple BridgeBio (juny 2025): Va aconseguir 300 milions de dòlars monetitzant el 60% dels seus reialmes europeus sobre acoramidis (BEYONTTRA, per a la miocardiopatia per amiloïdosi de transtiretic) sobre els primers 500M$ de vendes netes anuals, amb un sostre d'1,45 vegades l'import inicial.

5. On es guanyen o es perden les operacions: Els imperatius de redacció

L'article conclou que el principal coll d'ampolla d'aquest mercat es troba en la redacció inicial de l'acord de llicència. Qualsevol transacció de monetització que fracassa o s'aplica amb un descompte sever té l'origen en errors de negociació previs. Les quatre disciplines clau de redacció són:

Abast (Scope): El camp d'ús, el territori, el perímetre d'exclusivitat i els drets de subllicència són els límits de l'actiu finançat. Qualsevol ambigüitat sobre l'abast impedeix a l'inversor valorar l'actiu i pot destruir el valor de la cartera anys més tard.
Fites (Milestones): Una fita vinculada a un esdeveniment regulatori objectiu és un compromís de pagament subscribible que l'inversor pot modelar; en canvi, una fita vinculada a la "conclusió amb èxit" d'un estudi clínic sense més especificació és una obligació litigiosa.
Insolvència: En transaccions transfrontereres, la protecció del llicenciatari en cas de fallida del llicenciant varia segons la jurisdicció i la categoria de la propietat intel·lectual (les patents i secrets comercials reben sovint un tractament diferent de les marques), requerint clàusules de continuïtat, drets d'intervenció (step-in rights) i accés als actius tecnològics.
Registre de la propietat intel·lectual: La verificació de la cadena de títol i la inscripció formal en els registres oficials s'han de tractar com un requisit indispensable de tancament (closing deliverable) per garantir la prioritat del dret real.

IA pertot arreu

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Sat, 31 Oct 2026 06:29:00 +0000

Medicine Needs to Get Serious About AI

L'article Medicine Needs to Get Serious About AI ("La medicina s'ha de prendre l'IA seriosament"), escrit per Ezekiel J. Emanuel i Vinod Khosla i publicat a The Atlantic (setembre de 2026), analitza el debat al voltant del paper de la intel·ligència artificial en l'atenció mèdica clínica.

1. La controvèrsia central: Suport vs. Autonomia

La postura de les associacions mèdiques: Organitzacions com l'American Medical Association (AMA) i l'American College of Physicians (ACP) mantenen una posició unificada: els metges humans han de tenir sempre la decisió final en l'atenció clínica, relegant l'IA a un paper merament secundari o de suport.
La tesi dels autors: Després de publicar un article d'opinió al Journal of the American Medical Association (JAMA) que va generar un fort rebuig per part de l'AMA, Emanuel i Khosla defensen que limitar l'IA a ser un assistent ignora l'evidència disponible. Argumenten que per oferir la millor medicina possible cal estar disposats a experimentar amb models on l'IA tingui el control directe de les decisions clíniques.

2. El caràcter algorítmic de la medicina i els errors humans

Medicina basada en guies: Gran part de la medicina clínica moderna (com la gestió de la hipertensió, l'ajust de tractaments oncològics o la gestió dels efectes secundaris de la quimioteràpia) és altament algorítmica i es regeix per guies detallades de les mateixes societats mèdiques.
L'alta taxa d'error humà: Malgrat les bones intencions dels professionals, fins a un 15% dels pacients als EUA són diagnosticats erròniament cada any, causant desenes de milers de morts evitables.
IA especialitzada amb salvaguardes: Els autors no proposen l'ús de xatbots genèrics com ChatGPT, sinó de models especialitzats entrenats en coneixements mèdics i amb salvaguardes específiques. Aquestes eines poden verificar interaccions farmacològiques de manera més exhaustiva i fer seguiments molt més freqüents als pacients que els metges humans.

3. Evidència científica i estudis citats

Diagnòstic i relació amb el pacient (Google AMIE): En un estudi sobre el model AMIE (Articulate Medical Intelligence Explorer) de Google, metges experts van determinar que l'IA superava significativament els metges humans en aconseguir que pacients simulats revelessin informació crucial sobre els seus símptomes i historials mèdics.
Gestió automàtica de la diabetis (2023): Un estudi aleatoritzat amb pacients de diabetis tipus 2 va mostrar que una IA autònoma va aconseguir ajustar la dosi d'insulina de manera més ràpida, reduint l'estrès dels pacients i aconseguint un major compliment del tractament que els metges humans.
Avaluació d'equips híbrids (2025): Una revisió de 52 estudis va concloure que els equips híbrids (metge + IA) no superaven la IA en solitari, excepte quan la mateixa IA mantenia el control de la decisió final.
Empatia i atenció humana: En 13 de 15 estudis comparatius, els pacients van percebre que els xatbots d'IA oferien un nivell d'empatia significativament superior al dels metges. A més, una enquesta de Gallup va revelar que el 21% dels usuaris van recórrer a la IA perquè s'havien sentit prèviament menystinguts o desatesos pels seus professionals de la salut.

4. Resposta a les objeccions de la comunitat mèdica

Falta d'estudis en entorns reals a llarg termini: Davant les crítiques de dirigents de l'AMA (com John Whyte) sobre el fet que molts estudis es basen en simulacions o casos retrospeditaments, els autors reconeixen la necessitat de dur a terme estudis reals de llarga durada, però demanen no utilitzar aquesta manca com a pretext per aturar la recerca autònoma.
La falta de "connexió humana" o contacte visual: Responent a al·legacions de l'ACP sobre la incapacitat de la IA per fer contacte visual, els autors recorden que molts metges humans actuals actuen de manera "robòtica", pressionats per consultes de 15 minuts i una càrrega administrativa aclaparadora.

5. Conclusió i paral·lelisme històric

Un deure de progrés: Emanuel i Khosla sostenen que, si l'ús de l'IA té el potencial de reduir la mortalitat per error mèdic (encara que sigui en un percentatge petit), la comunitat mèdica té el deure de no bloquejar-ne el desenvolupament.
Lliçons de la història de la medicina: L'article recorda que, abans d'acceptar la teoria dels gèrmens de Louis Pasteur o les tècniques asèptiques de Joseph Lister, la medicina tradicional defensava les sangries i el tractament dels "humors". La medicina avança superant els errors del passat; la comunitat mèdica ha de col·laborar en la regulació, l'ètica i la reforma de l'educació Mèdica en lloc d'interposar-se davant d'una eina que pot millorar la salut de milions de persones.

Segons l'article, la implantació de sistemes especialitzats d'intel·ligència artificial podria ajudar a prevenir diversos errors humans freqüents en la pràctica mèdica:

Errors de diagnòstic (diagnòstics incorrectes): S'estima que fins al 15% dels pacients als Estats Units són diagnosticats erròniament cada any, la qual cosa causa desenes de milers de morts evitables.
Errors de prescripció i interaccions farmacològiques: Els metges poden cometre equivocacions com prescriure dosis perilloses d'un medicament; l'IA pot comprovar les interaccions entre fons de manera més exhaustiva i constant.
Omissió de dades clau en l'historial clínic: Els professionals humans sovint no aconsegueixen que els pacients revelin tota la informació rellevant. En proves realitzades amb el model AMIE de Google, l'IA va superar els metges en aconseguir que els pacients detallessin millor els seus símptomes i els seus antecedents Mèdics i familiars.
Ajustos lents o poc precisos en els tractaments: En la gestió de malalties cròniques (com la regulació de la dosi d'insulina en la diabetis tipus 2), l'IA autònoma ha aconseguit estabilitzar el tractament més ràpidament que els metges humans.
Falta de seguiment continuat: Els metges tenen un temps limitat i no poden fer controls molt freqüents als pacients, una tasca que els sistemes digitals poden dur a terme sense restriccions d'horari.
Desatenció o falta d'empatia per la pressió assistencial: A causa de les consultes breus de 15 minuts i la càrrega administrativa, un 21% dels usuaris afirmen haver après a utilitzar l'IA perquè prèviament s'havien sentit menystinguts per un metge. En la majoria dels estudis comparatius, els pacients van percebre que l'IA mostrava un nivell d'empatia superior al dels professionals humans.

Podem reimaginar-nos una nova democràcia?

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Fri, 30 Oct 2026 05:25:00 +0000

After the Fall: From the End of History to the Crisis of Democracy, How Politicians Broke Our World

El llibre After the Fall: From the End of History to the Crisis of Democracy, How Politicians Broke Our World (2026), escrit pel politòleg de la Universitat de Yale Ian Shapiro, analitza la trajectòria de la democràcia liberal des de l'eufòria de la caiguda del Mur de Berlín el 1989 fins a l'actual crisi d'autoritarisme, polarització i populisme.

La tesi central de l'autor és que el deteriorament democràtic no era inevitable, sinó el resultat d'una acumulació de decisions curts de mira i oportunitats desaprofitades per part de líders polítics i econòmics, tant de dretes com d'esquerres, que van desmantellar l'ordre internacional basat en regles i van abandonar les classes treballadores.

1. Introducció: La fi del «Fi de la Història»

L'any 1989 va obrir una finestra d'oportunitat única per consolidar un ordre global multilateral, desarmar velles tensions geopolítiques i construir un model econòmic inclusiu. En lloc d'això, les elits occidentals van gestionar malament la transició postsoviètica, van destruir la legitimitat de les intervencions internacionals amb guerres de canvi de règim i van accentuar les polítiques neoliberals que van augmentar la precarietat de milions de ciutadans.

2. Capítol 1: La Guerra Global contra el Terror

El contrast entre Bush pare i Bush fill: Shapiro contraposa la disciplina de George H. W. Bush en la Guerra del Golf (qui va respectar les resolucions de l'ONU, la doctrina Powell i l'autocontenció) amb la resposta de George W. Bush després del 9/11.
El fracàs a l'Afganistan i l'Iraq: La doctrina Bush va abraçar el canvi de règim unilateral i l'Estat-construcció (nation-building) en països pobres o afectats per la "maldició del petroli", on la democràcia instal·lada per la força no tenia viabilitat. L'exclusió dels talibans a Bonn, la incapacitat de capturar Bin Laden a Tora Bora, la invasió de l'Iraq basada en falses armes de destrucció massiva i la dissolució de l'exèrcit iraquiana van crear Estats fallits i van destruir la legitimitat moral dels EUA.

