edithsmegraff@bloc

Graffiti a Barcelona: Primavera 2014

2014-05-01T18:39:00.001+02:00

Quins graffiters es mouen pels carrers de Barcelona aquesta primavera?

Akore: el despertar

2014-04-21T18:09:00.000+02:00

És evident que quan passeges per Barcelona i veus una de les últimes obres d'aquest artista transformat, t'has d'aturar sobtat davant la impossibilitat de passar de llarg en front les formes subjugadores que et criden convidant-te a mirar.

Aquest artista que segons sembla ha crescut i s'ha fet gran i que sembla haver despertat de la seva letargia dins la nostra ciutat, no necessita de cap llenç especial per implementar les seves obres. De fet ell mateix es fabrica el fons i dota les formes de tal color que aconsegueix difuminar-les completament dins de l'obra.

Té passió per la grandària i és evident que el missatge implícit amb que adorna les seves obres és descaradament agosarat en les seves mides i en les seves formes. El resultat es un Graffiti salvatge, descarat, fresc i sense edulcorants. Per sort, molt lluny d'allò que un dia vaig pensar no portaria res de bo..

Per tots els Sants, senyor Akore, no es desviï del autèntic camí del Graffiter. Deixeu-vos estar de petites marranades sobre el nostre ja molt malmès parc mòbil i de pintar tags en els nostres murs abandonats amb lletres vulgars. Demani espai a plataformes com Murs lliures i sorprengui'ns amb les seves formes mentre nosaltres obviem les males ombres.

La seva signatura senyor graffiter té més categoria que las dels idiotes rubbishgrafter que amb la seva mala manera de fer tan sols demostren la seva inutilitat per aquest respectable ofici de graffiter. Sens dubte, la seva signatura ha d'anar lligada a obres de més categoria.

Vostè te un do senyor Akore, un do que a molts se’ls nega encara que es creguin grans artistes pel sol fet de fer petites marranades on no els pertoca. No desaprofiti aquest talent, caram!

Avanci, creixi i deliti al personal que el segueix de prop amb el que realment se li dóna bé, i que es... Grafiti d'autor.

El Gat Mao: La Bellesa

2014-03-09T18:03:00.000+01:00

El Gat Mao és un altre dels millors graffiters que corren actualment per Barcelona. Impossible no detenir-se quan veus alguna de les seves obres. Complementa els colors amb total encert i sovint implementa les figures dins del llenç amb una tècnica gairebé perfecta. Són cridaneres les seves figures i no et defugen la mirada quan les observes, més aviat la reclamen i et miren descarades.

Esplèndid en les formes, de vegades malencerta en les proporcions, i això es rar i destarota al que coneix la seva obra perquè sovint el detall de les mides està tan ben configurat que resulta estrany quan veus que en altres les altera de tal manera.

Les seves obres, tremendament apreciades pels que com jo gaudim del seu impacte, desprenen bellesa i harmonia en cada llenca. La seva tècnica és depurada i es curós amb els detalls. El resultat és Graffiti en estat pur, sense edulcorants ni additius. Graffiti salvatge, descarat, fresc, viu, ben implementat i perfectament treballat .

Un autèntic plaer trobar les seves obres per Barcelona, Senyor graffiter. Un autèntic miratge per als sentits dels qui com jo fem la troballa.

L'agònica mort del Graffiti

2014-02-21T20:45:00.000+01:00

Una de les característiques inherents del graffiti i que el diferencia substancialment d'altres branques de l'art, és la seva efímera naturalesa. De fet, neix amb la data de caducitat marcada al front i un cartell de mort anunciada al clatell. I això no tindria res de dolent, sinó fos perquè la mort del graffiti moltes vegades esdevé una mort cruel, despietada i agònica.

De fet el graffiti pot morir de moltes maneres,

Pot morir de mort natural, envellit pel temps, difuminat pel fons i amortallat pel llenç, en una mort digna i dolça que l'embelleix i que li dóna consistència. El temps en aquest cas és compassiu amb l'obra i ens deixa entreveure la grandesa del que un dia va ser i del que ara tan sols és essència.

En altres casos el graffiti neix ja bord, condemnat a una lenta i agònica mort i emparedat sota una ingent capa de brutícia que el va sepultant de per vida. Es pot entreveure però ningú el mira i es mor de solitud i de desídia. Allò que havia estat gran, avui es pura brossa.

Altres vegades el graffiti es mor sumit en la més ignominiosa deshonra i a mans dels menyspreables rubbish graffter. Petites pinzellades de maldat i de poc seny, pel que a l'art es refereix, que fan malbé l'obra i que posen en evidència que l'idiota que les practica és curt de gambals i que no entén res d'art. I en aquest cas el graffiti es mor de pura vergonya.

