Us proposem una sèrie d’activitats de neu de curta durada per realitzar a l’escola, que possibiliten l’aprenentatge de diversos valors a partir d’una proposta motivadora i adaptada a tots els nivells.

 Arrel de les darreres nevades copioses, les estacions d’esquí de fons de Catalunya estan preparades per acollir els cursets d’aquesta modalitat d’esquí, potser menys popular que l’alpí però molt enriquidora. De ben segur que als nenes i nenes els hi encantarà.

L’esquí de fons pertany a la família de l’esquí nòrdic, per això sovint s’utilitza indistintament, i consisteix a desplaçar-se per superfícies nevades amb l’ajuda d’esquís. És possible practicar-lo en neus de qualsevol classe, però a la pràctica només es fa servir en pistes preparades i en pendents suaus.

Té el seu origen als països nòrdics, on va ser i és encara la forma natural de desplaçament a l’àmbit rural. D’aquí rau l’origen d’anomenar-lo esquí nòrdic. Els esquís, més llargs que els d’alpí, a més no disposen de fixació de la talonera per permetre un bona flexibilitat al fer la lliscada pel pla i ascens.

Ribals, recomana fermament, iniciar-se en aquest esport, ja que garanteix gaudir de la natura amb un ambient familiar i tranquil, i aprendre un esport de lliscament de manera natural, on els riscos de lesions són menors. És un esport que un cop l’hem après, garanteix una transferència absoluta i ràpida a qualsevol esport de lliscament, com pot ser l’esquí alpí.

A més, els nostres monitors i monitores són professionals del món del lleure, de l’educació i de l’esport. Són molt conscients que treballen amb persones plenes d’il·lusions. És per això que entenen que la seguretat física i emocional, és el valor principal a tenir en compte.

L’educació emocional és bàsica per la felicitat i la bona convivència. Un grup amb un bon entrenament emocional té menys conflictes a l’aula i aprèn millor. Entrenar l’educació emocional des de petits ens facilita les coses de grans.

Tot són avantatge amb Ribals!

Vine a gaudir de la neu!

El passat dissabte 20 d’octubre, la cistella va recaptar 23.265 euros, amb els esforços de tots i totes. Van ser moltes les activitats que es van dur a terme per ajuntar diners: participacions dels equips, sorteigs del dia, les entrades a l’espai lúdic de Ribals a més de les col·laboracions i donacions de diferents empreses. Estem molt contents perquè ha sigut tot un èxit tenint en compte la conjuntura actual, ja que fa només dos anys la suma va ser de 16.716 euros.

A Ribals a més de fer una aportació econòmica com cada any, vam col·laborar amb l’acte destinant més de 20 monitors i creant tot un espai lúdic pels petits i no tan petits. Les activitats van ser: inflables, joc del tangram, taller de pinta cares i de màscares, busca mines, korfball, taller de figures amb jumping clay i moltes coses més.

La veritat és que ens ho vam passar tots d’allò més bé; l’ambient general del torneig va ser molt lúdic i participatiu i l’espai lúdic que vam organitzar va convertir-se en una zona per saltar als inflables (monitors inclosos), encistellar, jugar, saltar, pintar i riure.  Hi van participar nens i nenes de totes les edats imaginables, des d’un anyet aproximadament fins pares i mares amb edats no revelades, i com cada any, va ser un èxit.

Per nosaltres és un plaer haver vist néixer aquesta iniciativa i encara ho és més col·laborar-hi any rere any. Per tots aquells que no vàreu poder assistir al torneig benèfic, encara podeu col·laborar amb una donació en aquest número de compte 2100 – 0761 – 11 – 0200211923, que continuarà obert durant algunes setmanes més per poder recollir les últimes aportacions.

Fins l’any vinent!

KANYA!

Doncs bé, responent a aquestes inquietuds, el passat mes de juny vam gestionar unes colònies de fi de curs una mica diferents de les que fem habitualment, unint nens i nenes amb discapacitat i sense.

L’experiència, com ja imaginàvem, va ser increïble! Els infants de les dues escoles ja es coneixien, però no havien tingut l’oportunitat de compartir tants dies i tantes activitats diferents tots plegats, així que per a ells també va ser tota una aventura!