3. Capítol 2: La reaparició de la Guerra Freda

La gestió de la transició russa: Els EUA van ignorar crides (com la de Richard Nixon) per implementar un "Pla Marshall" per a Rússia. En canvi, van donar suport a una "teràpia de xoc" econòmica devastadora que va afavorir la corrupció, la gestió dels oligarques i el descontentament social.
L'expansió de la NATO: Clinton i els seus successors van impulsar l'expansió de la NATO cap a l'est. Shapiro recorda les advertències d'experts com George Kennan o Sam Nunn, que veien en aquesta expansió un error fatal que alimentaria el nacionalisme rus. Aquesta dinàmica va atrapar Washington i Moscou en un "dilema del presoner", conduint directament a les invasions de Geòrgia (2008) i Ucraïna (2014, 2022).

4. Capítol 3: La caiguda de la intervenció humanitària

De Kosovo a la Responsabilitat de Protegir (R2P): L'acció de la NATO a Kosovo (considerada "il·legal però legítima") va portar l'ONU a institucionalitzar la doctrina de la R2P el 2005 per prevenir genocidis.
L'abús a Líbia: El 2011, Obama, Cameron i Sarkozy van instrumentalitzar la resolució 1973 de l'ONU —dissenyada per protegir civils a Bengasi— per executar un canvi de règim i matar Gaddafi. Això va convertir Líbia en un Estat fallit, va escampar armes per l'Àfrica i va matar la doctrina R2P, fent que Rússia i la Xina vetessin qualsevol acció posterior a Síria.

5. Capítol 4: Els errors domèstics d'Obama

Capitulació preventiva i "triangulació": Després de la crisi financera de 2008, Obama va disposar d'un capital polític enorme que va malbaratar aplicant la "triangulació" clintoniana.
Rescat a Wall Street vs. abandonament de les famílies: L'administració Obama va salvar els grans bancs i executius sense exigir contrapartides estructurals, mentre va permetre més de 9 milions de desnonaments de famílies. A més, va cedir davant els republicans fent permanents el 82% de les retallades de impostos regressives de Bush, consolidant la imatge dels demòcrates com a servidors de les elits financeres interiors.

6. Capítol 5: La collita del desastre (El sorgiment del populisme)

La traïció del centre-esquerra europeu: Partits com el Labour al Regne Unit (Blair/Starmer), l'SPD a Alemanya (reformes Hartz) o els Socialistes a França (Hollande) van adoptar l'austeritat i la flexibilització laboral neoliberal.
El buit aprofitat per la dreta populista: En abandonar la classe treballadora, el centre-esquerra va deixar el camp lliure a líders com Marine Le Pen, Nigel Farage, Giorgia Meloni o Donald Trump, que van saber articular la fúria social connectant la precarietat econòmica amb el nativisme i l'anti-immigració.
L'oportunitat perduda de Trump el 2016: En lloc de construir un "Nou Acord" industrial i bipartidista basat en infraestructures i ajuts al treball (EITC), Trump es va limitar a l'agenda republicana tradicional de retallades d'impostos als rics i desregulació.

7. Capítol 6: Balanç i camí cap al futur

Psicologia econòmica de la suma zero: Quan la població viu sota estrès financer i estagnació salarial, desenvolupa una mentalitat de suma zero (aversió a la pèrdua), on la prosperitat d'un altre o la millora d'un immigrant es percep com una pèrdua pròpia. Els discursos d'optimisme abstracte (com els de Hillary Clinton o Kamala Harris) fracassen perquè no connecten amb aquesta realitat.
L'engany de les solucions populistes: Les polítiques de la dreta populista (aranzels, restricció d'immigració, incentius a la natalitat) no solucionen els problemes estructurals ni la transició demogràfica (vells ràtios de dependència) ni la revolució de la IA i la robòtica.
La proposta de Shapiro: Predistribució i inversió pública:
- Per combatre el populisme cal reconstruir la seguretat econòmica de la ciutadania.
- L'autor defensa la predistribució (crear llocs de treball qualificats i directes mitjançant inversió pública en infraestructures, formació continuada, atenció a la infància i mobilitat laboral) en lloc de simples subsidis posteriors.
- Reivindica la Segona Declaració de Drets Econòmics de Franklin D. Roosevelt (1944): la veritable llibertat és impossible sense seguretat econòmica ("els homes necessitats no són homes lliures").

Les capacitats dels humans

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Thu, 29 Oct 2026 06:31:06 +0000

Agency: The Psychological History of Human Progress

A continuació es presenta un resum de Agency: The Psychological History of Human Progress (2026), de Martin E. P. Seligman.

1. La Definició d'Agència i la Revolució Cognitiva

Seligman defineix l'agència com la creença psicològica fonamental que «puc aconseguir els meus objectius» (I can accomplish my goals). Aquesta creença no és un estat passiu, sinó el motor immediat i la causa proximal de les accions humanes i de la innovació. L'agència es compon de tres elements interconnectats:

Eficàcia (Efficacy): La valoració en el present de poder assolir un objectiu concret. L'eficàcia genera l'esforç actiu (trying hard).
Optimisme (Optimism): La projecció cap al futur (a mitjà i llarg termini) de poder assolir els objectius. L'optimisme genera la persistència davant els obstacles i fracassos.
Imaginació (Imagination): La capacitat de representar mentalment un ampli ventall d'objectius possibles més enllà de la realitat immediata. La imaginació impulsa la innovació creativa i constitueix el nucli de la llibertat humana.

El sorgiment d'aquesta ciència requereix superar tres grans cels del conductisme i el freudisme dels anys 60, els quals tractaven el lliure albir com una il·lusió i l'ésser humà com un reflex condicionat o un presoner de traumes. La Revolució Cognitiva demostra que els pensaments conscients tenen poder causal sobre les emocions i la conducta. Seligman parteix de la seva recerca sobre la desvalidesa adquirida (learned helplessness) per demostrar que, si la passivitat s'aprèn quan es percep una manca de control, l'esperança i l'agència també es poden aprendre i cultivar.

2. Metodologia: Llegir la Ment dels Morts mitjançant Big Data

Més enllà dels experiments de laboratori amb pacients o animals, l'autor demostra que és possible mesurar l'estat d'agència de societats del passat o de figures públiques analitzant el seu llenguatge:

Anàlisi Lèxica i Diccionaris d'Agència: Mitjançant la freqüència de paraules agentiques (com triar, decidir, aconseguir, intentar, esperança) en milers de milions de paraules extretes de llibres, diaris i discursos, es quantifica el nivell d'agència d'un període o d'un col·lectiu.
Predicció electoral i política: Seligman mostra com el nivell d'optimisme en els discursos dels candidats ha permès predir amb precisió els guanyadors de la majoria de les eleccions presidencials als EUA des de 1900 fins a les de 2024.
Causes immediates vs. Affordances: El llibre distingeix entre l'agència (la causa immediata o proximal de la innovació) i les «affordances» (causes remotes o circumstancials com la geografia, els recursos naturals, l'economia o les institucions), argumentant que les circumstàncies externes afavoreixen el progrés, però és el mindset de l'agent qui realment el materialitza.

3. Recorregut Històric de l'Agència

A. Prehistòria i la Revolució Agrícola

Caçadors-recol·lectors: Tenien una eficàcia immediata (control del foc, creació d'eines de caça, art rupestre), però amb un horitzó futur i una imaginació acotats principalment a la supervivència.
El salt de l'Agricultura (11.000 aC): Conrear la terra i domesticar animals no va ser una mera resposta al clima, sinó un canvi de mindset. Va requerir un augment dràstic de l'optimisme a llarg termini (esperar la collita, emmagatzemar gra) i de la imaginació per transformar la natura en lloc de només recollir-ne els fruits.
L'Edat del Bronze (3500–1000 aC): Els textos d'aquest període mostren un «jo» mínim, no introspectiu ni agentic. La població interpretava les seves accions com a ordres directes o oracles dels déus (ment bicameral de Julian Jaynes).

B. El Despertar del Món Antic

Grècia (De l'Ilíada a l'Odissea): A l'Ilíada, els mortals són titelles manipulats per la voluntat dels déus. A l'Odissea, Odisseu deliberadament avalua opcions, planifica i assumeix la responsabilitat dels seus actes. L'anàlisi quantitativa de paraules mostra que l'Odissea duplica la freqüència de termes agentics respecte a l'Ilíada.
L'Època Daurada d'Atenes: Pensadors com Sòcrates, Plató i Aristòtil situen el progrés en el desenvolupament de la virtut interior (arete) i de decisions que «depenen de nosaltres» (eph’hēmin), desvinculant el destí de l'arbitrarietat divina.
Antiga Xina: A diferència del model individualista occidental, la Xina va desenvolupar un equilibri entre l'Agència Individual (I-agency) i l'Agència Col·lectiva (We-agency). Mentre que Confuci promou el perfeccionament moral de l'individu per al bé comú, el Legalisme de la dinastia Qin extingeix l'agència individual per maximitzar un control estatal autoritari. La dinastia Han troba posteriorment una síntesi més sostenible.
Judaïsme, Pèrsia i el Xoc Cultural: L'agència és molt baixa al Torà i augmenta significativament als Profetes, Escriptures i al Nou Testament. A Pèrsia, Zoroastre (1500–1000 aC) revolucionà el pensament en situar l'elecció moral de l'individu entre la Veritat (Asha) i la Mentida (Druj) en el centre del cosmos. Seligman sosté que el xoc i la convivència amb cultures estrangeres (com l'exili de Babilònia) van seleccionar evolutivament la creació de noves paraules agentiques per sobreviure.