Altres vegades el graffiti té una mort tan incomprensible com absurda i els que el contemplen queden atònits de tanta mala fortuna. En aquest cas el botxí el desfigura de tal manera que poc pot fer el que el mira sinó maleir l'idiota que ha tapat l'obra i ens ha deixat orfes de bellesa. En aquest cas el graffiti es mor de tristesa.

En altres casos l'obra té una mort dolorosa i patètica doncs li arrenquen la pell a tires i la desbudellen de tal manera que el procés esdevé lent i pervers. En aquest cas el paste graffitil es mor dessagnat i clamant vendetta.

Però sovint i per desgràcia el graffiti es mor apunyalat per pinzellades de més calibrada. Fetes a consciència per autèntics idiotes que signen amb els seus gargots la desfeta i tapen les obres creient-se grans graffiters i grans homes quan en realitat són simplement rates de claveguera. I en aquest cas el graffiti es mor de ràbia i de pena.

Però per sort i de tant en tant , un d'aquests graffiti desnonat per tothom i que ja havíem donat per mort, ressorgeix com l'au fènix de les seves cendres i torna a emprendre el vol i amb mes color. I tot per la tossuderia de l'artista que l’havia acostumat a la llum del sol i que decideix lluitar contra tot i contra tots i de pas donar-los una lliçó de professionalitat als idiotes que l'havien tapat amb els seus gargots. És el cas del mural del barri Gòtic que en Werens havia pintat per a delit del personal i que alguns rubbish graffter idiotes havien tapat.

Ara torna a estar com nou, fins i tot amb detalls més destacats! Inclòs el canvi de look de les figures..

El meu etern agraïment a aquest artista sabadellenc, que de tant en tant es deixa caure per casa nostra i embelleix la ciutat amb les seves obres. Gràcies pel seu tarannà inquiet, el seu saber fer i la lliçó de vida que ens dóna, ja que amb els seu exemple ens reafirma que quan tot està perdut, no hi ha que donar-se per vençut, que quan un creu que el que ha fet és el millor que es podia fer...tan sols cal una mica d'empenta, i trobar el camí per transformar la desfeta.

Es busca graffiter a Barcelona

2014-02-19T17:35:00.000+01:00

Es busca graffiter format a l'escola superior del carrer i que corre lliure per Barcelona. Les seves línies son precises i la seva implementació gairebé perfecta. Té un cert regust a Banksy i al igual que ell utilitza les rates per complementar el missatge explícit que evidència la seva obra. És descarat en les formes i agosarat en l'exposició, i la pintura per estrany que sembli, encara roman fresca i fa flaire de color. Si no fos perquè al graffiter anglès no sembla agradar-li gaire Barcelona, cosa que personalment no entenc, es diria que és ell qui ha deixat personalment l'empremta .

Tanmateix un avis urgent a la població, es tracta d'un graffiter extremadament perillós perquè després de veure la seva obra, s’hauran de posar molt i molt les piles els graffiters de Barcelona perquè els ciutadans del carrer ens hem quedat amb més ganes i ens hem tornat més exigents. I ara en volem més i més.

Mischief: El detall

2014-02-04T19:33:00.001+01:00

Vaig prometre que quan esbrines el nom d'aquest graffiter hiperactiu que ens està empaperant Barcelona amb les seves obres tornaria a escriure sobre ell per tal d'associar el seu nom a la seva obra. I això és precisament el que faré tot seguit.

De fet el meu enigmàtic graffiter, porta per nom Misschief, que traduït al català significa “entremaliadura”. Dons bé, aquest entremaliat graffiter, amant del blanc i negre, que treballa i elabora les seves obres de forma summament acurada i que implementa els detalls amb una paciència infinita sembla tenir predilecció pels rostres i en especial pels tocats amb que els adorna. De fet són precisament els tocats els que donen més valor a la peça.

I ha passat el temps i segueixo reafirmant-me en el que vaig dir anteriorment...Els seus dibuixos, senyor graffiter, són prou bells, i els seus traços prou precisos. És evident que es curós amb els detalls i també amb les formes. L'estructuració està ben pautada en les seves obres i ben plasmada espacialment. L'impacte visual sense ser formidable és agradable a l'ull que l'observa i el conjunt desprèn harmonia. Així doncs que li manca a aquest artista, llevat de la signatura, per ser un graffiter amb G?