Una aventura a la que ens hi vam tirar de cap sense pensar-nos-hi, disposats a aprendre a fer d’exploradors com cal: tir amb arc, conèixer el bosc, entrenar el nostre equilibri, seguir el rastre dels animals, diferenciar dos tipus de bosc, són algunes de les habilitats que vam poder aprendre.

El més interessant, però, va ser la convivència. Viure amb persones amb capacitats diferents va oferir als nens i nenes la possibilitat d’aprendre a comprendre, acceptar, ajudar, no jutjar, valorar i estimar les persones tal com son. Els infants amb necessitats educatives especials ens porten força avantatge en això, així que ens van fer de mestres…

Per l’equip de Ribals també va ser una gran experiència: trobar activitats adients per tots dos col·lectius, compensar dificultats sense reduir motivació, atendre cadascú segons les seves necessitats sense descuidar ningú, jugar amb infants sense utilitzar el llenguatge a l’hora que escoltàvem acudits del més xerraire o ajudàvem a fer el pi a la més eixelebrada…

Tot un repte amb el que vam poder aprendre moltíssimes coses noves gràcies a la dedicació, la paciència i les ganes del professorat que acompanyava els nens i nenes, que van compartir tot el seu saber fer amb nosaltres sense cap tipus de recança.

Així doncs, mil aprenentatges en tres dies, la confirmació per a nosaltres de com de màgiques poden ser les persones independentment de les seves capacitats, i les ganes de fer més projectes que, com aquest, ens permeten de seguir aprenent i gaudint de la nostra feina.

En aquest raid, a més de la seva condició física, se’ls hi avaluava la seva capacitat de lideratge, companyerisme, seguretat, orientació, supervivència, com també l’habilitat per construir campaments i ser autosuficients.

La prova, dividida en 12 grups de dos i tres persones, va començar a Vilada amb un petit tram d’1km a peu fins arribar al Pantà de la Baells on es va preparar un ràpel volat per tal que els participants baixessin a buscar el caiac… cal destacar que estàvem només a 6 graus!

D’allà van seguir amb un recorregut en grup que els va fer anar serpentejant per la dificultat en la organització, fins arribar a la riba on els esperava la bicicleta.

Des del poble de Cercs van agafar la bicicleta durant un tram de 20km i 1.100 metres de desnivell que van finalitzar triomfals, i també perquè no dir-ho, bastant cansats

Per la nit acompanyats d’una mica de mal temps, i més concretament de boira i vent, vàrem començar amb la construcció de Bivacs on només es podia utilitzar manta tèrmica, algun plàstic o lona per tapar-se. També vam fer un concurs de cuina amb fogonets per comprovar la capacitat de supervivència dels concursants, atorgant un premi als guanyadors culinaris.

Al dia següent es va dividir el grup en dos i uns vàrem fer escalada mentre els altres feien una cresta, concretament la d’en Peguera, tot i que després es van intercanviar, i seguidament van emprendre una cursa de 12km fins a Vallcebre. Allà, per tractar-se de la darrera nit, es va fer un sopar de comiat tots junts i pel matí un concurs de rapidesa en plegar les mítiques tendes “4 seconds” entre rialles i bromes.

De bon matí es van tornar a dividir els grups en dos i uns varem fer el barranc del Forat Negre mentre els altres gaudien de la via ferrada de Roques de l’Empalonar.

A la tarda hi va haver intercanvi d’activitat i finalment l’esperada entrega de premis, basant-se en les puntuacions aconseguides en vers de la rapidesa, originalitat, treball en equip, i motivació, entre d’altres factors.

Cal dir que durant el raid hi va haver mínim un monitor realitzant la prova junt amb els participants, animant-los i fent-los-hi partícips, a la vegada que vetllava per la seva seguretat en tot moment.

Des de Ribals, només ens queda agraïr a alumnes i professors per fer d’aquest raid una experiència increïble.

Moltes gràcies, KANYA i fins aviat!

Molt bona feina noies i nois!

Com no podria ser d’una altra manera, aquest va ser el tercer acte de la sèrie d’actes de celebració dels 20 anys de Ribals.

Al final vam fer la cursa en Pau Pedrosa, en Roger Villena, en Marc Turell, en Jordi Pérez i jo, en Jordi Arregui. Els nervis de la sortida de seguida es van esvaïr, en una festa de l’esport que és correr per terrenys trail.