C. De Roma a l'Edat Mitjana i la Reforma

El Col·lapse Agustinià: Tot i l'alta agència de les escoles estoica i epicúria a Roma, la teologia de Sant Agustí sobre el pecat original i la depravació humana va establir que la voluntat humana és powerless i que la salvació depèn exclusivament de la gràcia divina arbitrària. Aquest canvi d'un ràtio 0:1 d'agència humana/divina va coincidir amb un llarg període d'estancament intel·lectual i material a l'Edat Mitjana.
El Reagrupament Scholàstic: A partir del segle XII, la reaparició del pensament lògic (Pere Abelard) i la síntesi de Tomàs d'Aquino tornen a atorgar a l'ésser humà agència sobre les decisions terrenals i morals.
La paradoxa de la Reforma: Tot i que Luter i Calví tornen a negar l'agència humana en la salvació (predestinació), la seva exigència que cada fidel llegeixi la Bíblia dispara l'alfabetització i l'activisme en el món real, desembocant en la Il·lustració.

D. El Gran Progrés Modern i la Democratització de l'Agència

Segles XIX i XX: S'assisteix a una democratització de l'agència. figures com James Watt, Charles Darwin, Samuel Morse, Ludwig van Beethoven o Abraham Lincoln desafien l'ortodòxia mitjançant la persistència individual. Al segle XX, l'agència s'organitza en sistemes col·lectius a gran escala (el programa Apol·lo, la producció massiva de penicil·lina, la Revolució Verda).
Agència de la Població Negra: L'anàlisi de Big Data en 112 diaris des de 1900 fins a 2022 demostra que l'agència de la població negra va superar la de la població blanca a partir de finals dels anys 60, coincidint amb les victòries legislatives dels Drets Civils i el lideratge de figures com Rosa Parks, Martin Luther King o Malcolm X.
Agència de les Dones: L'estudi de novel·les i revistes (com Vogue) de 1900 a 2022 revela un augment exponencial de l'agència femenina a partir de 1980, data en què supera la masculina i reflecteix el pas d'un rols de víctima o objecte al d'actora plena.

4. Com Desenvolupar l'Agència en la Vida Personal

En el capítol 18, Seligman detalla intervencions validades per la ciència per incrementar l'agència individual:

Fomentar l'Optimisme (Model ABCDE): Identificar l'Adversitat, la Creença catastròfica (Belief), la Conseqüència emocional, i realitzar una Disputa (Disputation) activa amb proves realistes per aconseguir l'Energització. Utilitzar l'exercici del Millor Jo Possible (Best Possible Self) i la gratitud.
Incrementar l'Eficàcia:
1. Començar per objectius absurdament petits: La ment enregistra la finalització, no la magnitud. Una micro-victòria desencadena cascades de domini.
2. Buscar models de referència similars: Observar algú similar a un mateix que ha superat obstacles equivalents (Someone like you who succeeded).
3. Reinterpretar el fracàs: Atribuir els errors a factors modificables (manca de preparació o estratègia) i no a carències fixes.
4. Reinterpretar els senyals corporals: Veure l'ansietat o el ritme cardíac accelerat com una preparació del cos per a l'acció i no com un senyal de pànics o incapacitat.
Escansejar la Imaginació: Practicar els cinc tipus de pensament divergent (integració, separació, inversió de la figura i el fons, distabilitat i descoberta) i mantenir entorns que afavoreixin la creativitat.

5. El Futur: La IA com a Superagència Col·laborativa

El llibre conclou abordant el paper de la Intel·ligència Artificial. Seligman rebutja el discurs purament apocalíptic i proposa veure la IA com un col·laborador alienígena que amplifica la capacitat humana (superagency):

Creativitat col·laborativa: La creativitat sovint no sorgeix d'un geni aïllat, sinó del diàleg entre dos agents (com els germans Wright o Lennon i McCartney). La IA actua com aquest segon agent que respon, desafia i complementa la ment humana.
Eines com Ask Martin: Descriu com models de llenguatge entrenats amb la seva pròpia obra poden construir la «identitat narrativa» d'un pacient a partir dels seus pensaments o oferir consells terapèutics precisos.
El límit de l'abducció: Encara que la IA funciona principalment per teories de coherència interna, els grans salts de la humanitat (com els de Darwin o Einstein) requereixen un raonament abductiu i una experiència directa amb el món real que continuen sent, per ara, el domini exclusiu de l'esperit humà.

Un altre borbó acabat

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Thu, 29 Oct 2026 05:13:00 +0000

Downfall of a King

Downfall of a King (2026), de l'hispanista Sir Paul Preston, ofereix una biografia detallada i una anàlisi rigorosa de la trajectòria de Joan Carles I d'Espanya. El llibre busca reconciliar les dues dimensions oposades de la seva figura: la d'un líder que va tenir un paper decisiu i valent en la gestió de la transició democràtica espanyola, i la d'un monarca que posteriorment va dilapidar el seu prestigi públic en un mar d'escàndols financers i matrimonials.

1. La infantesa i joventut: Un "ostatge" entre el dictador i el pretendent (1931–1969)

El sacrifici d'un nen: L'any 1948, amb només deu anys, el príncep Joan Carles va ser enviat a Espanya per decisió del seu pare, Don Joan de Borbó, en un acord amb el general Francisco Franco. Preston sosté que Don Joan va "sacrificar" la infantesa del seu fill en favor de la lògica dinàstica per mantenir la monarquia en l'agenda de la successió.
Una vida sota vigilància: El jove príncep va créixer aïllat de la seva família, sota la constant tutela i espionatge del règim franquista. L'angoixa d'aquesta etapa es va veure greument agreujada per la mort accidental del seu germà petit, Alfons, l'any 1956 en disparar-se una arma a Estoril, un succés que el va marcar profundament.
La designació de 1969: Durant dues dècades, Franco va utilitzar la rivalitat entre Don Joan i el seu fill. Finalment, el juliol de 1969, el dictador va designar Joan Carles com el seu successor a títol de rei (Príncipe de España), obligant el jove a acceptar les Lleis Fonamentals del Movimiento i provocant un dolorós trencament temporal amb el seu pare.

2. El "bomber de la democràcia" i el triomf del 23-F (1975–1981)

La desarticulació del franquisme: Després de la mort de Franco el novembre de 1975 i la seva proclamació com a rei, Joan Carles I va demostrar una gran astúcia política. En lloc de perpetuar el règim, va col·laborar amb figures clau com Torcuato Fernández-Miranda i Adolfo Suárez per desmantellar les institucions franquistes des de la legalitat vigent.
Llegitimació democràtica: Va afavorir la legalització dels partits polítics (inclòs el PCE) i la celebració de les eleccions de juny de 1977. Aquell mateix any, Don Joan va renunciar oficialment als seus drets dinàstics, atorgant al seu fill la legitimitat històrica.
La prova de foc del 23-F (1981): El punt àlgid del seu regnat va ser el cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. Com a comandant en cap de les Forces Armades, Joan Carles va actuar amb fermesa, va ordenar als capitans generals mantenir-se fidels a la Constitució i va comparèixer de matinada a la televisió per frenar la conspiració militar, convertint-se en el "heroi" de la democràcia espanyola.

3. De l'èxit a la indulgència: Les arrels del declivi (1982–2012)

L'heretatge del passat: Preston argumenta que, un cop consolidada la democràcia i reduïda la amenaça de cops militars, el Rei va començar a prendre's el que anomena "el descans del guerrer". Les privacions, la modèstia imposada i la vigilància de la seva joventut van donar pas a un estil de vida marcat per un hedonisme creixent, voracitat financera i un comportament sentimental irresponsable.
Amistats perilloses i opacitat: Durant les dècades de 1980 i 1990, el Rei va actuar com un eficaç ambaixador comercial internacional (especialment al món àrab). Tanmateix, va establir vincles amb financers dubtosos i "amics" de la jet-set (com Mario Conde, Javier de la Rosa o Manuel Prado y Colón de Carvajal), molts dels quals van acabar empresonats o investigats per corrupció. Durant anys, un pacte no escrit dels mitjans de comunicació espanyols va mantenir la seva vida privada protegida de la llum pública.

4. El col·lapse de la imatge reial, l'abdicació i l'exili (2012–2024)

El cas Urdangarín i Botswana (2012): El tall protector dels mitjans es va trencar definitivament amb la investigació judicial sobre els negocis il·lícits del seu gendre Iñaki Urdangarín i la Infanta Cristina (cas Nóos). L'abril de 2012, en plena crisi econòmica a Espanya, la revelació de la seva cacera d'elefants a Botswana en companyia de la seva llogatera Corinna Larsen va desencadenar un escàndol d'abast mundial que el va obligar a demanar disculpes públiques ("Em pareix molt greu, m'he equivocat i no tornarà a passar").
Abdicació (2014) i exili a Abu Dhabi (2020): La pèrdua irreversible de suport popular va portar Joan Carles I a abdicar el juny de 2014 en favor del seu fill, Felip VI, per salvar la institució monàrquica. L'aparició posterior d'investigacions judicials a Suïssa i Espanya sobre fons en paraísos fiscals (com la donació de 65 milions d'euros a Corinna provinents del rei d'Àrabia Saudita) va obligar el seu fill a retirar-li la assignació oficial i va culminar en la sortida de Joan Carles cap a l'exili a Abu Dhabi l'agost de 2020.
Anàlisi de les memòries (Reconciliación): El llibre es tanca examinant l'intent final de rehabilitació de l'exrei mitjançant la publicació de les seves memòries (Reconciliación, escrites amb la periodista francesa Laurence Debray). Preston qualifica aquest text de contradictori i poc autosuficient, ja que intenta blanquejar la seva relació amb Franco i no dona explicacions convincents sobre la seva conducta financera ni sentimental.

Conclusió de l'autor

Paul Preston conclou que Joan Carles I és la definició mateixa d'un "heroi imperfecte" (flawed hero). Les mateixes eines de reserva, astúcia i dissimulació que li van permetre sobreviure al franquisme i portar Espanya cap a la democràcia es van convertir en el seu taló d'Aquil·les quan va utilitzar la Corona per al seu benefici personal, deixant un llegat històric profundament dividit.