En la meva opinió i primer de tot, deixar-se d'impressores i enganxines i canviar de llenç. Potser seria hora de provar amb les plantilles, el resultat podria ser sorprenent. Un fons blanc tampoc és el mes adequat per a un graffiter. Es menja senzillament l'obra i redueix l'impacte de les formes. Cal doncs que la forma s'implementi dins el fons fins a fondre's del tot. Posar-hi color? Una altra solució. Però sobretot, sobretot, recordar-li a aquest graffiter-a que el graffiti malgrat el que pensin els rubbish graffters no és una competició. Aquí el realment important no és la quantitat sinó la qualitat. Un graffiti per a ser tal, ha de ser únic! No pot haver-hi dos iguals perquè sinó perd valor l'obra i es converteix en poc. S'imagina vostè, dues Mones Lisa o dos Guernica? No, no i no. Senyor graffiter, vostè té prou habilitats i suficient presència per ser alguna cosa més que un enganxador de pegatines! Creixi, evolucioni, reinventi's. Els que com jo creuen que el graffiti és una forma d'art en si mateix li estarem eternament agraïts i ens convertirem en fidels seguidors de la seva obra!

Si voleu veure més de la seva obra aquí us deixo l'enllaç.

CB75 abans SM172: La plasticitat i l'essència del Graffiti

2014-02-01T19:37:00.000+01:00

Aquest graffiter format a l'escola superior d'Art i Disseny de La Llotja, que se sent desencantat amb la vida i que segons paraules seves, intenta deixar un missatge a la gent dolenta perquè creu que l'art és basura, és al meu entendre i sense pel que es veu ell se n'adoni, un dels graffiters més bons que corren per Barcelona. El codi visual i la plasticitat que desprenen les seves obres i les plantilles és una autèntica experiència per l'ull que las observa. El color i l'energia es despleguen de tal manera que és difícil apartar la mirada, i l'essència de tot el que pinta es manifesta i protesta per ella sola i a la seva manera en totes les seves obres. Els rostres i les figures exquisidament plasmades cobren vida i es tornen temporalment i espacialment vives. La implementació del color és particularment bella i quan decideix utilitzar només dos colors els complementa de tal manera que tota la figura protesta. Els implementa amb tant d'encert que els fa explotar quan a ell li convé, sense estridències i a pas lent.

El pas del temps és generós amb la seva obra i lluny de malmetre-la li dóna calidesa i l'embelleix.

Tot i que sovint incompleix la norma bàsica del graffiti que diu que tota obra del Street Art, per ser tal ha de ser única, en el seu cas i sense que serveixi de precedent, s'ha de dir que no és així. Potser si que la plantilla base és reutilitzable en diferents espais, però per sorprenent que sembli el resultat és sempre diferent. Potser perquè matisa cada nova obra amb nous detalls i és capaç de passar del color al bàsic i d'aquest al complementari sense que tal canvi, que en altres obres resultaria d'escàs interès, l'afecti gens.

Tres últims apunts sobre aquest graffiter que ens regala les seves obres per Barcelona; un “però”, una petició i un clatellot per idiota.

Respecte al “però”, jo ja entenc que estem en un nou segle on les formes, fins i tot al graffiti, evolucionen i es transformen per tal d'adaptar-se als temps que corren i als ulls més joves, però senyor graffiter, tot i que admiro la facilitat amb que modela les formes i les implementa i entenc també la necessitat de reinventar-se com artista, li demanaria que no s'oblidés de l'essència que el caracteritza.

Pel que fa al clatellot per idiota...És que s'ha tornat boig senyor graffiter? Ha perdut vostè el seny? Pegar enganxines per Barcelona com si fos un nen? Imprimir les seves obres en petit format per a després enganxar-les als fanals com si fos un manyà? Això no té res de graffiti, ni d'art, ni de res. Això és tan sols rubbish graff i perdoni si el molesto però sens dubte té vostè més categoria que altres idiotes que corren per Barcelona.

Quant a la petició que abans avançava, es refereix a la seva signatura. Si us plau senyor CB75, abans SM172, signi les seves obres! El veritable graffiter es diferencia del covard rubbish graffter precisament en això, ja que mentre els artistes del carrer signen les seves obres, els covards les amaguen Al seu favor diré que tot i que en general el seu estil, es distingeix fàcilment dels altres, de vegades dubten de l'autenticitat de l'obra precisament per això, per la manca de signatura i el record es perd dins les nostres carpetes de “sense nom”. Una autèntica llàstima perquè així és impossible per als que volem fer difusió d'alguns artistes i de les seves obres, encaixar totes les peces.Tot i això, un autèntic plaer trobar les seves obres pels carrers de Barcelona

