Ho explicava ahir el gerent de Finder Mac, Carles Díaz, per argumentar les noves idees i projectes que vol dur a terme la seva empresa per afrontar els nous temps. Després de quinze anys com a evangalitzadors de productes d’Apple, arriba un moment que la gran companyia decideix “matar” els distribuïdors amb els seus propis canals de venda, les Apple Store -els intermediaris ja no tenen margers-. Pioners a Catalunya de la marca Apple, ara toca planificar noves estratègies i continuar liderant el canvi. No són temps fàcils per ningú, però el sector TIC consolidat resisteix, de moment, bé a la crisi. Hi ha camí a recórrer en el seu segment i la idea em sembla atractiva i interessant: oferir a les empreses -sobretot a les mitjanes- un servei a la carta per als mòbils i tablets perquè tinguin un control dels seus serveis. És un canvi immediat, en temps de milions d’aplicacions, que cada vegada més són la font d’ingressos de les multinacionals. O sigui, els guanys provenen més de les descàrregues que dels aparells, que acabaran a cost zero a canvi dels contractes de permanència.

En temps que l’audiència és a les xarxes socials -atenció a la nova sensació: Pinterest-, la socialització de les marques, consum global, la mobilitat, el màrqueting digital, la geocalització, la realitat augmentada, el cloud computing i milions d’aplicacions aspiren a tenir èxit, les empreses també necessiten la manera d’adaptar-se al canvi tecnològic i obtenir una major rendibilitat a través dels nous formats digitals i la mobilitat. Aplicacions a la carta. Qüestió de mentalitat i ganes d’afrontar el canvi. És cert que encara és un procés de transformació inicial, però el mercat avançarà en aquesta direcció.

Música | Exile, Vilify # The National

Nova imatge del blog després d’uns anys a les mans de l’Albert Simó, a qui li estic agraït sempre per tantes hores de dedicació i predisposició. Ara ja està allotjat a ServeisWeb (després dels Estats Units i Londres, ara ja és aquí, a Catalunya) i amb un nou disseny que ha tingut l’atenció de Ferran Serra. Noves il·lusions i ganes de presentar una imatge fresca i funcional, més adaptat al canvi de professió, però espero que tingui l’esperit de sempre. L’essència. I agraeixo les vostres lectures, recomanacions per correu i comentaris. Seguirem per aquests camins…

Tot seguit us deixo la presentació que li he demanat a l’autor de la capçalera, Jordi Serra, mestre de professió però que estic convençut que s’hauria de dedicar molt més a la pintura. A ell, també, les gràcies per la dedicació, quan només havia de ser un dibuix d’una silueta. La seva inspiració ara és real.

Nascut a Girona l’any 1975, Jordi Serra i Prieto fa mitja vida que es dedica a la pintura. Mestre de professió i amb estudis de Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha estat seleccionat en diversos premis de pintura a Palamós, Begur, Centelles, La Garriga, i ha participat en exposicions col·lectives i individuals a diverses poblacions de la província de Girona, tarragona Lleida i Barcelona.

Música | I’m goin’ dowm # Bruce Springsteen

Són les empreses que van donar sentit divendres al primer TicketDay. que es va estrenar amb aquest vídeo inspiracional sobre el Yosemite. Va ser el primer pas per promoure l’emprenedoria i models d’empresa que ens conviden a passar més a l’optimisme dins aquest escenari de desencís i intentar divisar un futur millor. Quatre relats que tenen el seu propi ADN comercial i un valor diferenciat per divulgar. Aquest és l’esperit del TicketDay, amb el qual ens hem de sentir molt satisfets amb l’expectació que va generar a la sala i també a Twitter, amb el hashtag #TicketDay.

• Mainada. Com una empresa tradicional de mainada aposta pel comerç electrònic des de Lleida i arriba a ser distingida per Google com a referent.
• Marcelinus. Com una jove empresa intenta recuperar el valor del tèxtil tradicional a Catalunya des d’Olot i ofereix una marca que aposta per la qualitat.
• Sixtemia. Dos joves creen una empresa d’aplicacions des de Banyoles i tenen el mateix valor que si haguessin començat des d’una zona TIC d’una gran ciutat. Només cal veure els seus clients.
• Giroska. Un emprenedor com Quim Quintana intenta crear un nou concepte que associï un producte, en aquest cas unes galetes, a una ciutat. Catedralícies: Les galetes de Girona.