Pharma confidential (6)

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Wed, 28 Oct 2026 07:34:40 +0000

El preu secret del medicament, entre la necessitat i el control

L'1 d'agost de 2026 va entrar en vigor la Llei 3/2026, que declara confidencials per llei els acords de finançament dels medicaments, la informació que se'n deriva i els preus d'adjudicació dels contractes de subministrament. Ho fa amb una esmena afegida a una norma sobre cribratge neonatal, mentre el Tribunal Suprem té admesos els recursos de Civio sobre Luxturna i Zolgensma. Hem escrit un article (la IA i jo) per entendre'n l'origen, el fonament i l'impacte, i aquí en teniu el resum.

Per què hi ha secret. Cal distingir el preu de llista, que és públic, del preu net, un cop descomptes, retorns i pagaments per resultats. Per a un medicament amb un cost fix de R+D enorme, la discriminació de preus entre països segons la seva capacitat de pagament permet recuperar la inversió i, alhora, arribar a més pacients. Un país amb menys renda hauria de pagar menys, i això només funciona si el preu pactat no "viatja" a altres països.

Què ho ha trencat. Els preus de referència internacionals fan que el preu d'un país sigui un input per als altres. El laboratori té tres sortides: preu alt i uniforme, retardar o no llançar a països de preu baix, o preu de llista alt amb descompte real en secret. L'evidència és coherent amb aquesta lògica: retards de fins a un any a vuit països europeus de renda baixa (Maini i Pammolli, 2023). Diríem que els preus de referència l'han erosionada, no arruïnada: l'han obligada a passar pel retard o pel secret.

Què se'n pot esperar. En accés, és plausible que ajudi, però no hi ha cap prova. En cost, l'efecte és ambigu: protegeix descomptes que la transparència podria fer desaparèixer, però deixa compradors i ciutadania sense informació per negociar i controlar.

El que no agrada. El secret treu una de les formes de control: la comparació pública de preus. La literatura sobre compra pública associa el risc de corrupció amb preus més alts (34,5% en un estudi de 130.000 contractes), però cal ser prudents: és evidència indirecta, d'altres països, i no hi ha cap prova de corrupció en els acords confidencials a Espanya. Els casos de Zolgensma (1,34 milions d'euros per dosi, segons Civio) i de nirsevimab (un preu implícit d'uns 217 euros, un 71% per sota del màxim de 756) mostren les dues cares: descomptes grans, però impossibles de valorar sense el preu.

Què es proposa. Definir amb precisió la «informació derivada» perquè el secret no s'estengui més del necessari; un control independent, sota secret, de la despesa i els descomptes (AIReF o Tribunal de Comptes); dades agregades prou detallades per comparar comunitats; i una solució coordinada europea per als preus de referència, perquè el secret nacional és una resposta de segon òptim a un problema europeu.

PS. La sèrie Pharma confidential, aquì.

PS. Ara bé, que hi hagi compra conjunta o solució coordinada de la Unió Europea no és motiu per a evitar la corrupció quan els preus són confidencials. Recordem el cas Pfizergate. El «Pfizergate» és l'escàndol polític i judicial que esquitxa directament la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per la manca de transparència en la compra massiva de vacunes contra la Covid-19 a la farmacèutica Pfizer.

1. L'origen: Els missatges de text (SMS)

Durant la primavera de 2021, en ple pic de la pandèmia i després dels incompliments de subministrament d'AstraZeneca, Von der Leyen va negociar de forma directa i personal un contracte gegantí amb el conseller delegat (CEO) de Pfizer, Albert Bourla. La negociació es va fer en gran part mitjançant missatges de text privats.

2. El contracte qüestionat

Arran d'aquestes converses informals, la Unió Europea va signar la compra de fins a 1.800 milions de dosis de la vacuna Pfizer-BioNTech, un contracte valorat en uns 35.000 milions d'euros. Crítics i investigadors van assenyalar que el volum era desmesurat per a la població real de la UE i que els preus podrien haver estat unflats.

3. L'ocultació de les proves

El cas va esclatar públicament quan periodistes, encapçalats per una investigació de The New York Times, i el Defensor del Poble Europeu van demanar accés a aquests missatges de text acollint-se a les lleis de transparència europees. La Comissió Europea es va negar a facilitar-los, al·legant primer que "no s'havien conservat" i que els SMS no es consideraven documents oficials subjectes a registre.

4. Conseqüències judicials i polítiques

El cas s'ha dirimit a diferents nivells institucionals:

Revés judicial: El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va dictaminar en contra de la Comissió Europea, anul·lant la decisió d'ocultar la informació i renyant la institució per la seva falta de transparència.

Denúncies penals: S'han presentat demandes davant dels tribunals de Lieja (Bèlgica) i s'ha activat la Fiscalia Europea per presumpta "destrucció de documents públics", usurpació de funcions i corrupció.

Pressió política: El cas va generar una forta tempesta política al Parlament Europeu, fins al punt que diversos grups van impulsar una moció de censura contra Von der Leyen per la seva gestió d'aquest assumpte.

Von der Leyen ha defensat la seva actuació assegurant que es tractava d'una situació d'emergència global per salvar vides i ha titllat les acusacions més greus de "conspiracions". No obstant això, el Pfizergate s'ha convertit en el principal símbol de les crítiques al centralisme i l'opacitat de l'actual cúpula de Brussel·les.

PS. I què passa amb l'avaluació econòmica?

Hi ha una conseqüència del secret sobre els preus dels medicaments de la qual es parla poc: afecta l’avaluació econòmica. La raó de cost-efectivitat incremental, el cost addicional per any de vida ajustat per qualitat guanyat, depèn del cost del medicament. Si l’anàlisi es fa amb el preu de llista, sobreestima el cost real. Si es fa amb el preu net, que és confidencial, ningú de fora la pot repetir.

El problema és de fons. Quan el preu es fixa per valor, el laboratori busca el preu que deixa la raó de cost-efectivitat just per sota del llindar de decisió, i això s’acostuma a fer amb descomptes confidencials (Woods, Palacios i Sculpher, 2025). Si el preu és secret, ningú pot comprovar que el llindar s’ha respectat.

El nirsevimab ho mostra amb una xifra. El preu màxim fixat per la CIPM era de 756 euros i el preu implícit de l’adjudicació catalana, d’uns 217. Qui hagi partit del màxim publicat ha sobreestimat el cost del producte unes 3,5 vegades, i sense el preu real no ho pot corregir. Com vaig escriure fa unes setmanes, sense el preu real no hi ha avaluació econòmica possible.

Això no vol dir que el secret no tingui raons, i ho hem defensat en un article més llarg. Però vol dir que té un cost que s’ha de compensar. La nostra proposta és separar els dos públics: que els avaluadors independents vegin el preu net, sota acord de confidencialitat, i que l’administració publiqui només un interval de la raó de cost-efectivitat. La Llei 3/2026 no ho regula: només obliga a publicar informació general sobre el finançament i dades agregades de despesa. I no sabem qui té accés als preus nets quan es decideix finançar. Ho hauríem de saber.

L'article complet, amb totes les referències:

Just for fun, o no

L'envelliment de qualitat (3)

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Wed, 28 Oct 2026 06:05:00 +0000

Outlive: The Science and Art of Longevity

El llibre Outlive: The Science and Art of Longevity (2023), escrit pel metge Peter Attia amb la col·laboració de Bill Gifford, és un manual operatiu i estratègic dissenyat per transformar la medicina preventiva i redefinir la gestió de la salut, l'envelliment i les malalties cròniques.

Part I: El Marc Estratègic (Medicina 3.0)

De la mort ràpida a la mort lenta: Històricament, la humanitat moria per causes ràpides (infeccions, trauma, ferides). Avui dia, la majoria de les persones moren per causes lentes provocades per les malalties cròniques de l'envelliment, que l'autor anomena els Quatre Cavallers (The Four Horsemen): malalties cardiovasculars, càncer, malalties neurodegeneratives i diabetis tipus 2 juntament amb la disfunció metabòlica.
El paradigma de la Medicina 3.0: La Medicina 1.0 es basava en observacions i suposicions no provades. La Medicina 2.0 va sorgir amb el mètode científic i els antibiòtics, aconseguint un èxit enorme en reduir les morts ràpides, però demostrant ser ineficaç per aturar la mort lenta. En resposta, la Medicina 3.0 proposa quatre canvis de mentalitat essencials:
1. Prevenció proactiva: Intervenir dècades abans que apareguin els símptomes o el diagnòstic clínic.
2. Medicina informada per l'evidència: Tractar cada pacient com un individu únic en lloc d'aplicar el promig dels assaigs clínics.
3. Avaluació i acceptació honesta del risc: Incloent el risc de no fer res.
4. Priorització de la qualitat de vida (Healthspan): Centrar-se en mantenir la funció física, cognitiva i emocional, no només en sumar anys de vida (Lifespan).
- En aquest nou marc, el pacient deixa de ser un passatger passiu per esdevenir el capità o el decisor actiu de la seva pròpia salut.
Aplanar la corba de la longevitat: L'objectiu és evitar la Dècada Marginal (anys finals de fragilitat, dolor i pèrdua d'autonomia) i convertir-la en una Dècada de Bonus. Per aconseguir-ho, cal seguir la seqüència: Objectiu → Estratègia → Tàctiques.
Fonts d'evidència científica: A causa de la impossibilitat de fer assaigs clínics aleatoritzats que durin cent anys, la Medicina 3.0 s'informa mitjançant cinc fonts de dades: estudis de centenaris, models animals, mecanismes de les malalties cròniques, biologia cel·lular de l'envelliment i la randomització mendeliana (MR).