El Graffiti i les enganxines

2014-01-18T19:11:00.002+01:00

I jo que creia que el Street Art tornava a ressorgir a Barcelona i avui veig clarament que està agonitzant a casa meva. El que va començar com un joc d'enganxines de quatre brètols que encantats amb la fotocopiadora li anaven donant al print per enganxar el seu nom a qualsevol racó amb la impunitat i la covardia de la rapidesa de tal proesa, avui i pel que veig s'ha convertit en pandèmia. I avui estic trista, si senyors graffiters avui estic trista i Barcelona pel que es veu també i avui és una ciutat més grisa perquè els artistes que l'habiten lluny de copiar el model dels grans del Street Art, lluny de crear, experimentar i evolucionar s'han tornat petits i de pas idiotes. I és que fins i tot els més grans s'han avingut a tal estupidesa

Que fa vostè senyor Pez enganxant dibuixos amb paper matusser per Barcelona? I vostè senyor Polo, tot una promesa, enganxant el seu logo amb un paper de cartró i retallat en forma d'estrelleta? I que dir de CB75, abans SM172, tot un graffiter format a l'escola superior d'art i disseny i que treballa com ningú les plantilles? Que li ha agafat a aquest artista que ara es dedica a imprimir les seves obres en petit format per després enganxar-les als fanals com si fos un manyà?

Per tots els cels, és que s'han tornat tots vostès idiotes? Ja tan sols em faltaria veure a Balu, C215, Alice, El Gat Mao, Etzbai i Werens amb la mateixa fal·lera, encara que tot s'ha de dir, he pescat a Stein amb la mateixa mania, però que volen que els digui...fins i tot les seves enganxines tenen alguna cosa que captiva.

De fet el Paste graffiti també és una branca del Street Art de tota la vida i que igual que el graffiti ben entès necessita de tot un procés d'elaboració prèvia per tal que l'obra cobri força i pugui elevar a excel·lència la creativitat de l'artista. Pegar enganxines a les parets i les faroles? Això és cosa de covards i de nens de pitet, el realment difícil és fer que el que enganxes esdevingui art. I això senyors meus necessita treball i no està a l'abast de tant idiota com pul·lula per Barcelona.
Volen fer Paste graffiti ? Doncs facin-ho bé, caram, que tots tres tenen bones qualitats per fer-ho d'aquesta manera. De fet per Barcelona en corren molts que saben el que és treballar a consciencia aquesta branca del Street Art

Però per desgràcia també hi ha molts que són idiotes. I el que més em repugna, és que alguns a més d'empastifar tot el que toquen es creuen superiors als altres i es dediquen a tapar amb les seves enganxines les obres dels veritables artistes. Si jo fos un graffiter de Barcelona i conegués a algun d'aquests els fotaria un bon clatellot. Per maldestres, per immadurs i per idiotes. I el més curiós de tot és que sempre són els mateixos.

Igual que hi ha una llei no escrita dels graffiters que diu que no pots pintar damunt d'allò que no sàpigues fer millor, una altra llei no escrita dels Paste graffiters hauria de dir que no pots enganxar damunt d'allò que no sàpigues fer millor. Això eliminaria molts indesitjables.

C215: El mimetisme

2013-12-30T21:56:00.000+01:00

C215 és un artista francès que sovint es deixa caure per casa nostra. Està considerat pels experts com la resposta francesa a Banksy, tot i que jo personalment els trobo ben diferents, si més no perquè ell treballa amb diverses capes alhora, les seves obres són més petites i amb més color i sobretot perquè estan infinitament millor treballades. Qüestió de gustos, suposo jo.

El fet que estigui considerat com un dels artistes més importants del street art no és fruit de la casualitat. Aprofundeix de tal manera en les línies de les cares i combina de tal manera els colors de les peces amb el llenç i l'entorn, que la imatge es fon de tal manera amb el suport que és difícil dir on acaba l'obra i on comença el fons. El seu dibuix es barreja de tal manera amb el llenç i interactua de tal manera amb l'entorn que la imatge resultant sovint sembla cobrar vida .

Tot i que solen definir el seu estil com stencil realista, jo crec que aquest artista amb A majúscula el que veritablement domina és l'art del mimetisme. Amb les seves obres aconsegueix un fenomen únic i molt escàs en aquest món de l'art i per això del tot apreciat, i és que és capaç de fer que una imatge i un llenç que aparentment no guarden relació entre ells i que no s'assemblen en res, s'adaptin de tal manera que enganyin els sentits i la percepció visual del qui els mira. Les seves obres tenen la propietat única de copiar la coloració externa del llenç que las abriga i d'adaptar-se de tal manera que és difícil veure on es trenca la comunió i on comença la màgia del color.