Aquestes son algunes de les fotografies que vam fer. Com veieu, la bandera de Ribals la vam portar fins a les cotes altes del Cap de Creus!!!

Va ser una experiència impressionant, que la vam afrontar amb moltes ganes i il.lusió. Va ser dura, però vam deixar palès que amb esperit de superació tot queda enrere!

L’any vinent repetirem! segur!

Ah! i els companys de Club Elements Jordi Funollet, David Castillo, David Funollet i Jordi Rius van fer la cursa de 42 Km!! Tots van fer unes xifres astronòmiques, pero sobretot en Jordi Funollet, que va quedar 4rt a la general!!! Molt bé nois!

A càrrec del Roger Villena vàrem realitzar una formació en cordes. L’objectiu últim: la unificació de criteris, ara que a primavera tenim els cicles formatius,  i tocant els aspectes com són les instal·lacions de cordes, rescats bàsics i nusos de barrancs, escalada, cresta i via ferrada.

Tant per als qui no en tenien coneixements bàsics com pels monitors que sí, va ser una formació tècnica i de procediments, amb l’objectiu d’unificar de criteris. Aquests proceiments formen part del nostre sistema de qualitat, gràcies al qual vàrem ser la primera empresa catalana en obtenir la Q de Qualitat en turisme actiu.

Dissabte 14 d’abril vam fer via ferrada i barrancs pel matí, i a la tarda repàs de nusos i instal·lacions i al vespre xerrada de seguretat i coneixements basics de les activitats!

Vam ser 24 persones de les quals 9 persones ja tenien el nivell que exigim des de Ribals, cosa que els va permetre donar suport i ajudar a la resta de monitors i companys.

Aquestes son algunes fotografies de la primera sessió de formació.

Primer vàrem participar en la Buff Epic Run, la divertida cursa d’obstacles a la muntanya de Montjuich de Barcelona. En Roger Villena va motivar-nos i gravar tota la divertidíssima cursa.

Després, tots els monitors d’activitats de neu vàrem fer una baixada nocturna des del Pic de l’Aliga fins al Pla de Massella. Va ser increïble! En Marc Turell va pilotar tota l’expedició.

I de cares al maig, ja estem entrenant per fer la Trail Cap de Creus. Es tracta d’un trail running impressionant per el Parc Natural del Cap de Creus. Es celebrarà el 6 de maig, i per descomptat, allà hi serem!

Els valents que ens hi hem apuntat (de moment) som: en Roger Villena, en Marc Turell, en Joan López, en Pau Pedrosa, l’Anna Torres de Unit Elements, en Jordi Pérez (senyor 2.0)  i jo, en Jordi Arregui.

El recorregut que hem escollit és el de 24 km, que serà prou exigent com per que donem el millor de nosaltres mateixos, i no és tant exigent com el de 42 km que han escollit alguns companys de Grupo Elements. El que sí que us asseguro es que, a cada habituallament, farem una festa! Que es vagi preparant la organització, que venen els Monitrooools! 

La ruta a Wikiloc es aquesta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2507529

Si voleu participar, només cal que us inscriviu, i ens trobem allà!!

Jordi Arregui
Director de Ribals

Aquest es el darrer post que escric des de l’altra banda de l’Atlántic. M’haureu de perdonar, péro no puc posar accents perqué el teclat que estic fent servir esta fet malbe. Aixi que no els puc posar… pero aixo no vol dir que no en sapiga eh?

Estic a la comunitat que els Hermanos de La Salle tenen a Lima. M’han acollit dos dies fins que sigui l’hora d’agafar l’avio. Son super hospitalaris i m’han rebut super be… pero tenen uns ordinadors una mica vellets, jejejeje!

Els darrers dies a Abancay van ser tan estressants que no vaig tenir temps d’escriure’us, pero la veritat es que vam fer un munt de coses!