Part II: Els Quatre Cavallers i la Ciència de la Longevitat

Els Centenaris i la compressió de la morbiditat: Els centenaris no eviten necessàriament els hàbits poc saludables o la malaltia, sinó que experimenten un canvi de fase (phase shift) en què el desenvolupament de malalties cròniques es retarda entre dues i tres dècades, patint una compressió de la morbiditat al final de la vida. S'analitzen variants genètiques com APOE e2 (protectora enfront de la demència) en contraposició a APOE e4 (que augmenta dràsticament el risc d'Alzheimer), així com els gens CETP, APOC3 i FOXO3.
Rapamicina, mTOR i restricció calòrica: La descobreix de la rapamicina a l'Illa de Pasqua (Rapa Nui) va suposar una revolució en ser la primera molècula capaç d'ampliar la durada màxima de vida en mamífers. Actua inhibint el complex proteic mTOR (mechanistic target of rapamycin), el regulador del creixement i la divisió cel·lular. La restricció calòrica (CR) i l'exercici desactiven mTOR mitjançant l'activació de l'enzim AMPK, promovent l'autofàgia (el procés de neteja i reciclatge cel·lular).
La crisi de l'abundància i la disfunció metabòlica: La malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD/NASH), la resistència a la insulina, la hiperinsulinèmia i la diabetis tipus 2 formen un continu de disfunció metabòlica. Aquestes alteracions actuen com el combustible principal dels altres tres Cavallers (càncer, malalties cardiovasculars i neurodegeneratives). Se subratlla la importància de controlar la síndrome metabòlica i avaluar marcadors precoços com l'àcid úric o el ràtio de triglicèrids respecte al colesterol HDL molt abans que la glucosa en dejú o l'HbA1c indiquin diabetis.
Malalties cardiovasculars (ASCVD): És la primera causa de mort al món. La malaltia s'inicia per l'acumulació i modificació de lipoproteïnes que contenen la proteïna ApoB (com les LDL i VLDL) a la paret arterial. L'ApoB és l'agent causal directe, essent molt més predictiu que el simple càlcul de colesterol "dolent" (LDL-C). S'identifica la Lp(a) com un factor de risc genètic independent molt perillós i poc diagnosticat. L'estratègia exigeix reduir dràsticament l'ApoB tan aviat com sigui possible, avaluant el risc a 30 anys en lloc de la finestra estàndard de 10 anys.
Càncer: Es descriu el metabolisme tumoral a través de l'efecte Warburg (les cèl·lules canceroses consumeixen glucosa a ritmes molt elevats mitjançant la via anaeròbica). La hiperinsulinèmia, la inflamació i la via de senyalització PI3K afavoreixen la proliferació tumoral. Atès que prevenir les mutacions és extremadament difícil, l'estratègia es basa a optimitzar la salut metabòlica i prioritzar la detecció precoç (mitjançant biòpsies líquides o ressonàncies) quan el càncer és més vulnerable.
Malalties neurodegeneratives (Alzheimer): L'Alzheimer s'analitza des de la perspectiva de la disfunció vascular i metabòlica del cervell ("diabetis tipus 3"). El gen APOE e4 afecta negativament el transport de colesterol i el metabolisme de la glucosa cerebral. Atès que no hi ha tractaments visables un cop apareix la demència, la prevenció és l'única opció eficaç: s'ha de basar en l'exercici físic (la millor eina preventiva), la salut metabòlica, la salut vascular, la qualitat del son, el pes de la sauna seca i la suplementació amb àcids grassos omega-3 (DHA).

Part III: Els Cinc Dominis Tàctics

Attia estructura les accions pràctiques de la Medicina 3.0 en cinc àrees de treball:

Exercici físic: És considerat el "fàrmac" de longevitat més potent que existeix. Té un impacte molt superior a qualsevol medicament en la reducció de la mortalitat per qualsevol causa i en la preservació de la funció cognitiva i física. Es divideix en quatre pilars:
- Eficàcia aeròbica (Zona 2): Entrenament de baixa o moderada intensitat en què el cos utilitza principalment greixos com a combustible a les mitocondries de les fibres de contracció lenta (tipus 1). Estimula la biogènesi mitocondrial i millora la flexibilitat metabòlica.
- Capacitat aeròbica màxima (VO2 max): El marcador individual més fort de longevitat. Tenir un VO2 max baix comporta un risc de mortalitat superior al tabaquisme o la diabetis.
- Força i massa muscular: La força muscular és un predictor directe de la supervivència, fonamental per evitar la sarcopènia, la fragilitat i les caigudes en l'edat avançada.
- Estabilitat: Treball de control neuromuscular (basat en sistemes com la DNS), patró respiratori i mobilitat del peu per prevenir lesions agudes i mantenir la capacitat de moviment.
- El Decatló dels Centenaris (Centenarian Decathlon): Marc de treball en què el pacient tria 10 o més tasques físiques concretes que vol ser capaç de realitzar als 80 o 90 anys (com aixecar-se del terra, carregar maletes o pujar escales), utilitzant-les per dissenyar el pla d'entrenament actual.
Bioquímica nutricional: Superant debats dietètics dogmàtics o ideològics, l'enfocament es basa a controlar tres palanques: la restricció calòrica (CR), la restricció dietètica (DR - manipulació de macronutrients) i la restricció temporal (TR - dejuni o finestres d'alimentació). Destaca la necessitat d'un consum proteic elevat per preservar la massa muscular durant l'envelliment i l'ús del monitoratge continu de glucosa (CGM) per evitar pics de glucosa i hiperinsulinèmia.
Son: És un pilar biològic no negociable, fonamental per a la regulació metabòlica, la salut cardiovascular, la neteja de residus al cervell (mitjançant el sistema glimfàtic) i la modulació hormonal.
Salut emocional: Part indispensable del healthspan. L'autor emfatitza que augmentar la durada de la vida no té cap valor si la persona viu en un estat de patiment emocional, aïllament o manca de sentit vital. Requereix treball diari, auto-reflexió i teràpia de la mateixa manera que l'exercici o la nutrició.
Molècules exògenes: Ús estratègic i proactiu de medicaments (com estatines o fàrmacs per baixar l'ApoB), suplements i la investigació sobre molècules geroprotectores com la rapamicina o la metformina.

Pharma, big pharma (67)

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Tue, 27 Oct 2026 05:38:00 +0000

The Global Economics of Pharmaceutical Innovation, Pricing and Access: The New Geopolitics of Pharmaceutical Pricing

L'article The Global Economics of Pharmaceutical Innovation, Pricing and Access: The New Geopolitics of Pharmaceutical Pricing, elaborat pel professor Jaume Puig-Junoy (UPF Barcelona School of Management) com a Working Paper de la sèrie HEPA (No. 20, setembre de 2026), analitza les interaccions entre la innovació farmacològica, els mecanismes de fixació de preus i les noves pressions geopolítiques internacionals.

1. Tesi central i marc d'anàlisi

Intersecció geopolítica: La política del medicament ha deixat de ser un debat exclusivament tècnic o d'avaluació econòmica local per situar-se al centre de les relacions comercials i les estratègies geopolítiques globals.
Més enllà del preu i els ingressos: L'autor defensa que les decisions de finançament no es poden reduir de manera simplista a abaixar preus o augmentar els ingressos de la indústria. Cal avaluar explícitament el valor terapèutic, l'assequibilitat, el cost d'oportunitat i els efectes dinàmics sobre la I+D.

2. Part I: Innovació, valor i cost d'oportunitat (Capítols 1–3)

Capítol 1 («Cheaper and better»): Analitza l'anomenat «quart quadrant» de la innovació (aquella que és millor i més barata). Es constata que el sistema de salut recompensa sovint innovacions de baix valor incremental però d'alt cost, mentre que desincentiva les tecnologies que redueixen costos operatius. El sistema de patents afavoreix tractaments en fases avançades abans que la prevenció o els antibiòtics. Es proposen alternatives com els models de subscripció o la compra pública de patents.
Capítol 2 («Raising NICE's threshold»): Examina la decisió del Regne Unit d'elevar l'umbrals de cost-efectivitat del NICE de 20.000–30.000 £ a 25.000–35.000 £ per QALY. L'article emfatitza que augmentar un umbral no és una correcció tècnica sinó una decisió política que implica un cost d'oportunitat directe (recursos que es deixen de destinar a altres prestacions del sistema sanitari).
Capítol 3 («More revenue, more innovation?»): Revisa l'evidència empírica sobre l'elasticitat de la innovació respecte a la mida del mercat. A partir de l'estudi de Maini et al. (2026), es mostra que les elasticitats oscil·len entre 0,21 i 0,30 depenent de les mètriques utilitzades, desmentint la idea que un dòlar addicional obtingut als EUA generi necessàriament més innovació que un dòlar obtingut en altres mercats.

3. Part II: El gir cap a la Nació Més Afavorida (MFN) als EUA (Capítols 4–6)

Capítol 4 («The MFN turn in U.S. drug pricing»): Descriu la política de Nació Més Afavorida (Most-Favored-Nation, MFN) impulsada per l'administració nord-americana, que fixa els preus de referència dels medicaments de marca als EUA a partir del segon preu net més baix ajustat per paritat de poder adquisitiu (PPA) d'un cabàs de països de l'OCDE (Alemanya, Canadà, Dinamarca, França, Itàlia, Japó, Regne Unit i Suïssa). El model s'aplica mitjançant acords voluntaris amb les farmacèutiques sota la amenaça de mesures comercials i aranzels.
Capítol 5 («MFN pricing in Medicaid»): Avalua el model GENEROUS per a Medicaid, on les estimacions estàtiques (Hwang et al., 2026) preveuen estalvis del 34,7% de la despesa neta en 82 medicaments d'alta despesa. L'autor adverteix de les limitacions d'aquestes estimacions en no considerar les respostes dinàmiques dels fabricants o l'optimització de les rebaixes estatals.
Capítol 6 («The market's verdict on MFN pricing»): Analitza la reacció dels mercats financers (Kirson et al., 2026), destacant que els inversors no van interpretar la MFN com un xoc financer catastròfic per a la indústria nord-americana, ja que les accions es van recuperar després dels primers acords. Tanmateix, es detecta un impacte menys favorable per a les empreses europees i pressions per augmentar els preus a Europa.