No obstant això i si tingues de posar un però a l'obra d'aquest artista excels, li demanaria que respectés una mica més les proporcions de la peça. De fet quan algú mira una obra, el camp visual en horitzontal és d'un 100% però disminueix al 60% quan mirem amunt i un 70 % si mirem cap avall. Això vol dir que quan mirem una peça horitzontal el nostre camp visual és complert i podem apreciar d'un sol cop tota la seva bellesa però quan la peça és vertical perdem camp i per tant l'obra perd força als nostres ulls perquè per tal d'assaborir-la completa hem de mirar-la de diverses maneres. I és que jo ja entenc que les caixes elèctriques tenen imant per als artistes urbans però senyors meus, l'impacte visual disminueix considerablement en vertical i tot i que en la majoria del casos no val la pena mirar l'obra que s'exposa perquè és una autèntica marranada, en el cas de C215 és un pecat no aprofundir-la.

Horitzontal: 100% de camp visual

El meu etern agraïment a aquest artista que amb les seves obres embelleix dia a dia la nostra ciutat i les nostres vides.

El Graffiti: signatura, qualitat i quantitat

2013-12-27T21:27:00.000+01:00

Una de les diferències fonamentals entre el graffiti d’autor i la pintada rapida o rubbish graff, és que gairebé sempre, el graffiti de qualitat ve signat per l'autor. Potser no cal arribar a l'extrem d'en Werens que fins i tot els deixa als de l'Ajuntament la seva pàgina web però si és d'agrair que el graffiter que mostra la seva obra pels carrers signi el seu treball per tal que els que mirem li puguem donar una identitat a l'artista. De fet això té una certa lògica ja que si bé és cert que tan el graffiti com el rubbish graf responen tots dos al desig visceral dels autors, de deixar-se veure, els separa un gran abisme. La pintada ràpida i d'escàs valor artístic, és de per si barroera i covarda precisament perquè l'autor conscient d'aquesta marranada s'amaga deliberadament en l'anonimat, en canvi el graffiti ben entès és valent i tan sol respon al desig del graffiter de mostrar el que sap fer, i és per això que signa orgullós la seva obra.

Per tot això em sorprèn que de vegades alguns graffiters que elaboren obres de gran qualitat i ben treballades i que després las pengen pels carrers de Barcelona no signin els seus treballs com correspon. És el cas d'aquest graffiter-a hiperactiu que ens està empaperant Barcelona amb les seves enganxines i de qui desconec el nom.

Graffiti

Veient les seves obres t'adones que no en té res de rubbish grafter però tampoc sé si descriure’l com un vertader graffiter. De fet els seus dibuixos són prou bells, i els seus traços precisos. És evident que es curós amb els detalls i també amb les formes. L'estructuració està ben pautada en les seves obres i ben plasmada espacialment. L'impacte visual sense ser formidable és agradable a l'ull que l'observa i el conjunt desprèn harmonia. Així doncs que li manca a aquest artista, llevat de la signatura, per ser un graffiter amb G? En la meva opinió i primer de tot, deixar-se d’impressores i enganxines i canviar de llenç. Potser seria hora de provar amb les plantilles, el resultat podria ser sorprenent. Un fons blanc tampoc és el mes adequat per a un graffiter. Es menja senzillament l'obra i redueix l'impacte de les formes. Cal doncs que la forma s'implementi dins el fons fins a fondre's del tot. Posar-hi color? Una altra solució. Però sobretot, sobretot, recordar-li a aquest graffiter-a que el graffiti malgrat el que pensin els rubbish graffters no és una competició. Aquí el realment important no és la quantitat sinó la qualitat. Un graffiti per a ser tal, ha de ser únic! No pot haver-hi dos iguals perquè sinó perd valor l'obra i es converteix en poc. S'imagina vostè, dues Mones Lisa o dos Guernica? No, no i no. Senyor graffiter, vostè té prou habilitats i suficient presència per ser alguna cosa més que un enganxador de pegatines! Creixi, evolucioni, reinventi's. Els que com jo creuen que el graffiti és una forma d'art en si mateix li estarem eternament agraïts i ens convertirem en fidels seguidors de la seva obra!