Vam començar la setmana amb la inauguracio del CEAT. No van venir gaires families perque no ens va donar temps de fer molta difusio. L’any passat varem fer la inauguracio dos setmanes despres d’haver començat les classes, pero aquest any el Hermano Manuel ha insisitit que la inauguracio s’ha de fer el primer dia. Per una banda va ser una llastima perque hi havia poqueta gent, pero per altra banda va estar be perque si no jo no hi hagues pogut asistir…

No s’aprecia gaire a les fotos perqué ho hem intentat arreglar amb posters i cartells, pero les parets aquest any es veuen ben velletes. Les haguessim pogut pintar com l’any passat, peró el pressupost gairebe no arriba, i com que hem de canviar de local d’aqui uns tres mesos… vam pensar que no valia la pena.

I be, despres de explicar-los a les families com anira l’any, escoltar les paraules que tenien per nosaltres el Hno. Manuel, la professora Silvia Robles i el president de la comunitat de veins… vam passar a menjar una mica de chifles (moniato fregit), canchita pop corn (crispetes), galetes i a beure chicha morada (un refresc d’aqui que es fa amb una mena de blat de color morat bullit amb sucre, canyella i llimona).

Mentrestant els meus compis de viatge van estar fent el que no han parat de fer en tots els dies… gravar!

 La veritat es que han estat gravant tant i tant que quan hagin d’endreçar tot el material no m’agradaria estar a la seva pell…

Despres de tants dies amb ells ara trobare a faltar que gravin tot el que faig… ja m’havia començat a sentir com una super estrella…  

La resta de la setmana, despres de la inauguracio, vam anar a sopar amb totes les persones que he conegut aqui per acomiadar-me. Ens ho vam passar super be! Pero aixo no vol dir que s’acabes la feina eh? No, no, no! El dimecres, abans d’agafar el bus a la nit, vaig tenir temps de:

- Anar a visitar a la familia del Luciano, que encara no els havia vist.

-Anar a La Salle a signar el conveni de colaboracio i demanar el contacte dels Hermanos de Lima.

-Anar a imprimir un pressupost per explicar-li a la Silvia com l’he quadrat aquest any.

-Anar a Gobierno Regional a deixar els documents del projecte per replicar el CEAT a altres barris l’any que ve.

Deu n’hi do, eh? A la tarda encara vaig tenir temps d’anar per darrer cop al CEAT. I va ser super xulo perque vam estar jugant en un camp de futbol que hi ha a prop. A mes, hem conegut dos voluntaris catalans que de tant en tant es passaran pel CEAT per ensenyar-los-hi jocs nous. I els tutors estan molt contents, els encanta que vingui gent a ensenyar-los-hi coses noves!!!

I be, llavors si, va arribar el comiat d’aquestes persones meravelloses que son les que en realitat fan possible el projecte la resta de l’any.

I ara ja… cap a casa… a començar les estades de primavera, seguir amb les de l’estiu… el ritme de sempre vaja… esperant que sigui Març una altra vegada per tornar-los a veure!

I de pas agrair-vos a tots els que feu possible el projecte allá, i als que seguiu les nostres aventuretes amb tanta ilusio. L’any que ve podria venir algu de vosaltres, no? M’encantaria ensenyar-vos el que he viscut jo!

Aquest post torna a estar especialment pensat pels nens i les nenes de les escoles catalanes que ens acompanyen en aquest projecte.

Perdoneu que hagi trigat tant en tornar a escriure alguna cosa expressament per vosaltres, però és que… en les quatre setmanes que portem aquí no hem parat de fer això:

Treballar, treballar i treballar de dilluns a diumenge. Si, si, de dilluns a diumenge, perquè l’altre diumenge que vam anar al mercat també vam estar treballant, perquè també ho vam gravar…

I clar, tot i que els altres posts els podeu llegir si voleu… m’imagino que són una mica més rollo, perquè només parlen de tots els tràmits burocràtics i avorrits que estem fent per aconseguir coses pel CEAT.

Però per fi, aquest diumenge, hem pogut anar a fer un petita excursió, i menys mal…perquè jo ja torno a Lima aquest dimecres que ve, i marxar d’Abancay sense haver fet ni un dia de vacances… no m’hagués agradat gens!

Així que… aquest post és per explicar-vos el nostre dia de vacances.

Vam anar al mateix lloc on havíem estat d’excursió amb els nens i les nenes del CEAT l’any passat, però només amb la família de la nena del bateig.

El primer animal es una estruç, que segur que la deveu conèixer d’alguna excursió a una granja escola.