El divendres 24 de febrer tornarem amb TD #2. Us esperem al data center de ServeisWeb a partir d’1/4 de 10 del matí, amb tres empreses més, un tast gastronòmic i un relat d’un periodista convidat. Moltes gràcies a tots els qui ens vau donar suport i estímuls per continuar apostant per aquestes iniciatives, en positiu, i de caràcter esperançador: oportunitats compartides per progressar de manera col·lectiva.

Música | End of the game # Sting & Polish Radio Symphony Orchestra

Va ser emotiu tornar a retrobar ahir Jil van Eyle: vam preparar una nova entrevista per al nou canal d’entrevistes de ServeisWeb. El seu projecte, el Teaming, em té fascinat des de fa tres anys, quan m’hen va parlar la coach Laura Ubalde. I des d’aleshores, aquest holandès cada vegada més català no para de progressar amb el seu petit gran projecte. En temps de dificultats i de canvi de paradigma, la seva raó de ser a causa del naixement de la seva primera filla és una causa que suposa una experiència personal. Per això, us en vull tornar a parlar. Sé que molta gent li ha comentat al creador del Teaming com és que no n’ha fet una causa professional, però ell continua amb la vocació tan personal de compartir el projecte més que fer-ne una professió. I això li dóna un aire fresc, transparent i que encara la persona o, sobretot, els equips professionals i empreses encara s’ho facin més seu. Cada vegada té més èxit aquesta causa social i empreses innovadores i amb esperit TIC són les més participatives. No em sorprèn. I crec que aquest repte, malgrat el motiu de la creació, encara dóna més energies a aquest holandès de tracta afable, incansable i extrovertit.

I ara, el nou repte passa per crear el Teaming 2.0 -més voluntari a través d’internet i les xarxes socials- i projectar-lo a Silicon Valley a partir de febrer. Fins i tot, la germana del creador de Facebook, Randi Zuckerberg, s’ha interessat per aquesta causa. Així és que Jil, una vegada més, molts ànims i molta sort, que te la mereixes.

Música | The best # Tina Turner

Divendres que ve impulsem a ServeisWeb el I TicketDay, un repte que vam plantejar amb Xavier Serra des de la meva arribada a l’empresa, ara fa dos mesos. Serà la primera d’unes jornades matinals que voldran destacar projectes, empreses i ponents que destaquin pel seu valor afegit, siguin “agents de canvi” i que difonguin idees i conceptes que sigui motivador destacar-los (notícia a l’Aragirona). I mantenir l’esperit de compartir-los. Fer-los a la pròpia empresa, a Fornells de la Selva, suposa encara un repte més gran però estic convençut que amb els ponents que hem anat tancant per als propers mesos seran prou engrescadors perquè tinguem assistents a la sala d’actes i, a més, tingui projecció a la xarxa a través del canal a Twitter @ticket_day i el hashtag #TicketDay. Ho intentarem. Aquest és l’objectiu, així com també que els professionals que vingueu volgueu treure’n el màxim profit de la vostra assistència amb la interacció amb convidats i ponents.

A més, estic convençut que el TicketDay tindrà més extensions ben aviat fora de la pròpia empresa i farem jornades en altres ciutats. El mateix intent i la mateixa convicció: en temps de crisi buscar dosis d’esperança, en temps d’aprenentatge constant a causa de la nova Revolució Digital.

Així és que comencem divendres que ve amb quatre projectes que marquen la nostra filosofia de jornada:

Mainada. Una empresa de Lleida dedicada a l’infant que ha apostat pel comerç electrònic i ha estat premiada per Google Espanya.

Sixtemia. Una jove empresa de Banyoles que destaca per haver realitzat les aplicacions de companyies de primer nivell estatal.

Marcelinus. Una empresa d’Olot que intenta donar continuïtat al món tèxit de la localitat i promoure una marca de qualitat que té l’esperit dels famosos “Marcelinos”.

I el tast que ens proposa Jordi Àvila és el de Giroska amb les Catedralícies, un projecte nou que dimensiona la ciutat de Girona a través de les galetes. L’encarregat de fer el post-relat serà Eduard Muntaner. per qui tinc una predilecció especial.