Graffiti

M'agrada molt i molt el seu estil, senyor graffiter pero si us plau, no es faci malbé per les presses i signi les seves obres per tal que la propera vegada que parli de vostè li pugui posar un nom a la seva persona

Bombing: l'experimentació

2013-12-26T19:09:00.001+01:00

Comença a ser un fet habitual a la nostra ciutat, que passejant pels barris de Barcelona et trobis sovint amb unes petites bombes de paper que enganxades a qualsevol racó t'observen callades i cridaneres alhora. De fet i si no te les foten al teu negoci són divertides de mirar, si més no perquè a diferencia dels rubbish graf, aquestes petites joies sense ser graffiti d'autor si compleixen alguna de les condicions bàsiques d'aquest tipus d'art; són efímeres i normalment són úniques, això no vol dir que Bombing, que així es coneix el graffiter que les fabrica, no es repeteixi alguna vegada. Normalment estan ben treballades, i sovint l'autor experimenta amb les formes i els colors de manera convincent, el que al meu entendre augmenta el valor de la peça tot i que al estar fetes en paper queden un xic devaluades.

I aquí s'hagués quedat la història d'aquest graffiter d'enganxines, sense més pena i sense més gloria, si no hagués estat per un parell de descobriments que vaig fer de la seva obra.

I és que senyor Bombing, això si que és graffiti amb G. Això s'acosta molt al que és l'essència mateixa del graffiti. Treball, elaboració, precisió, qualitat estètica i força visual, que es complementen perfectament per exposar clarament el missatge del graffiter als ulls de qui l'observa. Felicitats senyor Bombing , això si es graffiti d'autor. El que em sorprèn i em destarota, és que demostrant d'aquesta manera el que sap fer no s'arrisqui a intentar-ho més vegades. Entenc que és més divertit fer pintades a les persianes o als camions i fins i tot desenfundar el retolador i fer petites marranades a qualsevol lloc, però vostè sens dubte pot i ha de ser molt més que un rubbish grafter idiota.

De fet i pel que he observat d'algunes de les seves últimes obres, està creixent i ara experimenta amb els materials igual que abans experimentava amb les formes. I els resultats comencen a ser sorprenents. No es desviï del camí, senyor Bombing. Creixi, evolucioni, cregui en si mateix! Demostri del que és capaç. La veritable diferencia entre ser res més que un graffiter i ser molt més, rau precisament en l'experimentació i en la pròpia creença d'un mateix i de l'obra. Tot l'altre és tan sols una pintada a la paret.

Werens: la Fantasia

2013-12-24T20:37:00.000+01:00

Werens, actualment un dels artistes contemporanis catalans més internacionals, és també un dels artistes més irreverents i incòmodes del moment. Si més no, pel que fa als Ajuntaments, i és que amb les seves formes descarades i la seva peculiar visió del món els porta de corcoll. Ell diu que se sent perseguit i sigui veritat o no, el cert és que ha rebut prou multes per empaperar les parets del seu estudi per tots costats.

Defensor del Graffiti com una disciplina artística en sí mateixa, les seves ganes de donar color i vida a la ciutat que altrament seria grisa i trista, l’han fet recórrer tots els continents (excepte Oceania) pintant les flors que el caracteritzen. Al principi eren lliris tancats que pintava a les portes tapiades de les cases de Sabadell per denunciar d’aquesta manera tan personal la quantitat de cases abandonades que hi havia a la ciutat. A poc a poc aquesta flor se li ha anat escapant de les mans i ha anat evolucionant. S’ha anat obrint tota sola i hores d’ara és ell qui reconeix que ja no podria fer-la tancada perquè ha cobrat vida pròpia.

La seva fantasia, la frescor dels seus dibuixos, els seus personatges plens de color i d’energia, sovint més propers al còmic que a altres disciplines, el seu treball acurat i el seu precís traç són marques i trets distintius d’aquest depredador sabadellenc que té set de color i que es deixa caure de tant en tant per Barcelona per delitar el personal amb les seves obres i de pas molestar una mica més si fos el cas als de l’Ajuntament. Sigui com sigui, el cert és que veient el que sap fer, és fàcil entendre perquè el graffiti pot esdevenir de vegades art

Aquest artista descarat que signa sempre les seves obres i fins i tot s’atreveix a deixar-los als de l’Ajuntament la seva pàgina web com a postdata, representa en certa manera la vessant fresca i sense artificis del grafiiti actual. I si no, tan sols cal veure el tros de mural que ens ha deixat al barri Gòtic.