El següent és una llama, que dona llana i s’ha d’anar amb compte perquè si s’enfada escup, i us asseguro que no ha de ser molt agradable que un bitxo tan gran com aquest t’ompli la cara de babes…

El tercer animal és, evidentment, un mico. I tot i que sembla tant simpàtic… el separen dels visitants dues reixes, perquè… mossega! I té uns ullals que no donen gaire confiança, la veritat.

Després ve el puma. El de la foto té només dues setmanes de vida i ja és bastant més gros que qualsevol gatet dels que tenim a les cases. Perquè us feu una idea del tamany, el diámetre de les potes és més o menys el mateix diàmetre que el d’un got. Menys mal que no ens va treure les ungles!

Després vénen els cèrvols, que són semblants als nostres d’aquí però d’un color més gris. I que són súper amigables i es deixen donar de menjar sense mossegar ni fer-te mal.

I per acabar… els ulls més bonics i les pestanyes més llargues d’Abancay, la “vicuña”. Que dóna una llana millor que la de la llama (bastant cara, per cert) i que a més no escup. Si s’enfada pot ser que et tiri aire a la cara, per avisar-te, però no t’acaba tirant babes. Tot i que amb l’alè que té… entens ràpid el missatge! (I si no a la tornada li podeu preguntar a la Raquel! Jejejejeje).No us recorda la cara d’algun altre animal que viu a l’Àfrica?

I bé, després de veure tots aquests animals, menjar “chicharrón” (porc fregit), fer algunes fotos i jugar amb la Natsumi (la nena del bateig), de camí cap a casa vam trobar-nos una gàbia amb el rei dels Andes.

Us animo a que busqueu informació sobre perquè el condor és considerat un animal   especial aquí al Perú; perquè, tot i ser tant lleig, potser us acaba caient una mica bé.

Perquè us comenci a crèixer la curiositat us explico que pot medir fins a 1’40m i que amb les ales desplegades pot fer fins 3’30m d’amplada.

Està declarat monument natural a Chile, pot volar fins i tot a 7000 m d’alçada sobre el nivell del mar, pot menjar 5kg de carn al dia, però si fa falta pot estar dejunant fins a 5 setmanes i quan tria una parella està amb ella tota la vida.

Impressionant, no?

En 10 dies em torneu a tenir per terres catalanes… se m’ha passat volant!!!!! A més… aquí a Abancay em queda menys d’una setmana, perquè per tenir temps d’arribar a Lima amb marge per agafar l’avió haig d’agafar el bus el dimecres aproximadament, i avui ja és dijous!!!!

No dic que no haguem fet feina en tot aquest mes, perquè sí que n’hem fet, i molta… però com que encara no he vist els nens/es del CEAT em dona la sensació de que encara n’hauria d’haver fet molta més.

A banda de tots els tràmits amb els diferents organismes, he estat fent les formacions per als tutors/es del CEAT, i estic molt contenta perquè tinc la sensació de que han après moltes coses noves i han començat a canviar (aquest any si) la concepció de l’educació que tenien.

Han après a jugar i poc a poc s’han convertit en un equip de treball cohesionat. També han rigut i viscut experiències que eren novedoses per ells.

Hem tractat temes tan diversos com la programació d’activitats, les dinàmiques de grup, la prevenció de conductes de risc, l’autoritat positiva, els jocs, etc.

I tots els tutors han expressat que estan molt contents d’haver pogut participar i que han entès perquè és important l’educació en el lleure.

I jo com a formadora, la veritat és que m’ho he passat súper bé!!!!

I bé… a banda de les formacions, doncs… he fet fotocòpies, he treballat a l’ordinador, he tingut reunions, he fet programació, he buscat recursos per passar-los-hi als profes, vaig baixar un dia al barri del CEAT a veure els nens:

I també vaig baixar a penjar el cartell per començar avui a fer les inscripcions… yuju!!!! Podré veure tots els nens i nenes d’una vegada!!!! I és que… tot i que sé que la feina que he estat fent és per ells, en el seu benefici, i que té més profit que no pas que em passi hores jugant amb ells… esl trobo a faltar!!!

Aixi que avui, amb una mica de sort… a jugar!!!!!!!!