4. Part III: Europa, llançaments i la geopolítica dels preus (Capítols 7–10)

Capítol 7 («MFN and JCA»): Analitza com la MFN interacciona amb l'Avaluació Clínica Conjunta (Joint Clinical Assessment, JCA) obligatòria a la UE. L'evidència (Ramagopalan i Ryan, 2026) mostra una reducció de llançaments de nous medicaments als països europeus de referència (-37,8% a la UE), ja que les companyies retards o eviten el llançament a Europa per protegir el preu de referència MFN als EUA.
Capítol 8 («The UK-US pharmaceutical agreement»): Analitza l'acord bilateral entre el Regne Unit i els EUA, on el Regne Unit es va comprometre a augmentar la despesa en medicaments nous i elevar els umbrals del NICE a canvi d'exempcions aranzelàries. L'estudi de Cross et al. calcula que el cost d'oportunitat en salut d'aquesta mesura podria traduir-se en entre 229.000 i 291.000 morts addicionals per l'any 2036 degut a la desviació de recursos de la resta del servei públic de salut (NHS).
Capítol 9 («The incomplete myth of global pharmaceutical free riding»): Desmunta la narrativa política dels EUA sobre el suposat «free-riding» europeu. A partir de dades de Frech et al. (2026), es demostra que les contribucions a la I+D global estan correlacionades amb la mida de la població i el PIB, i que l'alta despesa dels EUA reflecteix una norma d'aportació de la qual els EUA es desvien per la part superior i no un comportament d'explotació per part dels països europeus.
Capítol 10 («US Drug Pricing After MFN»): Compara l'arquitectura de la MFN amb la proposta RFI dels demòcrates al Senat dels EUA. Mentre que la proposta demòcrata pretén introduir els preus internacionals com un factor dins de la negociació de Medicare, la MFN utilitza la política comercial, aranzels i investigacions comercials (com la Secció 301 iniciada contra Alemanya), amenaçant directament l'autonomia regulatòria dels sistemes de salut europeus.

PD. L'elasticitat de la innovació farmacològica respecte a la mida del mercat es calcula i s'avalua segons els següents principis metodològics:

1. Definició formal

L'elasticitat mesura el canvi percentual en un resultat concret d'innovació (com ara el nombre de nous medicaments desenvolupats o llançats) associat a un canvi de l'1% en la mesura rellevant de la mida del mercat (els ingressos o les vendes esperades). La fórmula conceptual respon a:

2. Com s'estima empíricament

En l'anàlisi de Maini et al. (2026), es manté constant el mètode d'estimació i es varien les definicions de la mida del mercat i de la innovació per avaluar com canvia el paràmetre:

Rang d'elasticitat observat: Sota les especificacions preferides dels autors, l'elasticitat oscil·la entre 0,21 i 0,30.
Impacte de la definició de la mostra:
- Quan es consideren tots els medicaments llançats a escala global, les estimacions d'elasticitat són més baixes (aprox. 0,21 a 0,34).
- Quan la mostra es restringeix als medicaments disponibles als Estats Units, les estimacions són més altes (aprox. 0,28 a 0,47).
- Per a una mateixa mostra, utilitzar els ingressos dels EUA o els ingressos globals ofereix resultats molt similars sense diferències estadísticament significatives.

3. Ajustos necessaris segons el tipus de política

L'estudi emfatitza que no es pot aplicar un únic valor d'elasticitat a qualsevol decisió de finançament o regulació:

Variacions de volum vs. preu: Les elasticitats empíriques solen derivar-se de variacions d'ingressos associades a canvis en el volum de vendes (com les expansions de cobertura de Medicaid o Medicare Part D).
Escalat per a regulacions de preus: Atès que els canvis en els preus es traslladen de manera diferent als marges de benefici de les empreses que els canvis en el volum, les elasticitats basades en volum s'han d'ajustar o escalar per la inversa de la quota de benefici variable abans d'aplicar-les a polítiques de control de preus (com les clàusules de Nació Més Afavorida - MFN o les negociacions de preus).

PS. Aquest concepte d'elasticitat és volatilitza en un moment i no serveix per gaire en un entorn de financiarització dels actius farmacèutics. Caldria fer-ne un article sencer per deixar-ho clar.

Quants anys vivim bé?

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Mon, 26 Oct 2026 08:27:14 +0000

Fa uns dies vaig explicar al disbarat nº 50 com el Pla de Salut acabat de presentar ens oferia per a 2035 un panorama poc encoratjador de prosperitat compartida. Ens diu que el 2035 tindrem els mateixos anys de bona salut en néixer que els que teníem 25 anys abans.

La primera observació elemental a fer és que aquesta dada no mostrava ni els intervals de confiança de 2010 ni els de 2035. No els sabem. I la segona és que la metodologia precisa de com s'arriba a aquestes xifres tampoc s'ha descrit. Les darreres taules de vida que publica IDESCAT són 2020-2024, comprenen valors mitjans de cinc anys, i dins aquest període hi ha hagut una pandèmia i una mortalitat inusual.

Tenint en compte això, m'he posat a calcular novament amb la IA quins són els valors de l'esperança de vida en bona salut mitjançant la ESdE 2025, i amb dues opcions de taules de vida, INE 2024 i IDESCAT 2020-2024. Alhora he volgut veure l'efecte d'agafar altres preguntes de l'enquesta per veure'n l'efecte. Ara també caldria recalcular-ho també amb l'ESCA, no ho he fet perquè en aquest moment no hi tenia accés.

El resultat és molt interessant. Ho explico en un breu escrit de resum i amb un article en anglès a sota, esborrany previ a la publicació científica.

L'esperança de vida en bona salut a Catalunya

Un home nascut avui a Catalunya pot esperar viure uns 82 anys, i una dona uns 87. Però quants d'aquests anys els viuran sense cap limitació per fer les coses de cada dia? Amb les dades de l'Enquesta de Salut d'Espanya 2025, la resposta és uns 69 anys per als homes i uns 68 per a les dones: elles viuen cinc anys més, però passen sis anys més amb alguna limitació. I la taula de vida que fem servir al càlcul canvia el resultat molt menys del que es podria pensar.

Què és l'esperança de vida en bona salut?

L'esperança de vida ens diu quants anys viurem de mitjana. L'esperança de vida en bona salut ens diu quants d'aquests anys els viurem sense una limitació important per fer les activitats habituals. Dos països poden tenir la mateixa esperança de vida i molt diferents anys de vida sense limitació, i això canvia les necessitats de cures, de serveis i d'ajuts.

Per calcular-la fem servir el mètode de Sullivan, que combina dues fonts. D'una banda, una taula de vida, que diu quants anys de vida queden de mitjana a cada edat. De l'altra, una enquesta de salut, que diu quina part de cada grup d'edat té una limitació. Si, per exemple, el 30% de les persones de 70 a 74 anys tenen una limitació, comptem aquell 30% dels seus anys com a anys amb limitació i la resta com a anys en bona salut. Sumant per totes les edats surt el resultat.

La pregunta de l'enquesta és la que fa servir Eurostat a tot Europa: durant almenys sis mesos, t'ha limitat un problema de salut en les activitats que la gent sol fer? Qui respon que sí, amb una limitació greu o moderada, compta com a persona amb limitació.

Quins són els resultats?

Hem fet servir l'Enquesta de Salut d'Espanya 2025, amb les respostes de 2.838 persones de Catalunya (adults i infants), i la taula de vida de l'INE de 2024. El resultat és que un home nascut ara pot esperar viure uns 69,5 anys sense limitació, i una dona uns 68,4. Els anys amb limitació són 12,2 en els homes i 18,3 en les dones.

Aquestes xifres porten incertesa, perquè venen d'una mostra. L'interval de confiança del 95% va de 67,8 a 71,1 anys en els homes i de 66,6 a 70,1 en les dones. Vol dir que les xifres són una bona aproximació, però que no es poden llegir al decimal.

Les dones viuen més, però amb més anys de limitació

Les dones viuen uns cinc anys més que els homes, però el nombre d'anys sense limitació és semblant. El resultat és que els homes viuen en bona salut un 85% de la seva vida, i les dones un 79%.

A partir dels 65 anys la diferència és encara més clara. Un home de 65 anys pot esperar uns 13,8 anys més sense limitació i 6,2 anys amb limitació; una dona de 65 anys, 13,3 anys sense limitació i 10,5 amb limitació. Entre els més grans la limitació és molt freqüent, sobretot en les dones: a partir dels 85 anys declara una limitació un 56% dels homes i un 76% de les dones, tot i que a aquestes edats l'enquesta té poca gent (33 homes i 74 dones) i les xifres són poc precises.

Amb aquestes dades no podem explicar per què passa. El que sí veiem és que les dones declaren limitació amb més freqüència que els homes en 11 dels 15 grups d'edat adults, i que a més viuen més temps, de manera que acumulen més anys amb limitació.

Què vol dir "bona salut"? El resultat canvia molt segons la pregunta

La xifra depèn de què considerem mala salut. Hem calculat els mateixos anys amb tres definicions diferents, i el resultat va de 56 a 79 anys des del naixement:

Què compta com a mala salut	Homes (anys en bona salut des del naixement)	Dones (anys en bona salut des del naixement)
Limitació d'activitat d'almenys sis mesos	69,5	68,4
Dir que la salut és regular, dolenta o molt dolenta	60,1	55,9
Dir que la salut és dolenta o molt dolenta	77,0	78,6

Amb la tercera definició només comptem qui es declara en mala salut, i per això hi queden pocs anys de mala salut; la segona és més inclusiva i hi suma qui diu "regular". Un cas extrem és comptar com a mala salut qualsevol problema de salut crònic: des dels 65 anys, quasi tothom en té un, i només queden uns 3 anys "sense problema crònic" per a homes i dones.

Això vol dir que no es poden comparar xifres d'esperança de vida en bona salut si no s'ha fet servir la mateixa pregunta. La diferència entre definicions és de 9 a 13 anys, molt més gran que qualsevol altre factor que hem examinat.