El graffiti, el graffiter i l'entorn

2013-12-21T18:08:00.000+01:00

El Gat Mao

Aquest mati passejant pels carrers de Barcelona de sobte m’he parat copsada ja que despuntant entre el vell i rovellat marró d’una malmesa porta s’hi podien veure dues joies. El primer que he pensat és ben trobada sort que em reafirma en les meves conclusions que encara existeix esperança pel que fa al Graffiti a Barcelona. I és que enmig del mar de gargots i pintades ràpides que ens envolten, ara per ara costen de veure aquestes peces, que lluny de la rapidesa i de la matusseria dels que ara s’anomenen graffiters, compleixen totes les característiques del millor Graffiti d’autor. El meu agraïment a aquests dos artistes que han embellit el meu entorn d’una manera tan precisa. Llàstima que durarà poc la sort, perquè no trigarà gaire a vindre algun idiota i desenfundant el retolador els fotara la feina a terra, com de fet ja ha rubricat algun ganàpia curt de gambals i amb poca traça. Sigui com sigui, així és el Graffiti, efímer per naturalesa, sent aquesta una característica pròpia i part de la seva immensa bellesa.

Bé, el cert és que després d’observar-los per un cert temps em reafirmo en les meves apreciacions sobre la importància del lloc. No és suficient per a un bon graffiter fer un Graffiti ben fet i haver-lo treballat de valent. No és suficient haver emprat els colors amb encert i esgrimir una trama fina i una tècnica perfecta, ni tan sols equilibrar la composició de tal manera que domini el subtil art de la perspectiva. La diferència entre un bon Graffiti i un Graffiti excepcional també depèn de l’espai on s’implementa. Quantes vegades hem vist Graffiti molt bo però mort i desfigurat pel que fa al seu impacte visual pel sol fet d’haver escollit el lloc equivocat? Quantes vegades, un Graffiti mediocre ens han fet parar sorpresos, simplement per la contraposició o la juxtaposició dels colors del dibuix amb el seu entorn?

El lloc, una incògnita de l’equació que els grafiters sovint obvien i que és tan important com el mateix Graffiti. Si ens fixem en les dues joies que he trobat aquest mati veurem perquè ho dic.

Sigui casualitat o no, el cert és que les dues imatges s’han integrat de tal manera dins l’entorn malmès i fosc que els fa de llençol que han dotat les obres d’un realisme i una brillantor que han multiplicat per deu el seu impacte visual. Les mateixes peces implementades en un altre suport haguessin perdut part del seu valor i això senyors graffiters,... és una qüestió no menor que cal tenir molt en compte a l’hora de mostrar l'obra al món.

Benvinguts a Barcelona, la nova Transilvània del Street Art!

2013-12-17T18:09:00.000+01:00

Surten de nit però en comptes de capa porten caputxa, no tenen por a les creus sinó als de l'Ajuntament, no volen però quan convé corren com el vent, no xuclen sang tan sols esprai. Les seves presses no són humanes, són de calç i metall i quan les perceben no els creixen els ullals tan sol els pots d'esprai. No tenen edat, la pintura fresca els fa no envellir mai. Alguns dominen la màgia de l'esprai i altres l'art del detall. Sovint es transformen en altres formes i manquen d'ombra perquè no els cal. Tan sols les sancions els poden matar.

Són els vampirs d'avui que com els més antics també estan condemnats a la foscor i fugen de la llum del sol. Però compte! Estan evolucionant i poc a poc es deixen veure de dia pels carrers de la ciutat. Cada vegada són més agosarats. Estan envaint els barris, els pobles i els voltants. Res escapa de la seva set d'esprai! Els reconeixereu, per les caputxes, per les motxilles, pels esprais, per la forma de caminar. De dia semblen gent normal però de nit ...Són els nous vampirs de la ciutat, els graffiters del nou Street Art !

Un renovat Street Art a Barcelona?

2013-12-14T17:56:00.000+01:00

Un article de La Vanguardia d’en Luis Benvenuty del dilluns 22 de juliol d'aquest any afirma que,
L'art urbà ressorgeix a la Capital Catalana, supera el Graffiti de tota la vida i emergeix entre un munt de gargots, marraneries i males herbes.

Cors trencats, gelats amb pal, adhesius amb forma de bomba. Detallats dibuixos elaborats en estudi en un fi paper amb el que després empaperar la ciutat a tota velocitat...I moltes plantilles que es ruixen amb aerosol i es superposen per plasmar en segons instantànies plenes de matisos.

De fet Luis Bevenuty té tota la raó. Si passeges pels barris de Barcelona amb els ulls ben oberts pots observar com va agafant embranzida aquest nou Street Art que intenta superar el graffiti tradicional de tota la vida amb petites joies que lluny de la grandària de les que ja coneixem pintades en murs i persianes s'amaguen dins la nostra ciutat als racons més estranys i que s'estenen pels nostres barris com una plaga i a una velocitat inesperada.