Música | Linger # The Cranberries

Va ser molt interessant la visita d’ahir amb l’Anna Molas a tres seus d’empresa de Vic. La pluja d’idees amb Josep Alcàntara, director de Bisgràfic, sobre la comunicació i el disseny gràfic va ser molt estimulant. Em va agradar que em proposés no parlar de la crisi i buscar la idees i la motivació per continuar progressant com estudi. Vam coincidir en la necessitat de trobar projecte de continuïtat en el temps més enllà d’accions puntuals en el temps. Fins i tot, malgrat les retallades en el pressupostos, cal tenim la mentalitat de defensar la professionalitat d’empreses com Biscart, que ja ha complert 18 anys. Al final de la conversa, em vaig quedar amb la seva sentència després de valorar el reportatge que els van fer a la revista Étapes: “La notícia perfecte passa a ser ara un hashtag. És quan ja és notícia”. Amb les quatre barres # que simbolitzen el famós ADN de la notícia: què, qui, com quan.

En la mateixa línia va anar l’entrevista amb Josep Alberti, el creador del portal Grèra al VIT. Un complex que m’agrada i que Vic no pot deixar escapar l’oportunitat de potenciar en aquests nous temps de transformacions. És un bon equipament. Alberti es un convençut del seu projecte i té una visió molt atractiva sobre com voler fer negoci a les xarxes socials. No són temps fàcils, però Grèra no para de créixer i tenir l’ambició de voler progressar encara més. Se’l veu un lluitador i un professional connector: Em va fer descobrir projectes com els de Depor Village, Motor Buykers i Kantox, entre altres. Interessants. Models amb visió digital i adaptats al nou comerç electrònic. Però també d’altres com Prepara tu ciudad, de Jacint Bofies i Shottols, d’Àlex Puig.

I per últim, la visita a El 9 Nou, gràcies a una de les seves ànimes periodístiques: Josep Comajoan. Pendent de feia massa temps, anys. Una seu amb “llum” i, malgrat la recessió, amb resultats. Hibrida molt bé el diari, la televisió i la nova ràdio. No són temps fàcils per al periodisme però com a grup afronten bé el cop. Estimulant i meritori per a tot l’equip de professionals que ho han d’intentar cada dia. La Revolució Digital està trencant el periodisme i transformant-lo tan radicalment que sempre tens por de no estar a l’alçada. Però El 9 Nou hi és. I Comajoan , que s’autodefineix com a inquiet 2.0, volia continuar tocant fusta. L’entenc. I aplaudeixo que el seu projecte es consolidi gràcies al 60% de les vendes a través dels subscriptors. Això és bona feina i saber quin és el seu segment d’informació. I si combinen la informació escrita amb la ràdio i la televisió ja avancen en la bona informació. Lloable i una dosi d’esperança. Per tant, sort i molts ànims a tots els professionals.

Música | Fake empire # The National

M’ha agradat el llibre de Toni de la Torre sobre La recepta Starbucks de la felicitat. Ja té més de tres anys però el tenia pendent de feia temps perquè el fenomen Starbucks sempre m’ha interessat. Com han sabut innovar en un concepte de servir el cafè i convertir-lo en un petit plaer per als addictes a aquesta marca. A més, amb un posicionament digital molt ben estructurat per interactuar amb l’usuari. Són bons. Creuen en el canal i exploten la fidelitat dels usuaris, amb franquícies arreu del món que són buscades per als qui aposten per aquest model de cafeteria. Són 40 anys d’èxit, gràcies a la inspiració del professor d’anglès Jerry Baldwin, el professor d’història Zev Siegel i l’escriptor Gordon Bowker, que van crear el primer Starbucks el 1971 al Pike Place Market de Seattle. I per què paguem el doble per un cafè a Starbucks que en un altre lloc? Diria que pel concepte experiència. I els ingredients de “valor” que resumeix el llibre són aquests:

1.- El poder del somriure. El somriure de benvinguda a Starbucks és tota una declaració d’intencions, el primer peu que posen per transformar el teu dia ordinari en una experiència extraordinària.

2.- El cafè que vols. El cafè que prepares, el fas només per a tu. Sense pensar en el que diran els altres, sense intentar fer el cafè que els agradaria beure als teus pares, a la teva parella o als teus veïns.

3.- El que hi ha al teu nom. Ets una persona i tens un nom. Reconèixer el teu nom equival a reconèixer la teva singularitat, a assenyalar que ets especial i que et mereixes que et tractin com a persona especial.

4.- El descans en un sofà. El sofà a Starbucks és el símbol de la voluntat de crear un moment de llibertat, un oasi per sortir d’allò ordinari, un espai on planificar somnis i fer-te preguntes davant d’una tassa de cafè.

5.- El detall de la tassa. És en el detall on es gesta l’experiència extraordinària de la felicitat. En coses que aparentment no són importants, com l’envàs que es tria per fer servir el cafè.