I la taula de vida? INE o Idescat

A Catalunya hi ha dues taules oficials. L'INE en publica una per a cada any, i la més recent és la del 2024. L'Idescat en publica una que és la mitjana de cinc anys, i la més recent és la de 2020–2024, que inclou els anys de la pandèmia de la COVID-19. Hem fet el càlcul amb les dues per veure quant canvia el resultat.

Amb la taula de l'Idescat, l'esperança de vida és 0,9 anys més baixa en els homes (80,7 anys) i 0,6 en les dones (86,1). Els anys en bona salut baixen menys: 0,5 anys en els homes i 0,2 en les dones. La proporció de vida en bona salut gairebé no es mou: puja 0,3 punts percentuals. I al voltant d'un 95% de la diferència entre les dues taules es produeix a partir dels 65 anys.

Una explicació possible és la mortalitat addicional de la pandèmia, que va afectar sobretot les persones grans. És només una hipòtesi, perquè les dues taules també difereixen en qui les elabora, i l'Idescat no publica una taula d'un sol any que ho permeti separar.

Què en pot treure la política de salut

Tres idees per a qui planifica serveis i per a qui llegeix aquestes xifres:

• La limitació pesa més en la vida de les dones. Les dones passen de mitjana 18,3 anys de la vida amb alguna limitació, sis més que els homes, i a partir dels 65 anys n'esperen 10,5. És un punt de partida per planificar els serveis per a la gent gran, tot i que una limitació no implica sempre una necessitat de cures.

• Cal dir quina pregunta i quina taula s'han fet servir. L'indicador de bona salut canvia el resultat en molts anys, i la taula de mortalitat, en menys d'un any. Quan es comparen xifres de fonts diferents, la proporció de vida en bona salut és més estable que els anys absoluts.

• Una enquesta d'aquesta mida no serveix per seguir l'evolució any a any. L'interval de confiança al néixer és d'uns 3,4 anys d'ample, molt més gran que les diferències entre taules. Per vigilar canvis petits caldria una mostra més gran o dades de registre.

Limitacions i com s'ha fet

Hem fet servir les dades públiques de l'INE (Enquesta de Salut d'Espanya 2025, fitxers d'adults i de menors, només Catalunya) i les taules de mortalitat de l'INE i de l'Idescat. Els intervals de confiança s'han calculat amb una tècnica de remostreig (bootstrap).

Cal llegir els resultats amb algunes precaucions:

• La mostra és petita a les edats avançades. A partir dels 85 anys només hi ha 33 homes i 74 dones, i els infants de menys d'un any són 8 nens i 9 nenes.

• Els intervals són optimistes. Les dades públiques no permeten tenir en compte el disseny de l'enquesta (estrats i conglomerats), de manera que la incertesa real és probablement més gran.

• Les dades dels infants venen dels pares. La pregunta es fa a una persona adulta, i no als nens.

• L'enquesta és del 2025 i la taula de l'INE, del 2024. I les taules s'han tractat com a fixes: la seva incertesa no hi és.

• És una comparació de dues taules. No podem separar l'efecte de qui l'elabora de l'efecte del període.

• Un sol any i una sola regió. Descriu Catalunya en un moment, no una evolució.

Aquests resultats formen part d'un article científic que es mostra aquí a sota.

Grans idees

noreply@blogger.com (Pere Ibern) — Mon, 26 Oct 2026 05:25:00 +0000

BIG IDEAS 2026

La Catty Wood ens ofereix des d'ARK un informe a tenir en compte, per llegir i guardar.

**Introducció i Marc Macroeconòmic: La Gran Acceleració (The Great Acceleration)**

L'informe estableix que estem entrant en una era de canvi estructural i accelerat en l'economia global impulsat per la convergència de cinc plataformes d'innovació principals: Intel·ligència Artificial (IA), Blockchains Públiques, Robòtica, Emmagatzematge d'Energia i Multiòmica.

L'efecte catalitzador de la IA: La IA actua com el motor central que interconnecta i accelera la resta de plataformes. Per exemple, els coets reutilitzables podrien enviar xips d'IA a l'òrbita per escalar el Next Gen Cloud; l'energia distribuïda alimenta els centres de dades; i els smart contracts permeten que agents d'IA coordinin recursos reals.
Impacte en el PIB mundial: ARK Invest preveu que aquesta revolució tecnològica podria accelerar el creixement del PIB real global des del 3,1% anual (previsió de l'FMI) fins al 7,3% anual cap al 2030. Només la inversió en capital d'aquestes tecno-plataformes afegirà 1,9 punts percentuals al PIB anual d'aquesta dècada.
Dominació dels mercats: Es preveu que la quota de les tecnologies disruptives en la capitalització borsària global augmenti des dels nivells actuals fins al 35% el 2030.

**1. Infraestructura d'IA (AI Infrastructure)**

Col·lapse de costos d'inferència: Els costos d'inferència per a un nivell de rendiment fix s'han reduït més d'un 99% en només un any. Aquesta caiguda ha provocat que la demanda de tokens d'IA en plataformes com OpenRouter es multipliqui per 25 vegades des de desembre de 2024.
Explosió de la inversió en centres de dades: La inversió anual en sistemes de centres de dades ha passat d'un creixement històric del 5% a una taxa composta anual del 29%, aconseguint aproximadament 500.000 milions de dòlars el 2025 i amb previsions de triplicar-se fins als 1,4 bilions de dòlars el 2030.

**2. El Sistema Operatiu de Consum d'IA (The AI Consumer Operating System)**

Acurçament del cicle de compra: Els agents d'IA hiper-personalitzats estan reduint el funnel de compra digital: el temps mitjà per completar una transacció s'ha reduït dels 60 minuts de l'era pre-Internet a només ~90 segons en l'era agentica.
Volum de consum intermediat: Es preveu que els agents d'IA facilitin més de 8 bilions de dòlars en consum digital en línia el 2030, capturant un 25% de totes les despeses digitals (enfront del 2% el 2025).

**3. Productivitat de la IA (AI Productivity)**

Autonomia de les tasques: La durada de les tasques complexes que els agents d'IA poden dur a terme de manera fiable s'ha multiplicat per 5 en un sol any, passant de 6 minuts a 31 minuts.
Caiguda del cost de desenvolupament de programari: Els costos de desenvolupament de programari es van reduir un 91% en vuit mesos (d'abril a desembre de 2025), passant de 3.50$ a 0.32$ per milió de tokens.
Diferència de capacitat de xips: La capacitat de fabricació de xips d'alta gamma de TSMC (EUA/Taiwán) supera en un factor de ~38x a la de SMIC a la Xina (~135 milions vs ~3,5 milions de capacitats equivalents).

4. Bitcoin

Consolidació com a actiu institucional: Els fons cotitzats (ETF) nord-americans i les empreses públiques ja posseeixen el 12% del total de Bitcoin en circulació (1,29 milions en ETF i 1,09 milions en tresoressos corporatius).
Rendiment ajustat al risc i estabilitat: El ràtio de Sharpe de Bitcoin ha superat el de la resta del mercat de criptoactius (Ether, Solana), presentant les caigudes (drawdowns) més moderades de la seva història durant el 2025.
Projecció 2030: ARK preveu que la capitalització de mercat de Bitcoin podria créixer a una taxa anual compost (CAGR) del ~63%, passant de ~$2 bilions a ~$16 bilions el 2030, representant aproximadament el 70% de tot el mercat d'actius digitals.

**5. Actius Tokenitzats (Tokenized Assets)**

Llei GENIUS i RWA: La regulació aportada per la GENIUS Act va disparar l'activitat de les stablecoins. El mercat dels Actius del Món Real (Real World Assets / RWA) tokenitzats es va triplicar el 2025 fins als 19.000 milions de dòlars, liderat per deute del Tresor dels EUA (com el fons BUIDL de BlackRock de 1,7B$) i or tokenitzat (XAUT i PAXG).
Projecció 2030: La tokenització global d'actius (accions, deute sobirà, dipòsits bancaris) podria superar els 11 bilions de dòlars el 2030 (l'1,38% de tots els actius financers globals).

**6. Aplicacions de Finances Descentralitzades (DeFi Applications)**

Canvi en la captura de valor: El valor s'ha desplaçat de les xarxes base (L1) cap a les aplicacions, que van generar 3.800 milions de dòlars en ingressos el 2025.
Hiper-eficiència de personal: Plataformes on-chain com Hyperliquid van generar més de 800 milions de dòlars en ingressos anuals amb menys de 15 empleats, superant la ràtio d'ingressos per empleat de gegants com Nvidia, Apple o Meta.

**7. Multiòmica (Multiomics)**

Col·lapse del cost de seqüenciació: El cost de seqüenciar un genoma humà complet es redueix cap als 10$ el 2030.
Explosió de dades mèdiques: Els diagnòstics moleculars de darrera generació generen un volum de dades que superarà en 10 vegades el volum utilitzat per entrenar els grans models de llenguatge actuals.
Economia del desenvolupament de fàrmacs: La IA redueix el temps de comercialització dels fàrmacs en un ~40% (de 13 a 8 anys) i redueix el cost mitjà per fàrmac de 2,4 bilions de dòlars a 0,7 bilions de dòlars.
Mercat de la Longevitat: Eliminar malalties cròniques i l'envelliment cel·lular representa una oportunitat de mercat estimada en 1,2 quadrilions de dòlars en anys de vida ajustats per qualitat (QALYs) als EUA.

**8. Coets Reutilitzables (Reusable Rockets)**

Hegemonia de SpaceX: Amb més de 9.000 satèl·lits Starlink actius, SpaceX gestiona el ~66% de tots els satèl·lits en òrbita.
Computació d'IA a l'Espai: Amb Starship reduint els costos de llançament per sota dels 100$/kg, el càlcul d'IA basat en l'espai podria arribar a ser un 25% més barat que el terrestre en reduir les restriccions d'energia i refrigeració terrestres.