Tot s'hi val en aquest renovat art urbà; petites plantilles que es ruixen amb aerosol i dibuixos elaborats en estudi, es reparteixen les caixes elèctriques de la ciutat i sorprenen als vianants fent-los aturar per cerciorar-se que allò que veuen és real.

Adhesius o dibuixos enganxats a tota arreu, en forma de bomba, gelat o les formes més dispars s'estenen pels barris com una forma d'identificació unipersonal del graffiter.

Per desgràcia i a la mateixa velocitat, també s'estén per Barcelona, la plaga dels rubbish grafter, aquells idiotes que lluny de donar color a les nostres ciutats s'empenyen en apropiar-se d'un entorn que ens pertany a tots per fer pintades i dibuixets amb retolador que l'únic que demostren és que són unes criatures sense cap mena de formació ni pel dibuix ni pel color i que juguen a ser graffiters escrivint el seu nom a qualsevol lloc i marcant el territori com si fossin gossos en una competició. Pos que voleu que us digui...t'ho miris com t'ho miris, tan sols se'ls pot qualificar d'una manera, de idiotes. Ja me’ls imagino els divendres a la nit, asseguts en algun banc d’algun parc de la nostra ciutat, explicant entusiasmats als seus companys el valents i homenets que han estat i quantes vegades han escrit els seus noms a les parets de la nostra ciutat. Creixeu xiquets, creixeu! Que el desenfundar el retolador i escriure el vostre nom en un espai que ens pertany a tots, no us fa graffiters, més aviat us fa idiotes.

Graffiti, graffiters, rubbish graf i idiotes

2013-12-13T19:28:00.000+01:00

Abans de començar a parlar de Graffiti caldria distingir ben bé, entre el que és un graffiti i el que és un rubbish graf o pintada, entre el que és un graffiter i el que és un rubbish grafter.

C215

El graffiti ben entès, és aquell treball elaborat i de qualitat, on l'estètica, la força plàstica, i el disseny s'amalgamen de tal manera que el missatge del graffiter queda exposat clarament a través de la forma i l'estructuració espacial i ben pautada de la seva obra. Un treball així és la resposta del vertader graffiter al seu desig de deixar-se veure, i és per això que l'autentifica amb la seva signatura, perquè respon per ell i davant els demés que allò que ha fet és Art, Art del carrer.

rubbish graf

A diferencia del graffiti, el rubbish graf no té cap valor artístic. De fet els seu valor és del tot nul. És tan sols una pintada ràpida que es plasma a qualsevol lloc i amb massa pressa. És una forma d’expressió barroera i covarda que sovint s’amaga en l’anonimat perquè l’autor és tan covard com conscient que el que està fent és tan sols una marranada.

De totes maneres d’això ja en parlarem més endavant, perquè el cert és que, entre el Mestre graffiter i el rubbish grafter existeixen també altres graus d’artistes i també d’idiotes. Aquí parlarem de tot i de tots els que es mouen per Barcelona, des Werens, C215, Stein, Btoy, pez, Polo, Bombing, Rice, Alice, ... fins Bunes, Nimek, el del bolet i el del gos enfadat(que no sé qui caram són però que resulten molt pessadets), o aquells idiotes que es dediquen a tapar amb les seves marranades les obres dels altres.

Stein

Ezbai

Alice

Un últim apunt que no és meu però que comparteixo plenament,

El graffiti ben entès és molt més que una taca de pintura a la paret. És molt més que el que es veu. És un exercici que lluny de la idea que tenen alguns, fuig totalment del vandalisme i es fonamenta en la plena llibertat del que l’exerceix per compartir la seva obra amb els demés i amb la idea persistent que hem de donar color als carrers. És un exercici de força visual i de qualitat estètica fet a consciència i en plena llibertat de disseny i forma, sovint amb un missatge ocult que escapa al primer cop d’ull. És necessari atansar-se al graffiti, perquè vulguem o no, el graffiti conviu amb nosaltres en cada racó de la nostra ciutat i ens observa callat i cridaner alhora en molts moments de la nostra vida. Així doncs, igual que ell ens observa, cal que nosaltres l’observem també a ell. Callats i cridaners també, per tal d’aplaudir-lo o criticar-lo si és el cas. Si passem de llarg sense parar-nos, el graffiti deixa de ser art per convertir-se en pintada. És necessari doncs que aprenem a interpretar-lo. Com he dit abans, el graffiti és alguna cosa més que una taca de pintura a la paret i valdria la pena fer un petit esforç per entendre’l i conviure amb ell.