6.- El so d’una guitarra. En la melodia d’una guitarra, les notes avancen, d’una manera o una altra. No hi ha lloc per fer una mirada al passat ni lamentar-se pels errors.

7.- El valor de l’aroma. Renunciar a l’aroma és renunciar a l’essència. la base, l’esperit d’allò que realment ens fa feliços. Res del que et poder oferir és més valuós que el teu benestar.

8.- El misteri de la sirena. Sota la marca d’Starbucks s’aplega un grup de persones aparentment heterogeni, però amb la mateixa filosofia de vida.

Música | Electron Blue # R.E.M.

Núria Cabrera, Esteve Pinto, Pep Garcia, Míriam Ponsa i Valentí Oviedo després del dinar que vam tenir ahir al restaurant Ampans (quin gran projecte similar a La Fageda) i en el qual es va donar el tret de sortida al TEDxManresa. M’agrada que la Núria s’hagi inspirat en el TEDxGirona per impulsar aquest repte al “cor” de Catalunya. Les més de tres hores de feina van ser molt interessants per fer la pluja d’idees i anar marcant objectius per arribar al dia final. Són un bon equip, tenen una base molt sòlida, ara només cal confiança i ganes de progressar.

Hi ha una bona selecció de candidats i candidates i el Kursaal és un marc molt idoni per potenciar la jornada. N’estic segur que sortirà bé i malgrat siguin temps difícils, estic convençut que el dia del TEDxManresa valdrà la pena haver fet els esforços, lluitar per fer real el pressupost i tenir aquest esperit de compartir idees, coneixements i reptes. D’entrada, ja tenen el suport de ServeisWeb. Hi serem! Molts ànims a tots i que compliu els objectius que us heu proposat. A volar! I a somiar!

Música | Don’t worry. Be happy # Bobby McFerrin

L’inici d’un nou any sempre serveis per intentar esbrinar les tendències que s’imposaran. I pel que fa el sector de les TIC, el mòbil continuarà com a gran protagonista, amb el predomini de dues paraules clau: el cloud computing i la mobilitat. Cap gran novetat important, encara que suposarà la consolidació de l’smartphone com a referència de la mobilitat de les persones amb el canvi de tendència que el mòbil servirà més com a ordinador que com a telèfon. Posar milers i milers d’aplicacions a l’abast del consumidor suposa aquest canvi de tendència: xarxes socials més temàtiques, més i millor missatgeria, millors eines de localització, jocs de més qualitat i càmeres més potents. Tendències que marquen el canvi, amb noves aplicacions de referència com Instagram, WhatsApp i Foursquare, i que generen cada vegada més adeptes al canvi.La màxima facilitat per a l’usuari final.

Unes xifres per intentar entendre la transformació: hi ha 4,6 bilions de telèfons mòbils al món, més de 2 bilions d’usuaris d’internet, Facebook processa 10 terabytes de dades per dia, Google 24 petabytes i Twitter 7 terabytes. Per si algú dubtava del canvi de paradigma, de la Revolució Digital i de tanta i tanta transformació que està per venir, malgrat la saturació que genera aquesta allau d’informació. Però ja no podem oblidar que el futur és ara.

Música | Set Fire To The Rain # Adele

L’efecte Instagram ha captivat Barack Obama i amb el nou any s’ha creat un perfil a la nova xarxa social que s’ha convertit en una revelació en poc més d’un any. És admirable el que han aconseguit els creadors d’Instagram en tan poc temps, amb la gran competència que suposa néixer a l’ombra de Twitter i Facebook. Però cada vegada té més usuaris que volen promoure les fotografies des del mòbil i compartir-les amb els seus seguidors, amb el valor afegit dels filtres per retocar la imatge. De moment, l’staff del president dels Estats Units ha aconseguit ja més de 38.000 seguidors i ha penjat 4 imatges.

Una nova eina per dimensionar el hashtag #Obama2012 i una nova manera de voler marcar tendència. I tenir l’ambició de voler apropar-se cada vegada més als usuaris, que són més de 300 milions, de manera instantània, global i directe, en un país dividit en molts estats i diverses franges horàries. D’aquí la necessitat de comunicar i posicionar el missatge. Obama, novament, “on fire” 2.0, encara que tingui un perfil fet a mida i que no gestioni personalment. Aquest, precisament, seria el gran atractiu, de fet, com en tants altres polítics.

Música | Puzzle Pieces # Saint Motel