**9. Robòtica (Robotics)**

Robots Humanoides: Models com Tesla Optimus podrien aconseguir una capacitat a nivell humà entorn del 2028.
Impacte Econòmic: La robòtica generalitzable en la fabricació representa una oportunitat d'ingressos de 26 bilions de dòlars. A més, la introducció d'un robot humanoide a la llar podria augmentar el PIB dels EUA en 62.000 dòlars per llar/any (uns 6 bilions de dòlars en total).

**10. Energia Distribuïda (Distributed Energy)**

Demanda energètica de la IA: Per cobrir el consum dels centres de dades d'IA, la inversió global en generació d'energia haurà de duplicar-se fins als 10 bilions de dòlars el 2030.
Bateries estacionàries: El desplegament d'emmagatzematge d'energia estacionari haurà de multiplicar-se per 19 vegades per garantir la resiliència de la xarxa elèctrica.

**11. Vehicles Autònoms (Autonomous Vehicles)**

Lideratge del Robotaxi: Waymo i Baidu Apollo Go estan liderant el volum de milles diàries. A San Francisco, Waymo ja està prenent una quota de mercat significativa a Uber i Lyft.
Caiguda del preu per milla: El preu per milla d'un robotaxi caurà d'uns 2,80$ (en viatges actuals amb conductor) a només 0,25$ per milla el 2035 a escala.
Valorat d'Ecosistema: Les plataformes tecnològiques autònomes capturaran el 98% del valor de l'ecosistema, generant fins a 34 bilions de dòlars en valor d'empresa el 2030.

**12. Logística Autònoma (Autonomous Logistics)**

Desplegament Comercial: Els drons i robots d'entrega de darrera milla ja superen els 4 milions de lliuraments comercials autònoms anuals.
Reducció dràstica de costos: L'automatització reduirà els costos d'enviament de darrera milla en un ~90% (passant de 15$ a menys d'1$ per comanda).
Projecció 2030: Els ingressos globals de la logística autònoma (drons, robots i camions de llarga distància) podrien assolir els 480.000 milions de dòlars el 2030.

La convergència entre la Intel·ligència Artificial i la biologia (multiòmica) és un dels eixos més transformadors de l'informe Big Ideas 2026 d'ARK Invest. Aquesta unió està canviant el paradigma de la medicina: passa d'un model de tractament crònic dels símptomes ("sickcare") a un model de cures definitives i medicina preventiva personalitzada.

A continuació es detallen els aspectes clau d'aquesta convergència:

1. El cercle virtuós (Flywheel) entre la IA i la Multiòmica

La multiòmica analitza de manera integrada totes les capes biològiques que determinen la salut: la genòmica (DNA), l'epigenòmica, la transcriptòmica (RNA), la proteòmica (proteïnes) i la metabolòmica (metàbolits).

La convergència funciona com un cercle virtuós:

Generació massiva de dades: La reducció continuada del cost de seqüenciació de DNA permet generar volums ingents de dades biològiques.
Entrenament de models d'IA: Aquestes dades biològiques alimenten algorismes d'IA que identifiquen patrons complexos de malalties irresolubles per a l'ull humà.
Execució en laboratoris autònoms: Els sistemes d'IA dissenyen i optimitzen candidats a fàrmacs i experiments 1,6 vegades més ràpid.
Desenvolupament de cures: Es passa d'alleujar símptomes a corregir la causa biològica subjacent (com l'edició genètica).

2. Explosió de dades biològiques i diagnòstic per IA

Volum de dades superior als grans models de llenguatge (LLM): Les proves diagnòstiques moleculars de darrera generació generaran cap al 2030 un volum de dades que superarà en més de 10 vegades la quantitat de tokens utilitzats per entrenar els models lingüístics de frontera actuals (com GPT-4, Gemini o Claude).
Aprovacions de la FDA: Des de l'aparició de la IA generativa a finals de 2022, la taxa d'aprovació per part de la FDA de diagnòstics i dispositius mèdics basats en IA s'ha accelerat fortament. Es preveu que prop del 30% de tots els diagnòstics aprovats el 2030 incorporin IA, tending cap al 100% en el futur.

**3. Transformació de l'economia del desenvolupament de fàrmacs (Drug Discovery)**

El procés tradicional de desenvolupament de fàrmacs ha estat històricament lent i molt costós (de mitjana 13 anys i $2,4 milions de dòlars per fàrmac, amb un alt percentatge de fallades en assaigs clínics). La IA reconfigura completament aquests costos:

Acceleració temporal: Redueix el temps fins a la comercialització de 13 a 8 anys (una retallada del ~40%).
Reducció dràstica de costos: Redueix el cost total de desenvolupament aproximadament en un factor de 4x, passant de $2,4 milions a $0,7 milions de dòlars per fàrmac reeixit.
Major vida útil de les patents: En arribar abans al mercat, el fàrmac disposa de més anys de protecció comercial exclusiva.
Retorn financer compost: Un fàrmac dissenyat per IA pot generar uns $4.000 milions de dòlars en flux de caixa acumulat en 30 anys, en comparació amb menys de $1.000 milions en els models tradicionals.
Revalorització de la canonada d'assaigs (pipeline): Una cura dissenyada per IA que es trobi en la Fase 1 d'assaigs clínics pot tenir un valor superior als $2.000 milions de dòlars per fàrmac.

**4. Cures precises d'un sol ús (In-Vivo Gene Editing)**

La combinació de dades multiòmiques i eines d'edició genètica com CRISPR permet crear tractaments d'una sola dosi que eliminen malalties de per vida:

Malalties rares (ex. Angioedema Hereditari - HAE): Una teràpia d'edició genètica d'un sol ús amb un preu previst d'uns $3 milions de dòlars pot generar un estalvi directe de $52.000 milions de dòlars al sistema sanitari dels EUA en comparació amb els tractaments profilàctics crònics de per vida.
Malalties comunes (ex. Malaltia Cardiovascular - ASCVD): L'edició genètica in-vivo per reduir permanentment el colesterol i els nivells de lípids nocius podria reduir a la meitat el risc d'atacs cardíacs. Amb un preu basat en valor d'uns $165.000 per pacient, representa un mercat potencial (TAM) de $2,8 bilions de dòlars als EUA (més de 12 vegades les vendes històriques de Lipitor).

5. La ciència de la longevitat i els rellotges moleculars

L'aplicació de la IA sobre les dades epigenètiques i proteòmiques ha permès desenvolupar rellotges de precisió de l'envelliment biològic (com el rellotge d'Horvath, PhenoAge o rellotges proteòmics).

Aquests mesuraments permeten avaluar intervencions orientades a frenar el deteriorament cel·lular i augmentar la "longevitat en salut" (healthy lifespan). ARK estimat que l'oportunitat de mercat de maximitzar el potencial de vida saludable als EUA equival a un valor de $1,2 quadrilions de dòlars en anys de vida ajustats per qualitat (QALYs).

Resum Executiu: Impacte Financer de la IA en el Desenvolupament de Fàrmacs vs. Model Tradicional

A l'informe Big Ideas 2026 d'ARK Invest, la convergència de la Intel·ligència Artificial i la Multiòmica es descriu com una revolució financera i operativa que transforma radicalment l'economia de la biotecnologia. El model farmacèutic tradicional es troba estancat per alts costos de desenvolupament i elevades taxes de fracàs clínic, mentre que l'enfocament basat en IA accelera el temps de comercialització, redueix dràsticament els costos i augmenta el valor de la propietat intel·lectual [70–73].

Esquema Comparatiu de Mètriques Financeres i Operatives

Mètrica Clau	Model Tradicional (Mitjana Sector)	IA Inicial (Mètodes Actuals)	IA Futur / Disseny Generatiu	Impacte i Avantatge Financer
Temps fins a comercialització	13 anys	11 anys	8 anys (~40% de reducció)	Estalvi de 5 anys de Desenvolupament.
Cost total per fàrmac	2,4B $ (1,1B $ preclínic)	1,7B $	0,7B $ (0,2B $ preclínic)	Reducció de costos de ~4 vegades.
Fracassos en assaigs humans	7,6 fracassos per candidat	3,2 fracassos	1,9 fracassos	Reducció del 43%+ en Fase I i del 50% en Fase II.
Anys de patent comercial	~8–10 anys restants	+2–3 anys addicionals	+4–5 anys addicionals	Increment del 70%–80% en el valor de la PI.
Flux de caixa acumulat (30 anys)	< 1,0B $	~$2,0B–$2,5B	~4,0B $	Més de 4 vegades el flux de caixa del model tradicional.
Valoració d'actius en Fase 1	Pagament del cost de capital (~300M $)	~$600M–$800M	> 2.000M $ per fàrmac	Revalorització immediata de les canonades (pipelines).

**Factor Clau 1: El Tirant del Flux de Caixa (Cash Flow Mechanics)**

Retorn accelerat del capital: Un fàrmac dissenyat per IA arriba al mercat 5 anys abans. En el temps en què un fàrmac tradicional amb prou feines arriba al punt d'equilibri (break-even), el fàrmac d'IA ja ha generat 3.000 milions de dòlars en flux de caixa net.
Ampliació de la finestra de patent: En reduir el temps de desenvolupament preclínic i clínic, l'empresa conserva un període de protecció comercial exclusiva molt més llarg, augmentant el valor present net (NPV) de la patent en un 70%–80%.

Factor Clau 2: Transició de la Malaltia Crònica a la Cura Única

L'aplicació d'eines d'edició genètica (in-vivo) dissenyades per IA canvia el model de negoci de la medicació crònica cap a la cura definitiva d'una sola dosi:

Captura de valor immediata: Un tractament crònic dilueix els seus ingressos durant dècades i s'enfronta a la pèrdua de patent. Una cura d'un sol ús (amb un preu mitjà > 1 milió de dòlars per pacient) capta el valor financer per avançat.
Multiplicador de valoració: Una cura biològica d'una sola dosi pot arribar a ser 20 vegades més valuosa que un fàrmac de prescripció tradicional i 2,4 vegades més valuosa que un fàrmac de precisió de gamma alta.